120
IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edició St. Feliu de Llobregat

IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

  • Upload
    lyminh

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

IES Olorda

Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

XXVII edició

St. Feliu de Llobregat

Page 2: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix
Page 3: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

1

Presentació

Aquest concurs literari ha arribat a la vint-i-setena convocatòria (com cada any: un

nou rècord!). Una vegada més, doncs, en aparèixer la convocatòria del Concurs Literari

Sant Jordi de 2006, els professors de català hem començat a buscar maneres imaginatives

d'animar els alumnes. Hem cercat bons arguments i estratègies convincents; després

cadascun de nosaltres ha entrat a l'aula proclamant les excel·lències de participar-hi.

- El Concurs us permetrà de trencar la rutina de l'insti amb una activitat diferent –

hem raonat.

- Au, vinga, que posar-se escriure no mola, senyu! – ha estat la resposta fulminant.

- Però si us ofereix l'oportunitat de poder-vos sentir creadors literaris.

- Que això són més deures per fer a casa, profe! A qui penseu enredar?

- Veureu com serà un exercici de llengua molt agraït: una aventura apassionant.

- Siguem sincers, si s'ha d'escriure, jo prefereixo un xat, profe!

- L’escriptura que us proposem us estimularà la imaginació i la creativitat.

- Sí, com visitar "El rincón del vago"! – xiuxiueja una veu anònima.

- Podreu guanyar uns premis que s’ho valen.

- I què més, home! Vals per comprar llibres en ple segle XXI?

- Però veureu, això...

- És igual. És una feina de l'insti, oi? Apuja'ns la nota, profe, i deixa't de rotllos!

Ja en teníem uns quants de convençuts. Podíem suposar, doncs, que es posarien en

marxa, que tot rutllaria com una seda:

• tenien unes ganes raonables d'escriure (Si el faig d'una pàgina, ja n'hi ha prou, no?),

Page 4: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

2

• comptaven amb uns hàbits de treball escolar rigorós (Si hi ha faltes no hi fa res, oi?),

• havien adquirit el costum de planificar un text relativament extens (Jo em guio per la

inspiració: no penso perdre ni un minut fent un esquema del conte, val?),

• gaudien de la creació literària (Sí, sí! I a més en català!),

• es prenien amb alegria la feinada de fer un esborrany perquè el professor hi fes un cop

d'ull (Profe, ho faré, però directament en net!).

Per fi els concursants afrontaven amb decisió els darrers de requisits, que sorgien

quan ja semblava que havien acabat la feina:

• revisar el text (Quin rotllo, tio!),

• polir-lo (Però on és el corrector ortogràfic català?),

• imprimir-lo (Ves quins...! Avui s'ha espatllat la impressora!),

• fer-ne les quatre còpies (Profe, ja es veu que no pagues tu les fotocòpies!),

• dipositar-lo en un disquet (Però que no n'hi ha prou amb les còpies de paper?),

• anar a buscar els sobre gran i el petit (El seminari de cata sempre està tancat! On deu

ser el profe, ara?),

• omplir el formulari (Però si totes les dades són a l'ordinador de Secretaria!)...

Finalment han lliurat el treball, ben ensobrat, al professor (M'apujaràs la nota, oi?

He treballat molt!): setanta-vuit petites obres!

Bé! Ara, si voleu consultar la llista de participants, aneu al final d'aquesta revista;

però si desitgeu conèixer el veredicte, heu d'adreçar-vos a la pàgina següent.

Només em resta donar les gràcies als alumnes i professors que hi han participat

(com a concursants o com a animadors i jurat) i convidar-vos a llegir els treballs premiats.

Sebastià Bech i Camps, Cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes

Page 5: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

3

Premis de la 27a edició

Conte

Grup Primer (Primer i Segon d’ESO)

Primer premi. SARA ARNAU (2n A): Vivències d’infància.

Segon premi. Hajar Nouinou (2n A): El mirall màgic.

Finalista. Roberto Vicente (2n A): El noi bombolla.

Finalista. Gonzalo Álvarez (2n A): La vida del rap.

Grup Segon (Tercer i Quart d’ESO)

Primer premi. XANTAL LÓPEZ (4t A): Converses entre el sol i la lluna.

Segon premi. LORENA GUILLERMO (4t A): Canvi d’opinió.

Tercer premi. DANIEL SEGURA (4t A): Una vida nova.

Finalista. KARINA ARÉVALO (4t A): Un bosc màgic

Finalista. SERGIO LÓPEZ (4t A): Adéu, amor.

Finalista. RICARD VICENTE (4t A): Un viatge més interessant del que ...

Finalista. ÁNGELA ANDRADA (4t A): El viatge

Grup tercer (Primer i Segon de Batxillerat)

Primer premi. Miquel Muñoz (2n AN): Ell. Tomàs (primer ex-aequo)

Primer premi. Ruth Escalante (2n BN): Quin dia! (primer ex-aequo)

Segon premi. AZAHARA GALERA (2n E): Venjança enamorada. (segon ex-aequo)

Segon premi. FRANCISCO SÁNCHEZ (2n D):Diari d’un atemptat. (segon ex-aequo)

Tercer premi. ROBERT CILLEROS (2n D): To travel.

Finalista. LAIA SANTOS (1r E): La trobada.

Finalista. LAURA CALERO (2n BN): Vivint entre un ramat de llops.

Page 6: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

4

Poesia

Grup Primer (Primer i Segon d’ESO)

Primer premi. BEA GARCÍA (2n A): El mirall.

Segon premi. DANIEL DURAN (2n A): El que no veu un pilot del Dakar.

Tercer premi. LOUBNA GRIDA (2n A): Les quatre estacions.

Grup Segon (Tercer i Quart d’ESO)

Primer premi. IRIS LÓPEZ (4t A): La vida sense Tu.

Segon premi. SILVIA ARIZA (4t A): Un amor molt diferent..

Grup tercer (Primer i Segon de Batxillerat)

Primer premi. LAURA TRUJILLO (2n AN): Ufana pàtria.

Segon premi. IRENE GARCIA (2n E): La petita simfonia.

Tercer premi. CAROLINA SÁNCHEZ (2n E): Mentida.

Finalista. DÁNAE ORTIZ (2n BN): La vida és més que respirar.

Còmic / auca

Grup tercer (Primer i Segon de Batxillerat)

Primer premi. GABRIEL CRUZ (2n E): Cap de setmana.

Segon premi: desert.

Tercer premi: desert.

Page 7: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

5

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Conte

Grup Primer (Primer i Segon d’ESO)

Page 8: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

6

Page 9: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

7

Vivències d’infància - Porta’m la sal! - va dir la meva mare -. Ràpid, nen, que no tinc tot el dia!

Per aquella època, jo devia de tenir uns dotze anys, però era molt llest. Més que el meu

germà, que en devia de tenir quinze. O potser no tant, però tenia més sentit comú. Si fos home del

temps hauria dit que s’acostaven tempestes, tornados i huracans. La meva mare s’estava posant

dels nervis.

- Val més que la vagi a socórrer, que si no, a aquest pas, el cap se li posarà com un globus

- vaig pensar.

A la meva mare, no li va explotar el cap de miracle; això sí, es va posar histèrica i el meu

germà em va xiuxiuejar “Fotem el camp!”. I així ho vam fer: vam córrer cames ajudeu-me fins al

Parc de les Flors, que les flors no sé on les veien, perquè jo només veia uns arbres sense vida,

amb pintades i tanques fetes pols... I allà hi havia els “amics” del meu germà: uns idiotes que es

creien els amos del món mundial. Imposaven les seves regles a la gent i, a mi, personalment, no

m’agradaven gens. Llavors van dir al Juan, el meu germanet que jo apreciava. “Has portat el tap

de bassa, John? És que vols que jugui amb nosaltres, John?” Quin nom més ridícul! I per la cosa

més estúpida del món tots es van posar a riure com uns histèrics, i el meu estimat germà Juanito

va dir:

- Però què dieu? Aquest “enano” m’ha suplicat que el portés al parc! Quin pesat! Vés-

te’n!

I tot seguit em xiuxiuejava:

- Vés-te’n que si no et ventaran una gran pallissa! Fuig!

I, adéu, adéu, com el Houdini, vaig fugir cap un carrer molt fosc en què només hi havia

una dona amb un vestit molt entortolligat i llampant, un noi que segurament no havia vist una

Page 10: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

8

dutxa en la seva vida i un vell vestit de forma primària. Quan dic això, no vull dir com el Tarzan,

que porta un tapavergonyes i prou, vull dir que anava vestit amb unes vambes de marca no t’hi

fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix bruta i esfilagarsada i un pantaló

blanc de xandall, que ara era negre, i li arribava fins els genolls, per no parlar del seu cabell:

blanc; però semblava que s’havia rentat a la depuradora i amb el greix recremat del càmping gas

que duia, la seva cara semblava la lluna, plena de cràters i arrugues; però tenia una llumeneta als

ulls que li donava un toc juvenil, com si en ells es reflectís tot allò que li hagués passat. Tenia

ganes d'acollir-lo a casa meva, que es quedés per tota la vida amb mi i així me’n vaig anar.

Vaig tornar a casa amb aquell pensament. No vaig poder dormir. Després de l’escola no

vaig tornar a casa. Vaig anar al mateix lloc on havia estat ahir. Hi era el vell, feia por. Com que

tenia els ulls tancats, no es reflectia la llumeneta jovial, semblava que era mort. Em vaig apropar i

li vaig tocar la galta. Estava fred, però no n’estava, de mort. Es va despertar de cop:

- Noiet, què hi fas aquí? T’has perdut? Vine un moment!

Però jo ja havia fugit corrents! Jo m’assemblo al Houdini, de veritat que sí. Hi vaig tornar

l’endemà i vaig tornar a fugir. I l’endemà, i l’altre, i com això és molt avorrit d’explicar, doncs,

me’n salto un tros.

Tots aquells dies portava pa, i altres coses per picar. Coses que ja estaven quasi caducades

de tant temps que feia que fugia. Aquell dia ho vaig aconseguir. Vaig aconseguir no fugir, més

que res perquè em va agafar del turmell i vaig caure. Va ser quan em vaig asseure al seu costat

instintivament i em va dir:

- Noiet, no sé si t’ho hauria de dir, però fa temps que em vull desfogar, però no sé amb

qui...

Page 11: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

9

Llavors jo no vaig saber què fer. Vaig tallar-lo pensant que em recordava el meu avi. Ara

ja no faria una cosa així, però el vaig acollir al soterrani de ma casa i cada vespre li portava les

sobres. Si fos ara, no me l’haguera pas emportat, però són coses que els adults no fem.

L’avi em va dir que es deia Enric i que la seva dona l’havia deixat sol i sense casa i

s’havia emportat els fills. Vam pintar unes pedres amb diber màgic i van quedar molt maques,

molt maques. L’endemà vam fer un coet amb cartró i al vespre vam mirar les estrelles. Aquella

nit no vaig aclucar l’ull. Havia vingut el meu pare, cosa que no era gaire agradable perquè

portàvem més d’una setmana sense saber res d’ell. La meva mare estava que s’enfilava per les

parets. Ell venia borratxo i em semblava que d’aquella vegada no passaria, es divorciarien… La

meva mare va agafar els papers que ja havia agafat feia temps i va aprofitar l’oportunitat que el

meu pare no estava sobri, perquè els firmés sense adonar-se’n. A l’endemà em va despertar de

sobte el meu germà dient: “Nano! Nano! Que hi ha un vagabund a casa nostra!”

Devia ser l’Enric i li vaig explicar tot el seguit de coses que havien passat i en Joan va

arribar a la conclusió que a la millor s’havia espantat. Vam baixar al soterrani però ja no hi era. Jo

no sabia què fer-hi. De sobte, el meu germà em diu:

- On te’l vas trobar per primera vegada?

- En un carreró sense sortida, prop del parc. Per què...?

No em va deixar temps de dir res més. Em va agafar pel braç, quasi me’l desencaixa, i

vam marxar corrents a la recerca de l’Enric. Mentrestant, jo pensava que potser l’Enric volia ser

lliure, al carrer. En definitiva, un vagabund. Jo no ho volia, allò. Volia que es quedés amb mi i

em vaig dir: “Tranquil, tranquil, Joaquim, no pot ser!” Vam arribar al carreró on jo ja estava

acostumat de trobar-lo. Era allà, hi era! No m’ho podia creure! Semblava una d’aquelles

pel·lícules toves que la mare veia per acabar plorant, però aquest no és l’assumpte. Li vaig

preguntar:

Page 12: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

10

- Per què te n’has anat?

- No volia ser molèstia per a la teva família.

- Ningú no ho sabia!

- No vull enganyar ningú.

-Nosaltres t’estimem, no ens estàs enganyant!

- Ja ho sé, però no vull viure refugiat del món, vull que el món em miri i m’accepti tal

com sóc, amb les meves dues parts, bones i dolentes, vull mirar tothom sense haver d’amagar-

me’n.

I ho vam fer. Li vam comprar roba nova i sabates decents, tot això amb els meus estalvis i

els del meu germà. Vam arribar a l’entrevista de feina. No el van agafar, i així a la següent, i a la

següent... fins que, a la quarta va la vençuda, el van agafar com a dependent d’una tenda

d’antiguitats. Així jo vaig aconseguir la meva maduresa i es va acabar la meva infància.

Boira

Grup Primer . Primer premi de conte. SARA ARNAU (2n A): Vivències d’infància..

Page 13: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

11

El mirall màgic

Ara us explicaré la història d’una noia que es diu Laura. És una noia molt presumida que

només pensava en ella mateixa i no pas en la gent que l’envoltava i l’estimava.

Un dia que la Laura estava triant el vestit que es posaria per anar a la festa de la seva

amiga Clara, que també era una noia molt maca i presumida, va veure que el seu mirall tenia una

petita rascada, que per a ella era molt gran. Va fer un crit que aixecava els morts. La seva mare,

que estava enfeinada preparant-se la bossa per anar treballar, va pujar corrents les escales per

comprovar el que li passava i, en entrar a l’habitació, va veure com la seva filla plorava per un

mirall. Va tornar a sortir per la porta, amb la filla dient-li que havia de comprar-li un mirall

immediatament. La mare no entenia per què un mirall era tan important. Es van posar d’acord i

l’endemà van començar a buscar per les botigues de miralls més cares del poble, però cap no era

l’adequat. Tots eren iguals, amb aquells estampats cursis i recargolats. La Laura ja estava farta

d’aquells miralls. En volia un amb aire antic i misteriós. La mare de la Laura també n’estava farta

i ja havia d’anar a treballar. Així que va donar els diners a la Laura i se’n va anar. La Laura va

continuar buscant, fins a trobar una botiga que estava amagada en un racó. Va entrar-hi.

Era una botiga vella, plena de pols que cobria tots els complements, semblants a les

pocions per a bruixes amargades. Mentre observava els estris per a bruixes, va beure una

escombra en un racó, una taula vella i feta pols, que ningú no havia comprat.

Però entre aquells objectes fets malbé hi havia el mirall amb l’aire misteriós que la Laura

volia. Era un mirall ni molt gros ni molt petit, però que pesava molt. Mentre mirava el mirall, va

aparèixer una vella amargada i amb pintes de bruixa, que li va dir amb una veu molt greu: “Què

vols?”. Espantada, la Laura va cridar i va sortir corrents amb la vella dient-li que tornés, que no li

Page 14: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

12

faria res. No gaire convençuda, la Laura va tornar i li va explicar que volia aquell mirall.

Aleshores la vella va esclafir a riure i li va dir que allí no venien miralls, però que si volia podia

comprar estris per a bruixa.

- I aquell d’allà?- va preguntar la Laura.

- Aquell no és a la venda!- va cridar la vella, espantada.

- I per què?- va insistir la Laura.

- No m’ho facis explicar!- i la vella se’n va anar cap dins.

Sense fer-li cas, la Laura va agafar el mirall amb tota les seves forces i va deixar tots els

diners que tenia a sobre la taula vella que hi havia al racó i va fugir corrents abans que la vella

tornés. Quan la vella va sentir que la porta és tancava va sortir corrents i va veure que la noia no

hi era i que s’havia emportat el mirall.

La Laura va agafar un taxi i, en arribar a casa, es va ficar les mans a la butxaca per mirar

si encara tenia diners per pagar a aquell bon home... Però no tenia diners! Els havia deixats tots a

aquella vella. No sabia què fer, fins que va decidir dir-li que no tenia diners i que si volia tornar

d’aquí a una hora li donaria tot el que li devia. El bon home li va dir que no passava res, que ja

tornaria d’aquí a una hora i la va ajudar a portar el mirall fins a la seva habitació, que –per cert-

tenia un decorat molt cursi, tot rosa, tot, des de les cortines fins als mobles. La decoració va

sorprendre el taxista, que se’n va anar corrents per acabar la seva feina.

Quan la Laura es va haver assegurat que aquell senyor ja se n’havia anat, va agafar un

drap de la cuina i va netejar el mirall amb cura, perquè no es trenqués. En acabar, va anar-se a

canviar per la festa de la seva amiga i, quan ja estava a punt, maquillada i pentinada va mirar-se

al nou mirall, però va observar que en el mirall no s’hi reflectia res. No entenia res i així és que

va tornar a agafar el drap per netejar-lo. En posar la mà a sobre del mirall, va notar alguna cosa

que l’estirava. Era cert el que li havia dit la vella! Tenia raó! El mirall estava maleït!

Page 15: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

13

I la Laura va ser xuclada pel mirall. Va intentar sortir, però no podia. El mirall l’estirava

tan fort que no es podia ni moure. La Laura estava cansada. Ja no podia més! El mirall l’havia

estirat tan fort que la va ficar dintre seu. Quan la Laura es va aixecar, era dins una sala fosca on

no es veia res. Estava espantada. Va començar a plorar i a cridar la seva mare. Sense saber per on

anava, va començar a caminar fins arribar a una sala plena de miralls on es reflectien unes noies

grasses i lletges. No entenia res. Mentre continuava caminant va notar un calfred i es va girar. Va

veure que les noies que estaven als miralls havien sortit i l’estaven seguint. Plena de por, va

començar a córrer, però no se les podia treure del darrere! Es va aturar i els va preguntar el que

volien.

- Nosaltres érem com tu - va dir una.

- Nosaltres també érem maques - va assegurar una altra.

La Laura, llavors, els va preguntar per què s’havien tornat tan lletges.

Una li va explicar que era perquè havien estat molt presumides i que només pensaven en

elles mateixes i una mala bruixa les havia tancat en el mirall; i qui havia de treure-les d’allà era

una noia que tingués bon cor, però encara l’havia de descobrir; així que van anar caminant a la

recerca d'aventures que fessin tornar en si la Laura. Mentre caminaven van sentir un soroll. Era

un soroll com el de l’aigua, un soroll que venia de fons. Li deien que venia una gran onada.

Doncs sí, tenien raó: era una gran onada que se'n portava tot el que trobava, incloses les noies que

cridaven sense parar. Mentre l'ona desapareixia, la Laura recordava els dies que passava amb els

seus pares a la platja i, de sobte, aquella onada va desaparèixer i les va deixar en una habitació.

Era la casa de platja on la Laura havia passat els millors dies de la seva vida. La Laura, veient

aquella casa, va començar a plorar i dir que era una egoista i que estimava molt els seus pares.

Page 16: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

14

Llavors les noies lletges van desaparèixer i va aparèixer una bruixa que li va assegurar que ja era

normal i la va portar amb la seva mare. I havia canviat molt, i va tornar-se bona.

Flor

Grup Primer . Segon premi de conte. HAJAR NOUINOU (2n A): El mirall màgic.

Page 17: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

15

El noi bombolla

Hi havia una vegada un noi que tenia una malaltia i havia de viure dins d’una bombolla de

plàstic, perquè es podia morir si el tocava cap germen.

I per aquest motiu quan anava al col·legi, els altres companys el molestaven, li

preguntaven burletes com podia anar amb allò posat, li demanaven si no li feia vergonya que la

gent el veiés amb allò posat i li deien moltes més impertinències. I, és clar, a ell tampoc no li

agradava ni portar la bombolla ni que els seus companys se’n riguessin. I, a sobre, ell es portava

molt bé amb els seus companys: els deixava el material, els passava els apunts i els permetia

copiar els deures. I mireu com li ho agraïen!

Així que el nostre noi va agafar una depressió de cavall i no volia tornar a classe. Els seus

pares se’n van atipar i van anar al col·legi a veure què passava. Els professors els van dir que no

es preocupessin i els van prometre que el pròxim que li digués alguna inconveniència se n’aniria

a casa expulsat.

Els pares van demanar al fill que tornés a classe i que no es preocupés, perquè ningú no li

tornaria a dir res. I així va ser. Va tornar al col·legi i ningú no es va atrevir a dir-li res, ni tan sols

a mirar-lo. I ell, encara que no tingués cap amic, estava content perquè no el marejaven.

Un bon dia, després de classe va anar al metge a fer-se una revisió per veure com anava i

el metge es va quedar bocabadat, perquè ja s’havia curat i ja no necessitaria més aquella

bombolla i la hi van treure.

L’endemà era dimarts i tocava anar a classe. En arribar, tots el seus companys se’l van

quedar mirant i gairebé ni el coneixien sense aquella bombolla. A l’hora del pati se li van acostar

Page 18: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

16

dos xicots i li van començar a parlar. Des d’aquell dia va començar a fer amics, però en el fons

pensava: “Si jo sóc el mateix, per què no em volien dir res abans?”

Pelopo

Conte. Grup Primer. Finalista: ROBERTO VICENTE (2n A): El noi bombolla.

Page 19: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

17

La vida del rap

Hi havia una vegada, un petit grup de tres nois a qui agradava molt el rap. Fins i tot,

cantaven en concerts del poble. Tots tres eren ídols del millor cantant de rap blanc, Eminem.

Aquests nois, no eren de buscar problemes, però els problemes els trobaven a ells.

Resulta que els nois van enganxar-se al rap, perquè ja hi havia un altre grup de rap, els

RAP-Z, i els nois que el fundaven eren molt més grans, però cantaven molt malament comparat

amb ells. Així que un dia, en el concert de Nadal, mentre que els nois estaven cantant, els RAP-Z,

veient que el públic els adorava, van començar una baralla amb un noi, després amb un altre, fins

que això va ser una catàstrofe. L’alcalde del poble es va enfadar molt amb els nois, i els nois

estaven molt enfadats amb els RAP-Z, ja que no els havien fet res perquè els altres haguessin

destrossat el seu concert.

Un dia, van decidir anar a visitar els RAP-Z al seu local. Era un suïcidi, però havien de

saber per què ho havien fet. Quan van arribar, els RAP-Z es van quedar bocabadats. Semblava

que no es creguessin el que veien. El cap de la banda feia una cara d’enfadat que feia venir ganes

d’anar-se’n, però ells, encara amb una mica de coratge, van seguir en el seu trajecte cap al local.

Els del local els van envoltar. Per un moment van pensar d’anar-se’n cames ajudeu-me, però la

por els va paralitzar. Després d’una estona, el cap del RAP-Z va parlar:

- Què feu aquí? –va dir amb una veu molt tranquil·la i segura.

- Hem vingut a preguntar per què vau fer allò al nostre concert.

- Ho vam fer, perquè així és la vida del rap. Si hi ha més d’una banda, hi haurà guerra

entre elles.

Page 20: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

18

- Per què hi ha d’haver guerra? Podem anar cada grup per la seva part sense molestar-nos,

no?

- No es pot! Vosaltres ens heu pres la fama, l’expectació.

- No ho hem fet volent! El públic ens ha escollit!

- Doncs si és així, nosaltres us traurem del nostre camí...

- Solament ho podeu arreglar amb la violència?

- Sí!

- Doncs jo hi veig altres solucions.

- Com quines?

- Com ajuntar-nos, a vosaltres us prefereixen pel vostre físic, i a nosaltres per la nostra

veu i manera de cantar.

- Sembla bona idea!

- Hi esteu d’acord, amb la idea? Vosaltres balleu, i nosaltres cantem!

- D’acord!

Així que, al poble, hi va regnar la pau, i el club va triomfar tant, que van anar a Amèrica a

cantar rap. I van conèixer els millors cantants.

Rabbit

Conte. Grup Primer. Finalista: GONZALO ÁLVAREZ (2n A): La vida del rap.

Page 21: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

19

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Conte

Grup Segon (Tercer i Quart d’ESO)

Page 22: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

20

Page 23: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 21

Converses entre el sol i la lluna El cel en aquell moment era ple de tons rosats i groguencs, amb núvols blancs i

grossos de la textura del cotó que, a poc a poc, es movien per trobar-se, tots allà, al fons de

l’horitzó taronja i rosat. El sol ja marxava darrere les muntanyes marronoses i l’ombra, a poc

a poc, semblava que empenyés la llum cap a les muntanyes com una immensa mà que amb

una carícia acaronés l’herba del prat. Era justament, aquell moment, quan les flors dels

cirerers es tancaven i els ocells feien els seus últims cants i la natura s’endinsava en un

profund silenci, potser, per escoltar les converses entre el sol i la lluna. Era aquell moment

quan ambdós es trobaven, tan sols uns pocs instants, abans que el sol s’adormís i la lluna

acabés de llevar-se.

- Estimada senyora de plata, de quina bona lluna t’has llevat avui – li diu el sol tot

somnolent i mig apagat.

- Doncs com cada un dels crepuscles que ha vist la terra, amic meu. És llàstima que

només t’hi fixis tu i uns pocs de somiadors i poetes que esperen amb deliri el moment de la

nostra conversa – li va contestar una formosa lluna plena de color vermell ataronjat.

- Quanta raó que tens, amiga meva! És estrany i fascinant alhora, que els nostres

súbdits al principi dels principis es fixessin més en nosaltres i en el seu planeta Terra. Això

era abans, quan no eren tan “desenvolupats”, com ells solen dir, - va fer, amb ironia el sol–. I

ara, que són tan desenrotllats s’han tornat cecs, sords i buits de sentiments – va afegir, amb un

sospir de dolor.

- Tens raó, amic meu, però tard o d’hora s’adonaran del que es perden, quan els

nostres companys els icebergs dels pols es cansin de la soledat i es descongelin, quan la nostra

companya l’atmosfera s’atipi de fumar tot el que li llencen i deixi de purificar-se, quan els

pocs arbres que queden mig morts en un trosset de terra vorejat de ciment es cansin d’estar

allà, només fent ombra: Ja veuràs com llavors se n’adonen.

Page 24: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 22

- Sí, ja, però, quina llàstima arribar fins a aquests extrems, quina llàstima i quin

malbaratament de temps...

- Ho sé, però, nosaltres hem de continuar amb el nostre ritual diari, al menys per

aquells pocs que ara pinten, escriuen, observen i obren el cor uns instants, o al menys per

aquells d’allà avall que han emmudit els seus cants per escoltar-nos o han tancat les seves

portes fines de pètals per dissimular la seva tafaneria... – sentint això, els grills es van

enrojolar avergonyits d’haver estat descoberts i van començar a xiular i cantar per dissimular

la seva intromissió en una conversa privada.

El sol va esclatar a riure expandint els pocs rajos potents que li quedaven, de manera

que va dibuixar a l’horitzó un esclat de llum vermella sobre els tons rosats. L’ombra,

entretinguda amb l’herba del prat, es va adonar de la conversa que mantenien el gran astre i la

lluna; així que va allargar els seus braços fins els pics de les muntanyes i va treure el cap per

l’horitzó.

- Què?, de xerrameca com de costum, eh? – els va engegar amb mitja rialla.

- I ara! Si ja marxava, ja – va murmurar el sol tot dissimulant.

- Ja ho sabeu que no podeu estar tanta estona aquí parats, que els destaroteu a tots,

excepte els grills, és clar, que no callarien ni sota l’aigua – va afegir rient l’ombra.

- Tens raó – va sospirar la lluna -. Ens trobarem demà, amic meu, a la mateixa hora de

sempre – va cridar la lluna al sol mentre s’enfilava cap el cel profund.

- Sí, amiga meva, fins demà! – va acomiadar-se el sol...

L’ombra, llavors, es va posar dreta i va estendre la seva capa per tot el cel. Després va

treure el seu pinzell de plata i va fer uns quants punts brillants dins de la foscor, perquè

acompanyessin la lluna i donessin més llum a la nit ja entrada. Nimué

Grup Segon . Primer premi de conte. XANTAL LÓPEZ (4t A): Converses entre el sol i la lluna.

Page 25: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 23

Canvi d’opinió Aquesta és la historia de la Marta, una adolescent del segle XXI.

Era una tarda d’estiu, i la Marta era asseguda al sofà de casa, com sempre, veient la

televisió. Aquell dia la seva àvia estava amb ella. A la dona, no se li va acudir una altra cosa

que parlar a la nena del que menys li agradava que li parlessin.

– Marta, que no has quedat?

– No.

– I no tens res a fer?

– Que vols que me’n vagi o què?

– No, vull que aprofitis el temps i tot el que tens al teu abast, i que no et passis les

hores mortes davant la tele i l’ordinador.

– Mira, àvia, faig el que em dóna la gana. Si no t’agrada, no em miris.

– Quina forma de parlar és aquesta?

– La que tinc! I deixa’m en pau -va dir la Marta en un to ben poc semblant al correcte.

– Que et deixi? Però, nena, si no valores res! Ja m’haguera agradat a mi tenir tot el que

tens a la teva edat, i no haver de sofrir tot el que sofríem abans!

– Mira, mala sort!

L’àvia va donar per cas perdut la néta i va deixar el tema. Però, a la Marta, no li va

semblar suficient i se’n va anar a la seva habitació. Un cop allà no va saber què fer i va optar

per una migdiada.

Quan es va aixecar es va trobar flotant en l’aire. Va fer una ullada al seu voltant i va

veure la seva àvia de petita, amb tots els seus germans més petits que ella i la seva mare, que

eren asseguts al menjador sense res més a taula que un tros de pa, del qual menjaven tots. La

casa era en silenci, però de sobte el més petit de la casa va preguntar:

– On és el pare?

Page 26: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 24

Ningú no li va contestar, el nen ho va tornar a preguntar:

– Mare, germans, on és el pare?

– És al cel, fill.

– Al cel? I per què és allà? Per què no està amb nosaltres? És el cap de família, hauria

de treballar, perquè nosaltres poguéssim menjar...

La mare s’ho va pensar una estona i li va contestar:

– Perquè és amb tots els herois, els herois de la guerra.

El nen no entenia res, era massa petit, però en veure la cara de la seva mare i els seus

germans va callar.

Veient aquesta escena, la Marta va adonar-se de la sort que tenia de poder menjar el

que volgués. De cop i volta, la nena es va trobar en un altre moment de la vida de la seva àvia.

Hi havia un nen al llit, mort: era el petit de la casa, el germà de l’àvia que abans havia fet

tantes preguntes. Sí, era mort. La Marta no s’ho podia creure: un nen tan petit com podia ser

mort? Va escoltar la conversa de la seva família.

– Mare, em sap molt de greu, no l’he sabut cuidar mentre eres al camp treballant - va

dir afligida la seva àvia.

– No has sigut tu, filla: és que ja estava molt malalt, i no teníem medecines: Des del

començament sabíem que això arribaria.

En sentir això, la Marta no va poder evitar les llàgrimes i va plorar com mai; però la

història no acaba aquí, una altra vegada va canviar de lloc. Ara no sabia on era, però no

semblava Espanya. Va veure l’àvia vestida de núvia, però casant-se amb un home que no era

el seu avi. No entenia res, que ella sabés la dona només s’havia casat una vegada.

El capellà de la cerimònia va parlar:

Page 27: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 25

– Som aquí per celebrar l’enllaç matrimonial de la Carme amb en Felip, que no és

l’home aquí present, sinó un home que és a l’altra banda del món, a Espanya, també casant-se

d’aquesta manera.

Ara ho recordava, la seva àvia s’havia casat amb el seu avi, però cada un en una punta

del planeta, perquè ella estava treballant al Brasil i l’avi a Espanya, i no tenien diners ni per

anar-se a veure. La Marta no entenia què li estava passant, per què estava vivint tot el que li

havia passat a la seva àvia, però tot rumiant-hi, va trobar-hi la resposta: això era una mena de

revolta del seu subconscient insatisfet per haver parlat d’aquella mala manera a la Carme. Era

una mena de càstig del seu altre jo profund perquè se’n penedís, i realment ho estava fent. No

sabia com havia pogut parlar amb aquell poc respecte a la dona.

De cop es va veure al terra de la seva habitació, a casa seva. Havia caigut de llit. Això

volia dir que tot havia estat un somni, però havia estat tan real! Sense pensar-s’ho va anar a

buscar la seva àvia i li va demanar perdó.

– Em sap greu àvia, tenies raó, no valoro res, i ho tinc tot, et prometo que canviaré!

Però em perdones per com t’he tractat abans?

La Carme no entenia res; què podia haver fet que canvies tant la Marta en tan poca

estona? Però li era igual, el que comptava era que havia canviat, i s’havia adonat, encara que

fos una mica, del que tenia, i això era el millor regal per a una àvia.

– I és clar que et perdono, maca!

Nahir

Grup Segon. Segon premi de conte. LORENA GUILLERMO (4t A): Canvi d’opinió.

Page 28: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 26

Page 29: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 27

Una nova vida - Quina hora és? – vaig preguntar a una infermera tota sorpresa en veure’m obrir els

ulls.

- Tinent, són les onze del matí. Es troba bé, vostè? – va dir.

- Tinc un mal de cap molt fort, però res més – vaig respondre-li.

- El seu grup va ser atacat al nord per sorpresa. Vostè i un altre oficial van ser els únics

supervivents dels atacs dels morters alemanys. Ha tingut molta sort tinent. Vam pensar que no

es despertaria.

- Em recordo de crits de dolor, gent demanant ajuda, però res més.

- Tranquil, tinent – va dir un doctor que havia arribat feia uns minuts i havia estat

escoltant-me –. En uns dies recuperarà tota la seva memòria. No es preocupi. Haurà d’estar un

parell de dies en repòs i podrà anar-se’n.

Jo era un soldat anglès destinat a ajudar els polonesos en la seva lluita contra les tropes

d’invasió de Hitler amb vint mil anglesos més. Ens preparàvem per defensar una base militar

al nord d’importància vital per a la comunicació dels resistents, però ens havien atacat en una

emboscada.

Ja recuperat em preparava per anar al nord del país en una nova missió, perquè els

alemanys estaven planificant una ofensiva per envair la zona, però abans havia de visitar un

campament d’on estaven a punt de sortir molts homes. A la meva arribada els meus companys

em van donar la benvinguda, i a l’instant el Capità Nelson em va cridar que em volia veure.

Pel camí veia les cares dels soldats, que reflectien la valentia que tenien, però al

mateix temps la por de deixar desemparades les seves famílies i el desig d’un retorn que

probablement mai no arribaria.

Page 30: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 28

Vaig rebre les ordres clares del capità: defensar la zona com fos, si els alemanys

creuaven la zona tot estava perdut. Més tard, al meu llit em vaig dormir: Estava molt cansat

del viatge.

Era de matinada quan se sentien unes veus d’alarma. Em vaig despertar. El capità

Nelson va entrar a l’habitació:

- Tinent, la missió ha canviat. Aquesta nit el nostre campament al nord ens ha

notificat que els alemanys estaven més a prop del previst. El campament ha estat arrasat pels

nazis, però durant la batalla han agafat com a ostatges una infermera i un coronel alemany,

que ens podrien servir d’ajuda. Vindran en una hora, ara només queda defensar aquesta zona.

Una hora després van arribar els pocs soldats, i amb ells els ostatges. El coronel havia

mort en el trajecte d’un tret al pit.

- No ens serveix de res una infermera, mateu-la– va cridar el capità Nelson.

- Ella no té culpa de tot això. Deixeu-la anar – vaig replicar en mig del campament i

entre els meus companys.

- Senyor Hugues, vostè no és qui per dir-me el que he de fer. La meva dona i la meva

filla tampoc eren culpables i van acabar bombardejades.

La van portar a una habitació per ser executada a la tarda, però abans vaig voler parlar

amb ella:

- Com et dius? – vaig preguntar-li.

Em mirava, però no va respondre i pensava que era per l’idioma.

- És l’hora? – va preguntar-me.

- No, encara no. On vas aprendre a parlar el meu idioma?

- Vaig passar un any estudiant a Londres; però vaig haver de tornar per ser infermera a

la guerra.

Page 31: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 29

En aquell moment vaig saber que havia de fer alguna cosa. Sabia que molta gent

innocent havia mort, però jo en podia salvar una i no podia perdre l’oportunitat. La vaig

deslligar:

- Per què ho fas? – em va preguntar –. Ja has intentat prou de salvar-me, i t’ho

agraeixo de veritat…

- Estic fart d’aquesta guerra i de veure la gent sofrir… Vés-te’n.

- Vine amb mi, en unes hores tot serà ple d’alemanys. Moriràs, si et quedes aquí… La

meva vida com la d’altres està destrossada per la guerra, però encara veig una llum

d’esperança per una de nova…

I llavors, deixant els meus companys d’armes, vaig fugir amb ella.

Han passat anys i encara ara cada dia em llevo amb sentiments contraposats: per una

banda, em pesa la meva deserció; però, per altra banda, estic content d’haver-la salvat d’una

mort injusta. A més, si no ho hagués fet, no viuria feliçment amb aquella dona que m’havia

dit: Vine amb mi que morirem per res.

Hemingway

Grup Segon. Tercer premi de conte. DANIEL SEGURA (4t A): Una vida nova.

Page 32: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 30

Page 33: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 31

Un bosc màgic Temps era temps vivia a Irlanda una nena molt maca que es deia Amy, era pèl-roja i

tenia els ulls marrons. El dia del seu desè aniversari els seus pares li havia preparat una festa

sorpresa, que li va fer molta il·lusió, però no sabia que en aquella festa coneixeria la veritat

sobre el seu origen. L’Amy, va baixar a rebre els convidats. Mentre celebraven l’àpat, algú va

trucar a la porta i a l’instant, va aparèixer un guarda dient que hi havia un altre regal per a la

nena. L’Amy va agafar la capsa i la va obrir: a dins hi havia una bossa de tela i una targeta.

Va agafar primer la bossa i va treure de dins un penjoll amb un signe que no coneixia de res,

no s’ho va pensar dues vegades i se’l va posar. En aquell moment, un camp de força la va

rodejar i tothom va sortir volant. Ningú no deia res, tots tenien por, no comprenien el que

havia acabat de passar. Llavors, la nena va agafar la targeta i la va llegir en veu baixa:” Això

et protegirà de tot, no te’l treguis mai, molt aviat em coneixeràs i llavors ho entendràs tot”.

L’Amy no sabia què dir, ni com reaccionar; però l’Elisabet (sa mare) sí. La va agafar

molt fort pel braç i la va portar cap a la seva habitació. També hi va pujar el seu pare. Quan

eren allí, li va dir així de clar: ”Tu no ets filla nostra: Vés-te’n de casa, nosaltres no volem una

filla bruixa”.

L’Amy va mirar el seu pare, però ell no va dir res. La seva esposa era massa prepotent.

En aquell moment a la nena li semblava que tot el món li queia a sobre, que tothom estava en

contra d’ella i va sortir corrent. No sabia cap a on es dirigia, però ella no parava. Estava a punt

de caure la nit. Va parar i va seure en un banc, i va començar a plorar. Estava atordida.

Llavors sobtadament algú la va agafar per l’espatlla i li va dir: ”No ploris més”. L’Amy gira

els ulls i va veure una dona que tenia els cabells rossos i portava un abric de color negre que li

arribava fins als genolls. La nena sorpresa es va alçar del banc i li va preguntar:

-Qui és vostè?

Page 34: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 32

I la dona li respongué: ”No t’espantis. Em dic Francesca. Sóc la dona del penjoll. Sóc

la teva protectora i he vingut a dir-te la veritat.

-Quina veritat?- va preguntar l’Amy.

La dona la va agafar per la mà i van seure una altra vegada. Llavors la Francesca va

començar explicant:

- L’Elisabet i el Nicolau no són els teus pares veritables.

-Com que no? Com t’atreveixes a dir això dels meus pares? Això no t’ho permeto, no

em coneixes de res i tampoc no els coneixes a ells.

- Deixa’m explicar-te. No et posis així- va dir la Francesca.

- Jo sóc la teva tia. Tu pertanys a una família de bruixes que tenen com a missió

protegir el bosc màgic. La meva germana va morir quan tu vas néixer i el teu pare és un

bruixot molt important i sempre està fent coses arriscades i no podia fer-se càrrec de tu. En

aquell temps el bosc no era un lloc segur per a un nadó i, molt menys, si n’era la guardiana;

per això vam decidir donar-te en adopció. Sé que el que t’estic dient és molt fort, però tens de

creure’m. Et ben juro que t’estic dient la vera veritat- va assegurar la Francesca.

- I ara on és el meu pare? Com es diu?- preguntà l’Amy.

- Es diu Eero i està esperant-te a casa i crec que el millor serà que tornem. És massa

tard i segur que estan preocupats. Ara qui ha de decidir si vol o no vol venir amb mi ets tu- va

dir la dona.

- Com puc saber que no m’estàs enganyant?

- Tinc una cosa que ho pot demostrar- va assegurar la tia mentre treia una bola de

vidre de la bossa-. Et mostraré quan els teus pares estaven pensant qui nom et posarien,

d’acord?.

Page 35: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 33

- D’acord- va assentir l’Amy. I mentre veien les imatges la nena va començar a plorar

i la tia li va fer una abraçada i un petó al cap. Llavors va mirar als ulls a la Francesca i es va

decidir.

- Sí que vull venir amb tu.

La tia la va agafar per la mà i se’n van anar. Quan eren en un lloc solitari la tia va dir:

”Aixeca’t i aixeca’m, Quillet!” L’Amy es va sorprendre quan va veure que davant seu havia

aparegut l’escombra. Totes dues hi van pujar i se’n van anar a casa. En menys de tres minuts

van a arribar a una casa de camp. Semblava una casa de pagesos, tenien un corral, no es veia

bé quina mena d’animals tenien. Eren un quart d’una. La tia la va agafar de la mà i es dirigien

cap a la porta quan just abans que la Francesca l’obrís, des de dins la va obrir un home alt i

robust que va dir: ”Amy has tornat! No saps quantes vegades he volgut veure’t; però no

podia, t’estimo molt”, mentre li feia una abraçada. Tots tres van passar a dins i ho van

explicar tot a l’Amy. L’endemà la nena es va llevar molt aviat i va preguntar a la Francesca si

podia sortir a conèixer els voltants: Ella li va respondre que sí però que anés amb compte i

que no s’allunyés gaire.

Mentre passejava va veure uns quants nens que estaven jugant, així que s’hi va acostar

per intentar fer amics. Billy, un dels nens que hi havia allí, es va oferir per mostrar-li els

voltants. Era fill de la veïna del costat, tenia deu anys i els cabells castanys.

Va transcórrer el temps i ella es va convertir en una de les noies més boniques del

poble. El dia que va fer els quinze anys l’Eero i la Francesca li van organitzar una gran festa

amb menjar, música i molts convidats entre ells bruixes, bruixots, mags, i entre aquests

convidats hi havia un jove que es deia Pierre. A la festa el noi li va demanar que ballés amb

ell. Ella va acceptar. Mentre estaven ballant el noi li diu paraules boniques. Llavors Amy va

tenir una sensació de seguretat. Ell tenia un any més que ella i era un bruixot.

Page 36: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 34

El seu pare volia donar-li un regal especial així que va decidir regalar-li la clau per a

poder entrar en el bosc màgic. L’Eero quan li va explicar com s’entrava al bosc també li va

dir:

- Potser hi haurà temps que tinguis de lluitar i posar en risc la teva vida per cuidar el

bosc, però has de ser forta, perquè et puc assegurar que això mereix la pena. Si vols, ara

mateix pots anar-hi amb la Francesca a conèixer-lo.

La noia molt entusiasmada va dir que sí. Quan eren a dins la noia no tenia paraules

per descriure allò. En tots aquells anys que havien passat s’havia preparat, havia fet

encanteris, havia descobert els seus poders ocults, però res no es podia comparar amb el que

estava veient. Hi havia éssers que fins ara sols havia pogut veure en llibres. Hi havia fades,

elfs, gnoms, follets, nans, ogres, gegants, dracs, unicorns, basiliscos, centaures..... i molts més

éssers màgics; però també hi havia una bruixa dolenta. Havien passat uns dos mesos des de la

festa. Durant tot aquest temps ella i en Pierre seguien veient-se. Un dia el seu pare va morir

d’una forma misteriosa.

L’Amy una altra vegada va tornar a sentir-se sola i trista, va recordar els consells que

el seu pare li havia donat: que fos forta i que mereixia la pena lluitar.

En aquell moment va arriba a casa el noi i li va demanar:

- Vols casar-te amb mi? Ja sé que potser aquest no és el moment més oportú per dir-te

això, però vull que sàpigues que t’estimo molt i que sempre estaré amb tu en els moments

difícils.

La noia va dir que sí. Això era com un somni, però algú els va interrompre: era la

Francesca que va arribar cridant:

- Amy! Amy! Vine ràpid!-. L’Amy va sortir corrent espantada.

- Què et passa?- li va preguntar la noia.

- Sé qui ha matat el teu pare- va anunciar la tia.

Page 37: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 35

En aquell instant la noia va sentir com el seu cos s’omplia de còlera.

- Qui ha sigut?- li preguntà.

- La bruixa Maszicora. Ningú sap com ha entrat al bosc.

L’Amy no va esperar que li digués res més i va agafar la seva vareta i els beuratges i

va anar-se'n cap al bosc. En Pierre va sortir darrere seu.

- No pots vindre amb mi: posaràs la teva vida en perill i jo no vull això.

- Diguis el diguis vindré amb tu- va assegurar ell.

I així va ser, tots dos van anar al bosc. Quan hi van entrar algú va proclamar mig rient:

- T’estava esperant, el que no esperava és que vinguessis amb el teu príncep....

Es tractava d’una dona alta, amb els cabells llargs i negres, a la mà dreta tenia un

senyal estrany.

- Vinga, vull acabar amb tu ràpid- va dir la bruixa.

- Em sembla que no serà així- digué la noia llançant un beuratge debilitador sense que

la bruixa s’ho esperés. Això li va restar poder.

Mentre la noia lluitava amb la bruixa, el jove va anar a buscar un elf, perquè li havien

dit que són experts a descobrir els punts febles d’una persona o una bruixa, i era veritat. De

seguida l’elf es va concentrar i li va explicar que el punt feble de la bruixa era la marca de la

mà, que solament tenia d’aconseguir posar-li una mica de pols d’una fada a la marca i que a

poc a poc la bruixa es desintegraria.

Però era molt difícil trobar pols de fada, perquè en quedaven poques i, a més, estaven

amagades. En Pierre va tornar a on era la noia i va veure que estava mot dèbil, ja quasi no

podia lluitar. Llavors ell va treure la vareta i va començar a lluitar. Ell li va demanar que anés

a buscar pols de fada, perquè això mataria la bruixa. I de seguida la noia va sortir a buscar una

fada.

Page 38: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 36

Després d'haver demanat ajuda a algunes fades; per fi, es va trobar amb una que es

deia Grogach: tenia els cabells rossos i molt llargs, portava una túnica verda. Era la protectora

dels animals i per res no volia que la bruixa destruís el bosc, per això va acceptar d’ajudar-la.

Van anar cap on es trobava en Pierre i justament quan arribaven, la bruixa llançava a terra el

noi. L’Amy va continuar lluitant mentre la fada intentava posar una mica de pols a la mà de la

bruixa. La noia ja no podia més quan, finalment, la fada va aconseguir posar-li la pols. En

aquell moment la bruixa es va quedar quieta i va fer un gest de dolor mentre es desintegrava,

però ni la fada ni l’Amy van sentir-ne compassió. Quan tot va haver passat l’Amy i en Pierre

van tornar a casa a preparar el seu casament. Ara com ara el perill havia passat...

Estrella

Conte. Grup Segon. Finalista. KARINA ARÉVALO (4t A): Un bosc màgic.

Page 39: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 37

Adéu, amor - Sergi, que et falta gaire?- va dir la Marta mentre em dutxava.

- No, dóna’m cinc minuts i ens n’anem.- vaig contestar. Havíem d’anar a casa de la

meva àvia a sopar, com cada any pel dia de Sant Joan.

- Sergi, ja han passat deu minuts i no surts. Tornarem a fer tard una altra vegada.- va

renyar-me.

- Ja estic. Ens en podem anar- vaig dir-li mentre obria la porta del bany.

- No puc amb tu. Ets més lent que les tortugues- va dir-me mig enfadada i mig en

broma.

- Ets tu que ets massa puntual- li vaig retreure mentre li feia un petó a la galta.

Estàvem passant per la porta quan la Marta em va preguntar:

- Has agafat les claus del cotxe?

- Eeeeh? No. Vaig a buscar-les - vaig contestar.

Estàvem intentant sortir per la porta quan em va tornar a demanar:

- I les postres que he preparat?

- Doncs tampoc- vaig contestar una altra vegada -. Què faria sense tu?

- Crec que no gaire cosa - va dir-me mentre reia.

Vam baixar i vaig obrir el cotxe. Tenia el costum de treure’m la jaqueta mentre

conduïa. La vaig deixar al seient de darrera. Havíem d’anar des de Sant Feliu fins a Reus, que

és on vivia l’àvia. Un cop al cotxe, ens vam posar en marxa cap a ca l’àvia.

Ja anàvem per l'autopista quan va començar a sonar el meu mòbil. El vaig començar a

buscar a les butxaques, però no el trobava.

- On dimonis és el mòbil?- vaig protestar -. Busca a la jaqueta, que a la millor és a la

butxaca.

Page 40: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 38

La Marta el va començar a buscar entremig dels dos seients, hi va ficar mig cos

buscant el mòbil. Vaig mirar cap al darrere per veure on l’estava buscant, i quan vaig girar els

ulls cap endavant vaig veure com un turisme que s’incorporava a l’autopista, se saltava un

stop i....

Quan vaig recuperar el coneixement estava sobre l’asfalt, em feia mal tot el cos, estava

desconcertat. Vaig sentir la melodia del mòbil. Aleshores vaig girar el cap i vaig veure el

cotxe completament destrossat. Jo havia sortit disparat del cotxe uns trenta metres, però... on

era la Marta? La vaig començar a buscar sense moure’m del lloc. La vaig veure tirada a terra a

uns cinquanta metres del cotxe. Hi havia gent amb ella. Vaig intentar incorporar-me, però no

podia, no sentia les cames i em feia molt mal l’espatlla.

Em vaig arrossegar com podia, aguantant un dolor terrible. Vaig començar a veure

borrós com dues persones s’acostaven a mi i en aquell moment vaig perdre el coneixement.

Quan vaig obrir els ulls em vaig trobar en una habitació d’hospital. No em recordava de res

del que havia passat després de l’accident. En aquell moment va entrar un metge:

- Hola, Sergi, sóc el doctor Ferrer, com et trobes?- va preguntar-me.

- Em fa mal el braç i... no sento les cames- vaig dir en to preocupat-. Què m’ha passat?

- Vas tenir un accident. Tu vas sortir disparat del cotxe i la teva acompanyant també -

va especificar el doctor.

- Com està la Marta?- vaig preguntar més preocupat que abans.

- D’això et volia parlar - va agafar una cadira i va asseure’s al costat meu -. Tinc entès

que la Marta era la teva xicota. M’equivoco?- em va fer.

- No, senyor - vaig contestar.

- La Marta va sortir disparada del cotxe uns cinquanta metres i va xocar amb un altre

cotxe - em va explicar.

- Però com està? Està bé?- li vaig preguntar.

Page 41: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 39

- Va morir a l’instant - va sentenciar.

Aquelles paraules em van deixar paralitzat. Vaig perdre les preguntes que havia de fer

al doctor sobre l’accident i els ulls se’m van inundar de llàgrimes. El doctor em va continuar

explicant els detalls de l’accident, però jo no hi podia prestar atenció. Les paraules que

m’havia dit es repetien una i altra vegada dins el meu cap.

- Sergi, Sergi- em deia mentre em movia el braç -. Sé que ha estat un impacte molt

fort, però no pots donar-te per vençut ara.

- Doctor, li importaria deixar-me sol?- vaig suplicar.

- No, ho entenc- va respondre mentre s’aixecava de la cadira.

Crec que vaig passar unes dues hores mortes sense parlar amb ningú i sense poder

moure’m. Després va tornar a entrar el doctor.

- Doctor, com estic? Què em passa a les cames? Puc caminar?- vaig preguntar.

- No, però només temporalment. Amb una mica de teràpia tornaràs a caminar.

Allò que em va dir no em va impactar tant com això de la mort de la Marta.

- I el braç?- vaig preguntar un altre cop.

- A la caiguda et vas desllorigar el braç- va respondre.

- Quan em donaran l’alta?- vaig preguntar.

- Si tot va bé, en dos dies podràs sortir- va respondre.

Disset anys després.

- Van passar aquells dos dies. I tal com m’havia dit el doctor, vaig sortir, vaig vendre

el pis on vivia amb la Marta i me’n vaig anar a viure amb els meus pares fins que em vaig

recuperar del tot i vaig tornar a caminar- explicava al Carles, el meu fill. Ara ja fa disset anys

d’allò. He refet la meva vida. Em vaig casar, t’hem tingut a tu i també estem esperant el teu

germà.

Page 42: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 40

- Encara te’n recordes de la noia aquesta?- em va preguntar en Carles.

- És clar que sí. Mai no la podré oblidar- li vaig respondre tancant la conversa.

Poe

Conte. Grup Segon . Finalista. SERGIO LÓPEZ (4t A): Adéu, amor.

Page 43: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 41

Un viatge més interessant del que m’esperava

En un xafogós dia d’agost, en què els meus amics estaven tots de vacances, jo

m’avorria a casa i tenia pensat estar tot el dia sense fer res, amb el ventilador posat. No

quedava ningú al poble.

De sobte, el meu pare en un dels seus rampells, va dir que no podíem estar tirats a casa

tot el dia, així que va decidir pel seu compte que havíem d’anar a donar una volta per les

muntanyes tots plegats. Se li va posar tant al cap que ningú no va gosar de dir-li que no en

teníem ganes. Així que germà, mare, pare, jo i el gos, vam anar tots de cap al cotxe. Encara

era prou d’hora, i teníem temps de passejar pel gran parc natural del Cadí.

Al meu pare li encanten les muntanyes del Cadí, així que vam anar cap allà.

Al cotxe, anàvem avorrits, escoltant música, mentre als seients del davant els meus

pares, que estaven en una animada xerradeta, de tant en tant, deien:

- Mireu, mireu és preciós…

I nosaltres amb cara de fàstic, contestàvem:

- Sí, sí. Molt bonic…

Al cap de més de dues hores per fi vam arribar al desviament del parc natural del Cadí,

aquí sí que el meu pare no es podia aguantar. Anava dient:

- Mireu aquí, mireu allà. És impressionant tot això. Quines muntanyes! Deuen ser molt

antigues! Quines històries deuen amagar?

I tots dèiem que sí, però tan sols ho dèiem per no sentir-lo. El meu pare sempre té

tendència a imaginar com podien ser les persones, que, fa molts anys, vivien en aquelles

ruïnes.

Page 44: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 42

Doncs allà on vam parar el cotxe i vam començar a investigar la part de les ruïnes,

esperant l’hora de marxar. Se’ns plantejava un viatge avorridíssim, com tots els altres. A més,

feia una calor brutal, que no es podia aguantar fora del cotxe sense aire condicionat.

Llavors, també se li va ficar al cap que teníem d’investigar tots junts. Estàvem tant

aixafats que no vam tenir ganes ni de discutir, i li vam fer cas. Amb tota la paciència del món,

vam anar romancejant pel mig de totes aquelles pedres escampades.

Els meus pares, com per variar, van anar a la seva, mirant tot allò que els envoltava,

fins a perdre’ls de vista.

Vam decidir que buscaríem un lloc a l’ombra, així que vam entrar dintre de les ruïnes

d’aquella ermita.

De cop i volta, el meu germà, va dir que anava a buscar els pares i jo vaig fer el

mateix, però en sentit contrari.

Vaig mirar entre les ruïnes per veure si estaven observant alguna d’aquelles parets

rònegues.

Mentre els buscava vaig agafar una calorada intensa i vaig començar a veure borrós

tots els llocs que mirava. Al girar-me, vaig veure un home que deia unes paraules molt

estranyes, que quasi ni podia sentir. De cop i volta, tot es va fer fosc.

Llavors, em vaig despertar a l’hospital envoltat de metges. El més curiós, era que

encara recordava quan havia vist aquell home; però vaig pensar que era molt millor no

explicar-ne res a ningú, ja que no s’ho creurien pas.

El que mai ni jo ni ningú no sabrà és qui era aquell home, què em volia dir i, sobretot,

si realment existia o si havia estat una imaginació d’abans de caure a terra amb una insolació.

Fosc

Conte. Grup Segon. Finalista. RICARD VICENTE (4t A): Un viatge més interessant...

Page 45: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 43

El viatge En una ciutat, hi vivia un grup d’amics que es coneixien des de feia molt de temps.

S’havien conegut en començar l’institut i des de sempre havien estat passant de curs tots

junts, compartint els bons i mals moments que els succeïen a la vida.

Amb el temps van anar coneixent noies que després es van convertir en les seves

xicotes; tot i així, sempre anaven les parelles juntes a qualsevol lloc.

Van passar unes quantes noies per les seves vides. El Pau, que era una mica més petit

que els altres, era una persona molt exigent, per aquest motiu no havia trobat encara la seva

parella. L’Uri, el més gran, portava les noies sempre darrere seu, però al final també es va

quedar sense res, perquè no sabia tractar-les amb intel·ligència.

El que va tenir més sort i va trobar la seva mitja taronja va ser el Dani, que més tard

s’hi va casar.

Ells encara continuaven amb la seva amistat i, de vegades, anaven de festa de nits com

havien fet des de sempre. Els agradava beure i passar-s’ho molt bé, per aquest motiu un dia

van decidir fer un viatge.

Quan van arribar al destí se’n van anar a buscar l’hotel on havien de residir durant el

temps d’estada. Cada dia es llevaven molt d’hora per donar voltes i conèixer el país.

Una nit que van sortir de copes, van beure tant que al final es van emborratxar.

L’endemà, el Dani es va despertar a la presó. Allí, molt desesperat i sense poder fer res, va

començar a cridar i a preguntar als policies que era el que feia ell allà. No parava de dir que

era una persona innocent, que no tenia res a veure amb el que podia haver passat, però com

que els policies estaven cansats de tanta gent de la presó, li van dir que callés, perquè sinó el

matarien.

Page 46: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 44

Al Pau, el van trobar en la platja sense vida, perquè havia tingut una baralla i l’havien

matat. En canvi, l’Uri va ser l’únic que va tenir possibilitat d’escapar-se. Estava en recerca i

captura; però, al final, va poder fugir cap a Espanya i anar a avisar els familiars del que havia

succeït.

No ho va dubtar i se’n va anar cap a la casa del Dani. Quan hi va arribar, va trucar a la

porta i el va obrir la dona. Llavors ella tota sorpresa va preguntar on era el seu marit. L’Uri

sabia que si li explicava el que havia succeït passaria alguna cosa, així que li va dir d’entrar

cap a dins de casa.

Ell encara que intuïa la reacció de la muller del Dani, va voler ser sincer i dir-li tota la

veritat. Ella es va quedar sense paraules i a poc a poc els seus ulls es van començar a omplir

de llàgrimes. No s’imaginava que això hagués pogut passar.

Tant la dona com l’Uri, van anar a trobar un advocat i se’n van anar cap a l’ambaixada

per solucionar el problema.

El Dani ho estava passant molt malament. Els policies l’obligaven a fer treballs molt

durs, s’imaginava que mai més ja no podria veure la seva muller i fins i tot amb el temps va

arribar a voler suïcidar-se.

Després de molts anys, d’espera i maltractaments, la muller aconsegueix parlar per

telèfon amb el Dani. Quan ell va sentir aquella veu, una cosa li va entrar pel cos. Era una veu

que sempre havia estat en les seves orelles. La va recordar i va saber que era la de la seva

muller, no en va dubtar. Li va dir que l’estimava molt, l’estranyava, que la trobava a faltar,

que volia veure-la. Tots dos es van posar a plorar, però la dona el va tranquil·litzar dient-li que

ho estava fent tot, perquè ell sortís de la presó i perquè tornés cap a Espanya el més aviat

possible.

Page 47: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 45

El Dani va confirmar a la seva muller que l’havien detingut, perquè aquella nit

l’havien trobat amb una bossa d’una substància a la butxaca. Ella li va dir que sí, però que no

passava res, perquè confiava en ell i perquè l’Uri li havia explicat tot el que havia succeït.

Quan van acabar de parlar, la dona va passar el telèfon a l’Uri i quan tots dos es van

sentir les veus es van posar molt contents, perquè sabien que estaven bé. Una mica més tard el

Dani demana a l’Uri que s’hi posi el Pau, però quan l’Uri ho sent, es queda parat i comença a

explicar-li a poc a poc el que havia passat amb ell. L’esperança que el Dani tenia de poder

sortir d’aquell infern no era la mateixa, quan sent la mort d’un dels seus millor amics; però

l’Uri li va donar forces i li va dir que tots estaven fent el possible perquè ell tornés aviat a

casa.

Al cap de l’estona quan ja anaven a penjar el telèfon, el Dani diu a l’Uri molt seriós i

plorant, que si no es tornaven a veure mai més, que cuidés molt de la seva muller, que mai no

la deixés sola, que era la persona més important de tot el món, que era una molt bona persona

i que també era molt especial...

Al cap d’un any, truquen a la muller del Dani i li comuniquen la mala notícia que el

seu marit ha mort.

Ella es queda molt abatuda i truca de seguida a l’Uri, perquè anés veure-la. No es

trobava prou bé. Llavors l’Uri, sense dubtar, agafa el cotxe i se’n va cap a casa de la dona.

Quan li explica la mala notícia, ell es queda sense paraules i la dona comença a plorar

profundament i a preguntar-se, perquè havia tingut de passar això i què era el que havien fet

malament.

Des de llavors, l’Uri va recordar les paraules que Dani havia dit sobre ella, que la

cuidés molt i que mai no la deixés sola; així que ell va fer-ne cas i sempre va estar al costat

d’ella per donar-li forces i per poder tirar endavant.

Page 48: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Conte. 46

Encara que ell va fer la seva vida, mai no deixava la dona de costat, perquè per a ell a

més d'haver sigut la muller del seu pobre amic, era més que una persona, era com una

germana que sempre havia estimat.

Nerea

Conte. Grup Segon. Finalista. ÀNGELA ANDRADA (4t A): El viatge.

Page 49: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

47

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Conte

Grup Tercer

(Primer i Segon de Batxillerat)

Page 50: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

48

Page 51: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 49

Ell. Tomàs Els peus sobre la taula, la cervesa a la mà esquerra i la cigarreta a la boca. El televisor

encès, una pel·lícula d’acció esperant una simple ordre per tal de ser visionada. Tot perfecte,

en aparença, un diumenge típic en el qual en Tomàs pretenia complir una premissa bàsica,

quasi sagrada: no fotre ni el brot durant la resta del dia. Fins ara ho estava fent molt bé. Eren

les quatre de la tarda i feia deu minuts que s’havia aixecat. En feia cinc que havia trucat al

Telepizza. En feia un que havia obert la nevera a la recerca de cervesa i s’havia adonat que

només n’hi quedaven quatre llaunes. Aquesta dada hauria estat un fet preocupant feia un

parell d’anys, abans de conèixer la Núria; per contra, actualment quatre birres per passar el

diumenge eren més que suficients.

Estava més prim, ho havia de reconèixer. La panxa creixent que anys enrere li impedia

veure’s les parts íntimes havia desaparegut, i ja no l’avergonyia mirar-se al mirall. Això en

part (una part del 90%) era gràcies a la Núria, la qual li racionava el menjar, a més de les

birres. Desgraciadament, també racionava el sexe, sens dubte la millor manera d’aprimar. En

Tomàs no podia evitar mirar cap enrere i recordar amb gran nostàlgia el primer mes que havia

compartit amb la Núria. El millor mes de la seva vida, indiscutiblement. Cardant al cotxe,

cardant en pensions barates, cardant a la platja... Cardant cada dia, en conclusió: memorable.

Lamentablement, des d’aleshores les coses havien canviat molt. La bona ratxa

encadenada durant aquest èpic primer mes es va anar reduint paulatinament fins arribar al

punt en què ara es trobaven, un punt bastant ranci, val a dir. Un cop a la setmana i gràcies, i

això que només tenien trenta anys. El cas és que ell sempre es trobava disposat. Si d’ell

hagués depès, el ritme endimoniat que havien emprès aquell llunyà primer mes seguiria

vigent. Dos o tres minuts cada dia, tampoc demanava més, era ràpid quan volia (i quan no,

encara ho era més). En canvi, a la Núria, gairebé mai no li venia de gust. Era una cosa que en

Tomàs mai no acabaria d’entendre. La terra era plena d’homes frustrats i de dones

Page 52: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 50

maquiavèl·liques i dominants. La dona, el sexe dèbil? Ha! I què més? Però el pitjor de tot,

amb diferència, era l’eterna excusa universal: el mal de cap. La Núria devia tenir el rècord

Guiness de mal de cap. Gairebé cada nit, a la mateixa hora, començava el dolor, just quan en

Tomàs la petonejava més del compte. Ara, ell comprenia perfectament quin havia estat el

motiu que havia portat al creador de l’aspirina a crear el famós fàrmac, sens dubte era un gran

home, molt llest.

Per desgràcia, les aspirines no causaven cap efecte en la Núria. Casualment, hi era

al·lèrgica... Així que un bon dia, en Tomàs va abaixar els braços i es va resignar a la vida que

li havia tocat viure. Es va resignar a la falta de sexe. Es va resignar a la limitació de cerveses.

Es va resignar a anar perdent tots els seus amics. Ja només li quedava el futbol, ell mai el

decebria. En canvi, a la Núria, li agradava el bàsquet. Es veu que era un esport més estratègic,

si més no això deien. Indubtablement, per aquest motiu, agradava més a les dones. En Tomàs

es va parar a pensar durant una estona si existia un esport mes estúpid que el bàsquet. Cinc

paios malalts de gegantisme i amb cara de pomes agres intentant introduir una enorme pilota

inflada al límit (certament era una cosa antinatural) dintre d’un cèrcol metàl·lic que es trobava

a 2,5 m. del terra.

És clar que en Tomàs media poc més d’1,60 m. i potser aquest fet l’havia condicionat

en l’elecció del seu esport preferit. Mireu Maradona, era un tap de bassa, però no hi havia qui

el parés (a excepció d’ell mateix).

En fi, l’únic que en Tomàs sabia era que es trobava força content de passar el

diumenge sol i tranquil. En aixecar-se, s’havia trobat amb una nota de la Núria comunicant-li

que anava a casa dels seus pares a passar el dia i que no tornaria fins l’hora de sopar. Això

deixava a en Tomàs cinc hores per fer el que volgués, rememorant els mítics diumenges que

passava antigament amb els seus amics, les seves cerveses i la seva playstation.

Page 53: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 51

La playstation! Una petita part d’ell sospitava que la Núria l’havia llençada en una de

les seves famoses revisions de “coses que no ens fan cap falta”. La col·lecció de còmics d’en

Tomàs també es trobava en “recerca i captura”, cosa que incidia directament en l’augment de

les sospites. Ara bé, ell encara confiava de trobar-los algun dia. Al cap i a la fi, la casa tenia

zones desconegudes per a ell, com per exemple la cuina, estança que només visitava per tal

d’obrir la nevera i comprovar que, màgicament, tornava a ser plena.

En Tomàs va acomodar-se en el sofà. Just en aquest moment va sonar el telèfon.

Era la Núria. Volia que en Tomàs anés a sopar amb ella a casa dels seus pares. Encara

pitjor, volia que agafés el cotxe, fes cap al Caprabo i comprés xampany i un tortell de nata.

Abans que tingués temps de contestar, la Núria ja havia penjat. El diumenge “idíl·lic” acabava

de morir assassinat.

En Tomàs es va vestir a corre-cuita, alhora que flirtejava amb la idea del suïcidi. Sens

dubte algú li havia pres el pèl, algú devia estar partint-se el pit a costa seva en algun punt

entre el cel i la terra, potser en ambdós llocs.

No importava, ja res importava! Només pagar la hipoteca i anar sumant hores de

treball de deu en deu per tal de cotitzar prou com per donar-se la gran vida en un futur. Quan

complís setanta anys potser podria començar a gaudir de tot plegat.

Esperaria tant? És clar que sí. Al cap i a la fi ell només era un home normal i corrent

atrapat entre milions d’homes normals i corrents, i es trobava igual de perdut que la gran

majoria.

En Tomàs va treure la pel·lícula del reproductor i, sense pensar-s’ho, va llençar-la per

la finestra. Aquest va ser l’únic acte de protesta que es va permetre, llençar una pel·lícula en la

qual s’havia gastat vint euros la setmana passada. Tot i així, se sentia infinitament millor,

gairebé content. Va agafar les claus del cotxe i va marxar. Bardamu

Grup Tercer. Primer premi ex- aequo de conte. MIQUEL MUÑOZ (2n AN): Ell. Tomàs.

Page 54: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 52

Page 55: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 53

Quin dia! Són les 8:12 minuts, ja arribo tard a treballar. Quin dia que m’espera! He arribat i

m’he pres el cappuccino. A l’oficina, ja m’han fet la mala cara del matí. És clar, com que

sempre arribo tard… No m’he tret ni la jaqueta i la pesada de la Sofi ja està, que si el balanç,

que si les carpetes fetes… Quin estrès! He fet ràpidament les carpetes i, el balanç, no l’he

trobat enlloc. He tret una còpia del de la companya i així, almenys, em deixarà mitja hora per

tornar-lo a fer, fins que no s’adoni que no és el que ella vol. El telèfon no para, i a més avui és

la reunió amb els “de dalt”. No faig bona cara. Anit em feia mal el queixal i no vaig poder

dormir. Ha arribat en Joan i m’ha fet la gràcia de tots el dies. Quan es donarà per vençut,

aquest paio? M’ha trucat la mare, que li han telefonat de l’escola perquè la Mireia està

malalta. L’he anada a buscar a l’escola i fins a casa de la mare hem trigat una eternitat. Quan

he tornat a l’oficina, ja eren gairebé les 12:00. Ostres! La reunió és a les 12:30! Ja no me’n

recordava! Mentre ‘el jefe’ parla de no sé quina història del departament de compres, jo no

puc deixar de mirar-li la barba, deu haver menjat alguna cosa viscosa perquè té tota la barba

com enganxada i llefiscosa, quin fàstic! La Sofi m’ha donat un cop de peu per sota la taula. Es

deu haver adonat de la cara de fàstic que li estava fent al ‘jefe’, però m’ha picat en un punt

que m’ha fet xisclar un aiiii! que tothom m’ha mirat com pensant que estic boja. El nostre

torn. Jo no sé per què vinc a aquestes reunions, perquè la Sofi no em deixa parlar, fins i tot

quan em pregunten a mi. Per fi, les 14:00, l’hora de menjar, l’estómac em fa guruguruguru.

És clar, com que no m’he pogut prendre el iogurt amb les galetes per haver portat la Mireia...

Anem al restaurant de la cantonada, com sempre. Que bé! Avui és dijous i toca paella. N’he

demanat una i, de segon, costelles de xai, que m’encanten. M’he pres el cafè i ja està el

cambrer mirant-nos i expressant amb els ulls que hi ha molta gent i que si volem el compte...

Que pesat! Cada dia ens fa el mateix. Quan hem tornat a l’oficina, he vist un ‘tot a cent’ i

m’he recordat de les quatre coses que ens fan falta a casa. He sortit de la tenda amb quatre

Page 56: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 54

bosses i amb 30 euros menys a la butxaca. He tornat a fer tard al treball. Aquesta tarda, la Sofi

no hi serà, m’espera una tarda tranquil·la. Les 17:00! Me’n vaig a casa de la mare i la Mireia

es troba millor, pobrissona meva. Li he portat unes joguines del ‘tot a cent’. Que contenta s’ha

posat! Pregunto a la mare si vol que l’ajudi a alguna cosa o si puc marxar a casa, i va i em diu:

filla, avui és dijous, has d’anar a buscar el Marc a natació, no te’n recordes? Ostres, sí! Pobre

fill, que m’he oblidat d’ell! Torno a arribar tard a buscar en Marc. Pobret, està assegut al banc

tot solet, m’ha fet una abraçada tan gran quan m’ha vist que gairebé caic de cul. Quin mocós!

Em mira i em diu molt seriós: el trànsit, no, mare? Ja! Com sempre! I s’ha posat a riure.

Quina canalla! Són les 19:30 i el súper està tancat. Ostres! Em recordo que no hi ha ous per a

la truita que volia fer per sopar. La caixera m’ha mirat amb desgana i s’ha mirat el rellotge,

amb mala cara li ha dit a la seva companya que tanqués les persianes. Gairebé pels pèls no

sopem aquesta nit. Per cada passadís veia alguna cosa que em feia falta i el Marc, pobre, no

podia amb el cistell de la compra. Per fi hem arribat a casa! L’Arnau ha portat la Mireia de

casa de la meva mare, ja l’he dutxada i la pobra se n’ha anat al llit amb l’estómac buit, diu que

li fa mal. Mentre he fet el sopar, el Marc s’ha dutxat, l’Arnau ha parat taula i la Mireia s’ha

aixecat, diu que té gana. Li he fet una sopa. Hem sopat, he rentat els plats i després de dutxar-

me m’he assegut al sofà. I donant-li voltes al cap he pensat: ostres, quin estrès de dia!

La sardina en llauna

Grup Tercer. Primer premi ex-aequo de conte. RUTH ESCALANTE (2n BN): Quin dia!

Page 57: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 55

Venjança enamorada Sembla increïble veure la meva cara a totes les notícies i diaris. Mai no ho haguera

pensat; no em sento important, més aviat avergonyida. La gent m’observa detingudament

quan passejo pel carrer, però jo no estic orgullosa del que fet, tot i que tothom em dóna

l’enhorabona: No m’acostumo a viure en soledat, tinc por, no puc deixar de pensar en l’Enric.

Què deu estar fent a hores d’ara? Potser seria millor que no hi rumiés tant. La psicòloga m’ha

aconsellat que me’n oblidi i que potser seria beneficiós fer un viatge, unes vacances per

esvair-me una mica; però jo no n’estic del tot convençuda, no puc deixar el cap i el cor a casa

i emportar-me la maleta. A més, vull anar-me’n de vacances? No vull soledat! En aquest

moment em trobo sola entre molta gent, desemparada; ni tan sols em sento acompanyada per

la meva família. És vergonyós, però, estranyo l’Enric. Sento que l’he decebut, que encara

l’estimo. No puc deixar d’angoixar-me. Tothom està orgullós de mi però, jo no i ell de ben

segur que tampoc. El temps passa molt a poc a poc. Des que he arribat a casa no he fet res. Fa

ben bé dues hores que estic al sofà, dono un cop d’ull al meu voltant i veig una caixa de tabac

quasi buida. La infusió ja es deu haver refredat massa, a més ja no em ve de gust...

La psicòloga m’ha comentat que hauria de començar a desfer-me de les fotografies i

de tot objecte que em portés records. Vaig a fer neteja immediatament! Si no recordo

malament a l’armari de l’habitació hi ha una capsa... Ja la tinc. He trobat el meu diari

personal, de ben segur que l’Enric el va amagar, en un intent de censurar-me. Vaig deixar

d’escriure fa mesos. Potser seria interessant explicar la meva última vivència en aquestes

darreres setmanes... però abans hi faré una ullada ràpida.

Dimarts 7 de Juliol

Avui ha estat el meu dia de descans. Estic feta pols, només de pensar que demà haig

de tornar a l’hotel i escoltar els crits de l’Anna i el Jordi voltant per la cuina. Uf! Tinc ganes

d’adormir-me i no despertar-me més!

Page 58: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 56

Avui hem anat a Port Aventura amb el Manel i un amic seu, molt pesat per cert, que es

deia Robert. En Robert no parava de repetir com un lloro que el Manel i l’Enric

s’assemblaven molt. No podem negar que són germans, oi... Quin paparra! Tot i això la

jornada no ha estat malament, fins que l’Enric s’ha empipat. Gràcies a Déu que no ha estat

gaire aviat i que gairebé ja tornàvem a casa. Darrerament no sé què passa, sóc una mica

inconscient, potser no estic jugant tan bé al joc de la convivència, però m’hi estic esforçant...

Tot ha començat quan el Manel i jo ens hem perdut. Des d’aquest moment l’Enric ja tenia

cara de pocs amics. Més tard, quan ja havíem arribat a casa, ha començat la gresca. Mai no

ho haguera cregut, però avui ha complert les seves amenaces: m’ha clavat una bufetada! I

s’excusa dient-me que havia estat tot el camí de tornada a casa rient i comentant amb el

Manel. Després de la bufetada he girat cua sense dir res. Necessitava relaxar-me. Després

d’una dutxa ràpida, ell encara estava esperant-me... Ha començat a escridassar-me i a

insultar-me. Jo no gosava dir res, he sentit por. El meu silenci ha empitjorat la situació

encara més. La seva ràbia creixia per moments i en un atac d’histèria els ulls se li han

omplert d’ira. Just en aquell moment em va agafar pels cabells mullats, i en qüestió de mig

segon, ja era a terra, intentat alliberar-me dels cops de puny i els crits. M’he sentit con una

nena petita, estava molt espantada. Quan l’Enric s’ha relaxat se n’ha anat a dormir; però

abans deu haver tancat amb clau, perquè les claus han desaparegut i la porta està molt ben

tancada. Tampoc no puc trobar els telèfons mòbils... Tot està molt ben amagat.

Mentre escric no puc deixar de mirar l’Enric. Dorm plàcidament com si no hagués

passat res estrany. No sóc capaç de ficar-me al llit amb ell... No puc deixar de plorar, però

tinc por de fer-lo despertar... Què he fet malament? No entenc res... M’estic adonant que els

cops són cada vegada més visibles. No podré anar a la platja en uns quants dies, i si algú al

vestuari de l’hotel se’n adona?

Page 59: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 57

En moments com aquest estranyo la mare, el pare, les meves germanes, el meu gos,

les meves nebodes... Els trobo a faltar. És troben a cinc-cents quilòmetres i ara necessito una

abraçada de la mama més que l’aire que estic respirant.

He de deixar d’escriure, és molt tard i encara he de rentar roba a mà, i planxar

l’uniforme de l’Enric. Fins un altre dia, espero que més agradable.

Dissabte 11 de juliol

Avui és un dia important. L’Enric i jo fem 3 anyets, és el nostre aniversari!!! Tinc

moltes coses per explicar. Primerament, avui ha estat un dia de treball bastant dur, però tot i

això ha estat un dia fantàstic. Ahir vaig demanar al Jordi sortir a les 4 de la tarda i m’ho ha

permès; mentre l’Enric treballava jo m’he escapat a Reus a fer unes compres per al sopar

d’aquesta nit, i ja que no podia amagar el seu regal a casa l’he comprat a última hora. Jo

m’he comprat una faldilla blanca, que ara ressalta bastant el color morenet que he agafat!! I

una brusa negra, perfecta i elegantíssima. El regal de l’Enric és una jaqueta Armani, i com a

detallet un mp3; per acabar he fet una visita a la perruqueria molt justeta de temps. Pels pèls

l’Enric no m’enxampa. He arribat a casa deu minuts abans que ell, el temps just per amagar-

ho tot i fer com si m’estigués pentinant jo. Quan ha arribat del treball s’ha dutxat.

Mentrestant jo m’anava posant guapa! Avui estava de bon humor, i molt romàntic.

Quan al cap i a la fi tots dos hem aconseguit sortir de casa ben macos i arregladets,

l’Enric m’ha fet pujar al cotxe i sense que jo sabés a on, n’ha portat a un dels restaurants

millors i més cars de la zona. Quan vaig plantar-me davant de la porta no m’ho podia creure:

aquest cop ho havia preparat molt bé. La nostra taula estava reservada a la terrassa, al

costat de la font. Hem sopat a la llum d’una espelma i tot ha estat perfecte, no ha fallat ni el

més petit dels detalls.

Page 60: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 58

Abans de les postres l’Enric m’ha donat el meu regal d’aniversari: unes arracades

caríssimes, amb uns diamants petitets, d’allò més refinat! Fins i tot m’he emocionat quan les

he vist; i l’Enric se’n sentia orgullosíssim, feia cara de felicitat.

Un cop hem acabat de sopar hem anat a fer un volt per la platja on ens vàrem

conèixer, però molt poca estona, perquè al nostre apartament ens esperava una llarga nit de

passió! Ha estat genial del tot. Ara l’Enric dorm com un nadó.

PD: Quan ens hem relaxat en el moment de carícies i carantoines l’Enric m’ha

demanat perdó per l’actuació incorrecta de l’altre dia; s’ha disculpat i a promès no tornar-

ho a fer més. Jo intento no pensar-hi gaire. Estic cansada. Nanit!

Dijous 6 d’agost

Ja no puc més. Des que he deixat de treballar em sento controlada. No puc anar sola

a la platja, haig d’esperar l’Enric per anar a comprar, estic tot el dia a l’apartament rentant

i fent dissabte a totes hores! Ni tan sols puc fer la classe d’aeròbic de les dotze...

No he escrit durant aquests dies, perquè l’Enric t’havia fet desaparèixer, però ja t’he

recuperat! Ahir vaig parlar amb la mama, i les meves germanes. No em vaig poder aguantar i

vaig començar a plorar. A elles vaig dir-los que les estranyava molt i que tenia ganes de

veure-les, però... la mama diu que amb 19 anys no és per a menys, i que encara sóc una

nena...

Quan s’acabin les vacances l’Enric entrarà al cos de mossos d’esquadra, i jo he

pensat d’aprofitar aquest moment per estar-me una temporada a casa dels papes i així

continuar els meus estudis. Les coses amb l’Enric cada cop van a pitjor, les situacions de

violència succeeixen cada vegada més sovint, i mai no demana perdó; tinc la sensació que

sóc com una minyona seva; només vol apropar-se a mi quan arriba a l’apartament després

de treballar i vol un massatge o un vermut, o quan el seu únic objectiu és el sexe. Potser

m’aniria bé una temporadeta al costat dels papes, total l’Enric ha d’estar intern.

Page 61: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 59

Ja en parlarem, rumiaré aquesta idea, ara no tinc temps d’escriure més, haig de fer el

dinar avui tenim convidats. El Manel i el Robert! Ufff!!!

PD: M’he aprimat bastant hauria de fer unes compres immediatament, però no tinc

qui m’acompanyi, l’opinió de L’Enric no compta gaire, no entén gens de moda. Si per ell fos,

aniria feta una monja sempre.

Ja donava el meu diari per perdut. Està gairebé acabat, només vaig deixar-me dues

planes al final. No vull llegir-ne més, els meus sentiments no m’ho permeten. He comprovat

que encara no m’he desenamorat de l’Enric, i em dol. Em sembla molt trist estimar amb totes

les meves forces a algú que m’estima, però no es mereix el meu amor; un maltractador, algú

que mai no podrà oferir-me una bona vida, tot i haver-ho intentat... Potser hauria de plantejar-

me fer una mica més de cas al Xavier...

Vull acabar la història i donar aquest llibre per finalitzat. L’amagaré a la biblioteca de

casa i mai més el tornaré a llegir, almenys fins que no sigui més gran i ja hagi format una

família. Aleshores el llegiré i el faré desaparèixer, però abans, he d’escriure unes últimes

línies per explicar el final d’aquest infern.

Dimecres 8 de Març

Estic al sofà de casa dels papes. En aquest moment estic sola, envoltada d’un munt de

records, i me n’hauré d’acomiadar dintre de molt poc.

La relació amb l’Enric cada vegada va anar complicant-se més. El maltractament era

cada vegada més continu. Sense saber ben bé com una tarda després d’haver estat

apallissada, sentia tant de dolor que se’m va ocórrer filmar el maltractament a què estava

condemnada amb tan sols 19 anys. Haguera estat més fàcil simplement denunciar, però

estava tant rabiosa que si ho filmava seria una prova més contundent i no m’ho vaig pensar

ni un moment. Durant dies vaig estar filmant la meva vida a casa, i la veritat és que només

vaig necessitar una setmana per aconseguir proves irrefutables. Tot va quedar enregistrat a

Page 62: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 60

les cintes: pallisses, insults, violacions, maltractament psicològic... El meu dilema va

començar en aquest moment, no sabia si denunciar i portar les proves o més aviat callar-ho.

No vaig trigar gaire a decidir-me; als tres dies després d’haver aconseguit les proves vaig fer

les maletes i vaig interposar la denúncia a la comissaria més propera a casa. Des d'aquell

moment estic vivint a casa dels papes un altre cop. No tan sols vaig denunciar, sinó que en un

atac de ràbia i impotència vaig portar una còpia de les cintes a una cadena de televisió local,

per col·laborar en un programa de maltractament de gènere.

Tota la meva venjança va suposar per a l’Enric acomiadar-se de la seva carrera com

a mosso d’esquadra; ara està empresonat, encara que suposo que no per gaire temps. Tinc

una ordre d’allunyament.

La meva venjança no em deixa dormir. L’estimo més del que ell m’estima a mi Ara

pateixo pel seu sofriment, però estic avergonyida, no sóc valenta, sóc una covarda per no

haver-ho fet abans.

Aquest diari no ha tingut un final gaire feliç, però és un final que podria haver acabat

molt pitjor.

Arahaza

Grup Tercer. Segon premi ex-aequo de conte. AZAHARA GALERA (2n E): Venjança enamorada.

Page 63: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 61

Diari d’un atemptat Estava atabalat, si no arribava a l’estació a l’hora perdria el tren, no em podia permetre

arribar tard a la feina un cop més…. Vaig afanyar-me tant com vaig poder. En arribar gairebé

caic a l’andana. Per fi, vaig poder aturar-me una mica, reflexionar…. Potser el tren no aniria

gaire ple i amb una mica de sort podia asseure’m. Estava molt cansat i només pensar quina

jornada m’esperava em deprimia. No sé per què, però no era el meu millor dia de la setmana.

Des que m’havia llevat que tenia un nus a la gola. A la meva àvia també li passava just quan

tenia un mal pressentiment. En aquestes coses no fallava, era com si totes les coses dolentes

passessin pel seu nus de la gola. Jo la considerava en aquests aspectes com una bruixa.... A

vegades em feien una mica de por els seus maldecaps amb la gola…..

Va arribar el tren i a l’hora de pujar gairebé ensopego amb l’esglaó automàtic. Només

entrar-hi vaig poder detectar una multitud considerable que em feia fugir del cap la idea

d’asseure’m. Entre aquesta gentada matinera vaig veure que hi havia mares amb el seus fills

(possiblement per portar-los a l’escola), marginats, homes vestits d’uniforme, monges, tot

tipus de persones amb gustos i d’edats diferents. D’entre aquesta gent em va cridar l’atenció

una noia del meu costat que jugava amb la seva filla. Em va fer una mica d’enveja, potser

perquè jo no tenia fills i sentia la necessitat d’un, però per les circumstàncies de la vida i el

treball no era el meu millor moment. De sobte la nena petita em va mirar i va somriure. Jo

vaig tombar-me més cap a ella i al cap d’una estona ja ens havíem fet amics. <Tin tan ton>

“Pròxima parada: Atocha”. Vaig arribar a la conclusió que només em quedaven dues parades

per arribar a les oficines del meu treball…

Vaig obrir els ulls. No sabia què havia passat. Em feia mal la cama, vaig mirar i em

vaig trobar amb una imatge espantosa: em faltava un tros de cama, estava tot ple de sang i

ferides d’un vermell molt intens. Vaig sentir com s’obrien les portes del vagó. Hi havia molt

de fum, gairebé no es distingia res. Vaig deduir que el tren havia sofert un accident molt greu,

Page 64: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 62

i jo impotent i desconcertat em vaig a posar a cridar auxili. Se’m va apropar un noi que anava

molt estressat i que portava un retolador permanent de color vermell a la mà: Va fer un crit a

altres persones de fora del vagó, perquè entressin. Em volia treure d’allà. Em va agafar a poc

a poc intentant moure’m el menys possible. Vaig descobrir un munt de llàgrimes que

brollaven dels seus ulls. De sobte, em vaig recordar de la nena i la vaig buscar

desesperadament. La vaig trobar amb la mirada justament a uns cinc metres d’on jo estava

aclaparat, moribund, sanguinolent. Vaig suplicar al noi que abans de fer-me res que tragués la

nena, que encara li quedava molt per viure i així ho va fer. Un grup de voluntaris i metges

estava esperant fora del vagó. Se la van emportar ràpidament cap a un hospital. Mentrestant a

mi se me n’anava el cap, veia molta sang…, tot el meu voltant era ple de gent morta,

d’escombraries, cables, peces del vagó, de crits, crits i més crits que se’m ficaven al cap com

una bala al cor. Notava una pèrdua de sonoritat, possiblement per l’explosió.

Va tornar l’home del retolador vermell i em va treure d’allà. El sentia dient que havia

perdut molta sang. Mirava al meu voltant, tot crits, tot morts, tot sang. Semblava la guerra.

L’últim que vaig veure era una llum blanca que s’anava fent cada vegada més gran. El soroll

se n’anava, on era la meva vida?

Quan vaig despertar em trobava en una habitació plena de flors. Era una habitació

d’un hospital. Vaig mirar-me la cama, però estava tapada amb els llençols. El dolor havia

cessat. Van picar a la porta i va entrar una infermera que es va sorprendre en veure’m despert.

Llavors em va dir que ara venia amb un psicòleg per explicar-me el que havia succeït.

Immediatament va entrar amb un home d’aspecte molt familiar, es va seure al meu costat i em

va preguntar si me’n recordava d’alguna cosa. Jo vaig afirmar amb un moviment del cap. Ell

em va dir que no calia que li ho expliqués, si jo no volia; que ho entenia. Li vaig dir que no

tenia cap problema a explicar-li-ho. Després d’una hora seguida parlant amb ell i responent

les seves preguntes li vaig preguntar què era el que de debò havia ocorregut i em va dir:

Page 65: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 63

- Has estat un dels milers ferits i víctimes que han sofert l’atemptat terrorista de l’11

de març de 2004. Em vaig quedar molt perplex.

Durant la nit només somiava amb desgràcies, i em despertava xop de suor.

Els dies a l'hospital se’m feien eterns, excepte l’estona de visita de familiars, que era

l’únic moment en què de debò gaudia de la meva estada a l’hospital. Enllà, molta gent es

trobava en la mateixa situació que jo.

Una tarda, assegut al llit vaig mirar per la finestra, Madrid em mostrava la seva cara

més tendra. Em delectava en una posta de sol excel·lent. Contemplant-la em vaig recordar de

la nena del tren i, des d'aleshores, no vaig poder treure-me-la del cap. M’havia arribat la

informació, per una infermera, que la seva mare havia mort.

Després d’uns mesos a l'hospital i ja totalment recuperat em van posar una cama

ortopèdica que gairebé semblava de debò. Després d’un temps de rehabilitació i exercici

continu vaig poder sortir de l’hospital. Quina alegria respirar l’aire fresc i sentir-lo envair els

pulmons! Em vaig sentir amb més ganes de viure que mai. En el temps que havia passat a

l’hospital havia pres una decisió: aniria a buscar la nena. Després de recórrer molts hospitals i

haver preguntat, insistit i cercat desesperadament vaig trobar la nena. Si més no la seva fitxa

d’estada en un hospital. Després de continuar buscant vaig descobrir que una associació de

nens orfes de Madrid tenia la nena. La vaig anar a buscar. Quan em va veure em va tornar a

somriure i em va abraçar. En aquell precís moment vaig saber que aquesta nena m’havia calat

molt a fons dins del cor. Són precisament petites coses de la vida, insignificants en aparença,

les que, de vegades, et marquen un camí a seguir, com un somriure….

En memòria de les víctimes de l'atemptat de l’11 de Març.

Gilby

Grup Tercer. Segon premi ex-aequo de conte. FCO. SÁNCHEZ (2n D): Diari d’un atemptat

Page 66: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 64

Page 67: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 65

To travel La nit queia sobre Barcelona, el soroll de la pluja contra els cotxes feia impossible

sentir res més. Corria tan de pressa com podia, estava desorientat, mirava cap a tot arreu, no

veia ningú..... No veia res. La pluja se li escorria per dintre les ulleres, esbufegava tan de

pressa que semblava que se li escaparien els pulmons tot d’una. De sobte es va trobar en un

carreró sense sortida, i va començar a regirar-se totes les butxaques. Cada cop estava més i

més nerviós. Li van caure les ulleres, van picar contra el terra i es van trencar en mil bocins.

De sobte es va aturar, va tancar els ulls, plorava, però les llàgrimes es confonien amb la pluja

que li regalimava per la cara. “Ara ho entenc” va dir. Llavors es va sentir un soroll sec, i per

un moment va semblar que tot s’aturés. La bala va trencar l’aire i va anar a parar al pit.

Mentre un calfred recorria tot el seu cos, es desplomava a terra.

Jaume Ribes, un noi alt intel·ligent i treballador, pell clara i cabells curts, els ulls d’un

verd turquesa que s’amaguen rere unes ulleres grosses, estudia a la Facultat de Ciències de la

Universitat de Barcelona, i es troba ja al 5è any de carrera. En Jaume no és famós per ser gaire

sociable, més ben dit, és un noi de pocs amics, solitari, sempre immers als seus pensaments i a

les seves fantasies. Els companys de la facultat es riuen d’ell sempre que poden, o l’intenten

ridiculitzar, però, a en Jaume, això li és indiferent. Ell no necessita amics, ell és feliç com és.

Un dia, a la facultat va trobar un cartell on li recordaven la data de presentació del

treball de final de carrera. Portava els darrers mesos tancat al seu apartament de la Bonanova.

Ningú tret d’ell no sabia en què estava treballant. Quan arribava a casa l’únic que feia era

tancar-se a la seva habitació, o el seu laboratori (com a ell li agradava dir-ne). S’havia

comprat un ordinador dels més potents del mercat, l’havia pagat amb uns diners que havia

Page 68: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 66

guanyat l’estiu passat fent de forner al forn dels pares d’un amic seu. De tant en tant arribaven

paquets d’empreses japoneses i americanes, que sa mare li deixava al peu de la seva habitació.

Unes setmanes abans d’acabar la carrera, sa mare es va estranyar de veure’l rodant per

casa, ja que quasi mai sortia de la seva habitació menys per menjar i anar al lavabo. Aquest

cop, però, era a la cuina amb una motxilla, una cantimplora i menjar per a uns quants dies. Sa

mare li va preguntar si anava a algun lloc. Ell li va respondre que no, i així va acabar la

conversa. Quan ho va haver carregat tot a la motxilla, es va encaminar cap a la seva habitació

i va tancar la porta amb pestell. Hores més tard, un gran soroll seguit d’una baixada de tensió

va sobresaltar la mare d’en Jaume, que va anar corrents a l’habitació, va picar a la porta, però

sense esperar cap resposta. Tenia el pressentiment que alguna cosa no anava bé. Va picar un

altre cop més fort. El silenci era estrambòtic. Va tornar a picar, aquest cop més fort amb cert

grau d’alteració.

Es va sentir com el pestell es movia per desbloquejar la porta i el pany girava i deixava

veure la cara d’en Jaume, però no semblava ell, portava barba de dies i feia una pudor molt

forta. Sa mare li va demanar explicacions, però ell es va limitar a disculpar-se pel soroll i va

tornar a tancar la porta.

Uns dies mes tard, es va repetir la mateixa situació de dies anteriors, un soroll molt

fort i una baixada de tensió. Aquest cop, però, en Jaume es trobava sol a casa i no va cridar

l’atenció de ningú. Però a la nit quan va sortir a sopar, es va deixar veure un tall profund que

portava a l’avantbraç dret i del qual sa mare no va voler preguntar ja que s’imaginava quina

seria la resposta.

Page 69: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 67

L’endemà a classe, feia esforços inhumans per mantenir el cap dret a la taula, una

situació que els seus companys de classe van aprofitar per riure’s d’ell. En acabar les classes

en Jaume va anar a fer unes compres: va comprar un paraigua i va recollir unes ulleres que

havia encarregat feia setmanes. En arribar a casa va repetir la història de cada dia, va anar

directament a la seva habitació i va tancar la porta amb pestell.

L’habitació d’en Jaume no era com les habitacions corrents, la seva era més aviat

tètrica, amb els finestrons tancats i les persianes abaixades, feia olor d’humitat, era obvi que

aquell lloc no havia estat ventilat en molt de temps. Tenia tot de cables per terra, l’ordinador

encès tot el dia, i dues televisions desmuntades i penjades del sostre amb un cartell cada una.

Hi havia una paraula escrita, a la primera posava <<PASSAT>> i a la segona <<FUTUR>>, i

més amunt hi havia una càmera de vídeo que posava <<PRESENT>> i que semblava inútil, ja

que no estava endollada a cap aparell, però sí que era encesa. A la primera televisió hi havia la

imatge de l’habitació d’en Jaume, i la imatge semblava provenir de la càmera que era just al

costat, però les imatges no coincidien amb la situació actual de l’habitació, eren iguals

pràcticament per uns quants objectes que estaven canviats de lloc, i a l’altra televisió nomes hi

havia boira. A l’esquerra de la porta hi havia una mena d’armari platejat del qual brollava una

llum forta per les juntes de les vores, i sortien tot de cables del terra que anaven a parar a una

capsa plena de circuits amb LEDS fent pampallugues, i després un cable gros es perdia dins

els cables que anaven a parar a l’ordinador, i finalment a l’altre racó hi havia un llit camuflat

sota un munt de llibres, apunts, esquemes i paperots esquinçats.

En Jaume va seure a la cadira, i va començar a fullejar un llibre que va agafar de sobre

el llit. El llibre era d’un autor que havia escrit diferents articles a revistes de ciència imaginant

Page 70: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 68

possibles situacions de casos hipotètics. En aquest cas, en Jaume s’havia interessat pels

viatges en el temps, l’article en qüestió deia:

“La màquina del temps és un aparell emprat per molts autors de novel·la

fantàstica. H. G. Wells va concebre aquesta idea al seu cervell, i ara tothom coneix

alguna història o aventura relacionada amb els viatges en el temps. Però què passaria

si això fos real? Tothom podria viatjar pel temps lliurement, modificant la història a la

seva voluntat? Una cosa és clara, si avui algú inventés una màquina del temps,

significaria que no és una cosa impossible de crear, o sigui que tard o d’hora algú

altre també ho faria i al final es faria públic, i tothom sabria de l’existència de la

màquina del temps, bé? I doncs, seria el continu espaitemps un lloc segur? Tothom

podria canviar el passat, el pressent i el futur a voluntat? No, ho crec. Així doncs, jo

penso que en l’hipotètic cas que s’inventés la màquina del temps, la primera persona

que ho fes, es trobaria amb alguna mena de força de seguretat que li impediria

passejar-se com si res per la història, seria com un cos de seguretat en el temps, així

doncs ja es podria....”

En Jaume va tancar el llibre i va posar-se a escriure. Després va deixar els apunts a un

costat i va fer un espai al centre de l’habitació. Va treure una capsa de cartró que tenia sota el

llit i la va obrir. A dins hi havia unes sabates amb una sola metàl·lica, i al costat hi havia un

petit dispositiu; com una mena de comandament a distància de la porta d’un pàrquing on

posava “Emergency return”. Va agafar el comandament i se’l va ficar a la butxaca, després es

va treure les sabates i es va col·locar les altres, per últim va agafar la cartera, plena de

provisions, i hi va ficar el paraigua i les ulleres. Va anar a l’ordinador i va teclejar un seguit de

codis i xifres inintel·ligibles i es va activar un compte enrere de 30 segons. Es va afanyar a

agafar la motxilla i carregar-se-la a l’esquena i es va dirigir cap a l’armari, el va obrir i es va

Page 71: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 69

ficar dins. Un cop va tancar la porta, dins tot era blanc, inspirava una sensació de netedat. A

l’ordinador els números que sortien a la pantalla cada cop s’acostaven mes al zero,

5...4...3...2...1..... Dins l’armari es va sentir un sotrac, com si tot el que hi havia dins hagués

estat comprimit al vuit, de sobte l’armari semblava més ample; segur que si hagués cridat, el

soroll hauria ressonat a les parets una bona estona, a la llunyania es podia observar una franja

verda que recorria tot l’horitzó, i de sobte el verd ho va inundar tot.

En Jaume va obrir els ulls. Corria aire i feia fred, va mirar al seu voltant i es va

assegurar que estigués sol, va mirar el cel i va deduir que devien ser les 10 del matí

aproximadament i que calculant el marge d’error del salt, ara mateix es devia trobar pels

voltants d’Olesa de Montserrat, se sentia el soroll d’un riu a la vora, llavors es va posar a

caminar, es va passar tot el dia caminant, i menjant del que portava a la motxilla. Al

capvespre va arribar a Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat, i allà va passar la

nit, resguardat del fred en un caixer automàtic. Ben de matí es va posar en marxa cap a

Barcelona no va arribar fins entrada la tarda, ja que havia d’anar amb molt de compte de no

deixar cap empremta de la seva presència allà. No havia de perdre ni un segon, s’havia de

trobar a si mateix abans que fos massa tard. El cel estava núvol i se sentien trons que venien

de lluny. Va anar a casa seva, i allà va deixar-hi una nota, prevenint al seu altre jo del perill

que corria, ja que uns homes el volien matar. Li va deixar unes ulleres noves que havia

comprat expressament, que a més eren impermeables. Li va deixar també el paraigua amb les

pertinents instruccions; fet això va sortir i va esperar-se a si mateix fins a estar segur que el

seu doble llegiria la nota. Quan ho va fer, no es va quedar tranquil i va voler assegurar-se que

el seu doble salvaria la vida, llavors va decidir seure a esperar. Va anar al banc de la plaça,

però dos homes vestits amb americana negra i ulleres li van barrar el pas, el van agafar pel

braç i el van començar a escorcollar. En Jaume, del tot desconcertat, es va començar a posar

nerviós, i va començar a córrer. La pluja començava a mullar els carrers i els fanals anaven

Page 72: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 70

encenent-se. Els dos homes van començar a córrer darrere ell. En Jaume va tombar a la dreta i

va trobar un carrer sense sortida....

“Aleshores ho vaig entendre. La mort que havia predit, no era la del meu jo

futur, sinó la meva. Si no hagués inventat la màquina per salvar-me mai hauria passat

això. He estat jo qui ha interferit en els esdeveniments futurs. La predicció que havia

fet em mostrava a mi mateix al futur, no el meu jo futur al seu present. M’he

equivocat.”

La bala que va deixar inconscient en Jaume es va anar diluint en un líquid que va

regenerar el teixit danyat per l’impacte. Els dos homes van aixecar-lo, li van col·locar un

dispositiu al front, i de sobte en Jaume va desaparèixer.

En Jaume es va despertar a la seva habitació, va obrir la finestra i el sol va il·luminar

les parets. Sobre l’escriptori tenia un full en blanc que portava com a títol: “Treball de fi de

carrera: Les ciències en la predicció del futur”. En Jaume va agafar el full, el va estripar i se’n

va anar a esmorzar.

Krusty

Grup Tercer. Tercer premi de conte. ROBART CILLEROS (2n D): To travel

Page 73: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 71

La trobada

Després de 2 anys i mig mantenint contacte mitjançant el correu postal, Lara havia

aconseguit una cita amb un noi que va contestar al seu anunci en la secció de contactes d’una

vella revista que ja no es publicava. << Últimament només triomfa allò que és buit de

contingut >> afirmava ella. << En canvi, Roger sembla estar molt ple d’experiències,

curiositats i interessos >>. Ho portaven planejant des de feia un mes: potser per por a

possibles imprevistos, potser per anar-se mentalitzant d’aquella futura situació; tots dos sabien

que no era el mateix ser unes lletres en un paper que trobar-se tête à tête. De totes formes, ara

ja era massa tard per retirar-se. Per evitar deixar-se un a l’altre plantat, també s’havien donat

el telèfon mòbil; fins i tot, havien acordat deixar el factor sorpresa com podia ser la descripció

física, i senzillament s’havien dit quatre detalls de la vestimenta. Lara era d’un barri de

l’Hospitalet i Roger vivia a Montgat, tots dos estaven d’acord en quedar en un punt mig i

conegut per ambdues parts com podia ser la plaça Catalunya de Barcelona, potser un lloc una

mica massa transitat, però en fi, era el punt més fàcil per arribar sense massa incidents.

Si volia arribar abans que ell, Lara havia de sortir ara per arribar a les cinc, havien

quedat a un quart de sis. Durant el temps sobrant ja prendria un cafè o faria una volta pel

Corte Inglés per tafanejar les rebaixes, ja ho veuria. En acabar de maquillar-se, es posà la

jaqueta de pana i es penjà la bossa al braç; abans de tancar la porta de casa repassà que no

s‘oblidés de res i sortí al carrer. Un cop asseguda en una de les butaques del vagó del tren, era

incapaç de deixar de bellugar les cames. A mesura que es restava el temps d’espera per trobar-

se amb el seu amic fins ara sense rostre, els nervis començaven a aflorar. Mai hauria pensat

que una cita a cegues d’aquest estil pogués posar-la tant nerviosa, però en fi, ja no hi havia

tornada enrere. A dos quarts es va plantar al costat del quiosc que hi havia a la sortida del

tren, davant mateix del Corte Inglés. A partir d’aquí tot era qüestió d’esperar. Els nervis

Page 74: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 72

l’obligaven a mirar el rellotge cada dos per tres. << Potser no ve. Potser li fa por. Potser... Si

us plau, no em deixis sola. >>. De cop i volta, volia tornar-se’n i oblidar tota aquella bogeria.

En aquell instant un jove s’apropava decididament en aquella direcció. << És ell? Deu ser ell.

És ell. Porta una gavardina marró. >> Aquell jove es va aturar a dues passes escasses de Lara,

com si dubtés, però a la fi s’hi apropà:

Tu ets... Ets tu, oi? – i un somriure, que ella el va interpretar com a senyal de

transparència, va aparèixer en el rostre d’aquell desconegut, potser no tant desconegut al cap i

a la fi.

Suposo que si, Roger – i també va mostrar un dels seus somriures, com esperant que

ell li agraís la confiança de pronunciar el seu nom. Una confiança que ell no havia sigut capaç

d’utilitzar.

– Doncs, hola! – i li va estendre la mà.

– Hola! – somreia, radiant. – Dos petons?

– Vinga, va.– I li va fer allò que ella havia demanat.

Durant un moment, es van quedar en un silenci que parlava per si sol. Tots dos estaven

sorpresos del que havien trobat. La incomoditat d’un primer moment va quedar oblidada quan

ell va preguntar per on anar, i es van posar camí de la plaça Universitat; deia ella que per allà

a prop hi coneixia unes quantes llibreries i així, podien agafar-se més confiança fullejant

llibres, la gran passió de tots dos; més tard ja trobarien algun bar on prendre quelcom, i potser

fins i tot, si tenien temps podrien anar a sopar junts:

– Que t’espera algú a casa?

– No, què va: no et preocupis per això.

– Millor – des que havia aparegut aquell conegut que fins avui no havia tingut un

rostre específic, Lara no deixava de portar un somriure als llavis.

– Sembles feliç...

Page 75: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 73

– Sí, oi?

– Que, se’n pot saber el motiu o no?

– A tu què et sembla?

– A mi? – deia tot sorprès.

– Amb qui parlo sinó?

– Doncs, no ho sé, noia... Ara no hi caic, no.

– No ho sé, no et fa una especial il·lusió aquesta trobada?

– Ah, ja, ja entenc, sóc jo el motiu? - Lara no va poder dissimular les seves galtes

rosades i un somriure de goig.

Mentre caminaven, i més tard, mentre passaven pàgines de llibres que no pensaven

comprar, no van deixar de parlar amb un humor amistós, d’aquells que s’acostumen a utilitzar

només amb les persones de més confiança. Per a tots dos va ser una tarda per no oblidar.

Després d’allò no van perdre pas el contacte, tot al contrari, aquella amistat de lletres sortides

de la mà de dos joves amb unes inquietuds potser una mica massa protegides per tots dos, es

va refermar. I tant si es va refermar!

Leire

Conte. Grup Tercer. Finalista. LAIA SANTOS (1r E): La trobada.

Page 76: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 74

Page 77: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 75

Vivint en un ramat de llops Jo, un noi conflictiu des que vaig néixer, “gràcies” a les maneres de fer que en va

ensenyar el meu pare, un home alcohòlic i fatxenda, que des de ben petit, a mi i als meus

germans, ens va ensenyar a ser uns bons “nazis”, segons ell ens deia. Mai no ens va preguntar

pas si ho volien ser. El cas és que, bon alemany, ens volia “ensinistrar” a ser una nova i

invencible raça de llops. Mai no li hem dit “pare” ni jo ni els meus germans, ni se’ns havia

passat pel cap aquella entranya paraula per a nosaltres: sempre, Sr. Herman (‘guerrer audaç’,

en alemany). Ens va ensenyar alemany, modals inútils que nosaltres admiraven abans que les

coses canviessin en fer-nos homes. Ens demanava saludar-lo com a soldats i posar-nos ferms

amb el braç dret aixecat amb un “Heil, Hitler”, clar i contundent, quan ell passava pel nostre

costat. A les nits mai no ens va contar un conte infantil, sinó els arguments de Hitler exposats

el seu llibre programàtic titulat “La meva lluita”. Crec que aquestes paraules són les primeres

que vaig aprendre a llegir. A més, tots tres germans solíem vestir tot de negre, texans negres,

caçadora negra...

Va arribar el dia que el meu germà gran, Landolf (‘hàbil com un llop en la ciutat’, en

alemany), simplement Lan per a nosaltres, va complir divuit anys. El Sr. Herman li tenia

preparada una sorpresa. Quan el meu germà petit i jo vam arribar de l’escola, Lan ja era a casa

i el Sr. Herman li havia afaitat el cap sense deixar cap cabell.

Desprès d’allò, els dos germans següents, tots afaitats. Més tard, el Sr. Herman es va

endur Lan al soterrani de casa i li va regalar la primera estomacada perquè espavilés, segons

ell. Aquella nit ningú no va parlar del que havia passat al soterrani, però a partir d’aquell

moment es van acabar les contemplacions. Lan mai no somreia i es mostrava seriós i ferm. El

Sr. Herman li donava cervesa per beure, fins i tot va pagar a Lan el tatuatge que es va voler

fer de la creu gamada al pit. El meu germà petit, Owen (‘jove guerrer’) va dormir amb mi

aquella nit, sense que el “vell”, com l’anomenàvem nosaltres, se n’assabentés. Lan va canviar

Page 78: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 76

molt, quasi mai no arribava a casa sense estar begut o emporrat. La seva habitació era plena

de banderes i estendards alemanys. Va fundar una banda al barri amb uns quants companys

nous. Es començava a saltar les classes i a robar en petits magatzems. A casa, mai no hi era al

matí, fins que va arribar el moment que tampoc hi era a la nit. Vaig deixar d’estudiar. El Sr.

Herman tampoc no era mai a casa, així que l’Owen estava sempre sol.

Un dia que jo era a la feina, carregant caixes amunt i avall, de sobte van entrar a robar

un grup de joves. Quan en disposava a defensar la tenda i el meu treball, va entrar Lan com a

líder del grup. Jo, molt atabalat, em vaig paralitzar i vaig deixar fer a la banda del Lan fins

que ho van robar tot. Em van despatxar, i tot furiós volia fer pagar al Lan el que havia fet.

Només sortir de la tenda, vaig anar al solar on solia estar-s’hi el Lan. Estaven tot plegats, allí,

reien dels seus bons actes. M’hi vaig apropar i sense creuar paraula em vaig posar a donar

cops de puny a la cara del Lan. Vaig desplegar tota la meva fúria sense pensar que el noi que

era a terra entre les meves cames era el meu germà. Quan ja no podia ventar més cops de

puny, esgotat, vaig deixar-me anar, vaig caure. De sobte la banda del Lan em va aixecar del

terra, em va aclamar i em va fer volar pel cel, fins a demanar-me ser el seu líder. Pel cor em

passava ajudar el Lan, però no ho vaig fer... No sé encara el que va passar amb ell, però quan

vaig arribar a casa a les tantes de la matinada, l’Owen seguia sol i en va dir: Estic segur que

vull ser “nazi”. I en va passar la mà per sentir el meu cap rapat. Em va impactar més que

l’estomacada al Lan, potser perquè estava més acostumat als cops que a les paraules d’un nen

petit. No li vaig contestar, el vaig acotxar al llit i m’hi vaig quedar fins que es va adormir.

Vaig haver de buscar un altre treball. Cada vegada em costava més trobar-ne a causa

de la meva “pinta”, cada cop més radical. Però el vaig trobar en un bar que només obria de

nit. M’agradava més que la tenda, però tenia un salari inferior. Vaig començar el mateix dia

que em van contractar, i ja des del primer dia em va encantar. Solia anar-hi gent molt diversa,

sobre tot camioners, transportistes de llargues distàncies... El primer dia va ser

Page 79: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 77

d’aprenentatge. De seguida em vaig guanyar la gent i la filla del meu cap. No pensava jo que

sentiria alguna cosa així per una dona, em sentia inútil i talòs quan en parlava. Ella també

treballava allí de nit encara que no al bar sinó al motel, un edifici al costat del bar que també

era del seu pare. Al matí estudiava psicologia infantil a la universitat.

De seguida em va donar tota la seva confiança. Mai ningú no havia confiat en mi

d’aquella manera i sentia que no la podia decebre. Cada vegada en coneixien més, fins al punt

que passàvem tot el dia junts. La vaig presentar a l’Owen. Van encaixar a la perfecció. Me

l’enduia al bar mentre treballava. Ella en va animar a treballar més hores i a estalviar per

treure l’Owen de casa meva i del costat del Sr. Herman. Ella ens ajudaria. Em va treure tota

aquella tonteria dels nazis, i cada vegada m’assemblava més a un home de bé.

Vaig aconseguir llogar un pis. Mentre vaig ser fora de casa, el Sr. Herman va utilitzar

l’Owen per fer encàrrecs a barris marginals per tal de subministrar drogues. Al cap dels

mesos, el Sr. Herman va desaparèixer per deutes, així que vaig tenir carta lliure per emportar-

me l’Owen al meu petit pis. Després de l’estomacada, Lan va ser marginat per la seva banda,

així que quan vaig tenir prou diners per mantenir l’Owen sense preocupacions, vaig anar a la

recerca del Lan perquè vingués amb nosaltres. Estava ficat en problemes fins al coll. Va ser

internat en un sanatori per intentar controlar la seva violència i els seus trastorns. L’Owen va

començar el col·legi, i fins i tot jo em vaig posar a estudiar. Al cap del temps, el cap del bar es

va jubilar així que el bar va passar sota la meva responsabilitat. I, de mica en mica, i amb més

diners vaig acabar comprant-me un pis. Ja podia adoptar l’Owen i fer-me responsable d’ell

com un pare. La casa del Sr. Herman va ser venuda i els diners van ser usats per pagar el

sanatori del Lan i una vida millor per a l’Owen. Al poc temps, Lea se’n va venir a viure amb

mi i l’Owen...

Werner (heroi de la seva pàtria)

Conte. Grup Tercer. Finalista. LAURA CALERO (2n BN): Vivint entre un ramat de llops.

Page 80: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Conte 78

Page 81: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

79

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Poesia

Grup Primer (Primer i Segon d’ESO)

Page 82: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

80

Page 83: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 81

El mirall

El mirall és la vida reflectida

com dues gotes d’aigua .

Et fiques dins del mirall

i és un somni fet realitat.

Deixa’m veure el seu rostre intacte,

com una rosa intocable.

És la brisa que passa pel teu voltant

la que fa que estiguis joiós.

T’espia contínuament amb un murmuri inquietant

i amb la gèlida mirada posseeix la teva mirada.

Imita amb esplendor el teu lluminós i encegador rostre

com una brisa marina que no deixa de moure’s.

Si et mires en el mirall veus la vida passar

com un ocell que vol volar.

El teu rostre s’il·lumina amb alegries que vindran

i també s’apaga amb tristeses que et faran preocupar.

En el mirall es reflecteix la teva ànima, que vol volar,

i amb un somriure sortirà.

Nadeshiko

Grup Primer. Primer premi de poesia. BEA GARCÍA (2n A): El mirall.

Page 84: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 82

Page 85: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 83

El que no veu un pilot del Dakar a l’Àfrica

Tu, que vas tan ràpid,

no veus el preciós paisatge de l’Àfrica...

Tu, que únicament penses a arribar,

no et fixes en els poblets de l’Àfrica...

Tu, que només vols guanyar,

no veus els treballs de gent de l’Àfrica...

Tu, que només penses en tu,

no veus les rialles dels nens de l’Àfrica quan treballen...

Tu, que penses de buscar la carretera,

no veus la vegetació de l’Àfrica...

Tu, que només vols acabar,

no veus qualsevol obstacle i caus.

Llavors creus que no t’agrada l’Àfrica,

però en el fons t’atrau i tornaràs

per veure el que no t’ha permès veure la carrera.

Duracell

Grup Primer. Segon premi de poesia. DANIEL DURAN (2n A): El que no veu un pilot del Dakari.

Page 86: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 84

Page 87: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 85

Les quatre estacions

La primavera

La primavera arriba

i la pluja crida.

Les flors s'espanten,

i els ocells canten.

Quan arriba la primavera

l'amor crida.

La primavera arriba

amb les pluges

que arrosseguen el cor,

ple de tremolor.

El meu cor està ferit,

pel cor de l’esperit.

El meu cor està espantat,

com la soledat.

La primavera arriba

amb les seves flors,

per la senyora Dolors.

La primavera arriba

amb els seus ocells de colors

alimentant-se del pol·len de les flors.

Page 88: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Primer. Poesia. 86

L’estiu

L’estiu és festiu.

La gent va a les platges per anar a les costes,

per veure les ones,

i per menjar melons plens de pinyols.

La tardor

La tardor és nostra.

I les fulles, plenes de rostre,

cauen i cauen

com els dies

nostres de les

vides curtes,

que deixen la tristor

que hi ha dins del nostre cor.

L’hivern

El fred ens fa tremolar

i el vent ens fa plorar.

Les bufandes ens fan abrigar.

El vent bufa i bufa

i la gent es camufla

al costat de l’estufa.

Dúnia

Grup Primer. Tercer premi de poesia. LOUBNA GRIDA (2n A): Les quatre estacions.

Page 89: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

87

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Poesia

Grup Segon (Tercer i Quart d’ESO)

Page 90: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

88

Page 91: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Poesia. 89

La vida sense Tu

Digues què faré jo ara?

Què faré jo amb aquests ulls?

Me’n recordo que em miraven

quan passejàvem ben junts.

Ja no miro les estrelles,

ja no busco dins del cor.

La lluna ja no m’agrada

i començo a tenir por.

Abans jo quan els mirava

em sentia molt més ple.

Cada cop que somiava,

somiava els teus ulls verds.

Un trist destí ara m’espera:

vaig ser ingenu de pensar

que començant d’aquesta manera

ens podríem estimar.

Page 92: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Poesia. 90

Però jo ara t’espero,

potser al bell mig del gran parc,

fins al dia que tu vulguis

que tornem a començar.

Star

Grup Segon. Primer premi de poesia. IRIS LÓPEZ (4t A): La vida sense Tu.

Page 93: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Poesia. 91

Un amor molt diferent.

Asseguda sobre la gespa

Allà al bell mig del camp

Pensava en els ulls del noi

Que m’estava enamorant.

Què és el que ell pensa?

I, a mi, ell com em deu veure?

Els seus ulls mai ho revelen

I ell tampoc no m’ho dirà.

Quan de temps em queda encara

Per agafar les seves mans,

Petonejar la seva boca

I sentir-me molt més gran?

Potser arribarà el dia

O potser no arribarà;

Però jo tinc una cosa clara:

Que l’estimo de veritat.

Què és el que fa difícil la vida?

Per què em costa d’explicar

El que sento quan ell passa

I no el tinc al meu costat?

Page 94: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Segon. Poesia. 92

Tots els dies són més grisos,

Pels carrers tot és més fosc.

Ja tampoc veig boniques

Aquelles petites flors.

Necessito veure’t ara.

Necessito estar a prop teu.

Jo vull que em diguis:

“Calla i no somiquis més...

Si sabessis

com t’estimo,

amor meu!”

Burbu

Grup Segon. Segon premi de poesia. SILVIA ARIZA (4t A): Asseguda sobre la gespa.

Page 95: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

93

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Poesia

Grup Tercer (Primer i Segon de Batxillerat)

Page 96: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

94

Page 97: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 95

Ufana pàtria

Cau el dol sobre els teus ulls,

Dolça nina de mirada incerta.

Cau la vida, cau el Sol, cau el clam del silenci.

Enlaira’t i lluita,

No et planyis pel dol

Lliura la teva contesa i,

A l’alborada del fi,

Inhala força per a la fita,

Replega les ales per al vol,

Aplica-hi la pròpia saviesa!

Tu tens el destí!

Irrisòria irreverència de l’iracund insensat que irroga inòpia.

Lamenta’t pel pobre d’esperit,

Lloa el qui alça el cap,

Uneix-te al combat!

Il·lumina el teu seguici,

Traça el camí a qui no el sap,

Alça’t, dona, i lluita per l’extenuat!

Page 98: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 96

Cau el dol sobre el teus ulls,

Dolça nina de mirada intensa.

Cau la vida, cau cel fosc, cau el clam del desànim.

I

quan la lluita

s’hagi

a

c

a

b

a

t

vanagloria’t de la teva victòria!

Facts

Grup Tercer. Primer premi de poesia. LAURA TRUJILLO (2n AN): Ufana pàtria.

Page 99: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 97

La petita simfonia

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Visc en un món nerviós

atabalat i perfeccionista,

un món substanciós

i ple de protagonistes.

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Sensació de buit constant,

angoixa i malenconia,

un cúmul d’ingredients

que componen la simfonia.

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Page 100: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 98

Faig present i demostrable

un sentiment insospitable,

corrent freda i excitant

que m’omple de llibertat

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Etapa rere etapa,

la fan més allunyada,

aquella bonica infància

que em feia somiar en fades.

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Tot comença, tot acaba

com una nit estelada,

prenent com a principi

una lluna ben amagada.

Page 101: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 99

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Ara miro i recullo,

totes les notes tocades

que faran de la meva vida

un quadern ple d’estocades.

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Soroll al vent

Se sent tot sonora,

la brisa a fora present

fent-me les nits de penyora.

Observo, analitzo,

només em surt record.

Somio i espero

una esperança amb raig de sol.

Page 102: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 100

Componc, coordino,

silenci i harmonia,

per sentir amb impaciència

la petita simfonia.

Irene

Grup Tercer. Segon premi de poesia. IRENE GARCIA (2n E): La petita simfonia.

Page 103: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 101

Mentida

Qui ets tu? No sé si ets real

o si només ets un reflex.

Aquella tarda va ser tan especial...

Fer-te un petó sense por,

tornar a sentir la mateixa sensació...

Abans estava molt il·lusionada:

Tu, el meu primer amor, et fixaves en mi,

després de tant de temps somiant-te.

Vaig mirar de prop els teus ulls, que tant he anhelat,

i sembla que tu ja m’hagis oblidat...

Ara veig com t’allunyes a poc a poc.

Només va ser una mentida,

uns falsos petons.

Un moment màgic que em va canviar

i que dia darrere dia no em para de turmentar...

Sola a la meva habitació,

mirant les teves fotos,

removent els teus records,

crec que mai em trauré aquest dolor,

crec que mai no oblidaré la teva olor...

Page 104: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 102

Cançons que només em recorden el teu nom,

papers plens de paraules per a tu,

llocs on vam anar junts...

Em xiuxiuejaves paraules a l’oïda;

llavors, jo no m’imaginava la teva fugida.

Sota aquest cel ple d’estels

jo t’escric aquests versos:

sé que et passaran desapercebuts.

Voldria passar aquesta nit al teu costat,

i poder dir-te, finalment, com sempre t’he estimat...

Smile

Grup Tercer. Tercer premi de poesia. CAROLINA SÁNCHEZ (2n E): Mentida.

Page 105: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 103

La vida és més que respirar

Si sabessis de debò

Com puc arribar-te a estimar,

El millor de tots els sons

És un mot per tu pronunciat.

Si els batecs del meu cor

Tu poguessis escoltar,

Si estiguessis ben a prop

I no tan lluny com estàs.

Si els poemes dedicats

Els poguessis sentir.

Si sabessis quan tu no hi ets

Per a mi tot no és res.

Si el demà ja fos ahir,

Si tot el que estic pensant

Tu poguessis descobrir

I algun dia es convertís en realitat.

Page 106: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Poesia. 104

Si per cas tot fos que sí

I no res ens fos negat,

Sí podríem aleshores

Dedicar-nos a estimar.

De les moltes coses bones

I oblidar-nos dels neguits

Que tot temps i a deshora

Ens havien perseguit.

Perquè la vida és alguna cosa més.

És molt més que respirar,

És ofegar-se, és quedar-se sense alè.

Perquè la vida no es mesura pels cops que respires

Sinó pels moments que et deixen sense alè.

Semàfor vermell

Poesia. Grup Tercer. Finalista. DÁNAE ORTIZ (2n BN): La vida és més que respirar.

Page 107: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 105

IES Olorda

de St. Feliu de Llobregat

27è Concurs Literari

Sant Jordi (2006)

Treballs guardonats

Còmic

Grup Tercer (Primer i Segon de Batxillerat)

Page 108: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 106

Page 109: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 107

Page 110: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 108

Page 111: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 109

Page 112: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 110

Page 113: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 111

Page 114: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Grup Tercer. Còmic. 112

Page 115: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Llistat de participants 113

Concursants

Conte. Grup Primer

Aquest científic és un desastre El Yeti Real, José Manuel

Demon Incasion El Cerilla Chávez, Daniel

El mirall màgic Flor Nouinou, Hajar

El noi bombolla Pelopo Vicente, Roberto

L’amor ho pot tot Jackelin Bentohami, Zinnedine

La llegenda de Licayar Drac Blau Cardús, Marc

La navalla posseïda Reymundo Ortega, José Maria

La vida del rap Rabbit Álvarez, Gonzalo

Vivències d’infància Boira Arnau, Sara

Conte. Grup Segon

Adéu, amor Poe López, Segio

Canvi d’opinió Nahir Guillermo, Lorena

Converses entre el sol i la lluna Nimué López, Xantal

Discriminació a les dones Marta Peres Delgado, Joseline

El món de la marginació Neng de Castefa Díaz, Alán

El segrest Nick Bautista, Iván

El viatge Nerea Andrada, Ángela

Estimat ningú ANDR3USKY Moreno, Andrea

La vida al carrer Mery Maria Casquet

La vida d’Eli Valera López, Míriam

La vida de Míriam Volando Flores, Elisabet

Secta Juvenil Ninja Sheila Latorre

Page 116: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Llistat de participants 114

Un bosc màgic Estrella Karina Arévalo

Un viatge més interessant... Fosc Vicente, Ricard

Una vida nova Hemingway Segura, Daniel

Conte. Grup Tercer

Algú em crida La imaginació Gordon, Raquel

Amor a primera vista Dama Martínez, David

Amor d’estiu Somayan Sández, Sofia

Aquell dia el despertador va sonar tard Damo Moreno, David

Cap de setmana Cara o creu Alejandro Garcia

Cartes llunyanes Benito Camela Cerezo, Jesús

Deixa-la volar L’ocell blau Alou, Qureralt

Diari d’un atemptat Gilby Francisco Sánchez

El problema del meu transport Griphus Barrera, David

El tabac i jo Pul Mons des Fets Edo, Javier

Ell. Tomàs Bardamu Muñoz, Miquel

Ells (ella) Eto’o Rosado, Miquel

Griselda Adlesirg Rebeca García

Heroïna Missifú Puig, Meritxell

L’amor és per tu mateix Garlics Muñoz, Javier

L’ascensor Dolce 6 Peñalver, Nati

La font de la saviesa Sandalia Saldaña, David

La fulla de l’arbre Julieta De Ossó, Roser

La profecia dels últims dies Eldom Mingorance, Édgar

La trobada Leire Santos, Laia

Les experiències d’Ebonite Lolailo Giménez, Diego

Page 117: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Llistat de participants 115

Les primeres vacances Xanas Martínez, Víctor

Mai saps el que la vida et depara Zapata Martín, Míriam

Misteri gràfic Rafa Pons, Rubén

Quin dia! La sardina en llauna Escalante, Ruth

To travel Krusty Cilleros, Robert

Un cop d’esperança Fernije Jenyfer Ruiz

Venjança enamorada Arahaza Azahara Galera

Vivint en un ramat de llops Werner Calero, Laura

Poesia. Grup Primer

El mirall Nadeshiko García, Bea

El que no veu un pilot del Dakar Duracell Duran, Daniel

Els amics Hiaka Donaire, M. Carmen

Els sentiments del teu cor Nadeshiko García, Bea

Les quatre estacions Dúnia Grida, Loubna

Per un món habitable Tate Sánchez, Judith

Violència Pétalo Raquel Madruga

Poesia. Grup Segon

La vida sense Tu Star López, Iris

Un amor molt diferent Burbu Silvia Ariza

Poesia. Grup Tercer

Des de la meva habitació Sol i lluna Peñalba, Marta

Dispensa’m, Sant Jordi Davanal Serrano, Luis

Dites del meu avi Sui Generis Caseres, Federico

El sol d’una vida Males herbes Colmenero, Lorien

Page 118: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Llistat de participants 116

Esperança d’amor Roma Jéssica Fernández

La lluna Fireman Bautista, Luís Miguel

La petita simfonia Irene Irene García

La vida és més que respirar Semàfor vermell Ortiz de Viñaspre, Dánae

Mentida Smile Carolina, Sánchez

Només un record Aldo Miguélez, M. José

Temps de vida El feo de los H. Catatrava López, Jorge

Ufana Pàtria Facts Trujillo, Laura

Còmic. Grup Segon

Cap de setmana Arigato Gabriel Cruz

Page 119: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Sumari 117

Sumari

Presentació ... ... ... 1

Premis de la 27a edició ... ... ... 3

Conte

Grup Primer 1r. premi SARA ARNAU (2n A): Vivències d’infància. 7

2n. premi HAJAR NOUINOU (2n A): El mirall màgic. 11

Finalista. ROBERTO VICENTE (2n A): El noi bombolla. 15

Finalista. GONZALO ÁLVAREZ (2n A): La vida del rap. 17

Grup Segon 1r premi. XANTAL LÓPEZ (4t A): Converses entre el sol i la lluna. 21

2n premi. LORENA GUILLERMO (4t A): Canvi d’opinió. 23

3r premi. DANIEL SEGURA (4t A): Una vida nova. 27

Finalista. KARINA ARÉVALO (4t A): Un bosc màgic 31

Finalista. SERGIO LÓPEZ (4t A): Adéu, amor. 37

Finalista. RICARD VICENTE (4t A): Un viatge més interessant ... 41

Finalista. ÁNGELA ANDRADA (4t A): El viatge 43

Grup Tercer 1r premi. MIQUEL MUÑOZ (2n AN): Ell. Tomàs 49

1r premi. RUTH ESCALANTE (2n BN): Quin dia! 53

2n premi. AZAHARA GALERA (2n E): Venjança enamorada. 55

2n premi. FRANCISCO SÁNCHEZ (2n D): Diari d’un atemptat. 61

3r premi. ROBERT CILLEROS (2n D): To travel. 65

Finalista. LAIA SANTOS (1r E): La trobada. 71

Finalista. LAURA CALERO (2n BN): Vivint entre un ramat de llops. 75

Page 120: IES Olorda Concurs Literari Sant Jordi (2006) XXVII edicióiesolorda.cat/departaments/cat/concurs_literari_2006.pdf · fixis destrossades, una samarreta de propaganda de Fotoprix

Sumari 118

Poesia

Grup Primer 1r premi. BEA GARCÍA (2n A): El mirall. 81

2n premi. DANIEL DURAN (2n A): El que no veu un pilot del Dakar. 83

3r premi. LOUBNA GRIDA (2n A): Les quatre estacions. 85

Grup Segon 1r premi. IRIS LÓPEZ (4t A): La vida sense Tu. 89

2n premi. SILVIA ARIZA (4t A): Un amor molt diferent.. 91

Grup Tercer 1r premi. LAURA TRUJILLO (2n AN): Ufana pàtria. 95

2n premi. IRENE GARCIA (2n E): La petita simfonia. 97

3r premi. CAROLINA SÁNCHEZ (2n E): Mentida. 101

Finalista. DÁNAE ORTIZ (2n BN): La vida és més que respirar. 103

Còmic / auca

Grup Tercer 1r premi. GABRIEL CRUZ (2n E): Cap de setmana. 107

Concursants ... ... ... 115

Sumari / Índex 119