10ILLES BALEARS

202

10 HISTÒRIA GEOLÒGICA: LES ILLES BALEARSEN EL CONTEXT TECTÒNIC DE LAMEDITERRÀNIAL’evolució geodinàmica de la Mediterrània occidental durant els darrers milions d’anys (sobretot en el terciari) va donar lloc a la formació de les illes Balears tal com les coneixem ara.

En el context tectònic, les illes Balears estan situades a la zona sud-est de la placa eurasiàtica, prop del límit amb la placa africana. El marge entre aquestes dues plaques és de tipus compressiu.

Les illes Balears són la part emergida del promontori balear que queda separat de les zones continentals properes per tres conques marines (vegeu la fig. 10.2): la conca de València cap a l’oest (amb profunditats inferiors a 2.000 m), la conca sardoalge-riana cap al sud i cap a l’est i la conca provençal cap al nord (aquestes dues darreres conques amb profunditats de fins a 3.000 m).

El promontori balear es pot considerar una prolongació de les serralades Bètiques,

durant l’orogènia alpina.

L’aproximació de les plaques no s’ha fet sempre a la mateixa velocitat i es poden dife-renciar etapes. En una primera etapa de tipus compressiu es formaren els plegaments i encavalcaments i en una segona etapa, l’apropament es va fer més lentament i es varen donar fenòmens distensius, amb la formació de falles normals, que delimiten unes zones elevades i unes zones enfonsades (disposades en direccions preferents NE-SO). En la fase distensiva, es va produir la separació del promontori balear de la península. La morfologia de Mallorca està determinada clarament per aquestes estructures: blocs aixecats (serra de Tramuntana, central i serres de Llevant) i blocs enfonsats, zones planes de materials més moderns.

1

Serra de TramuntanaFig. 10.1

203

A les Pitiüses la morfologia actual no queda tan determinada per aquest fenomen distensiu, els fenòmens compressius i les variacions del nivell de la mar en condicio-nen la morfologia.

A l’hora d’estudiar la història geològica de les Balears hem de tenir en compte que és necessari diferenciar els processos que donaren lloc a l’illa de Menorca de la resta de l’arxipèlag.

L’illa de Menorca està constituïda per dues zones ben diferenciades. D’una banda, la zona nord o de Tramuntana, constituïda per roques molt heterogènies de materials paleozoics; i de l’altra, al sud, el Migjorn, de materials bàsicament calcaris mesozoics, terciaris i quaternaris.

Els terrenys paleozoics menorquins varen ser deformats i metamorfitzats per l’orogènia herciniana a final de l’era primària.

Mallorca, els seus illots i les Pitiüses tenen un origen geològic ben diferent del de l’illa de Menorca; quasi tots els materials que les formen són de l’era secundària o posteriors, amb un predomini clar de roques calcàries.

Totes aquestes illes es consideren l’autèntica prolongació de les serralades Bètiques, que van des de la província de Cadis fins a Mallorca.

Mapa de les grans unitats estructurals de la Mediterrània

Fig.10.2

1 Observa el mapa i contesta:

a. Quina és l’orientació de la serralada Bètica? I de la serra de Tramuntana? Què es pot deduir d’això?

b. Quin tipus d’escorça hi ha entre les illes Balears i la penín-sula i entre les illes Balears i Sardenya?

2 Quina diferència hi ha entre la història geològica de Menorca i la de la resta de les illes Balears?

Activitats

Orogens del sistema alpí

Orogens d’afinitat alpina

Orogens intraplaca

Zones cratòniques

Zones continentals

Escorça odeànica i paraoceànica

Front orogènic

Vergència dominant

204

10 VULCANISME I SISMICITAT A LES BALEARSLa sismicitat a les illes Balears es pot considerar entre moderada i baixa i està evi-dentment associada a l’activació de les principals falles.

No hi ha constància històrica de cap sisme d’intensitat superior a VIII a l’escala de Mercalli. D’ençà que hi ha instruments de mesura només s’han detectat sismes de magnitud superior a 4,5 a les zones marítimes i a les zones terrestres no s’han superat els 3,5 graus.

Malgrat això, s’han de considerar els efectes que poden provocar sismes de gran magnitud que es puguin donar a zones properes com el nord d’Àfrica. Els darrers te-rratrèmols d’Algèria, a El Assam 1980 (magnitud 7,5) i al nord d’Alger, 2003 (magnitud 6,8) es varen sentir a les Balears amb una intensitat de III i IV, el darrer dels quals amb un petit tsunami associat que va afectar els ports del sud de les illes.

El vulcanisme no és un fenomen gaire remarcable a les illes Balears; únicament hi ha roques volcàniques a unes zones molt restringides de la serra de Tramuntana de Mallorca (zona de Cala Tuent) i al nord de Menorca. D’altra banda, si consideram l’entorn de les illes, en el fons marí del canal de Mallorca (entre Mallorca i Eivissa) sí que es varen produir fenòmens de vulcanisme associats a les etapes distensives neògenes.

Recentment un estudi de l’Institut Espanyol d’Oceanografia ha posat de manifest l’existència de tot un conjunt de volcans submarins a la mar balear situat a la zona sud de Mallorca; aquests volcans tenen una antiguitat de 1,4 milions d’anys i actualment no presenten activitat.

Mapa sísmic de les Balears (BOIB7-10-2005) Fig. 10.3

2

3 Observa el mapa i contesta:

a. Localitza el sismes de més intensitat registrats a lesBalears. Quan es varen produir?

b. A quina zona de les Balears es localitzen mésepicentres?

c. Quins són els sismes més importants de les zones prope-res? Indica’n la magnitud, la localització i la data.

Activitats

205

EL CARST A LES BALEARSLes estructures i paisatges càrstics són molt típics a les Balears, a causa de la gran abundància de roques calcàries. Com a particularitat, hem de destacar que la insula-ritat fa que hi hagi interferències entre el modelat càrstic i el modelat litoral produït per les aigües marines.

Entre les formes superficials podem destacar:

— Els rasclers, de formes molt variades i que caracteritzen el paisatge rocós de les illes. Se’n poden observar bons exemples a les zones de la serra de Tramuntana a Mallorca i a la mola de Fornells a Menorca.

— Els poliés, zones deprimides i allargades on s’acumulen les argiles de descalcifi-cació, són zones que l’home ha aprofitat per conrear i en podem observar a la coma de Son Torrella i la coma de Mortitx, a Mallorca i a Sant Mateu d’Albarca, a Eivissa.

— Els camps de dolines, zones deprimides de forma circular, els podem trobar a la serra de Tramuntana (muntanya de Montcaire).

— Canyons càrstics, valls de parets quasi verticals excavades per torrents sobre els materials calcaris (per exemple, el torrent de Pareis, i el de Mortitx).

— Surgències, és a dir, les zones de sortida a l’exterior de les aigües que circulen dins el massís càrstic. La majoria de les fonts d’aigua natural tenen aquest origen. Associades a les surgències es poden trobar concrecions calcàries sobre restes vegetals, formades pel dipòsit de carbonat càlcic.

Les formes endocàrstiques, coves i avencs, estan molt desenvolupades i constitueixen un dels principals atractius paisatgístics de les illes Balears (coves de sa Campana, del Drac, d’Artà, de Gènova, de Campanet, de Vallgornera i d’altres a Mallorca, i les coves de na Polida i de s’Aigua a Menorca).

La presència de coves en zones properes a la mar fa que l’aigua de la mar pugui penetrar-hi i hi formi llacs d’aigües salobroses; de vegades l’erosió pot exposar es-tructures endocàrstiques a l’exterior, com per exemple les coves dels penya-segats de la Mola, a Formentera, i les coves de la costa sud de Menorca.

4 En un mapa de la teva illa, localitza-hi les principals coves càrstiques.

5 Cerca imatges de paisatges de les illes Balears on es puguin observar estructures càrstiques. Fes una des-cripció de l’estructura observada i indica com s’han for-mat.

Activitats

Sabies que...

Édouard-Alfred Martel, espe-leòleg francès conegut com el pare de l’espeleologia moderna, va explorar nombroses coves, entre d’altres, les coves del Drac, on va descobrir el llac subterrani que du el seu nom.

3

Font-surgència (a), coves del Drac (b)

Fig. 4a) b)

206

10 ELS FÒSSILS A LES BALEARSA la meitat superior de l’illa de Menorca trobam gairebé tots els afloraments de materials paleozoics de les illes Balears; només un minúscul aflorament a la serra de Tramuntana a Mallorca completa la presència de materials tan antics a les Balears. La major part d’aquests materials correspon al període carbonífer i només una petita part al devonià, amb una antiguitat aproximada de 300 milions d’anys.

Totes aquestes roques tan antigues presenten pocs fòssils i els que tenen estan mal -

pècies de plantes fanerògames. La major part d’aquestes roques no estan metamor-fitzades però sí modificades per l’orogènia herciniana.

Molt més abundants i rics en fòssils són els materials rocosos del mesozoic presents a totes les illes Balears.

El primer període d’aquesta era va ser el triàsic, i en trobarem materials a totes les illes

bivalves com ara la daonella i nombroses espècies d’ammonits; també s’han trobat equisets.

A Eivissa, a les roques d’aquest període també hi ha molts de fòssils de microfauna i

Pel que fa referència a Mallorca, s’han trobat fossilitzades algues i també importants

és el cas del bivalve Daonella lommeli i de l’ammonit Ceratites. D’aquest període són les restes fòssils d’un rèptil amfibi trobat a la serra de Tramuntana, el Nothosaurus,de prop de 3 metres de llargària.

Del període juràssic trobarem també a totes les illes una important quantitat d’afloraments rocosos amb una considerable abundància de fòssils.

A l’illa de Menorca trobam les restes fossilitzades de braquiòpodes, de crinoïdeus i d’algunes espècies d’algues; no obstant això, els més abundants són el fòssils de

A l’illa d’Eivissa trobam equinoderms i nombroses espècies de foraminífers.

A Mallorca el registre fòssil del juràssic és molt abundant i podem destacar els bra-

belemnites.

4

Numulits (a), coral (b).Fig. 10.5

a) b)

207

El darrer període de l’era mesozoica és per ventura el que ens ha deixat més restes fòssils a les Balears. A totes les illes trobam una gran abundància de fòssils d’aquest període.

A Menorca destacarem el fòssils de coralls, crinoïdeus, braquiòpodes i una gran va-

i belemnites.

-lemnites.

i belemnites.

Del cenozoic terciari trobam un registre fòssil menys abundant, atès que les terres balears estaven emergides durant aquest període; no obstant això, podem trobar lignits amb fòssils vegetals i abundants nummulits.

d’aquesta època correspon a un petit mamífer herbívor semblant a una cabra, el Myotragus balearicus. Durant el Messinià es va tancar l’estret de Gibraltar, el nivell de la Mediterrània va davallar i les illes Balears quedaren unides a la península Ibèrica; això va possibilitar l’arribada dels avantpassats del Myotragus que, un cop que tornà a pujar el nivell de la mar i les Balears tornaren a quedar aïllades, va fer que evolu-cionessin d’una forma separada. Aquesta evolució es va donar en unes condicions d’absència de depredadors, la qual cosa va afavorir els individus de potes curtes i de mida petita, que es varen convertir en endemismes. La seva extinció va tenir lloc fa aproximadament 4.000 anys, probablement afavorida per la pressió depredadora dels humans que havien arribat 2.000 anys abans.

Ammonits

Esquelet d’un Myotragus

Fig. 10.6

Fig. 10.7

6 Construeix un quadre-resum dels principals tipus de fòssils presents a les Balears a cada època.

7 Relaciona raonadament l’extinció del myotragusamb l’arribada dels humans a les Balears.

Activitats

Sabies que...

El nom de Myotragus vol dir cabra-rata, i fa referència al fet que tenen una única incisiva de creixement continu, com els ro-segadors.

208

10 4 INSULARITAT I EVOLUCIÓ. L’EVOLUCIÓ ALES BALEARSQuan Charles Darwin estudià les diferents varietats de pinsans que trobà a les illes Galápagos, va observar-ne algunes diferències anatòmiques que atribuí al seu aïlla-ment geogràfic; segons la seva teoria evolutiva, aquestes poblacions inicials varen quedar separades per la mar i això feia molt difícil que els individus de diferents poblacions s’aparellassin. Amb el pas del temps, les diferents poblacions s’anaren adaptant lentament al seu entorn natural i amb els anys varen esdevenir espècies diferents.

És per això que als arxipèlags es pot observar aquesta variabilitat que ha donat lloc a espècies o subespècies diferents a cada illa, cosa que posa en evidència aquests processos d’evolució i especiació.

Així doncs, les illes Balears han anat variant al llarg del temps la seva forma i les seves dimensions en funció del nivell de la mar. Quan pujava per sobre del nivell actual, les illes es feien més petites i molts dels illots desapareixien; en canvi, quan el nivell davallava, les illes podien unir-se entre elles i fins i tot podien quedar unides a la península. Aquests fets han condicionat l’evolució de moltes espècies, i s’ha donat el cas que poblacions de la mateixa espècie, quan han quedat aïllades per una pujada del nivell de la mar, han evolucionat cap a espècies o subespècies diferents.

a les illes Balears.

5

Mapa de la distribució de les diferents subespècies o races de la sargantana balear a l’arxipèlag de Cabrera.

Fig. 10.8

espongicola Salvador 1979.Color terrós, disseny esvaït. Gran. Cap relativament llarg. Molt escassa.

Kuligae L. Müller 1927.Color terrós fosc, ventre terrós o blau. Coa verda.Els vells mascles poden ser negres. Tamany mitjà.Membres llargs. Cap estret i llarg. Escates dorsals petites.Sinonímia: muelleri Eisentraut 1928.

estelicola Salvador 1979.Negra. Molt gran i robusta.Cap relativament curt. nombre alt d’escates ventrals.

xapaticola Salvador 1979.Negra. Gran i robusta.Cos ample. Membres i cap curts. Pocs porus fe- morals

imperialenses Salvador 1979.Negra, amb taques blau ultramar en els costats del ventre. Molt gran. Membres posteriors re- lativament curts; pileus llarg. Relativament, nombre baix de escates.

nigerrima Salvador 1979.Negra gran. robustesa mitjana. Cos esvelt.

pobrae Salvador 1979.Color negre. Ventre blau. Molt gran.; robusta mitjana. Cap del mascle relativament curt. Nom- bre d’escates baix.

conejerae L. Müller 1927.Color negre. Gran i robusta.Cap ample i curt. Cos mes ample que el cap.

planae Salvador 1979.Color negre. Tamany mitjancer; poc robusta. Nombre d’escates baix.

fahrae L. Müller 1927.Color negre. Ventre blau cobalt.Gran i robusta. Capample i llarg. Baix nombred’escates. Caràcter molt confiat.

NA FORADADA

NA PLANANA POBRA

L’ESPONIA

ILLA DES CONILL

NA REDONA

CABRERA

ILLA DESFONOI

ILLA DE SES BLEDES

ESTELLS

I. DE SES RATES

L’IMPERIAL

209

La sargantana balear, Podarcis lilfordi, viu actualment a molt d’illots de Menorca, Mallorca i a l’arxipèlag de Cabrera, però no n’hi ha a les illes grans, llevat del cas d’algunes poblacions molt reduïdes i introduïdes recentment a l’illa de Mallorca. Fa aproximadament 25.000 anys, el nivell de la mar Mediterrània era devers 100 metres més baix que ara, i això feia que Mallorca, Menorca i tots els seus illots formassin un únic territori. En aquesta situació les diferents poblacions de sargantana podien estar en contacte reproductor. En canvi, quan el clima es va fer més càlid, el nivell de la mar va pujar, i això va provocar la separació d’aquest únic territori en diferents illes i illots, i les poblacions de sargantanes varen quedar aïllades sense cap possibilitat de creuar-se entre elles.

Atès que a cada illa o illot les condicions ambientals no eren exactament les ma-teixes, cada població va anar adaptant-se al seu ambient particular, i això va acabar donant lloc a subespècies diferents. La desaparició d’aquesta espècie a les illes grans s’atribueix a la presència de depredadors, com és el cas de les serps; con-tràriament, a les illes petites i illots es va produir una diferenciació insular que ha fet que hi hagi diferents races o subespècies que presenten diferències en la mida, la coloració, el nombre i forma de les escates i fins i tot en el tipus d‘alimentació. Se suposa que és un procés de diferenciació incipient que amb el pas del temps, si continua l’aïllament, podria donar lloc a espècies diferents.

El cas de la sargantana de les Pitiüses, Podarcis pityusensis, és bastant semblant, ja que presenta característiques diferents a cada illa o illot que han donat lloc a prop de 40 varietats.

De vegades el procés d’especiació dóna lloc a l’aparició d’endemismes, és a dir, espècies que només es troben a llocs concrets. El nombre d’endemismes que hi ha a les Balears és molt elevat, especialment en el cas dels vegetals. Entre els animals, hem de destacar el ferreret (Alytes muletensis), i entre els nombrosos exemples de vegetals, la palònia (Paeonia cambesedesi), l’estepa joana (Hipericum balearicum), el pa porcí (Cyclamen balearicum Senecio rodriguezii).

8 Cerca informació sobre diferents espècies endèmi-ques de la teva illa o de totes les Balears, i indica’n en cada cas el nom científic, el nom comú, les característi-ques i l’hàbitat. (Pots fer ús de la pàgina web de l’herbari virtual de la UIB: http://herbarivirtual.uib.es).

9 Fes una llista de mesures que es puguin dur a terme per mirar de conservar la biodiversitat a la teva illa.

Activitats

Podarcis pityusensis

Hypericum balearicum Cyclamen balearicum

Fig. 9

Fig. 10 Fig. 11

ELS PRINCIPALS ECOSISTEMES DE LESILLES BALEARSEl clima mediterrani, caracteritzat per uns hiverns bastant suaus i uns estius secs i calorosos, condiciona les adaptacions anatòmiques i fi siològiques de tots els orga-nismes que viuen a les Balears.

La manca d’aigua durant l’estiu determina que les plantes de les Balears presentin adaptacions encaminades a economitzar el consum d’aigua i a augmentar-ne al màxim l’absorció; això determina principalment la presència de fulles petites molt sovint coriàcies i amb pocs estomes, i arrels molt extenses. La majoria de les plantes són arbustives i els arbres són perennifolis.

L’ALZINAR O EL BOSC D’ALZINES

L’alzinar és un tipus d’ecosistema molt característic del clima mediterrani; és un bosc d’alzines espès i ombrívol, que reté la humitat del sotabosc, la qual cosa facilita el creixement de molts d’arbusts, herbes i fongs. A les Balears en trobam a alguns in-drets humits de Mallorca i Menorca. L’alzina (Quercus ilex) és un arbre perennifoli que té les fulles dures coriàcies amb pocs estomes i amb els marges dentats; presenta sempre fl ors masculines i femenines separades, i després de la fecundació es forma el fruit, l’aglà. Al sotabosc de l’alzinar viuen nombroses espècies d’arbusts, entre els quals podríem destacar la mata, el llampúdol bord que és un endemisme, les espa-rregueres, la mareselva o xuclamel i la rogeta.

PINARS I GARRIGUES

En indrets més secs i amb sòls menys fèrtils trobarem fàcilment aquets tipus d’ecosistema; es dóna tant a indrets d’interior com a zones costaneres i és present a totes les illes.

El pi (Pinus halepensis) és en l’actualitat l’arbre més abundant a les illes Balears i de vegades pot arribar a superar els 20 metres d’alçària; a les zones costaneres ventoses sol presentar el tronc retorçut. És també un arbre perennifoli que té fulles aciculars

femenines es transformen en pinyes. Al sotabosc trobam plantes que estan molt ben adaptades a la manca d’humitat, ja que les condicions ambientals són menys humides que les dels alzinars.

La vegetació predominant a la garriga és de tipus arbustiu, i només hi creixen alguns arbres de forma esporàdica. La varietat de plantes que presenten aquests ecosistemes és considerable i n’hi podem trobar que també són presents a l’alzinar.

LA FAUNA DE L’ALZINAR I LA GARRIGA

Totes les espècies de plantes abans esmentades conviuen amb nombroses espècies d’animals que trobarem quasi sempre indistintament als alzinars, els pinars i les ga-rrigues. Tots el fílums principals hi estan representats.

Entre els vertebrats hauríem de destacar alguns representants de la classe dels mamífers, com és el cas de la geneta el mostel el mart la rata cellarda l’eriçó el conill, les rates i ratolins i les ratapinyades.

La classe de les aus es un grup també bastant representat, i hi destaca entre molts d’altres el tord, el puput, el rupit, les rapinyaires com l’òliba i el xoriguer.

6

A

B

C

L’alzinar.Fig. 12

210

10

La Garriga.Fig. 13

211

De la classe dels rèptils destacarem les tortugues terrestres del gènere Testudo, les sargantanes, el dragó i la serp.

El grup dels amfibis hi està representat pels calàpets.

La varietat del fílum dels artròpodes, com passa en la majoria d’ecosistemes terres-tres, és extraordinària i destaca clarament sobre totes les altres; dins aquest grup tan ampli, el grup més nombrós correspon a la classe dels insectes. També hi tro-barem nombroses espècies d’aràcnids, miriàpodes i qualque crustaci. Al fílum dels mol·luscs trobam algunes espècies de caragols i llimacs. El cuc de terra es l’més freqüent.

ECOSISTEMES COSTANERS

Entre els diferents ecosistemes que es poden trobar a la costa balear, podríem des-tacar el que es desenvolupa a les platges i les dunes.

L’arena dipositada per la mar és moguda pel vent, i forma dunes a la part més inte-rior de la platja. Les plantes característiques d’aquest tipus d’ecosistema presenten adaptacions per poder suportar el vent, la salinitat i la manca d’humitat. A mesura que ens feim enfora de la mar, les condicions se suavitzen i el nombre d’espècies augmenta. Entre les plantes que trobam més a prop de la mar destaca una gramínia que és capaç de fixar l’arena de les dunes amb les seves llargues arrels, és el borró. També hi podem trobar el card marí, i una planta amb flors blanques de gran belle-sa, el lliri marí. Més a l’interior creixen ja arbustos de diverses espècies amb formes arrodonides. En aquestes zones cal destacar la presència de la savina, una planta gimnosperma amb fulles en forma d’escata. Totes aquestes plantes formen una ba-rrera que protegeix contra el vent i la salinitat i que permet que més cap a l’interior es pugui desenvolupar una vegetació semblant a la de la garriga.

La fauna associada a aquest tipus d’ecosistema és més pobra que en els casos ante-riors i es limita a alguns insectes i aràcnids que poden suportar aquestes condicions; ocasionalment podrem trobar algunas espècies d’ocells marins, com les gavines.

ELS ECOSISTEMES MARINS

Les praderies de posidònia constitueixen un dels ecosistemes mes típics de la mar balear; la posidònia es una planta fanerògama endèmica de la Mediterrània que té tiges, arrels, fulles, flors i fruits, i que se sol confondre amb una alga.

La posidònia presenta fulles en forma de cinta allargada que surten de rizomes llen-yosos. Aquests rizomes poden créixer horitzontalment o verticalment i sempre cerca zones d’aigües transparents, ja que no tolera la contaminació ni la sedimentació excessiva.

La comunitat que viu associada a aquesta planta és molt rica; sobre les fulles es poden trobar molts d’epífits que formen taques de color blanquinós (briozous, esponges). La varietat de fauna que viu a les praderies és extraordinària: eriçons marins, peixos molt

aliment i altres, un lloc per pondre els ous.

Les posidònies són, juntament amb les algues, els productors d’aquest tipus d’ecosistema, capten el CO2 per produir compostos orgànics i desprenen O2.

D

E

10 Construeix una xarxa tròfica que pogués existir a una garriga o a un alzinar.

11 Indica les diferències en les adaptacions que pre-senta la vegetació d’un alzinar i la vegetació dunar, i explica a què es deuen.

Activitats

Praderia de posidònia.Fig. 15

Vegetació dunarFig. 14

212

10 ELS PROBLEMES AMBIENTALS I LA DEFENSADEL MEDI AMBIENT A LES BALEARSEls problemes ambientals a les Balears són conseqüència del gran augment de la

econòmic basat en la industria turística. Aquest fet ha provocat que hi hagi una in-tensa pressió urbanística fonamentalment a la zona litoral, un consum elevadíssim de recursos hídrics i energètics i una generació de residus enorme.

Entre els problemes ambientals més greus hauríem de destacar els següents:

— Esgotament de les reserves hídriques i salinització dels aqüífers

— Destrucció dels hàbitats naturals, pèrdua de biodiversitat i greus impactes pai-satgístics com a conseqüència de la construcció d’habitatges, hotels i infraes-tructures

— Contaminació atmosfèrica condicionada per les emissions dels vehicles i centrals elèctriques

— Problemes associats a l’acumulació dels residus i el seu tractament, abocadors incontrolats i incineració.

7

Construccions al litoralFig. 10.17

12 Fes una llista d’accions que tu puguis dur a terme -

laciona cada acció amb el problema que voldries evitar.

13 Elabora un estudi dels problemes ambientals del teu municipi.

Activitats

Infraestructura i impacte paisatgístic.

Fig. 16

213

ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE LESBALEARSTot i que les activitats humanes han canviat radicalment el nostre entorn, encara queden zones on els elements de caràcter natural predominen i el seu interès bio-lògic o paisatgístic fa que sigui fonamental preservar-les.

En els darrers anys s’han aprovat diferents mesures legislatives per mirar de protegir aquestes zones i s’han creat diferents figures de protecció que hi limiten les interven-cions humanes. Segons el grau de protecció de la zona, la categoria pot ser de parc nacional, parc natural, reserva natural, monument natural i reserva marina.

Entre les zones protegides de les Balears hem de destacar:

PARC NACIONAL MARÍTIM I TERRESTRE DE L’ARXIPÈLAG DECABRERA

L’arxipèlag de Cabrera presenta una varietat d’ecosistemes insulars no alterats únics a la Mediterrània espanyola, per la qual cosa va ser declarat parc nacional l’any 1991. És l’únic parc nacional de les Balears i el primer d’Espanya en què es protegeix també la zona marítima.

Aquest arxipèlag, que és la continuació cap al sud de les serres de Llevant de Mallorca, està format per un conjunt d’illes més aviat rocoses i escarpades, i només a l’illa de Cabrera hi ha platges arenoses.

Entre els seus valors naturals destaca l’avifauna bàsicament marina, formada per nombroses colònies permanents de baldritges, nonetes, falcons marins i gavines corses entre d’altres; és també destacable la seva avifauna migratòria estacional.

La vegetació està adaptada al clima semiàrid, i hi ha nombrosos endemismes de les Balears com per exemple el gatovell, un tipus de coixinet (Launaea cervicornis) i el llampúdol bord (Ramnus ludovicisalvatoris).

Els ecosistemes marins són molt interessants per la seva gran riquesa de peixos i d’invertebrats marins.

8

A

CabreraFig. 18

214

10 PARC NATURAL DE S’ALBUFERA D’ALCÚDIA (MALLORCA)

Va ser la primera zona natural de les Balears que va rebre protecció oficial, va ser declarada parc natural el 1988.

L’albufera d’Alcúdia és la zona humida més extensa de les Balears i destaca per la seva riquesa ornitològica.

Les seves aigües procedeixen de torrents, d’ullals subterranis i de la mar, la qual cosa determina que la seva salinitat sigui molt variable; així doncs, després de fortes pluges serà més baixa que durant l’estiu, en què l’evaporació hi afavoreix la concentració de sals. L’albufera consta d’una zona costanera, un cordó de dunes i la zona humi-da o aiguamoll. Cada una d’aquestes zones presenta una vegetació característica, entre la qual hauríem de destacar el canyot i la sesquera, plantes que creixen a les zones inundades de manera permanent i que suposen un bon refugi per a les aus. La fauna d’invertebrats és molt abundant i diversa i està constituïda principalment

També cal destacar la presència de peixos com l’anguila, amfibis com el granot i rèptils com la tortuga d’aigua.

A s’Albufera es pot observar una gran diversitat d’aus; n’hi ha que són sedentàries, com les fotges, els collblaus i les gallinetes d’aigua, i d’altres que només hi passen la temporada hivernal o estival. Entre les que hi arriben a la primavera destaquen l’agró roig, l’avisador i el xàtxero groc. A la tardor hi arriben els agrons grisos, les corpetasses, els cullerots i les juies, entre d’altres.

D’altra banda, hi ha aus que només hi estan de pas i és per això que a la primavera s’hi poden observar aus que migren des de l’Àfrica fins al nord d’Europa, on criaran, i que quan comença la tardor baixen amb les seves cries cap els territoris del sud.

Des del segle XIX, les activitats humanes han modificat dràsticament l’aspecte d’aquesta zona natural; inicialment es varen dessecar els aiguamolls per mirar de conrear-los, i darrerament la pressió urbanitzadora sobre el cordó litoral ha estat molt intensa. D’altra banda, la presència d’algunes espècies invasores com la tortuga de la Florida o la carpa constitueix un greu perill que amenaça l’equilibri d’aquesta zona natural.

PARC NATURAL DE MONDRAGÓ (MALLORCA)

Situat a la costa sud-est de Mallorca, va ser declarat parc natural l’any 1992. És una zona litoral de penya-segats tabulars intercalats amb cales arenoses a les desem-bocadures dels torrents, on també hi ha zones humides d’aigües salobres. Aquest tipus de litoral és el característic de la costa est de Mallorca i aquesta zona és una

estan representants tots els diferents ecosistemes típics d’aquesta zona de Mallorca: platges, penya-segats costaners, zones humides, garriga i alzinar encara poc alterats, i també hi trobam zones de conreu tradicional.

PARC NATURAL DE SA DRAGONERA

L’illa de sa Dragonera va ser declarada parc natural el 1995. La seva estructuració geològica de forma allargada amb grans penya-segats cap a l’oest ens indica que és una continuació de la serra de Tramuntana de Mallorca. El fet que aquesta illa no hagi estat habitada n’ha afavorit la preservació de la flora i fauna. És un indret important perquè és una zona de nidificació d’aus marines i també hi ha importants endemis-mes de les Balears, entre els quals hem de destacar les sargantanes.

B

C

D

S’albufera d’Alcúdia.Fig. 19

215

PARC NATURAL DE S’ALBUFERA DES GRAU, ILLA D’EN COLOM IFAVÀRITX (MENORCA)

A part que tota Menorca és considerada reserva de la biosfera, hi ha un parc natural situat al nord-est que inclou la zona humida més important de l’illa, una gran varie-tat d’ecosistemes molt ben preservats. Presenten la flora característica de les zones de dunes, de les zones humides i de la garriga. Entre la fauna, hem de destacar les nombroses espècies d’aus, tant residents com migratòries, i també tres espècies de vertebrats que no es troben a cap altre de les illes Balears: el granot arbori (Hyla meridionalis), la sargantana italiana (Podarcis sicula) i la serp blanca (Elaphe scalaris).

PARC NATURAL DE SES SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA

Aquesta zona situada al sud-est d’Eivissa i al nord de Formentera va ser declarada parc natural l’any 1995. És una zona humida amb una avifauna molt variada, sobretot d’aus migratòries. Entre la vegetació destaquen les plantes adaptades a l’elevada salinitat, entre les quals hi ha alguns endemismes del gènere Limonium. Els fons marins són també molt importants per la presència d’extenses praderies de posidònia molt ben preservades.

Les darreres zones que han estat declarades parc natural són:

-clarat parc natural l’any 2002.

Les reserves naturals i els monuments naturals són:

- Reserva natural de s’Albufereta (Mallorca)

- Reserva natural de la Trapa (Mallorca). És l’única privada i és propietat del GOB.

- Reserva natural des Vedrà i es Vedranell (Eivissa)

- Reserva natural del cap de Ferrutx (Mallorca)

- Monument natural del torrent de Pareis, del gorg Blau i Lluc (Mallorca)

Les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, per tal d’incrementar-ne la regeneració dels recursos i la conservació dels ecosistemes marins més representatius.

En els darrers anys s’ha promogut per part de diferents grups conservacionistes la declaració de nous espais protegits, com ara algunes zones la serra de Tramuntana, amb vegetació adaptada a l’altitud i el vent i una singular avifauna de rapinyaires com per exemple el voltor negre i la milana reial. Aquesta zona destaca també pel seu gran valor paisatgístic.

En la mateixa situació es troba la zona des Salobrar des Trenc, al municipi de Campos (Mallorca), que és una zona humida molt important per la seva avifauna i vegetació.

E

F

14 Situa en un mapa de les Balears el parc nacional i el parcs naturals que hi ha.

15 És erroni afirmar que l’ésser humà procedeix de la mona? Per què?

16 Elabora frases amb relació a les zones protegides utilitzant els termes següents:a. illa / parc natural / sargantana / serra de Tramuntana /

penya-segatb. aus migratòries / albufera / cordó dunar / aigües salobrosesc. endemisme / zona protegida / caça i pesca / paisatge

Activitats

Sabies que...

Si no pots fer una visita a aques-tes zones protegides podràs fer una visita virtual i trobar més informació sobre el parc nacio-nal de Cabrera i el parc natural de sa Dragonera si consultes aquestes pàgines web?

http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/cabrera/index.htm

http://www.conselldemallorca.net/dragonera/index.php

Parc natural de les Salines d’Eivissa.

Fig. 20

216

10 LES ESPÈCIES INVASORESEs consideren espècies invasores totes aquelles espècies introduïdes per l’home en els ecosistemes naturals i que provoquen un greu desequilibri en aquests ecosis-temes. Entren en competència per l’espai i els recursos amb les espècies originals i les desplacen, fet que provoca, per tant, una disminució de la biodiversitat. Alteren les cadenes tròfiques i l’absència de depredadors fa que fins i tot es convertesquin en plagues greus. Els ecosistemes de les illes són més vulnerables a la introducció d’espècies noves, ja que han evolucionat d’una manera aïllada durant molt de temps i engloben un gran nombre d’endemismes. El problema s’ha agreujat en els darrers temps a causa de l’increment dels desplaçaments de població humana i a la globa-lització del comerç.

En els ecosistemes de les Balears se’n poden trobar diferents exemples, entre els quals podríem destacar:

— L’alga Caulerpa taxifolia en els ecosistemes marins, que desplaça la posidònia.

— La planta Carpobrotus edulis, que creix sobretot en els ecosistemes dunars.

— La tortuga de la Florida establerta a les albuferes.

— Els insectes com la processionària del pi o la papallona del gerani.

Les cotorres de pit gris viuen també als pinars propers a zones habitades.

Com podem observar, entre les espècies invasores trobam organismes molt diferents. La introducció d’aquestes espècies pot ser accidental, com per exemple en el cas dels insectes, que arriben en forma d’ou o de crisàlide dins les plantes que parasiten o a la terra que envolta les arrels. Altres vegades, les llavors o els esqueixos de les plantes que l’home ha duit per conrear en jardins passen al medi natural i envaeixen altres zones. En el cas de la caulerpa varen ser les àncores dels vaixells les encarregades de transposar-les. L’origen de les aus i els rèptils invasors en el medi natural és con-seqüència de la seva alliberació en el medi després que les persones s’hagin cansat de tenir-les de mascotes.

9

Cotorra argentina.Fig. 21

Tortuga de florida.Fig.22

217

ESTUDI DEL CAS DEL CARPOBROTUS EDULIS

Entre les plantes introduïdes que representen un greu perill per als ecosistemes lito-rals de les Balears destaca el cas d’aquesta planta, d’origen sud-africà. És una planta amb fulles carnoses de secció triangular (per això alguns l’anomenen patata fregida) amb tiges arrossegadisses (creix arran de terra) i vistoses flors de color groc o morat. Es va introduir com a planta de jardí i ràpidament va colonitzar els ecosistemes na-turals a causa que pot viure amb poca aigua, en sòls pobres, i creix bé tant a zones assolellades com a zones d’ombra. Es reprodueix amb facilitat a partir d’esqueixos i

costaners i hi ha provocat importants desequilibris. La seva taxa de creixement és molt elevada, ocupa molt d’espai i impedeix que altres plantes tenguin accés a la llum i a l’aigua, cosa que provoca el desplaçament de les plantes autòctones, com per exemple l’Ammophila arenaria (borró), una planta característica del cordó dunar, que fixa l’arena de les dunes amb les seves arrels.

L’eliminació de la planta invasora és un procés molt complicat i costós. Una vegada establerta, s’han de detectar les zones envaïdes i eradicar-la tenint esment de no alterar l’ecosistema. El problema és més fàcil de combatre mitjançant la prevenció.

ESTUDI DEL CAS DE LA PROCESSIONÀRIA

La processionària és l’eruga d’una papallona nocturna (Thaumetopea pityiocampa). El seu nom comú ve del fet que l’eruga sempre es desplaça formant cues o processons. Aquesta espècie fou introduïda a Mallorca l’any 1952, enterrada en forma de crisàlide en la terra d’unes plantes de pi procedents de la península. A Menorca va arribar l’any 1970, possiblement els forts vents varen traslladar-n’hi papallones. La seva presència a Eivissa data de l’any 1975 i hi va arribar també enterrada en forma de crisàlide.

Aquesta eruga, que s’alimenta de fulles de pi, va poder sobreviure i reproduir-se amb molt d’èxit a causa de l’absència de depredadors naturals i paràsits, i va provocar una plaga.

El seu cicle biològic es divideix en 4 fases: ou, eruga, crisàlide i papallona. La major part del temps, d’octubre a febrer, la passa en forma d’eruga, que és quan menja les fulles i genera greus danys als pins. El cicle comença a final d’agost o al setembre, quan la femella pon els ous a les fulles protegits per una beina (de 100 a 200 ous a cada beina). Passat un mes, en surten les erugues, inicialment petites, i que van augmentant de mida en les successives mudes. Són d’un color gris blavós amb una franja taronja i nombrosos pèls urticants. Les erugues es desplacen formant fileres i construeixen els nius d’hivern, les seves característiques bosses. A final de l’hivern, l’eruga s’enterra, es recobreix d’un capoll i es transforma en una crisàlide de color vermellós i forma ovoide. Aquest estadi es pot allargar si les condicions són dolentes. Si no és així, les papallones emergeixen a l’agost, la seva vida és efímera, es repro-dueixen i ponen els ous.

Els efectes de la defoliació, que provoca un debilitament dels pins, juntament amb factors climàtics, edàfics i l’entrada d’altres paràsits pot provocar la mort de l’arbre.

Els mètodes de control emprats són diversos. Lluita biològica: s’utilitzen trampes amb feromones que atreuen els mascles i que n’eviten així la reproducció. Es fomenta

-rico blau, puput). Eliminació de les bosses. Control químic mitjançant substàncies inhibidores de la muda o insecticides microbiològics.

A

B

Carpobrotus edulis. Fig. 23

17 Cerca informació sobre aquestes altres espècies in-vasores: Caulerpa taxifolia, tortuga de la Florida i cotorra de pit gris. Fes un petit informe de cada una.

18 Coneixes altres casos d’espècies invasores? En quin tipus d’ecosistemes les podem trobar?

Activitats

Bossa de processionària Fig. 24

218

ACTIVITATS FINALS 10Per repassar

1 Defi neix els termes següents:

Rascler: Parc natural: Endemisme: Garriga: Insularitat:

2 Indica de quin ecosistema són característics els or-ganismes següents:

Savina: Tortuga de terra: Virot: Mata: Card marí: Salpa: Mostel: Nacra: Rupit: Cirereta de pastor:

3 Indica si les frases següents són vertaderes o falses, i si són incorrectes torna-les a redactar correctament:

a. Les espècies invasores alteren les cadenes tràfi ques dels ecosistemes on s’introdueixen.

b. A les illes Balears són abundants els materials de l’era pa-leozoica.

c. La serra de Tramuntana de Mallorca es va formar com a conseqüència de l’orogènia herciniana.

d. A les Balears és freqüent trobar fòssils de trilobits.

e. Les illes Balears estan separades de la placa africana per una zona de dorsal.

f. Els efectes dels gran terratrèmols del nord d’Àfrica es po-den detectar a les Balears.

g. Fa devers 6 milions d’anys, durant el messinià, es va tancar l’estret de Gibraltar, va augmentar el nivell de la mar a la Mediterrània i les illes Balears varen quedar submergi-des.

4 Indica si els organismes següents són endemismes de les Balears:

ORGANISME SÍ NoAlzinaEstepa joanaPutputSargantana balearCalàpetMurtaFerreretAvisadorRapa de frareFalcó maríPosidònia

5 Com varen arribar els avantpassats del myotragus a les Balears? Quines característiques tenia aquest animal? Per què es va extingir? Com creus que s’ha pogut saber tot això?

6 Indica de quina era són els fòssils següents, que s’han trobat a les Balears:

Ammonits: Crinoïdeus: Nummulits: Fòssils de vegetals en lignits: Ostrèids:

Per aplicar

7 Indica quins efectes poden tenir sobre la conservació del medi ambient a les Balears aquestes activitats humanes:

Explotació de pedreres: Incendis forestals: Abocament d’aigües residuals: Construcció de ports esportius: Regeneració de les platges: Construcció de camps de golf: Activitats d’oci en el medi natural: Abocament de residus sòlids: Construcció de carreteres: Ús del transport privat: Malbaratament de l’aigua:

8 Fes una llista de 10 consells per preservar la biodi-versitat. Escriu-ne alguns aquí i la resta al teu quadern.

9 Indica quines estructures típiques del modelat càrs-tic es poden trobar a les zones properes a la teva localitat (coves, rasclers, surgències, dolines, pòlies).

219

Per investigar

23 Treball en grup. Cada grup triarà un espai protegit de les Balears i cercarà informació sobre els seus valors naturals, les seves característiques geològiques, la seva

fl ora i fauna, la seva història i el grau de protecció que té. Amb totes aquestes dades es farà un mural que es pot il·lustrar amb dibuixos i fotos.

ESTUDI DE LA BIODIVERSITAT VEGETAL D’UN ECOSISTEMA

Per poder preservar la biodiversitat és important conèixer-la. Estudiar la biodiversitat d’un ecosistema és un treball bastant complicat, però ens en podrem fer una idea si estudiam la bio-diversitat vegetal. Triarem un ecosistema representatiu de l’illa, pot ser un alzinar, una garriga, una zona de muntanya o un ecosistema costaner.

1. Recollida de dades:

La primera cosa que farem serà situar en un mapa topogràfi c la zona triada.Farem grups de 4 persones i cada grup triarà una zona per estudiar-la, s’ha d’intentar treballar a diferents zones pel que fa a orientació, pendent del terreny, grau d’isolació, etc., per obtenir uns resultats més globals.

A cada zona es delimita amb la corda i les estaques un quadrat de 2 metres de costat.Anotam les característiques de la zona triada, per exemple: zo-na plana, ombrívola, sòl pedregós, etc. Inicialment, comptarem el nombre d’espècies diferents, identifi cades com a espècie A, B, C, etc. i el nombre d’exemplars de cada espècie que hi ha dins l’àrea delimitada.

Farem una foto de cada espècie, i anotarem en el quadern les característiques que observem, la mida de la planta, tipus i mida de les fulles, característiques de la fl or i del fruit si en té... És a dir, totes aquelles característiques que després en puguin ajudar a identifi car-la. També ens fi xarem en el grau de cobertura ve-getal, és a dir, en el percentatge aproximat del quadrat ocupat per cada espècie.

Amb l’ajuda de les guies i del professor mirarem d’esbrinar el nom de cada una de les espècies, i si no ho aconseguim, podem trobar més informació una vegada haguem tornat al centre, consultant les pàgines web http://herbarivirtual.uib.es i també http://www.jardibotanicdesoller.org/cat.

2. Anàlisi de les dades i conclusions:

Cada grup representarà amb un diagrama de barres els resul-tats. Es farà un estudi comparatiu de les diferents zones i es donarà una explicació raonada si hi ha diferències importants

entre les zones. Finalment es representaran les dades globals amb un diagrama de barres o circular de la freqüència de cada una de les espècies.

Elaborarem un informe de la zona que inclogui les informacions següents:— Nombre de diferents espècies vegetals. — Espècie més freqüent.— Espècie més dominant (aquella que ocupa més superfí-

cie).— Relació de les espècies endèmiques. — Espècies invasores.— Problemes de la zona pel que fa a la conservació de la bio-

diversitat.

Tots aquests resultats acompanyats de fotografi es es poden presentar en cartells i exposar-los a la classe o al centre per donar a conèixer la importància de conservar la biodiversitat.

Posa en pràctica

– Mapa topogràfi c de la zona– Guies de camp i cinta mètrica– 9 m de corda o fi l – 4 estaques o piquetes per grup– Càmera fotogràfi ca

Materials