16
477 28 de març de 2013 La Casita Blanca seran horts sumari 12 MÚSICA El món de la rumba ret tribut a Ricardo Tarragona 15 TRADICIONS La pastisseria Verdi sorprèn amb mones 2.0 ISSN - 1695-4793 jecte guanyador del concurs cor- respon al Centre Obert Heura, a la Fundació Ametller i a la Co- operativa Tarpuna. El concurs sobre l’altre solar ‘buit’, al carrer Farigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels veïns. Si sota el pont de Vallcarca s’ha ha fet una pista de bàsquet i l’anomenat Hort de arXiu XaVi teDó L’escriptor i músic Víctor Nu- bla rebrà el proper 24 d’abril el guardó d’honor de la 18na edi- ció dels Premis Vila de Gràcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria però a nivell col.lectiu, el reconeixement ha estat pel Centre Obert Heura. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la resta de premiats. Pàgina 6 Nubla s’endú el premi Vila de Gràcia La Casita Blanca, després de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat l’establiment his- tòric ara fa dos anys, seran horts urbans amb el valor afegit d’in- serció social. Així ho ha decidit ja la comissió d’avaluació del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de- finitiva a Hàbitat Urbà. El pro- les Cases, ara a la Casita hi haurà un altre hort social continuador de l’aprenentatge que els usuaris rebran a l’espai pròxim al pont de Vallcarca. “Un projecte no s’entén sense l’altre”, ha expli- cat Laia de Ahumada, membre de l’executiva del Centre Obert Heura. Pàgina 7

Independent de Gràcia 477

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Setmanari Independent d'informació local a la Vila de Gràcia

Citation preview

Page 1: Independent de Gràcia 477

477

28 d

e m

arç

de

20

13

La Casita Blanca seran horts

sumari

12MÚSICA

El món de la rumba ret tribut a Ricardo Tarragona

15TRADICIONS

La pastisseria Verdi sorprèn amb mones 2.0

ISSN - 1695-4793

jecte guanyador del concurs cor-respon al Centre Obert Heura, a la Fundació Ametller i a la Co-operativa Tarpuna. El concurs sobre l’altre solar ‘buit’, al carrer Farigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels veïns. Si sota el pont de Vallcarca s’ha ha fet una pista de bàsquet i l’anomenat Hort de

arXiu

XaVi teDó

L’escriptor i músic Víctor Nu-bla rebrà el proper 24 d’abril el guardó d’honor de la 18na edi-ció dels Premis Vila de Gràcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria però a nivell col.lectiu, el reconeixement ha estat pel Centre Obert Heura. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la resta de premiats.

Pàgina 6

Nubla s’endú el premi Vila de Gràcia

La Casita Blanca, després de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat l’establiment his-tòric ara fa dos anys, seran horts urbans amb el valor afegit d’in-serció social. Així ho ha decidit ja la comissió d’avaluació del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de-finitiva a Hàbitat Urbà. El pro-

les Cases, ara a la Casita hi haurà un altre hort social continuador de l’aprenentatge que els usuaris rebran a l’espai pròxim al pont de Vallcarca. “Un projecte no s’entén sense l’altre”, ha expli-cat Laia de Ahumada, membre de l’executiva del Centre Obert Heura.

Pàgina 7

XaVi teDó

Page 2: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

2

28 de març de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreÇa, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

A falta de vuit jornades per acabar la lliga, l’Europa té gairebé assegurat el pas a la promoció d’ascens a Sego-na B. A l’espera que ho certifiquin de manera matemàtica, els graciencs busquen en aquesta recta final quedar en la millor posició possible per aconseguir el somni de pujar de categoria. Aquesta darrera jornada, en què els quatre pri-mers classificats han empatat els seus respectius partits, ha posat de manifest que la lluita serà aferrissada, més enllà del tòpic que no hi ha rival petit. L’Europa segueix a tres punts

del primer classificat, l’Olot, que aquesta segona volta ha començat a mostrar certes febleses després d’un inici fulgurant. També el Cornellà, tercer classificat, ha perdut la segona plaça i ja no sem-bla aquell equip demolidor de

principi de temporada que no perdonava les ocasions que tenia. Davant d’aquest escenari i amb la moral de sentir-se ara per ara l’equip més en forma, l’Europa ha de lluitar per quedar campió del grup cinquè de Tercera. D’aquesta manera, podrà jugar la primera eliminatòria sense la pressió d’haver de guanyar per no quedar fora del play-off d’as-cens. L’oportunitat de quedar primer la tindrà a la penúltima jornada en la seva visita a la capital de la Garrotxa, on si la distància de tres punts es manté, es preveu un desplaçament massiu d’aficionats europeistes. Que un centenar de segui-

dors graciencs fossin presents aquest diumenge a Vilatenim confirma que l’equip no estarà sol en aquesta fase decisiva de la lliga. Les darreres entrades al Nou Sardenya, amb més de 1300 aficionats a la graderia, també denota que la gent està

il.lusionada i que creuen que aquest any el conjunt entrenat per Pedro Dólera sí que pot donar el sorpasso. Després d’una llarga travessa pel desert, ara és feina de tots fer possible l’ascens de categoria. Si els Lluïsos van aconseguir pujar a EBA contra tot pronòstic sent l’únic equip no professional de la categoria, l’Europa, per història i potencial, pot emular els seus passos. Gràcia necessita tenir també els seus referents esportius per reivindicar la seva identitat. L’ascens de l’Euro-pa seria alhora una victòria col.lectiva d’un poble que no es resigna a perdre la seva personalitat. Cal, doncs, que tots hi posem el nostre gra de sorra. -

RousseauEl somni de l’ascens a 2BSara Reñé

el dependentLa història està plena de projectes ir-realitzats que mai sabrem què hauria passat si haguessin estat possibles. Avui n’explicarem un que té a veure amb Ràdio Gràcia: un dels candidats a gestionar la ràdio, abans que arribés Ludic 3, havia fitxat Car-les Flavià per fer un programa en directe amb seu a la Violeta que s’havia de dir ‘El senat de la República de Gràcia’. Amb actors i veïns. Més o menys com l’exitosa etapa de ‘El Burladero’ al Teatreneu. Però l’opció no va guanyar. I ja vindran temps millors (o pitjors).

L’Europa, que es manté segon, és ara per ara l’equip més en forma de la lliga

L’afició gracienca està demostrant a casa i a fora que no deixarà sol als escapulats

A la nostra vila hi ha establert cert sentiment de protesta i reivindicació. En alguns aspectes, els princi-pis ideològics que inspiren part d’aquests posiciona-ments davant la societat estan més propers a un

ressentiment amb un entorn que no els ha sabut acollir tal i com són que no pas en un veritable objectiu d’aconseguir un món hu-manament millor. És evident que el capitalisme i alguns postulats econòmics perjudiquen una part de la població i, per tant, cal emprendre les accions polítiques per corregir-los. Però el bloc econòmic i financer no és l’única font de distorsions socials que tenim i crec que cal denunciar algunes altres que són molt pro-peres però davant les quals pas-sem de llarg. A Gràcia trobem diversos establiments d’astrolo-gia, tarot, esoterisme, endevina-dors del futur, lectura de mans, assessoria amorosa... i també màquines escurabutxaques on en alguns bars es permet un ús compulsiu. Tots aquests negocis poden al.legar en defensa pròpia que són legals, però aquests arguments són els mateixos que farien servir els espoliadors o

Esta

fats

Revisar la tradició i la nar-ració històrica és una tasca imprescindible per poder construir el futur col.lectiu i individual. Ara que hem tornat a celebrar un altre 8 de Març, podem aprofitar per recordar alguns dels pensadors i pensadores que han marcat la nostra con-temporaneitat. Per exemple, Rousseau. Ara fa 250 anys, Rousseau, gran defensor de la sobi-rania del poble, afirmava amb rotunditat que només els varons tenien capacitat per ser caps de familia i ciutadans. A l’Emili forja tot un nou ideal de feminitat i defensa una educació dife-renciada per a cada gènere. Mentre els homes han de ser educats en llibertat i autonomia per participar en la vida pública, l’educació de les dones s’ha de reduir a l’àmbit dels sentiments i ha de garantir el compli-ment de la seva tasca: ser esposes, agradar, ajudar i criar fills. Rousseau elabora així un discurs de la do-mesticitat que consagra la dicotomia espai públic-espai privat i no reconeix el dret de ciutadania de les dones. Les teories rousseaunianes, van fonamentar la Declara-ció dels Drets de l’Home i el Ciutadà de 1879 i el Codi Civil napoleònic (1804) que han estan determinants en l’elaboració de tota la legis-lació europea posterior.

els que empren l’estructura del sistema per aprofitar-se dels més dèbils o desafavorits. Cal co-mençar per eradicar del nostre voltant tot allò que treu un rèdit a partir de l’engany, aprofitant-se directament de la gent. Si volem una societat millor aques-ta ha de ser més intel.ligent i, per tant, cal sostreure-li totes aquelles activitats que vagin en sentit contrari. Denunciem que la banca ha enganyat els seus clients col.locant uns produc-tes de risc però callem davant aquells que sense cap mena de fonament li volen arreglar la vi-da a un client o li volen fer sentir un benestar efímer. Si volem ser una Gràcia socialment avançada no hem d’oblidar que les cultures desenvolupades, a més de prote-gir els dèbils, actuen contra els enredaires i tot allò que impedeix una vida sana. Callar i quedar-se de braços creuats davant tota aquesta colla de tramposos és una omissió greu.

Victor Ranera

Page 3: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

3

28 de març de 2013l’independent Opinió

Què et sembla la nova campanya pel tancament de la llibreria europa? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

L’Abaceria

Comprar al mercat està de moda. S’està convertint en tot un acte social. M’ho comenta mentre filateja el pit de pollastre i em posa en una safata un assortit de croquetes cassolanes. És dissabte, les 12 tocades i el que més sobta és no veure cap iaia estirant d’un carro a l’Abaceria. Això és perquè vénen a primera hora, em solta mentre em prepara la comanda. Compte que a tots aquests te’ls trobaràs després fent el vermut, diu rient mentre busca el canvi referint-se a la manada de joves amb criatures que fa la compra. Des de fa uns anys, que la clientela s’està rejovenint, com el barri, m’explica mentre m’allarga la bossa i m’hi posa una mica de julivert fresc. El mercat, diu, guanya adeptes malgrat que comprar sigui un pèl més car. Una afir-mació que justifica mentre afila el ganivet. Que si no hi ha res millor que l’aten-ció personalitzada, que si aquí pots trobar de tot, que si dóna gust poder petar la xerrada, que si en un supermercat les caixeres ni t’entenen, deixa anar amb veu més baixa. I la veritat és que, en el fons, està car-regat de raó.

Carin

a Bellver

què en penseu...staff

la perla, 31, 08012 - barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl

director: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciativa de: aVV Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanzà, Joan lou. director lo-cal: alBert Balanzà directora adjunta: sílVia manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, cla-ra DarDer, meritXell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, pa-tricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. col.la boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guar-ro, ramón casalé, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De l’aVV. FotograFia: laia coll, Jasna HoDzic. maQuetació: serGi l. BoFill. disseny web: maria Vilarnau. publicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distribució: cet laBor-90. impri-meix: inDuGraF oFFset, s.a.

dipòsit legal: B-32.478-00distribució controlada per pgd

núm. 477

núm. 477

... de l’augment de la ràtio a P-3 pel curs vinent?

Adriana Berenguerasadministrativa

Laia Aubiaproductora audiovisual

Salvador Gonzálezeducador de discapacitats

intel.lectuals

Lalo Capdevilacomerciant

No em sembla bé que el depar-tament hagi pujat la ràtio pels cursos de P3 en determinats districtes, com ara a Gràcia. Personalment crec que s’ha de retallar per una altra banda que no sigui en educació.

Ja em sembla malament la ràtio d’un professor per 25 alumnes, pujar-la a 26 és encara pitjor. Una solució seria que hi hagués més personal de suport, per po-der ajudar als professors, això com a mínim.

S’estan carregant la pública per anar cap a la privada o concer-tada. Com va la directora de l’Escola Sant Medir, “30 anys llui-tant per una escola pública de qualitat, i en 8 mesos se l’estan carregant”. S’ha de continuar lluitant per l’escola pública.

La solució seria augmentar el nombre de mestres i el de places pels nens. Això és conse-qüència de les retallades on no toca, en educació o sanitat. I és un problema que arrossegarem molt de temps, ja que l’educació empitjora, i així anirem a la cua d’Europa.

tribunaAlbert Mulero, químic

Reflexions

“Primer van venir pels negres, però com que jo no ho era, no em vaig preocupar. Després van venir pels jueus, però com que jo no ho era, no em vaig preocupar... Milers de per-sones fan cua per operar-se (algunes d’operacions greus, vitals), però com que a mi no em cal, no em preocupo. I co-nec un desnonat, i un que fa dos dies ningú s’ho pensava, i ara va remenant contenidors, però com que jo vaig fent, no em preocupo... però ara vénen per mi, i ningú m’ajuda”. “El món canvia amb el teu exem-ple -deia en Paulo Coelho- no amb les teves opinions”.A poble, l’exemplaritat diària de moltes persones configura el nostre imaginari proper. Si opinar no serveix per canviar les coses ni tampoc actuem per moure-les, comprovem que la ciutadania està adormi-da, poc activa socialment ni tampoc participativa. Viu ali-ena, condemnada a la tristor, a la renúncia, a ser dirigida, incapaç de decidir res que vagi més enllà de l’interior de cada llar. Probablement la pobresa de pensament i de idees d’alguns polítics, i la manca de credibilitat, fins i tot la corrupció, són resultat de la pèrdua de valors del conjunt de la societat (tenim el que ens mereixem?). Ens ho hem empassat tot i el sistema s’ha anat empobrint. L’acomoda-ment de les classes treballa-dores dels darrers anys no

transport no estan sotmesos al control públic, la política no és res més que l’ombra que les grans empreses projecten sobre la societat. I actualment,

veiem com la classe políti-ca dominant beneficia bancs i entitats finance-res, en comptes de prioritzar el benestar de les

persones. A poc a poc, els ni-vells més baixos de la societat han estat pràcticament despos-seïts dels seus drets.Tot és molt complicat, exces-sivament complicat i en els temps que córren, desconfiem dels que aconsellen alienar-se, prescindir de cabòries. Qui vulgui confiar la seva vida i la

dels seus estimats a la sort, surar com un tap i llevar-se als matins amb un somriure “Profident”, s’equivoca. Ne-cessitem fer la volta a molts mitjons, en alguns casos amb l’usuari inclòs a dins, i fer una gran bugada. Una bu-gada democràtica d’enormes dimensions perquè aquest país es mereix un altre destí. I encara un darrer pensament per l’acte de l’Assemblea Na-cional Catalana a Girona de fa uns dies. El paper de l’ANC és decisiu. Com a moviment ciutadà està portant el debat sobiranista arreu del Princi-pat, i alhora, esdevé xarxa i pressió als partits polítics compromesos amb el dret a decidir. Eppur si muove (I tanmateix, es mou).

ha permès reaccionar. Com deia en Tardà, els nostres fills i filles estan descobrint que no són fills i filles de burgesos. Només així es pot entendre la pobre resposta ciutadana a les darreres concen-tracions contra les retallades. On és la gent, es pregunten els ciutadans actius i implicats convertits en “activis-tes”? No parlem només del més del 26% d’aturats (50% entre els joves), sinó també de la resta de ciutadans que constaten a diari com se’ns desfà el país a les mans? Si les institucions, els mitjans de producció, el comerç exterior, els mitjans de comunicació, de publicitat i de

laia coll

On és la gent, es pregunten els ciutadans actius, els que són “activistes”

Page 4: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

4

28 de març de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no ES Fa rESponSaBLE ni tÉ pEr QUÈ coMpartir LES opinionS EXprESSadES a La SEcciÓ d’opiniÓ d’aQUESt SEtManari

L’incòmode escarni de la PAH

Hi ha malestar entre la classe política – alguns més que d’altres - per aquesta nova iniciativa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) anomenada “escrache”. En català ho podríem traduir per escarni. Bàsi-cament consisteix a posar en evidència la persona a la qual es responsabilitza d’alguna acció; inacabada, mal resolta o senzillament sense resposta. El malestar per l’incompliment es tradueix en un escarni públic que la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca ha decidit aplicar, majoritàriament, als polítics del Partit Popular després de la negativa d’aquesta

formació a canviar l’actual le-gislació per evitar els desnona-ments i la dació en pagament. Ara, i davant l’evidència que suposa que Europa qüestioni la la legislació espanyola per les clàusules abusives d’algunes hipoteques concedides per les

entitats bancàries, el Govern de Mariano Rajoy obre la porta a fer alguns canvis, però la veritat sigui dita és que fins ara el PP massa sensibilitat amb el tema, que es diu, no l’ha tingu-da. Tips de rebre cops de porta, doncs, la PAH ha passat a l’acció amb la tècnica de l’escrache. Entre el meu grup d’amics fa molt de temps que apliquem l’escarni com a mesura de control i la veritat és que ens està funcionant força bé. Està resultant una bona tècnica. D’aquesta manera, quan algú té una tasca encomanada i s’eternitzen les solucions rep l’escarni del grup. No l’anem a buscar a casa seva, ni l’escridassem pel carrer, però sí que

li fem notar el nostre males-tar per la seva deixadesa. Al principi potser algú s’havia molestat, però amb el temps hem aconseguit que la persona que rep l’escarni es posi les piles i resolgui allò que man-té encallat i que no resol. La

PAH suposo que busca alguna cosa similar, tot i que alguns vulguin etiquetar-los com a violents, terroristes i antidemo-cràtes en el seu afany per desacreditar-los.La classe política d’aquest país ha de saber estar a les verdes i a les madures. No pot ser que ara que sobresurten els casos de corrupció política com bolets i hi ha una manca de res-postes solvents als problemes derivats de la crisi econòmica que venim patint des de fa una colla d’anys vulguin passar desapercebuts. És cert que la PAH no pot creuar aquesta línia fina que hi ha entre la denúncia i l’agressió verbal. És evident. Però també és ben cert que algunes de les respostes buides de contingut i actituds que adopten els nostres dirigents polítics des de la comoditat de l’hemicicle són tota una falta de respecte.

Roger Rofín la setmanatribunaGuillem Ventura i Gabarró, JERC - Gràcia

En les darreres setmanes obrir qualsevol diari és sinònim de llegir sobre corrup-ció. Tots els mitjans de comunica-ció ens bombar-degen cons-tantment d’informació sobre aquests casos de corrupció, sobre polí-tics que foten mà al calaix aprofitant-se de la seva posició. I pel que sembla, és impossible canviar aquesta “costum” instal.lada al país.Per què? Com pot ser que països com Finlàndia no coneguin el mot corrupció, i aquí sigui el titular de la premsa cada dia? L’expli-cació es dóna en les qües-tions culturals. Als països mediterranis, en especial, la nostra forma d’actuar és la del refrany “feta la llei, feta

la trampa”. El poble d’aquí aprofita qualsevol ocasió per estalviar-se pagar uns impostos desgravant-los, no pagar el que el cambrer no ha posat al compte o bé veure una pel.lícula a través d’Internet de ma-nera poc legal. El polític, per la seva banda, aprofita també cada oportunitat per embutxacar-se un feix de

Societat corrupta, polítics corruptes

bitllets. Els polítics són només un reflex de la societat, una societat amb una ètica baixa com la nostra dóna polítics amb una també ètica baixa. El polític llest és el que roba, no el que millor treballa.Podem doncs eradicar la corrupció? Sí, evidentment. Però és un camí llarg i difí-cil que hem d’emprendre. El primer pas per acabar amb ella és crear un sistema eficaç de justícia que doni la talla, endurint les lleis contra la corrupció, per exemple fent que els delictes mencionats no prescriguin mai, i amb uns jutjats express que permetin jutjar d’una manera ràpida tots aquests casos. Un altre pas important seria imposar una ètica als polítics, és a dir, imposar-los una manera de fer i a acceptar un siste-ma moral. D’aquesta manera s’obligaria als polítics im-putats i que ostentin càrrecs polítics a deixar d’exercir i nombrar un substitut (en cap cas el poble que ha votat aquell partit és qui ha de sor-

tir perjudi-cat), permetent

un cop demostrat que és innocent tornar a ocupar el seu càrrec (si és culpable, evidentment, no recuperaria el lloc i hauria d’acatar el veredicte). Malgrat que això podria portar a denúncies mo-tivades per desavinences

polítiques i mancades de proves, un polític no hauria de renunciar al càrrec fins declarar per primer cop, és a dir, que abans s’hauria investigat i demostrat si la acusació era o no infundada. Així doncs, i malgrat les tra-ves polítiques, és possible un canvi. La pregunta seria, i aleshores perquè seguim així?

el tio del finalGuillem Cifré

Tips de rebre cops de porta, la PAH ha passat a l’acció amb la tècnica de l’escrache

La classe política d’aquest país ha de saber estar a les verdes i a les madures

En les darreres setmanes obrir qualsevol diari és sinònim de llegir sobre corrup-ció. Tots els mitjans de comunica-

tantment d’informació sobre aquests casos de corrupció, sobre polí-tics que foten mà al calaix aprofitant-se de la seva posició. I pel que sembla, és impossible canviar aquesta “costum” instal.lada al país.

Societat corrupta, polítics corruptes

bitllets. Els polítics són només un reflex de la societat, una societat amb tir perjudi-

Els polítics són només un reflex de la societat, una societat amb una ètica baixa

Hem d’imposar als polítics una manerade fer i d’acceptar un sistema moral

Page 5: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

5

28 de març de 2013l’independent

Política

Els inquilins del bloc de Sant Salvador expliquen els motius que els han dut a convertir-se en ‘squatters’

El degoteig constant de desnonaments ha empès algunes famílies a oku-par pisos com a única alternativa a la seva dra-màtica situació. És el cas de l’Ana Maria, que des de fa un mes viu al bloc del número 16 de Sant Salvador que l’Assemblea de la Vila de Gràcia ha okupat després que la constructora fes fallida i els pisos es quedessin a mig acabar. Ella es va presentar al Banc Expro-piat perquè volia saber què s’havia de fer per ocupar un pis. Era l’única sortida que tenia.

xAVI TEDó

L’Ana Maria Va fer dació en pa-gament del pis que van comprar, però el banc no els hi va condo-nar un deute de 15.000 euros d’interessos i devien uns quants mesos del pis on eren de lloguer ara: “El meu marit guanyava 800 euros i així podíem arribar als 600 que costava el lloguer, però a l’estiu es va quedar a l’atur”. Després de passar dos anys a la llista d’espera per beneficiar-se d’un pis de lloguer baix, l’admi-nistració li va comunicar que no s’hi podia acollir perquè eren a la llista de deutors: “El sistema ens tanca la porta perquè els que perdem la casa ens convertim en morosos”. Davant d’aquesta crua realitat ha decidit passar a l’acció: “L’okupació era l’única opció que em quedava”. Amb tres fills al seu càrrec, dos adolescents i una nena de catorze mesos, l’Ana Maria, que ja no viu amb el seu

XaVi teDó

l’ana maria amB la seVa Filla petita i el seu Fill mitJà al pis que Han okupat al carrer sant salVaDor

Quan l’okupació esdevé l’única alternativa

marit, té clar que el camí que ha emprès ja no té retorn: “Al carrer no em quedaré i si em fan fora d’aquí buscaré un altre pis”. Tot i que porta deu anys vivint a Grà-cia, no amaga que abans veia el moviment okupa amb recel: “No

entenia l’okupació, ho trobava malament, però ara veig que no és com ho pinten, els pisos s’ar-reglen, hi he entrat per necessi-tat però ara recolzo totalment l’okupació perquè el dret a l’ha-bitatge no està garantit”, explica

No és un precedent exacte però sí similar: una quinzena de joves, en bona part histò-rics de la Kasa de la Munta-nya, van entrar el 24 de se-tembre de 2010 als números 51, 53 i 55 d’Alegre de Dalt, una promoció immobiliària de pisos de luxe que estaven buits des de feia sis anys. L’Independent, únic mitjà que va accedir a l’interior de les anomenades Les Tres Bes-sones “perquè ets del barri i no ets de El País o La Van-guardia”, es va trobar amb pisos de quatre planes amb ascensor i persianes elèctri-ques. Els okupants estaven emocionats d’estar en un lloc on hi havia pols però no ra-tes. El 27 d’octubre van ser desallotjats.

Dos anysi mig després dels pisosde luxe

l’Ana Maria, que sobreviu amb el sou que guanya el seu cosí, que també és amb ells al pis. En una situació semblant es trobava el Rodolfo abans d’aterrar a Sant Salvador. Malvivia amb la seva dona i els seus tres fills, el més petit del quals només té quatre mesos en un pis de porter ruïnós i sense aigua. “Era una ratonera i tenia un altell que era un autèn-tic perill per els dos petits”. Ara per fí, aquest jove bolivià viu en condicions dignes: “Ara sí que puc dir que estic com al meu país”. Sense feina i amb poques perspectives d’aconseguir un tre-ball, en Rodolfo ha optat, però, per acollir-se al retorn voluntari. Assegura que ara estan tranquils, però recorda els primers dies, quan només la seva família i un

parell de joves de l’Assemblea de la Vila de Gràcia eren al bloc per demostrar que portaven més de 48 hores a l’immoble i així evi-tar un desallotjament exprés. “La nostra arribada va coincidir amb

l’intent de desallotjament del Ca-sal Popular de Gràcia i en sentir les sirenes de les furgones poli-cials pensàvem que ens anaven a fer fora a nosaltres, vam viure moments de molta tensió” reco-neix el Rodolfo, que ara només tem que els hi tallin la llum com

els han amenaçat. Ell ha estat qui ha posat nom a l’edifici, on també hi viuen quatre joves que formen part de l’Assamblea de la Vila de Gràcia. “L’hem anomenat l’armadillo perquè quan el burxes posa la closa dura”. Com l’arma-dura que tenen per defensar-se dels seus depredadors, els inqui-lins d’aquest bloc també estan armats. Però de raons.

xAVI TEDó

Després d’establir un nucli al Clot per fer front al Casal Tramuntana i un altre al Raval per combatre el grup de neonazis que s’ha instal-lat a la plaça Castella, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) desembarca a Gràcia per reclamar el tancament de la lli-breria Europa. Representants de l’associació i de diferents ateneus i joventuts de partits de la Vila es

van reunir dissabte i van acordar la constitució d’un nucli a Gràcia, que prendrà forma en una nova assemblea el 6 d’abril. En aquesta reunió es convidaran les colles de cultura popular i les ampa dels di-ferents centres d’ensenyament de la Vila. Com explica Jaume Vila-seca, membre d’UCFR, l’objectiu és “sumar el màxim de complici-tats per denunciar que la llibre-ria Europa es mantingui oberta en un fet inusual a la UE”. Sota

l’inequívoc títol de “Tanquem la llibreria nazi Europa”, els impul-sors del nucli sospesen portar una moció al Parlament de la mà de la CUP per exigir el tancament de l’establiment que regenta Pedro Varela, que fa un any va sortir de la presó i que ara rebrà una indemnització de 13.000 euros de l’Estat en concepte de danys morals i costes per un defecte de procediment en un procés judici-al que es remunta al 1996.

‘Tanquem la llibreria nazi Europa’, primera campanya de l’entitat

Unitat contra el Racisme i el Feixisme crea un nucli a Gràcia

Debat Romeva-Tremosa a l’Orfeó. Els eurodiputats Raül Romeva (ICV-EUiA) i Ramon Tremosa (CiU) van ser els prota-gonistes dilluns passat de la segona sessió del cicle organitzat per Òminum Cultural amb debats entorn la idea de “Catalunya, un nou estat a Europa i al món global”. L’acte, moderat pel periodista Carles Prats, es va celebrar a l’Orfeó gracienc.

ceDiDa

L’Ana Maria no es pot acollir als lloguers de baix cost pels deutes

que arrossega

El Rodolfo malvivia amb la seva dona i els seus tres fills petits en

un pis de porter

Page 6: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

6

28 de març de 2013l’independent

Societat

El 24 d’abril tindrà lloc la cerimònia d’entrega dels guardons convocats pel Districte

L’escriptor i músic Víctor Nubla rebrà el proper 24 d’abril el guardó d’honor de la 18na edició dels Premis Vila de Gràcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria però a nivell col.lectiu, el re-coneixement ha estat pel Centre Obert Heura, que al dia següent de conéi-xer la notícia ja donava, des de la seva web, les gràcies pel suport rebut. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la llista d’uns premis que enguany se celebra-ran sense polèmiques.

SILVIA MANzANERA

Lluïsos de Gràcia -que optava a cinc premis- i Jordi Altarriba -candidatura sorgida d’un grup de veïns i amics- són algunes de les propostes que s’han quedat fora del llistat definitiu dels premis Vi-la de Gràcia, creats fa divuit anys amb l’objectiu de destacar l’esforç de persones i entitats gracienques durant en millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans en di-ferents àmbits de la seva vida.“Em fa molta il.lusió, és clar”, diu el músic i escriptor gracienc Víctor Nubla el dia següent de conèixer la notícia. A més de la notòria trajectòria artística de Nubla, recentmen ha publicat El regal de Gliese (Males Herbes),

arXiu/ s.m./X.t.

D’esquerra a Dreta, Víctor nuBla, Germán lázaro i sílVia Balcells (Graciamón)

Víctor Nubla i el Centre Obert Heura, els premiats d’honor Vila de Gràcia

un llibre amb forta presència de Gràcia. Nubla ha volgut destacar, però, el premi atorgat a German Lázaro, l’autor del volum Orgues, orgueners i organistes de Gràcia, impulsat per Gràcia Territori Sonor i publicat per Gregal. “És un supergust que hagin recone-gut l’esforç que ha fet GTS, amb l’ajuda de l’editorial, per tirar endavant el bon treball de Ger-mán”, apunta Nubla.Per la seva part, el centre obert Heura, una entitat declarada d’utilitat pública, és el premiat d’honor a títol col·lectiu, un re-coneixement que l’entitat ja ha volgut agrair des de la seva pàgi-na web.

breus

Nova tertúlia sobre els bombardeigs

El proper dijous 4 d’abril el Taller d’Història Centre d’Es-tudis ha programat una nova tertúlia a la seu de la Fundació Festa Major de Gràcia (Alzina, 9), a partir de les 20 h, sobre els grans bombardeigs a Gràcia ara que es compleixen 75 anys. L’autor del llibre Gràcia, temps de bombes, temps de refugis, Jo-sep M. Contel, explicarà com. explicarà com l’aviació legio-nària italiana bombardejava el març de 1938 sistemàticament gairebé durant 43 hores la ciu-tat. Un experiment que va estar a punt de doblegar la moral dels barcelonins.

L’IES Vila de Gràcia promou la donació de sang

Els alumnes de 3r d’ESO de l’INS Vila de Gràcia, juntament amb el Banc de Sang, participen en un projecte d’Hemodonació per conscienciar el districte de la importància que té donar sant. Segons expliquen en un comunicat realitzat pels estudi-ants, es necessiten mil bosses de sang al dia i només se’n recullen vuit-centes. Per això animen a tothom a participar en la cam-panya i visitar el proper dimarts 9 d’abril la Unitat Mòbil del Banc de Sant que s’instal.larà als Jardinets de Gràcia de 17.30 a 20.30. Les persones interessades en donar sang han de ser majors de 18 anys i menors de 65 i pe-sar 50 quilos o més.

x. T.

Després de vint-i-sis anys al car-rer Progrés, la comunitat gitana evangèlica s’ha vist obligat a fer les maletes i a buscar una nova seu. El propietari del local del carrer Progrés va comunicar fa uns mesos als responsables de l’agrupació que no els renovaria el lloguer aprofitant el venciment del contracte. Els evangelistes, però, ja disposen d’un nou espai, que està ubicat al carrer Siracusa amb Samsó, just davant de la pla-ça del Poble Romaní, i ara s’hi es-

tan fent obres per insonoritzar-lo per evitar molèsties al veïnat. Els fidels, però, ja fa unes setmanes que celebren el culte, però sense micròfons a l’espera d’acabar les obres i que un tècnic municipal els hi doni el vist-i-plau. El nou local mantindrà el nom d’Esglé-sia Evangèlica de Filadèlfia. Un local que serà de propietat amb l’objectiu que no s’hagin de mu-dar més i que quedi per les se-güents generacions. Els fidels han demanat un crèdit bancari per fer front a la despesa, més enllà de les ofrenes que es recullen de di-

lluns a divendres i els diumenges quan se celebren els cultes. Ma-nolo Giménez, “Patata”, un dels fidels que hi assisteix regular-ment juntament amb un cente-nar més de gitanos de la Vila, no amaga la seva tristesa pel tanca-ment del local del carrer Progrés, però es mostra il·lusionat amb la nota etapa que s’obre: “Portàvem tota la vida allà i fa pena deixar-lo perquè són molts records, però ara gaudirem d’un local que serà nostre i que els nostres fills tin-dran al seu abast”. L’espai també disposa d’un bar pels fidels.

La comunitat gitana compra un nou local a Siracusa amb Samsó

L’església evangèlica canvia de seu després de 25 anys a Progrés

Primer quatre de vuit al sac. Tercera diada de la tempo-rada i els CVG ja han estrenat el primer castell de vuit, el més matiner del seu historial. Els graciencs van actuar al Poble Sec, juntament amb els amfitri-ons i els Castellers de San Cugat, en una actuació molt àgil i agra-dable. Amb moltes camises a plaça, els blaus van descarregar a primera ronda un esplèndid dos de set, el segon del curs, demos-trant el domini i la confiança que li han agafat a aquest castell els últims anys. A segona ronda van estrenar el quatre de vuit, descarregat de manera molt sol-vent, amb una canalla molt ràpi-da i decidida i van acabar amb el cinc de set. Gran començament de temporada. El seguent pas, el tres de vuit!

Aleix Vila crònica blavamontserrat torres

• Premi d’Honor individual: Víctor Nubla

• Premi d’Honor col·lectiu: Centre Obert Heura Gràcia

• Premi a la millor acció en de-fensa de la sostenibilitat i el medi ambient: Depana

• Premi a la millor iniciativa pedagògica esportiva i d’edu-cació reglada i no reglada: secció d’iniciació UEC Gràcia

• Premi a la millor tasca o ac-ció en defensa dels valors cí-vics: Casal Corpus

• Premi a un establiment o

projecte comercial: Associ-ació de Concessionaris del mercat de la Llibertat

• Premi a la millor iniciativa en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya: As-semblea Nacional Catalana

• Premi a la millor tasca de re-cerca o divulgació històrica en defensa d ela recuperació de la memòria col·lectiva: Germán Lázaro

• Premi a la millor actuació co-municativa i/o de difusió de l’actualitat dels territoris de Gràcia: Graciamón TV

els premiats

Page 7: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

7

28 de març de 2013l’independent SOcietat

El centre Heura gestionarà un espai amb deu parcel.les un cop guanyat el pla Buits

La Casita Blanca, des-prés de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat l’establi-ment històric ara fa dos anys, seran horts ur-bans amb el valor afegit d’inserció social. Així ho ha decidit ja la comis-sió d’avaluació del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de-finitiva a Hàbitat Urbà. El projecte guanyador del concurs correspon al Centre Obert Heura, a la Fundació Ametller i a la Cooperativa Tarpuna. El concurs sobre l’altre solar ‘buit’, al carrer Fa-rigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels veïns.

ALBERT BALANzà

El pla Buits ja té veredicte per al solar de la Casita Blanca, i serà complementari al pla de microurbanisme que s’ha inau-gurat sota el nom de pla Peus a sota del pont de Vallcarca. Si allà s’hi ha fet una pista de bàs-quet i l’anomenat Hort de les Cases, ara a la Casita hi haurà un altre hort social continuador de l’aprenentatge que els usuaris rebran a l’espai pròxim al pont de Vallcarca. “Un projecte no s’entén sense l’altre”, ha expli-cat Laia de Ahumada, membre de l’executiva del Centre Obert Heura.Tant l’Hort de les Cases com ara els horts de La Casita Blanca s’adrecen a la integració de per-sones en risc d’exclusió social que busquen formació i, en defi-nitiva, feina. En un espai la tasca té un nivell d’aprenentatge i en

ceDiDa

terrenys a l’aVinGuDa De Vallcarca ocupats aBans per l’eDiFici De la casita

El solar de la Casita Blanca seran horts urbans en un projecte d’inserció laboral

l’altre, segons De Ahumada, “ca-da soci tindrà la seva parcel·la”. A l’hort del pont, inaugurat el 19 de març passat, hi ha ara un espai únic però divisible en vuit parcel.les, mentre que a la Casi-ta, que representa un espai d’un total de 850 metres quadrats, l’espai ja se subdividirà des d’un bon principi en deu-dotze par-cel.les.

Un projecte amb tres res-ponsables

Aquest projecte a la Casita Blan-ca, que es divideix en tres res-ponsables (Heura al seguiment tècnic, Ametller al finançament i Tarpuna a l’assistència), re-presenta, segons explica De Ahumada a l’Independent, la quadratura de la cadena d’ali-mentació perquè els productes de l’hort acaben a la Llar de Pau i allà els usuaris dels horts hi poden anar a dinar. “Mengen el que ells han treballat a l’hort”, conclou la membre de l’executi-va del centre gracienc.

El Districte fa una actu-ació al carrer Goya per reforçar el camí esco-lar. El Districte ha enlles-tit els treballs per reforçar el camí escolar al carrer Goya amb la instal·lació de dues senyals verticals que indiquen els trams de zona escolar. Una d’elles s’ha col·locat a la cru-ïlla amb el carrer Sant Pere Màrtir i una altra a la cruïlla amb la Plaça de la Vila. Així mateix, en els propers dies també es farà en paviment el pictograma de camí escolar per tal de reforçar i dotar de més seguretat el tram que han de recórrer els infants de cen-tres escolars propers.

ceDiDa

Per la seva banda, el segon solar que va sortir a concurs en el pla Buits de l’Ajunta-ment de Barcelona -que té impacte a tota la ciutat i que contempla dos solars per dis-tricte però que a Vallcarca es nota encara més per l’estat en deconstrucció que pateix el

barri- ha quedat sense resul-tat i ha estat declarat desert. Aquest espai, ubicat al carrer Farigola 19, de fet, podria aca-bar en mans dels veïns perquè un grup d’entitats ja va iniciar ara fa unes setmanes una reco-llida de signatures a favor de la cessió de l’espai.

El solar Farigola 19 podria quedar en mans dels veïns

breus

Nova sessió informativa de Gal.la PlacídiaEl Districte ha programat una sessió informativa pel proper 4 d’abril a les vuit del vespre per explicar als veïns el projecte d’urbanització de la plaça Gal.la Placídia. A la darrera trobada, el passat mes de febrer, els tècnics del Districte i d’nfraestructures.cat (l’antiga GISA) van explicar que el projecte no estarà enlles-tit el mes de juny com s’havia previst inicialment.

Les caminades ‘Barnatresc’ passen per Gràcia

El proper 12 de maig tindrà lloc la caminada Barnatresc organitzada pel Centre Excur-sionista de Gràcia. L’associació d’entitats excursionistes del Barcelonès proposa aquestes caminades-passejades que bus-quen gaudir dels llocs per on es passa. Tenen lloc els diumenges al matí i tenen una durada de 10 a 12 quilòmetres, ja que pre-tenen estar a l’abast de tothom. L’hora de sortida és optativa de les 9 a les 9.30 h i la participació és gratuïta però cal inscripció.

Page 8: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

8

28 de març de 2013l’independent SOcietat

breus

La Festa Major engega el 20è concurs del cartell

La Fundació Festa Major ja ha publicat les bases del vintè con-curs del cartell, que té un únic premi guanyador de 2000 euros. El termini de presentació dels treballs és del 15 al 26 d’abril a l’OAC o a la seu de la Fundació (Alzina, 9). El veredicte es farà públic el 10 de maig a la seu de l’entitat, on s’exposaran les 25 obres finalistes.

Gràcia amb el Sàhara parla dels presos polítics

El proper 11 d’abril la Funda-ció l’Alternativa i Gràcia amb el Sàhara organitzen un acte a l’Ateneu Roig per explicar la si-tuació dels presos polítics saha-rauís. Hi participaran Hassanna Aalia, jove sahrauí condemnat a cadena perpètua per un tribunal militar de Rabat, Núria Salamé, presidenta de l’Associació Cata-lana d’Amics del Poble Sahrauí, Jordi Altarriba (Gràcia amb el Sàhara), Mireia Rovira, respon-sable d’Internacional d’EUiA i Àngels Tomás, Fundació l’Al-ternativa.

Els treballs ja han començat i inclouen la senyalització de l’aparcament i dues cadires

El Districte ha reaccio-nat, un any després de la primera instància que van presentar els veïns i comerciants el passat 23 de març de 2012 (vegeu L’Independent núm. 476) a la creixent invasió de motos sense aparcament senyalitzat que ocupen la banda muntanya del carrer Lluís Antúnez, i ha presentat un pla per millorar l’espai al mes l’abril amb cadires inclo-ses així com senyalitza-ció de la zona d’estacio-nament.

ALBERT BALANzà

El projecte, que arriba també després que els veïns rebessin la promesa de solucionar la pro-blemàtica a l’abril de l’any pas-sat i que es queixessin també al Consell de barri del novembre perquè no s’havia fet res, s’exe-cutarà a partir del 2 d’abril (ja hi ha cartells de senyalització ex-

ceDiDa

El Districte millorarà a l’abril l’espai de motos del carrer Lluís Antúnez

cepcional des del passat dissbte) i consistirà a marcar amb pintu-ra la zona d’estacionament, de manera que, tal com volien els veïns, les motos no envaeixin la

vorera i dificultin l’entrada a les botigues. Les crítiques s’havien agreujat en les últimes setmanes perquè les motos, un cop es va enretirar la bastida d’unes obres

que tocaven al carrer Gran, ja s’havien apropiat de tot el llarg i ample de la banda muntanya de Lluïs Antúnez. Així, segons les queixes de veïns i comerciants recollides a L’Independent del 22 de març, la manca de senya-lització provocava l’aparcament en bateria recta i els vehicles acabaven envaint una part de la vorera dificultant l’entrada als comerços.

El pla, segons han explicat fonts municipals, també té en compte el pas del camí escolar de l’escola Jujol i de l’institut Vila de Grà-cia, i en aquest sentit s’hi instal-laran tres punts de dues cadires “entre la vorera i la calçada”. Els cotxes podran seguir passant a baixa velocitat per aquest carrer de plataforma única.

El pla també té en compte el pas del

camí escola de l’ecola Jujol i l’IES Vila

cartell amB la inDicació D’oBres al carrer lluís antúnez

Page 9: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

9

28 de març de 2013l’independent

Page 10: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

10

28 de març de 2013l’independent

DocumentsnOVetat eDitOrial

‘40 plaers. Petites cosesque fan la vida més dolça’

La piscina, la migdiada, fullejar el diari, Venècia, Sant Jordi, Antònia Font... i així fins a 40 ‘plaers’ que et fan la vida més dolça. És la darrera proposta literària en format de petits relats que l’escriptor

gracienc Daniel Ruiz-Trillo acaba de treure a la llum. El creador de versos.cat comparteix, amb sinceritat, detallisme i costumisme la seva mirada de la realitat. Directe i senzill. I molt dolç.

l’autor

Daniel Ruiz-Trillo, ha publicat els poemaris Truc curt, Sal i vi (El Carro del Sol, 2000), Sonets sonats (Edicions 96, 2001), Una estona de sal (Edicions 96, 2002), Partícules i versos (Edicions 96, 2003), Fibromi-àlgia i tu (A Edicions, 2003) i Recer de versos (Edicions 96, 2007) i la novel·la Com un vals de Chopin (Pa-ralelo Sur, 2012). Ha publicat més de 300 articles als periòdics Illacrua, El Queixal, El Punt, Rubricata i esde-bat.cat. Actualment, escriu articles d’opinió, reportatges i contes als diaris Hora Nova, cugat.cat i Dia-ri de Rubí i a les revistes L’Escletxa, Llengua Nacional i D’Estil. Ha gua-nyat els premis literaris La Pinya de Sant Feliu de Codina, Jocs Florals d’Horta-Guinardó, enjoy Barcelona i Marató Poètica de Sagrada Família. El seu bloc versos.cat ha guanyat els Premis Blocs de Catalunya el 2012. És director de festival Poemestiu.

Page 11: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

11

28 de març de 2013l’independent

recomanem

jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Dijous 4 d’abrilAmb motiu del Dia mundial del Teatre: Efectes col.late-rals. A càrrec de: GATs-Grà-cia (Grup d’Assidus i Afecci-onats al Teatre). Set escenes de pel.lícules dramatitzades i amb rerafons comú de con-flicte bèl.lic.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla. 101), a les 19 h

Presentació del darrer llibre de Pere Martí, El dia que Ca-talunya va dir prou, a càr-rec del periodista i director de l’Independent de Gràcia, Al-bert Balanzà.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep M. Benet i Jornet i dirigida per xavier Albertí.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 20 h

Sessió informativa del projec-te de Gal.la PlacídiaSeu del Districte de Gràcia (pl. Vila de Gràcia, 2), a les 20 h

Teatre: L’onada, d’Ignacion García May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Txus Blues & Jose Bluefingers.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21 h

EXPOSICIONS

Fins el 28 de marçExposició fotogràfica Viat-ges. Memòries d’uns ins-tants en la metamorfosis, a càrrec del fotògraf i veí del barri Pau Vaqué.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 31 de marçDurant tot el mes de març l’espai d’exposicions de la Llibertària acull la mostra de Dones del 36 cedida pel CIRD. Els horaris per vi-sitar-la són de dilluns a dis-sabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 20.30 h.La Llibertària (Torrent de l’Olla, 72)

Fins el 6 d’abrilExposició Camí Vertical, a càrrec de Mònica Sans Carré, dins del Festival Mi-rades de Dones. L’artista centra el seu treball en la vulnerabilitat humana i la possibilitat de canvi. Ana-litza l’arquetipus femení: la vida, les pors, els mites, els estereotips i els reptes aconseguits. Un imaginari tret de la vida quotidiana i la vivència. Espai ST3 (Santa Teresa, 3, Lo-cal 2)

Fins el 15 d’abrilTemps Vertical, de la fo-tògrafa mexicana Pía Elizon-do, mostra un recull de foto-grafies resultat d’un viatge solitari i introspectiu, desen-volupat sobretot a Mèxic i Europa. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 23 d’abrilBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Mercè Rodoreda.

‘El retorn de Sant Jordi’ a l’Almeria Teatre. L’espec-tacle infantil ‘El retorn de Sant Jordi’ s’instal.la en aquesta sala gracienca del 6 al 28 d’abril. Escrit per Olga Blanco, la peça és el resultat d’una revisió lliure i original del conte clàssic.

Dissabte 6 d’abrilAlmeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 17 h

Concert: El Petit de Cal Eril.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Presentacó del llibre de Jor-di Sanglas, 100.000 cande-les.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 5 d’abrilConcert: Mister Hyde + Black Islands.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.15 h

Concert: El Petit de Cal Eril.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Exposició + concert: Jonat-han Brown + Dusty Stray.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Dr. Guapo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits.Ruquería Querubí (Perla, 11), al es 22 h

Teatre: Over the moon.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 22 h

Concert: Dusan Jevtovic Duo.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Teatre. Cicle de miniformats teatrals: Ni tan sols, con-tes per adults.Sala Porta 4 (Església, 2-6), a les 23 h

ceDiDa

Una experiència que va dei-xar un munt de records i va marcar una generació de gra-ciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANTILS

Diumenge 31 de marçCinema: Amics per sempre (Tony Loeser i Jesper Moeller, Alemanya, 2009). Recomana-da a partir de 3 anys.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

Dimarts 2 d’abril Taller de Descoberta: Dia In-ternacional de la Litera-tura Infantil i Juvenil. Ex-plicarem qui era Andersen. A continuació veurem una ex-posició de llibres d’autors i il.lustradors que han rebut el Premi Andersen de Literatu-ra Infantil i Juvenil i farem un taller de dibuix sobre alguns dels personatges dels con-tes d’Andersen. A partir de 4 anys. A càrrec d’Olga Barrio.Bibl M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18

Dilluns 1 d’abril El meu primer Verdi: La fi-lla del Grúfal i altres con-tes (sense diàlegs i doblada al castellà).Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

Dimecres 3 d’abril Lletra petita. Sac de rondalles: Contes a la mà. A partir de 3 anys. Amb la Gina Clotet.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 4 d’abril Sac de rondalles: Comicò-mix. A partir de 5 anys. Pre-sentació il.lustrada dels cò-mics i personatges més diver-tits, famosos i llegits del fas-cinant món de les historietes il.lustrades. A càrrec de Salva-dor Boix.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

ACTES

Dijous 28 de març Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Vier Nagueba.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: La Brigada.‘Helio’ (Ramón y Cajal, 80), 22 h

Concert: Ignacio Gonzza-lezz.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Jazz session experimental: Masa Kamaguchi Solo.Txinkana Bar (Sant Lluis, 58), a les 22 h

Divendres 29 de marçProcessó Via Crucis de Di-vendres Sant a càrrec de Co-munió i Alliberament. Comen-çarà a la Capella del Cottolen-go del Pare Alegre i acabarà al Turó de les Tres Creus al Parc Güell. Ctra Carmel, 19, a les 10.30 h

Concert: Jaumet.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep Mª Benet i Jornet.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 20 h

Teatre: Àlies Gospodin, de Philipp Löhle, dirigida per Moisès Maicas.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Dj’s Impermeables (Impermeable Indie Club).Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 30 de marçTeatre: L’Onada, d’Ignacio García May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 21 h

Concert: La Bossa Nostra.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Teatre: Over The Moon.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, amb Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Flow Fanatics Hu-man Beats.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Doza.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 31 d’abrilJam session de jazz.Continental Bar (Providència, 30), a les 20 h

Dimecres 3 d’abrilConcert: Jam session de

Page 12: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

12

28 de març de 2013l’independent

Cultura

Moncho, Junco, Chacho, Joan Garriga o Xavi Ciurans, entre els artistes convidats a l’Apo

La gran família de la rumba catalana retrà el primer gran homenatge a Ricardo Batista, més conegut amb el sobrenom de Tarragona perquè va néixer en aquesta ciutat, el diumenge 14 d’abril a l’Apolo. L’acte reunirà una vintena llarga d’ar-tistes que volen retre tribut al músic gracienc, que va morir la matinada del 24 de desembre del 2010 després de patir un accident domèstic amb només 46 anys.

xAVI TEDó

L’impulsor de la iniciativa, el seu fill “Ricardito” remarca que es tracta del primer homenatge mu-sical que se li fa: “L’any passat es va fer una exposició fotogràfica al CAT que recollia els moments més rellevants de la seva carrera, però fins ara no s’havia celebrat un concert que reunís amics i artistes que van tocar amb ell”. D’entre els artistes convidats, cal destacar la presència de Moncho, Junco, Chacho, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Xavi Ciurans (Gertrudis), Ai Ai Ai, Papawa, Estrellas de Gràcia o els joves Arrels de Gràcia. El promotor de l’acte, que començarà a les sis de la tarda i s’acabarà a mitjanit, destaca la bona predisposició de tots ells a actuar de “manera de-sinteressada” i ho atribueix a què

ceDiDa

moncHo és un Dels artistes que prenDrà part en l’HomenatGe a ricarDo tarraGona

El món de la rumba homenatjarà amb un gran concert Ricardo Tarragona

“era un artista que estava en se-gon pla però que musicalment era el que manava per les seves grans aptituds”. Ricardito només lamenta l’absència d’última hora de Peret, que justament aquell dia té un casament a Alemanya, tot i que posa de manifest que el cartell reuneix les primeres i últimes generacions del món de la rumba, que volen aprofitar l’ocasió per recordar un músic que passarà a la història per haver introduït la percussió llatina a la rumba com a ferm defensor de la fusió d’aquest gènere musical 100% gracienc amb la salsa.

Tarragona, que abans de mo-rir, actuava ocasionalment amb Papawa, formació de la qual el seu fill és membre, i Estrellas de Gràcia, grup apadrinat pel Gato Pérez, va tocar amb artistes de renom al llarg de les tres dèca-des que es va perllongar la seva carrera. El gran percussionista

de la rumba catalana va col-laborar amb músics com Peret, Moncho, el mateix Gato i fins i tot amb Joan Manuel Ser-rat, Raimundo Amador o Los Chunguitos després de formar part dels grups Pernil Latino i Salsa Gitana, que va fundar amb el cubà Mayito Fernández.

Una carrera musical lligada a músics de renom com Serrat

breusNou cicle ‘Blues and Roll’ a la Cot i Miralpeix

El cicle d’activitats entorn al Blues i el Rock and Roll arriba a la Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix els mesos d’abril i maig. El 9 d’abril, el guia turís-tic Pere Martí oferirà una xerra-da sobre com preparar un viatge per San Francisco, Las Vegas, El Gran Canó, Monument Valley i els parcs naturals de Yosemite, Bryce, zion i Death Valley. Els dilluns 15 i 22 d’abril, els anys seixanta -un recorregut pel blu-es i el rock-, serà el tema estrella de la xerrada. I al maig, hi ha preparades una conferència-concert a càrrec d’Amadeu Ca-sas sobre els orígens del blus; un recorregut per la vida d’El-vis Presley; i tancarà el cicle la xerrada ‘Tiroteig al blue note: blues i novel.la negra’.

Verdi amplia el cartell infantil per vacances

Els cinemes Verdi ampliaran durant les vacances de Setmana Santa el seu programa infantil i presenten dues pel·lícules d’ani-mació europees que conviden a pares i mares a iniciar als seus fills al món del cinema amb una proposta diferent. Pensades per a infants a partir de 3 anys, les sessions matinals s’acompanyen d’activitats paral·leles realitzades per l’empresa d’animació infan-til Froggies, a partir de les 11h. Recuperen el clàssic de Verdi Kids Kerity, la casa dels contes i la veterana de la cartellera Amics per sempre.

SILVIA MANzANERA

L’edició XXVI del Festival Folk Internacional Tradicionàrius tan-ca, després de tres mesos intensos amb artistes i grups de música de l’àmbit del folk novells i d’altres consolidats, amb una afluència de públic de quasi 10.000 assis-tents. Repartides en 47 sessions, 67 formacions i artistes han tre-pitjat l’escenari del CAT i d’altres com ara els mercats de Gràcia, L’Auditori de Barcelona, la sala La Mirona de Salt, la sala El To-

El CAT es mostra satisfet tot i tenir un pressupost més ajustat

El XXVI Tradicionàrius tanca amb 10.000 assistents en 47 sessions

un concert De la carrau i les colles De cultura De Gràcia Va tancar el FestiVal

rín d’Olot o Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat. El director del CAT, Jordi Fàbregas es mos-tra content amb el resultat per “haver mantingut el nivell i la qualitat de l’oferta”, així com de la resposta del públic. Fàbregas destaca dos punts àlgids de l’edi-ció d’enguay: el cap de setmana dedicat a les Terres de l’Ebre i la cloenda. “Tot i que el control del pressupost ha impedit fer la festa final a la plaça de la Vila, la clo-enda, amb la participació de les colles de cultura popular de Grà-

cia amb la Carrau ha estat fantàs-tica”, assegura el director de l’Ar-tesà. El Festival també ha volgut reivindicar l’increment de l’IVA cultural al 21 % amb la venta de màscares en comptes d’entrades el dia de Carnaval i amb aquest acte s’ha adherit a la protesta de ‘la cultura no és un luxe!’ “Aquest increment ens afecta moltíssim, és un atac directe a la cultura”, afegeix Fàbregas.També s’han presentat els treballs discogràfics -un total de set- de grups com La Coixinera, Guillem

ceDiDa

Ballaz, Xavi Múrcia, Es Revetlers, RIU, Bruel i 21 BoUtons. A més de presentacions de discos, nou grups han presentat espectacles com ara Els Miralls de Dylan, Les Violiles i Stukat del Bolet, Marsupialis, Xò fred no val rè, i també dues presentacions de do-

cumentals El riu que ens porta. 25 anys de Tradicionàrius i Ségula, lo futur de les Terres de l’Ebre. També ha estat un festival de celebraci-ons: els 20 anys de trajectòria de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries o el comiat a l’Auditori del mític grup Al Tall.

Page 13: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

13

28 de març de 2013l’independent cultura

‘Té amargo a la Violeta’. Projecte fotogràfic dels documen-talistes Joseba Zabalza i Xavi Piera que aborda les consqüències de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental des de 1975. El treball s’ha realitzat entre 2010 i 2011 en el “Centre Residència Màrtir El Sheriff de víctimes de mines antipersona i guerra”, situat als camps de refugiats sahrauís a Tinduf, Algèria. La iniciativa ha comptat amb el suport de la Federació d’Associacions Amigues del Poble Sahrauí Federació ACAPS. La Violeta acull la mostra fins el 7 d’abril.

ceDiDa

crítica d’art

El món de Miguel Condé

Ramon Casalé

El pintor, dibuixant i gravador mexicà Miguel Condé ofereix una petita però acurada exposició a la Galeria Ale-jandro Sales (Julián Romea, 16) que porta com a títol ‘Rocambolesque, part two’, on hi trobem peces que van des del 1977 fins al 2011, la majoria d’elles realitzades amb la tècnica mixta –colla-ge i diferents materials-, aquarel.la i carbó sobre paper, així com assem-blatges. L’obra de Condé destaca per mostrar perso-natges marcadament surrea-listes, que semblen provenir directament del renaixement, com per exemple els pintors Arcimboldo, El Bosco o Piero della Francesca, però també hi veiem referències a artistes del segle passat, com és el cas de l’època ocre i rosa de Picasso. En la present exposi-ció apareixen homes jugant a cartes, músics, actors, bufons

o acròbates. Tots ells repre-sentats dins dels seus àmbits naturals, on la lletgesa dels seus rostres, la manera com van vestits, el simbolisme que és percep o la preocupa-ció i seriositat que semblen experimentar, indiquen fins a quin punt l’artista li interessa l’essència de l’ésser humà.

Com senyala Maria Lluïsa Borras, el dibuix de Con-dé és virtuós originant “un món fantàstic de personat-

ges impersonals i visionaris, sempre descrits amb una pinzellada d’humor”. Condé va néixer el 1939 a la ciutat nord-americana de Pitts-burgh, però de ben petit va viure a Mèxic D.F. Actualment viu i treballa a Madrid i Sitges –s’estableix amb la seva família el 1969-. Encara que de formació autodidacta, va realitzar estudis d’anatomia a Nova York, així com tècni-ques de gravat a París.

reportatgeCarina Bellver

L’última pensada de JiwarUna desena de joves actors nord-americans actuaran a Gràcia

el DramaturG aHmeD GHazali, coFunDaDor De JiWar, i Font D’inspiració De ‘el Bé i la Balena’

Promoure l’intercanvi cultural a través del teatre. Aquest és l’ob-jectiu final de l’última proposta de Jiwar, la residència internacio-nal d’artistes del carrer Astúries, que permetrà a una desena de joves actors nord-americans actuar a Gràcia. Una estada que l’institut Vi-la de Gràcia aprofitarà per exprimir al màxim, a través d’un seguit d’activitats pedagògi-ques complementàries en què participaran els seus alumnes.

ceDiDa

L’artífex del projecte és l’artis-ta Marceau Verdiere i la font d’inspiració El bé i la balena, l’obra més coneguda del dra-maturg Ahmed Ghazali, cofun-dador de Jiwar. Un llibre que Verdiere va llegir durant la seva estada a la residència gracienca

i que ha volgut pujar a l’escenari de l’Espai jove i d’El Cercle Ca-tòlic de la mà dels joves actors de la Northcoast Preparatory and Performing Arts Academy, un institut per a alumnes amb poc recursos de San Francisco i d’on Verdiere és professor. L’IES Vila de Gràcia aprofitarà aquesta estada per desenvolupar un pro-grama complementari d’activi-

tats. Per exemple, una passejada guiada per aprofundir en l’inter-canvi lingüístic dels alumnes dels dos països, la lectura comentada d’El bé i la balena en català i una visita al Teatre Lliure del carrer Montseny. I s’espera que el fet que els joves actors s’allotgin a ca-sa d’alumnes de l’institut encara

reforci encara més l’intercanvi cultural. “La proposta neix per casualitat i l’IES Vila de Gràcia s’ha entusiasmat amb aquest projecte, que creiem que és ben bonic”, assegura Mireia Estra-da, cofundadora de Jiwar. La representació serà el 5 d’abril a les 21.30h per a tots els públics mentre que El Cercle acollirà la representació que es farà al matí per als alumnes de l’IES Vila de Gràcia.

El bé i la balena

Nascut a Casablanca, al Mar-roc, Ahmed Ghazali va escriure El bé i la balena mentre treba-llava com a enginyer al desert. Una obra molt dura de denún-cia social que reflecteix el dra-ma de l’emigració i la frontera Nord-Sud. El text es va pujar per primera vegada a un esce-nari al 2001 a Montréal sota la direcció de Wajdi Mouawad, autor d’Incendis.

El seu dibuix virtuós origina un món fantàstic de personatges visionaris

L’IES Vila de Gràcia aprofitarà l’estada

per desenvolupar un programa d’activitats

la cartelleraCINEMES

BOSqUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Los últimos días. Dv, ds i dg, 16.00,

18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Los amantes pasajeros. Dv, ds i dg, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.30. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Anna Karenina. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Grandes esperanzas. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• The Host. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los croods (3D). 16,30.• Argo. Dv, ds i dg, 19.05, 22.05 i 00.40.

La resta, 19.05 i 22.05. • Oz un mundo de fantasía. 16.10.• Por la cara. Dv, ds i dg, 19.10, 22.10 i

00.40. La resta, 19.10 i 22.10.• GI Joe- La Venganza. Dv, ds i dg,

16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Los croods. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.05. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv i dl,

17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10. Dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Dj, 17.30 i 19.30.

• Blue Valentine. Dv i dl, 21.30. Ds i dg, 20.15 i 22.15. Dc i dj, 21.30.

• Entre maestros. Dj, 19.30.• Món petit. Dv i dl, 17.30 i 19.30. Ds i

dg, 18.00 i 20.00. Dc, 17.30 i 19.30. Dj, 17.30.

• Les aventures de Sammy. Ds i dg, 16.00.

• Els cadells i el Codi de Marco Polo. Ds i dg, 16.00.

• Incompatibles. Ds i dg, 18.15, 22.00.

Dv i dl, 19.30 i 21.30. Dc, 17.30 i 22.00. Dj, 21.30.

• Fenix 11.23. Ds i dg, 16.15. Dv i dl, 17.30.

• Unes altres veus. Dc, 19.30..

LAUREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Los Croods. 16.20, 18.15,

20.30 i 22.30. • Sala 2: The host (L’Hoste). 16.15,

19.00 i 22.00.• Sala 3: Anna Karenina. 16.30, 19.15 i

22.00.• Sala 4: Oz, un mundo de fantasía.

16.45. Por la cara. 20.10 i 22.15.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Grandes esperanzas. 16.30,

19.20 i 22.00.• Sala 2: Érase una vez en Anatolia.

17.15 i 20.15. Una pistola en cada ma-no, Dj, dv, ds i dg, 23.10.

• Sala 3: Blue Valentine. 15.45, 17.45, 19.50 i 22.00.

• Sala 4: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dj, dv, ds i dg, 23.10

• Sala 5: Amor y letras. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: El hombre tranquilo. 17.30 i

21.50. Incompatibles. 20.00.• Sala B: La cocinera del presidente.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Sala C: Django desencadenado.

15.45, 18.45 i 21.45.• Sala D: Spring Breakers. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00• El meu primer Verdi: Amics per sempre.

Ds i festius, 16.00. La filla del Grúfal i altres contes. Dg 11.30. Kérity, la ca-sa dels contes. 16.00.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Ac-ció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (in-fantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbre-gas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Ju-nior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• Estrelles en un cel de matinada. Dv a

les 23 h i ds a les 20 h. • Inmerso: agua y sombras. Ds a les

22.30 h • I tu fins a quin número saps comp-

tar. Dg a les 18 h • Luces de bohemia, dg a les 20.30 h

Page 14: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

14

28 de març de 2013l’independent

EsportsL’Europa empata a Figueres i es manté segon

x. T.

Tot igual. La 29a jornada de Tercera Divisió no va supo-sar cap canvi en la part alta de la classificació perquè els quatre primers classificats van empatar els seus respec-tius partits. En un dels des-plaçaments més complicats de la temporada, l’Europa va treure un punt d’or del camp del Figueres, que porta 27 jornades sense perdre a casa. L’equip de la capital de l’Alt Empordà es va avançar en el marcador i els graciencs van empatar quan quedaven dot-ze minuts per la finalització del partit gràcies a un gol de penal transformat per Javi La-ra. L’equip entrenat per Pedro Dólera va aconseguir mante-nir l’empat tot i l’ofensiva fi-nals dels figuerencs, que van buscar sense sort el gol de la victòria. Amb aquest empat, l’Europa es manté a tres punts del líder, l’Olot, que no va passar de l’empat a l’estadi del Santboià. El Cornellà tam-poc va aprofitar l’ocasió per superar l’Europa en empatar a dos amb la Rapitenca a ca-sa i segueix a dos punts dels graciencs, que alhora treuen dotze punts al quart classifi-cat, el Manlleu, que va signar el mateix resultat també a ca-sa contra el Vic en una de les sorpreses de la darrera jornada de lliga.

Els nois es proclamem campions de la Copa Catalunya Special Olympics a Blanes

Després de l’acord de col.laboració amb l’AcidH (Associació Catalana d’Integració i Desenvo-lupament Humà) signat el passat mes d’octubre i que ha desembocat en la creació aquest any d’un equip de bàsquet masculí de discapacitats intel.lectuals que s’acaba de proclamar campió de Catalunya, els Lluïsos en muntaran un de femení la temporada vinent amb l’objectiu de prosseguir amb la seva tasca de sensibilització social.

xAVI TEDó

El president de la secció de bàs-quet de l’entitat, Rafa Román, avança que “ja hi ha acord perquè l’equip femení sigui una realitat el proper curs” i deixa clar que “l’acord és fruit de l’experiència tan positiva amb els nois”. Uns nois que s’acaben de proclamar campions en el 22è Campionat de Catalunya de Bàsquet Speci-al Olympics-ACELL, celebrat a Blanes aquest mes de març i que són a un pas de guanyar també la lliga després d’haver guanyat tots els partits que han disputat. Román explica que “més enllà del resultat, del qual estem molt satisfets, el més important és veu-re com competeixen i s’integren als Lluïsos i com nosaltres els integrem”. En aquest sentit, el màxim responsable de la secció

de bàsquet assenyala que un altre dels objectius és que “els nostres socis puguin entendre que hi ha altres realitats”. Un dels jugadors del conjunt, Jonathan Ribas, no amaga la seva satisfacció amb el patrocini dels Lluïsos: “Abans no teníem patrocinador i ens sen-tíem sols, sense el suport de la gent, i ara tots som companys perquè formem part del mateix equip”. L’ala-pívot dels Lluïsos remarca que jugar sota l’aixopluc de la històrica entitat ha estat “un canvi radical perquè els Lluïsos són una gran família que ens ha acollit amb els braços oberts i ai-xò ens omple d’orgull”.

ceDiDa

l’equip Va oFerir la copa catalunya als aFicionats Dels lluïsos aquest cap De setmana

Els Lluïsos crearan un equip femení de discapacitats per l’èxit del masculí

Els Lluïsos organitzaran el pri-mer torneig de discapacitats mentals a la seu de l’entitat el proper 21 d’abril a partir de les cinc de la tarda amb l’ob-jectiu de seguir potenciant els vincles amb l’AcidH. El tor-neig reunirà els quatre millors equips d’intel·ligència límit de la lliga catalana amb els quals

lluita actualment pel títol de lliga a falta de quatre jorna-des per acabar el campionat. D’aquesta manera, els Lluïsos-AcidH s’enfrontaran en una de les semifinals al Club Esportiu Màgic, el B.G o els Lakers de Montbau per disputar posteri-orment la final o el partit pel tercer i quart lloc.

Torneig amb els quatre millors equips de discapacitats

Daniel Mestre: “És un equip llaminer”

Daniel Mestre no és habitual de la grada del Nou Sardenya, però molts seguidors el coneixen. I és que ell és l’encarregat de crear les mones de l’Europa i donar un punt encara més dolç a la bona tem-porada de l’equip.

Reconeix que no pot seguir l’Europa com manen els cà-

nons del bon gracienc, però és per una bona causa. Ell és l’en-carregat de preparar les postres que es vénen a la pastisseria Formentor, al carrer Camèlies, a escassos cent metres de l’estadi del Nou Sardenya. “Molts euro-peistes passen per aquí els diu-menges abans del partit per en-carregar les postres i després les venen a buscar”, explica Mestre. L’any passat, membres del club li van proposar fer una mona de Daniel mestre amB la mona De l’europa

Èric lluent

Èric Lluent #europaaquestanysíL’Europa i ell va acceptar el repte. “Aquest any hem repe-tit. He fet tres models. A to-tes els hi poso l’escut i d’altres detalls però, és clar, falta el ni-notet de plàstic. Tot arribarà”, detalla el pastisser. Sobre l’actualitat del primer equip, assegura que li encan-taria que l’Europa pugés a Segona B. “Seria una alegria pel barri i sembla que aquest any hi ha sort, tenim un equip molt llaminer”, afegeix. En l’apartat promeses ja té una sorpresa preparada: si l’equip puja farà unes postres comme-moratives.

Page 15: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

15

28 de març de 2013l’independent

Activitat econòmicareportatgeSilvia Manzanera

#monesdepasqua2.0Logos de Twitter o WhatsApp de xocolata a la pastisseria Verdi

les mones 2.0 De la pastisseria VerDi

Pepa Pig vs Twitter. O mona tradicional con-tra mona 2.0. Pastís amb el personatge de dibuixos de la tempo-rada (el cas de la por-queta) o pastís inspirat en les xarxes socials. Els padrins ja tenen enguany més opcions per acontentar els fillols. O això és el que ha pensat Ricard Pujol, el pastisser de l’esta-bliment de Verdi, un incondicional de Twit-ter que ha traslladat la passió 2.0 a les seves creacions de xocolata.

laia coll

“Un amic em va ensenyar una foto amb el logo de Facebook fet amb xocolata i vaig pensar que seria bona idea per mones amb la resta d’aplicacions”. Ai-xí explica Ricard Pujol, propie-tari de la pastisseria Verdi, l’ori-gen de la idea de les mones 2.0 que han causat furor a la Vila. I més enllà. “Faré una amb el lo-go de Change.org perquè m’ho va demanar el seu responsable”, afegeix Pujol. L’ha encertada de ple. Perquè sovint, en això de les mones –basades en perso-natges de moda i tendències de curta durada, o no- no saps mai si tindràs èxit. Les clàssi-ques ja tenen el seu públic. Als aparadors del forn Sant Joan llueixen castells de princeses, un coet dirigit per Pocoyó o una casa ‘Monster High’, un altre fenomen que embogeix (però de forma diferent) a ne-nes i pares. “Enguany la Pepa Pig arrasa entre els més petits”, reconeix el Ricard, que sempre

fa un sondeig els mesos previs a Setmana Santa entre els familiars i amics més joves. Però això tam-poc no vol dir que triomfis. “A vegades fas una cosa amb molta il.lusió i després resulta que no

funciona”, reconeix el pastisser gracienc. Tampoc no sap com acabarà la història de les mones 2.0 però les expectatives són bo-nes: “Si hagués venut una cada vegada que s’aturen a l’aparador per fer una foto, ja no em queda-ria cap”. Pujol creu que reprodu-int els logos d’Apple (pensat en

els appleadictes) o de progra-mes com el Whatsapp o l’Ins-tagram es modernitzen com a pastisseria i alhora troben un públic “ja no tan infantil” però que encara “li fa il.lusió rebre una mona”. I el Barça? Que ja no té tanta tirada? Sí però menys. Resposta del Ricard: “Sempre hi ha el nen futbole-ro que vol la mona culé però el cert és que ha baixat la intensi-tat... Hem guanyat tant que ja ens hem acostumat”.D’altres artesans de la Vila també fan la seva aportació per aquestes dates. “Aquesta no seria la nostra diada, és la dels pastissers”, explica Salvador, del Forn Sant Tirs, “l’únic que fem és la Colomba, un pastís típic italià de brioix amb amet-lles i cruixent de merengue”.

“Si hagués venut una per cada foto que han

fet, ja no en tindria cap”, diu el pastisser

Page 16: Independent de Gràcia 477

de Gràcia

16

28 de març de 2013l’independent

la torratxa

Sobirania

No sé si els representants del districte què han votat a favor de la declaració de sobirania del Parlament recordaran que, a finals del xIx, Gràcia va perdre la independència per la incapacitat de mantenir-se financerament com a mu-nicipi, entre d’altres. Vull pensar que sí. Devia ser fotut pels veïns de l’època veure com el seu ajunta-ment era incapaç d’assumir amb garanties qüestions com el clavegueram. És clar que això potser no hauria estat tan greu si l’església, la propietària més important de finques de Gràcia, hagués pagat impostos.Avui també fa l’efecte que el concepte d’independèn-cia va estretament lligat a l’economia. Molts dels in-dependentistes de darrera fornada (que n’hi ha a totes les cases, s’hi han tornat davant l’evidència, refe-rendada pel grup Wilson d’economistes mediàtics, de que sols viurem millor que amb els espanyols).Els vells independentistes de cor i ment han quedat ara fora de joc davant les circumstàncies; el que compta és la butxaca. I si per tenir diners cal ban-dejar silenciosament la llengua o la cultura com a valors centrals de la raó de ser d’una nació, o això es creia, doncs es fa. Vull pen-sar que els representants polítics de Gràcia no són d’aquests. Que hi pensin els de la nova Barraqueta; en farem poc d’una sobira-nia així.

Rafel V

allbona

Viure GrÀcia

plaça Raspall

Pel meu amic i germà ‘Tarragona’

Per mi es recordar moments molt nostàlgics de la meva vida i repassar una època daurada de la nostra música, la rumba cata-lana, i dels començaments de la música afrocaribenya a la ciutat de Barcelona. Ricardo va aterrar des de Tarragona al barri de Grà-cia quan era molt jovenet. Tin-dria 8 o 9 anys. Me’n recordo que quan el vaig conéixer anava sempre amb el seu pare i sempre portaven una guitarra. El seu pare era una persona molt agra-dable i molt simpàtica. Sempre el veia rient i cantant. Això rà-pid ho va heretar ell de son pa-re. Des de molt petit ja es veia que seria un gran artista, tenia alguna cosa especial. Hi havia un local al carrer Tordera on hi anaven uns músics a assajar. El Ricardo hi anava cada dia a veu-re’ls. Un dia em va dir “vine que veuràs com assajo amb aquests paios músics”. Ell sabia que a mi també m’agradava molt la música. Ens vàrem fer amics de seguida. El primer dia que vam anar a veure aquests músics no vaig veure res especial, però al cap d’uns mesos d’assajar amb ells que eren d’una companyia de pallassos que feien una mú-sica molt moguda amb ritmes llatins em vaig sorprendre del nivell que tenia en Ricardo, que aleshores tenia quinze anys. Ha-

Per fí arriba el tan esperat homenatge al meu gran amic Ricardo Tarragona el proper dia 14 d’abril a la sala Apo-lo de barcelona. A partir de les set de la tarda es retrà tribut al que va ser el percusionista més gran que ha donat el poble gitano i a una persona immillorable al meu gran i inseparable amic Ricardo. Us parlaré d’ell i dels seus inicis en el món de la música.

Manolo González Patata

via millorat una barbaritat. Temps després en un d’aquests assajos el va veure el baixista i arreglista de l’orquestra Pernil Latino i el van fitxar perquè toqués els bongos. Més tard esdevindria el timbaler oficial de l’orquestra en una as-censió musical increïble perquè només tenia 16 anys. Acte seguit va venir Mayito Fernàndez i la Salsa Picante, La Sonora Catala-na i Gato Pérez i molts altres grups amb els quals va partici-par. Jo era quatre anys més gran que ell, però això no va ser cap obstacle per compartir la meva infantesa amb ell. En aquella època l’unic local de Barcelona on es podia sentir mú-sica cubana estava al carrer Escu-dellers, al casc antic. Els primers dies no ens atrevíem a entrar perquè hi havia senyores que fu-maven i bevíem i nosaltres érem uns nens de 12 i 16 anys. Allà

vam descobrir una música que ens va fascinar. Molt després ja érem clients habituals, passàvem més hores en aquest local que es deia Tabú que a casa nostra. Hi anaven molts artistes d’aquell temps com el Chango, el Gato, La Voz del Trópico i molta més gent. I no-saltres dos marrecs allà al mig. El

director d’aquell local es deia Pa-co i coneixia totes les genera-cions de gitanos. Era per aquest motiu que s’en-rotllava molt bé

amb nosaltres. Allà vam aprendre molt d’aquesta música. Jo anava al Taller de Músics a aprendre solfeig i patrons rítmics. El meu profes-sor era un colombià que es deia Johnny De Juri. Ho tocava tot. Quan anava a fer classes sempre em parlava molt bé d’aquell nen de 16 anys. “Cómo toca el tim-balito” em deia. Timbalito era un mot que li ven treure al Ricardo. Un dia a la Cibeles, quan es feien

els Dijous del Sabor, i estava to-cant l’orquestra oficial que era el Pernil Latino va entrar un tio amb un abric de pell. Tenia una pinta molt rara perquè sembla-va un macarra. Nosaltres que estàvem mirant com tocava el meu compare, El Ricardo, ens preguntàvem qui era aquest tio. El cantant el va reconèixer en aquell precís moment i va dir “avui tenim entre nosaltres una figura, el rei del timbal, Ti-to Puente. Vam flipar quan el vam veure tocar! Però ell també va flipar quan va veure tocar els bongos al Ricardo. Alguna cosa havia vist que li va agradar molt perquè li va dir que estaria dis-posat a anar-se’n amb ell de gi-ra, però sa mare no el va deixar anar perquè era molt jove i ha-via d’anar als Estats Units. Com ell a la percussió n’he vist molt pocs, tenia una intuïció mor-tal, un sentit del ritme fora del normal, un sabor incalculable. El sabor no es pot aprendre, es porta a dins.

ceDiDa

Des de molt petit ja es veia que seria un gran

artista perquè tenia alguna cosa especial