Indepe-Gràcia 494 FM - L'Independent de Gràciade Gràcia 2 26 de juliol de 2013 l’independent EspEcial FEsta Major La Festa Major de Gràcia 2013 recupera tremp polític amb el

494

26

de

julio

lde

20

13

il. l

ust

ra

ció

: pE

p Bo

at

Ella

de Gràcia

2

26 de juliol de 2013l’independent EspEcial FEsta Major

La Festa Major de Gràcia 2013 recupera tremp polític amb el permís de la rumbaGràcia condensarà en set dies cadenes humanes, l’espelmada independentista i ‘bolos’ combatius de Cesk Freixas o Miquel del Roig però també fins a 14 cites rumberes on destaca la hiperactivitat d’Arrels de Gràcia

ALBERT BALANZÀ

L’historiador Eloi Babiano, en el programa oficial, ho ha desem-polsegat d’una nota de La Van-guardia de l’any 1913 que deia: “...totes les societats de Gràcia van contribuir a l’esplendor de la festa, excepte La Unió Radical, per pertànyer á ella molts obrers que es troben en vaga...”. I no fa cent anys que la Festa Major de Gràcia es tintava fortament de política i mai més, perquè a cada edició hi ha hagut alguna ma-nifestació habitualment fora de programa. Per citar tres exemples històrics: el 1935, en l’última festa abans de la Guerra Civil, ja s’havia declarat l’estat de guerra i molts festers -els més afortunats- ja no es van tornar a trobar fins al 1939; el 1975, el 20 d’agost, va haver-hi la gran carregada de la Policia Armada a la plaça del Sol enmig d’un concert de Rai-mon; i el 2004 un grup de ne-onazis van apunyalar i matar en Roger, un jove anarquista, amb un ganivet de caça. Però el 2013, cent anys després d’aquella festa amb obrers en vaga, el clima d’alt voltatge so-biranista que ho amara tot a Catalunya s’ha traduït en una implicació directa de la sempre ponderada Fundació Festa Ma-jor. Al programa oficial hi figura-rà la cadena humana de l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC), que el dimarts 20 d’agost pre-tén unir les 14 places principals amb 3.000 persones agafades de les mans, i també l’encesa d’una gran estelada el diuemenge 18 amb 7.000 espelmes a l’avinguda

Els actEs dE l’anc, prEsEnts pEr priMEr cop al prograMa oficial, EspErEn acollir MilErs dE ManifEstants

Entre els poc atractius discursos oficials del programa, que per quart cop consecutiu edita De-barris, editora de l’Independent, enguany destaquen les paraules del president de la Fundació Fes-ta Major, Ricard Estruch, que va detallar a finals de maig en una entrevista al setmanari que aquesta seria “la meva última

“Que ningú s’atreveixi a fer-li mal”, diu en l’adéu el president de Festa Major

Festa Major”. Estruch, que tanca una etapa de set anys en el càrrec després de la llarga presidència de 18 anys d’Albert Torres, se’n va ar-gumentant que “deixem una Festa Major millor, i desitja “que ningú s’atreveixi a fer-li mal”. Per aques-ta nova empenta, el president aposta, sense dir noms, “per gent més jove i preparada, amb la mi-

rada posada a nous horitzons”. No ha estat un any fàcil per a Estruch, amb les dificultats afe-gides de polèmiques amb el Dis-tricte pel cartell, pel Festigàbal o pels actes independentistes -que ell ha recolzat. Però acaba el dis-curs citant ‘Ara mateix’ de Martí i Pol i proclamant “via fora, que tot està per fer i tot és possible”.

Pi i Margall. I una fira amb 44 paradetes independentistes a Pare Claret amb Bailèn...Enguany, amb 17 carrers guar-nits i la baixa significativa de Joan Blanques de Dalt -el carrer del president de la centenària entitat-, els preparatius ja han es-tat molt calents: en primer lloc, al gener l’organització va voler canviar el dia del pregó i unifor-mitzar horaris i al final va pactar al març amb els carrers només la segona part (no es toca, de mo-ment, el dia del pregó, però el guarnit s’ha d’enllestir a les 9 del

dia 15 i no hi pot haver tres fran-ges de concerts en un espai en un mateix dia); en segon lloc, el con-curs del cartell no va agradar gens el Districte (unes tisores ballant) i els festers es van plantar contra l’Ajuntament davant d’una pro-posta avalada oficialment per traslladar el Festigàbal de la plaça Rovira a Joanic; i, en tercer lloc, el patronat ha ratificat aquest 1 d’agost amb alguna oposició el posicionament polític de la Fun-dació encabint els actes de l’ANC al programa.A les actuacions musicals, en aquest sentit, també es notarà el vernís combatiu amb els noms de Cesc Freixas (dia 18, plaça de la Vila) o Miquel del Roig (dia 21,

cEdida

les novetats

continua a la pàgina 4

Los Tiki Phantoms i el britànic Vic Godard són els referents del Festigàbal a Rovira

de Gràcia

3


l’editorial

El pregó de l’Independent

La gent de Gràcia hem vist passar moltes festes, però aquesta

sembla que hagi de ser especial. Potser ho sembla perquè s’esdevé

en un moment en que la gent corrent tenim les coses més clares que

mai. Aquesta clarividència comuna se sent en els comentaris francs

i en les actituds decidides, es veu en els balcons endomassats durant

tots els dies de l’any, més enllà de setembre. Es nota en les mirades

còmplices i en el gest segur i decidit.

La gent estem comunament desinhibits i ens sentim valents, potser

perquè no hi ha espai per a més pors que les del dia a dia, les

petites pors de sempre, la feina, la salut, la solitud. En un temps on les

incerteses i les pors estan instal.lades en les altures del poder, no hi

ha cosa més certa i concreta que la nostra vida quotidiana, i la festa

també en forma part.

La gent corrent solem tocar de peus en terra, sabem tenir

paciència, sabem tenir pressa, sabem ser resilients i tenim una

enorme capacitat d’audàcia col.lectiva, i això ens enerva. Patim

l’atur, patim la regressió del patrimoni comú dels serveis públics, que

es dónen a fer fora o que es venen. Patim les cues, patim les llistes

d’espera, patim l’augment dels preus i patim quan ens fan fora de casa. Si ho sabessin alguns com en som de capaços de resistir. Però fem festa quan ens abelleix de fer-ho. Si, i què passa?

El carrer en poder de la gent constitueix un dels paradigmes més nostrats de l’exercici de les llibertats públiques. El carrer en festes és un exemple de cultura democràtica. A Gràcia sóm tan festaires que fem ballar fins les tisores.

De nit, i al carrer, encenem l’estelada més gran, espelma a espelma, els vells i els joves, dones i homes, tothom qui vol.

De dia, al carrer, fem la cadena humana per la dignitat, pel dret a decidir, per la llibertat, sentint-nos part de la comunitat, participant, tothom qui vol. I celebrem, tothom qui volem, la festa més gran de l’estiu del Pla de Barcelona. Perquè així ho volem, que se sàpiga.

Josep Fornés, director del Museu Etnològic i activista gracienc

de Gràcia

4


Tornem el 30 d’agost

L’especial de Festa Major dóna pas al període de vacances per a l’equip de L’Independent, si bé en-guany ens podreu seguir amb més força a www.independent.cat/gracia i al twitter @indepe_gracia. Ens tornarem a trobar amb forces renovades el penúltim dia d’agost, quan tots tinguem al cap el setembre. Bones festes a tots i a totes!

entrevista

Voleu dominar la terra però heu trigat a tocar a Festa Ma-jor, on hi ha molta gent per dominar...Tocar a Gràcia marcarà un abans i després en la nostra ofensiva, seguint la paraula del Gran Déu Tiki, i convencerem tothom fent-los ballar amb una actitud de catxondeo.

A qui atacareu primer?Als cantants, esclar. Ens fotrem amb ells perquè no serveixen per a res. Les grans dosis d’al-cohol ens hi ajudaran.

On és el Gran Volcán?No és ni a Ripollet ni del tot a Gràcia, sinó a un txiringuito de la platja. Allà comença l’infern, amb música i un anunci de tin-to de verano.

Ara que es parla de cadenes humanes: sou la baula per-duda entre els Shadows i Los Straitjackets?

“Qui pugi a l’escenari, no viurà!!”

Albert Balanzà

El BEat, El Bravo, El KaniBal i El Kahuna, En posició d’atac

Els catarrEs tornEn a la fEsta, pErò ara a la plaça dEl sol, la plaça dEl folK

Entrevista a Los Tiki Phantoms, caps de cartell del Festigàbal 2013

La porta catalana de l’infern, segons Joan Amades, és a Ripo-llet, però el Gran Vol-cán d’on van sortir fa 200 anys els quatre membres de Los Tiki Phantoms esclatarà a Gràcia. Per primer cop la paraula del Gran Déu Tiki s’escoltarà a la Festa Major, al Festigà-bal de plaça Rovira (19 d’agost). En aquesta en-trevista clandestina, el Kanibal, baix de la ban-da d’horror-surf-rock instrumental, aconse-gueix acollonir-nos.

tingut experiències a festivals de moderns i a tot arreu.

Fa dos anys de ‘Los Tiki Phan-toms mueven el esqueleto’, heu sortit a pel·lis... i el nou disc?Encara no. No parem! Jalem, fem migdiada, toquem... L’any passat vam fer el single ‘Siete pulgadas’ per a ‘Papá soy una zombie’, hem sortit a ‘Amazing mask’. De fet, si ho vols posar, segur que la BSO de ‘La Família Munster’ també és nostra.

Qui farà més por en el vostre concert: vosaltres o la colla de moderns que vindrà?La gent de Gràcia no fa por. No són moderns. Tenen aquell rollo català-jipi que està bé i que els fa estar més pendents del concepte que d’actualitzar l’instagram.

cEdida

cEdida

Ni baula perduda ni hòsties. Fa 200 anys que toquem, o sigui, que els que ens han seguit i co-piat són ells. Com que són ame-ricans sembla que siguin més guais. Nosaltres ens vam voler quedar a Barcelona perquè hi ha moltes turistes franceses i ens va sortir el tret per la culata.

Sempre hi ha hagut el dubte de si porteu màscares. Què passa-rà si a Gràcia algú salta a l’esce-nari i us toca la cara?Si això passa, aquest algú, que tingui per segur, que no tornarà a baixar; no viurà!!

Esteu més a prop del Psycho-meeting de Calella que d’una festa major?Ens és igual. Toquem on sigui mentre ens donin jalar. Ja hem

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d’aquest setmanarI

plaça de la Vila) i fins i tot de la Coral Iaioflautes (dia 15, carrer Ciudad Real). Les festes alterna-tives de la plaça del Raspall, amb el primer any que l’esquerra in-dependentista gestiona l’històric bar Resolís, o els programes no oficials del carrer Sant Pere Màr-tir i del solar okupat d’Encarna-ció acabaran d’arrodonir els set dies. A més, hi ha previstes tres manifestacions d’Arran, Rescat i en record a Roger, el jove anar-quista assassinat l’any 2004.

L’espai itinerant de la rumba

Com a contrapès de relleu, i tres anys després de la promesa de l’organització de crear un Espai de la Rumba, l’autogestió dels les comissions de festes dels car-rers guarnits ha provocat que en-guany hi hagi fins a 14 concerts amb la rumba com a protagonis-ta. El cas més espectacular arriba de la mà d’Arrels de Gràcia, el grup liderat per Jonatan i Samu-el Jiménez, fills de Yumitus del Pichón, que han tancat sis bolos als carrers (el 15 a Sant Miquel, el 16 a Verdi Mig, el 17 a plaça de la Vila, el 18 a Tordera, el 20 a Joan Blanques de Baix i el 21 a Berga) i encara pujaran a l’escenari dels Rumba All Stars (plaça del Sol, dia 20). La Ban-da del Panda, Sabor de Gràcia, Rumb al Bar i Rumba Wey tancaran el cercle per a aquells que només vulguin fer anar el ventilador.Una mica més diluïda que al-tres anys la Gràcia indiependent es tornarà a reconcentrar en els tres dies de Festigàbal a la pla-ça Rovira i en cites puntuals en carrers com Mozart o Perla. L’Heliogàbal, que ha moderat la programació passant de tres a dos bolos per dia, treu pit acon-seguint al quart intent que l’hor-ror-surf-rock instrumental dels Tiki Phantoms soni a la Rovira o que el públic tasti en directe l’aliança entre Mates Mates i el

ve de la pàgina 4

1. Berga. 2. Camprodon. 3. Ciudad Real. 4. Fraternitat EFIT

(Torres-Tordera). 5. Fraternitat ETIS

(Tordera-Siracusa). 6. Joan Blanques de Baix

(Sant Lluís-Encarnació). 7. Joan Blanques de Baix

de Tot (Ramon y Cajal-Travessera).

8. Llibertat.9. Mozart.10. Perla.11. Plaça Rovira.12. Plaça de la Vila de Gràcia.13. Placeta Sant Miquel.14. Progrés.15. Puigmartí.16. Tordera.17. Verdi (Providència-Robí).

Espais guarnits no federats18. Plaça Raspall.19. Sant Pere Màrtir.

els carrers guarnits

britànic post-punk Vic Godard (exSubway Sect). Els cada cop més clàssics, referents del FEA Festival, Ultraplayback, seran la cita diferent de Mozart, els Ra-dical Animal Beat seran els caps de cartell de la Perla i Ze Esatek,

Soweto i Inser-show donaran una bona ració de bastó a les festes alternati-ves del Raspall i de Sant Pere Màrtir. Soweto,

de fet, faran doblet perquè han estat fitxats per a la programació del nou espai de festa a l’antic casino La Violeta.La Festa Major 2014 serà molt diferent. Potser encara més polí-tica i amb cartells més polèmics. Hi haurà un nou president de la Fundació Festa Major, que teò-ricament s’estrenarà la primave-ra que ve en la presentació del cartell de la festa; no hi haurà alguns dels organitzadors dels espais de festa com La Caldera, que tanca una etapa de 15 anys a la Vila per traslladar-se a les Corts. Només falta un any.

L’antic casino La Violeta s’incorpora com

a espai de festa amb activitats de vespre

les novetats

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: dEBarris, sccl

direcTor: alBErt Balanzà

PuBLiciTaT: carlota frEixEnEt

tEl. 692 601 263

Producció i disTriBució: dEBarris, sccl

imPressió: indugraf offsEt s.a.

diPòsiT LegaL: B-32478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

És una iniciaTiva de: avv vila dE grà-cia, dEBarris i gràciaWEB. conseLL di-recTiu: alBErt Balanzà, Joan lou. direc-Tor LocaL: alBErt Balanzà. direcTora adjunTa: sílvia ManzanEra. redacTors en caP: xavi tEdó i carina BEllvEr. re-dacció: MEritxEll díaz, Èric lluEnt, cla-ra dardEr, Eduard calvEt, JosEp Maria contEl, Marta narBErhaus, anaïs Barno-las, anna BuJ, lídia haro, laura Millan, paula solanas, andrEa rodorEda, ginE-Bra vall, david zorraquino. maqueTa-ció: sErgi lou. iL.LusTració de PorTa-da: pEp BoatElla coL.LaBoracions: lluís Bou, àngEl garrEta, sEBastià Jovani, víc-tor nuBla, rogEr rofín, tristraM, ricard valEntí, rafaEl vallBona, vocalia dE la dona dE l’avv. FoTograFia: laia coll i Jasna hodziK.

núm. 494núm. 494

de Gràcia

5


Leslie: “El San Carlos Club ple ens va portar a triomfar al Palau d’Esports”En Leslie, el pregoner de la Festa Major, ens es-pera al Cafè Vall, llegint tranquil.lament el diari amb la seva copa i el seu puro. Amablement, l’excantant dels Sírex ens saluda afectuosament. “Sóc molt xerraire, no tin-dràs problema amb mi”, es confessa. Com que ja el vam entrevistar ara fa unes setmanes, avui es digna a acompanyar-nos en una passejada imagi-nària per la seva Gràcia.

CLARA dARdER

La plaça Rovira En Leslie, o per la gent de la Bar-celoneta, l’Anxoveta, de ben jove agafava el tramvia a la parada d’inici del seu barri i feia tot el recorregut fins al final, a la plaça Rovira. Era d’obligació parar-se al Vall “a fer el quintet” i anar al local d’assaig per reunir-se amb el grup. El que ell no sabia en aquell moment és que posterior-ment la plaça Rovira adquiriria també un altre significat impor-tant per a ell. “La meva Pepa”, la dona que el va seguir durant els inicis i tota la seva vida davant dels micròfons, va faltar-li ara fa dos anys. Quan estava ingressa-da a l’Hospital de l’Esperança, i baixava de visitar-la, en Leslie explica que per passar l’angoi-xa tenia unes llargues converses amb el senyor Rovira. “Ell em va ajudar molt en moments com aquests”, argumenta.

La Barceloneta Quan ell era molt jove veia, des de casa, com els vaixells americans atracaven al port de

silvia ManzanEra

El prEgonEr d’Enguany, lEsliE, aMB El sEu ‘aMic’ El sr. rovira, a qui ha fEt MoltEs confEssions

l’anxovEta, fEnt un gintoniquEt al Bar vall

Barcelona. Els mariners que passaven la nit al barri cantaven rock and roll al més pur estil americà. Leslie em canta “Come on everybooooody” i el conegut “Be bop-a-lu-la she’s my baby”. Així es com un jove que es deia Antoni descobreix que la música és la seva passió i que pot apassi-onar la resta amb “xupes de cu-ero i botins negres”. Fins llavors el rock and roll, entre “folklòri-ques i peinetes”, lluïa per la seva absència i es va apoderar de tots els escenaris de la ciutat. Estem parlant dels inicis dels 60. Van començar per divertir-se. “No buscàvem res, però després van començar a passar coses”, apun-ta Leslie. Quan van treure el primer disc, els va sorprendre, perquè ells no esperaven fer-se’n professionals.

Carrer Verdi 101 En aquesta finca, de pis i planta amb jardí al darrera, dels pares del Guillermo, també membre dels Sírex, hi havia un tancat on assajaven. La insonorització no existia i la música creuava per terrats i cases de Gràcia. El seu veí més entranyable era l’Euge-ni, sí, sí, l’humorista. Hi vivia amb la seva dona, encara no era conegut pels seus acudits i mol-tes vegades passava a l’altra ban-da per escoltar-los. A l’acabar tenien entre vint i trenta “noies maques” esperant-los per conèi-xer-los. Eren els més trencadors del moment.

Cal RosDesprés de l’assaig, els Sírex anaven tres cases més avall, a Cal Ros, a prendre la copa. Allà jugaven al dòmino amb els avis del local. Ells, que eren tan jo-

ves, van aprendre les malifetes del joc. “El sis doble mai el tenia ningú, i mira que repartíem bé, però desapareixia”.

San Carlos ClubEl local es trobava al 137 del carrer Gran de Gràcia. Ara hi ha una oficina de La Caixa. Om-plien tots els diumenges a les dotze del migdia. “Això ens va portar a triomfar al Palau dels Esports”. Leslie, el nom que li va posar un noi italià perquè era més artístic, els deia que havi-en de moure’s per l’escenari. “Em posava el micro per sota la camisa i el treia per dalt per poder fer piruetes entre el pú-blic”. Aquells anys van néixer cançons com La escoba, Que se mueran los feos, Que bueno que bueno. L’any 1965 va ser l’any màgic per als Sírex. Aquest èxit els va portar a ser teloners dels Beatles a la plaça Monumental. Ells, que sempre actuaven ves-tits de cuir i amb botes negres, aquesta vegada volien marcar la diferència i sorprendre als seus seguidors cantant i ballant bon rock. Amb esmòquing. Després va arribar la gira per sud-amèri-ca amb la Pepa Flores. Havien de ser de quinze dies i finalment va durar tres mesos, amb el con-seqüent disgust “per la meva Pe-pa”. L’altra Pepa, la Flores, va fer de pacificadora per salvar el seu matrimoni. Cap dels membres dels Sírex va deixar la seva ac-tivitat professional més enllà de la música. Actualment alguns estan jubilats i en Leslie, des-prés de ser regidor per l’ajunta-ment de Barcelona des de l’any

1994 a l’any 2000, segueix col.laborant amb el Districte de Les Corts.

Plaça de la VilaAvui els artistes comencen les gires al Palau Sant Jordi. Abans les iniciaven aquí a Gràcia per-què “era el pilar de la música d’aquells anys”. La competència

que hi havia per actuar a Grà-cia era brutal, segons admet avui l’històric rocker, sobretot entre algunes places com ara la del Sol o Rovira. Per recordar aquella època, Leslie revela que “el meu pregó serà musical”. “Un cant a la vida”. No pot avançar res més. Ho sabrem puntualment el 14 d’agost a les set del vespre.

el pregoner

silvia ManzanEra

de Gràcia

6


la baula

Passarel.la

Qui digui que no s’ha de po-lititzar la Festa Major potser no se n’ha adonat que els po-lítics duen dècades utilitzant-la com a passarel.la medià-tica per captar l’atenció dels periodistes assedegats de notícies en ple mes d’agost. Vénen aquí vestint ameri-canes o camises de colors llampants i es passegen amb un somriure auto compla-ent, com si tot el treball dels veïns i veïnes del barri fos gràcies a la subvenció que han atorgat. Gairebé ningú qüestiona aquesta pràctica, no fos cas que els senyorets s’enfadessin i deixessin de repartir calerons. Gràcies, se-nyor! Vostè és l’amo, senyor! Però aquest any resulta que hi ha uns quants, els de la ti-sora i les privatitzacions, que estan molestos. Que el cartell de la Festa Major inclogui unes tisores s’ho han pres malament i no se n’han estat de comentar el seu malestar als festers, no sigui cas que un fet tan greu com aquest es torni a repetir. La festa la fa i la gaudeix la gent, la mateixa gent que les està passant putes durant la resta de l’any. Els encorbatats que bramen per despolititzar la festa (sí, els que curiosament vénen a Gràcia a fer els seu discurset precuinat) que es fumin un canuto i volin a un país llunyà. La resta gaudi-rem de la celebració sense oblidar-nos de les injustícies que ataquen la nostra nació, la nostra llibertat i els nostres drets més elementals.

Èric

Lue

nt

Les festes alternatives ‘homenatgen’ la policia i les marees antiretallades

arxiu

una Edició passada dE lEs fEstEs altErnativEs aMB una pancarta rEivindicativa

La Comissió de Festes Populars (CFP) mantindrà la línia engegada els darrers anys potenciant les acti-vitats de dia i defugint els concerts de grups de renom amb la voluntat

de ser una festa més veïnal que tu-rística. A la plaça del Raspall, en-guany amb el Resolís ja en mans de l’esquerra independentista, la CFP retrà ‘homenatge’ al comissari dels

Mossos, David Piqué, que va reba-tejar Gràcia amb el nom de Sherwo-od. A Sant Pere Màrtir la comissió de festes sense sants ni màrtirs es vestirà de marees antiretallades.

xAVI TEdó

Els rebels de la plaça del Raspall esperaran el xèrif de Nottingham en un frondós bosc amb el rètol prou eloqüent de Gràciawood i els manifestants de Sant Pere Màrtir visualitzaran el seu guar-nit amb la representació d’un escarni. Més enllà del tema ge-nèric, les dues festes alternatives principals -sempre a última ho-ra s’hi afegeix el solar del carrer Encarnació/Montmany amb programació sorpresa- estaran dominades per una programació equilibrada entre activitats de

matí, tarda i vespre per a totes les edats. Al Raspall les activitats infantils es concentraran a pri-mera hora del matí i de la tarda. Cada dia, a la una del migdia, se celebrarà el tradicional vermut musical, que emprendran els Fi-libusters amb música tradicional catalana el dijous. Una altra tradi-ció que no es perd són els dinars populars que es faran a la plaça i que permetrà degustar un porc rostit i paelles o truites en el marc del concursos que s’organitzen di-vendres i diumenge. Una xerrada sobre les col·lectivitzacions a Ca-talunya durant la Guerra Civil, organitzada per l’Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG), a qui

els principals actes

Dijous 1522.30 h Pirat’s Sound Sistema i Ze Esatek. Plaça del Raspall22.30 h Soweto. Sant Pere Màrtir

Divendres 1621.30 h Monòlegs de la vagina. Plaça del Raspall

Dissabte 1722 h Insershow. St Pere Màrtir

23 h Exèrcit d’Alliberament Musical i Sobieht. Pl. Raspall Diumenge 1822.30 h Concurs de Monòlegs Pepe Rubianes. St Pere Màrtir

Dimarts 2020 h Documental ‘El dret a Gaudí (r)’. Raons per a una reconquista veïnal”. Plaça del Raspall

una manifestació dissabte contra l’elitització de la Vila i en suport dels espais alliberats i una marxa per les preses. En l’àmbit musical, cal destacar l’actuació dels Pirat’s Sound Sistema i de Ze Esatek. A Sant Pere Màrtir el cap de car-tell serà Insershow, el grup del Gos (exL’Odi Social), que versio-narà clàssics de Kortatu o La Po-lla. La Comissió de Festes de Sant Pere Màrtir, de la qual hi forma part l’Ateneu Independentista La Torna, seguirà fidel a una de les seves tradicions més recents amb el Concurs de Monòlegs Pepe Ru-bianes, que ja fa cinc anys, tornarà a ser un dels plats forts d’aquest combatiu carrer de la Vila.

Insershow, el grup del Gos (exL’Odi Social), tornen a ser caps de cartell a l’altra festa

la CFP cedeix l’espai diumenge, i la projecció d’un documental de la Plataforma Defensem el Parc

Güell dimarts configuraran la part més formativa de la FM. La reivindicació es farà visible amb

entrevista

“El nou disc ens ha ressuscitat”

xavi Tedó

Pirat’s Sound Sistema reapareix per festes amb la nova banda

Dos dels tres integrants del conegut grup de rag-ga debuten a la Festa Major. Soto, el cantant històric, admet que el relleu de Rodri no ha es-tat fàcil, però es mostra illusionat amb la nova etapa. L’apretada agen-da de concerts que te-nen és la millor prova que tot torna a rutllar.

Maresme perquè els altres dos integrants són d’allà, però és una rivalitat sana, amb molta conya. Va néixer dels col·lectius de les alternatives, però sempre hem treballat de manera conjunta en l’àmbit polític. Recordo un any que la gent de Gràcia va ve-nir amb una pancarta que deia “Sants no és un barri, és una estació” i això va acabar en una guerra d’aigua.

cEdida

Com prepareu el concert?Les retallades fan que cada con-cert ara sigui una aventura perquè no saps, per exemple, quin equip de so et trobaràs. Tenim clar, però, que la plaça del Raspall estarà ple-na a vessar i esperem que la gent vingui amb ganes de ballar.

Sent de Sants, Gràcia és territo-ri hostil? Ara haig de dir des de Sants i del

El nou disc ha donat impuls? Des de la marxa del Rodri, Pi-rat’s havia anat sobrevivint, però

els primers anys van ser durs. El nou disc, que ens ha portat tres anys de feina perquè hem hagut de superar molts obs-tacles, ens ha permès activar-nos. Ha estat com la primera comunió, hem tornat a ressus-citar perquè ara ja tenim nous temes i tant l’any passat com aquest farem una cinquantena de concerts.

Sonaran els clàssics?Hi ha cançons com “Mossos d’Esquadra” o “Bombes” que ens les demanen sempre i les toquem perquè cantar-les en directe és increïble perquè la gent jove també se les sap.

En soto i En pEp En un concErt rEcEnt

les festes alternatives

de Gràcia

7


de Gràcia

8


Va de lluites,

Cap fet sociocultural més polític que una Festa Major. Ahir, avui i de-

mà. En el fons i en la forma. En el què i en el com. I arreu dels Països Catalans. És clar: mai, enlloc, no és pas el mateix que la festa la vulgui organitzar i controlar el poder, que l’autoor-ganitzi i dinamitzi el carrer. La gent. Potser en Manuel Delgado o en Pep Fornes ho explicarien, des de la vessant antropològica, social i cultural, molt millor i endinsant-se en la crònica silen-ciada i rebel de la nostra pròpia història: “hi ha poques coses més tradicionals a Barcelona que

la tendència dels seus habitants a sortir de casa per trobar-se amb d’altres amb els quals fer un dia festes i un altre protestes i re-voltes; és per mitjà seu que els membres d’una societat poden apropiar-se, quan escau, d’allò que per definició els pertany: el carrer”.Debat polític, per això alguns disparen sempre contra la festa

1992-2013 festa sí, lluita també

cEdida

cEdida

lEs fEstEs altErnativEs dEManant l’aBsolució dEls 3 dE gràcia

ManifEstació contra lEs dEstrossEs als guarnits l’any 2005

major, encara obert. Quin mo-del de festes per a quin model de societat? De consumidors compulsius, espectadors passius i institucionalment controlada? O activa, crítica, comunitària i solidària que fomenti la cultura popular i de base?Han plogut pedres i tramus-sos. I dictadures. Però la festa major encara sobreviu. Gràcies

a la gent. A la defensa política que n’ha fet la gent. De l’antic i insistent ‘festa sí, lluita també’, hem anat passant a una tupida xarxa de festes majors populars, alternatives i autogestionades arreu del país. Fins i tot, la crò-nica generacional xiuxiuejada ens ho descriu. A penes sortíem del Vila de Gràcia que ens vam incorporar a la festa major de la mà del moviment veïnal. Dallà el 1992, denun-ciant l’horror de la guerra als Bal-cans. Llençols blancs.Després va venir la dècada inten-sa a Diamant, un altaveu insubmís de les mil lluites dels moviments socials, dels batecs de la solidaritat in-ternacional i de la denúncia de les imposicions que patia el pa-ís. Si el ‘93 eren els presos in-dependentistes, el 94 era el torn del zapatisme. Després vindria Palestina, el Sàhara, el record dels brigadistes internacionals,

la denúncia de la llei d’estrange-ria, el transvassament de l’Ebre, la denúncia del fòrum de l’espe-culació que trinxava els barris, la llibertat dels Tres de Gràcia, l’homenatge a Ovidi Montllor. I fins l’any passat. 2012: contra Eurovegas a Sant Pere Màrtir, contra l’economia de casino del capitalisme tafurer a Raspall. Sempre una crítica a l’ordre injust realment existent. Fets

polítics. Festes polítiques. I po-lititzades, tam-bé.En un barri viu, barri viscut, on per uns dies es-clata la transfor-

mació de l’espai urbà, es demo-cratitza l’espai públic, s’igualen les relacions socials i la cultura popular pren cada cantonada. La Festa Major de Gràcia, sí. El nostre potent Carnestoltes d’Agost, singular i particular. Aquests dies on cap poder no pot manar, perquè qui mana és la gent. Grândola Vila Morena.

Perfils

desconec quanta gent aspira a aplegar l’ANC per la Cade-na Humana del 20-A. Però segur que es poden recollir tants insults com partici-pants hi hagi. El meu amic Margi i jo hem fet un manual per rebatre els insults del sempre constructiu unionis-me espanyol.dERIVAT: Si estem davant d’una deriva sobiranista (de-riva que se separa del recte camí de la unitat en allò universal), els que hi partici-pen són derivats. O al menys això se’n deriva, oi?dESAFIAdOR: Variant de l’anterior. “desafío” a l’ordre establert. ANTIdEMOCRATA: “Sense llei no hi ha democràcia”. Ergo si ets un derivat que fa un “desafío” a la llei, no ets demòcrata. Ja sabem que les lleis establertes no sempre ho són. ANTIESPANYOL: Fàcil de rebatre. “Usted se siente Portugués?”. “No”. “Antiportu-gés!” “Oiga, que digo que no me siento portugés, no que odie los portugueses”.”doncs això...”SUPERB: Us diran, si voleu marxar és que us sentiu superiors o millors! Resposta: “I tu? tan escollit et sents que no pots entendre que algú pugui arribar a renunciar a l’orgull universal de ser espanyol?”FARSANT: “Cataluña nunco fue un estado y España ya existia en el Carbonifero!”. I què? Importa la voluntat del present.FANÀTIC: És el granític argument d’una ex ministra de la guerra. No cal perdre-hi temps.NAZI: O “Nazionalista”. Sovint qui ho diu, ho acompanya de frases violentes i d’insults i/o té parents o passat feixista. Sol nedar en la ignorància o en la malla llet rància. Cauen per si sols.

*Via fora des de 1973

Tri

stam

*

la baula

Han plogut pedres i dictadures però la

Festa Major de Gràcia encara sobreviu

després dels llençols contra la guerra dels Balcans va arribar la dècada del diamant

La Festa Major de Gràcia sempre ha tingut un moment per a l’activitat política, des de les vagues obreristes del 1913 fins a les protestes de la Transició passant per la

tensió de preguerra dels anys trenta. Però no ha estat fins als últims vint anys que s’ha consolidat una dinàmica de pluja fina, sobretot articulada pels moviments socials,

de Gràcia

9


tot, contracultural i alternatiu. Com ho és encara. Una festa, en temps de privatitzacions sal-vatges i retallades impunes, que no retalla ni privatitza. Perquè la legítima propietària de la Festa

Major és la gent. Per això ha per-durat. No s’ha vengut, perquè mai ha estat en venda: patri-moni popular i col·lectiu. Amb

metodologia assembleària, teixit comunitari, esforç col·lectiu i horitzontalitats de carrer. L’en-tre tots, tot. El junts i juntes, po-dem. Sí, clar que sí. No hi ha fet més polític, ni major política en

Decidir

Per escriure aquest article he demanat consell al meu amic Jordi Lluís. Volíem parlar de “Gràcia, ja ha decidit” i ens hem trobat desfent la paraula decidir. El mot “decidere” prové de la unió de dues par-tícules llatines, “caedere”, que significa tallar, i el prefix “de”, que significa separar. La unió d’elles ens permet entendre que decidir vol dir tallar selectivament, seleccionar la via més ràpida per satisfer els nostres interessos. Per poder-ho fer, abans hem de saber quins interessos tenim i fins a on volem arribar. Si es així podríem continuar, però la cosa es complica quan algú es pregunta: Qui som nosal-tres? On hem de fer el “caede-re”? I on hem d’aplicar el “de” per poder separar? Si sabem qui som nosaltres sabem qui són ells i elles? des del cons-titucionalisme més acèrrim, el nosaltres és la població d’un Estat, l’espanyol, tal com fixa la carta magna, un text en el que més del 50% de la pobla-ció que avui dia habita l’Estat, no va votar perquè no hi era o no érem majors d’edat. També hem de valorar que la Constitució només ha patit dues modificacions, la prime-ra l’any 1992 per introduir el dret a sufragi passiu com manava Maastricht, uns altres “ells” que ara esdevenien en un “nosaltres”. I la segona fou al 2011, tractant de posar un sostre de dèficit a les administracions públiques. Aquest cop el “nosaltres” es va reduir als representants de dos únics partits de la càmera, PP i PSOE. Potser el “nosaltres” i el “ells i elles” no és quelcom tant clar, o si ho és cadascú ho manipula com l’hi interessa, o depèn des d’on mirem i de quin color tinguem al vidre de les ulleres. Hem de decidir? Amb qui? de quina manera hem de separar per no malmetre allò que sentim tant nostre?

Cla

ra d

arderva de festes la baula

1992-2013 festa sí, lluita també

cEdidacEdida

cEdida

ManifEstació pEr l’assassinat dEl rogEr a Mans d’un grup dE nazis

prEgó altErnatiu dE la fEsta MaJor En una Edició passada

No hi ha fet més polític que una festa com

aquesta, que mai ha estat en venda

en què cada lluita nacional i internacional ha tingut un cert ressò. La guerra dels Balcans amb llençols blancs, els presos independentistes, la revolució zapatista, el transvasament de l’Ebre, la llibertat dels Tres de Gràcia... Viscut en primera persona, l’ara diputat David Fernàndez fa un relat del binomi indissociable festa i lluita.

O póvo es qui mais ordena. Pla-ces i carrers com espai predilecte per al punt de trobada, l’assem-blea comuna, l’autogestió social i l’autorganització veïnal. Sí. Po-lítica en estat pur. Ho vam dir el 2005, arran del tens debat sobre les festes alterna-tives. Tots som, i érem, alterna-tius. En aquell context d’espe-culació desboca-da i de valors socials en fallida, com avui en l’actual escenari de crisi profunda, que un barri encara s’autorganitzi, treballi de valent per retrobar-se al carrer i s’enxarxi col·lectivament, és del

majúscules, que una Festa Major com aquesta. La festa col·lectiva que fa possible la llibertat, pre-ludiant i anunciant l’altre país possible. I a veure qui és el va-lent polític de torn què diu què això no és pas política. O què ho és massa. I tant que ho és. De fet, és la festa major de la políti-ca. La real. La que es fa al carrer. La que tan bé ha descrit sempre Vicent Andrés Estellés:

“No et limites a contemplaraquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.No podran res davant d’un pobleunit, alegre i combatiu”

les principals lluites

• Llençols blancs contra la guerra als Balcans

• Amb els presos independen-tistes

• En defensa del Zapatisme• Per Palestina• Amb el Sàhara• En record dels Brigadistes

internacionals• Denúncia de la llei d’estran-

geria• Contra el trasvassament de

l’Ebre• Fora el Fòrum de l’especu-

lació• Llibertat dels Tres de Gràcia• Fora Eurovegasuna ManifEstació antiBorBònica, al carrEr gran dE gràcia

de Gràcia

10


iMatgE dE la fEsta dEl canó, a la BarcElonEta, quE forMa part dE la Mostra ‘pirotÈcnia dE fEsta’

JOSEP MARIA CONTEL

Amb motiu de la Festa Major de Gràcia del 2013, l’espai Al-bert Musons, seu de la Fundació Festa Major de Gràcia acollirà l’exposició Pirotècnia de Festa, una producció del museu Etno-lògic de Barcelona sobre el món màgic del foc festiu. Des de fa segles aquest foc festiu ha estat present en tota classe de festivi-tats importants: sense anar mas-sa lluny, si repassem la història de la festa, ens podem aturar a la darrera Festa Major celebrada a Gràcia com a municipi inde-pendent el 1896. Una festa cele-brada i boicotejada per una part dels veïns de la Vila, que tenien el seus fills a la guerra de Cuba,

mentre el seu alcalde acciden-tal era en Francesc Derch, líder de la Revolta de les Quintes de 1870. En aquest context l’ajun-tament de Gràcia va programar tres castells de focs artificials: un a la Diagonal amb la Rambla de Catalunya, un altre al carrer Gran davant de la fàbrica de xo-colates Juncosa, i un tercer, en un lloc que avui per la seva ubi-cació seria impensable, al carrer Ample -avui Verdi- amb Provi-dència, celebrat el 17 d’agost de 1896 a les deu de la nit.En l’actualitat és gairebé im-possible organitzar un castell de focs en aquest indret, però per aquests carrerons se celebra el darrer dia de la festa el ja tradi-cional correfoc, un invent barce-

loní dels anys vuitanta que amb el pas dels anys s’ha solidificat perfectament en la societat d’ar-reu del país. En el cas concret de

cEdida: MusEu Etnològic dE BarcElona

aquest temps s’han anat afegint la Diabòlica de Gràcia, la Ma-lèfica del Coll, les infantils els Malsons de la Vella i els Escu-ats de la Malèfica del Coll, nova d’aquest any, els Trabucaires de Gràcia, i les colles de bèsties del Drac de Gràcia, el Drac Gaudi-amus, a les que sembla ser que properament s’hi sumarà un al-tre animaló de foc.La cultura popular, que enguany compta amb l’antic casino La Violeta com a nou nucli d’acti-vitats, tindrà en la diada caste-llera del diumenge 18 la primera prova dels Castellers de la Vila de Gràcia per assaltar el repte de ser colla de 9. Els blaus estaran acompanyats dels Xiquets de Reus i els Xicots de Vilafranca.

‘Pirotècnia de festa’, una mostra per liderar els actes de cultura popularFa més de 30 anys un grup de gra-ciencs acompanyats per gent de Sitges que freqüentava Gràcia van posar en marxa la primera colla de Diables de la Vila i segona de la ciu-

tat, que amb el seu foc i el pas dels anys, aquest foc festiu s’ha conver-tit en un atractiu important, tant per als festers com per al públic en general, que han trobat en els balls

de diables i de les bèsties un ritus ancestral, el d’aplegar-se al voltant del foc, i una manera nova de fer país. Enguany una exposició lidera els actes de cultura popular.

Gràcia, les colles de foc han anat a poc a poc augmentant, a partir de la Vella de Gràcia, creada fa més de trenta anys, a la qual en

Pres(s)a de decisions

Costa prendre decisions. En un temps en què les coses, més que prendre’s, es perden, l’esforç d’apropiar-se d’una porció d’hom mateix, acaro-nar-la i dotar-la d’una cuirassa jutjosa que ens permeti ro-mandre al marge de tempes-tes exteriors (còsmiques i cò-miques, tot i que en la majoria dels casos són tràgiques quan no falsàries) és sens dubte un exercici que reclama esforç, determinació quasi filosòfica. i grans dosis d’entusiasme. Però s’arriba a aconseguir. Exemples preclars i excepci-onals en què s’ha arribat a la presa de decisions. Més d’una. I, en els casos més feliços, aquestes decisions han estat interconnectades. En aquest sentit (tot i que podria ser tal vegada en un altre, ja que de fet no hem arribat a definir exactament el sentit d’això que estem dient), m’afegeixo a la constatació que aquest diari ha fet lema: efectiva-ment, Gràcia ja ha decidit. Era fins a cert punt lògic, essent com som un territori avan-çat, tant pioner que a voltes sembla atàvic, que fossim dels primers en adequar el dret ge-nèric i infinitiu a decidir a una realitat participativa en què ja hem decidit. En què s’ha donat resposta a aquesta peremp-tòria necessitat d’establir els paràmetres verbals i nominals del futur. I arriba el moment en què la resta es pregunta: “i què ha decidit Gràcia?” I arriba el nostre torn, en què -imagi-no i fins i tot arribo a desitjar amb del.lectança- responem alguna cosa similar a “no ens creuran tan ingenus com per començar a escampar-ho, oi?” Gaudeixin de l’espectacle.

Sebas

tià

Jova

ni

la baula

la cultura popular

els principals actes

Dijous 158 h Traques i matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i grups de foc. Plaça de la Vila12.30 h Matí de Festa Major. Des del Pla d’en Salmerón18 h Cercavila de cultura popu-lar. Sortida Carrer Gran/Santa Àgata

Dissabte 1720 h Baixada del pilar caminat. Plaça del Sol

Diumenge 1812 h Diada castellera amb els Castellers de la Vila de Gràcia, Xicots de Vilafranca i Xiquets de Reus. Plaça de la Vila

Dimecres 2120 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràcia-Plaça Trilla- plaça de la Vila de Gràcia00 h Versots. Plaça de la Vila de Gràcia

La diada castellera constatarà el moment dolç dels Castellers de

la Vila de Gràcia

de Gràcia

11


tribuna

tribuna

Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major de Gràcia

Raimon Garriga, cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia

Resposta als veïns de la plaça Joanic

Una colla de la Vila arrelada al país

És decebedor i esfereïdor lle-gir segons quines opinions. En aquest cas faig referència a l’article que va publicar la setmana passada, l’Associ-ació de Veïns i Comerciants de la Plaça Joanic. Vagi per endavant que les activitats que organitza la Fundació (no la Federació) a la plaça han tingut sempre el vist i plau i col.laboració de l’As-sociació i de diversos veïns i comerciants, i sempre ens han agraït l’esforç..., sem-pre menys enguany. Encara no fa dos mesos la nova presidenta de l’Associació em va demanar una entrevista personal per assabentar-se de la programació de la plaça i em va manifestar que els veïns no eren partidaris de que a la plaça s’ubiquessin les entitats protectores de gossos. Li vaig advertir que la programació ja estava pràcticament tancada i que al no haver rebut cap comentari en contra de les altres edici-ons, més aviat tot el contra-ri, vam decidir apostar per

Si ets afeccionat casteller ja deus saber que aquest any 2013 està essent l’any de la eclosió dels Castellers de la Vila de Gràcia (CVG). Si no ho ets, però et sents gracienc i estàs orgullós de la teva Vila, has de saber que els CVG som actualment la vuitena co-lla del país i estem passejant el nom de la nostra Vila arreu del Principat rebent moltes felicitacions per la feina que estem fent. Orgull de Vila i orgull de cultura nacional. Si les institucions representen al poble (cosa actualment força discutida) els CVG només podem estar agraïts al suport que el poble ens ha donat en forma d’un nou local al carrer Alzina que ens ha permès assajar amb més

continuar amb aquesta activitat humanitària envers els nostres millors amics. Més endavant és van celebrar més converses amb el regidor de la plaça, on es va informar a la presidenta de la programació definitiva.La voluntat de la presidenta era fer activitats programades per l’Associació i, sobretot, dispo-sar de barra de bar a la plaça, intueixo que per servir-se de la festa per fer calaix. Aviat

qualitat i pujar el nostre nivell. Ara encarem una Festa Major en la que volem fer història i volem comptar amb l’ajuda de tot aquell que vulgui provar això de fer castells ni que sigui per un dia – i quin millor dia per un gracienc que la diada de Festa Major!!!durant la present temporada els CVG hem aconseguit des-carregar fins a sis vegades el dos de vuit amb folre. Es tracta d’un castell amb una pinya suplementaria damunt de la habitual-anomenada folre- que les darreres temporades havíem intentat però sempre se’ns havia travessat. Aquest castell es considera tradicionalment com el que t’obre les portes a les estructures més difícils que es poden intentar.

s’obliden les peticions dels veïns i de la mateixa Associa-ció, amb un altra presidència, demanant-nos l’ocupació de la plaça per evitar massificacions i grans concerts promoguts per persones alienes a la festa, com va passar més d’una vegada. Si la nova senyora presidenta ho desitja, l’any que ve tindrà la possibilitat d’orga-nitzar el que vulgui... la plaça serà seva, però la responsabili-

A més hem assolit fins a tres castells més difícils que el 2d8 amb folre. El set de vuit, el cinc de vuit (la catedral dels castells) i el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig. de tots ells podeu veure vídeos al nostre canal de

tat també. durant els últims anys la Festa Major ha tingut en el seu punt de mira cercar la proximitat i la complicitat amb els veïns, hem fet molts esforços, hem procurat fer una festa més familiar i el premi és que uns ens criti-quen perquè fem una festa pels gossos, (si us plau, mi-reu la programació de Joanic)

i uns altres que ens prohi-beixen clavar uns claus a les parets. El no disposar de més espai no em permet ser més contundent en el argumen-tari però sí que vull dir, una vegada més, que som Festa Tradicional d’Interès Nacional i Creu de Sant Jordi i això, de moment, només ens serveix per fer bonic... Amb la Festa Major qualsevol s’atreveix i per qualsevol finalitat.

youtube o al web cvg.cat i us fareu una idea de com de bonics i emocionants són els castells d’aquest nivell. I ara què? doncs ara Festa Major i la hi volem fer grossa! Estem cofois, això segur, però no ens volem adormir al llorers i tenim objectius molt ambiciosos sempre tocant de peus a terra. Tot el món casteller i el periodisme que l’envolta ens pressiona per intentar un castell de nou pisos. S’ha de reconèixer, la marca “9” ven molt. Nosaltres ho volem intentar, i tant que sí, però seguint el nostre ritme.El que has de saber és que si t’acostes a nosaltres en algun dels assajos que farem a la Plaça de la Vila durant la Festa Major i et poses a la pinya, ja serem un passet més a prop del castell de nou pisos.

Tots a la cadena

La cadena humana que es farà el dia 20 d’agost enllaçant les catorze places principals de la Vila serà un dels actes més graciencs d’aquesta Festa Major 2013. Ha estat una gran pensada, un encert rotund per part de l’Assemblea Nacional Catalana. Perquè Gràcia ha estat sempre això, una vila que ha sentit com a propis els batecs de la història. des de la Revolta de les Quin-tes fins a la reivindicació de la democràcia durant la transició. Gràcia sempre ha tingut un paper singular en els episo-dis del país. I en la indepen-dència de Catalunya no hi serà una excepció. Què pot ser més festiu que partici-par el dia 20 en la cadena humana alegre i reivindicati-va? I també acudir a l’encesa de l’estelada de la llum a Pi i Margall, amb milers de persones. i visitar després la fira Estelània a Sant Antoni Maria Claret amb Bailèn. Aquest és el millor com-plement de la Festa Major d’aquest 2013.No us perdeu cap d’aques-tes activitats, passegeu pels carrers guarnits de la vila, aneu a escoltar les orquestres, i passeu-vos-ho bé amb els actes que ja ens faran entrellucar la llibertat. Cal felicitar l’Assemblea Nacional Catalana de Gràcia per la imaginació que ha tingut aquest any i la il.lusió que hi està posant. L’actor Joel Joan ja va dir fa uns dies en la presentació dels actes, amb l’actriu Carme Sansa i la periodista Eva Piquer, que sobretot el que hem de fer és creure en nosaltres mateixos. doncs això, visca Gràcia i amunt i crits. Gràcia és així, viva, vibrant i diferent, i per això n’estem tan orgullosos.

Lluí

s Bo

u

la cultura popular

la baula

arxiu

rosEr latorrE

durant els últims anys la Festa Major busca proximitat i

complicitat dels veïns

EspEcial FEsta Majorde Gràcia

12

l’independent EspEcial FEsta Major

Les 50 recomanacions de L’Independent

23.00 h Chino & The Big Beat. Blues. Carrer Progrés23.00 h Ebri Knight. Rock. Plaça Rovira

DIUMENGE 18

12.00 h Diada Castellera amb les colles xicots de Vilafran-ca, xiquets de Reus i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila de Gràcia.

15.45 h Gimcana de Festa Major. Inscripcions: Carrer Igualada, 10. Sortida: Plaça Vila de Gràcia

17.30 h Pallassos amb Els Pipos. Carrer Camprodon21.00 h Sopar de l’Independent i concert de Shine. Carrer

Ciudad Real. Preu: 18 euros21.30 h Estelada d’espelmes. Encesa. Carrer Pi i Margall.

DIMECRES 14

19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec d’An-toni Miquel i Cerveró ‘Leslie’, cantant dels Sí-rex. Plaça Vila de Gràcia

DIJOUS 15

08.00 h Traques a tots els carrers i Matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i grups de foc de la Vila. Inici: plaça de la Vila

12.30 h Matí de Festa Major. des del pla d’en Sal-meron a la plaça de la Vila.

12.30 h Balls de Saló. Exhibició. Carrer Berga. 13.00 h Coral Iaioflautes. Vermut concert. Carrer

Ciudad Real18.00 h Cercavila de cultura popular. Inici: car-

rer Gran/Santa Àgata20.00 h CE Europa - UE Olot. Trofeu Vila de Grà-

cia. Estadi Nou Sardenya. Preu: 3 euros23.00 h Ze Esatek i Pirat’s. Ska. Festes alternati-

ves. Plaça Raspall.23.00 h Radical Animal Beat. Funk. Carrer Perla23.00 h Ultraplayback i Las Tropas. Funk. Car-

rer Mozart

DIVENDRES 16

18.00 h Titelles amb la companyia l’Estenedor. Carrer Ciudad Real

21.00 h Soweto. Ska. Centre Cultural La Violeta23.00 h Arrels de Gràcia. Rumba. Verdi del Mig23.00 h Stompers. Celta. Carrer Joan Blanques de Baix23.00 h Blackcelona Experience i Electric Gozarella.

Soul. Plaça Rovira

DISSABTE 17

18.00 h Lliurament de premis de guarniments de carrers. Plaça Vila de Gràcia

20.00 h Baixada del pilar caminat. Castellers de la Vi-la de Gràcia. de pl. del Sol a plaça Vila de Gràcia

22.00 h Big Mama & The Crazy Blues Band. Blues. Plaça de les dones del 36

22.00 h El Pont d’Arcalís. Plaça del Folk. Plaça del Sol22.30 h Insershow. Versions punk. Festes alternatives.

Carrer Sant Pere Màrtir23.00 h The Incorregibles Blues Band. Carrer Joan

Blanques de Baix de Tot.

EspEcial FEsta MajorEspEcial FEsta Major

13

29 de juliol de 2011

Les 50 recomanacions de L’Independent

23.00 h Chino & The Big Beat. Blues. Carrer Progrés23.00 h Ebri Knight. Rock. Plaça Rovira

DIUMENGE 18

12.00 h Diada Castellera amb les colles xicots de Vilafran-ca, xiquets de Reus i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila de Gràcia.

15.45 h Gimcana de Festa Major. Inscripcions: Carrer Igualada, 10. Sortida: Plaça Vila de Gràcia

17.30 h Pallassos amb Els Pipos. Carrer Camprodon21.00 h Sopar de l’Independent i concert de Shine. Carrer

Ciudad Real. Preu: 18 euros21.30 h Estelada d’espelmes. Encesa. Carrer Pi i Margall.

22.30 h Concurs de monòlegs Pepe Rubianes amb Montserrat Escopinya. Festes alternatives. Carrer Sant Pere Màrtir

23.00 h La Vella Dixieland. Plaça del Swing. Plaça del diamant

23.00 h Cesc Freixas. Cançó combativa. Plaça de la Vila de Gràcia

DILLUNS 19

19.00 h The Pinker Tones presenten Rolf & Flor. Lli-bres i música. Plaça Rovira

22.00 h Els Catarres. Plaça del Folk. Plaça del Sol22.30 h Sabina Witt amb Andreu Zaragoza i Oriol Roca.

Plaça Revolució.23.00 h Sabor de Gràcia. Rumba. Plaça Joanic23.00 h ‘La festa’ amb l’Orfeò Gracienc. Cantata. Plaça

del Swing. Plaça del diamant23.00 h Los Hermanos Cubero i Los Tiki Phantoms.

Folk-fusió i Surf-rock. dins del Festigábal. Plaça Rovira

23.00 h Orquestra Mitjanit. Rock. Plaça Vila de Gràcia

DIMARTS 20

18.30 h Sardanes amb la cobla La Nova del Vallès. Carrer Llibertat

19.00 h Cadena humana per la independència. Ca-torze places de la Vila.

22.00 h Rumba All Stars. Plaça del Folk. Plaça del Sol23.00 h Vic Godard & Mates Mates i Valius. Post-punk

i pop. dins del Festigábal. Plaça Rovira.23.00 h Bonobos i Mad Skauts. Rock. Plaça Joanic

DIMECRES 21

20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila de Gràcia-plaça Trilla-plaça de la Vila de Gràcia.

20.00 h Mar Endins. Havaneres. Fraternitat de dalt23.00 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”.

Punxadiscos. Carrer Verdi del Mig23.00 h La Banda del Panda. Rumba. Carrer Joan Blan-

ques de Baix de Tot23.00 h De Mortimers Gang Live Karaoke Band i

Empty Pockets Jam Band Pand. dins del Fes-tigábal. Plaça Rovira.

00.00 h Versots. Plaça de la Vila de Gràcia00.30 h Miquel del Roig. Cançó combativa. Plaça Vila de

Gràcia

de Gràcia

14


Verdi s’endinsa a les profunditats marines amb un oceà de detalls

paula solanas

Una idea que va evolucionant, flu-eix i es transforma fins a agafar la forma adequada. Aquest és el pro-cés que ha dut als veïns de Verdi cap a un mar de petits detalls ple

de peixos i colors lluminosos. El carrer aposta de nou per un guar-nit molt més subjectiu i al.legòric, com ja havia demostrat amb el gua-nyador de 2010 que simulava un

bosc de fusta surrealista. Tot i es-tar marcats per la reducció de les subvencions, l’esforç constant i la motivació són els pilars bàsics en aquests dies de tràfec.

els principals actes del carrer

Dijous 1523 h Havaneres. Mar Blava

Divendres 1623 h Ball amb Arrels de Gràcia

Diumenge 1823 h The Singermornings

Dilluns 1911.30 h Plan B: jocs de rol

Dimecres 2123 h Albert Malla Show

Veïns de Verdi del Mig. El 2011 ja havien apostat pel tema de l’aigua amb un mar de sirenes que rebia

El carrer tindrà una estructura menys marcada i sense

espais diferenciats MEMBrEs dE vErdi trEBallant aquEsta sEtMana En El guarnit ‘Mar Endins’

p.s.

Textos i fotos: P. Solanas

Jordi Roigestudiant

Marc Planasencarregat de logística

Cristina Martínezdependenta

Crec que la idea es mereix un deu. És una manera de de-mostrar que la reivindicació és constant i que no és cosa d’un cop a l’any. A més, podem aprofitar les Festes per donar a conèixer el sentiment indepen-dentista del nostre país.

No em sembla ni bé ni mala-ment. En la meva opinió, s’hau-ria de fer alguna cosa encara més radical. Crec que la política és cultura i no es pot de deixar de relacionar amb les Festes. Són un espai més per reivindi-car la independència.

Em sembla horrorós que es barregi la política amb la Festa Major. D’aquesta mane-ra, poden arribar a aconse-guir que gent que no estigui d’acord amb aquestes idees es quedi fora de la Festa, que ha de ser de tots i per a tots.

Què en penseu... dels actes

polítics en el marc de la Festa Major d’enguany?

Serà un espectable més. Em sembla bé si la Fundació ho recolza perquè l’important és que representi a la majoria dels graciencs. Però tinc por que la gent de fora no entengui què vol dir i que pensin que es tracta d’una festa independentista.

Oriol Planasestudiant

PrimerPremi2011

PAULA SOLANAS

“Treballar per la il.lusió de parti-cipar en la Festa”. Aquestes són les paraules que més ressonen al local de l’Associació de Veïns de Verdi del Mig, on ni el sol de primera hora de la tarda ni el fet de ser els actual guanyadors, passen factura. El carrer deixa enrere els cowboys i els indis que els van donar la vic-tòria el 2012, per aventurar-se en un guarnit més al.legòric amb el mar com a protagonista. El tema d’enguany, que duu el nom “Mar endins”, ens transportarà cap a les

profunditats d’un oceà amb sardi-nes de porexpan i onades de paper de diari. Blaus, verds, grocs... Una gran quantitat de colors vius, co-berts per un sostre de tela marina, que contribuiran a fer del carrer un espai refrescant i original. En-tre els materials reciclats trobarem un gran volum de paper de diari, ampolles i cartró, transformats en diferents habitants del mar com algues o meduses. A diferència de l’espectacular Far West de l’any passat, el carrer tin-drà una estructura menys marca-da i sense espais diferenciats.“No hi haurà una història que es pugui seguir des del principi al final del carrer, sinó que serà un tema molt més obert i senzill”, afirma Èric Bosch, membre de l’Associació de

als visitants a través d’un vaixell. Aquest serà un fons de mar molt especial, totalment inventat pels

veïns, i que amaga alguns ele-ments sorpresa que encara no volen desvetllar. Un mes abans que arranqui la Festa, els veïns ja porten temps enfeinats amb els preparatius, tot i que encara que-da feina perquè tot estigui a punt. “La gent pensa que som 50.000, però aquí hi ha els de sempre”, ex-plica Bosch. Mentre que a altres carrers la participació ha baixat, el relleu generacional ha anat de la mà de Verdi.Les nits de Verdi s’ompliran de música i ball durant la setmana de Festa, quan es podrà gaudir de la tradicional cantada d’Havaneres i el show musical del punxadiscos i locutor Albert Malla. Un bon remei contra la calor de les nits d’estiu.

ADN

Els graciencs portem el ca-ràcter reivindicatiu escrit a la nostra seqüència genètica. Som combatius, perquè creiem en un futur amb més drets i major progrés soci-al. Som lluitadors, perquè volem que pervisqui l’edu-cació pública i de qualitat que garanteix un futur millor per a les noves generacions. Sortim a les places i carrers, per evitar que s’enderroqui un sistema sanitari que dóna cobertura a tothom. Som somniadors, i defensem la nostra identitat i les nostres tradicions. Som inconformis-tes de mena, i mirem amb lupa qualsevol avantprojecte, malgrat arribi embolicat amb un llacet. Som bel.ligerants, perquè sabem que les batalles es guanyen a les trinxeres. Som associatius, perquè en la col.lectivitat trobem la força i les idees brillants. Restem vigilants, per evitar que ens marquin gols per l’escaire. Som ciutadans compromesos, amb principis i fonaments. Som idealistes, perquè no està de més demanar la lluna. Som gent conscienciada, amb el medi i amb la societat. Som molt nostres, o els altres són massa seus. Som exigents, amb els qui ens governen i amb els qui maneguen els fils. Som alternatius, perquè ens allunyem de la línia de pensament hegemònica per trobar solucions creatives. Som tossuts, i probablement alguna coça haurem clavat. I sí, estem polititzats i fem po-lítica, durant tot l’any i també durant el nostre prime time, la Festa Major.

Mer

i d

íaz


la baula

de Gràcia

15


El país de les donesLlegeixo aquests dies la novel.

la de l’escriptora nicaraguenca Gioconda Belli, El país de las mujeres. En un país imaginari de Centreamèrica, Faguas, un partit de nova creació, el PIE (Partido de la Izquierda Erótica) format únicament per dones, guanya les eleccions i inicia una sèrie de reformes radicals que canvien el país. La presidenta Viviana i les se-ves ministres decideixen que durant sis mesos els homes s’encarregaran de tenir cura de la casa i dels fills i filles. I elles netejaran i tindran cura del país. de seguida, el nou govern pren iniciatives alta-ment necessàries: reformar la democràcia i la Constitució, millorar els mètodes educatius i els horaris de treball, orga-nitzar menjadors comunals i escoles bressol, inaugurar una Facultat de Maternitat i Paternitat. També promulga la Llei de l’Avortament Inevitable i elabora un Pla per al repar-timent equitatiu de les feines domèstiques. Belli, amb molt d’humor, ens presenta una utopia viable, on la democrà-cia participativa i equitativa són possibles. La novel.la també fa reflexionar i sobretot imaginar, imaginar com es po-dria reformar un país per dei-xar endarrera l’abús de poder, la corrupció, la ignorància i la desigualtat. Estaria bé llegir la novel.la i després debatre. Pensar, més enllà dels discur-sos establerts, què és allò que realment volem decidir i quin país volem tenir.

Sara

Reñ

é

Mozart toca el cel amb una cursa retrofuturista de globus aerostàtics

anaïs Barnolas

Els vEïns dE Mozart EnllEstint El dEcorat dE l’Edició d’Enguany

La comissió de festes del carrer de Mozart, que s’ha emportat el tercer i segon premi en els últims anys, dedica el guarnit a fer un homenat-ge al moviment ‘steampunk’, que

s’inspira en la literatura de ciència-ficció de Jules Verne i Mary Shelley. Aquest corrent retrofuturista qües-tiona com seria la societat si s’ha-gués seguit utilitzant maquinària de

vapor. Amb el metall com a materi-al estrella, l’entitat demostra com a partir de les deixalles es pot crear obres d’art i, per difondre-ho, l’asso-ciació s’estrena a les xarxes socials.

ANAÏS BARNOLAS

Els visitants que es passegin pel carrer de Mozart durant la Festa Major de Gràcia no tindran més remei que alçar la vista si no es vo-len perdre l’espectacle de la gran cursa de globus aerostàtics. En aquesta competició però, el temps tindrà un significat i un ritme es-pecial. Maquinàries de vapor ana-cròniques, cadenes de metall engi-nyoses, zepelins i objectes voladors seran els encarregats d’avançar i rebobinar en el temps en un deco-rat que pretén ser un homenatge

al moviment retrofuturista cone-gut com a ‘steampunk’. L’‘steam-punk’, que s’inspira en la segona Revolució Industrial, es qüestiona l’actualitat imaginant el futur en el cas que la societat s’hagués de-senvolupat utilitzant maquinària de l’era de l’acer com, per exem-ple, les locomotores de vapor. Per això, beu de les influències dels pares de la ciència-ficció com Ju-les Verne, Herbert George Wells i Mary Shelley.Com que l’era digital cada cop desperta més escèptics, l’‘steam-punk’ guanya adeptes. “Tenim previst que ens visiti una colla d’‘steampunks’ per explicar-nos la seva ideologia i comprovar com és la seva estètica que es recrea en la burguesia i l’aristocracia de l’era


Dijous 1518.30 h Batucada amb Unidos de Montjuca23 h Concert. Ultraplayback

Divendres 1612 h Taller infantil: pistoles nerve

Dissabte 1719 h Swing Maniacs

Dilluns 1923 h Red Rass i Lujbiana

victoriana”, afirma l’artista Héctor Escudero, que s’estrena a la asso-ciació com a encarregat de la il-

L’era digital cada cop desperta més escèptics i l’‘steampunk’ guanya adeptes ara a la festa

luminació en la decoració.Aquest any els veïns del carrer de Mozart han engegat motors abans. “Un

a.B.

cop vam decidir la temàtica vam tirar pel dret, però també ens hem hagut de frenar perquè amb tanta imaginació i creativitat a vegades se’ns escapava de les mans”, afir-ma Sonia Lucas, membre de la comissió. El muntatge serà el mo-ment crucial, “quan subjectem els globus a més de tres metres sobre el terra”, apunta Escudero.Els autors del guarnit volen fer-se ressò a través de la seva creació. “Volem demostrar que de les dei-xalles en sorgeixen obres d’art”, destaca Escudero. Per recalcar això dedicaran la programació de diu-menge al reciclatge i se’n faran res-sò a les xarxes socials, ja que s’han estrenat a Facebookw (https://www.facebook.com/Comissio-FestaMajorCarrerMozart).

Em sembla bé que es barregi la part política amb la tradició de les Festes. Gràcia sempre ha estat un barri que defensa l’in-dependentisme i els moviments alternatius sorgits del carrer. Per tant, té força sentit.

Àlex Farréscambrer

Sara Ibáñezestudiant

Júlia Bertran estudiant de fotografia

Carina Garciaestudiant

Hi ha d’haver lloc per la políti-ca a les Festes, però no entenc perquè es dóna veu a unes idees i no a unes altres. A banda de la cadena i l’estelada, també s’hau-rien de recordar els desnonats de Gràcia o el mal que estan fent les retallades.

Estic molt d’acord en què es facin tot tipus d’iniciatives per demanar la independència, sempre que siguin de manera pacífica. Crec que no crearà cap problema per la Festa Ma-jor, sempre que s’organitzi bé i no hi hagi malentesos.

Les Festes de Gràcia són una setmana de diversió i cultura per a tots i per a gent d’arreu. Tot i ser independentista, hi ha molts dies per assajar la cadena i no hem de fer que qui no hi simpatitza se senti fora d’unes festes de tothom.

Els actes convocats durant la Festa Major són cursis i no m’agraden però tothom hauria de poder fer el que volgués. No m’estranya que una organit-zació amb tan mal gust i tan fidel a les institucions com la Fundació hi doni suport.

Òscar Leceaeducador i artista

SegonPremi2011

la baula


de Gràcia

16


Fraternitat de Baix serà la granja del Pepito, com ‘la vieja factoría’

carina BEllvEr

Els vEïns dE fratErnitat dE Baix EnllEstint El guarnit d’aquEst any

Els veïns de Fraternitat de Baix di-uen que mai pensen a guanyar pe-rò, de fet, ja fa dos anys consecu-tius que no abandonen el podi del concurs de guarnits. L’any passat

van quedar en tercera posició amb les seves espectaculars ballarines gegants de faldilles acolorides. I en l’edició d’enguany volen fer-se un lloc entre els tres millors trans-

formant el seu carrer en una diver-tida granja de dibuixos animats, sorgida de l’imaginari infantil i amb un regust més que accentuat dels anys seixanta.

CARINA BELLVER

“El guarnit respon als dibuixos que fa un nen petit sobre les his-tòries de la granja familiar que li explica el seu rebesavi”, assegura Marta Soteras, presidenta de la comissió de festes. Tot això es tradueix en un esclat surrealista de gallines, espantaocells i tot tipus d’animals de granja ela-borats amb materials reciclats, paper matxé i molta paciència. “No ens hi hem pogut estar i li hen posat noms a les gallines: la Quiqui, el Galileu....”, explica

la Conxita. “Però ho vam deixar estar quan vam començar a fer les mosques, perquè n’hi ha mol-tes!”, bromeja el Jaume mentre el Pepe treballa per poder acabar el guarnit el 13 d’agost i cele-brar-ho anant a la platja el dia abans del muntatge. “Morirem en l’intent!”, defensa fent ban-dera d’un optimisme massa ago-sarat, que no comparteix la resta del grup. Un guarnit on el pro-tagonista principal serà, precisa-ment, el rebesavi d’aquesta his-tòria, que donarà la benvinguda a la portalada d’entrada. “És la granja del Pepito, com a la can-çó. Per això el títol del guarnit és ia-ia-ó. Serà un personatge molt catxondo”, riu la Marta. La po-sada en escena recordarà els di-


Dijous 1523 h Duo Mediterráneo.

Divendres 1612 h Taller Bastoners de Gràcia

Diumenge 1800 h Red Boots i Nuances

Dilluns 1912 h Shakti dance i arts marci-als amb Jardín de Hara24 h Actuació musical i ball amb Lissy

buixos animats dels seixanta en un carrer en què es reproduiran els diversos espais de la granja,

“És la granja del Pepito, com a la cançó, per això el títol és ia-ia-ó”, diu en Jaume

com el paller, l’hort o el corral ple d’aviram. “El més difícil és aconseguir que totes les plomes

de les oques vagin en la matei-xa direcció perquè no et quedin punkis”, assegura la Maria Àn-gels. “No, el més complicat és que anem fent però fins al dia del muntatge no sabrem si hem pres bé les mides”, afegeix pre-ocupat el Jaume, l’encarregat de les grans estructures, entre elles el tractor que es col·locarà a la portalada de sortida. Una gran-ja, però, que no s’aixecarà amb l’objectiu de guanyar el concurs de guarnits. “No està a les nos-tres mans, és cosa del jurat. El que és important és que la gent que hi participem disfruti amb allò que fa i que estigui content amb el resultat. Que pensi que ha valgut la pena tot un any de feina”, assegura la Marta.

anaïs Barnolas

No m’agrada molt aquesta idea de polititzar o nacionalitzar la Festa, que sempre ha estat del barri. És un espai per gaudir i passar-s’ho bé, sempre hi ha al-tres moments més adients per a les manifestacions polítiques.

Maria Martíenginyera

Carla Jiménezcambrera i dobladora

Anna Saperaseducadora i artista

Glòria Guerrerojubilada

No hi estic d’acord. El fet d’ajun-tar la política i la Festa popular portarà més altercats i baralles entre aquells que no coincidei-xen en el tema sobiranista. Si ja costa que es mantinguin els guarnits durant els dies de Fes-ta, així la cosa anirà a pitjor.

Com a festa popular hauria de ser un lloc de trobada dels ve-ïns. Les qüestions polítiques de-penen de cadascú i no haurien de venir de les institucions, sinó de l’interès públic. També hi ha altres missatges que mereixen ser escoltats.

Ho trobo bé, ja que la política intervé en tots els aspectes de la vida. També quan es treuen les subvencions pels guarnits dels carrers és cosa de la políti-ca. Almenys d’aquesta manera s’aconsegueix un altaveu per a aquest missatge.

Una cosa és la Festa Major i una altra molt diferent els actes polítics que decideix muntar una organització amb unes idees concretes. Molts mitjans de comunicació es centraran més en la cadena o l’estelada que en la tradició.

Jordi Flotatsadministratiu

TercerPremi2012


Els gitanosi la política

Els gitanos no ens fiquem mai en política, vivim el dia a dia, la nostra música, la nos-tra feina, la nostra església evangèlica són el més impor-tant. Els pensaments polítics ens els guardem per nosal-tres, mai veuràs dos gitanos a Gràcia parlant de política. A casa som d’esquerres i independentistes, jo mateix tinc simpaties cap a la CUP perquè són joves i represen-ten un canvi en la manera de fer política i hem establert uns llaços molts forts amb ells per la presència de la Barraqueta al Raspall. Els hi estem molt agraïts perquè sempre ens ajuden en tots els actes que organitzem. Els avis de la nostra comunitat són d’esquerres perquè van patir la Guerra Civil i els seus fills sovint diuen que es vivia millor als anys setanta que no pas ara. També és veritat que la majoria no acostumen a anar votar i els que ho fan es decanten per ERC, CiU o el PSOE. Els gitanos de Gràcia no participem en manifes-tacions i a la diada no va baixar ningú al centre de la ciutat. I tampoc ho faran ara amb la cadena humana per la independència que s’ha organitzat a la Vila. No sé si amb la consulta sobre la independència, la nostra comunitat anirà a votar. Però som catalans, som molt di-ferents de la resta de gitanos dels barris perifèrics de la ciutat i això ho tenim molt clar.

Ric

ard V

alen

tí

la baula

de Gràcia

17


La plaça de la Vila es converteix en una botiga de llaminadures

MEMBrEs dE la coMissió dE la plaça dE la vila trEBallant En El dEcorat

Ensucrar la plaça de la Vila: això és el que s’han proposat enguany els Castellers de la Vila de Gràcia. Són els encarregats de guarnir-la i porten des del mes de febrer

ideant mil i una maneres de trans-formar material reciclat en les lla-minadures més enginyoses. Els caramels i les piruletes creixeran fins a dimensions insospitades, i

tot perquè un dels espais més em-blemàtics de Gràcia esdevingui tan dolç com l’etapa que estan passant els castellers. Tota una declaració d’intencions.

ANNA BUJ

Quan falten poques setmanes per les Festes de Gràcia arriba el moment crític per la majo-ria de carrers que participen en el concurs de guarnits. Queda poc temps i es necessita una em-branzida final perquè la feina feta durant tot l’any no queda deslluïda. Però tot i la delicadesa del moment, l’Eduard Marron i el Martí Urgell no semblen gens afectats per la pressió d’acabar un decorat. Ells formen part dels Castellers de la Vila de Gràcia i

són alguns dels membres del nu-cli dur que aquest any convertirà una de les places més importants de la Vila en el paradís de Char-lie i la seva Fàbrica de Xocolata. Caramels, piruletes, ‘sugus’ i lla-minadures de tot tipus cobriran l’espai per fer entrar la golafreria als petits i als no tant petits.“No estem nerviosos perquè ca-da any passa el mateix, i al final sempre ens en sortim”, explica l’Eduard. Ja fa uns quants anys que la Plaça de la Vila va deixar de ser un espai per esdevenir un carrer més que participa en el concurs com la resta, i l’expe-riència que carreguen sobre les espatlles els ajuda a relativitzar les presses. Enguany, però, han volgut que el motiu que guar-


Dijous 1522.30 h Bonobos i Barra Lliure

Dissabte 1723.30 h Arrels de Gràcia

Dilluns 1923 h Orquestra Mitjanit

Dimarts 2023.30 h Pastorets Rock

Dimecres 2124 h Miquel del Roig

neixi la plaça coincideixi amb una etapa personal que han vis-cut últimament els Castellers de

Els Castellers passen per un moment dolç i així ho reflecteixen

en el guarnit

la Vila de Gràcia. “Estem pas-sant per un dels moments més dolços de la nostra història” –

considera el Martí Urgell, – “i ens agrada que la plaça així ho reflecteixi”.Així doncs, la Plaça de la Vi-la de Gràcia serà, per uns dies, una tenda de llaminadures. Es tenyirà de vermell i rosat i fins i tot comptarà amb una màquina màgica que transformarà fruites en ‘sugus’ de colors. “Si tot surt bé farà bombolles de sabó”, afe-geixen entre rialles els organitza-dors. Han fet servir més de 500 garrafes, ampolles, film, escuma i tot tipus de materials reciclats que aporten els integrants de la colla castellera. Tot perquè la quimera de crear el sostre d’una plaça tan gran amb pocs ele-ments de suport sigui una mi-queta més dolça.

Marta farrés

La Festa és la Festa i la política és una altra cosa. No haurien de mesclar-se, tot i que entenc que ara és un moment clau perquè el poble pugui dir ober-tament el que pensa. I les Festes de Gràcia són uns dies que concentren molta gent.

Maite Ducundissenyadora gràfica

Álvaro Rodríguezcomercial

Marc CanetInformàtic

Mercè Costamestra de parvulari

La Festa és quelcom popular i hauria d’expressar el que la gent vol. No es tracta d’instru-mentalitzar, són uns dies per a tothom, tant de la Vila com de l’estranger. Poden assajar la cadena si volen, però potser no és el millor moment.

Em sembla perfecte que s’apro-fiti per reivindicar aquest missatge durant les Festes. Ho trobo lògic, tenint en compte que Gràcia sempre ha estat un barri que tradicionalment ha defensat la independència.

Penso que és genial. A la Festa Major no només hi ha gent de Gràcia, sinó que també hi ha qui ve de l’estranger per veure-ho. És una manera de poder donar a conèixer la rei-vindicació del poble català.

Hi estic d’acord sempre que sigui una cosa que surti del veïns i de les diferents enti-tats o associacions populars. No deixa de ser una eina per difondre la independència, la qual cosa s’ha de fer.

Joan Amellconsultor

Cadena curta

No entenc l’afecció a fer cade-nes. No són precisament un símbol de llibertat. Malament rai si un cadenat ens ha d’aju-dar a decidir. O no, perquè potser el que es pretén no consisteix en decidir, sinó en expressar aquiescència sense matisos. Aquí hi haurà el bàndol dels bons, vista la cosa des d’aquest punt. A l’altre s’hi alineen els dolents, que a la vegada són també els bons, vist des del punt de vista contrari. I hi ha algú que consideri bona la dissensió? No. dissentir és nociu, genera soroll, opinió. És pensar críticament. I això no interes-sa a cap de les baules de cap cadena; ni de la que lliga curt, ni de la que, simbòlicament, allibera. L’onze de setembre de 1976 eren quatre els que onejaven estelades. Ara, que les venen als xinos, una gran massa de ciutadans s’ha afegit al voleiar sentimental acríticament. Ha augmentat la quantitat dels que ho volen a costa de la qualitat del què en pensen. Però el fotut del cas és que, aquesta idea ara majoritària, a penes admet opinions divergents, lectures crítiques que es desviïn del tema que encadena la massa cap a la llibertat (sic). Com que passa exactament el ma-teix en l’altre bàndol, penso que tenim un país poca cosa, massa dèbil per afrontar un futur adult, de responsabili-tats plenes. Un dia o altre, hi haurà sectors d’aquests que ara estan tan engrescats, que se’n començaran a desdir. I ja hi serem pel pedregar.

Raf

ael

Val

lbona

Marta farrés

la baula


de Gràcia

18


Carrer Llibertat

La mina encantada. Influ-enciats per l’estètica Hobbit i les històries fantàstiques, els veïns de Llibertat enllesteixen aquests dies un drac gegant que anirà penjat en una de les portalades, una dot-zena de trols fets amb feltre, 250 estalactites i un nombre indeter-

Carrer Joan Blanques de baix de tot

Lletra a lletra. Un guarnit que recorrerà la història de la comuni-cació escrita des de les pintures ru-pestres (una de les portalades) fins els e-mails i whatsapp, passant per l’època egípcia, grega, edat mitja-na o la irrupció de la impremta. Com explica la Carla Carbonell, han descobert les mil maneres de fer servir un llibre. Ampolles de

Carrer Joan Blanques de baix

La impremta. Aquest gran in-vent que va canviar la història de la humanitat centra el decorat de Joan Blanques de Baix. I moltís-simes lletres, números i signes de

Tadeo Jones, Jurassic Park, Mafalda o la impremta envaeixen la resta de carrersInfatigables i generosos, els veïns que es llancen al carrer aquests dies per crear móns divertits i impactants fets a base de cartró, ampolles de plàstic, paper, fusta o tela de ga-lliner, i de robar temps a l’oci o la família, con-

formen un dels pilars més valuosos de la Fes-ta Major. Tenen la competitivitat sana del que vol superar-se i mantenir el nivell d’un con-curs que, a més dels quatre primers guardo-nats, enguany aplega un total de 13 carrers. A

partir d’ara les hores es fan curtes i les mans són el tresor més preuat. Tots coincideixen en què no arriben... Però somriuen i deixen anar allò de, tranquils, que el 15 d’agost estarà tot llest. Text i fotos: Silvia Manzanera

El carrEr BErga s’ha inspirat Enguany En El filM tadEo JonEs pEr rEprEsEntar una sElva plEna d’aniMals


Carrer Berga

Safari Parc. Molts i molts ani-mals. Els veïns de Berga semblen haver agafat el gust pels animals, de tots els tipus i de diferents mi-des. L’hàbitat del carrer serà una selva habitada per goril·les, gira-fes, mussols, flamencs i fins i tot un elefant gegant, amb un prota conegut: Tadeo Jones, a qui no falta l’ocell que no parla i l’exu-berant exploradora. Nombroses làmpades que simulen fulles fetes amb paper verd cobriran el sostre. Una serp de grans dimensions, una cascada, arbres i un poblat ‘caníbal’ seran els principals prota-gonistes d’un guarnit que promet color, detalls i molt esforç.

Activitat recomanadaDiumenge 18 d’agost. 24.30 h. Mad Skauts (reggae / ska).

Carrer Camprodon

Angry birds. La famosa apli-cació de mòbil, tot un fenomen de petits i grans, ha convençut als membres de l’AVV de Campro-don, que ompliran tot el carrer d’ocells emprenyats fets amb te-trabrick, folrat de paper i pintats de diferents colors. Amb capses de cartró -el principal material utilitzat, juntament amb els en-vasos de tetrabrick- es muntaran diversos elements, com el castell (a una de les portalades) i núvols (que aniran penjats). El progra-ma de Camprodon segueix la lí-nia de l’any passat, amb la música com a protagonista i la clàssica botifarrada.

Activitat recomanadaDimecres 21 d’agost. 23 h. Nit de balls llatins.

Carrer Fraternitatde Dalt

La fàbrica de guarnits. Amb tres elements centrals: tiso-res, sistema per pintar i ventila-dors amb ampolles, Fraternitat de Dalt construeix aquests dies la se-

va particular fàbrica on es manu-facturen paisatges bonics i origi-nals. Un concepte menys figurista i més al·legòric. “Ens va agradar la idea i ens vam enganxar”, reconeix la Laia, que dedica, com molts dels seus companys, les vacances a la festa. No faltarà el llançament de mongeta (un clàssic) i el segon concurs d’acudits Emilio López.

Activitat recomanadaDissabte 17 d’agost. 23 h. Con-cert soul amb No Name.

l’alfabet. I un detall, a la part cen-tral de sostre hi aniran penjats els noms de totes les persones que hi ha col·laborat. També destaquen les làmpades de paper amb lletres, unes 40, que aportaran llumino-sitat a carrer que enguany només decorarà dos trams. Durant la fes-ta se sabrà el guanyador de con-curs literari (encara hi ha temps de presentar-s’hi). El primer premi és un curs d’escriptura creativa al La-boratori d’escriptura.

Activitat recomanadaDissabte 17 d’agost. 19 h. De-mostració de cervesa artesana.

plàstic, paper o tela de galliner conformen els principals materi-als amb els que s’ha construït la proposta del carrer, que tornarà a fer un taller relacionat amb el decorat, de làmpades amb fulls de llibres. Els concerts-vermut i els tallers de dansa repeteixen.

Activitat recomanadaDissabte 18 d’agost. 23 h. Con-cert Contrablues.

Carrer Ciudad Real

El món de Mafalda. “Els grans hem viscut tota la trajectò-ria del personatge del Quino, i la gent jove l’ha anat descobrint. La Mafalda ens agrada a tots”, explica Rosa Bofill, presidenta de l’AVV Ciudad Real per justificar el tema escollit pel guarnit d’aquest carrer. Així que no faltaran la sopa, boles del món, tortugues, televisions... Per fer els elements del decorat han substituït la cola per farina, que barrejada amb aigua calenta proporciona l’espessor ideal pel cartró pedra, i és més ecològic.

Activitat recomanadaDijous 15 d’agost. 13 h. Ver-mut amb la coral Iaioflautes.

Carrer La Perla

Dimensió Perla. Inspirats en la ciència ficció retro, els mem-bres de la comissió de festes del carrer Perla s’embruten les mans aquests dies fent, per primer cop, figures de robots i ‘platillos volantes’ (que no ovnis) de pa-per maixé. Els films Metrópolis o Ultimàtum a la Tierra marcaran l’estètica d’aquest guarnit que preveu coets fets de cartró, pla-netes i extraterrestres. D’entre els concerts previstos, destaca el de Seek’em All; diuen que és un concert de Metallica low cost. És el tercer any de Soweto i Andreu Zaragoza omplirà de nou el car-rer a ritme de jazz i blues.

Activitat recomanadaDimarts 20 d’agost. 24 h. Con-cert amb Superfly Party.

de Gràcia

19


Plaça Rovira

L’envelat Rovira. La plaça Rovira serà durant una setmana un gran envelat, on els més nos-tàlgics recordaran, sota unes enor-mes i precioses làmpades fetes amb moltes i treballades ampolles de plàstic, el ball del fanalet, el del solter o el de l’orinal. A més d’aquestes emblemàtiques làmpa-des (hi hauran tres grans), s’està construint un miler de fanalets petits. “La llum és clau”, assegu-ra Joan Llusà, “la temperatura del color és el més important”. La fei- la K taMBé corrE aquEsts diEs pEl local dE l’associació dE vEïns dE Joan BlanquEs dE Baix dEl tot

MEMBrEs dE la coMissió dE puigMartí fEnt El guarnit, aMB El partit dEl Barça dE fons

MiquEl dEl roig, En acció

entrevista

primer cop que ho faig a aquí i ja m’han dit que hi haurà molta gent. A veure com estic de veu!”.

La teva agenda treu fum. A l’agost tinc 23 concerts, si no en surt cap més ara. Sovint haig de dir que no a algun poble per-què em coincideixen concerts. Fa uns anys tocava tres i quatre hores seguides, però ara només dues perquè m’haig de cuidar la veu. La meva dona, que sempre m’acompanya a les actuacions, em va dient que begui aigua, pe-rò només faig un glop en tot el

cEdida / Karlitos Bastida

“Gràcia forma part del meu top 10”concert. Gaudeixo molt a l’esce-nari i no m’agrada parar.I actuar a Gràcia té un plus, un afegit de motivació? Hi ha deu concerts que faig cada estiu i que són un deu perquè fa goig i hi estic molt a gust i Gràcia és un d’ells, com també ho són Arenys de Mar, Palamós, Sants, Vilanova o Vilademat.

Podríem dir que ets el cantau-tor més intergeneracional?Als meus concerts hi ha joves, gent gran i nens perquè canto temes antics però també actuals.

Els meus concerts són festius, de festa major perquè són per xal·lar, per riure i passar-ho bé. Aquest és el meu únic objectiu, que la gent gaudeixi amb l’actu-

ació i per aquest motiu sempre volen que toqui a l’estiu.

‘La farola’ és el teu gran hit?És un clàssic, és l’himne de Catalunya, tothom la coneix i la canta. La vaig començar a cantar fa vint anys quan actu-ava per estrangers en càmpings amb un grup. Ara ja fa dotze anys que actuo en solitari.

Has incorporat nou temes al repertori?Tinc algunes sorpreses prepara-des com una pel Miquel Roca per representar l’infanta Cristi-na en el cas Noos o el “Compra en Sabadell”. La meva música és com un telenotícies, vaig re-novant el repertori, sense obli-dar els grans clàssics.

El cantautor Miquel del Roig debuta enguany a la plaça de la Vila

Només l’artista de l’At-metlla de Mar és capaç de cantar dues hores sense parar enllaçant cançons populars, peces pròpies com “La farola” o versions de clàssics en català. No és d’estranyar, doncs, que ja l’hagin batejat com a “cantautot”.

xavi Tedó

Com afrontes el teu debut a la plaça de la Vila?He actuat set vegades a la Festa Major de Gràcia, però serà el


minat (totes les que es puguin) de roques que faran de làmpades. “Ens falta temps, però la gent ja comença a baixar al carrer i s’ani-ma a treballar”, explica el Ferran. De les activitats destaquen, sense pensar-s’ho dos cops, el concurs de puzzles; tenen un èxit total. Hi ha gent per tot...

Activitat recomanadaDivendres 16 d’agost. 18 h. Jocs tradicionals: trenquem l’olla.

na s’intensifica ara per tal de plas-mar tots els detalls que els veïns de Rovira han dibuixat al paper.

Activitat recomanadaDvendres 16’agost. 20 h. Músi-ques del Món: Zeca do Rolete.

Carrer Progrés

Juràssic Progrés. Amb mo-tiu del vintè aniversari del film d’Steven Spilberg, els cinèfils ve-ïns de Progrés faran reviure als passejants les principals escenes de la pel.lícula de dinosaures. L’entrada del parc, en una de les portalades, donarà pas a la zona de selva –on campen els velociràptors o els espinosaurus, o el laborato-ri, i acabarà amb el ferotge rex. S’ha fet servir quantitats industri-als d’ampolles de plàstic i bosses d’escombraries, cartró, paper, tela de galliner i fusta. Materials que dominen com volen les mans de la Pepi i la Isabel, de 86 i 87 anys, o les de l’Alba i la Bruna (9 i 5).

Activitat recomanadaDiumenge 18 d’agost. 22 h. Ci-nema a la fresca: Jurassic Park.

Carrer Puigmartí

Passeig per la lluna. Un passeig per la Lluna. El saló de ball proposat pels veïns de Puigmartí ha donat pas enguany a un paisatge lunar replet de planetes, asteroides, cometes, estels (els punts de llum del sostre) i astronautes. Un coet de grans dimensions ocuparà una de les portalades. “No seríem nosal-tres si no diguéssim que anem ma-lament de temps, però segur que acabarem i quedarà maco”, explica Mayte Torres, membre de l’AVV. En quant el programa, els veïns subratllen l’actuació dels S’temple Bar el 15 d’agost, música irlandesa amb versions en català, i les dues obres de titelles.

Activitat recomanadaDimarts 20 d’agost. 18 h. Tite-lles al Bavastell.

Carrer Tordera

Natura en expansió. Els guardonats en diverses ocasions i sempre trencadors veïns de Torde-ra tenyiran de verd i de múltiples colors de les flors fetes amb pa-raigües el carrer, amb un decorat diferent al més conceptual cub de Rubik de l’any passat. Un enorme cactus verd donarà la benvinguda als passejants i els convidarà a gau-dir d’un paisatge amable i alegre. Enguany, els veïns de la comissió de festes de Tordera no ha fet ser-vir tanta fusta com l’any passat i ha tirat més de paper, plàstic, car-tró, tela de galliner o fulles de pla-taner recollides al carrer i que re-cobriran algunes de les làmpades.

Activitat recomanadaDivendres 16 d’agost. 12 h. Sortija i piscina.

Placeta Sant Miquel

Venècia. Les màscares del car-naval venecià, els ponts, les gòn-doles i els canals han inspirat el paisatge que construeixen a bon ritme els veïns de Placeta Sant Miquel. Un centenar de bidons de cervesa artesana és la base per fer les làmpades que penjaran del sostre, on també hi haurà els es-cuts de les famílies venecianes. El pont de Rialto fet de fusta, amb una gòndola, donarà al benvin-guda als assistents i les partes es-taran decorades amb els típics pals amarradors de les embarcacions de la ciutat italiana.

Activitat recomanadaDivendres 16 d’agost. 23.30 h. Quartet de la Chata.

de Gràcia

20


ample que ara. Però van dir prou el 2006. Des dels principis dels noranta participava activament en el guarniment fins que va com-plir els setze i va passar a formar part de la junta. “Van ser els meus millors anys”, reconeix. El mateix problema va acabar amb l’essència de Reig i Bonet. En Toni en tenia setze i el següent cinquanta-nou. Fins que els grans van haver de plegar i es va veure incapaç de ves-tir un carrer de 135 metres. Quatre veus d’històrics però en falta una, la de l’arquitecte de guarnits que més premis ha acon-seguit a la Festa Major. En Joan Martorell, autor de les propostes

monumentals que més han que-dat a la retina popular (la fuga de presos o el galliner de Verdi de Dalt; la lluita mexicana de Verdi del Mig), argumenta que va dei-xar la festa l’any 2008 “perquè vaig canviar d’activitat ociosa”. “Els festers, en aquella època, ens imposàvem un nivell molt alt; ara bé, ningú és imprescindible”, as-segura. La festa, no obstant això, segons Martorell, sí que necessita un replantejament de finança-ment per “no basar-se en el diner públic”. I llança una proposta: atorgar llicències de bar a un local social amb compromís cultural.

El prEsidEnt dE la fundació fEsta MaJor i dirigEnt dEl carrEr Joan BlanquEs dE dalt, ricard Estruch, rEcollint un prEMi El 2003

Aquest any un tros de cel plora a Gràcia per-què s’ha quedat descosit. La desaparició del carrer Joan Blanques de Dalt en el mapa de la Festa Major de Gràcia preveu que aquest agost no hi vessin històries de colors, uto-

pies màgiques que deixen enrere un estil propi. Amb l’adéu de Joan Blanques de Dalt se’n va també el president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, i el seu cognom s’afegeix a una ja llarga llista de dirigents

històrics de la festa que ja han plegat veles. Joan Blanques de Dalt resta, així, en disset trams de carrers la Festa Major de Gràcia; sumant-se a Providència, Bruniquer i Reig i Bonet entre els més recents.

dAVId ZORRAQUINO

Són molts els motius que amb els anys han anat despullant i vestint la Festa Major de Gràcia, tal com argumenta Josep Maria Contel, expresident de la comissió de fes-tes de Verdi de Dalt, que va dei-xar de fer festa el 2006 després de guanyar tots els primers premi que va voler. Ara patró de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, i res-ponsable de comunicació, Contel posa el seu vernís d’historiador per recordar els grans relleus de festers que es van produir amb la Guerra de Cuba de 1896. “El principal problema de la desaparició pro-

gressiva dels guariments dels car-rers és justament aquest, el relleu generacional i cada carrer compta amb problemes individuals –eco-nòmics o logístics– però que al-hora sempre concorden amb situ-acions d’altres guarnits”. Solució: Aprofitar el temps lliure que ens concedeix la crisi econòmica i els problemes de l’atur per participar i fer-ne d’aquesta crisi una opor-tunitat que ens ompli. En Lluís Aromí, expresident de la comissió de festes de Bruniquer, és un dels últims que va abando-nar el vaixell del seu carrer guar-nit l’any 2011. L’ara tresorer de

té sang”, ironitza davant del repte que tenen les noves generacions. L’expresident de Bruniquer afe-geix que és impossible tirar enda-vant unes festes de carrer només venent cerveses a les barres. La Manolita Domínguez, possi-blement la dirigent més coneguda de la Festa Major, amb el permís de Mar Gil, ha viscut intensament sempre la festa del carrer de Pro-vidència. Fins l’any passat. Com a veïna de Gràcia i tresorera del seu carrer fins van decidir plegar. Ara és vocal de la Fundació. “No pot ser que qui estigui pujat a la bastida tingui 70 anys”. Com tots

“Quan ens trobàvem els quatre que

quedàvem, dèiem: vinga va”, diu Aromí

arxiu

Els exdirigents són a la Fundació o es dediquen a altres activitats ocioses

la Fundació té raons de pes per-sonals. “Quan va morir en Rafael, el Lolo, sabíem que havíem aca-bat. Quedàvem quatre”, afirma. Vuitanta-sis anys tenia el decora-dor del carrer Bruniquer quan va deixar-los. Aquesta es la realitat latent de molts carrers de la Vila de Gràcia. La mitjana d’edat su-pera els límits de les capacitats per tal de tirar endavant tals infraes-tructures. “Quan ens trobàvem els quatre que quedàvem, ens miràvem i ens deiem: Vinga, va, muntem! Però un segon més tard ens adonàvem que era impossi-ble sense el Lolo”. “El jovent no

els altres emfatitza el problema del relleu generacional i dóna les grà-cies no haver patit problemes de deutes o de local. La implicació en el tram de carrer cada cop era me-nor, “els de sempre”. Suposava re-córrer a amics, familiars, familiars d’amics... Però el treball és de tot l’any”. És evident que la corda es pot tensar però arriba un moment que es trenca. En Toni Zafra era un dels vete-rans més joves de la Festa Major, ara té vint-i-sis anys, i des de ben jove va involucar-se en la comissió de festes del carrer Reig i Bonet, quan la festa tenia un mapa més

“El temps lliure que ofereix la crisi és una oportunitat per a l’altruisme”

Josep Maria Contelexpresident de la

Comissió de Festes de Verdi de dalt

“Els carrers, per finançar-se, podrien tenir un local social amb llicència de bar”

Joan Martorellexarquitecte de guarnits

de Verdi de dalti Verdi del Mig

“Jo sol i amb 18 anys em veia incapaç de trobar un equip i encarar el decorat”

Toni Zafraexpresident de la

Comissió de Festesde Reig i Bonet

“No pot ser que qui estigui pujat a la bastida tingui setanta anys”

Manolita Domínguezextresorera de

la Comissió de Festesde Providència

“Quan va morir en Rafael, “el Lolo” sabíem que havíem acabat, érem quatre”

Lluís Aromíexpresident de

la Comissió de Festesde Bruniquer

la festa des de la barrera

Per què els dirigents històrics de la Festa Major abandonen el vaixell?

de Gràcia

21


estrevistaAlbert Balanzà

“Al músic li interessa la política, però hi troba molta merda”

Entrevista a Jordi Lanuza, líder d’Inspira i amo del bar Vinil

Jordi ‘Inspira’ Lanuza (Barcelona, 1976) viurà un any més la Festa Major de Gràcia des de la seva doble condició de músic que serveix copes des de la barra del Vinil, justament allà on s’hi troben tots els músics. Per primer cop a ‘Amunt’ (Amniòtic Records, 2013) parla de política i n’ha deixat prou constància a les seves columnes a la contra de l’Independent.

Només heu tocat un cop per Festa Major.Sí, va ser el 17 d’agost de 2010 a la plaça Rovira, en el primer bolo de la gira ‘Escapistes’. Vam sonar fluixos aquell dia...

I ara ‘Amunt’. És més concret i pensat com a disc i no com a recull de can-çons. No és tan eufòric, però sí que hi ha una constància i una manera de veure la vida. És un créixer sense parar...

Dius que “la pujada mai s’acaba”... Qui en té la culpa? És més fàcil donar-li la culpa a l’altre, quan nosaltres generem també algunes contres.

Un dels teus germans musi-cals, Pau Vallvé, deia que ve-nia d’una mala llet i que ara ho veu millor. Tu a l’inrevès?No he deixat de ser conscient dels problemes que tenim, he intentat comprendre el meu

El MÚsic graciEnc al sEu Bar, diEs dEsprés dE l’EntrEvista

silvia ManzanEra

voltant. Potser a ‘Escapistes’ mi-rava més cap endins, i ara he mi-rat més enfora.

T’interessa la política?Sí, però m’entristeix. No tenen sentit uns dirigents que estan per sobre teu i que poden fer coses que tu no pots fer. Hi ha dos temes on parlo de política i de l’ésser humà en el seu costat més fosc.

Hi ha polítics al teu bar?No, o no ho sé. Els de la CUP hi passen pel davant.

Al músic li interessa la política? Molt, però la segueix com una sèrie on t’has perdut moltes tem-porades i no l’arribes a entendre.

Estem tan lluny d’aquesta trama que intentes treure la pols i no pots, perquè hi ha molta merda.

De què es parla al Vinil?De política però sobretot de coses que t’enriqueixen internament. Ara els temes de parella triomfen. És un consultori emocional.

Quina és la cosa més estranya que s’ha parit al Vinil?Quan el Raemon Rodríguez va portar al Jeremy Enigk. Vam fer una banda una nit de borratxera.

S’acabarà el ‘forever young’?És una manera d’estar en contac-te amb una part de tu que mai deixarà de ser infant. Si no tenim això, caiem en l’amargor.

Ho dius a ‘Petits’ al nou disc.Sí, és un homenatge a compar-tir essències amb tu i els altres.

Tu venies del punk i altres del hardcore. Què us ha passat?Som ‘perros viejos’. Ja fa 23 anys que toco, i fem el que vo-lem fer de veritat. Copiar ja ha passat.

Sempre m’ha interessat el pont que fas o fa el bar entre músics.A través del Pep Rius vaig co-nèixer la Dharma. Mishima i Standstill eren totalment opo-sats i al Vinil van congeniar. També amb Love of Lesbian. N’estic orgullós que es creïn lligams en un simple bar.

la baula

Gràcia is not Barcelona

Que en fa d’anys que Grà-cia va dir que no volia ser Barcelona, però Barcelona va decidir que sí. durant tot aquest temps, tot i l’esforç del poder polític de la capital per crear una marca forta i única sota les sigles BCN, Gràcia ha mantingut el caràcter propi que la fa diferent de la resta de Barcelona i que omple d’orgull els seus vilatans. Ho sabem els qui vivim a Gràcia i ho saben la resta de barcelo-nins. Gràcia ha reivindicat des de sempre la seva personali-tat diferenciada de la resta de Barcelona. La festa major, n’és un dels exemples més desta-cats, però no és pas l’únic. El fet diferencial gracienc s’evi-dencia de moltes més mane-res: la singularitat dels seus carrers i places, el dinamisme i la força de la seva societat, el lideratge exercit en temes com la democràcia participa-tiva, el paper reinvindicatiu i inconformista que li dónen caràcter, la convivència entre veïns de diferents ètnies, llengües i origens… Sovint, però, no n’hi ha prou en ser diferent perquè et reconeguin aquesta singularitat. L’única manera de ser reconeguts és exercir el dret a l’autodeter-minació. És sa, democràtic i necessari. Catalunya té ara una oportunitat històrica. Si no l’aprofita li passarà com a Gràcia que, tot i tenir tots els arguments per exclamar que is not Barcelona, continua sent de Barcelona. deixeu-ho-nos decidir.

Rog

er R

ofín

la festa des de la barrera

de Gràcia

22


El Trofeu Vila de Gràcia diu adéu a Delmàs, el gran capità de l’EuropaMolt més que un partit. Molt més que la presentació oficial de l’equip davant de l’afició. El Trofeu Vila de Gràcia adquireix enguany un prota-gonisme especial amb l’homenatge

al gran capità escapulat, Àlex Del-màs, que penja les botes després de set temporades al primer equip amb 245 partits oficials disputats i sent el cinquè jugador que més par-

tits ha disputat amb la samarreta escapulada. Serà la darrera oportu-nitat d’acomiadar-se d’un jugador que ja és una llegenda de la histò-ria d’aquest club centenari.

xAVI TEdó

El migcampista de la Roca del Vallès saltarà a la gespa del Nou Sardenya per darrer cop el proper 15 d’agost a les vuit del vespre. Ho farà com a titular per ser substituït al cap d’uns minuts perquè rebi l’ovació de l’afició, que ja l’ha ele-vat a la categoria de llegenda per la seva implicació en el club. Als 35 anys d’edat, Delmàs es retira en el club del seu cor com va ma-nifestar en la roda de premsa que va convocar a finals de temporada per anunciar el seu adéu. La di-

novena edició del Trofeu Vila de Gràcia serà la més especial, doncs, de totes les fins ara disputades per-què serà el reconeixement a tota una trajectòria personal. La junta directiva espera que l’estadi pre-senti un bon aspecte tenint pre-sent que les entrades costen entres tres i cinc euros i que els menors de 14 anys no paguen. Més enllà de l’homenatge, el partit contra l’Olot, que acaba de pujar per primer cop a 2B després de der-rotar a l’última ronda a l’Aradina (botxí dels graciencs), servirà per

àlEx dElMàs plorant dEsprés dE l’EliMinació dEl play-off d’ascEns a 2B En El sEu darrEr partit oficial aMB l’Europa

àngEl garrEta

Politització de la festa?

Les festes populars que se celebren en la data de la Mare de déu d’Agost, tenen un orígen rural i, a banda d’assimilar-se a aquesta festivitat religiosa, cor-responen, en el calendari camperol, al final del cicle agrícola. És la celebració del gra al graner i la palla al paller i d’haver extret de la terra, amb molt sofri-ment, aliment per a bèsties i humans de cara al dur hivern. Ara bé, les úniques bèsties que els graciencs tenim a casa, menjen boletes de pinso, nosaltres comprem pa de panificado-ra i el nostre cicle laboral més aviat es basa en el que anomenem vacances (una paraula sense sentit a l’antic món rural i també si no tenim feina, és clar). Així, en un context urbà i majoritàriament laic, po-dem arribar a la conclusió (potser massa superficial) de que la Festa Major és senzillament una manifes-tació lúdica. Ara bé, jo diria que des de finals del segle xIx la Festa, a banda de la simbologia rural i religiosa, és una decisió política dels graciencs. I el suport que rep de les institucions pú-bliques prové de polítiques concretes. L’organització de la festa, la cooperació popular, el treball col.lectiu, el sistema assembleari de les associacions de carrers, són situacions polítiques. des de la decisió del tema d’un guarnit fins a les estratègies de pacifica-ció, passant per les festes alternatives o l’aposta pels materials reciclables, el protocol festiu o la tria del pregoner... són accions polítiques. Tothom té dret a pensar que la festa no està, no estava o no ha d’estar polititzada, però la defen-sa de la despolitització de la festa també és una posició política, i ja sabem que la política és una cosa humana (i sana, si tots la podem fer). Les retallades i el dret a decidir interessen als graciencs. La política professional i la premsa es concentren aquí. El poble també.

Víc

tor

Nubla

mesurar les forces dels escapulats en el seu nou assalt per entrar a la promoció d’ascens. També per veure les sis cares noves de l’equip després d’una pretemporada en què els graciencs juguen, com és habitual, tots els partits lluny del Nou Sardenya. Una temporada en què l’afició espera reviure de nou el somni del play-off quedant en-tre els quatre primers classificats. Un èxit que permetria de ben segur eixamplar una massa social àvida per portar l’Europa el més amunt possible.

El preu de les entrades es mou entre els 3 i 5 euros i els menors de 14 anys no paguen

la baula

els altres clàssics esportius de Festa Major

17è Torneig de Bàsquet 3x3La Salle de Gràcia celebrarà el 15 d’agost i durant tot el dia aquesta competició de bàsquet que obre el programa esportiu de la Festa Major.

12è Torneig de Tennis TaulaEl Centre Moral de Gràcia or-ganitza aquest tradicional tor-neig que es disputarà el diven-dres 16 d’agost a l’Espai Albert

Musons a partir de les deu del matí en diferents categories. Les inscripcions es poden fer a la Fundació Festa Major.

Pedalada popularAmb un recorreguts pels carrers més emblemàtics, el Club Ci-clista de Gràcia celebra el dis-sabte 17 la pedalada popular, que s’inicia al passeig de Sant Joan i es clou a la Travessera.

els esports

tribunaÀlex delmàs, excapità del Club Esportiu Europa

Fins sempre!

És difícil descriure totes les emocions i records amb els que afronto aquest partit d’ho-menatge. El meu cor desperta dos sentiments contraposats. d’una banda, la tristesa pròpia de deixar la pràctica d’aquest esport que m’ha donat tant i per haver de deixar de ser el capità de l’Europa. Em trobo bé, encara em sento jugador i això encara ho fa més difícil. Però alhora marxo content. Amb la satisfacció d’haver-ho pogut deixar quan, com i on he volgut. Aquest és un privi-legi només a l’abast de pocs i dóna sentit a la meva decisió. Sempre ho havia imaginat així i he pogut fer-ho realitat. Els minuts que estigui al camp em

passaran pel cap grans mo-ments com a futbolista i també els instants més durs. Em vindrà al cap molta gent important per a mi i que no tinc sufici-ent espai per mencionar. Ara és el moment de donar les gràcies sobretot al futbol, li agraeixo tots els valors que m’ha ensenyat i tota la gent que m’ha permès conèixer. Agraeixo al meu pare que em transmetés l’amor pel futbol. Serà un repte encisador fer el mateix amb el meu fill Arnal. No puc deixar de donar les grà-cies també a la gent de Gràcia. Una vila orgullosa de sí mateixa. Símbol de catalanitat i que, molt castigada durant la Guerra Civil, ha sabut sobreviure sempre a

tot. Un barri únic, diferent, que m’estima i que m’estimo molt. He sentit molt a prop l’afecte de la seva gent, entitats i institucions. Fins i tot vaig guanyar la votació per ser el pregoner de la Festa Major de 2012, que vau proposar des d’aquest setmanari! És un plaer

immens poder ser un dels referents d’aquesta vila tant màgica. Gràcia i l’Europa són ja per sempre dins del meu cor i el de la meva família. Per tot plegat, vull que la gent sàpiga que he volgut penjar les botes aquí, al nostre club. És un gest que

demostra el que aquest club significa per mi. La meva ma-nera particular de tornar tota l’estima i tot el que m’ha do-nat l’Europa. La meva mostra de respecte i estima a aquest club, a la seva història, al seu barri i, sobretot, a la seva fantàstica gent. Així que, encara que sigui només per uns minuts, i com diu el nostre himne, portaré amb orgull el 10 del blau escapulari. Fins sempre! Visca l’Europa!

de Gràcia

23


de Gràcia

24


Documents

Indepe-Gràcia 494 FM - L'Independent de Gràciade Gràcia 2 26 de juliol de 2013 l’independent EspEcial FEsta Major La Festa Major de Gràcia 2013 recupera tremp polític amb el