II''MM AALLIIVVEEEdición oro l imitada de coleccionista

ENTREVISTA AMB ABELTRAVÉ!PÀG.4

DESCOBREIX ELS MILLOSBOLETS DE LA ZONA!

PÀG.23

INFORMA'T DE LESMILLORS PEL· LÍCULES

DE LA TEMPORADA!PÀG.1 7

wwwwww..iimmaalliivvee..ccoommeedd ii ccii óónn JJ uu nn ii oo,,

22 00 11 0055€€

JUDIT, ANNA, CRISTINA, ROSER

ÍÍNNDDEEXX-Tourism and places to visit in Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

-Noticia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

-Entrevista con Abel Travé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

-Fiestas y próximas actividades en el Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . .6

-Pasatiempos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

-Introducció al modernisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 0

-Raimon Casellas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 1

-Joan Maragall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 2

-Víctor Català. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 6

-La Cartel lera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 7

-Cartes al director. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

-Els bolets del Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

-La vegetació del Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

-Informació esportiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

-Industrial ització al Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30

-La riera de Metge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

-Mapes d'interès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

-Esquema d'un molí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

-La fi latura i el teixit. En què consisteix?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

-Molins del Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

-Danses i música de la Patum.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40

-Dissenys del Polivalent pel jovent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

-Estudi matemàtic del Berguedà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49

El Berguedà is a smallregion of Catalonia. I t’ssituated betweenmountains, and it hasn’tgot a lot of inhabitants.There are a lot of smallvi l lages.

There are also wonderfulplaces to contemplate,l ike the landscapes.I f you l ive in the city, and

you would l ike to getrelaxed and to havesome peace, el Berguedàwil l definitely be yourparadise!

This region has a lot ofhistory, so you wil l beable to visit places l ikethe colonial industriesthat were built a lot ofyears ago. There are alsosome museums aboutthese colonies and theseindustries, so you wil l beable to learn how thepeople of those yearsl ived some years ago.

LET’S DISCOVEREL BERGUEDÀ!!

Tourism and activities to do thereb

Around our zone there arealso several, spectacularRomanesque churches! I fyou visit them you wil limprove you knowledge ofart and construction ofthose years.To spend a hilarious time,we recommend you to donature activities, such as,cl imbing, horse riding,trekking b etc. Not only youwil l spend a good time, butalso you wil l get in shape.I f you aren’t ready for theadventure, there are thetypical hotels, with theirrestaurants and their ownactivities. But if you want tostay in the typical mountainhouse, there arefarmhouses and ruralhouses. These kind ofhouses use to have somecattle, l ike sheep.There are also the guardiandogs!

I f you want to practise somesport, you can also go to thegyms of Berga: El Tossaletand el Berga Resort.The second one I ’ve toldhas the wellness centre, acamping, and a place wherethe children can play withother girls and boys! Theyreally enjoy that place!I f you want to beentertained, there are twotheatres and a cinema!What’s more! You can visitthe fabulous Berga shops,(Berga is the capital of theregion).I f you don’t l ike the activitiesI ’ve told before you cancome to el Berguedà whenthere are the traditionalcelebrations, such as laPatum, els Elois, . .etc, Theyare really amazing! !

1 .

But if you don’t enjoy the parties withhundreds of people l ike la Patum, andyou are interested in their gastronomy(Berguedà’s gastronomy) I wouldrecommend you to visit al l the vil lagesin Berguedà during the autumm. In thatseason, the mushrooms grow in theforests, and the people go there to takesome mushrooms or to take part in themushrooms contest.

So, these are some activities that youcan do if you ever visit El Berguedà. Irecommend you to visit this region! !

These are the typical mushrooms of Berga. Everybody want to takethem because they think this kind of mushrooms are delicious! !Their colour is brown and orange. They taste really good!

I t’s cal led ‘’ el rovelló’’ .

This is the mushroom fair.

2.

La selectividad empieza este miércoles y seexaminarán 1 22 estudiantes del Berguedà

Las pruebas de acceso a la universidad se realizarán el miércoles, el jueves y el viernes.

Unos 1 22 estudiantes del Berguedà seexaminarán de la selectividad. Laspruebas de acceso a la universidadempezarán mañana, miércoles, i sealargarán hasta el viernes. Serán tres dedías de exámenes que tendrán lugardurante la mañana y la tarde. Éste añohabrá novedades importantes: el nuevomodelo reducirá los exámenes obligatoriosy pasan de 7 exámenes a 5 exámenes. Setrata de las materias de lengua catalana yliteratura, lengua castel lana, lenguaextranjera, historia o fi losofía, y unamateria escogida por el alumno según laespecial idad que haya realizado: artes, ociencias, tecnologia. . .etc. Mañana,miércoles, los jóvenes que han terminadosegundo de bachil lerato y qué harán losprimeros exámenes de selectividad tienenlas pruebas de lengua castel lana ,catalanae inglesa.Aitor Casafont, de Gironella, y estudiantede IES Guil lem de Berguedà, ha explicadoque ‘’ lo l leva bastante bien’’ . ¡ Según éll leva estudiando hace varios días y aúnasí y los nervios se lo toma con muchoánimo! Éste chico quiere estudiar negociosy marketing internacional, y no necesitauna nota muy elevada, poco más de un 5.Otro cambio de la selectividad es qué losalumnos podrán mejorar su notapresentándose a una prueba voluntariasobre materias relacionadas con losestudios universitarios que quieranrealizar. En ésta fase específica de laselectividad se podrán hacer comomáximo tres exámenes y sólo contaránpor la nota final los dos exámenes conmás buena nota.

El nuevo modelo de selectividad es másabierto y flexible que el anterior, ya que permiteal alumno diseñar la prueba de acuerdo consus intereses, pero también le exige que estébien informado de lo que quiere estudiar.La nota de acceso a la universidad se calculasumando la nota mediana del bachil lerato (un60%) más la nota de la selectividad (40 %).La selectividad se realizará mañana miércoles,jueves y viernes. En el conjunto de Cataluñaestán convocados a las pruebas de acceso a launiversidad un total de 26427 habitantes, 1 48menos que el año pasado. En el 2009superaron las pruebas un 93% de los alumnospresentados y la nota mediana se situóalrededor del 6,1 6. Todo y ser unas pruebasmuy temidas por los estudiantes y qué encarancon nervios y presión, la mayor parte de elloslas superan.Los estudiantes podrán consultar el resultadode las pruebas a partir del día 25 de junio a la‘’Web del Consell Interuniversitari deCatalunya’’ . (https://accesnet.gencat.cat), y eldía 28 de junio se encontrarán las notas cadaexamen en su centro de secundaria.

3.

La calidad de la comida notiene precio

Abel Travé Sánchez, un chico de Berga de 33años, y cuyo trabajo y afición es la cocina, nos vaa contar el porqué le gusta su profesión, susorígenes en este campo y la experiencia vivida.

11 --¿¿ AA qq uu ee eedd aadd ttee eemm ppeezzóó aa ii nn tteerreessaarr ll aa ccooccii nn aa??Empezó a gustarme a los 1 1 años, cuando trabajaba en Cercs, en el bar de mi tía.

22 --¿¿ DD eessppuu ééss dd ee ll aa EE SS OO ,, qq uu éé eessttuu dd ii aassttee??Primero hice Bub y Cou, y después estudié en la Universidad.Me saqué la carrera de ciencias empresariales, aunque no me dedico nada a ello.

33 --¿¿ CCuu ááll aa ssii dd oo ttuu rreeccoorrrrii dd oo dd eess dd ee qq uu ee eemm ppeezzaassttee aa ttrraabbaajj aarr??Primero empecé a trabajar en Cala Barna, que está en Cercs, cuando tenía 1 1 años como hedicho anteriormente.Después, al cabo de unos años empecé a trabajar en la Serra del Pla, un restaurante situadoen la Espuñola. Trabajé al lí de los 1 8 hasta los 21 años.Entonces cambié de restaurante, y trabajé en el ‘’Revolt de Borredà’’ , en Borredà. Allí tan solotrabajé un año.Luego empecé a trabajar en un restaurante de más prestigio l lamado, ‘’Segàs’’ . Al lí tan solotrabajé un mes, ya que había mucha faena y pagaban muy poco.Y por terminar trabajé en la Braseria Berguedana. Ahora hace unos ocho años que trabajo al lí yquiero estar muchos más. También trabajo en el instituto des de hace tres años, l levando lacomida a los estudiantes.

44 --¿¿ TTii eenn eess aall gg uu nn aa eessttrreell ll aa mm ii cchh eell íínn ??Nob pero me encantaría tener una.

55--¿¿ TTee hh aann ooffrreeccii dd oo aall gg úú nn ttrraabbaajj oo ffuu eerraa dd ee CCaattaall uu nn yyaa??Más o menosbMe ofrecieron uno en Ibiza, pero solo por un verano. No acepté porqué solo te daban medio díade fiesta en toda la semana y te hacían trabajar 1 2 horas diarias.

66 --¿¿ CCoonn ssii dd eerraass qq uu ee ll ooss ccooccii nn eerrooss eessttáánn bbii eenn ppaagg aadd ooss??Depende mucho del lugar, pero normalmente, cuando más categoría tiene el restaurante en elqué trabajas, más mal pagado está el cocinero.

77 --¿¿ CCoonn ssii dd eerraass qq uu ee ttuu ttrraabbaajj oo eess ttaamm bbii éénn ttuu hh oobbbbyy??Sí, me gusta mucho cocinar, pero mi hobby principal es correr en moto.

______________________________________________________________________________________________________

4.

88 --¿¿ HH aass ppeenn ssaadd oo eenn hh aacceerr aall gg úú nn ttrraabbaajj oo dd ii ssttii nn ttoo??No. Me gusta mucho mi trabajo, pero he echo muchos trabajos más a parte de cocinar.De hecho, en la universidad, entre semana trabajaba y estudiaba y el fin de semana trabajabade cocinero.

99 --¿¿ AAll gg uu ii eenn dd ee ttuu ffaamm ii ll ii aa eess ccooccii nn eerroo??La tía de mi padre trabaja de cocinera des de la década de los ochenta, y el primo de mi padrese dedica a la hostelería.Otros primos de mi padre se dedican a hacer pan en una hornería.Por lo tanto mi famil ia trabaja mucho en éste ámbito.

11 00 --¿¿ EE nn eell ii nn ssttii ttuu ttoo ttee dd aann ssuu ffii ccii eenn ttee pprreessuu ppuu eessttoo ppaarraa ccoomm pprraarr ccoomm ii dd aa dd ee ccaall ii dd aadd ??No mucho, porqué los catering están muy mal pagados. Me dan lo justo para hacer una comidasuficientemente buenab

Nuestras conclusiones han sido que ser cocinero es bastante duro, ya que la mayoría estánbastante mal pagados y en muchos casos no encuentras trabajo. Además, para ser cocinerotiene que gustarte mucho, porqué al fin y al cabo es un oficio que deberás de hacer durante todatu vida.

5.

Actividades culturales en lacomarca del Berguedà

En la comarca del Berguedà podemos encontrar muchas actividades culturales, muy conocidasy muy importantes.El símbolo más claro de identidad berguedana, sin duda son sus fiestas y sus tradiciones.La primera de ellas, “la Patum”, declarada Patrimonio Oral i inmaterial de la Humanidad por laUNESCO en el 2005, pero detrás de esta, encontramos la “Fia Faia” de Bagà i Sant Jul ià deCerdanyola, “Els Elois”, las fiestas del “Segar i el Batre” de Avià i “la corrida” de Puig-reig entreotras.

LLAA PPAATTUU MM fue declarada en el 2005como Obra Maestra del Patrimonio Oral iinmaterial de la Humanidad por la UNESCO.

És el símbolo de la identidad berguedana,és una fiesta que tiene sus orígenes en lafi la de entremeses que acompañaban laprocesión de Corpus en el siglo XIV y queenglobó elementos ya existentes de tiemposinmemoriales. “Els plens”, “els gegants”, “elsturcs i cavallets”, “l ’àl iga”b todos tienen supapel destacado en la fiesta.

LLAA FF II AA--FFAAII AA, es una fiesta que se celebra el24 de diciembre en Bagà i en Sant Jul ià deCerdanyola. Esta fiesta consiste en quemarunas antorchas l lamadas “faies”.Se trata de una fiesta con raíces precristianasque correspondería a la celebración delsolsticio de invierno y vendría a ser una oraciónritual para detener el descortezamiento de losdías.

6.

EE LLSS EE LLOO II SS :: Esta fiesta se celebra en Berga,el fin de semana antes de “Sant Jaume”.Es una fiesta en que los vecinos de la ciudadse sitúan en sus balcones con cubos,mangueras, etc. . de agua, a la espera de losciudadanos que van montados sobre losburros y los caballos. La bendición oficial sehace desde la iglesia de Santa Eulál ia en laplaza de “Sant Pere” y mas tarde, se celebraun casamiento y el “Ballet d’Adéu”.

SS EE GG AARR II EE LL BB AATTRREE :: Al tercerodomingo de Jul io, en Avià, se celebra lafiesta del “Segar i el Batre”.Esta fiesta se celebra en honor al pueblo, yaque la payesia sigue siendo uno de loselementos mas importantes de la comarca.El desayuno típico de payés, la fira deartesanos, “la trobada de puntaires”, el “Ballrodó” o el popular pastel del segador acabande honrar la fiesta en honor de la paresia ylas faenas en el campo.

LLAA CCOO RRRRII DD AA: Esta fiesta hace un homenajea la antigua faena de los arrieros con unpasacalles que tiene las caballerías ycharreteras como protagonistas.El momento mas espectacular de la fiesta,l lega a la tarde, con un circuito habitado por losmas atrevidos. La Corrida, es l lamada asíporque podemos encontrar caballos, mulas,burros y percherones en la fiesta.

7.

8.

PPAASS AATTII EE MM PPOO SS

VVEE RRTTII CCAALLEE SS ::1 -Berga en Chino• Tercera letra del alfabeto español2-Ciclo estudianti l• Culturicese3-Operación matemática• inicial de Mil4-Inicial de Gato•Dos ceros• Al revés, pan catalán5-Asociación sin gas• Animal que vive en el agua6-Segunda vocal• Al revés, negar dos veces7-Quemada• inicial de Gerona8-Municipio del Berguedà9-Vocales consecutivas• sinonimo de Rabia1 0-Atas

HH OO RRII ZZOO NN TTAALLEE SS ::1 -Capital del Berguedà• Municipio que está al lado de la capital2-Segunda vocal más s más segunda vocal• Personaje bíbl ico, al revés3-Al revés, municipio del Berguedà• Clase, al revés4-Letra• Matrícula de toledo•Canto •Letra que se repite5-Diós• Tienda de animales domésticos de Berga6-Inicial de Él• cocino • trabaja la tierra7- Hay dieciocho en la comarca • campeón

9.

SS OO LLUU CCII OO NN EE SS DD EE LL CCRRUU CCII GG RRAAMM AA::

_____________________________________________________________________________

II NN TTRROO DD UU CCCCII ÓÓ AALL MM OO DD EE RRNN II SS MM EE

AA CCAATTAALLUU NN YYAA

1 0.

El modernisme català és principalment un esti l arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, iprincipalment a Barcelona, al l larg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1 885 i 1 920. Tambéexisteix el Modernisme literari català, el pictòric i l ' escultòric. (dels anys 20 i 30 del segle XX)a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernismeprobablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una fermavoluntat de modernitzar el país. A més la tècnica, les possibi l itats constructives dels nousmaterials i la decoració hauran d'anar l l igades a un esti l modern i internacional. Al lò que seràimportant serà assolir un caràcter unitari entre tècnica/forma/ornamentació. L'arquitecturaModernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es vaexpressar àmpliament també en edificis institucionals, rel igiosos, sanitaris i assistencials,educatius, industrials i fins i tot edificis d'oficines.A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendències arquitectòniques que trenquen amb elscriteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenció del segle XX, que donengran rel levància a l 'estètica. Aquest moviment és conseqüència de la Segona RevolucióIndustrial , que ha anat arrelant en els diversos països, i dels avanços derivats d'el la, coml'electricitat, el ferrocarri l i la màquina de vapor, que han canviat completament la forma de viurede la població i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establintindústries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme és, doncs, un esti l urbài burgès. A la vegada que es produeix el modernisme a Catalunya, es produeix a gran partd'Europa i certs punts del continent americà. Els moviments paral•lels més significatius foren:Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a I tàl ia, Jugendsti l a Alemanya, Art Nouveau a Bèlgica (VictorHorta) i França (Hector Guimard), Sezesion (Otto Wagner) a Àustriaetc.De forma aproximada s'acostuma a considerar que el Modernisme català comença l'any 1 888 elde la primera exposició universal de Barcelona però ja hi ha trets de Modernisme en la novaEscola Provincial d'Arquitectura, inaugurada a Barcelona l 'any 1 871 i dirigida per l 'arquitecteElies Rogent i Amat (1 821 -1 897). i abans d'aquesta fita es presenten tendències del Modernismeen l'obra d’arquitectes com Josep Domènech i Estapà.D'entre els més de 1 00 arquitectes que realitzaren edificis d'esti l modernista català, endestaquen sobretot tres:•• AAnn ttoonn ii GG aauu dd íí:: que va anar més enllà del Modernisme Ortodox, creant un esti l personal basat enl 'observació de la natura, fruit de la qual va ser la uti l i tzació de formes geomètriques regladescom el paraboloide hiperbòlic, l ’hiperboloide, el hel icoide i el conoide.[4] Es declarava partidarid’un tradicionalisme vivent.•• LLll uu ííss DD oomm èènn eecchh ii MM oonn ttaann eerr:: crea una autèntica alternativa arquitectònica. Junt amb JosepVilaseca i Casanovas es pronuncia per un nou eclectisme progressista, un esti l modern iinternacional. Domènech segueix a Viol let-le-Duc, però també els models eclèctics de l’Europacentral. Les seves obres es caracteritzen per una mescla de racionalisme constructiu iornamentació inspirada en l’arquitectura hispano-àrab a més del dibuix curvi l ini com es pot veureen el Palau de la Música Catalana, en l 'Hospital de Sant Pau o en el Institut Pere Mata deReus.[5]El l va pràcticament inaugurar el Modernisme català amb L'Hotel Internacional delPasseig Colom (enderrocats després de l 'Exposició de 1 888), i El Castel l dels tres Dragons alParc de la Ciutadella, restaurant de l 'Exposició de 1 888.• JJ oosseepp PPuu ii gg ii CCaadd aaffaall cchh :: era historiador de l 'art. Recull les propostes de Domènech, la casaMartí, en el soterrani de la qual està la cerveseria Els Quatre Gats (1 895-98), o la reforma de lacasa Ametl ler en el Passeig de Gràcia, tenen elements tant de la tradició catalana como d’altresoriginaris dels Països Baixos o del gòtic alemany. El neogòtic quedarà revisat en les CavesCodorniu (1 904). El gòtic era per a ell un esti l que anava fins els ossos.

RRAAII MM OO NN CCAASS EE LLLLAASS

El Seu pare va morir quan ell tenia noumesos.El 1 864 va començar a estudiar a BarcelonaLlatí, Humanitat, i Fi losofia.La seva mare va morir quan ell tenia dissetanys i va heredar la feina de la seva mare,així que va deixar els estudis i va fer-secàrrec del negoci famil iar, una titoreria. Al’octubre de 1 884 es casà am RafaelaEscobar Manrique, que era de Múrcia, peròvivía a Barcelona.Les seves primeras obres les va escriure encastel là.Casellas va començar a escriure de manerafixa com a crític d’art en ‘’L’avenç’’ el març de1 891 .El 1 7 de març de 1 892 va aparèixer la sevaprimera crítica en el diari La Venguardia i vadeixar ‘’L’avenç’’ .L’any 1 892 va ser nombrat membre de laJunta de Museus d’Art de Barcelona.L’any 1 893, va abandonar el negoci famil iar.

L’any 1 893, va abandonar el negoci famil iar.El 1 893 va descubrir l ’art modern a Pars. Esva convertir en un dels crítics de l’art mésinfluenciaris a Catalunya.El 1 899 va escriure la seva primera novela,Els sots feréstecs, considerada com laprimera novela moderna de la l iteraturacatalana, i es va públicar l ’any 1 901 . Al mateixany(1 899) es va incorporar a la Veu deCatalunya, el diari de la l iga regionalista. L’any1 909, van confondre a Raimon per a algú, iuna patrul la el va disparar. Tot i sortir sa iestalvi d’aquell accident els seus nervis esvan quedar resentits, per tant el van volerdespedir de La Veu de Catalunya, i el l es vasentir molt ofès i va agafar una grandepressió, que va arribar al suicidi. Es vasuicidar el dia dels difunts en l’any 1 91 0,tirant-se a la vía d’un tren.Els seus articles, deprés de la seva mort esvan recoll ir en dos volums anomenats EtapesÉstetiques(1 91 6-1 91 8)

Les seves obres són:

Els sots ferèstecsLes multitudsLlibre d’històriesLa demis.sela santa

No hi han fotografíes d’el l , perquè lacámara de fotos encara no existía,però hi han retrats seus, com perexemple aquestes:

1 1 .

JJ OO AANN

MM AARRAAGG AALLLL

Joan Maragall i Gorina va néixer el 1 0d'octubre de 1 860 a Barcelona. Un cop acabatel batxi l lerat, el seu pare va voler incorporar-loa la indústria tèxti l famil iar, però Joan si vanegar. Del 1 874 al 1 878 va publicar la sevaprimera composició i va fer dos viatges que elpoeta qualifica com a "dos oasis en el seuviure", l 'un cap al sud d'Espanya i l 'altre, aFrança. D'aquesta època són les poesies Alveure't l 'ànima entera i Quan t'acostes on sócjo. A Notes autobiogràfiques explica aquestenfrontament amb el pare, que li va ferconcebre per sempre la l iteratura com apassió i com a reacció defensiva.

El pare, quan va veure la inadaptabil itat delseu fi l l a l 'empresa tèxti l , va deixar queestudiés la carrera d'advocat, que vacomençar el 1 879. El poeta va escoll ir aquestsestudis en comptes dels de Filosofia i Lletresperquè estava convençut que era mil lorestudiar una carrera amb aplicació pràctica.De tota manera, es va introduir en lesl iteratures catalana i castel lana i es vaapassionar pels autors alemanys com araGoethe. Werther era en aquells moments laseva obra predilecta.Va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals deBadalona amb la poesia Dins sa cambra(1 881 ).

L'any 1 884, quan es va ll icenciar en Dret ala Universitat de Barcelona, va iniciar unacrisis personal perquè va debatre entre elque li demanava el cor i la possibi l itatd'integrar-se a la vida burgesa, marcada desde sempre per l 'entorn famil iar. El seuprocés d'integració el consoliden dos fets:l 'ingrés, el 1 890, al Diari de Barcelona i elcasament, el 1 891 , amb Clara Noble (ambqui té 1 3 fi l ls). En els anys següents, la feinade periodista s'imposa progressivament a lad'advocat. En aquest període, la seva tascaperiodística era bàsica per al naixement delmoviment modernista. Va Publica el poemaLa vaca cega, a L'Avenç.

1 2.

Aquest és el poema de la Vaca cega:

LLAA VVAACCAA CCEE GG AA

TTooppaann tt dd ee ccaapp eenn uu nn aa ii aa ll ttrraa ssooccaa,,aavvaann ççaann tt dd '' eessmm aa ppeell ccaamm íí dd ee ll '' aa ii gg uu aa,,

ssee'' nn vvee ll aa vvaaccaa ttoottaa ssooll aa.. ÉÉ ss cceegg aa..DD '' uu nn ccoopp dd ee rroocc ll ll aann ççaatt aamm bb mm aassssaa ttrraaççaa,,

ee ll vvaaii ll eett vvaa bbuu ii dd aarr-- ll ii uu nn uu ll ll ,, ii eenn ll '' aa ll ttrreessee ll ii hh aa ppoossaatt uu nn tteell :: ll aa vvaaccaa ééss cceegg aa..

VVee aa aabbeeuu rraarr--ssee aa ll aa ffoonn tt ccoomm aann ss ssooll ii aa,,mm eess nn oo aamm bb eell ppoossaatt ffeerrmm dd '' aa ll ttrreess vveegg aadd eess

nn ii aamm bb sseess ccoomm ppaann yyeess,, nn oo:: vvee ttoottaa ssooll aa..SS eess ccoomm ppaann yyeess,, ppeell ss ccii nn gg ll eess,, ppeerr ll eess ccoomm eess,,

ppeell ss ii ll eenn ccii dd eell ss pprraattss ii eenn ll aa rrii bbeerraa,,ffaann dd rrii nn gg aarr ll '' eessqq uu eell ll oott mm eenn ttrree ppaassttuu rreenn

ll '' hh eerrbbaa ffrreessccaa aa ll '' aattzzaarr.. .. .. EE ll ll aa ccaauu rrii aa..TTooppaa dd ee mm oorrrroo eenn ll '' eessmm ooll aadd aa ppii ccaa

ii rreeccuu ll aa aaffrroonn ttaadd aa.. .. .. PPeerròò ttoorrnn aa,,ii aabbaaii xxaa eell ccaapp aa ll '' aa ii gg uu aa,, ii bbeeuu ccaall mm oossaa..

BB eeuu ppoocc,, sseenn ss gg aaii rree sseett.. DD eesspprrééss aaii xxeeccaaaall cceell ,, eenn oorrmm ee,, ll '' eemm bbaann yyaadd aa tteessttaa

aamm bb uu nn gg rraann gg eessttoo ttrrààgg ii cc;; ppaarrppeell ll ee jj aadd aamm uu nn tt ll eess mm oorrtteess nn ii nn eess,, ii ssee'' nn ttoorrnn aaoorrffee dd ee ll ll uu mm ssoottaa dd eell ssooll qq uu ee ccrreemm aa,,vvaaccii ll •• ll aann tt ppeell ss ccaamm ii nn ss ii nn oobbll ii dd aabbll eess,,

bbrraann dd aann tt ll àànn gg uu ii dd aamm eenn tt ll aa ll ll aarrgg aa ccuu aa..

L'any 1 894 va guanyar l 'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana. L'anysegüent, va publicar el l l ibre Poesies, editat per L'Avenç, que, era considerat com a moltinnovador.L'èxit continua amb l'obtenció de la Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, el 1 896,amb El mal caçador.

Maragall va adquirir renom com a escriptor, traductor i periodista. L'èxit com a articul ista fa queJoan Mañé li demani que faci articles amb assiduïtat al Diario de Barcelona i, d'altra banda, quetambé tingui l 'oportunitat de fer col•laboracions a La Renaixença, La Veu de Catalunya i d'altrespublicacions.L'escenificació va tenir importància perquè la gent dels ambients més benestants de la societatcatalana s'adonés de la validesa de la l lengua catalana en obres de gran entitat cultural.Maragall , implicat en els esdeveniments socials i polítics de l 'època,va escriure el poema Oda aEspanya, referit al desastre colonial i la crisi que se'n va derivar.

1 3.

OO DD AA AA EE SS PPAANN YYAA

Escolta, Espanya, - la veu d'unfi l l

que et parla en l lengua - nocastel lana:

parlo en la l lengua - que m'hadonat

la terra aspra:en 'questa l lengua - pocs t'han

parlat;en l 'altra, massa.

T'han parlat massa - delssaguntins

i dels que per la pàtria moren:les teves glòries - i els teus

records,records i glòries - només de

morts:has viscut trista.

Jo vul l parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inúti l?Dins de les venes - vida és la

sang,vida pels d'ara - i pels que

vindran:vessada és morta.

Massa pensaves - en tonhonor

i massa poc en el teu viure:tràgica duies - a morts els fi l ls,

te satisfeies - d'honresmortals,

i eren tes festes - els funerals,oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxarreplens

dels fi l ls que duies - a quemorissin:

somrients marxaven - cap al'atzar;

i tu cantaves - vora del marcom una fol la.

On són els barcos. - On sónels fi l ls?

Pregunta-ho al Ponent i al 'ona brava:

tot ho perderes, - no tensningú.

Salva't, oh! , salva't - de tantde mal;

que el plo' et torni feconda,alegre i viva;

pensa en la vida que tensentorn:

aixeca el front,somriu als set colors que hi

ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no etveig enl loc.

No sents la meva veuatronadora?

No entens aquesta l lengua -que et parla entre peri l ls?

Has desaprès d'entendre anels teus fi l ls?

1 4.

L'any 1 900 va aparèixer a la revista Catalòniael primer fragment d'El Comte Arnau . Tambéva publicar Visions i Cants, en què el poeta hiaportà mites i himnes. En aquest mateix anyfa fer un viatge a Madrid on va entrar encontacte amb intel•lectuals castel lans, ambels quals va mantenir una intensa relacióepistolar durant la resta de la seva vida.

Els primers anys del segle XX elnacionalisme es configura sobretot en uncorrent concret de caire conservador, catòl ic itradicionalista. Maragall s'identifica, no senseuna certa resistència íntima, amb aquestalínia ideològica dominant.

Fidel a les seves idees i al seu ofici deperiodista, publica, al Diario de Barcelona, LaPatria Nueva, l '1 1 de setembre de 1 902,article polèmic que li va costar unprocessament. El 1 903 deixa el Diario deBarcelona per discrepàncies polítiques ambla direcció:

«Això, m'ha deixat, ho confesso, un bon xicadolorit, però també amb un sentimentd'independència i de dignitat satisfeta, quem'aconsola l 'adoloriment.» (Carta a Enric Pratde la Riba, del 7 de maig).El jul iol és elegit president de l 'AteneuBarcelonès i, en el discurs de la sessióinaugural del curs de l 'Ateneu, el setembre,l legeix l 'Elogi de la paraula.El 1 904 en l 'edició d'homenatge Artículos(1 904), hi expressa sovint posicionsacostades a les dels dirigents de la Ll igaRegionalista, i acostuma de comentar elstextos pastorals del bisbe Torras i Bages.Aquest mateix any guanya la Flor Natural alsJocs Florals de Barcelona amb la poesiaGlosa i és proclamat Mestre en Gai Saber.Publica el l l ibre Les Disperses, poesiesoriginals i traduccions de Goethe. Tambés'editen l 'Elogi de la paraula i les sevestraduccions de Goethe Eridon i Amina i LaMargarideta. El 1 905 reprèn la col•laboracióamb el Diario de Barcelona, tot i que un anymés tard torna a tenir discrepàncies amb ladirecció i deixa de treballar-hi.

D'altra banda, continua elaborant lestraduccions de Novalis. En l 'àmbit polític,Maragall diu que no a l'oferta d'Enric Pratde la Riba i de Francesc Cambó de sercandidat a diputat a les corts. El l n’estàconvençut de que el seu camí no és lapolítica.

El maig de l 'any següent publica el recul l depoemes Enllà, on s'observa un to mésatenuat respecte a l 'exaltació d'obresanteriors i es concentra en el seu vessantnaturista. Uns mesos més tard intervé en elCongrés de la Llengua Catalana llegint-hi eldiscurs En pro de les varietats dialectals. Calassenyalar que coneix Unamuno aBarcelona i inicien una bona amistat .Unamuno dedica a Maragall L'Oda a laCatedral de Barcelona apareguda a LaVanguardia i tradueix per primer cop alcastel là La vaca cega.

A partir de l 'any 1 907, Maragall torna a viureuna forta crisi personal, agreujada pels fetsde la Setmana Tràgica, el jul iol de 1 909. Hireacciona escrivint un seguit d'articles,publicats a La Veu de Catalunya, dels qualscal esmentar per la seva transcendència Laiglésia cremada i La ciutat del perdó, nopublicat fins uns anys més tard per consellde Prat de la Riba. Maragall , molt indignatpels fets que van ocórrer,va demanar que laburgesia catalana assumís lesresponsabil itats que li pertocaven enl'assumpte. D'altra banda, apareix l 'opuscleElogi de la poesia. Tant aquest assaig comel de 1 903 (Elogi de la paraula) exposen laseva teoria de la "paraula viva", de tal lromàntic, per la qual l 'emoció pura,l 'espontaneïtat i la sinceritat són elementsindispensables de la poesia.El 1 91 0, ja totalment dedicat a la creaciól iterària —només exerceix de periodistaquan el tempta un fet important d'actual itat oun gran moviment d'opinió—, guanya, ambel l l ibre Enllà (1 906), el premi Fastenrath, alsJocs Florals de Barcelona. A més, aCaldetes, acaba la tragèdia en vers Nausica,l 'única obra de teatre que escriu.

1 5.

El darrer any de la seva vida, el 1 91 1 , publica Seqüències, imprès per L'Avenç, que conté latercera i darrera versió del mite del comte Arnau: la de la redempció a través de la renúncia. Dell l ibre destaquen també l'Oda nova a Barcelona i el Cant espiritual.

Dos dies abans de morir demana ser vestit amb l'hàbit de Sant Francesc. Mor el 20 dedesembre de 1 91 1 . Les seves últimes paraules van ser: "Amunt, amunt! . . . ".

1 6.

Caterina Albert i Paradís va néixer a l ’Escalael 1 869. Era coneguda pel seu pseudònim,que era Víctor Català. Era la fi l la d'una famíl iade propietaris rurals.Caterina va ser una escriptora catalana, queva participar en el moviment del modernisme.Va viure en el seu poble natal, fins al 1 904, onva marxar de l 'Escala per anar a viure aBarcelona.Des de petita, va ser una gran lectora. Teniaconeixements d’ital ià i francès que li vanpermetre ampliar les seves lectures.Va viatjar per Europa, sobretot per I tal ia, igràcies això va augmentar la seva cultura.Fins al 1 898 no es va donar a conèixer, el seutalent, ja que va ser premiada als Jocs Floralsd’Olot pel monòleg “La infanticida” i el poema“El l l ibre nou”.Com a poeta va publicar “El cant dels mesos”al 1 901 i “El l l ibre blanc” al 1 905. Com aautora de teatre, va escriure peces tràgiques:“Quatre monòlegs” al 1 902 i “Teatre inèdit” al1 967.Malgrat l 'entusiasme que va manifestar pelmón del teatre i els seus inicis poètics,Caterina Albert, on realment va triunfar, va seren la narrativa. La força del seu esti l i la granriquesa lèxica van ser elements definitoris enel conjunt de la seva obra.

Com a autora de teatre, va escriure pecestràgiques: “Quatre monòlegs” al 1 902 i “Teatreinèdit” al 1 967.Malgrat l 'entusiasme que va manifestar pelmón del teatre i els seus inicis poètics, CaterinaAlbert, on realment va triunfar, va ser en lanarrativa. La força del seu esti l i la gran riquesalèxica van ser elements definitoris en el conjuntde la seva obra.L’any 1 902 va publicar el primer recul l “Dramesrurals” amb el seu pseudònim, Víctor Català.Aquest recul l va causar polèmica pel fet de queera un tipus de literatura massa crua que, quanes va descobrir que sota el pseudònims’amagava una dona, es va empitjorar.La seva narrativa es pot dividircronològicament en tres etapes. La primera essitua en els anys 1 902 fins al 1 907, durant elquals publicà “Drames rurals” (1 902),“Ombrívoles” (1 904), “Caires vius” (1 907), i lanovel•la “Solitud” (1 905).Com a autora de teatre, va escriure pecestràgiques: “Quatre monòlegs” al 1 902 i “Teatreinèdit” al 1 967.Malgrat l 'entusiasme que va manifestar pelmón del teatre i els seus inicis poètics, CaterinaAlbert, on realment va triunfar, va ser en lanarrativa. La força del seu esti l i la gran riquesalèxica van ser elements definitoris en el conjuntde la seva obra.

LLAA VVÍÍCCTTOO RR CCAATTAALLÀÀ

PPrreemm ii ss• Jocs Florals d'Olot (1 898): Poema Lo ll ibre nou publicat a La veu de Catalunya.Monòleg en vers La infanticida.• Jocs Florals (1 903): Copa del Consistori per Marines.• Fastenrath (1 909): Solitud.• Jocs Florals de Barcelona: Solitud.• Segon accèssit al premi l 'Englantina: Cavalls del port (poesia).• Homenatge "Aplec Víctor Català" (1 965).

PPeell •• ll ííccuu ll aa:: MM AARR AADD EE NN TTRROO ((AAll ee jj aann dd rrooAAmm eenn áábbaarr))

Crec que es una bona pel•lícula ja que escentra en un problema de la nostra societat,una història reflectida en una pel•lícula.Sens dubte s’ha de tenir en compte que unacosa es una adaptació d’una història i unaaltra molt diferent es explicar la vida d’algú.Sap expressar molt be els sentiments i unavida com la de San pedro encara que esmolt difíci l condensar 30 anys d’història entan sols dues hores.Es ressalta el gran sentit d’humor i la ironiadel protagonista, però va arribar alconvenciment de que la mort era la sevaúnica all iberació. Només en algun momentveiem el moment de crisis, el veritablepatiment per part del protagonista.Al final un personatge l’ajuda a morir peròl ’esforç, la dedicació i l ’amor de tota la sevafamíl ia queda reflectida a la pel•lícula.A mi personalment m’ha agradat molt i matransmès emocions al l larg de la pel•lícula.

Anna Palau Gil i

PPeell •• ll ííccuu ll aa:: TTOO RRRREE NN TTEE --22

Torrente 2 és una pel•lícula d’humor quebarreja humor picant amb humor dedetectius i pistoles.És de la saga de les pel•lícules del Torrenteen les quals el director i l ’actor protagonistaés la mateixa persona, Santiago Segura.No és una pel•lícula per a nens, però pot ferriure a tots els públics.Bàsicament tracta de la vida d’un home queés un detectiu i té varis ajudants ,un delsquals es pot considerar protagonista ja quesempre l’acompanya. Li passen aventuresforça peculiars i una mica irreals, però fanriure molt, sol tenir aventures amb noies.També té un despatx brut i desordenat ambel nom a la porta, ja que representa que ésun detectiu.Es troba amb missions molt complicadesperò sempre se’n acaba sortint.

Judit Subirana Muntada

1 7.

PPeell •• ll ííccuu ll aa:: EE LL DD II AARRII OO DD EE NN OO AA((NN ii cckk CCaassssaavveetteess))

“El diario de noa” és una pel•lícula de dramaromàntic, que fa pensar en moltes coses deles que ens rodegen.Tracta d’una història d’amor entre dos jovesque al conèixer-se s’enamoren. Però laprotagonista està promesa amb un altre, i aixòimpedirà que transmetin els seus sentimentscap a l’altre.All ie, la noia, finalment se’n adona que al queestima realment és a Noa, el protagonista, idecideix no casar-se amb el seu promès.Els pares de l’Al l ie, no els i sembla bé en unprincipi però finalment ho accepten.Aquesta pel•lícula va variant en el temps, enque es veu com Noa, ja vel l , va a veure a All iea una residència i cada dia l i expl ica un tros dela seva història amb ella quan eren joves.All ie, pateix una enfermetat, i això provoca ques’obl idi tot el que va passar en un tempsenrere i de qui és i va ser noa en un passat.Però finalment es veu com els dos joves vanpoder ser fel iços i van formar una famíl ia.Crec que és una pel•lícula molt bonica i val lapena veure-la, ja que fa que valoris les cosesque tens i t’ insinua que aprofitis bé elsmoments perquè mai saps el que pot arribar apassar en un futur.

Cristina Torres Altarriba

PPeell •• ll ííccuu ll aa:: UU NN AA PPRROO PPOO SS II CCII ÓÓ II NN DD EE CCEE NN TT

És una pel•lícula interessant, que tracta delpoder que els diners tenen sobre lespersones. Un important home de negociscanvia un mil ió de dòlars a un altre home acanvi de que la dona d’aquest passi una nitamb ell . L’home accepta el tracte i aquícomença tot.La pel•lícula és molt interessant des del puntde vista argumental, ja que tracta un temamolt actual, però en canvi és una mica pitjordes del punt de vista artístic, malgrat lamagnífica interpretació d’en Robert Redford.La seva parel la femenina no té tanta sort i esl imita a passejar la seva impressionant figuradurant tota la pel•lícula.

Roser Puigcercós Barniol

1 8.

PHINEAS Y

FERB

LA PELÍCULA

NO TE LA PIERDAS!!

De lunes a viernes a las 6 de la tarde.

SOLO EN CINES

1 9.

CCAARRTTEE SS AALL

DD II RREE CCTTOO RREl motiu de la meva carta és per dir-l i queestic molt enfadada amb vostè, ja que noaccepta crear un apartat d’ informacióesportiva a la seva revista. Jo sóc una granaficionada a la gimnàstica i ha l ’atletisme im’agrada estar al corrent de tot el que hipassa i a la revista que vostè dirigeix no hitrobo cap d’aquestes informacions. Crec quel’esport és bàsic per al correctedesenvolupament de l’ésser humà i que a laseva revista hi hauria d’estar reflectit. Peraltra banda, estic molt contenta amb eltractament que fan sobre els altres temes,sobretot els d’actual itat i els relacionats ambla nostra comarca i m’agrada molt ladistribució visual de la seva revista.Judit Subirana,Avià

Benvolgut director,Sóc una estudiant que he començat a l legir larevista “el tabal”, crec que és original i bonaen continguts. M’agrada la manera en queexposeu la informació d’esdeveniments inovetats socials. La part que m’ha agradatmés és la dels concursos.M’agradaria que dins la revista hi constés unapartat dedicat als estudiants ja que així larevista seria molt més coneguda dins l ’entornjuvenil de la nostra comarca.Espero que la revista “el tabal” tingui molt èxit!Fel icitats!Un salut,Anna PalauAvià

Senyor director,El motiu per el qual escric aquesta carta ésper exposar-l i la següent opinió que tincrespecte les instal•lacions de Berga.Crec que a Berga es podria construir unainstal•lació on els menors d’edat poguessimanar-hi a passar l ’estona. Una sala de jocs ouna discoteca, etc. . El fet de que no hi hagiinstal•lacions d’aquest tipus fan que elsjoves no sapiguem on anar per les tardes niper les nits i crec que es una causa justaque tant els menors com els majors d’edatpuguem gaudir d’ instal•lacions semblantsperò de diferentes edats.Gràcies,Cristina Torres

Benvolgut director:Li envio aquesta carta, perquè li comunicoque començó a estar farta dels fotografs iperiodistas de la seva “GRAN revista”, sempreem volen fer alguna entrevista, o alguna cosaabsurda del “coti l leo” i compensó estar-nebastant farta. Li comunico que si els seustreballadors em tornen a cridar pel carrer(quequan criden semblen animalsb ), elsdenunciaré.I m’ agradaria caminar pel carrer com unapersona normal i corrent, sense montarnumerets per culpa dels seus treballadors, i amés ells que en tenen que fer de la meva vidaprivada?, és cla, vostè em dirà que és el seutreball i això tenen que fer, no? Em semblaque no estic gaire equivocada, oi? Doncs, mirique l i quedi clar, n’ estic molt i molt farta!

Salut i força al canut! Roser Puigcercós

20.

21 .

EE LLSS BB OO LLEE TTSS

II LLAA VVEE GG EE TTAACCII ÓÓ

DD EE LLAA ZZOO NN AACCaamm aa--sseecc:: MM aarraassmm ii uu ss oorreeaadd eess

És un bolet de mida petita, amb un barret de2 a 6 cm de diàmetre, de color canyella, cafèamb llet o gairebé blanc si està molt sec. Depetit, té forma de campana, i , quan creix,s’aplana, però a la part central hi resta unbony prominent. Les làmines són blanques iespaiades o del mateix color del barret.El peu és l larg, prim i elàstic, i si es cargolaentre els dits no es trenca i es recupera quanse’l deixa.Com que és un bolet amb la carn molt primas’asseca amb facil itat. Desprèn una oloragradable.Forma erols molt espectaculars, de moltsmetres de diàmetre, en prats de muntanya ien indrets amb herba abundant, sobretot al ’època de primavera i tardor.Referent a la comestibi l itat és excel•lent. Ésun bolet que surt amb grups i si n’hi ha ungran nombre val la pena coll ir-lo. S’afegeixen els guisats de carn. Primer es deixaassecar durant uns dies sobre papersabsorbents, en un l loc airejat i es posa enremull , després es serveix.

GG rroogg uu eett:: TTrrii cchh ooll oomm aa aauu rraattuu mm GG ii ll ll

És un bolet de color daurat. És fàcil dereconèixer pel seu barret, té una mida de 5 a1 0 cm de diàmetre, groc daurat, recobert defibres brunes, sobretot a la part central onpren una coloració més fosca que a la resta. Avegades, sobretot cap al marge, s’hi veuencoloracions verdoses i potser, per això, enalguns indrets l ’anomenen verderol.Les làmines i el peu també són grocs. Té lacarn blanca o grogosa, ferma, d’oloragradable.Surt a la tardor en boscos de coníferes.És un bon comestible. En l locs de clima aixut,es pot tal lar a l lesques i deixar que s’assequi.Així es conserva bé durant molt temps.Aquest bolet es pot confondre amb el groguetpudent, però el groguet pudent el podemconèixer perquè fa una increïble pudor de gasde cuina.

22.

FF rreedd ooll ii cc:: TTrrii cchh ooll oomm aa tteerrrreeuu mm

Té un barret de 3 a 6 cm dediàmetre, sovint irregular. Téun centre prominent de colorgris amb fibres i esquamesnegroses, que són mésnombroses a la part central.Les làmines són d’un blancbrut o grises, espaiades.El fredolic té un peu cilíndric,fibrós i blanquinós o grisós.La carn és molt minsa, decolor blanc i sense olor ni gustremarcables.Apareix a la tardor acomençament d’hivern, a lespinedes. Forma erols i grupsnombrosos.Aquest bolet és un boncomestible apropiat per ferguisats i sopes. Cal consumir-lo aviat ja que es passa ambfacil itat.

MM ooii xxeerrnn óó :: ccaall ooccyybbee gg aamm bboossaaÉs un bolet gros i molsut,amb un barret què pot arribara fer 1 0-1 2 cm de diàmetre.Aquest barret és de colorblanc o crema,a vegadesagrisat o de color crosta depa,amb el marge enrotl lat iamb la vora sovint sinuosa.Les làmines són blanques ode color crema,fines iatapeïdes.El peu és blanc , ci líndric, unamica panxut o bé engruixitcap a la base, curt.La carn és compacta ,blanca ,de gust suau i amb olor defarina fresca.

És un bolet que apareixdurant la primavera, en pratsde muntanya sobre terrenyscalcaris, formant erols que esdistingeixen fàcilment pelcreixement anormal del ’herba i per la seva coloraciómés fosca.És un excel•lent comestible .És poc conegut ,no gairefreqüent i l ’aparició a laprimavera el fan un bolet depoca tradició a la cuina.

CCaarrll eett:: HH yygg rroopphh oorruu ssrruu ssssuu ll aa..

És un bolet carnós imassís, que pot fer-se moltgros. El barret ,què potarribar a fer 1 5 cm dediàmetre,és una micaviscós en temps humits i téel marge enrotl lat. De joveés convex i regular peròquan s’estén s’ondula i esdeforma. El color és moltcaracterístic : sobre un fonsblanc està tacat de púrpurai rosa d’una forma irregular,com si s’hagués ruixat ambvi negre.A sota porta làminesblanques o una micarosades,nombroses iatapeïdes. Té el peudur,fort i robust , de fins a1 0cm d’alçària, blanquinós itacat de rosa com el barret.

La carn és blanca o rosada,bastant ferma, peròfreqüentment atacada perlarves , d’olor suau i gustun mica amargant.És un típic bolet de tardord’aparició més aviattardana,quesurt,sobretot,als alzinars iha les rouredes,entre laful laraca.És un comestible, no gairesaborós. Es conserva béconfitat. És mil lor barrejar-lo amb altres bolets.

23.

LLll eenn eegg aa:: HH yygg rroopphh oorruu ssll aattii ttaabbuu nn dd uu ss

Es caracteritza pel mucílagtransparent,molt abundant , querecobreix tan el barret com elpeu d’aquest bolet.El barret fa de 6 a 1 0 cm dediàmetre, és convex ,amb elmarge molt enrotl lat, de colorgris, amb la part central mésfosca.Les làmines són blanques ,gruixudes ,espaiades idecurrents.El peu és gruixut , i pot arribar afer de 1 0 a 1 2 cm d’alçària. Éspanxut , afuat cap a la base , ide color blanc.La carn és abunda nt,blanca,d’olor suau,respectada per leslarves.Apareix a la tardor ,sobretot ales pinedes de pi blanc i pi roig,preferentment sobre terrenyscalcaris.És un excel•lent comestible, pera molts entesos els número 1 .Es menja sobretot guisat,enplats de carn i aviram. Convéno llevar-ne el mucílag , ja quedóna resistència al suc del quales cou.

CCaamm aagg rroocc CCaann tthh aarreell ll uu ssll uu tteesscceenn ttss

És un bolet amb forma d’embuti de carn minsa i elàstica.És d’un bonic color grocataronjat a la part inferior delbarret i a tot el peu. El barretarriba a fer 6 cm de diàmetreen els exemplars mésdesenvolupats però el méscorrent és de 2 o 3 cm.Per la part superior del barretés de color bru tabac, l l is. Lapart inferior és rebregada, ambsolcs i plecs irregulars i pocmarcats.El peu és l larg, l l is, a vegadesaixafat i d’un color grocataronjat. La carn és moltprima, groga i olorosa.Aquest bolet, surt a les pinadesen grups molt nombrosos,entre les molses on escontrasta el seu peu ataronjatam el verd del seu voltant.És un bon comestible. Comque creix en grups extensos,es recul l en molta quantitat.S’asseca amb facil itat i es potconservar sec durant molttemps. S’afegeix, normalment,en els guisats.El camagroc es pot confondre,difici lment, amb un boletanomenat rossinyol. Té igualqualitat gastronòmica, té plecsgrisos i el peu és més pàl•l idque en el camagroc.

RRoossssii nn yyooll CCaann tthh aarreell ll uu ssccii bbaarrii uu ss

És un bolet de mida i formavariables, amb un barretirregular que pot fer de 3 a8 cm de diàmetre, convexal principi i en formad’embut a la fi , amb elmarge enrotl lat i sinuós,d’un bell color groc derovell d’ou , a vegades mésdescolorit, que a sota ésrebregat bo i formant plecsdesiguals, que cal distingirde les làmines veritablespròpies dels agaricals,decurrents pel seu.El seu peu forma un solcos amb el barret, i éstambé molt irregular, curt irabassut, però a vegadesllarg i esti l i tzat, gairebésempre afuat cap a la basei, fins i tot, acabat en punta.Té una carn compacta idura, grogosa, d’olor defruita i gust dolç. Mai no escorca. Apareix des del’estiu, i durant tota latardor, en boscoscaducifol is, i a vegadessota els pins, sovintformant erols.Aquest bolet és uncomestible molt apreciatper afegir als guisats, onpot coure una bona estonai facil itar que s’estovi laseva carn que es un xicdura. És fàcil de conservarsi es deixa assecar. En elmercat es ven sec, enbosses.

24.

LLAA VVEE GG EE TTAACCII ÓÓEls següents hàbitats es trobenrepartits al l larg de la comarca, ja queel Berguedà és una zona demuntanya, i és rica en boscos, i zonesrurals.LLeess ppll aann tteess::Segons l’alçada i la grandària de lesplantes que el formen, en un bosc,podem distingir diferents nivel ls oestrats de vegetació.Algunes plantes pròpies de Catalunyasón:1 -Els arbres: Són plantes l lenyosesgrans, que tenen una sola ti ja,gruixuda i generalment ci líndrica,anomenada tronc, del qual surtenbranques a partir d’una certa alçada.Alguns arbres estan formats per: eltronc, l ’escorça, la capçada, lesbranques, les ful les, els borrons i elsfruits i l lavors.

2- Els arbusts: Són plantes l lenyoses ipetites. A vegades, costa distingir elsarbres dels arbusts. Tenen diversestiges que poden tenir branquil lonsamb ful les ja arran de terra.

3-Les herbes: No tenen tronc ni branquesl lenyoses, sinó tiges més o menystrencadisses verdes. Algunes herbes fanpetites flors. Viuen bàsicament en boscos,prats, roques, vores del riu o fonts, l locsassolel lats, l locs ombrívols, etcb

4-Les lianes: Són plantes que tenen una ti jal lenyosa. No es mantenen per si soles, sinóque necessiten un suport. S’enfi len permolts l locs.

PPRRII NN CCII PPAALLSS TTII PPUU SS DD EEVVEE GG EE TTAACCII ÓÓ ::

Les plantes no viuen soles o aïl lades, sinóque conviuen amb altres plantes.La vegetació se’ns ofereix de manera moltdiferent. Aquests són els principals tipus devegetació:11 --EE ll bboosscc:: És un conjunt vegetal en quèpredominen els arbres. Està dividit endiferents estrats, els més importants són:L’estrat arbori (format per arbres), l ’estrat

25.

arbustiu (format per arbusts) i l ’estratherbaci ( format per herbes). Aquests dosdarrers estrats constitueixen el sotabosc.

22 --LLaa mm ààqq uu ii nn aa: És un conjunt vegetalbastant espès, sense arbres, ambpredomini dels arbust alts.33 --LLaa gg aarrrrii gg aa: És un conjunt vegetal moltatapaït. Està format bàsicament per lagarriga o coscoll , un arbust baix.44 --LLaa bbrrooll ll aa: És molt semblant a la garriga,però més esclaridissa, hi predominen elsarbusts baixos ( amb menys de 1 metre.)55--LL’’ hh eerrbbaassssaarr:: És un conjunt vegetalformat gairebé exclusivament per herbesaltes.66 --EE ll pprraatt: És un conjunt vegetal gairebéexclusivament format per herbes petites.

EE LLSS PPAAII SS AATTGG EE SS VVEE GG EE TTAALLSS DD EE LLBB EE RRGG UU EE DD ÀÀ

Recordant que el Berguedà hi ha quatretipus de clima: alpí, subalpí, mediterrani demuntanya alta, i mediterrani de muntanyamitjana. Doncs bé, com que el cl ima és elprincipal factor que condiciona lavegetació, també i podrem distingir quatreestatges de vegetació, que són: estatgesalpí, subalpí, montà i terra baixamediterrània.Cal tenir en comte que els paisatgesvegetals han estat transformats per l ’ésserhumà, i a causa d’això la vegetació actuales bastant diferent de la vegetació naturalque hi hauria d’haver.

EE LL BB EE RRGG UU EE DD ÀÀ:: CCOO MM UU NN II TTAATTSSVVEE GG EE TTAALLSS NN AATTUU RRAALLSS ::

11 .. EE ssttaattgg ee aall ppíí: Correspon al domini dels pratsalpins, que es troben per damunt dels 2300metres d’altitud aproximadament. Una bonapart de l ’any la neu recobreix la terra, i això faque no hi pugui haver arbres i arbusts. Hitrobem només un, l ’estrat herbaci, format pergespes. Quant fa bon temps els prats s’omplende flors. A la nostra comarca hi ha pocs pratsalpins.22 .. EE ssttaattgg ee ssuu bbaall ppíí: Entre 2300 i 1 700 metresd’altitud.a)La pineda de pi negre la troben per sota delsprats alpins, sol estar acompanyat per algunsarbusts. Forma boscos importants.b)L’avetosa o bosc d’avets és molt escassa alBerguedà. No es solen trobar gaire avetoses.

EE ll BB eerrgg uu eedd àà:: vveegg eettaaccii óó nn aattuu rraall ::1 -Prats alpins ( més de 2500m.)2-Pineda de pi negre (2500m.)3-Avetosa ( 2000- 2500m.)4-Pineda de pi roig (2000m.)5-Fageda ( 1 500- 2000m.)6-Roure de R. matinera ( 1 500m.)7-Roureda de R. de ful la petita (1 000m.)8-Roureda humida (1 000- 1 500m.)9-Alzinar (menys de 1 000m.)

33 .. EE ssttaattgg ee mm oonn ttàà: Correspon a les zones ambclima mediterrani de muntanya ( 1 700- 800m.d’altitud). Format per boscos de pi roig, roure ifaig. En aquest estatge hi ha la pineda de piroig, la fageda o bosc de faig, i la roureda.44 .. TTeerrrraa BB aaii xxaa mm eedd ii tteerrrràànn ii aa: Està situadabàsicament al Baix Berguedà, i correspon aldomini del bosc d’alzina carrasca. L’alzinar ésel bosc més castigat per l ’ésser humà.En aquest estatge també trobarem algun delsaltres tipus de vegetació ja estudiats: màquina,garriga i brol les, etcb55.. AAll ttrreess ccoomm uu nn ii ttaattss:: A més de les ja descritesanteriorment, trobem altres tipus de comunitatsvegetals característiques:aa))LLaa vveegg eettaaccii óó dd ee rrii bbeerraa: Es forma a les voresdels rius, fonts, estanys, etcb Hi abundenarbres i plantes que necessiten molta aigua.bb))LLaa vveegg eettaaccii óó dd eell ss ccaamm ppss ii ccaamm ii nn ss:: creix demanera espontània en l locs on la proximitat o la

26.

MM AANN II FF EE SS TTAACCII OO NN SS CCUU LLTTUU RRAALLSS IIPPOO PPUU LLAARRSS ::

Al Berguedà si celebren alguns concursosbastant interessants, que estan relacionatsamb la natura i amb el medi ambient.Concretament a Berga, es podria parlar de lafesta del bolet, una festa bastant important enla nostra comarca, en la qual moltes personesinteressades amb el tema, s’hi presenten i fanconcursos i exposicions.La festa del bolet es celebra durant l ’estacióde la tardor, que és quan més bolets surten.Molta gent de Berga amb d’altres pobles delvoltant del Berguedà es reuneixen en un llocen concret, i qui tingui la cistel la de bolets quepesa més, guanya un premi. Una altreactivitat que fan aquell mateix dia es lacompetició de cuina.

Algunes persones es reuneixen, i qui faci elsbolets més bons, guanya un altre premi.

27.

______________________________________________

EE NN CCAARRAA NN OO SS AAPPSS AA OO NN AANN AARR DD EE VVAACCAANN CCEE SS DD ’’EE SS TTII UU ??

JJ OO TTII NN CC LLAA SS OO LLUU CCII ÓÓ !!

CCOO MM PPRRAA UU NN VVII AATTGG EE DD EE ““RRYYAANN II AARR”” II LLLLOO GG AA LLAA TTEE VVAAPPRROO PPII AA CCAASS AA PPEE RR TTOO TT LL’’ EE SS TTII UU OO PPEE RR

AALLGG UU NN EE SS

SS EE TTMM AANN EE SS ,, PPEE RRÒÒ NN OO PPOO TTSS AACCAABB AARR LL’’ EE SS TTII UU SS EE NN SS EE

AANN AARR AA FF OO RRMM EE NN TTEE RRAA!! 28.

VVII NN EE AA FF EE RR

EE SS PPOO RRTT!! !! !!SS ii aaqq uu eesstt eessttii uu vvooll ffeerr aaccttii vvii ttaattffííss ii ccaa vvii nn gg uu ii aa ll gg uu nn dd ’’ aaqq uu eessttsscceenn ttrreess ii ll ll ooccss ppúú bbll ii ccss!! !! !!

-Tossalet-Gimnàs Park/ Berga Resort-Camp de futbol- Piscina municipal- Pistes de tennis-Pavelló-Pista de bàsquet.

AAqq uu íí ttéé uu nn aa ssèèrrii ee dd ee ii nn ssttaall •• ll aaccii oonn ssmm uu nn ii ccii ppaall ss ii uu nn aa bbrreeuu dd eessccrrii ppccii óódd ee ttoottss eell ll ss ::

-Camp de futbol : és una zonaesportiva on pots practicar elfutbol i passar una bona estona.-Piscina Municipal: en aquestazona hi trobem diverses piscines iherba per prendre el sol. Banya’t ipassa-t’ho bé!-Pistes de tennis: és una zonaesportiva on pots practicar eltennis i passar les estones l l iuresben divertides.-Tossalet: És un centre esportiuamb diferents instal•lacions , perpracticar esports com ara lagimnàstica espotiva, la natació, ladansa. .etc

- Aula de gimnàs: una auladestinada a diferents activitatsesportives com la gimnàsticaesportiva, danses,etc . Aquestaes troba al Tossalet i alBerga Resort.

-Pistes de frontó: es una zonaesportiva on pots practicar elfrontó.Es troben als Tossalet i al BergaResort.

-Pavelló: és un edifici on hi potspracticar varis esports com elbàsquet, el futbol salab .

-Pista de bàsquet : és una zonaesportiva on pots practicar elbàsquet i passar-t’ho d’al lò mésbé amb els amics.Pots trobar una pista de bàsquetal Tossalet, al càmping de Berga,i ha diferents parcs de la ciutat.

-Berga Resort o gimnàs Parc: Ésun centre esportiu per practicar-hi diferents esports. Té diversesinstal•lacions. A més a mésdisposa d’un balneari i un centred’atenció als més petits!

29.

LLAA II NN DD UU SS TTRRII AALLII ZZAACCII ÓÓ DD EE LL

BB EE RRGG UU EE DD ÀÀ

11 -- II NN TTRROO DD UU CCCCII ÓÓ

El Berguedà era un territori amb una industrial ització antiga. La industrial ització consta de duesetapes importants:

11 ªª EE TTAAPPAA: Des de l’edat mitjana fins a mitjans del segle XIX.Hi havia molins fariners i més endavant fàbriques que aprofitaven l’aigua dels rius, rieres (comla riera de metge)

22 ªª EE TTAAPPAA:: Des de mitjans del segle XIX fins al segle XX, tota la indústria entra en crisi.

22 --AA LLEE SS PPOO RRTTEE SS DD EE LLSS GG RRAANN SS CCAANN VVII SS ((mm ii ttjj aann ss dd eell sseegg ll ee XXII XX))

El Berguedà és un territori de 1 200 Km2 situat a la part nord de la depressió central catalana i alsud del pre-pirineu, i abans tenia una situació d’aïl lament i crisis profunda.En aquells temps no existien comarques, sinó que eren territoris amb les mateixescaracterístiques, es a dir amb un caràcter unitari , el d’estar aïl lats.Hi havia aïl lament en la xarxa de comunicacions inexistent i es l imitava a la xarxa de camins del’edat mitjana.Al 1 779, l 'ajuntament va començar a fer obres i es va reformar el pont de Cal Bassacs per tal decomunicar Cardona amb Cal Prodon i Olot.Al 1 861 , es reuneixen tots els alcaldes de la comarca, incloent-hi un tal Ignacio. En aquestatrobada van debatre sobre temes d'economia i van parlar de la construcció d'una carretera queanés de Manresa a Berga. També van parlar de construir el pont de Cal Rosal, (tot això va serconstruït al 1 864).Al 1 877, van dissenyar més carreteras i van haver un conjunt d'inversions de temps moltelevades, per tal de duu a terme els diferents projectes de transport.Al 1 848 es van dibuixar uns plànols molt importants per Catalunya, ja que són les primerescarreteres importants.Per al Berguedà les carreteres mes importants que es van dibuixar van ser:-La carretera de Solsona a Ribes de Freser.-St. Fruitós de Bages a la Pobla de L’i l let.- La carretera de Vic a Gironella.

Les autoritats es van donar compte que el berguedà havia de sortir de l ’aïl lament.A l’Alt Berguedà no hi havia carretera, només a la zona de Ripoll . Els viatges d’un l loc a un altreeren molt l largs per exemple: de Berga a Bagà que es tardava aproximadament 5 hores i deBerga a Manresa 1 2 hores, de Berga a Barcelona unes 25 hores.A mitjans del segle XIX el Berguedà era una zona agrària, d’agricultura de subsistencia, és adir, els productes que es conreaven eren destinats a l 'autoconsum. Els conreus es basaven enels cereals i les patates.

30.

Al 1 857 la població era de 33000 habitants, la zona més poblada era l ’alt Berguedà i la zonamenys poblada era el Baix Berguedà.Però ara és al revés, la més poblada és el baix Berguedà i la menys poblada es l’Alt Berguedà.

A més d’agricultura, també predominaven activitats ramaderes com ara: pastors, traginers,segadors, serradors, captaires, contrabandistes. . .Malgrat la gran varietat d’oficis , hi havia molta misèria.En Nuclis urbans com Berga i Gironella hi havia fi ladors i teixidors de supervivència ja que hi

havia màquines antigues com la Berguedana o Meixerina.Els emprenadors van marxar del Berguedà cap a pobles on la indústria havia despertat. SantAndreu de Palomà, Sallent, Manlleu i Mataró. A més, hi va haver un altre factor important perenfonsar la industria Berguedana, van ser les guerres Carl ines.

33 --LLAA CCOO MM AARRCCAA MM II LLLLOO RRAA LLEE SS CCOO MM UU NN II CCAACCII OO NN SS

Al 1 858 el germans Rosal posen en marxa una fàbrica amb el seu nom. Tres persones, entreel les Esteve Monegal, compren el molí de l ’Ametl la de Casserres i van posar en funcionamentuna fàbrica moderna de teixir i fi lar cotó.Al 1 860 Ramon Alzina posà en marxa una fàbrica de fi lats i teixits de cotó en un molí que hihavia a Gironella.Al 1 861 la societat Claret Pla i companyia va construir una fàbrica a Puig-reig al costat del molíde Cal Cases.Al 1 862 Joan Teixidor va construir dues fabriques a Gironella a la zona de Cal Bassacs.Les colònies eren un tipus especial d’explotació industrial . L’amo cobria les necessitats deltreballador i el treballador vivia i treballava a dins la colònia. El treballador estava en mans del’amo.Com que treballava tota la famíl ia a la colònia, reunien uns quants diners, que per el ls era molt.

Al baix Berguedà es buscava energia abundant i barata, també buscaven mà d’obra dòcil,abundant i barata. L’alt Berguedà es despoblà i augmentà la població del baix Berguedà.

44 --EE LL CCAARRBB ÓÓ ,, EE LL CCII MM EE NN TT II LLAA FF UU SS TTAA DD EE LL’’ AALLTT BB EE RRGG UU EE DD ÀÀ

Al 1 832 a Catalunya hi havia necessitat de fonts d’energia, com el carbó. Al Berguedà hi haviajaciments de carbó però les explotacions no van funcionar fins al 1 893 que arribà, un empresarienginyer Jose Enrique de Olano.Començà a explotar les mines de Cercs, Fígols i la Nou. Va fer moltes inversions i aquestesmines van ser pioneres en quan a explotació moderna que incorporaren:

- Va aparèixer el carbó de calci, què servia per i l•luminar les mines i les cases.-La l lum de carbur en comptes de llums d’ol i .-Làmpades de seguretat en comptes del típic ocell per saber si hi havia fugues de grisúAl 1 91 1 , Olano ,va convertir la seva empresa en una altre que va tenir vida fins el 31 dedesembre de 1 991 anomenada Carbons de Berga s.a.A l’alt Berguedà trobem explotacions de ciment i carburs metàl•l ics.Les mines necessitaven fusta per aguantar galeries. Es va desenvolupar una indústria extractivadels boscos.Als anys 70 del segle XX, l ’alt i el Baix Berguedà van entrar en crisi mines i fàbriques.L’única cosa que ens queda de les mines i les fàbriques del Berguedà és:-El museu de la colònia Vidal que es troba el baix Berguedà

31 .

-Les mines de Cercs que es troben a l’alt Berguedà

S'han fabricat bastants museus importants perquè la gent del futur vegin com vivien i es facinuna idea de l'època.

32.

LLAA RRII EE RRAA DD EE MM EE TTGG EE EE NN LLAA II NN DD UU SS TTRRII AALLII TTZZAACCII ÓÓ DD EE LL BB EE RRGG UU EE DD ÀÀ

La riera de metge neix a la vessant oriental de la creu de camp Campllong, al peu mateix de laSerra dels Lladres i del Cim d’Estela, divisòria de les aigües de l’Aiguadora i la val l d’Espinalbet.La carena que va des del cim d’Estela al col l de Tagast, la Serra de Corvera i el Serrat de laFiguerassa fins al Mercadal del Nord, i la Serra dels Lladres, de Queralt i Fumanya fins alcongost del Guiu, pel Sud, embolcal len la petita val l d’espinalbet i constitueixen la capçalera dela conca hidrogràfica de la Riera de Metge.Continua el seu recorregut solcant els peus de la Serra de Blancafort, Tossal de la Guàrdia, alSerrat del Gall i la Tossa pel costat Nord. Pel Sud, la Serra de la Petita que la recolza en la sevadevallada a la recerca del Riu Llobregat, prop de la presa de La Baells.L’humil naixement i la modesta visió actual que en tenim, amb el seguit de nombroses deus quela nodreixen ( Fonts Freda, Canal Obscura, Corbera, Tagast , Negre, dels Sagadors , delGuiu, . .etc), Dels racons i paisatges encisadors, encobreixen un passat esplendorós ,d’aprofitament del seu cabal amb fins industrials, arribant-se a una fita mai més assolida.Actualment el seu curs és molt irregular. Des del reduït rierol que davalla pel seu l l it, -sobrantque resta de l’aprofitament d’aigües que, de les abundants fonts que l’al imenten, es desvia perl ’abastament de la ciutat de Berga-, fins a les fortes fonts torrentades produïdes per lesabundoses pluges de la contrada.La industrial ització de Berga, des del segle XVI I I fins a principis del segle XX, va l l igada a lauti l i tzació del cabal d’aquesta riera, però cal remarcar, la seva canalització cap a la vila i laperduració dels molins medievals moguts per les seves aigües

CCaarraacctteerrííssttii qq uu eess::La riera de metge neix a la font negre i un tros més avall del restaurant St. Marc, els homes vandesviar el seu curs, la meitat va cap a Berga i desemboca al Llobregat, a la colònia Rosal.L’altra meitat segueix el seu curs i va a sortir a La Baell , davant de la presa del pantà.Es una riera que portava força aigua tot i la sequera, fa unes basses grans fins al desviamentperò després hi baixa moltpoca aigua.

A Berga hi ha 31 molins i fàbriques que funcionaven amb l’aigua de la riera de metge.Es feien petits embassaments per fer funcionar els molins i les fàbriques a estones quan erenanys secs. La riera de metge desemboca el riu Llobregat i té dos desviaments que van a parar aPedret i a Cal Rosal.

33

PPLLÀÀNN OO LL 11

PPLLÀÀNN OO LL 22

34.

LLAA FF II LLAATTUU RRAA..

La Filatura és la transformació de les fibres tèxti ls en fi ls. Les fibres són multifi laments dellargada variable. Les d'origen animal i vegetal són més aviat curtes. Per a convertir-les en fi l caldisposar-les de manera que formin un conjunt prou prim, l larg i resistent per a poder-lo teixirsense que es trenqui, això és especialment important. Aquest procés se'n diu fi latura. Mitjançantla fi latura, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden enllaçades, cosa que permetobtenir un fi l prou l larg per a fer-ne la tela.Cada tipus de fibra rep un tractament específic que depèn de la seva procedència i les seves

característiques. En general, la fi latura de les fibres naturals se segueixen els passos següents:• Netejar les fibres.• Pentinar-les perquè quedin paral•leles.• Estirar, torçar i cargolar les fibres.Aquestes diverses operacions es fan en màquines adaptades a les fibres treballades.

•Màquina de cardar. Pot ser de dos tipus:

1 . -La fi latura del cotó o de fibres curtes, que tracta el cotó des de la matèria bruta fins ja siguisegons el cicle de cardat (fi ls gruixuts) o segons el de pentinat (fi ls fins i resistents, com, perexemple, el fi l de cosir);2.-La fi latura de la l lana, o fi latura de fibres l largues, pentinat o semi-pentinat, les matèries estanen forma de cintes, havent estat fetes les primeres operacions en els pentinatges.Contràriament, en el cicle cardat, la fi latura uti l i tza moltes matèries de recuperació i lestransforma a partir del seu estat brut;3.-La fi latura del l l i que s'al imenta amb la fi losa de ll i espadat. El fi l es fabrica en màquinesfi ladores en sec (fi ls grossos) o en moll (fi ls fins);

LLaa ll ll aann aaLa llana és una fibra molt usual, sola o barrejada amb d'altres, generalment sintètiques, eral 'element més important per a fer fi ls fins ben entrada l 'època industrial . La l lana és obtingudad'esquilar ovelles i molta era bastant bruta. S'havia de rentar i esbandir bé amb aigua correntfins a obtenir fibres fines i esponjoses. Després s'havia de cardar, pentinar-la, antigament ambles flors punxoses dels cardots i posteriorment amb estris de ferro. Així s'obtenen les fibresestirades disposades paral•lelament. Després es procedia a fi lar. Les fibres es cargolaven alvoltant d'un bastó l larg anomenat fi losa. La fi ladora estirava amb els dits les fibres de la fi losa odirectament d'un cistel l i les torçava amb un fus penjat al fi l , que també feia girar amb els dits.Un cop ben torçat, el fi l obtingut s'enrotl lava en a l'eix del mateix fus fins que quedava ple.Després, del fi l es feien troques, es tenyien amb productes naturals i posteriorment es feien elscabdells, que servien per a teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.A l 'edat mitjana va aparèixer la roda de fi lar. Una roda, muntada en pla vertical sobre un peu,feia girar el fus a gran velocitat. El fi l es torçava i s'enrotl lava en un cantó enfi lat al mateix fus.Amb l'aparició dels grans telers mecànics es va incrementar considerablement la producció defi l , sobretot des del moment en què es van fer funcionar automàticament amb energia hidràul icai més tard amb vapor.

35.

Roda de Filar Fus

EE LL TTEE II XXII TT..

El teixit s'apl ica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit. Per a la sevafabricació es necessita fibres. Fins al segle XX eren quatre les fibres usades: el cotó i el l l i , queprovenen de sengles plantes; i la seda i la l lana, que són fibres animals. En l 'actual itat la majoriade teles es fan amb fibres artificials. Per a Catalunya la indústria del tèxti l va significar l 'entradaa la revolució industrial , aprofitant l 'energia dels rius centrals del Principat, especialment delLlobregat, el Ter i el Cardener, instal•lant-hi colònies industrials al l larg de tot el seu curs. Perconvertir les fibres en fi ls, primer, amb el batà obridor es netegen les fibres d'impureses. Elresultat és la napa, una capa gruixuda i esponjosa que es recull en bobines. Després la cardapentina la napa i acaba de netejar-la, el producte que en resulta rep el nom de cintes de carda.Aquestes cintes es comprimeixen i s'estiren a través d'una màquina que es diu manuar i elresultat vetes, un manyoc molt gruixut, curt i format per moltes fibres paral•leles entre el les. Lesvetes es porten a la metxera que les acaba d'estirar i les torça l leugerament. Ara és quan esfabrica el fi l amb les màquines fi ladores.

_____________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________________________________________

MM OO LLII NN SS DD EE LL BB EE RRGG UU EE DD ÀÀ

MM OO LLÍÍ DD EE LL RRAABB AADD ÀÀ::• Any: 1 71 3• A què és dedicaven: és de suposar que l’ activitat d’ aquests molí anava annexa amb la delseu predecessor de l’ Antic, de la mateixa època.• Història: El molí del Rabadà el van obrir l ’ any 1 71 3 i el van tancar al 1 955. I ara encara s'hiveuen les dues parets sobre el torrent i l ’ obertura del carcavà.

MM OO LLÍÍ DD EE LLAA GG RRAATTEE LLLLAA::• Any: 1 666• A què és dedicaven: el que és dedicava era com la tèxti lamb telers i la fabricació de xocolatai gel.• Història: el molí és va obrir l ’ any 1 666 i a l ’ any 1 930 és va tancar, però encara és conservaen bon estat.

36.

MM OO LLÍÍ DD EE LL’’ EE RRAA::• Any: 1 71 3• A què és dedicaven: És dedicaven a fer xocolata amb fariners,fi ladors, teixidors, i ferrers.• Història: El molí de l ’ Era és va tancar l ’ any 1 950 però l’ any 1 956que uti l i tza l ’ establ iment, la força hidràul ica els serveisescassament. A l’ interior encara s’hi conserva la roda de salt (d’uns4m. de diàmetre) i dues moles de molí per fabricar la xocolata. Avuien dia, el molí és un edifici tancat, i està situat a la Plaça Maragall ,antic carrer de les Fonts de Dalt o del Viver.

MM OO LLÍÍ DD EE LL MM EE NN SS OO ::• Any: 1 741 -1 742• A què és dedicaven: Aquest molí era un molí fariner i de ciment i també s’hi vandesenvolupar tasques tèxti ls. Actualment és un establiment comercial.• Història: El Molí del Menso, va començar a funcionar al 1 741 -1 742, sent un molí fariner i deciment. També s’hi van desenvolupar tasques tèxti ls. A l ’any 1 792, s’hi va instal•lar unamàquina de cil indres per cardar cotó.A l’any 1 950, va deixar de funcionar, però actualment, és un establiment comercial on no s’hipot accedir. Ja fa anys, la instal•lació va ser tapiada per aïl lar les humitats del local.

MM OO LLÍÍ DD EE LL BB RRII LLLLAANN TT::• Any: Té dates del 1 81 0, però es dedueix molt més antic per documentació.• A què és dedicaven: Era un molí fariner, però, també s’hi ha fabricat i perfeccionatmàquines de bombo i borinot per cardar cotó; teixit i fabricat esporàdicament gel i també vaarribar a elaborar xocolata.• Història: El Molí del Bri l lant, era un molí fariner citat al segle XIX amb el nom de Molí delRos. Es situat al costat i a continuació de l’anterior Molí del Quimserra. A més de molífariner s’hi va fabricar i perfeccionar màquines de bombo i borinot per cardar cotó, teixit ifabricat esporàdicament gel i també va arribar a elaborar xocolata, fins a l ’any 1 947.Actualment, és uti l i tzat com a un habitatge i l ’ instal•lació està molt ben conservada.

37.

MM OO LLÍÍ DD EE LLAA VVII LLAA::• Any: 1 527• A què és dedicaven: Era un moli fariner, xocolater i cimenter.• Història: El Molí de la Vila també era conegut com el Molí de la Ribera. Elsprimers documents que tenim d’aquest molí, són de l’any 1 527, com a molífariner. Però, altres treballs fets per estudiosos del tema, situen aquestsraval en l ’antic Molí de la Roqueta, l ’any 1 360, on se li coneix una activitatcom a molí fariner, xocolater i cimenter.A l’any 1 956 deixa de funcionar com a molí.

MM OO LLÍÍ DD EE LL GG UU II XX• Any: 1 856• A què és dedicava: Era un molí de ciment• Història: Aquest molí estava situat entre el Guiu i Sant Marc, al peu mateix de la riera.L'antiguitat del molí és de molt abans del 1 856 pels indicis d'un gravat de l 'any 1 840. Al 1 925 jano tenia cap activitat com a molí. El molí va tancar entre els anys 1 925 i 1 930. Actualment,d’aquest edifici no en queden casi bé restes.

MM OO LLÍÍ DD EE CCAALL QQUU II CCOO• Any: 1 838• A què és dedicava: Era un molí fariner• Història: La fàbrica de la franquesa per la guerra civi l es va destruir. La construcció delmolí es va fer aprofitant el rel leu de la terra i a partir d’aquí hi ha la desviació de la rieracap a Berga.

38.

MM OO LLÍÍ DD EE CCAALL PPAATTAATTAA• Any: 1 632• A què és dedicava: Era un molí fariner, hi havia una molina de serrar fusta i era, també, unaindustria tèxti l .• Història: Al segle XVI I I és conegut el l loc com a casa Pastor i en el seus inicis estàdocumentada com el molí fariner, amb el nom de molí de la Resclosa. A l'any 1 939 va sercremada durant la Guerra Civi l Espanyola.Actualment, i podem trobar una paret, punts de sosteniment de l 'embigat i entrada del cabald'aigua del salt envaït pel matol l que cobreix tota la finca.

MM OO LLÍÍ DD EE LL’’ AALLOO NN• Any: 1 421• A què és dedicava: Era un molí fariner, que a més, va desenvolupar les tasques d'escairador,molins de serrar fusta i una fàbrica tèxti l i també elaborava xocolata.• Història: El 1 939, pels esdeveniments del a guerra, el molí va quedar malmès. A l'any 1 940fins al 1 955 va tornar a funcionar. Actualment, només queda un fragment del pi lar de l 'arcadade la canalització del cabal d'aigua. El l loc de la fabrica és ocupat per estatges unifamil iars.

MM OO LLÍÍ DD EE LL QQUU II MM SS EE RRRRAA• Any: 1 794• A què és dedicava: Era un molí fariner, s'hi elaborava xocolata i hi constaven paraires iteixidors, a més de situar-hi dues màquines de cardar cotó.• Història: Sota mateix de Cal Corneta, se'n servia del cabal d'aigual el Molí del Quimserra,conegut abans amb el nom de Fàbrica del Sant Pere o Fàbrica del Sala segons documentacióde l 'any 1 794. A l'any 1 545 era un molçi fariner i al 1 875 va començar a elaborar xocolata.Actualment el molí s'uti l i tza com a vivenda.

MM OO LLÍÍ DD EE LLAA SS AALL• Any: segle XIV, 1 302• A què és dedicava: Primer va ser un molí fariner, a continuació va ser tèxti l , fariner a finals delsegle XVI I I elaborava xocolata.• Història: És un molí del segle XIV, un dels més antics de la ciutat. Era el molí del senyorFèlix. L'any 1 930 la sal era la primera matèria que s'elaborava juntament amb el gra. Va durarfins a la dècada dels 40.L'estructura de l 'edifici conserva totes les característiques del molí hidràul ic. Actualment, restainactiu i ocupat parcialment.

39.

PPAATTUU MM :: dd aann sseess,, ii nn ssttrruu mm eenn ttss ii

ccoobbll eess dd ee BB eerrgg aa

ÀÀLLII GG AA

És l'entremès més distingitde la PATUM. Antigament erenmoltes les poblacions deCatalunya que tenien la sevaÀliga que esdevingué com asímbol de la població que laposseïa.La nostra Àliga, cenyit al capamb la corona comtal, ensparla de l 'al l iberament del 'antiga vila que, el 1 .393,passà del domini feudal deJoana d'Aragó, comtessa deFoix, al domini reial de Joan Il 'amador de la genti lesa, queregia la monarquia comtalcatalana.Comença el bal l de l 'Àl iga ambun delicat joc de peus, totfi l igrana, com una princesacaptiva que broda ambesperança la senyera del seuall iberament. Tot d'unacomença a estrebar,incontenible, a banda i bandafins que, trencades lescadenes, emprèn amplament elvol pel serè de la l l ibertat.La notable melodia queacompanya aquest ball ésampla i majestuosa com lesambicions de tot un poble,esdevenint la més veneradapels berguedans.

40

PPLLEE NN SS

És l'apoteosi de la Festa.Antigament aquest salt era una solacosa amb el de les Maces,Representa l 'orgia infernal d'unsdiables - plens de foc -d’aquí el nomde Plens - saltant al so pregon delTabal, i als acords d'una músicaenardidora. La multitud es barrejaamb els diables en un vèrtexinfernal, frenètic i vivent que extasia,però, i fa sentir.Fins a final del segle passatsaltaven al so del Tabal,exclusivament. La melodia actualque els serveix de música és tambéd'en Quim Serra.

41 .

Els instruments queinterpreten les dansesde la patum:

CCLLAARRII NN EE TT:: Instrumentmusical de vent, del lengüeta simple,perforació cíl indrica ipavelló acampanat,generalment de fusta.

SS AAXXOO FF OO NN: Instrumentmusical de vent metal lcorbat en forma depipa, amb claus iembocadura declarinet.

TTRROO MM PPEE TTAA:Instrument musical devent metal l format perun tub metàl•l ic d’unmetre de llargada,corbat dues vegades iacabat en pavelló.

FF LLAAUU TTAATTRRAAVVAASS SS EE RRAA:Instrument musicalconsistent en un canócilíndric de fusta o decanya, tapat per unextrem i obert perl ’altre, amb un foratprop del primer per abufar-hi i amb diferentsforats al l larg del tubque s’obren o tanquenamb els dits per aproduir les diferents

TTUU BB AA: Instrumentmusical de vent metal l iamb pistons. És el quedona les notes mésgreus.

TTRROO MM BB ÓÓ: Instrumentmúsic de vent, vés moltsemblant a la trompetaperò té un canó moltl larg, mòbil i encorbatdues vegades en formade U.

BB OO MM BB OO :: Instrument depercussió, consistent enun tambor cilíndric degrans dimensions quees fa sonar copejant-loamb una maça.

BB OO MM BB AARRDD ÍÍ:Instrumentde vent metal l , ambpistons, de tubencorbat

PPLLAATTEE RREE TTSS:Instrument musical depercussió, consistenten dos plats metàl•l icsque es fan xocar l ’uncontra l ’altre.

Les cobles quetoquen aquestesdanses són:

La cobla Pirineu, labanda de l’EscolaMunicipal de Músicai la cobla Ciutat deBerga.

42.

43.

44.

CCOO NN CCUU RRSS

AATTEE NN CCII ÓÓ !! !!

La ciutat de Berga posa en marxa un concurs de projectes per a la construcció d’una salapolivalent per al jovent. La sala es construirà en una parcel•la municipal.Característiques del projecte:

•dimensions mínimes: 1 50m2•una sola planta•la façana principal orientada al migdia•haura d’aprofitar al màxim la claror natural.

L’Ajuntamet valorarà molt la presentació del projecte!

Si vols guanyar 4000€ envia’ns el teu projecte ja! ! Només tens temps fins al 1 5 de setembre! !

C/Barcelona N/26BERGA (08600)

Aquí tenim els projectes que ens han envia’t:

PPRROO JJ EE CCTTEE --11

45.

PPRROO JJ EE CCTTEE --22

46.

PPRROO JJ EE CCTTEE --33

PPRROO JJ EE CCTTEE --44

47.

CCAARRAACCTTEE RRÍÍSS TTII QQUU EE SS DD ’’ AAQQUU EE SS TTSS PPRROO JJ EE CCTTEE SS ::

Els següents projectes tenen unes característiques semblants. La destinació del plànol és per apoder construir una sala polivalent per als joves.Ténen unes dimensions de 1 50m2, i consten d’una sola planta. La façana principal estàorientada al sol del migdia, i tenen moltes obertures per tal d’aprofitar al màxim la clarornatural.Els següents projectes consten de: una cuina, un bany, una sala amb televisió i una sala per aestudiar i poder consultar a l ’ordenador.Aquests plànols estan fets a escala 1 /1 00.No es construirà amb materials molt cars per tal d’abaratir costos.El mobil iari aproximat es de: sofá, televisió nevera, fugons, taules i cadires, wc, pica, ordinadors,escriptoris, portes, finestres, venti ladors, calefecció. . . etc.El pressupost aproximat seria d’uns 30000 €.

48.

49.

50.

PPAASS SS AATTEE MM PPSSMultipl ica:

51 .

EE NN QQUU EE SS TTAA::

Estudi de la gent d’edat avançada que va treballar a la Conca Minera de Fígols.Vas treballar a la Conca de Fígols? Sí o No.Si respon No:

On vas treballar? Comarca o Fora.

RReessuu ll ttaatt:-A Fígols: 77-Comarca:21-Fora:2

PPoobbll aaccii óó: 1 00 persones d’edat avançada de St. Jordi.VVaarrii aabbll ee: Cualitativa.

52.