Embed Size (px)
Citation preview
Ètica kantianaLa Fonamentació de la Metafísica dels Costums (1)
(La bona voluntat i la felicitat)
Immanuel Kant
Grundlegung zurMetaphysik der Sitten
(1785)
2
Transició del coneixement
racional comú de la moralitat
al coneixement filosòfic.
Secció 1ª
3
Quina és la cosa més bona que
podem pensar en aquest món i fora
d’aquest món?
Només pot ser una bona
voluntat.
Només una bona voluntat ens
pot fer dignes de ser feliços.
1r Paràgraf
4
Quines altres coses bones
podem pensar?
La moderació, l’autocontrol, la
prudència ...
La saviesa, la riquesa, la salut
...
2n Paràgraf
5
Però, per què aquestes coses
bones no arriben a ser la cosa més bona de totes?
La moderació, l’autocontrol, la prudència
... (són bones per assolir altres coses que
per elles mateixes no són necessàriament
bones)
La saviesa, la riquesa, la salut ... (són
bones depenent de l´ús que se’n faci)
Per tant, són coses bones relatives, però
no tenen valor moral en si mateixes.
No són un bé incondicionat.
2n Paràgraf
6
Per què la bona voluntat és el bé
superior?
Perquè és l’únic bé incondicionat, un bé en si
mateix.
No és un bé que es valori per allò que fa o per
allò que aconsegueix, és a dir, per les seves
conseqüències.
Per tant, no és un bé per la seva utilitat.
La bona voluntat és bona únicament pel seu
voler, pel que vol, al marge de si ho
aconsegueix o no.
La bona voluntat és bona per la
seva INTENCIÓ.
3r Paràgraf
7
Per què la bona voluntat és el bé
superior?
El bé suprem no pot trobar-se en un
objecte de desig, sinó en el mateix
subjecte.
La bona voluntat és bona sense
condicions, perquè no depèn de cap
objecte extern ni propòsit futur, sinó
perquè és bona en si mateixa.
Analogia:
La bona voluntat és com una joia preciosa,
llueix encara que no tingui prou traça,
habilitat o capacitat per produir un estat
de coses desitjable.
3r Paràgraf
8
Per què la bona voluntat és el bé
superior?
El que mereix el qualificatiu de moral pròpiament o d´
immoral no és l´acte, sinó la voluntat que es determina.
La moralitat està, doncs, en la voluntat, en el subjecte, i
no en l´acció, no en la concreció física de l´acte. La
disposició de l´ànim de l´agent és la que és moral o
immoral. Si l´agent realitza l´acte prescrit perquè el
considera com absolutament degut, com un fi absolut de
l´home, llavors l´agent és moral; si, pel contrari, realitza
l´acte perquè espera treure d´ell alguna conseqüència
favorable, si el realitza, doncs, com un mitjà, llavors
l´agent és immoral.
Manuel García Morente, La filosofía de Kant, Espasa
Calpe, Madrid, tercera edición 1986
3r Paràgraf
9
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
La bona voluntat no ens assegura la
felicitat.
Kant defineix la felicitat com “la plena
satisfacció de totes les nostres necessitats
i inclinacions”.
Tot i que podríem estar d’acord amb
aquesta definició en abstracte, resulta
problemàtica en el moment de concretar-
la en la realitat.
4t Paràgraf
10
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
Tothom coincideix en els mateixos desitjos i
inclinacions?
Tothom està d’acord en la manera d’assolir-los?
Una mateixa persona pot anar canviant l’objecte
dels seus desitjos al llarg de la seva vida?
Estem totalment segurs del que volem?
I si ho aconseguim, estem totalment segurs que
amb això ens conformarem?
Reconeixerem en aquest moment culminant que
som realment feliços?
DAVANT D’UN CONCEPTE TAN DIFÚS, ÉS
DIFÍCIL CONSTITUIR UNA ÈTICA SÒLIDA.
4t Paràgraf
11
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
D’altra banda, la nostra raó està incapacitada per
assolir la felicitat.
Tragèdia humana: quan més preocupada està la
raó per aconseguir-la, més allunyada es troba.
Seria millor deixar en mans dels nostres instints
que confiar en la raó si el nostre màxim objectiu és
ser feliços.
Ningú no coneix la recepta per ser feliç.
Caldria un coneixement de tot allò que contribuís
al seu assoliment. Això és improbable. Sempre pot
haver un imprevist que pot ensorrar tots els
nostres càlculs.
La felicitat depèn, doncs, d’un cop de sort.
5è Paràgraf
12
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
Seria millor deixar en mans dels nostres
instints que confiar en la raó si el nostre
màxim objectiu és ser feliços.
Ningú no coneix la recepta per ser feliç.
Caldria un coneixement de tot allò que
contribuís al seu assoliment. Això és
improbable. Sempre pot haver un imprevist
que pot ensorrar tots els nostres càlculs.
La felicitat depèn, doncs, d’un cop de sort.
5è Paràgraf
13
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
Si la felicitat no depèn de nosaltres, a la raó
només li pertoca produir una voluntat, una
voluntat incondicionada, una bona voluntat.
La felicitat és un regal de l’atzar. De nosaltres
depèn la possibilitat de ser bons, no de ser
feliços.
La felicitat, per tant, ha de ser un objectiu
indirecte, una mena d’efecte colateral de les
nostres accions, no una meta deliberada.
L’ètica de Kant no constitueix una teoria sobre
com fer-nos feliços sinó sobre com hem de fer-
nos dignes de la felicitat.
6è Paràgraf
14
Per què la bona voluntat ens fa dignes de ser
feliços?
La bona voluntat és la condició perquè
qualsevol cosa que es faci i qualsevol resultat
de les nostres accions, inclosa la felicitat, sigui
bona.
La felicitat només seria una cosa bona si
prèviament s’ha fet alguna cosa digna d’ella,
és a dir, una acció realitzada per una bona
voluntat.
6è Paràgraf
15
Conclusió
L’ètica kantiana no és una ètica material (1):
Manca de continguts empírics: riquesa, salut, saviesa,
plaer ...
Manca de preceptes condicionals (si fem això
aconseguirem ...)
L’ètica kantiana no és una ètica heterònoma:
Les lleis que determinen la voluntat no són externes
al subjecte
L’ètica kantiana no és una ètica eudemonista:
La felicitat no és l’objectiu prioritari
L’ètica kantiana no és una ètica conseqüencialista:
Els resultats no són el més important
1r-6è Paràgraf
https://pitxaunlio.blogspot.com/2019/
02/etiques-materials.html
Vegeu link d’ètiques
materials:
16
