Independent de Gràcia 474

474

8 d

e m

arç

de

20

13

Acord per reformar la rambleta de Via Augusta a partir del 2014

sumari

12TEATRE

Benet i Jornet tanca la seva trilogia a l’Almeria Teatre

14FuTbol

L’Europa busca el segon lloc en una jornada propícia

ISSN - 1695-4793

aquesta setmana, un cop CiU i PP han pactat un llistat d’inver-sions en infraestructures que ga-ranteixen la posada en ordre del colapsadíssim espai que puja des de l’avinguda Diagonal fins a la

Laia CoLL

Laia CoLL

Els tècnics del Districte es quei-xaven obertament en els últims mesos de la manca d’una decisió política per tirar endavant la re-forma de la rambleta de Via Au-gusta i la decisió ja s’ha produït

plaça Gal·la Placídia. La remo-delació, no obstant això, haurà d’anar acompanyada d’un infor-me de Mobilitat, tal i com recla-men veïns i comerciants.

Pàgina 7

L’esquerra independentista de Gràcia està ultimant un pro-jecte de local social obert al barri que té tots els números d’ubicar-se a l’històric bar Re-solís de la plaça del Raspall. Les converses amb el propie-tari de l’establiment avancen a bon ritme i l’acord es pot ru-bricar en els propers dies.

Pàgina 10

El Resolís, probable seu de la CUP

de Gràcia

2

8 de març de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Aviat de tot farà trenta anys, la primera okupació de Barcelona al Torrent de l’Olla o la inauguració de la discoteca KGB, per posar dos exemples. I el temps passa però sembla que, en el cas de la sala del carrer Alegre de Dalt, no hi ha manera de redreçar la convivència entre els veïns i els usuaris. Ara un rebrot del bote-llot, que havia amainat des que el 2010 una ofensiva veïnal va fer-se sentir en un ple municipal, ha comportat noves sancions per part del Districte i noves mesures de pressió per part de la Guàrdia Urbana. L’anomenat Kiosc General de Barcelona, proba-blement la sala més llegendària de la ciutat, no ha sabut o no ha pogut controlar la seva relació amb l’entorn, perquè sempre ha

tingut un afegit de dificultat en un espai de carrers secundaris i silenciosos on un crit ressona molt més que si es produís en una plaça del nucli històric o en un dels carrers de bars i restau-rants de la Vila.El Districte, ara governat per un

equip de govern que quan estava a l’oposició burxava l’executiu local perquè controlés les queixes periòdiques dels veïns -com no recordar la veïna del KGB que a cada ple feia en temps del regidor Ferran Mascarell el seu informe de situació!-, no vol que cap element de control de la sala o dels seus entorns se li escapi de les mans i ha actuat en els últims mesos multant la sala amb

3.500 euros per incompliment de la normativa del personal del control d’accés o obrint un expedient per incompliment de les condicions d’insonorització. També la Guàrdia Urbana va ai-xecar en una nit fins a 25 multes per consum d’alcohol a la via

pública, sobretot contra la gent que s’acumula a les escales del número 50 del carrer Legalitat.Probablement no cal actuar d’una manera tan dura com el 2006, quan el regidor Ricard Martínez va aconseguir tancar la sala de manera cautelar durant dos mesos i mig, però tornem a estar en aquell moment d’extrema sensibilitat, on fins i tot els veïns i els dirigents d’entitats utilitzen les xarxes socials per advertir al minut de qualsevol incidència relacionada amb sorolls o proble-mes al voltant de la sala. No ho tenen fàcil els responsables del KGB per redreçar la situació, i ho han intentat molts cops, però Barcelona també ha de mesurar què representa perdre un espai d’oci en la difícil equació que ha de combinar el dret al descans dels veïns i el dret a guanyar-se la vida amb un negoci.

La violència no només s’ex-pressa de manera física. Quan hem de marxar ben lluny, estem essent vícti-mes de violència. Els qui es queden, perquè se’ls priva de la gent que estimen, i els qui marxen, perquè van a un lloc desconegut, on s’han d’adaptar, on seran tractats d’estranys-estrangers. Si marxem quedem privats dels llaços familiars, dels amics, dels nostres costums i cultura, quedem fragilitzats. El desarrelament el veig en persones, sovint professi-onals, que han hagut de marxar dels seus països. Estan desorientades, confuses, deprimides, no entenen què els passa. Els seus referents no són els que troben al seu voltant. Haver de marxar per força és un acte de violència, que les nostres “elits malè-fiques” ens imposen, d’una manera subtil, disfressant l’atac a la població en for-ma de crisi econòmica per fragilitzar la població. No poder compartir la nostra vida amb el nostre grup d’iguals és un acte de vio-lència, com ho és obligar-nos a fer jornades laborals llarguíssimes, perquè no tinguem temps ni esma de veure ningú, no sigui que compartint amb els altres se’ns acudeixin idees per canviar el món que ens han imposat viure.

ViolènciaNo ens en sortim amb el KGBÀngels Córcoles

el dependentEl mercat de l’Abaceria ja ha entrat defini-tivament en el nou segle, després que ha-gi estat protagonista d’una de les notícies de conya que ElMundoToday difon a través de la xarxa o de la Cadena SER. A l’Abaceria, segons explicava dimarts el periodista Kike García, “hi ha cua a la parada de Fruïtes Vidal”. El titular ja era indicatiu: “‘Eh, que hi ha una cua’, diu gent fent cua”. “Totes les declaracions semblen confirmar que, certa-ment, és necessari esperar torn per ser atès”, reblava.

Tornem a viure aquell moment d’extrema sensibilitat amb la sala d’Alegre de Dalt

Els nostres media, molt tendenciosos, comencen la història de Chávez el 1992 amb el cop d’estat, però podrien començar el 1989 quan, el poble veneçolà, acorralat per mesures d’ajust neoliberals, es re-volta saquejant supermer-cats per aconseguir men-jar, i l’exèrcit mata més de 3.000 persones. D’aquí ve l’aixecament de Chávez, que fracassa. El 1999 el poble l’elegeix i començarà un camí revolucionarà el continent. Aconsegueix que l’empresa petrolera

estatal no dilapidi els beneficis amb sous als directius, sinó que aquests recursos arribin a l’era-ri públic, s’insubordina a l’FMI, posa a lloc les multinacionals que operen en el país, impulsa les ‘missiones’ de sanitat, alfa-betització, educació primària, secundària i universitària, cul-tura, economia cooperativa,... i un sense fi de mesures de tot tipus impulsant la democràcia comunitària, al mateix temps que guanya processos electo-rals un rera un altre, invalidant totalment el qualificatiu de “dictador”. Tot això activa els adversaris que intenten deses-

No ho tenen fàcil els responsables del local per redreçar una nova situació crítica

Fin

s s

emp

re, C

hávez

tabilitzar i arriben a intentar derrocar el govern: El 2002 l’exèrcit segresta Chávez i la patronal pren el poder, amb la benedicció d’EEUU i Aznar. Però el poble i l’exèrcit fidel reverteixen el cop en un cas sense precedents. La revolució bolivariana arriba a guanyar fins a 13 eleccions, s’erradica l’analfabetisme, la despesa so-cial puja al 60%, es redueix un 44% la pobresa i es “contamina” altres governs llatinoamericans sota aquest influxe. De moment el socialisme del segle XXI no arriba a Europa, perquè estem massa obsessionats pagant el deute. Amèrica Llatina ja va viure les dècades perdudes dels 70 i 80, i després ha reaccionat amb governs molt d’esquerra. Farem bé d’aprendre d’ells i no esperar solucions de les políti-ques d’austeritat. Allí va caldre donar un cop de puny sobre la taula i modificar les regles de joc perquè l’economia estigués al servei de les persones.

Jordi oriola

de Gràcia

3

8 de març de 2013l’independent Opinió

el bloc

l’Elvira

Hi ha persones de l’admi-nistració amb les quals vas fent camí, passen els anys i un dia engeguen una nova etapa, que suposarà una connexió diferent, menys sovintejada. Són aquelles persones que els periodistes dels mitjans diem que estan ‘a l’altre costat de la força’. L’Elvira Conejero ha estat durant anys i panys una d’aquestes grans companyes de viatge, en tant que cap de comunicació del Districte, i a mi no em dóna la gana que se’n vagi en silenci. I ho dic ara i aquí: mai m’ha filtrat ni una sola notícia. És curiós: més aviat va ser protagonista d’una de les primeres notícies de l’Inde-pendent, al número 5, quan una intoxicació en un res-taurant quasi l’envia a l’altre barri. El restaurant va txapar. Tot i les importants seqüel.les, l’Elvira no va deixar de fer mai la seva feina, i conec molt poca gent que hagi desenvolupat el càrrec d’una manera tan lleial i discreta. Ens hem barallat poc i alhora ens hem respectat, i quan divendres va comunicar oficialment que marxava, vaig somriure. Jo ja ho sabia. L’Elvira va incomplir per pri-mera i única vegada la seva màxima fa pocs dies.

Alb

ert Balanzà

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCL

direcTor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. conseLL di recTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor Lo-caL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: síLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, meritxeLL díaz, núria faL-Có, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Gine-bra vaLL. coL.La Boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guarro, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘pa-tata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, ro-Ger rofín, tristram, rafaeL vaLLbona, vo-CaLia de La dona de L’avv. FoTograFia: Laia CoLL, Joan perramon. MaqueTació: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLar-nau. PuBLiciTaT: montse fiGueroLa (692 601 263). disTriBució: Cet Labor-90. iMPriMeix: induGraf offset, s.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 474

núM. 474

Textos i fotos: Alfredo Cano què en penseu...

T’agradaria que La cuP es quedÉs eL Bar resoLís de PLaça rasPaLL? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

...de reformar la Festa Major mantenint el dia del pregó?

tribunaXavier Muñoz-Torrent, geògraf

Els globus-sonda

Un professor de marketing aplicat a la gestió pública explicava que una tècnica força utilitzada pels polítics davant d’una decisió polèmica és llançar globus-sonda per saber si l’aplicació d’una me-sura agradaria o no a la gent. De les reaccions se’n podria deduir l’alternativa més encertada, d’acord amb allò que estava més a prop del consens. Afegia, però, que aquella tècnica no n’és per abusar, car no es pot substi-tuir mai la decisió política –la que prové de l’anàlisi racional dels antecedents, de l’opinió i del diàleg entre les parts interessades, i de la ponde-ració de costos, de recursos i de possibles efectes– per una constant recurrència al llançament de notícies a mit-ges o de rumors interessats, perquè, a banda de generar alarmes o expectatives, mostra la por a assumir les responsabilitats del càrrec. El resultat de la tècnica mai no ha d’estalviar al polític dirimir en un dilema exercint plenament llur capacitat, ja que el contrari palesa indis-creció, falta de determinació i criteri, opacitat o, fins i tot, una manera covarda de fer política, com és defugir la seva responsabilitat. A aquest defugir sovint s’hi afegeix la coneguda tècnica d’escu-dar-se en dictats superiors. Tanmateix, hi ha polítics que dels temptejos en fan hàbit, deixant que les decisions

rebudes, siguin socials o no, donant peu al polític a mascarar decisions, segons li interessi, rere el clam d’entitats (algunes de dubtosa representativitat) en les quals es pretexta, quan en

realitat la responsabilitat final és només seva.Paradigma d’això ha estat l’espasmòdica gestió del pla del Park Güell. El llançament de globus-sonda ha estat continu des que s’anuncià la redacció del nou pla d’usos (ja en el go-

vern anterior, però multiplicat en l’actual), fins a generar tal estat d’estrès social que amb molta dificultat la credibilitat del govern municipal en sor-tirà indemne. A cada globus sonda s’hi ha aparellat un des-propòsit encara més gran que l’anterior: des de l’amenaça d’expropiacions fins a restric-cions i cobraments d’entrada i a discriminacions entre ciu-tadans del mateix districte. En aquest cas l’exercici maldestre de la política està causant als graciencs més estralls que be-neficis, de forma que el cost de la decisió de no prendre’n cap de ben presa i a temps potser resulti altament car i pervers per a tots, àdhuc per al propi polític.

flueixin soles o forçant-les, mal-grat puguin generar enfronta-ments entre ciutadans, que no només provoquen desassossec, insolidaritat i més desconfi-ança, sinó que, a més, poden crear problemes allà on no els hi havia.D’un temps ençà, l’estil de govern que se’ns dispensa a Gràcia ha estat precisament en aquella direcció, llançant-se tan-tes sondes que, si realment fos-sin globus aerostàtics, no ens deixarien veure el cel. Ens es-tem acostumant a rebre’n tants que el concepte de participació ciutadana cada cop s’identifica més amb una grollera utilització de la bona fe de les persones o, pitjor encara, en actuar reacti-vament en funció de pressions

Hi ha polítiques que dels temptejos enfan hàbit, forçant algunes decisions

Joan Torremade Angel Garrigaprejubilat

Antonio Rodríguezpensionista

José Antonio Nievasrepartidor

Fa falta una mica més de calma pels veïns, així que em sembla millor que es regulin els concerts. I també em sem-bla perfecte que no es canviï el dia del pregó perquè sempre s’ha fet un dia abans a la plaça de la Vila.

Crec que la festa major està bé així, potser posaria més con-certs i més activitats. Pel que fa al dia del pregó, em sembla cor-recte que el dia es mantingui, com és tradició, el 14 d’agost.

Sempre que els canvis que s’aprovin siguin per a bé, la reforma és positiva. És bo, però, que el dia del pregó continuï sent el mateix. És tradició que la Festa Major arrenqui el 14 d’agost amb el pregó.

Em sembla correcte la reforma o els canvis que la Fundació vol fer a la Festa Major i que al final es mantingui el dia del pregó. S’hauria de facilitar el repartiment de provisions du-rant els dies de la festa, per tal de no molestar el visitant.

de Gràcia

4

8 de març de 2013l’independent Opinió

tribuna tribunaRoser Latorre Tafanell. Presidenta dels Castellers de la Vila de Gràcia Grup d’Habitatge i Espai Públici Assemblea de la Vila (AVdG)

Entenc que tots els castellers de la Vila de Gràcia i graci-encs saben que el color que portem és blau perquè és el color que identifiquem amb Gràcia. És el color del fons de l’escut de Gràcia i per això moltes entitats l’hem adoptat.Però ara us vull explicar com fou que es va organitzar per primera vegada aquesta acti-vitat anomenada “Diada de la Sang Blava” que enguany fa-rem el proper 9 de març amb la novetat que aquest any s’hi han sumat altres entitats de la Vila.Fa uns cinc o sis anys, a la Colla, com sempre pels volts de Nadal, vàrem celebrar el Tió per la canalla a la nostra seu social. Durant la celebra-ció una anxaneta ens va dir que no es trobava massa bé i els seus pares el varen portar a cal metge.El metge, que de malalties de canalla en sabia molt, va preferir quedar-se el nostre anxaneta a l’hospital, per auscultar-lo i observar-lo cor-rectament. Vet aquí, doncs, que el nostre estimat anxa-neta estava malalt i el metge va decidir que es quedés a

... cases sense gent. El passat dilluns 11 de febrer, veins i veïnes de la Vila de Gràcia van ocupar diversos pisos per a famílies i joves treballadores. Mentre Gràcia es va construint com a a barri d’elit on s’obren pisos turístics, apartaments de luxe i hostels, moltes treba-lladores i precàries han hagut d’abandonar el seu habitatge pressionades per els alts cos-tos dels pisos i uns ingressos que no paren de reduir-se o bé desapareixen. On avui passa el cap de setmana un turista solvent o viu un nou ric gracienc ahir vivia una família treballadora que ha hagut de marxar: Les polítiques d’urbanisme no són innocents, són culpables d’un apartheid econòmic que segrega els més precaris i vulnerables pujant preus de lloguer i venta d’habitat-ges, obrint botigues, bars i restaurants de luxe, canviant la fisonomia de la Vila per atraure rics i turistes. I els pobres i precaris fan nosa. Fa pocs anys es comptabilitzaven a Barcelona 80.000 pisos buits i al Districte de Gràcia 8.000. Segons informacions apare-gudes a L’Independent (abril de 2011, núm. 387) citant fonts de l’Observatori DESC,

la petita història de la Diada de la Sang blava Gent sense casa...

l’Hospital, on el cuidarien d’allò més bé. I així fou.I què vàrem fer la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia? Doncs com que teníem ganes de veure’l i ell també volia estar amb nosaltres, vàrem organitzar una petita actuació a l’Hospital.Ens vam trobar a la porta de l’hospital i vàrem pujar en cercavila fins davant de la seva habitació. Allà li férem un pilar, un gran i emocionant pilar.Aprofitant que érem allà, vàrem decidir anar a donar sang i incentivar que tots els castellers que havien vingut en donessin.I així fou com va començar la

que basa el seu informe en les dades del Tribunal Superior de Justícia “...només en el primer mes d’anàlisi s’han detectat 36 desnonaments a Gràcia; això és més d’una família al dia que ha hagut de fer les maletes i marxar de casa perquè no ha pogut fer front al pagament de la hipoteca o del lloguer”. Reivindiquem una vila com-bativa i solidaria, una vila que no es plegui als designes de les grans constructores, dels polítics, de la banca, de la patronal; que no es doblegui

als negocis i beneficis dels rics sinó de la gent que hi viu en ella. Reivindiquem una Vila dig-ne on ningú

hagi de marxar a causa de la precarie tat laboral, on tothom pugui tenir garantit un sostre i on la solidaritat i el suport mu-tu no siguin quatre almoines per rentar-se la consciència sinó una actitud i una pràctica entre totes les treballadores que poblem la vila. La riquesa d’una minoria privilegiada és la misèria d’una majoria treballadora. La solidaritat és la nostra millor arma. No per-metrem que ningú es quedi al carrer o hagi d’anar-se fora de la Vila per motius ecóno-mics. Si ens toquen a una ens toquen a totes!

“Diada de la Sang Blava”.Ara, enlloc d’anar a l’Hospi-tal, vénen al nostre local per facilitar-nos la donació: tot un detall. I enguany, a més, coneixeran el nostre nou local, Can Musons. Gràcies al suport d’altres entitats hem pogut obrir la donació a tots els graciencs i gracienques.Per això us esperem el proper dissabte dia 9 de març de 10 a 14 hores a Can Musons (C/Alzina 7), perquè amb una vegada no n’hi han prou! (Ah, per cert, el nostre anxaneta, que ja és tot un xicotot, està bé, molt bé, i per si no ho sabíeu, es diu Raimon).

Laia CoLL

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

raconsPep Boatella

On avui viu un nou ric gracienc ahir vivia una família treballadora que ha hagut de marxar

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. A totes elles, moltes gràcies.

Mikko SavikkoDonatiu: 52 euros

Punt Verd Tabuenca i Srta MagdaDonatiu: 50 euros

de Gràcia

5


Políticabreus

ICV-EUiA vol una consulta pels jardins de Grassot

Moren dos històrics de PSC i CiU

El grup municipal d’ICV-EUiA al Districte demanarà en el prò-xim ple de dijous 14 que l’equip de govern local impulsi un pro-cés de participació sobre els usos dels jardins d’Antoni Puigverd, al barri de Camp d’en Grassot. La proposició insta el Districte a iniciar els tràmits per l’adqui-sició dels terrenys qualificats de transformació a zona verda de I’àmbit dels jardins i després s’intercanviïn les qualificacions amb els jardins de la Sedeta. Un cop fets aquests tràmits admi-nistratius, ICV-EUiA planteja que es faci un procès participa-tiu per definir els usos d’aquest equipament “tenint en compte la necessitat educatives, juvenils i socials del barri”.

El veterà militant i fundador de l’agrupació local del PSC Ignasi Ledesma va morir el pas-sat diumenge 24 de febrer als 80 anys d’edat. En una nota a la web, els socialistes graciencs lamenten la mort i valoren la implicació de Ledesma “tant en els moments d’ocupar càr-recs en executives com a l’hora de ser interventor, apoderat o col·laborador”. CDC també està de dol per la mort de Jo-sep Maria Sadurní i Ordeix, militant històric de l’agrupa-ció de Gràcia i amb una llarga trajectòria política al districte d’on va ser conseller munici-pal (1991-1997).

L’esquerra independentista es reunifica amb un projecte de ‘batzoki’ al bar Resolís

l’esquerra independen-tista de Gràcia, concreta-ment la CuP i Endavant, està ultimant un projec-te de local social obert al barri que té tots els números d’ubicar-se a l’històric bar Resolís de la plaça del Raspall. les converses amb el pro-pietari de l’establiment avancen a bon ritme i l’acord es pot rubricar en els propers dies: el bar tancarà just abans de la Setmana Santa perquè el Joaquin, el seu propieta-ri, es jubila.

A. BALANzÀ / X. TEDó

La ‘nova Barraqueta’ és el nom provisional que utilitzen els mi-litants de la CUP i Endavant que participen en la negociació d’aquest projecte, com a con-tinuador del que l’any 2000 va néixer al carrer Virtut i que es va reconvertir parcialment en la llibreria La Sirga el 2007 al car-rer Tordera. Ara, amb la CUP ja com a força parlamentària, i te-nint en compte que a Gràcia és on ha obtingut els seus millors resultats electorals, es vol fer el gran salt també a nivell d’implan-tació a peu de carrer. El projecte de ‘batzoki’, a imatge i semblança dels locals políticoso-cials del País Basc, treballa amb la primeríssima opció del bar Reso-lís, històric centre social del bar-ri gitano de Gràcia, que des del

Laia CoLL

eL bar resoLís es podria reConvertir en La nova barraqueta

CUP i Endavant ultimen compartir seu al Raspall, al cor del barri gitano

1863 sempre ha estat bar i punt de reunió de personalitats com El Pescaílla, Moncho o Gato Pérez. L’esquerra independentista vol fer de la plaça del Raspall el seu camp base tenint present que des de fa quatre anys s’hi celebren les festes alternatives. “Hem de tenir els so-cis suficients”, apunten membres de la CUP, que busquen el capital necessari per fer front a la des-pesa. El responsable del bar, en Joaquín, no amaga que prefereix vendre’l, però assegura que “po-saré les màximes facilitats perquè ho porti la gent de la Barraqueta”. Les facilitats passen per reduir os-tensiblement el preu d’un traspàs que es faria en forma de lloguer.

Dimecres el debat dels movi-ments socials entre okupar i llogar, que es reflecteix en el front independentista quan el Casal Popular de Ros de Olano té les hores comptades, també es va apuntar en el front lliber-tari en la presentació del llibre sobre els 25 anys de El Lokal, que es va fer a la llibreria Al-darull de Torrent de l’Olla. De

fet, l’espai anarko del carrer de la Cera va néixer de lloguer en paral·lel a l’okupació de Cros 10 a Sants. “Les dues opcions són compatibles, encara que alguns fundis pensin que llo-gar és traïdoret”, va apuntar l’Iñaki. En Joni D també va recordar la primera okupació de Barcelona, el desembre de 1984, a Torrent de l’Olla.

Lloguer o okupació, històric debat també al front llibertari

reportatge

Altarriba, sense baixar de l’autocar?L’exconseller i activista aspira al premi d’honor Vila de Gràcia

Jordi Altarriba (Gràcia, 1947) és un dels pocs ‘gracs’ en vida que que-den. Ell, de fet, es va inventar la paraula per definir aquells graci-encs que tenien prou autoritat i pes intel.

lec tual local més enllà d’amors i odis. Ara un grup d’amics i veïns han presentat la seva candidatura al premi d’honor Vila de Gràcia.

Aviat farà onze anys que va pre-sentar la seva renúncia al càrrec de conseller, on s’hi va passar nou anys amb tres regidors di-ferents (Xavier Valls, Teresa Sandoval i Ferran Mascarell). En aquell adéu, Jordi Altarriba no es tallava (vegeu núm. 20 de l’Independent) contra les actu-acions sense previ avís de l’Ins-titut Municipal d’Urbanisme i ja clamava per una zona verda del carrer Santa Àgata on hi ha-via petits tallers. El que ara és la

plaça de les Dones del 36. Però Altarriba ha estat més que un conseller: estudiant de La Salle, militant del PSAN, de Nacio-nalistes d’Esquerra, del PSUC i finalment d’ICV. I sobretot ànima veïnal: des d’aquella co-missió obrera juvenil de Gràcia fins a l’Associació de Veïns i Veïnes Vila de Gràcia, que va presidir tres anys, i ara amb els Amics de la Violeta, els Amics del Poble Sahrauí i l’AMPA del Reina Violant. Conclusió:

Jordi aLtarriba

Maria Vilarnau

Cedida

moltes factures d’entitats que es paguen de grat... Per tot ple-gat, un grup d’amics, entre els

quals hi ha Montse Casamit-jana (ACAPS), Marc Hortal (president d’ICV-Gràcia), Martina Gasull (presidenta AMPA-Reina Violant), Mar Gil (IES Vila de Gràcia), a més d’Albert Balanzà, direc-tor de L’Independent, han presentat la seva candidatura al premi d’honor Vila de Grà-cia 2012 a títol individual. Altarriba, en qualsevol cas, haurà de competir amb els altres candidats que es poden presentar fins a aquest mateix divendres i espera el veredicte del jurat, que es coneixerà en el lliurament de premis que es fa cada any al mes d’abril. Currículum, de tota manera, no li’n falta.

de Gràcia

6


Societat

Una multa de 3.500 euros i un expedient per soroll, primeres mesures contra el descontrol

l’entorn de la sala KGb torna a patir un fort rebrot de la pràctica del botellot, un fet que no es registrava almenys des de feia un any i mig. Però els veïns i les entitats de la zona, amb un incre-ment de molèsties que el Districte fixa a partir del desembre, estan que trinen. De moment, ja ha caigut contra la sala una multa de 3.500 euros i un expedient informatiu contra el soroll.

A. BALANzÀ/ X. TEDó

Ni el Districte ni la Guàrdia Ur-bana contemplen l’escenari que el KGB torni a ser un problema per a Gràcia. Per això, davant de l’última onada de queixes veïnals -també respostes de manera im-mediata a través de Twitter-, el conseller de Seguretat i portaveu de CiU al Districte, Víctor Cu-llell, ha enviat el missatge que “s’hi està a sobre”. A l’abril de 2012 es va aixecar una acta per incompli-ment de la normativa del personal de control d’accés, que ha suposat aquest desembre passat una multa de 3.500 euros al final del proce-diment administratiu, i el passat 23 de febrer es va aixecar una altra acta per incompliment de les con-dicions d’insonorització de locals.El responsable de la sala, Llu-ís Llobet, atribueix el rebrot del problema del soroll a la llei an-titabac i recorda que els clients només poden sortir fora de la dis-coteca a fumar “de les tres a dos

Laia CoLL

La Guàrdia urbana Ha tornat a obrir expedients a La disCoteCa KGb

Rebrota el botellot a l’entorn del KGB i el Districte respon amb noves sancions

quarts de quatre de la matinada”. “Els clients que volen fumar fora d’aquestes hores han de tornar a pagar entrada”, afegeix.Pel que fa a la sanció de 3.500 euros, Llobet afirma que l’expe-dient es va obrir perquè la Guàr-dia Urbana “es va presentar quan obríem” i el personal de seguretat encara no duia el carnet de con-trolador en un lloc visible. Sobre l’expedient per soroll del 23-F, Llobet explica que disposen d’un limitador de so des de fa un any, “tot i que la discoteca està insono-ritzada i els problemes del soroll venen de fora”. La Guàrdia Ur-bana passarà aquest divendres per comprovar el limitador de so.

SILVIA MANzANERA

L’oferta inicial de places als cen-tres públics de la Vila encara no s’ha fet pública però algunes escoles ja han informat a les fa-mílies del nombre de places dis-ponibles pel curs 2013-14, com és el cas del Patronat Domènech i el Reina Violant, que ofereixen 26. Segons famílies que han op-tat pel reformat centre gracienc,

l’escola oferiria una plaça més pels grups de P3, acollint-se a l’ampliació feta pel departament d’Educació l’any passat, i així “s’evitaria una línia bolet”. Però el Consorci d’Educació encara no ha volgut avançar cap mesura fins que no finalitzi el procés de preinscripció i tinguin compta-bilitzada la demanda de places pel proper curs a les escoles gra-cienques, i en funció de l’oferta

s’optaria per ampliar ràtios en els diferents col.legis del distric-te. Fonts de l’assemblea groga apunten que la creació dels cur-sos ‘bolets’ sempre és contrapro-duent perquè suposa un proble-ma d’organització pel centre que ha de crear la nova línia, però evitar-los representa una mesu-ra d’estalvi econòmic per l’ad-ministració. Precisament, una de les reivindicació de l’Univers

El Consorci d’Educació fa públic dilluns l’oferta inicial de places

El Patronat Domènech s’acull a l’ampliació de ràtios d’Educació

eL patronat domèneCH ampLiarà ràtios

Laia CoLL

• Octubre de 2001. Polèmica per un concert nazi a la sala del grup austríac Der Blut-hasch, que s’acaba suspenent.

• 8 de setembre de 2006. El Districte precinta la sala per soroll i incompliment d’ho-raris. La decisió és fruit de l’acumulació de faltes admi-nistratives durant el 2005.

• 24 de novembre de 2006. L’Ajuntament aixeca el tan-cament cautelar de dos mesos i mig i pacta un protocol de coordinació amb Mossos i Guàrdia Urbana.

• 23 de gener de 2009. El Rumba Club, iniciat el 2007, marxa a l’Apolo amb críti-ques dels directors del cicle.

• 5 d’octubre de 2010. Una desena d’intervencions al ple denuncien el botellot a l’en-torn de la sala, a les escales de Legalitat 50. El Districte des-carta tancar de nou l’espai.

• 22 d’octubre de 2010. De-tingudes sis persones després d’una batuda policial a la sala, Mossos i Urbana identifiquen 200 persones i incauten mitja dotzena de tipus de droga.

Els últims grans conflictes a l’entorn del KGB

breusNova edició del premis Grau Miró al Coll-Vallcarca

L’AVV Coll-Vallcarca convo-ca per novè any consecutiu els premis literaris Grau Miró. Se-gons les bases, hi ha diferents categories, i un d’ells s’organitza conjuntament amb l’escola Ma-re de Déu del Coll; els premis es lliuraran el dia de Sant Jordi al mateix centre. La presentació dels treballs es pot fer del 10 de març al 10 de maig, i el lliura-ment tindrà lloc el 29 de juny al Centre Cívic El Coll.

El pla buits rep un total de 32 projectes veïnals

El concurs ha rebut un total de 32 propostes per donar un ús temporal als 19 espais en desús que l’Ajuntament cedeix per un període d’un a tres anys. Gràcia en té el de Tomillo, 19 i avinguda Vallcarca, 37, tots dos a Vallcarca. La creació d’horts urbans, propostes vin-culades a l’art o l’esport urbà i la dinamització d’espais per a activitats lúdiques o educatives per infants o joves són les prin-cipals propostes recollides per l’administració.

pel nou edifici a Bailèn era la creació de dues línies per evitar, justament, una altra línia bolet a la Vila. La massificació a les au-

les és una de les crítiques que la FAPAC ha fet recentment com a resultat de les polítiques de reta-llades aprovades per Educació.

La primavera àrab, a debat a l’Espai ST3

L’escriptora i analista Nazanin Armanian engega a l’ Espai ST3 el cicle de conferències L’actua-litat internacional a debat. Di-lluns oferirà Primaveres àrabs i dones invencibles, a les 19.30 h a l’espai de Santa Teresa.

de Gràcia

7

8 de març de 2013l’independent SOcietat

REDACCIó

El Banc de Sang i Teixits, amb el suport dels Castellers de la Vila, el G6, La Fontana, GràciaNet, Esglésies Evangèliques de Gràcia i l’Associació de la Placeta Sant Mi-quel, organitza dissabte 9 de març al matí una campanya especial de donació de sang a Can Musons. Amb l’eslògan “Sang blava”, els blaus s’uneixen a la donació de sang i fan una crida a sumar-s’hi. La campanya es podrà seguir a Twitter amb l’etiqueta #sangblava. A Catalunya, cada dia calen 1.000 donacions per atendre les necessi-tats dels malalts. De forma general, pot donar sang qualsevol persona amb bona salut i que compleixi les següents condicions bàsiques: ser major d’edat, pesar 50 quilos o més, en cas de ser dona, no estar

Amb l’eslògan “Sang blava”, els castellers fan una crida a la Vila

Suma d’entitats en una campanya de donació de sang a Can Musons

La Campanya tindrà LLoC aquest dissabte a La seu deLs CasteLLers

embarassada, i per donar sang no cal estar en dejú. Malgrat els aven-ços científics i tecnològics, la sang no es pot fabricar i la donació és l’única font que assegura que els

malalts tinguin la sang necessària pels seus tractaments. Abans de complir els 75 anys, més del 70% de la població necessitarà rebre sang o productes derivats.

Laia CoLL

La Violeta s’afegeix als actes del dia de la donaS. M.

Al marge del programa ela-borat pel Consell de Dones de Gràcia, la celebració del 8 de març tindrà a Gràcia di-versos fronts. Un d’ells tindrà lloc aquest mateix divendres a la Violeta. Pel matí s’ha orga-nitzat una mostra d’artesanes i Pilar Frutós obrirà les activi-tats de tarda amb una xerrada sobre la visibilitat de les dones durant la guerra civil i la seva participació en els refugis. A les 18.30 h està previst una ter-túlia debat a càrrec d’Homes Igualitaris Ahige, i a les 19 h un contacontes per a grans i petites. Tancarà la jornada un concert a càrrc del Col.lectiu Bolangera. Per la seva part, la Sedeta celebrarà el dia inter-nacional de la dona dimecres 20 de març amb un espectacle familiar de gènere a càrrec de Me Voy al Mundo del Teatro, les històries de dones de Nu-mància Rojas i l’actuació de La Sedeta Gospel Singers.

L’acord CiU-PP inclou una partida de 400.000 euros per fer ara la redacció del projecte

Els tècnics del Districte es queixaven obertament en els últims mesos de la manca d’una decisió política per tirar enda-vant la reforma de la rambleta de Via Augusta i la decisió ja s’ha produ-ït aquesta setmana, un cop Ciu i PP han pactat un llistat d’inversions en infraestructures que garanteixen la posada en ordre del colapsadíssim espai que puja des de l’avinguda Diagonal fins a la plaça Gal:la Placídia.

A. B.

Les obres que a finals de desem-bre es van fer al tram de ram-bleta de Via Augusta que va des de la part alta de Gal:la Placídia i que s’enfila fins a la plaça Mo-lina, ja totalment en el districte de Sarrià-Sant Gervasi, han estat la prèvia d’un acord pendent des de fa anys per reordenar la part baixa d’aquesta rambleta, on s’hi acumulen centenars de motos i on el vianant només té un petit passadís per caminar.La comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar dimecres amb els vots de CiU i PP el desbloqueig de les inversions a la ciutat que inclou una partida de 400.000 euros per a la reforma de la rambleta

Cedida

La via auGusta es reformarà L’any vinent

L’Ajuntament engegarà la reforma de la rambleta de Via Augusta a partir de 2014

de Via Augusta en el tram que comparteixen a banda i banda els districtes de Gràcia i Sarrià. Aquesta ubicació, que també

cipals, aquesta partida pressupos-tària servirà per redactar el pro-jecte de reforma. Un cop fet això, les obres començarien el 2014. La remodelació, no obstant això, haurà d’anar acompanyada d’un informe de Mobilitat, també his-tòricament reivindicat pels veïns, comerciants i treballadors de la zona, perquè es doni una alter-nativa de reubicació o no a les motos que han ocupat tradicio-nalment l’espai. Aquest informe de Mobilitat, segons fonts muni-cipals, també té un caràcter més global perquè, sense anar més lluny, el mateix problema d’ocu-pació de les voreres es dóna molt a prop de la rambleta de Gal·la Placídia, als Jardinets de Salva-dor Espriu, al tram més alt del passeig de Gràcia ja en territori del districte de Gràcia. El passat mandat la GUàrdia Urbana i el Districte ja van prendre mesures informatives contra les motos mal aparcades en vies principals al carrer Gran o a Torrent de l’Olla, però la pressió no va pas-sar d’aquí.

s’havia apuntat com a element de complicació, s’ha desencallat ara amb l’acord entre els dos grups municipals i, segons fonts muni-

de Gràcia

8

8 de març de 2013l’independent SOcietat

breusLa realitat lingüística del gardiol, al CAOCEl proper divendres 15 de març a la sala d’actes del CAOC, en Roger Ferran Baños presentarà el seu treball de recerca sobre el gardiol, guardonat per la Uni-versitat Pompeu Fabra amb el Premi Linguamón, entre d’al-tres reconeixements. La Gàrdia és un municipi del sud d’Itàlia d’uns dos mil habitants, uns tres-cents dels quals parlen gar-diol. Una realitat força descone-guda i pecular que vol apropar ara l’entitat gracienca.

reportatge

tat i l’any passat ens vam plan-tejar d’organitzar-la a Barcelona i va funcionar molt bé”, explica Mikel Rius, gracienc i un dels ‘pares’ de la Zionita. Tan bé que van passar pel recinte del convent de Sant Agustí 10.000 persones. I les que es van quedar a la por-ta. Per això enguany els organit-

Cedida

imatGe promoCionaL deL barCeLona beer festivaL

Malalts de malta i escuma

zadors han trobat un espai més gran. L’interès que desperta l’ali-mentació ecològica, l’slow food o els productes artesans es nota. “És cert que la cervesa artesana ara és un producte incipient, la gent té cada vegada més interès per provar i descobrir produc-tes de qualitat”, apunta Rius. I

quines són les característiques bàsiques d’un líquid com el de la Zionita: la matèria primera de qualitat i la proximitat. En aquest tipus de producte el ta-many és important: el peix pe-tit es menja al gran. Bé, és un dir. Alguns puntualitzen: “és una cervesa diferent de la in-dustrial, per tant no es poden comparar. L’artesana costa més de fer, i entenem que això tam-bé es nota en el preu”.

Més de 300 cerveses

Sens dubte els interessats po-den fer un bon tast el cap de setmana: la fira ofereix la possi-bilitat d’escollir entre 300 cer-veses diferents. Participen més de 150 cervesers: 80 cerveseri-es catalanes, 25 de la resta de l’estat espanyol i 70 que venen d’altres països. I a més, confe-rències, presentacions de llibres o trobada de bloggers. Tot per confirmar que la vitalitat d’un sector que a Gràcia també hi és representat. Salut.

Els creadors de la zionita organitzen aquest cap de setmana el Barcelona Beer Festival

Del convent de Sant Agustí a la Cúpula del centre comercial les Arenes. El barcelona beer Festival es fa gran amb només dos anys de vida. un canvi qualitatiu i quantitatiu. El que es manté, però, són els organitzadors: el grup de cervesers, membres de l’Associ-ació Cultural Zion de la Vila de Gràcia, crea-dors de la Zionita. un producte artesanal que té cada vegada més acceptació.

Silvia Manzanera

Aquest cap de setmana se cele-bra el Barcelona Beer Festival, la segona vegada que la ciutat acull aquest certamen –impul-sat des de Gràcia- amb l’objec-tiu de promoure la cultura cer-vesera artesana i de qualitat, i també donar a conèixer la feina que fan els productors artesans, d’aquí i d’arreu. “Portàvem un temps fent fires fora de la ciu-

El Banc del Temps clou la Verdinada aquest diumenge

Diumenge clourà una nova edició de la Verdinada, una setmana dedicada a la sosteni-bilitat organitzada pels Lluïsos. El Banc del Temps proposa per diumenge la projecció d’un documental de temàtica medi-ambiental amb tertúlia inclosa. Dissabte tindrà lloc, com és tradició, la calçotada, dins la festa de l’hort urbà, que inclou un taller d’horticultura o una exposició, entre d’altres.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


recomanem

Tradicionàrius: Ferida llu-minosa, a càrrec d’Isaac Ullam & José Domingo.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: oques Grassses.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: lost Tapes.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Ignacion Gonzza-lezz.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Divendres 15 de marçMercat vestits vintage: Susi Sweet Dress. Casa Capell (Rambla Prat, 27), a les 16.30 h

Concert: Cinemascope presenta Xavier Bonfill 9=0. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: 9M Lied + Pytra Oyster.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Vicente Cala-tayud.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert Tornarem a ser lliures, Els Miralls de Dylan.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

dir, amb la participació dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sants i els Castellers de Sant Cugat.Plaça de la Virreina, a les 12 h

Jam session de jazz.Continental Bar (Providència, 30), a les 20 h

Dimarts 12 de marçActes Centrals del Consell de Dones de Gràcia: Taula rodona M. Antonieta Cot i l’aportació de les dones bi-bliotecàries a la cultura.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Xerrada: Actuacions paisat-gístiques al turó de la Rovira. A càrrec de I. Jansana.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Concert: Miss Q, dins el cicle de concerts ‘Els dimarts em sentiràs.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Teatre: Ràdionovel.la - L’Es-tranger, d’Albert CamusTeatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Dijous 14 de marçTertúlia al voltant de la novel.

la Escupiré sobre vuestra tumba, de Boris Vian.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a les 19 h

Teatre: L’Onada, d’Ignacio García May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

EXPoSICIoNS

Fins el 10 de marçExposició Respecte els ani-mals. Sobre el maltracta-ment animal i el que podem fer per a lluitar-hi.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 15 de marçExposició Transformán-dome en la nada, de Mar-garet Guerra. La fotògrafa veneçolana convida a l’es-pectador a seguir la seva experiència personal d’auto-descobriment. Cada imatge conté una història i una lec-tura multidimensional. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 18 de marçBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 28 de marçExposició fotogràfica Viat-ges. Memòries d’uns ins-tants en la metamorfosis, a càrrec del fotògraf i veí del barri Pau Vaqué.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una ex-periència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANTIlS

Diumenge 10 de marçCinema El Meu Primer Verdi: Contes de primavera. Re-comenat a partir de 2 anys.Cinemes Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

Dimecres 13 de marçLletra petita. Sac de ronda-lles: Petits animals, grans

històries. Amb Las Lindas. A partir de 3 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla. 101), a les 19 h

Dijous 14 de marçLletra petita - Sac de ronda-lles: Entreciutats: Entre Va-lladolid, Ciutat del Cap i Barcelona, a càrrec d’Helena Cuesta. A partir de 4 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a les 18 h

Divendres 15 de marçPrimeres passes: Les butxa-ques del mar, a càrrec d’Ada Cusidó. Edat recomenada: en-tre 6 mesos i 3 anys.M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg Vall d’Hebron, 65-69), a les 11 h

ACTES

Divendres 8 de marçDia de la Dona. Mostra d’ar-tesanes. La Violeta (Maspons, 6-8), de 9 a 13 h

Xerrada pel 8M: La visibili-tat de les dones durant la Guerra Civil i la seva parti-cipació en els refugis.La Violeta (Maspons, 6-8), a les 18 h

Contacontes a càrrec de Cris-tina Salvador.La Violeta (Maspons, 6-8), a les 19 h

Vetllada occitana: Tast de les cerveses artesanes de la Brasserie d’Òc.Bar Jan Petit (Guilleries, 17), a les 19 h

Concert: Col.lectiu Bolange-ra.La Violeta (Maspons, 6-8), a les 21 h

Concert: Martí Soriano.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Freak Fandango.Alfa (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Espectacle: The Antonia’s Night, nit de música i hu-mor. Dins dels actes del Dia Internacional de la Dona.Centre Cívic El Coll-La Brugera (Aldea, 15), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Tradicionàrius: Les Violiles i

Stukat del Bolet.CAT (Pl. Anna Frank), a les 22 h

Concert: Die-6.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 9 de març26è Festival Tradicionàrius. Folk als Mercats: Trescant.Mercat de la Llibertat, a les 12 h

Tradicionàrius. Folk als Mer-cats: Concert Violinaris - Ta-ller de violí del C.A.T.Mercat de l’Estrella (Pi i Margall, 73-75), a les 12 h

Concert: Martí Soriano.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Freak Fandango.Alfa (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Espectacle: The Antonia’s Night, nit de música i hu-mor. Dins dels actes del Dia Internacional de la Dona.Centre Cívic El Coll-La Brugera (Aldea, 15), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Tradicionàrius: Les Violiles i Stukat del Bolet.CAT (Pl. Anna Frank), a les 22 h

Concert: Die-6.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 10 de marçTeatre: El senyor Josep falta a la dona i... La do-na del senyor Josep falta a l’home, de Santiago Rusi-nyol, per Rialles de les Corts.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Concert: Suîte Momo + Il-sen.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.20 h

Concert: Nu.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, a càr-rec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Ivo (Techinque Co-llective).Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 10 de marçDiada Castellera de Sant Me-

un austronauta a la Vila. Romain Char-les, un dels 6 partici-pants internacionals a la missió simula-ció del viatge a Mart “MARS500” vindrà a SPAII a explicar la se-va experiència: 520 dies tancats en una nau espacial amb as-tronautes de Xina, Rússia i Xile per a in-vestigar els efectes del confinament.

Diumenge 10 de març

SPAII (Ramis, 2 / Plaça John Lennon)

a les 18 h

de Gràcia

11


de Gràcia

12


Cultura

Jordi Boixaderas i Clàudia Benito interpreten ‘Com dir-ho?’, dirigit per Xavier Albertí

Des d’aquest dijous i fins el 28 d’abril l’Almeria Teatre acull l’espectacle de Josep M. benet i Jornet ‘Com dir-ho?’, una peça que completa la trilogia iniciada per l’autor amb ‘Soterrani’ i seguida de‘Dues dones que ballen’. Totes tres dirigides per Xavier Albertí i estrena-des a teatres de Gràcia, tancant un cercle perfec-te per una celebració de luxe del quinzè aniversari del projecte artístic de la companyia Gataro.

SILVIA MANzANERA

“Gratitud i enorme admiració” és el que sent el dramaturg graci-enc Josep M. Benet i Jornet amb l’equip que “se la juga” pel seu espectacle Com dir-ho?, format per Victor Alvaro, Xavier Albertí, Jordi Boixaderas i Clàudia Benito: “Em sembla que recordaré sem-pre, passi el que passi, allò que ha aconseguit fer aquesta gent”. I què és aquesta obra que serveix per ce-lebrar el quinzè aniversari de la companyia Gataro? Benet i Jornet contesta: “Es tracta d’una obra te-atral de les que abans en deien de cambra. Pocs personatges, el mà-xim de tensió dramàtica que l’au-tor és capaç d‘aconseguir... Ara, com pot estar segur l’autor que ha aconseguit el que pretenia? No en pot estar gens, de segur. Quan escrivim, si som honestos, sempre tenim la por d’haver fracassat”.

CLàudia serraHima

CLàudia benito i Jordi boixaderas a ‘Com dir-Ho?’, de benet i Jornet

L’Almeria Teatre celebra 15 anys de Gataro amb una obra de Benet i Jornet

El director de l’Almeria Teatre i ànima de Gataro no pot amagar la “il.lusió” d’estrenar la peça que completa la trilogia de Benet i Jornet. La primera a la Beckett, la segona al Lliure i ara a l’Almeria,

En 15 anys de trajectòria, la companyia Gataro, impul-sada per Victor Alvaro, s’ha mogut per diferents disci-plines escèniques en la seva inquietud de recerca. L’any 1998 va sorgir una línia de treball, que d’altra banda procedia d’altres projectes teatrals menors, formalitza-da en l’espectacle Los sueños de mi prima Aurelia de Fe-derico García Lorca, peça que pertany al seu Teatro Incompleto. En aquests anys han dut a terme 21 espec-tacles, 3 lectures escenifica-des i 6 edicions del Festival Barcino que inclouen obres de text, de gest, de màscares, musicals, obres d’autors na-cionals, internacionals o de creació pròpia.

De Lorca al certamen de Barcino

S. M.

Una performance de Yuan Wen Wang durant la inauguració de la mostra col.lectiva Hole obrirà la segona edició, aquest diven-dres 8 de març, del festival de creació femenina que Untitled BCN va impulsar l’any passat amb l’objectiu de donar veu a les artistes. Així, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, la galeria del car-rer Topazi i ANDRONAcultura

La mostra ‘Hole’ obre el certamen creat per Untitled i Androna

El festival de creació femenina amplia cartell en la segona edició

eL fem s’inauGurarà amb La performanCe de L’artista yuan Wen WanG

han volgut retre el seu particular homenatge a la dona organit-zant una festival multidiscipli-nari dedicat a la creació femeni-na amb l’objectiu de dinamitzar i promoure el paper de la dona en l’àmbit artístic i cultural així com de reivindicar el seu prota-gonisme històric. I ho fan amb un programa divers que inclou la citada exposició col.lectiva d’artistes emergents comissa-riada per Sophie Aguilera, que recull els treballs de les artistes

Stefanía Vara, Barbara Sendino, Jenny Edbrooke, Mariana Miza-rella, Mireia Tysoe, Marina Ru-bio, Elisa Munso i Naziha Arebi, així com amb la realització d’un cicle d’activitats adreçades a tot-hom entre les quals trobem l’im-partició de tallers dirigits per diferents artistes, performances o espectacles de petit format, conferències i rutes culturals on es tractarà el paper de la dona en la història de la ciutat i la histò-ria de l’art.

Cedida

El programa d’activitats, que s’allargaran fins diumenge 17 de març amb la ruta cultural ‘Dona i revolució: Quan les pioneres

alçaren la veu, es pot consultar a la pàgina web que han creat els organitzadors: ladinamitera.tumblr.com/activitats.

breus

Tercera obra del projecte de teatre jove del Centre

El projecte de teatre jove im-pulsat pel Centre portarà la ter-cera representació de l’especta-cle El Bar aquest dissabte a la Fontana a les 22 h. La direcció de l’obra -que recull escenes de diferents autors que expliquen què passa en un bar d’un barri qualsevol- és a càrrec d’Eli Pu-jol i el conjunt d’actors i actrius de l’espectacle.

Ulam i Domingo presenten nou disc al CAT

Isaac Ulam i Jose Domingo presentaran el proper 14 de març dins del festival Tradi-cionàrius el seu darrer treball Temple d’aigua i llum, que Ban-krobber publica la propera set-mana. Ulam i Domingo inter-preten noves cançons basades en pals tradicionals com la jota, l’havanera o la cançó de treball. El duet té previstos, després del CAT, concerts a Lleida, Tarra-gona i Girona.

Herba d’Hamelí, a les jornades de rock progressiuLa banda gracienca Herba d’Hamelí actuarà el proper 9 de març a les I Jornades de Rock Progressiu a Barcelona, compartit escenari amb el grup madrileny Kotebel. El concert començarà a les 20.30 h a la Casa Orlandai al barri de Sarrià.

“tancant el cercle de la manera .més bonica”: celebrant 15 anys d’una companyia que, junta-ment amb la sala del carrer Sant Lluís, ha representat “una fugida endavant” –en paraules d’Alvaro-

contra la crisi del sector cultura, agreujada per l’augment de l’IVA. “En un moment determinat vam dir o ens rendim o fem un salt endavant. I va ser quan vam de-cidir tenir el nostre espai propi de representació”. Gataro també ha preparat un llibre autoeditat sobre la trajectòria de la companyia.

de Gràcia

13

8 de març de 2013l’independent cultura

Recta final del ‘Tradi’ amb el Violinàrius. El passat cap de setmana el Tradicionàrius va dedicar un monogràfic al violí, amb diversos concerts i tallers. Al bar del CAT es va celebrar el passat dissabte una trobada amb tots els participants. I el dia 9 tindrà lloc les actuacions de Folk al Mercat, a partir de les 12 del migdia, amb el concert de Violinaris a l’Estrella i de Trescant a l’Abaceria. La Carrau seran els encarregats de cloure el 26è festival de música tradicional el proper 21 de març amb l’espectacle Colles.

serGi L.

crítica d’art

Aurélie lethu a Mezanina

Ramón Casalé

Les obres exhibides reflecteixen perfectament com pensa i sent l’artista

A l’espai d’art Mezanina (Ramón y Cajal, 2) es mos-tren els darrers treballs de la pintora francesa Aurélie Lethu (Bretanya, 1976), resident a Barcelona des de fa onze anys. La seva formació com a arqui-tecte –ha treballat a Montreal, París i Londres, entre altres llocs, i també va viure al Japó una temporada-, li serveix per entendre millor el concepte d’equilibri i ordre, així com endinsar-se plenament amb la recerca de la llum com element distorsionant de la realitat.El seu interès per la pintura li ve de molt jove, ja que la primera exposició va ser l’any 1996 a la localitat francesa d’Ile-aux-moines. Aquesta inquietud l’ha portat a dedicar-se plenament al món de l’art. Les obres que s’exhibeixen a les diverses sales de l’espai Mezanina reflecteixen per-fectament com pensa i sent

Lethu, ja que també hi ha pe-ces d’altres moments creatius, el que permet a l’espectador adonar-se com s’ha anat pro-duint la seva evolució plàstica. El títol de l’exposició és “En-trada en materia”, on a través de la pintura –tècnica mixta- i el gravat –litografia principal-ment-, l’artista experimenta amb la tècnica del collage, incorporant a la tela diferents

materials, cas de vegetals –branques, fu-lles, escorces, fustes, fruits secs-, teles - gases, roba-, diaris, foto-

grafies o perles, entre altres elements, així com la matèria pictòrica, gràcies al color –on predominen ell blanc, el verd, el blau, el taronja i l’ocre-. Són tonalitats cromàtiques relacionades amb la natura, la llum, el temps i l’espai. Com diu l’artista: “La meva inspira-ció ve de la màgia dels colors i de les textures que es troben a la natura”.

reportatgeGinebre Vall

“Mai sé quina pel.li serà la següent; és la gràcia de la feina”

El director Cesc Gay fa una classe magistral als Verdi

eL direCtor GraCienC durant L’entrevista abans de La seva CLasse maGistraL aLs verdi

Amb la seva última pel.lícula, ‘una pistola a cada mano’, en car-tell des de principis del desembre de l’any passat, el director Cesc Gay va acceptar la invi-tació dels Verdi per fer una classe magistral al voltant d’una de les seves anteriors obres, ‘Ficció’. Abans del col.loqui amb els especta-dors que s’havien atan-sat al Verdi, i mentre acabava de sopar, par-lem amb el guanyador del darrer Premi Gaudí al millor guió.

Joan vaLL

Portes 15 anys vivint a Grà-cia, concretament al carrer Gran de Gràcia. I el 2009 vas ambientar la pel.lícula V.O.S. als carrers del teu bar-ri. ¿Repetiries?V.O.S. es va filmar molt a Grà-cia: la llibreria Taifa, el cine

Casablanca... Rodes on penses que és el millor per al guió. És veritat que, vivint aquí, de ve-gades m’inspiro en alguns llocs. Repetir? Mai se sap.

Com aconsegueixes un reparti-ment de guapos tan impressi-onant com el d’’Una pistola a cada mano’?

Enviant-los el guió i donant-los només una setmana de rodatge. La pel.lícula es va rodar segons la disponibilitat dels actors. Vam estar rodant de novembre a juli-ol, però el rodatge en sí només van ser 16 dies.

L’actor Eduard Fernández re-peteix en gairebé totes les pel.

lícules... És el millor actor europeu?Entre l’Eduard i jo hi ha una relació d’amistat, i és un gran actor. Ell també és una mica instigador del film.

Què et sembla el número 21?Doncs res en especial. No sé...

Em refereixo al 21 per cent d’IVA.Ah! Em sembla molt mala-ment. Intento oblidar les ma-les notícies. L’IVA, ho oblido. Perquè si no no vius.

Parla’ns dels teus pròxims projectes.Estic col.laborant en el guió d’un amic que fa un docu-mental sobre els Encants. I ara mateix estic començant a escriure, per la qual cosa no hi ha cap projecte en marxa, ni cap rodatge imminent. Mai sé quina pel.li serà la següent, és la gràcia de la feina.

“Sovint m’inspiro en alguns llocs de Gràcia. Rodaré aquí de nou?

Mai se sap”

la cartelleraCINEMES

boSquE MulTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i

00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Blue Valentine. Dv i ds, 16.10, 19.10

i 00.45. La resta, 16.10 i 19.10.• Lincoln. 22.00.• La jungla - un buen dia para morir.

Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

• El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. 16.10, 19.10 i 22.10.

• Django Desencadenado. 16.00, 19.10 i 22.20.

• Hermosas criaturas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Mamá. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00 i 20.00.

• Si fuera fácil. 22.00.• Hansel y Gretel - Cazadores de

brujas. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

CINEMES GIRoNA. Girona, 175• Sabatés recrea a Segundo de Cho-

món. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Dv, dm

i dc, 17.00, 19.30 i 21.30. Dj, 17.00 i 22.00. Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10.

• Blue Valentine. Ds i dg, 18.00, 20.10 i 22.10. Dc, 22.00. Dj, 17.30 i 22.00.

• El bosc. Dm, 11.30.• Fènix 11.23. Ds i dg, 16.15 i 22.00.• Entre maestros. Dc, 19.30.• El cuarteto. Dv, dm, dc i dj, 17.00,

19.00 i 21.30. Ds i dg, 18.00 i 20.00.• Objectiu Terrum . Ds i dg, 16.00.• Hotel Transsilvània. Ds i dg, 16.00.• Món petit. Dj, 19.00.

lAuREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Oz, un mundo de fantasia.

16.30, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Hermosas criaturas. 16.45 i

19.30. Siete psicópatas. 22.15.• Sala 3: En la niebla. 16.30, 19.15 i

22.10.• Sala 4: El lado bueno de las cosas.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Las flores de la guerra.

15.50, 18.40 i 21.30.• Sala 2: Amor. 15.45, 18.10 i 20.45.

Siete psicópatas. Dv i ds, 23.00.• Sala 3: Weekend. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00• Sala 4: Blue Valentine. 15.45, 17.45,

19.50 i 22.00.• Sala 5: Un asunto real. 16.00, 18.40

i 21.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: El lado bueno de las cosas.

15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00. • Sala b: En la niebla. 15.45, 18.10 i

20.35. Una pistola en cada mano. Dv i ds, 23.00.

• Sala C: Searching for sugar man. 15.45, 18.45 i 21.45. Dv i ds, 23.00.

• Sala D: Django desencadenado 15.45, 18.45 i 21.45..

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 11.30. El chico. Dg 11.30.

TEATRES

TEATRENEu. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona

dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Juni-

or (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show

dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SAlA bECKETT. Alegre de Dalt, 55• Teatre: Àlies Gospodin, de Philipp Löh-

le. Fins el 31 de mar.

TEATRE llIuRE. Montseny, 47• L’onada, d’Ignacio García May. Del 14

de març al 7 d’abril.

AlMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64• Com dir-ho?, de Josep M. Benet i Jor-

net. Fins el 28 d’abril.• Over the moon, espectacle tribut a Jo-

nathan Larson.

de Gràcia

14


EsportsPartit a vida o mort dels Lluïsos a Llars Munde

X. T.

Cop sobre la taula dels Lluï-sos, que van aconseguir una victòria vital a la pista del Gra-nollers per mantenir-se a EBA. Després de patir cinc derrotes consecutives, l’equip de Car-les Rofes va demostrar que encara li queden moltes coses per dir en aquesta lliga tot i ser el cuer amb només quatre victòries. Amb un Víctor Pla incommensurable i una de-fensa molt sòlida, l’equip de la plaça del Nord va acabar derrotant per dotze punts 1de diferència (63-75) l’equip va-llesà. Els Lluïsos es juguen el ser o no ser a EBA aquest diu-menge a les sis de la tarda al pavelló Llars Mundet contra el València, que només té una victòria més. Tot i que serà la primera de les nou finals que queden d’aquí al final de la lli-ga, una victòria contra l’equip valencià faria que els Lluïsos abandonessin per primer cop el darrer lloc del campionat i afrontessin aquest tram final amb optimisme. La directi-va demana al suport de l’afi-ció per aconseguir un triomf cabdal per jugar un any més a EBA després -del sonat ascens de Copa Catalunya l’any pas-sat. Els valencians han perdut els dos últims partits i els gra-ciencs afronten amb la moral alta un partit clau pel devenir del campionat.

Els graciencs són a un punt del segon tot i l’empat a casa contra la Montañesa

Sisè contra primer i segon contra cinquè. o el que és el mateix Figueres-olot i Cornellà-la Pobla de Mafumet. Els principals oponents per jugar la promoció d’ascens a 2b s’enfronten entre sí aquest cap de setmana en una jornada que l’Europa vol aprofi-tar per refermar-se als primers llocs de la clas-sificació després de dos empats consecutius.

XAVI TEDó

L’empat sense gols a casa contra la Montañesa d’aquesta darrera jor-nada ha servit perquè la família europeista sigui conscient que re-tallar punts als dos primers classi-ficats seràuna missió complicada. L’equip entrenat per Pedro Dóle-ra no va treure rèdit de l’enfron-tament directe entre Olot i Cor-nellà (3-2) i va desaprofitar una ocasió d’or per desbancar l’equip del Baix Llobregat del segon lloc. El tècnic deixa clar que “a partir d’ara tot costarà molt, només cal veure els resultats de les darreres jornades, tothom sap què es juga en els dotze partits que queden i s’hi deixarà la vida”. Malgrat que Dólera reitera que fins a les dar-reres cinc jornades no es pot fer cap pronòstic, els enfrontaments entre rivals directes d’aquesta jor-nada poden ser determinants. Si Olot i Cornellà guanyen, l’Euro-pa tornarà a tenir una magnífica

oportunitat d’augmentar la dife-rència de punts amb el Figueres i la Pobla, els conjunts que lluiten per accedir a la promoció d’as-cens. Si els dos primers no són capaços de guanyar, els escapulats poden superar el Cornellà i acos-tar-se a l’Olot, que ara està a sis punts, sempre i quan sumin els tres punts al sempre complicat camp del Gavà, que ja no es juga res.Es tracta, doncs, d’una jorna-da propícia per un Europa que comença a donar signes de cansa-ment, tot i que manté la solidesa defensiva de tota la temporada sent el segon equip menys golejat del grup cinquè de Tercera.

ànGeL Garreta

L’europa no va poder passar de L’empat a Casa Contra La montañesa aquest diumenGe

L’Europa afronta una jornada propícia per escalar al segon lloc

Les escapulades van golejar el Riudeperes per 0 a 4 en un partit que van dominar des del principi. Una nova victòria que referma l’equip femení en el primer lloc de la classifica-ció, que va arrabassar fa només unes jornades a l’Espanyol. A falta de deu jornades per aca-bar el campionat, el conjunt

gracienc ja albira el retorn a Segona perquè treu vuit punts al tercer classificat, l’AEM SE, tenint present que l’Espanyol, que és a dos punts, no pot pu-jar perquè ja té un equip en aquesta categoria. L’Europa buscarà contra el Bellavista Mi-lan sumar tres punts més que l’apropin a l’ascens.

El Femení torna a passejar-se i té a tocar el retorn a 2a

Jordi Martín: “Hem de sumar gent”

Els seus fills, el Pau i el Carles, són socis de l’Europa des que van néixer i vesteixen la sa-marreta escapulada al futbol base del club. Es tracta de Jordi Martín, europeista i gracienc de tota la vida.

Malgrat els dos darrers empats, Jordi Martín no té cap dubte. Per a ell, com per a tants altres,

aquest any el conjunt escapulat jugarà el play-off sí o sí. Des de ben petit, són molts els records que guarda. “Em ve a la memò-ria un partit Europa – Saragossa de la copa estatal (la del Genera-lísimo) que van retransmetre en blanc i negre per la televisió, en-frontament que vam guanyar”, recorda Martín. A més, aquest enamorat de Gràcia pensa que una promoció d’ascens a Sego-na B pot ajudar a millorar la Jordi martín és un fideL seGuidor de L’europa

èriC LLuent

Èric Lluent #europaaquestanysíconnexió entre els ‘futboleros’ graciencs i el club de la Vi-la. “S’ha de fer una crida per-què la gent gaudeixi de l’Euro-pa i vagi al camp. Hem d’aprofitar i sumar més gent”, subratlla Martín. De fet, a través de graciadivina.cat, portal web comercial de Gràcia que el mateix Martín dirigeix, en temporades ante-riors ja s’havien fet promoci-ons d’entrades per tal d’anar portant més gent al Nou Sardenya. Ell ho té clar: amb l’Europa, sempre, en els bons moments i també en els do-lents.

de Gràcia

15


Activitat econòmica

Els comerciants impulsen la Setmana de la Dona amb activitats lúdicoesportives

El Passeig de Sant Joan busca incentivar el comerç de proximitat

eL passeiG de sant Joan aCoLLirà diverses aCtivitats de divendres a diumenGe

Després de celebrar el Congrés de la Dona Emprenedora aquest dimecres i el Sopar de Dones benèfic dijous, les botigues del passeig de Sant Joan surten al carrer durant tot el cap de setmana amb l’objec-tiu de dinamitzar aquest eix comercial amb una mostra multisectorial que inclourà activitats lúdiques per a tota la família.

xavi tedó

La crisi econòmica obliga els co-merciants a buscar fórmules per donar-se a conèixer. Els botiguers del passeig de Sant Joan han de-cidit passar a l’acció amb tot un seguit de propostes impulsant per primer cop la celebració del Dia de la Dona. La màxima és clara: si els clients no entren als comerços, les botigues surten al carrer a la recerca de clients. Cap iniciativa és sobrera en temps de crisi. Després dels actes inaugu-rals, la mostra s’obre divendres al matí amb un espectacle de dansa i una exhibició de diferents pràc-tiques esportives a la pista de pe-tanca del passeig que s’allargaran fins al vespre amb una breu pausa

al migdia quan diferents restau-rants de la zona acolliran recitals de poesia en una proposta inèdita que es repetirà dissabte. Les ac-tivitats esportives es mantindran dissabte en una marató de benes-tar i esport amb classes de fitdan-

per a l’ocasió. Les més de trenta botigues de tota mena que s’han implicat en la iniciativa exhibiran els seus productes des de les onze del matí i fins a les vuit del ves-pre diumenge en una mostra que busca incentiva el comerç de pro-ximitat amb regals, serveis i des-comptes per tots aquells clients que s’hi acostin. Com a reclam, repetiran les activitats esportives incorporant una representació teatral i una sessió gratuïta de ti-telles i circ que donarà pas a les dues del migdia a una musclada popular a només tres euros el ti-

quet. A la tarda, el Club Natació de Barcelona farà una demostra-ció d’esports de platja, que també es realitzarà el dissabte, que do-narà pas a una projecció sobre la història de la dona a Catalunya a la seu social de l’Eix Comercial. La cloenda de la Setmana de la Dona amb representants polítics i comercials tindrà lloc diumen-ge a les set de la tarda. Tota la programació de la Setmana de la Dona es pot consultar a la pàgi-na web www.eixpasseigsantjoan.org, que detalla els actes que es realitzaran al llarg d’aquests tres dies. Els comerciants esperen que la celebració d’aquesta setmana serveixi per acostar les botigues que tenen menys recursos per anunciar-se per fer-se visibles en una època de vaques magres pel sector del comerç.

ce o bitlles catalanes just després d’una exhibició de bastoners, que seran els representants de les co-lles de cultura popular de Gràcia a l’esdeveniment. Els plats forts de la jornada de dissabte arriba-ran a partir de les set de la tarda

amb un espectacle de capoeira i una desfilada de moda per part de les Escoles Miguel Griño i Ca-zcarra i es clourà amb una ruta de tapes en diferents establiments de restauració del passeig per degus-tar suculents menjars elaborats

Una desfilada de moda,

una ruta de tapes o una

exhibició de capoeira,

els plats forts

de Gràcia

16


la torratxa

Demolició

Uns amics francesos em demanaven per les polí-tiques sobre la música a Espanya i els he explicat que el govern ha pujat l’IVA dels concerts fins a equiparar-lo al dels articles de luxe (21%) i que, mentre la llei de mecenatge privat dormisqueja al calaix del ministre, la partitocràcia es planteja, després de 30 anys de statu quo, si no fóra bo prohibir les donacions de les empreses als partits. Hom no pot evitar relacionar aquestes coses. La taxa a França fins ara era del 7%, com a Alemanya, i el govern Hollande l’ha reduït al 5,5% dins les mesures per combatre la crisi. Se’n feien creus quan els hi vaig dir que el ministre de cultura espanyol confia que el sector absorbeixi aquest augment. S’han produït iniciatives, movilitzacions i protestes, principalment del sector professional, però el govern d’Espanya deu considerar que d’arts escèniques i música ja en van farcits la tele, la ràdio i internet i si vols anar a un concert, és un capri-ci. El sector professional perdrà tanta competitivitat internacional que fins i tot els grans festivals poden quedar-se fora del circuit. I si l’oferta s’encareix i es raquititza, la propera gene-ració, abocada al mono-consum del pinso mediàtic, es morirà de set, com va passar als setanta, quan el pinso era menys refinat, o engolirà sense problemes l’uníson nacional?

Vícto

r Nubla

Viure Gràcia

Arc i Trau

Cafè d’en Francesc, com “el patio de mi casa”, és particu-lar. Ja des de fora ho corrobo-ra una gran col.lecció de pis-sarres de diferents mides on veiem ofertes amb majúscules i un anunci clar com una ad-vertència que exclama amb orgull: “mesas arriba”. Alguna vegada hi hem pujat perquè érem massa gent, perquè a baix era ple o, simple-ment, perquè som d’accep-tar suggeri-ments. Allà dalt sempre m’ha passat el mateix: m’envaeixen uns impulsos irrefrenables de fer alguna cosa prohibida. Després de superar el darrer esglaó comença a sonar el disc nou de My Bloody Valentine, tot és bonic i estrany i normal i l’espai em dóna una sensa-ció d’excessiva intimitat que

Els buscadors de llocs on ofereixin esmorzars a Gràcia fan parada al Cafè d’en Francesc, tot un clàssic que en un dia de pluja encara resulta més suggerent. Una taula al pis de dalt amb vistes. Un entrepà de tonyina amb olives que és un tresor. O un cafè americà ben fet.

Ens vam trobar amb l’Artur des-prés de deixar sengles perpetu-acions de l’espècie ben aixoplu-gades a les respectives escoles. La llevantada ens va arrossegar Torrent d’en Vidalet avall; vam anar a petar a la Travessera. I vam trobar refugi en una cons-trucció única, peculiar. Una casa amb aires de torreta que algú va aixecar amb la força de moltes botifarres i els ànims de molts porrons de vi. El Cafè d’en Fran-cesc és agradable quan fa sol. I quan plou enca-ra ho és més: els llumets càlids, les barres d’una fusta amb memòria, l’olor de cafè, els diaris i, sobretot, la ben-vinguda de l’amo, sempre atent, sempre amable. La Braun Citro-maticcontinua funcionant com un rellotge: els sucs de taronja hi surten igual de bons que quan anàvem amb 600. Els entrepans

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

m’empeny sense remei a con-sumir la droga nova, a escriure una novel.la en cinc minuts o a fotre-li mà al Miquel. Per sort o per desgràcia, algú fa sonar la campana. Aquest objecte fa referència a la perso-nalitat peculiar i alegre del res-ponsable del local i alhora em fa veure que obrir nous horit-

zons potser no és una prioritat per a mi aquest matí. Poques coses hi ha més reals que un dia gris. Poques sensacions hi ha

més evidents que tenir els peus freds. Però la satisfacció final-ment sempre arriba, trobes una oliva a l’entrepà de tonyina i el Francesc no et pregunta si vols la llet calenta o natural al ta-llat. Perquè sap el que necessi-tes en un moment o en un altre de la teva vida. T’entén.

esperen en bateria que et de-cideixis: tonyina amb olives, fuet, pernil i formatge, llango-nissa, bisbes i, fins fa quatre di-es, una botifarra d’ou cremosa, untuosa, gustosa. Això, per als qui no ens decidim amb faci-litat, sempre és un problema. Quan tot és bo, ho vols tot. I molt. I ara. Tonyina, va. Diu que el bar abans es deia L’es-

caleta. Al pis de dalt hi ha taules. I una campana. I unes vistes curioses so-bre un tros de barri que cos-

ta de veure amb perspectiva, sigui quina sigui. Al pis de dalt tens la impressió d’estar en un altre lloc, en un altre moment, fent una altra cosa. Un bon ca-fè americà em va recordar que era allà, en plena llevantada, es-morzant amb l’Artur, comen-tant i prou.

eL Cafè d’en franCesC és un CLàssiC de GràCia

Laia CoLL

gràcia indiependent

Tot és bonic i estrany i normal i l’espai em dóna una sensació

d’excessiva intimitat

Hi ha una vistes curioses sobre un tros de barri que costa de

veure amb perspectiva

Documents

Independent de Gràcia 474