III JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES

“PER UNA ESCOLA INCLUSIVA: TREBALLEM LA CONVIVÈNCIA”

Pla Educatiu d’entorn- Granollers 28.04.2010

ACOLLIR

ACOLLIDA

ACOLLIMENT

ACOLLIT

ACOLLIDORA

Contextualització de l’experiènciaVic capital de la comarca d’Osona, 150.000 habitants

Població Vic : 40.0000 hab.

Ubicació del centre escolar : barri “El Remei”

Població 20.000 hab.

Centres escolars: públics: 3 I ES 6 Escoles de Primària

concertats: 5 -2 estudis fins a batxillerat

-2 estudis fins a l’ ESO

-1 Primària

Educació infantil: 6 grups - 147 alumnes

Educació Primària:10 grups - 197 alumnes

Professorat : 31 + 1 TEI + 1 Educadora Social

22 nacionalitats

El projecte educatiu de l’escola La Sínia s’organitza a l’entorn del principi que

…l’escola és el nucli radial d’una xarxa local de barri que ha de desenvolupar un treball comunitari per poder atendre totes les diversitats i al mateix temps retroalimentar-se per aconseguir la implicació de l’alumnat , les seves famílies i el conjunt de la ciutadania, amb l’objectiu prioritari: garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat…

Les actuacions prioritàries s’han centrat en:

La detecció de necessitats per donar resposta de qualitat a l’ensenyament , per marcar indicadors i per establir objectius de treball.

La intervenció educativa del centre vinculada a l’entorn més immediat de l’alumne: la família.

L’estructura de treball integrat en base a la relació que establim amb la resta d’institucions i serveis externs a l’ escola per tal de consolidar els canals de comunicació, i definir els espais d’intersecció per trobar el valor que el projecte compartit té per a cada agent.

Projecció de la llengua d’ensenyament d’ús i comunicació.

ANÀLISI DIAGNÒSTICA DE LES DADES POBLACIONALS

BARRI: “El Remei” (Zona Sud Vic)

ANY 2000 ANY 2005 HABITATGES MONTSENY

8,68 % 23,42% 52%

Rebuig d’una part de la població autòctona a la presència migratòria

Reticència a matricular els seus fills al nostre centre

Com pot respondre l’escola davant els nous contextos socials que porten implícita la diversitat lingüística?

Establint espais d’intercanvi i comunicació amb la comunitat

Cercant vies per a la millora dels aprenentatges a partir del diàleg pedagògic entre l’equip docent

Projectant i compartint l’ús de la llengua dins i fora l’espai escolar

CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA EDUCATIVA

TREBALL AMB L’ENTORN

Nivell 1: La Sínia

Xarxa interna

Nivell:2

Xarxa externa educativa

Nivell 3

Xarxa comunitària

alum

nes

alum

nes

“Les actuacions normalitzadores en base al treball integrat amb els diferents agents educatius hauria de permetre controlar les interaccions específiques que es produeixen a l’entorn familiar i social d’alguns alumnes per poder canviar l’estímul pels aprenentatges.”

Hipòtesi de treball que contempla el treball interdisciplinari

PUNTS DE PARTIDA

FeblesReticència de les famílies a matricular els seus fills al centre

Reforç d’estereotips al voltant dels nous veïns a nivell mediàtic.

Falta de comunicació (moltes llengües)

D’altres, que no cal anomenar a l’entorn del que és “diferent “

Procés d’adaptació de famílies a la societat d’acollida

FortsMotivació de l’equip directiu de portar el projecte a la pràctica: per redissenyar el present amb visió de futur.

La il·lusió i la implicació d'una part del claustre que hi dóna suport .

La diversitat de cultures.

La proximitat de les famílies.

El recolzament extern

Línies de treball prioritàries

1. Reflexionant sobre la pròpia pràctica a partir de l’anàlisi crítica de la realitat.

2. Redisenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat, a partir dels recursos existents.

3. Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents .

4. Establint xarxes de suport externes i d’interelació professional.

5. Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social… facilitant el coneixement mutu i l’apropament de les famílies al centre.

6. Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible.

Equip docent

-Lamentacions

-Negativitat

-Crisi personal i

grupal

+ Oportunitat

+ Capacitat

d’empatitzar

+ Noves estratègies

Alumnat

- Rebuig propiciat pels

comentaris dels adults.

- Cultura dominant

- No acceptació

+ Percepció positiva

de l’altre

+ Voluntat d’acollida

+ Servir de model

+ Noves experiències

d’aprenentatge

Famílies

- Rebuig al centre

- Defensa

d’estereotips

- Acceptació falsa

de l’altre

CAMÍ DEL CANVI DE PERCEPCIÓ???

MILLORA ACADÈMICA

Punt de partida per a l’anàlisi crítica de la realitat:

Com viu la diversitat la comunitat escolar?

RESPOSTA DEL CENTRE A LA DIVERSITAT

1. SISENA HORA

2. AULA D’ ACOLLIDA

3. APRENENTATGE EN XARXA

4. ESTRATÈGIES:

A nivell organitzatiu

A nivell metodològic

A nivell relacional

Redissenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat , a partir dels recursos existents

Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents

S’ha passat d’una cultura de treball dels mestres balcanitzada , en la qual es desconeixia la tasca que realitzava cadascú , ja que s’actuava de forma independent la qual cosa feia difícil treballar la continuïtat en el seguiment i el progrés dels alumnes (Fullan i Hargreaves,1977) a una cultura de caràcter més cooperatiu en la que es comparteixen les situacions difícils i en la qual cada mestre pot mostrar les seves incerteses com a element a compartir i a treballar amb els altres.

Establint xarxes de suport externes i d’interrelació professional

Actuar i dinamitzar una escola paral·lela oberta a lacomunitat dins i fora l’horari escolar per: continuar treballant en les activitats adreçades a la prevenció de conflictes propis de qualsevol comunitat que ha d’absorvir noves cultures i noves formes de relació de forma sobtada.

Presència al claustre d’un nou perfil professional: l’educadora social

Acompanyament de la UVIC en la visualització de la diversitat a través de projectes de recerca

Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social…

La participació de l’alumnat i de les famílies en activitats fora de l’espai escolar, no és solament un fet normalitzador, sinó l’element base per a l’estructura en xarxa que ha de comportar tota comunitat educativa amb la participació activa dels diferents agents socials i, obviament, del teixit veïnal, que en aquest cas són els pares de la nostra escola.Però aquesta sortida normalitzadora no és tans sols cap a fora: ha de ser una via de doble direcció perquè, veritablement, sigui efectiva i doni vida a la comunitat. L’escola s’obre als pares, s’obre al barri i a la comunitat utilitzant la llengua catalana com a element de cohesió social, indispensable en l’apropament de

cultures

Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible.

Es fa necessari, en una organització que contempli el treball en xarxa saber quins objectius es marquen per a tot l’alumnat i això és difícil que funcioni amb eficàcia si no s’acompanya d’una programació curricular ben definida i compartida entre tots els docents que concreti: els coneixements que el centre es compromet a treballar per tal que els alumnes en acabar l’etapa assoleixen les competències que se’n deriven.

L’instrument curicular en un centre que entén la diversitat com a element de renovació i innovació no es pot deixar en mans de la improvització, ha de ser precís i operatiu. Ha de ser també una eina flexible que permeti controlar els ritmes d’aprenentatge del grup.Tenint present que el treball per cicles permet allargar l’assoliment d’una seqüència d’aprenentatge per aquells alumnes que ho necessitin.

Com i on es relacionen les principals línies de treball ?

Disseny d’un pla Anual distribuït en ÀMBITS de treball que contempla la interrelació entre el projecte de Direcció , el Pla d’Autonomia de Centre , els Projecte d’Innovació que se’n deriven i els indicadors d’avaluació

VISIÓ GLOBALITZADA DE L’ESCOLA

exigeix

On som després de sis anys de treball?

FeblesDisfunció entre la gestió del centre i la resposta encara massa rígida de l’administració.

Poca implicació de l’Ajuntament.

Perdura l’estigma d’escola d’immigrants.

Horaris de treball molt llargs i poc reconeixement professional (No sostenible)

Fins avui inestabilitat del claustre.

FortsEl centre és un referent d’innovació pedagògica.

El treball en equip és norma.

Aprenentatge en xarxa.

S’han consolidat espais de reflexió i avaluació docent.

Millora acadèmica dels alumnes.

Presència de famílies “autòctones”

Capacitat d’organització en funció de donar resposta a diversitats emergents “matrícula viva”

Implicació i col·laboració del barri.

Objectiu 3: Actuar davant les interferències específiques i/o negatives de l’entorn sociofamiliar dels alumnes

Estratègia 3.1: Presència al claustre d’agents educatius diversos

Activitat 3.1.1: Treball d’un educador social per programar tasques amb els tutors, amb l’EAP, amb les famílies i amb els centres d’Atenció Primària tan de Salut com de Serveis Socials

Projecte famílies des de l’escola i des de l’AMPA

ESCOLA

- Normalització dels estereotips externs sobre immigració

- Accés a totes les activitats escolars i extraescolars

- Treball informatiu sobre la importància dels pagaments

- Implicació dels tutors en la comunicació de les informacions escolars

- Acompanyament de famílies a través de l’educadora social

Activitats de convivència (festes, trobades i actuacions)Gestió econòmica compartida per fer les

sortides i activitats adequades al currículum

AMPA

- Sortides familiars en dies festius per conèixer manifestacions culturals diverses

- Taller d’informàtica (Pla d’Entorn)

- Tallers de mares interessos i coneixement

- Projectes integrats amb agents educatius del barri: salut, entitats de veïns. “mengem sa”.

- Club de Lectura Biblioteca La Sínia

INTERVENCIONS REALITZADES AMB FAMÍLIES CURS 08/09

* Nombres reals

27

17

112

111

61 1

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Tipus 1: Entrevista educadora social amb família Tipus 2: Entrevista educadora social i tutor/a amb famíliaTipus 3: Entrevista educadora socials i SSAP amb famíliaTipus 4: Entrevista educadora social, SSAP i tutor/a amb famíliaTipus 5: Entrevista educadora social, tutor/a, mestres educació especial amb famíliaTipus 6: Entrevista educadora social i mediador/a amb famíliaTipus 7: Entrevista educadora social, tutora, direcció del centre amb famíliaTipus 8: Entrevista educadora social i direcció del centre amb família Tipus 9: Entrevista educadora social amb família i alumne. Tipus 10: Entrevista educadora social i mestra educació física amb famíliaTipus 11: Entrevista educadora social, SSAP, guàrdia urbana i mediador/a amb família

46%

17%

13%

14%

9% 1% Seguiment familiar

Suport familiar (acompanyament CSMIJ, omplirtestos EAP, tramitació certificats, orientaciólaboral, etc)Igualtat d'oportunitats: assistència excursions idutxes.

Acollides

Protocol absentisme

Intevencions puntuals

CAUSES DE LES INTERVENCIONS

3

3

1

1 No poder fer contacte telefònic

Vetllar assistència en lesexcursions

Seguiment

Valoració d'un alumne ambproblemes de salut

DOMICILIS

Causes d’intervenció 1r. Trimestre 09-10

41%

3%

12%

14%

3%

17%

10%

Seguiment familiar

Suport familiar (acompanyamentCSMI J , qüestionaris EAP, tramitaciócertificats, orientació laboral, etc)

I gualtat d'oportunitats: assistènciaexcursions i dutxes.

Acollides

Protocol absentisme

I ntevencions puntuals

Entrevistes inicials

Sortides d'Educació Infantil

020

4060

80100

120

Exposic

ió

Gale

ria d

el

Dijo

us

llard

er

Caste

ll de

Monte

squiu

Bib

liote

ca

Burg

onyà

Cosm

ocaix

a

P4

perc

en

tatg

es

assistència

satisfacció

Sortides de Cicle Inicial

0

20

40

60

80

100

120

Ina

ug

ura

ció

esc

ola

est

el

Pa

rc d

eB

om

be

rs

Co

ne

ixe

me

l ba

rri

Va

ll d

eN

úri

a

Zo

o

pe

rce

nta

tge

s

assistència

satisfacció

ACTIVITAT DE NATACIÓ GRUP DE 3R.

7/10/08 14/10/08 21/10/08 28/10/08 4/11/08 11/11/08 18/11/08 25/11/08 02/12/08

0

2,5

5

7,5

10

12,5

15

17,5

20

22,5

25

C ontro l d 'assistència

Fa n l'a ctivita t

N o fa n l'a ctivita t p e rò p o rte n ju s ti -fica n tN o fa n l'a ctivita t i ta m p o c p o r-te n ju s tifica n t

7/10/08 14/10/08 21/10/08 28/10/08 4/11/08 11/11/08 18/11/08 25/11/08 02/12/08

0

2,5

5

7,5

10

12,5

15

17,5

20

22,5

25

Igualtat d 'oportunitats

Banyador

G orro

X ancletes

Cal destacar que una alumne no pot realitzar l'activitat de natació per prescripció mèdica (pell utòpica) i una altra alumne durant les tres primeres sessions tenia una lesió al peu que l'impedia realitzar l'activitat de natació. Per tant, el nombre màxim d'alumnes que podien fer l'activitat a partir del 4 de novembre és 24 alumnes.

ESCOLA LA SÍNIA - VIC