of 16 /16
477 28 de març de 2013 La Casita Blanca seran horts sumari 12 MÚSICA El món de la rumba ret tribut a Ricardo Tarragona 15 TRADICIONS La pastisseria Verdi sorprèn amb mones 2.0 ISSN - 1695-4793 jecte guanyador del concurs cor- respon al Centre Obert Heura, a la Fundació Ametller i a la Co- operativa Tarpuna. El concurs sobre l’altre solar ‘buit’, al carrer Farigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels veïns. Si sota el pont de Vallcarca s’ha ha fet una pista de bàsquet i l’anomenat Hort de arXiu XaVi teDó L’escriptor i músic Víctor Nu- bla rebrà el proper 24 d’abril el guardó d’honor de la 18na edi- ció dels Premis Vila de Gràcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria però a nivell col.lectiu, el reconeixement ha estat pel Centre Obert Heura. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la resta de premiats. Pàgina 6 Nubla s’endú el premi Vila de Gràcia La Casita Blanca, després de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat l’establiment his- tòric ara fa dos anys, seran horts urbans amb el valor afegit d’in- serció social. Així ho ha decidit ja la comissió d’avaluació del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de- finitiva a Hàbitat Urbà. El pro- les Cases, ara a la Casita hi haurà un altre hort social continuador de l’aprenentatge que els usuaris rebran a l’espai pròxim al pont de Vallcarca. “Un projecte no s’entén sense l’altre”, ha expli- cat Laia de Ahumada, membre de l’executiva del Centre Obert Heura. Pàgina 7

Independent de Gràcia 477

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Setmanari Independent d'informació local a la Vila de Gràcia

Text of Independent de Gràcia 477

  • 477

    28 d

    e m

    ar

    de

    20

    13

    La Casita Blanca seran horts

    sumari

    12MSICA

    El mn de la rumba ret tribut a Ricardo Tarragona

    15TRADICIONS

    La pastisseria Verdi sorprn amb mones 2.0

    ISSN - 1695-4793

    jecte guanyador del concurs cor-respon al Centre Obert Heura, a la Fundaci Ametller i a la Co-operativa Tarpuna. El concurs sobre laltre solar buit, al carrer Farigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels vens. Si sota el pont de Vallcarca sha ha fet una pista de bsquet i lanomenat Hort de

    arXiu

    XaVi teD

    Lescriptor i msic Vctor Nu-bla rebr el proper 24 dabril el guard dhonor de la 18na edi-ci dels Premis Vila de Grcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria per a nivell col.lectiu, el reconeixement ha estat pel Centre Obert Heura. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la resta de premiats.

    Pgina 6

    Nubla send el premi Vila de Grcia

    La Casita Blanca, desprs de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat lestabliment his-tric ara fa dos anys, seran horts urbans amb el valor afegit din-serci social. Aix ho ha decidit ja la comissi davaluaci del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de-finitiva a Hbitat Urb. El pro-

    les Cases, ara a la Casita hi haur un altre hort social continuador de laprenentatge que els usuaris rebran a lespai prxim al pont de Vallcarca. Un projecte no sentn sense laltre, ha expli-cat Laia de Ahumada, membre de lexecutiva del Centre Obert Heura.

    Pgina 7

    XaVi teD

  • de Grcia

    2

    28 de mar de 2013lindependent

    aDreceu les Vostres cartes, amB un mXim De 15 lnies, inDicant el Vostre nom, aDrea, telFon i Dni a: LIndependentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno B a [email protected] tamB les poDeu Fer arriBar a traVs Del nostre portal www.independent.cat/gracia

    editorial ull de donacartes al director

    A falta de vuit jornades per acabar la lliga, lEuropa t gaireb assegurat el pas a la promoci dascens a Sego-na B. A lespera que ho certifiquin de manera matemtica, els graciencs busquen en aquesta recta final quedar en la millor posici possible per aconseguir el somni de pujar de categoria. Aquesta darrera jornada, en qu els quatre pri-mers classificats han empatat els seus respectius partits, ha posat de manifest que la lluita ser aferrissada, ms enll del tpic que no hi ha rival petit. LEuropa segueix a tres punts

    del primer classificat, lOlot, que aquesta segona volta ha comenat a mostrar certes febleses desprs dun inici fulgurant. Tamb el Cornell, tercer classificat, ha perdut la segona plaa i ja no sem-bla aquell equip demolidor de

    principi de temporada que no perdonava les ocasions que tenia. Davant daquest escenari i amb la moral de sentir-se ara per ara lequip ms en forma, lEuropa ha de lluitar per quedar campi del grup cinqu de Tercera. Daquesta manera, podr jugar la primera eliminatria sense la pressi dhaver de guanyar per no quedar fora del play-off das-cens. Loportunitat de quedar primer la tindr a la penltima jornada en la seva visita a la capital de la Garrotxa, on si la distncia de tres punts es mant, es preveu un desplaament massiu daficionats europeistes. Que un centenar de segui-

    dors graciencs fossin presents aquest diumenge a Vilatenim confirma que lequip no estar sol en aquesta fase decisiva de la lliga. Les darreres entrades al Nou Sardenya, amb ms de 1300 aficionats a la graderia, tamb denota que la gent est

    il.lusionada i que creuen que aquest any el conjunt entrenat per Pedro Dlera s que pot donar el sorpasso. Desprs duna llarga travessa pel desert, ara s feina de tots fer possible lascens de categoria. Si els Llusos van aconseguir pujar a EBA contra tot pronstic sent lnic equip no professional de la categoria, lEuropa, per histria i potencial, pot emular els seus passos. Grcia necessita tenir tamb els seus referents esportius per reivindicar la seva identitat. Lascens de lEuro-pa seria alhora una victria col.lectiva dun poble que no es resigna a perdre la seva personalitat. Cal, doncs, que tots hi posem el nostre gra de sorra. -

    RousseauEl somni de lascens a 2BSara Re

    el dependentLa histria est plena de projectes ir-realitzats que mai sabrem qu hauria passat si haguessin estat possibles. Avui nexplicarem un que t a veure amb Rdio Grcia: un dels candidats a gestionar la rdio, abans que arribs Ludic 3, havia fitxat Car-les Flavi per fer un programa en directe amb seu a la Violeta que shavia de dir El senat de la Repblica de Grcia. Amb actors i vens. Ms o menys com lexitosa etapa de El Burladero al Teatreneu. Per lopci no va guanyar. I ja vindran temps millors (o pitjors).

    LEuropa, que es mant segon, s ara per ara lequip ms en forma de la lliga

    Lafici gracienca est demostrant a casa i a fora que no deixar sol als escapulats

    A la nostra vila hi ha establert cert sentiment de protesta i reivindicaci. En alguns aspectes, els princi-pis ideolgics que inspiren part daquests posiciona-ments davant la societat estan ms propers a un

    ressentiment amb un entorn que no els ha sabut acollir tal i com sn que no pas en un veritable objectiu daconseguir un mn hu-manament millor. s evident que el capitalisme i alguns postulats econmics perjudiquen una part de la poblaci i, per tant, cal emprendre les accions poltiques per corregir-los. Per el bloc econmic i financer no s lnica font de distorsions socials que tenim i crec que cal denunciar algunes altres que sn molt pro-peres per davant les quals pas-sem de llarg. A Grcia trobem diversos establiments dastrolo-gia, tarot, esoterisme, endevina-dors del futur, lectura de mans, assessoria amorosa... i tamb mquines escurabutxaques on en alguns bars es permet un s compulsiu. Tots aquests negocis poden al.legar en defensa prpia que sn legals, per aquests arguments sn els mateixos que farien servir els espoliadors o

    Esta

    fats

    Revisar la tradici i la nar-raci histrica s una tasca imprescindible per poder construir el futur col.lectiu i individual. Ara que hem tornat a celebrar un altre 8 de Mar, podem aprofitar per recordar alguns dels pensadors i pensadores que han marcat la nostra con-temporaneitat. Per exemple, Rousseau. Ara fa 250 anys, Rousseau, gran defensor de la sobi-rania del poble, afirmava amb rotunditat que noms els varons tenien capacitat per ser caps de familia i ciutadans. A lEmili forja tot un nou ideal de feminitat i defensa una educaci dife-renciada per a cada gnere. Mentre els homes han de ser educats en llibertat i autonomia per participar en la vida pblica, leducaci de les dones sha de reduir a lmbit dels sentiments i ha de garantir el compli-ment de la seva tasca: ser esposes, agradar, ajudar i criar fills. Rousseau elabora aix un discurs de la do-mesticitat que consagra la dicotomia espai pblic-espai privat i no reconeix el dret de ciutadania de les dones. Les teories rousseaunianes, van fonamentar la Declara-ci dels Drets de lHome i el Ciutad de 1879 i el Codi Civil napolenic (1804) que han estan determinants en lelaboraci de tota la legis-laci europea posterior.

    els que empren lestructura del sistema per aprofitar-se dels ms dbils o desafavorits. Cal co-menar per eradicar del nostre voltant tot all que treu un rdit a partir de lengany, aprofitant-se directament de la gent. Si volem una societat millor aques-ta ha de ser ms intel.ligent i, per tant, cal sostreure-li totes aquelles activitats que vagin en sentit contrari. Denunciem que la banca ha enganyat els seus clients col.locant uns produc-tes de risc per callem davant aquells que sense cap mena de fonament li volen arreglar la vi-da a un client o li volen fer sentir un benestar efmer. Si volem ser una Grcia socialment avanada no hem doblidar que les cultures desenvolupades, a ms de prote-gir els dbils, actuen contra els enredaires i tot all que impedeix una vida sana. Callar i quedar-se de braos creuats davant tota aquesta colla de tramposos s una omissi greu.

    Victor Ranera

  • de Grcia

    3

    28 de mar de 2013lindependent Opini

    Qu et sembla la nova campanya pel tancament de la llibreria europa? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

    Textos i fotos: Alfred Cano

    el bloc

    LAbaceriaComprar al mercat est de moda. Sest convertint en tot un acte social. Mho comenta mentre filateja el pit de pollastre i em posa en una safata un assortit de croquetes cassolanes. s dissabte, les 12 tocades i el que ms sobta s no veure cap iaia estirant dun carro a lAbaceria. Aix s perqu vnen a primera hora, em solta mentre em prepara la comanda. Compte que a tots aquests tels trobars desprs fent el vermut, diu rient mentre busca el canvi referint-se a la manada de joves amb criatures que fa la compra. Des de fa uns anys, que la clientela sest rejovenint, com el barri, mexplica mentre mallarga la bossa i mhi posa una mica de julivert fresc. El mercat, diu, guanya adeptes malgrat que comprar sigui un pl ms car. Una afir-maci que justifica mentre afila el ganivet. Que si no hi ha res millor que laten-ci personalitzada, que si aqu pots trobar de tot, que si dna gust poder petar la xerrada, que si en un supermercat les caixeres ni tentenen, deixa anar amb veu ms baixa. I la veritat s que, en el fons, est car-regat de ra.

    Carina Bellver

    qu en penseu...staff

    la perla, 31, 08012 - barcelonatel. 93 217 44 10

    edita: DeBarris, sccldirector: alBert Balanz

    amB el suport De:

    s una iniciativa de: aVV Vila De Gr cia, DeBarris i GrciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanz, Joan lou. director lo-cal: alBert Balanz directora adjunta: slVia manzanera. redactor en cap: XaVi teD. redacci: anas Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, cla-ra DarDer, meritXell Daz, nria Falc, lDia Haro, ric lluent, laura millan, pa-tricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. col.la boracions: leX BoscH, pep Boatella, llus Bou, miquel caBal Guar-ro, ramn casal, Guillem ciFr, artur estraDa, nGel Garreta, manolo Gonzlez patata, pep GorGori, seBasti JoVani, pere mart, Joan millaret, Vctor nuBla, roGer roFn, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De laVV. FotograFia: laia coll, Jasna HoDzic. maQuetaci: serGi l. BoFill. disseny web: maria Vilarnau. publicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distribuci: cet laBor-90. impri-meix: inDuGraF oFFset, s.a.

    dipsit legal: B-32.478-00distribuci controlada per pgd

    nm. 477

    nm. 477

    ... de laugment de la rtio a P-3 pel curs vinent?

    Adriana Berenguerasadministrativa

    Laia Aubiaproductora audiovisual

    Salvador Gonzlezeducador de discapacitats

    intel.lectuals

    Lalo Capdevilacomerciant

    No em sembla b que el depar-tament hagi pujat la rtio pels cursos de P3 en determinats districtes, com ara a Grcia. Personalment crec que sha de retallar per una altra banda que no sigui en educaci.

    Ja em sembla malament la rtio dun professor per 25 alumnes, pujar-la a 26 s encara pitjor. Una soluci seria que hi hagus ms personal de suport, per po-der ajudar als professors, aix com a mnim.

    Sestan carregant la pblica per anar cap a la privada o concer-tada. Com va la directora de lEscola Sant Medir, 30 anys llui-tant per una escola pblica de qualitat, i en 8 mesos se lestan carregant. Sha de continuar lluitant per lescola pblica.

    La soluci seria augmentar el nombre de mestres i el de places pels nens. Aix s conse-qncia de les retallades on no toca, en educaci o sanitat. I s un problema que arrossegarem molt de temps, ja que leducaci empitjora, i aix anirem a la cua dEuropa.

    tribunaAlbert Mulero, qumic

    Reflexions

    Primer van venir pels negres, per com que jo no ho era, no em vaig preocupar. Desprs van venir pels jueus, per com que jo no ho era, no em vaig preocupar... Milers de per-sones fan cua per operar-se (algunes doperacions greus, vitals), per com que a mi no em cal, no em preocupo. I co-nec un desnonat, i un que fa dos dies ning sho pensava, i ara va remenant contenidors, per com que jo vaig fent, no em preocupo... per ara vnen per mi, i ning majuda. El mn canvia amb el teu exem-ple -deia en Paulo Coelho- no amb les teves opinions.A poble, lexemplaritat diria de moltes persones configura el nostre imaginari proper. Si opinar no serveix per canviar les coses ni tampoc actuem per moure-les, comprovem que la ciutadania est adormi-da, poc activa socialment ni tampoc participativa. Viu ali-ena, condemnada a la tristor, a la renncia, a ser dirigida, incapa de decidir res que vagi ms enll de linterior de cada llar. Probablement la pobresa de pensament i de idees dalguns poltics, i la manca de credibilitat, fins i tot la corrupci, sn resultat de la prdua de valors del conjunt de la societat (tenim el que ens mereixem?). Ens ho hem empassat tot i el sistema sha anat empobrint. Lacomoda-ment de les classes treballa-dores dels darrers anys no

    transport no estan sotmesos al control pblic, la poltica no s res ms que lombra que les grans empreses projecten sobre la societat. I actualment,

    veiem com la classe polti-ca dominant beneficia bancs i entitats finance-res, en comptes de prioritzar el benestar de les

    persones. A poc a poc, els ni-vells ms baixos de la societat han estat prcticament despos-sets dels seus drets.Tot s molt complicat, exces-sivament complicat i en els temps que crren, desconfiem dels que aconsellen alienar-se, prescindir de cabries. Qui vulgui confiar la seva vida i la

    dels seus estimats a la sort, surar com un tap i llevar-se als matins amb un somriure Profident, sequivoca. Ne-cessitem fer la volta a molts mitjons, en alguns casos amb lusuari incls a dins, i fer una gran bugada. Una bu-gada democrtica denormes dimensions perqu aquest pas es mereix un altre dest. I encara un darrer pensament per lacte de lAssemblea Na-cional Catalana a Girona de fa uns dies. El paper de lANC s decisiu. Com a moviment ciutad est portant el debat sobiranista arreu del Princi-pat, i alhora, esdev xarxa i pressi als partits poltics compromesos amb el dret a decidir. Eppur si muove (I tanmateix, es mou).

    ha perms reaccionar. Com deia en Tard, els nostres fills i filles estan descobrint que no sn fills i filles de burgesos. Noms aix es pot entendre la pobre resposta ciutadana a les darreres concen-tracions contra les retallades. On s la gent, es pregunten els ciutadans actius i implicats convertits en activis-tes? No parlem noms del ms del 26% daturats (50% entre els joves), sin tamb de la resta de ciutadans que constaten a diari com sens desf el pas a les mans? Si les institucions, els mitjans de producci, el comer exterior, els mitjans de comunicaci, de publicitat i de

    laia coll

    On s la gent, es pregunten els ciutadans actius, els que sn activistes

  • de Grcia

    4

    28 de mar de 2013lindependent Opini

    LindEpEndEnt no ES Fa rESponSaBLE ni t pEr QU coMpartir LES opinionS EXprESSadES a La SEcci dopini daQUESt SEtManari

    Lincmode escarni de la PAHHi ha malestar entre la classe poltica alguns ms que daltres - per aquesta nova iniciativa de la Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH) anomenada escrache. En catal ho podrem traduir per escarni. Bsi-cament consisteix a posar en evidncia la persona a la qual es responsabilitza dalguna acci; inacabada, mal resolta o senzillament sense resposta. El malestar per lincompliment es tradueix en un escarni pblic que la Plataforma dAfec-tats per la Hipoteca ha decidit aplicar, majoritriament, als poltics del Partit Popular desprs de la negativa daquesta

    formaci a canviar lactual le-gislaci per evitar els desnona-ments i la daci en pagament. Ara, i davant levidncia que suposa que Europa qestioni la la legislaci espanyola per les clusules abusives dalgunes hipoteques concedides per les

    entitats bancries, el Govern de Mariano Rajoy obre la porta a fer alguns canvis, per la veritat sigui dita s que fins ara el PP massa sensibilitat amb el tema, que es diu, no lha tingu-da. Tips de rebre cops de porta, doncs, la PAH ha passat a lacci amb la tcnica de lescrache. Entre el meu grup damics fa molt de temps que apliquem lescarni com a mesura de control i la veritat s que ens est funcionant fora b. Est resultant una bona tcnica. Daquesta manera, quan alg t una tasca encomanada i seternitzen les solucions rep lescarni del grup. No lanem a buscar a casa seva, ni lescridassem pel carrer, per s que

    li fem notar el nostre males-tar per la seva deixadesa. Al principi potser alg shavia molestat, per amb el temps hem aconseguit que la persona que rep lescarni es posi les piles i resolgui all que man-t encallat i que no resol. La

    PAH suposo que busca alguna cosa similar, tot i que alguns vulguin etiquetar-los com a violents, terroristes i antidemo-crtes en el seu afany per desacreditar-los.La classe poltica daquest pas ha de saber estar a les verdes i a les madures. No pot ser que ara que sobresurten els casos de corrupci poltica com bolets i hi ha una manca de res-postes solvents als problemes derivats de la crisi econmica que venim patint des de fa una colla danys vulguin passar desapercebuts. s cert que la PAH no pot creuar aquesta lnia fina que hi ha entre la denncia i lagressi verbal. s evident. Per tamb s ben cert que algunes de les respostes buides de contingut i actituds que adopten els nostres dirigents poltics des de la comoditat de lhemicicle sn tota una falta de respecte.

    Roger Rofn la setmanatribunaGuillem Ventura i Gabarr, JERC - Grcia

    En les darreres setmanes obrir qualsevol diari s sinnim de llegir sobre corrup-ci. Tots els mitjans de comunica-ci ens bombar-degen cons-tantment dinformaci sobre aquests casos de corrupci, sobre pol-tics que foten m al calaix aprofitant-se de la seva posici. I pel que sembla, s impossible canviar aquesta costum instal.lada al pas.Per qu? Com pot ser que pasos com Finlndia no coneguin el mot corrupci, i aqu sigui el titular de la premsa cada dia? Lexpli-caci es dna en les qes-tions culturals. Als pasos mediterranis, en especial, la nostra forma dactuar s la del refrany feta la llei, feta

    la trampa. El poble daqu aprofita qualsevol ocasi per estalviar-se pagar uns impostos desgravant-los, no pagar el que el cambrer no ha posat al compte o b veure una pel.lcula a travs dInternet de ma-nera poc legal. El poltic, per la seva banda, aprofita tamb cada oportunitat per embutxacar-se un feix de

    Societat corrupta, poltics corruptes

    bitllets. Els poltics sn noms un reflex de la societat, una societat amb una tica baixa com la nostra dna poltics amb una tamb tica baixa. El poltic llest s el que roba, no el que millor treballa.Podem doncs eradicar la corrupci? S, evidentment. Per s un cam llarg i dif-cil que hem demprendre. El primer pas per acabar amb ella s crear un sistema efica de justcia que doni la talla, endurint les lleis contra la corrupci, per exemple fent que els delictes mencionats no prescriguin mai, i amb uns jutjats express que permetin jutjar duna manera rpida tots aquests casos. Un altre pas important seria imposar una tica als poltics, s a dir, imposar-los una manera de fer i a acceptar un siste-ma moral. Daquesta manera sobligaria als poltics im-putats i que ostentin crrecs poltics a deixar dexercir i nombrar un substitut (en cap cas el poble que ha votat aquell partit s qui ha de sor-

    tir perjudi-cat), permetent

    un cop demostrat que s innocent tornar a ocupar el seu crrec (si s culpable, evidentment, no recuperaria el lloc i hauria dacatar el veredicte). Malgrat que aix podria portar a denncies mo-tivades per desavinences

    poltiques i mancades de proves, un poltic no hauria de renunciar al crrec fins declarar per primer cop, s a dir, que abans shauria investigat i demostrat si la acusaci era o no infundada. Aix doncs, i malgrat les tra-ves poltiques, s possible un canvi. La pregunta seria, i aleshores perqu seguim aix?

    el tio del finalGuillem Cifr

    Tips de rebre cops de porta, la PAH ha passat a lacci amb la tcnica de lescrache

    La classe poltica daquest pas ha de saber estar a les verdes i a les madures

    En les darreres setmanes obrir qualsevol diari s sinnim de llegir sobre corrup-ci. Tots els mitjans de comunica-

    tantment dinformaci sobre aquests casos de corrupci, sobre pol-tics que foten m al calaix aprofitant-se de la seva posici. I pel que sembla, s impossible canviar aquesta costum instal.lada al pas.

    Societat corrupta, poltics corruptes

    bitllets. Els poltics sn noms un reflex de la societat, una societat amb tir perjudi-

    Els poltics sn noms un reflex de la societat, una societat amb una tica baixa

    Hem dimposar als poltics una manerade fer i dacceptar un sistema moral

  • de Grcia

    5

    28 de mar de 2013lindependent

    Poltica

    Els inquilins del bloc de Sant Salvador expliquen els motius que els han dut a convertir-se en squatters

    El degoteig constant de desnonaments ha emps algunes famlies a oku-par pisos com a nica alternativa a la seva dra-mtica situaci. s el cas de lAna Maria, que des de fa un mes viu al bloc del nmero 16 de Sant Salvador que lAssemblea de la Vila de Grcia ha okupat desprs que la constructora fes fallida i els pisos es quedessin a mig acabar. Ella es va presentar al Banc Expro-piat perqu volia saber qu shavia de fer per ocupar un pis. Era lnica sortida que tenia.

    xAVI TED

    LAna Maria Va fer daci en pa-gament del pis que van comprar, per el banc no els hi va condo-nar un deute de 15.000 euros dinteressos i devien uns quants mesos del pis on eren de lloguer ara: El meu marit guanyava 800 euros i aix podem arribar als 600 que costava el lloguer, per a lestiu es va quedar a latur. Desprs de passar dos anys a la llista despera per beneficiar-se dun pis de lloguer baix, ladmi-nistraci li va comunicar que no shi podia acollir perqu eren a la llista de deutors: El sistema ens tanca la porta perqu els que perdem la casa ens convertim en morosos. Davant daquesta crua realitat ha decidit passar a lacci: Lokupaci era lnica opci que em quedava. Amb tres fills al seu crrec, dos adolescents i una nena de catorze mesos, lAna Maria, que ja no viu amb el seu

    XaVi teD

    lana maria amB la seVa Filla petita i el seu Fill mitJ al pis que Han okupat al carrer sant salVaDor

    Quan lokupaci esdev lnica alternativa

    marit, t clar que el cam que ha emprs ja no t retorn: Al carrer no em quedar i si em fan fora daqu buscar un altre pis. Tot i que porta deu anys vivint a Gr-cia, no amaga que abans veia el moviment okupa amb recel: No

    entenia lokupaci, ho trobava malament, per ara veig que no s com ho pinten, els pisos sar-reglen, hi he entrat per necessi-tat per ara recolzo totalment lokupaci perqu el dret a lha-bitatge no est garantit, explica

    No s un precedent exacte per s similar: una quinzena de joves, en bona part hist-rics de la Kasa de la Munta-nya, van entrar el 24 de se-tembre de 2010 als nmeros 51, 53 i 55 dAlegre de Dalt, una promoci immobiliria de pisos de luxe que estaven buits des de feia sis anys. LIndependent, nic mitj que va accedir a linterior de les anomenades Les Tres Bes-sones perqu ets del barri i no ets de El Pas o La Van-guardia, es va trobar amb pisos de quatre planes amb ascensor i persianes elctri-ques. Els okupants estaven emocionats destar en un lloc on hi havia pols per no ra-tes. El 27 doctubre van ser desallotjats.

    Dos anysi mig desprs dels pisosde luxe

    lAna Maria, que sobreviu amb el sou que guanya el seu cos, que tamb s amb ells al pis. En una situaci semblant es trobava el Rodolfo abans daterrar a Sant Salvador. Malvivia amb la seva dona i els seus tres fills, el ms petit del quals noms t quatre mesos en un pis de porter runs i sense aigua. Era una ratonera i tenia un altell que era un autn-tic perill per els dos petits. Ara per f, aquest jove bolivi viu en condicions dignes: Ara s que puc dir que estic com al meu pas. Sense feina i amb poques perspectives daconseguir un tre-ball, en Rodolfo ha optat, per, per acollir-se al retorn voluntari. Assegura que ara estan tranquils, per recorda els primers dies, quan noms la seva famlia i un

    parell de joves de lAssemblea de la Vila de Grcia eren al bloc per demostrar que portaven ms de 48 hores a limmoble i aix evi-tar un desallotjament exprs. La nostra arribada va coincidir amb

    lintent de desallotjament del Ca-sal Popular de Grcia i en sentir les sirenes de les furgones poli-cials pensvem que ens anaven a fer fora a nosaltres, vam viure moments de molta tensi reco-neix el Rodolfo, que ara noms tem que els hi tallin la llum com

    els han amenaat. Ell ha estat qui ha posat nom a ledifici, on tamb hi viuen quatre joves que formen part de lAssamblea de la Vila de Grcia. Lhem anomenat larmadillo perqu quan el burxes posa la closa dura. Com larma-dura que tenen per defensar-se dels seus depredadors, els inqui-lins daquest bloc tamb estan armats. Per de raons.

    xAVI TED

    Desprs destablir un nucli al Clot per fer front al Casal Tramuntana i un altre al Raval per combatre el grup de neonazis que sha instal-lat a la plaa Castella, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) desembarca a Grcia per reclamar el tancament de la lli-breria Europa. Representants de lassociaci i de diferents ateneus i joventuts de partits de la Vila es

    van reunir dissabte i van acordar la constituci dun nucli a Grcia, que prendr forma en una nova assemblea el 6 dabril. En aquesta reuni es convidaran les colles de cultura popular i les ampa dels di-ferents centres densenyament de la Vila. Com explica Jaume Vila-seca, membre dUCFR, lobjectiu s sumar el mxim de complici-tats per denunciar que la llibre-ria Europa es mantingui oberta en un fet inusual a la UE. Sota

    linequvoc ttol de Tanquem la llibreria nazi Europa, els impul-sors del nucli sospesen portar una moci al Parlament de la m de la CUP per exigir el tancament de lestabliment que regenta Pedro Varela, que fa un any va sortir de la pres i que ara rebr una indemnitzaci de 13.000 euros de lEstat en concepte de danys morals i costes per un defecte de procediment en un procs judici-al que es remunta al 1996.

    Tanquem la llibreria nazi Europa, primera campanya de lentitat

    Unitat contra el Racisme i el Feixisme crea un nucli a Grcia

    Debat Romeva-Tremosa a lOrfe. Els eurodiputats Ral Romeva (ICV-EUiA) i Ramon Tremosa (CiU) van ser els prota-gonistes dilluns passat de la segona sessi del cicle organitzat per minum Cultural amb debats entorn la idea de Catalunya, un nou estat a Europa i al mn global. Lacte, moderat pel periodista Carles Prats, es va celebrar a lOrfe gracienc.

    ceDiDa

    LAna Maria no es pot acollir als lloguers de baix cost pels deutes

    que arrossega

    El Rodolfo malvivia amb la seva dona i els seus tres fills petits en

    un pis de porter

  • de Grcia

    6

    28 de mar de 2013lindependent

    Societat

    El 24 dabril tindr lloc la cerimnia dentrega dels guardons convocats pel Districte

    Lescriptor i msic Vctor Nubla rebr el proper 24 dabril el guard dhonor de la 18na edici dels Premis Vila de Grcia que convoca el Districte. En la mateixa categoria per a nivell col.lectiu, el re-coneixement ha estat pel Centre Obert Heura, que al dia segent de coni-xer la notcia ja donava, des de la seva web, les grcies pel suport rebut. Depana, la UEC o el Casal Corpus conformen part de la llista duns premis que enguany se celebra-ran sense polmiques.

    SILVIA MANzANERA

    Llusos de Grcia -que optava a cinc premis- i Jordi Altarriba -candidatura sorgida dun grup de vens i amics- sn algunes de les propostes que shan quedat fora del llistat definitiu dels premis Vi-la de Grcia, creats fa divuit anys amb lobjectiu de destacar lesfor de persones i entitats gracienques durant en millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans en di-ferents mbits de la seva vida.Em fa molta il.lusi, s clar, diu el msic i escriptor gracienc Vctor Nubla el dia segent de conixer la notcia. A ms de la notria trajectria artstica de Nubla, recentmen ha publicat El regal de Gliese (Males Herbes),

    arXiu/ s.m./X.t.

    Desquerra a Dreta, Vctor nuBla, Germn lzaro i slVia Balcells (Graciamn)

    Vctor Nubla i el Centre Obert Heura, els premiats dhonor Vila de Grcia

    un llibre amb forta presncia de Grcia. Nubla ha volgut destacar, per, el premi atorgat a German Lzaro, lautor del volum Orgues, orgueners i organistes de Grcia, impulsat per Grcia Territori Sonor i publicat per Gregal. s un supergust que hagin recone-gut lesfor que ha fet GTS, amb lajuda de leditorial, per tirar endavant el bon treball de Ger-mn, apunta Nubla.Per la seva part, el centre obert Heura, una entitat declarada dutilitat pblica, s el premiat dhonor a ttol collectiu, un re-coneixement que lentitat ja ha volgut agrair des de la seva pgi-na web.

    breus

    Nova tertlia sobre els bombardeigs El proper dijous 4 dabril el Taller dHistria Centre dEs-tudis ha programat una nova tertlia a la seu de la Fundaci Festa Major de Grcia (Alzina, 9), a partir de les 20 h, sobre els grans bombardeigs a Grcia ara que es compleixen 75 anys. Lautor del llibre Grcia, temps de bombes, temps de refugis, Jo-sep M. Contel, explicar com. explicar com laviaci legio-nria italiana bombardejava el mar de 1938 sistemticament gaireb durant 43 hores la ciu-tat. Un experiment que va estar a punt de doblegar la moral dels barcelonins.

    LIES Vila de Grcia promou la donaci de sangEls alumnes de 3r dESO de lINS Vila de Grcia, juntament amb el Banc de Sang, participen en un projecte dHemodonaci per conscienciar el districte de la importncia que t donar sant. Segons expliquen en un comunicat realitzat pels estudi-ants, es necessiten mil bosses de sang al dia i noms sen recullen vuit-centes. Per aix animen a tothom a participar en la cam-panya i visitar el proper dimarts 9 dabril la Unitat Mbil del Banc de Sant que sinstal.lar als Jardinets de Grcia de 17.30 a 20.30. Les persones interessades en donar sang han de ser majors de 18 anys i menors de 65 i pe-sar 50 quilos o ms.

    x. T.

    Desprs de vint-i-sis anys al car-rer Progrs, la comunitat gitana evanglica sha vist obligat a fer les maletes i a buscar una nova seu. El propietari del local del carrer Progrs va comunicar fa uns mesos als responsables de lagrupaci que no els renovaria el lloguer aprofitant el venciment del contracte. Els evangelistes, per, ja disposen dun nou espai, que est ubicat al carrer Siracusa amb Sams, just davant de la pla-a del Poble Roman, i ara shi es-

    tan fent obres per insonoritzar-lo per evitar molsties al venat. Els fidels, per, ja fa unes setmanes que celebren el culte, per sense micrfons a lespera dacabar les obres i que un tcnic municipal els hi doni el vist-i-plau. El nou local mantindr el nom dEsgl-sia Evanglica de Filadlfia. Un local que ser de propietat amb lobjectiu que no shagin de mu-dar ms i que quedi per les se-gents generacions. Els fidels han demanat un crdit bancari per fer front a la despesa, ms enll de les ofrenes que es recullen de di-

    lluns a divendres i els diumenges quan se celebren els cultes. Ma-nolo Gimnez, Patata, un dels fidels que hi assisteix regular-ment juntament amb un cente-nar ms de gitanos de la Vila, no amaga la seva tristesa pel tanca-ment del local del carrer Progrs, per es mostra illusionat amb la nota etapa que sobre: Portvem tota la vida all i fa pena deixar-lo perqu sn molts records, per ara gaudirem dun local que ser nostre i que els nostres fills tin-dran al seu abast. Lespai tamb disposa dun bar pels fidels.

    La comunitat gitana compra un nou local a Siracusa amb Sams

    Lesglsia evanglica canvia de seu desprs de 25 anys a Progrs

    Primer quatre de vuit al sac. Tercera diada de la tempo-rada i els CVG ja han estrenat el primer castell de vuit, el ms matiner del seu historial. Els graciencs van actuar al Poble Sec, juntament amb els amfitri-ons i els Castellers de San Cugat, en una actuaci molt gil i agra-dable. Amb moltes camises a plaa, els blaus van descarregar a primera ronda un esplndid dos de set, el segon del curs, demos-trant el domini i la confiana que li han agafat a aquest castell els ltims anys. A segona ronda van estrenar el quatre de vuit, descarregat de manera molt sol-vent, amb una canalla molt rpi-da i decidida i van acabar amb el cinc de set. Gran comenament de temporada. El seguent pas, el tres de vuit!

    Aleix Vila crnica blavamontserrat torres

    Premi dHonor individual: Vctor Nubla

    Premi dHonor collectiu: Centre Obert Heura Grcia

    Premi a la millor acci en de-fensa de la sostenibilitat i el medi ambient: Depana

    Premi a la millor iniciativa pedaggica esportiva i dedu-caci reglada i no reglada: secci diniciaci UEC Grcia

    Premi a la millor tasca o ac-ci en defensa dels valors c-vics: Casal Corpus

    Premi a un establiment o

    projecte comercial: Associ-aci de Concessionaris del mercat de la Llibertat

    Premi a la millor iniciativa en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya: As-semblea Nacional Catalana

    Premi a la millor tasca de re-cerca o divulgaci histrica en defensa d ela recuperaci de la memria collectiva: Germn Lzaro

    Premi a la millor actuaci co-municativa i/o de difusi de lactualitat dels territoris de Grcia: Graciamn TV

    els premiats

  • de Grcia

    7

    28 de mar de 2013lindependent SOcietat

    El centre Heura gestionar un espai amb deu parcel.les un cop guanyat el pla Buits

    La Casita Blanca, des-prs de la seva etapa com a solar un cop va ser enderrocat lestabli-ment histric ara fa dos anys, seran horts ur-bans amb el valor afegit dinserci social. Aix ho ha decidit ja la comis-si davaluaci del pla Buits, que es va reunir divendres passat, i va elevar la proposta de-finitiva a Hbitat Urb. El projecte guanyador del concurs correspon al Centre Obert Heura, a la Fundaci Ametller i a la Cooperativa Tarpuna. El concurs sobre laltre solar buit, al carrer Fa-rigola, ha quedat desert, tot i que podria quedar finalment en mans dels vens.

    ALBERT BALANz

    El pla Buits ja t veredicte per al solar de la Casita Blanca, i ser complementari al pla de microurbanisme que sha inau-gurat sota el nom de pla Peus a sota del pont de Vallcarca. Si all shi ha fet una pista de bs-quet i lanomenat Hort de les Cases, ara a la Casita hi haur un altre hort social continuador de laprenentatge que els usuaris rebran a lespai prxim al pont de Vallcarca. Un projecte no sentn sense laltre, ha expli-cat Laia de Ahumada, membre de lexecutiva del Centre Obert Heura.Tant lHort de les Cases com ara els horts de La Casita Blanca sadrecen a la integraci de per-sones en risc dexclusi social que busquen formaci i, en defi-nitiva, feina. En un espai la tasca t un nivell daprenentatge i en

    ceDiDa

    terrenys a laVinGuDa De Vallcarca ocupats aBans per leDiFici De la casita

    El solar de la Casita Blanca seran horts urbans en un projecte dinserci laboral

    laltre, segons De Ahumada, ca-da soci tindr la seva parcella. A lhort del pont, inaugurat el 19 de mar passat, hi ha ara un espai nic per divisible en vuit parcel.les, mentre que a la Casi-ta, que representa un espai dun total de 850 metres quadrats, lespai ja se subdividir des dun bon principi en deu-dotze par-cel.les.

    Un projecte amb tres res-ponsables

    Aquest projecte a la Casita Blan-ca, que es divideix en tres res-ponsables (Heura al seguiment tcnic, Ametller al finanament i Tarpuna a lassistncia), re-presenta, segons explica De Ahumada a lIndependent, la quadratura de la cadena dali-mentaci perqu els productes de lhort acaben a la Llar de Pau i all els usuaris dels horts hi poden anar a dinar. Mengen el que ells han treballat a lhort, conclou la membre de lexecuti-va del centre gracienc.

    El Districte fa una actu-aci al carrer Goya per reforar el cam esco-lar. El Districte ha enlles-tit els treballs per reforar el cam escolar al carrer Goya amb la installaci de dues senyals verticals que indiquen els trams de zona escolar. Una delles sha collocat a la cru-lla amb el carrer Sant Pere Mrtir i una altra a la crulla amb la Plaa de la Vila. Aix mateix, en els propers dies tamb es far en paviment el pictograma de cam escolar per tal de reforar i dotar de ms seguretat el tram que han de recrrer els infants de cen-tres escolars propers.

    ceDiDa

    Per la seva banda, el segon solar que va sortir a concurs en el pla Buits de lAjunta-ment de Barcelona -que t impacte a tota la ciutat i que contempla dos solars per dis-tricte per que a Vallcarca es nota encara ms per lestat en deconstrucci que pateix el

    barri- ha quedat sense resul-tat i ha estat declarat desert. Aquest espai, ubicat al carrer Farigola 19, de fet, podria aca-bar en mans dels vens perqu un grup dentitats ja va iniciar ara fa unes setmanes una reco-llida de signatures a favor de la cessi de lespai.

    El solar Farigola 19 podria quedar en mans dels vens

    breus

    Nova sessi informativa de Gal.la PlacdiaEl Districte ha programat una sessi informativa pel proper 4 dabril a les vuit del vespre per explicar als vens el projecte durbanitzaci de la plaa Gal.la Placdia. A la darrera trobada, el passat mes de febrer, els tcnics del Districte i dnfraestructures.cat (lantiga GISA) van explicar que el projecte no estar enlles-tit el mes de juny com shavia previst inicialment.

    Les caminades Barnatresc passen per Grcia El proper 12 de maig tindr lloc la caminada Barnatresc organitzada pel Centre Excur-sionista de Grcia. Lassociaci dentitats excursionistes del Barcelons proposa aquestes caminades-passejades que bus-quen gaudir dels llocs per on es passa. Tenen lloc els diumenges al mat i tenen una durada de 10 a 12 quilmetres, ja que pre-tenen estar a labast de tothom. Lhora de sortida s optativa de les 9 a les 9.30 h i la participaci s gratuta per cal inscripci.

  • de Grcia

    8

    28 de mar de 2013lindependent SOcietat

    breus

    La Festa Major engega el 20 concurs del cartellLa Fundaci Festa Major ja ha publicat les bases del vint con-curs del cartell, que t un nic premi guanyador de 2000 euros. El termini de presentaci dels treballs s del 15 al 26 dabril a lOAC o a la seu de la Fundaci (Alzina, 9). El veredicte es far pblic el 10 de maig a la seu de lentitat, on sexposaran les 25 obres finalistes.

    Grcia amb el Shara parla dels presos polticsEl proper 11 dabril la Funda-ci lAlternativa i Grcia amb el Shara organitzen un acte a lAteneu Roig per explicar la si-tuaci dels presos poltics saha-raus. Hi participaran Hassanna Aalia, jove sahrau condemnat a cadena perptua per un tribunal militar de Rabat, Nria Salam, presidenta de lAssociaci Cata-lana dAmics del Poble Sahrau, Jordi Altarriba (Grcia amb el Shara), Mireia Rovira, respon-sable dInternacional dEUiA i ngels Toms, Fundaci lAl-ternativa.

    Els treballs ja han comenat i inclouen la senyalitzaci de laparcament i dues cadires

    El Districte ha reaccio-nat, un any desprs de la primera instncia que van presentar els vens i comerciants el passat 23 de mar de 2012 (vegeu LIndependent nm. 476) a la creixent invasi de motos sense aparcament senyalitzat que ocupen la banda muntanya del carrer Llus Antnez, i ha presentat un pla per millorar lespai al mes labril amb cadires inclo-ses aix com senyalitza-ci de la zona destacio-nament.

    ALBERT BALANz

    El projecte, que arriba tamb desprs que els vens rebessin la promesa de solucionar la pro-blemtica a labril de lany pas-sat i que es queixessin tamb al Consell de barri del novembre perqu no shavia fet res, sexe-cutar a partir del 2 dabril (ja hi ha cartells de senyalitzaci ex-

    ceDiDa

    El Districte millorar a labril lespai de motos del carrer Llus Antnez

    cepcional des del passat dissbte) i consistir a marcar amb pintu-ra la zona destacionament, de manera que, tal com volien els vens, les motos no envaeixin la

    vorera i dificultin lentrada a les botigues. Les crtiques shavien agreujat en les ltimes setmanes perqu les motos, un cop es va enretirar la bastida dunes obres

    que tocaven al carrer Gran, ja shavien apropiat de tot el llarg i ample de la banda muntanya de Llus Antnez. Aix, segons les queixes de vens i comerciants recollides a LIndependent del 22 de mar, la manca de senya-litzaci provocava laparcament en bateria recta i els vehicles acabaven envaint una part de la vorera dificultant lentrada als comeros.

    El pla, segons han explicat fonts municipals, tamb t en compte el pas del cam escolar de lescola Jujol i de linstitut Vila de Gr-cia, i en aquest sentit shi instal-laran tres punts de dues cadires entre la vorera i la calada. Els cotxes podran seguir passant a baixa velocitat per aquest carrer de plataforma nica.

    El pla tamb t en compte el pas del

    cam escola de lecola Jujol i lIES Vila

    cartell amB la inDicaci DoBres al carrer llus antnez

  • de Grcia

    9

    28 de mar de 2013lindependent

  • de Grcia

    10

    28 de mar de 2013lindependent

    DocumentsnOVetat eDitOrial

    40 plaers. Petites cosesque fan la vida ms dola

    La piscina, la migdiada, fullejar el diari, Vencia, Sant Jordi, Antnia Font... i aix fins a 40 plaers que et fan la vida ms dola. s la darrera proposta literria en format de petits relats que lescriptor

    gracienc Daniel Ruiz-Trillo acaba de treure a la llum. El creador de versos.cat comparteix, amb sinceritat, detallisme i costumisme la seva mirada de la realitat. Directe i senzill. I molt dol.

    lautor

    Daniel Ruiz-Trillo, ha publicat els poemaris Truc curt, Sal i vi (El Carro del Sol, 2000), Sonets sonats (Edicions 96, 2001), Una estona de sal (Edicions 96, 2002), Partcules i versos (Edicions 96, 2003), Fibromi-lgia i tu (A Edicions, 2003) i Recer de versos (Edicions 96, 2007) i la novella Com un vals de Chopin (Pa-ralelo Sur, 2012). Ha publicat ms de 300 articles als peridics Illacrua, El Queixal, El Punt, Rubricata i esde-bat.cat. Actualment, escriu articles dopini, reportatges i contes als diaris Hora Nova, cugat.cat i Dia-ri de Rub i a les revistes LEscletxa, Llengua Nacional i DEstil. Ha gua-nyat els premis literaris La Pinya de Sant Feliu de Codina, Jocs Florals dHorta-Guinard, enjoy Barcelona i Marat Potica de Sagrada Famlia. El seu bloc versos.cat ha guanyat els Premis Blocs de Catalunya el 2012. s director de festival Poemestiu.

  • de Grcia

    11

    28 de mar de 2013lindependent

    recomanem

    jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 21 h

    Dijous 4 dabrilAmb motiu del Dia mundial del Teatre: Efectes col.late-rals. A crrec de: GATs-Gr-cia (Grup dAssidus i Afecci-onats al Teatre). Set escenes de pel.lcules dramatitzades i amb rerafons com de con-flicte bl.lic.Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla. 101), a les 19 h

    Presentaci del darrer llibre de Pere Mart, El dia que Ca-talunya va dir prou, a cr-rec del periodista i director de lIndependent de Grcia, Al-bert Balanz.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

    Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep M. Benet i Jornet i dirigida per xavier Albert.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 20 h

    Sessi informativa del projec-te de Gal.la PlacdiaSeu del Districte de Grcia (pl. Vila de Grcia, 2), a les 20 h

    Teatre: Lonada, dIgnacion Garca May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

    Concert: Txus Blues & Jose Bluefingers.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 21 h

    Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21 h

    EXPOSICIONS

    Fins el 28 de marExposici fotogrfica Viat-ges. Memries duns ins-tants en la metamorfosis, a crrec del fotgraf i ve del barri Pau Vaqu.Centre Cvic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

    Fins el 31 de marDurant tot el mes de mar lespai dexposicions de la Llibertria acull la mostra de Dones del 36 cedida pel CIRD. Els horaris per vi-sitar-la sn de dilluns a dis-sabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 20.30 h.La Llibertria (Torrent de lOlla, 72)

    Fins el 6 dabrilExposici Cam Vertical, a crrec de Mnica Sans Carr, dins del Festival Mi-rades de Dones. Lartista centra el seu treball en la vulnerabilitat humana i la possibilitat de canvi. Ana-litza larquetipus femen: la vida, les pors, els mites, els estereotips i els reptes aconseguits. Un imaginari tret de la vida quotidiana i la vivncia. Espai ST3 (Santa Teresa, 3, Lo-cal 2)

    Fins el 15 dabrilTemps Vertical, de la fo-tgrafa mexicana Pa Elizon-do, mostra un recull de foto-grafies resultat dun viatge solitari i introspectiu, desen-volupat sobretot a Mxic i Europa. Galeria H20 (Verdi, 152)

    Fins el 23 dabrilBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano s fill de la imagi-naci de lescriptor sicili Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vzquez Mon-talbn, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit tamb dun paisatge, de bones menges i dun munt de lectures, i s per descomptat parent de sang de la gent de Siclia.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

    Fins el 31 de juliolExposici fotogrfica Una vila al cinema. Reps en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaa del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Merc Rodoreda.

    El retorn de Sant Jordi a lAlmeria Teatre. Lespec-tacle infantil El retorn de Sant Jordi sinstal.la en aquesta sala gracienca del 6 al 28 dabril. Escrit per Olga Blanco, la pea s el resultat duna revisi lliure i original del conte clssic.

    Dissabte 6 dabrilAlmeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 17 h

    Concert: El Petit de Cal Eril.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Presentac del llibre de Jor-di Sanglas, 100.000 cande-les.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Divendres 5 dabrilConcert: Mister Hyde + Black Islands.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.15 h

    Concert: El Petit de Cal Eril.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Exposici + concert: Jonat-han Brown + Dusty Stray.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 21.30 h

    Concert: Dr. Guapo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Espectacle: 88 infinits.Ruquera Querub (Perla, 11), al es 22 h

    Teatre: Over the moon.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 22 h

    Concert: Dusan Jevtovic Duo.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

    Teatre. Cicle de miniformats teatrals: Ni tan sols, con-tes per adults.Sala Porta 4 (Esglsia, 2-6), a les 23 h

    ceDiDa

    Una experincia que va dei-xar un munt de records i va marcar una generaci de gra-ciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

    INFANTILS

    Diumenge 31 de marCinema: Amics per sempre (Tony Loeser i Jesper Moeller, Alemanya, 2009). Recomana-da a partir de 3 anys.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

    Dimarts 2 dabril Taller de Descoberta: Dia In-ternacional de la Litera-tura Infantil i Juvenil. Ex-plicarem qui era Andersen. A continuaci veurem una ex-posici de llibres dautors i il.lustradors que han rebut el Premi Andersen de Literatu-ra Infantil i Juvenil i farem un taller de dibuix sobre alguns dels personatges dels con-tes dAndersen. A partir de 4 anys. A crrec dOlga Barrio.Bibl M. Antonieta Cot (Pg. Vall dHebron, 67-69), a les 18

    Dilluns 1 dabril El meu primer Verdi: La fi-lla del Grfal i altres con-tes (sense dilegs i doblada al castell).Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

    Dimecres 3 dabril Lletra petita. Sac de rondalles: Contes a la m. A partir de 3 anys. Amb la Gina Clotet.Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla, 104), a les 18 h

    Dijous 4 dabril Sac de rondalles: Comic-mix. A partir de 5 anys. Pre-sentaci il.lustrada dels c-mics i personatges ms diver-tits, famosos i llegits del fas-cinant mn de les historietes il.lustrades. A crrec de Salva-dor Boix.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

    ACTES

    Dijous 28 de mar Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concert: Vier Nagueba.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: La Brigada.Helio (Ramn y Cajal, 80), 22 h

    Concert: Ignacio Gonzza-lezz.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

    Jazz session experimental: Masa Kamaguchi Solo.Txinkana Bar (Sant Lluis, 58), a les 22 h

    Divendres 29 de marProcess Via Crucis de Di-vendres Sant a crrec de Co-muni i Alliberament. Comen-ar a la Capella del Cottolen-go del Pare Alegre i acabar al Tur de les Tres Creus al Parc Gell. Ctra Carmel, 19, a les 10.30 h

    Concert: Jaumet.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep M Benet i Jornet.Almeria Teatre (Sant Llus, 64), a les 20 h

    Teatre: lies Gospodin, de Philipp Lhle, dirigida per Moiss Maicas.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Concert: Djs Impermeables (Impermeable Indie Club).Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Dissabte 30 de marTeatre: LOnada, dIgnacio Garca May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 21 h

    Concert: La Bossa Nostra.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Teatre: Over The Moon.Almeria Teatre (Sant Llus, 64), a les 22 h

    Espectacle: 88 infinits, amb Arnau Vilardeb.Ruqueria Querub (Perla, 11), a les 22 h

    Concert: Flow Fanatics Hu-man Beats.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Concert: Doza.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Diumenge 31 dabrilJam session de jazz.Continental Bar (Providncia, 30), a les 20 h

    Dimecres 3 dabrilConcert: Jam session de

  • de Grcia

    12

    28 de mar de 2013lindependent

    Cultura

    Moncho, Junco, Chacho, Joan Garriga o Xavi Ciurans, entre els artistes convidats a lApo

    La gran famlia de la rumba catalana retr el primer gran homenatge a Ricardo Batista, ms conegut amb el sobrenom de Tarragona perqu va nixer en aquesta ciutat, el diumenge 14 dabril a lApolo. Lacte reunir una vintena llarga dar-tistes que volen retre tribut al msic gracienc, que va morir la matinada del 24 de desembre del 2010 desprs de patir un accident domstic amb noms 46 anys.

    xAVI TED

    Limpulsor de la iniciativa, el seu fill Ricardito remarca que es tracta del primer homenatge mu-sical que se li fa: Lany passat es va fer una exposici fotogrfica al CAT que recollia els moments ms rellevants de la seva carrera, per fins ara no shavia celebrat un concert que reuns amics i artistes que van tocar amb ell. Dentre els artistes convidats, cal destacar la presncia de Moncho, Junco, Chacho, Joan Garriga (La Troba Kung-F), Xavi Ciurans (Gertrudis), Ai Ai Ai, Papawa, Estrellas de Grcia o els joves Arrels de Grcia. El promotor de lacte, que comenar a les sis de la tarda i sacabar a mitjanit, destaca la bona predisposici de tots ells a actuar de manera de-sinteressada i ho atribueix a qu

    ceDiDa

    moncHo s un Dels artistes que prenDr part en lHomenatGe a ricarDo tarraGona

    El mn de la rumba homenatjar amb un gran concert Ricardo Tarragona

    era un artista que estava en se-gon pla per que musicalment era el que manava per les seves grans aptituds. Ricardito noms lamenta labsncia dltima hora de Peret, que justament aquell dia t un casament a Alemanya, tot i que posa de manifest que el cartell reuneix les primeres i ltimes generacions del mn de la rumba, que volen aprofitar locasi per recordar un msic que passar a la histria per haver introdut la percussi llatina a la rumba com a ferm defensor de la fusi daquest gnere musical 100% gracienc amb la salsa.

    Tarragona, que abans de mo-rir, actuava ocasionalment amb Papawa, formaci de la qual el seu fill s membre, i Estrellas de Grcia, grup apadrinat pel Gato Prez, va tocar amb artistes de renom al llarg de les tres dca-des que es va perllongar la seva carrera. El gran percussionista

    de la rumba catalana va col-laborar amb msics com Peret, Moncho, el mateix Gato i fins i tot amb Joan Manuel Ser-rat, Raimundo Amador o Los Chunguitos desprs de formar part dels grups Pernil Latino i Salsa Gitana, que va fundar amb el cub Mayito Fernndez.

    Una carrera musical lligada a msics de renom com Serrat

    breusNou cicle Blues and Roll a la Cot i MiralpeixEl cicle dactivitats entorn al Blues i el Rock and Roll arriba a la Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix els mesos dabril i maig. El 9 dabril, el guia turs-tic Pere Mart oferir una xerra-da sobre com preparar un viatge per San Francisco, Las Vegas, El Gran Can, Monument Valley i els parcs naturals de Yosemite, Bryce, zion i Death Valley. Els dilluns 15 i 22 dabril, els anys seixanta -un recorregut pel blu-es i el rock-, ser el tema estrella de la xerrada. I al maig, hi ha preparades una conferncia-concert a crrec dAmadeu Ca-sas sobre els orgens del blus; un recorregut per la vida dEl-vis Presley; i tancar el cicle la xerrada Tiroteig al blue note: blues i novel.la negra.

    Verdi amplia el cartell infantil per vacancesEls cinemes Verdi ampliaran durant les vacances de Setmana Santa el seu programa infantil i presenten dues pellcules dani-maci europees que conviden a pares i mares a iniciar als seus fills al mn del cinema amb una proposta diferent. Pensades per a infants a partir de 3 anys, les sessions matinals sacompanyen dactivitats paralleles realitzades per lempresa danimaci infan-til Froggies, a partir de les 11h. Recuperen el clssic de Verdi Kids Kerity, la casa dels contes i la veterana de la cartellera Amics per sempre.

    SILVIA MANzANERA

    Ledici XXVI del Festival Folk Internacional Tradicionrius tan-ca, desprs de tres mesos intensos amb artistes i grups de msica de lmbit del folk novells i daltres consolidats, amb una afluncia de pblic de quasi 10.000 assis-tents. Repartides en 47 sessions, 67 formacions i artistes han tre-pitjat lescenari del CAT i daltres com ara els mercats de Grcia, LAuditori de Barcelona, la sala La Mirona de Salt, la sala El To-

    El CAT es mostra satisfet tot i tenir un pressupost ms ajustat

    El XXVI Tradicionrius tanca amb 10.000 assistents en 47 sessions

    un concert De la carrau i les colles De cultura De Grcia Va tancar el FestiVal

    rn dOlot o Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat. El director del CAT, Jordi Fbregas es mos-tra content amb el resultat per haver mantingut el nivell i la qualitat de loferta, aix com de la resposta del pblic. Fbregas destaca dos punts lgids de ledi-ci denguay: el cap de setmana dedicat a les Terres de lEbre i la cloenda. Tot i que el control del pressupost ha impedit fer la festa final a la plaa de la Vila, la clo-enda, amb la participaci de les colles de cultura popular de Gr-

    cia amb la Carrau ha estat fants-tica, assegura el director de lAr-tes. El Festival tamb ha volgut reivindicar lincrement de lIVA cultural al 21 % amb la venta de mscares en comptes dentrades el dia de Carnaval i amb aquest acte sha adherit a la protesta de la cultura no s un luxe! Aquest increment ens afecta moltssim, s un atac directe a la cultura, afegeix Fbregas.Tamb shan presentat els treballs discogrfics -un total de set- de grups com La Coixinera, Guillem

    ceDiDa

    Ballaz, Xavi Mrcia, Es Revetlers, RIU, Bruel i 21 BoUtons. A ms de presentacions de discos, nou grups han presentat espectacles com ara Els Miralls de Dylan, Les Violiles i Stukat del Bolet, Marsupialis, X fred no val r, i tamb dues presentacions de do-

    cumentals El riu que ens porta. 25 anys de Tradicionrius i Sgula, lo futur de les Terres de lEbre. Tamb ha estat un festival de celebraci-ons: els 20 anys de trajectria de Quico el Clio, el Noi i el Mut de Ferreries o el comiat a lAuditori del mtic grup Al Tall.

  • de Grcia

    13

    28 de mar de 2013lindependent cultura

    T amargo a la Violeta. Projecte fotogrfic dels documen-talistes Joseba Zabalza i Xavi Piera que aborda les consqncies de locupaci marroquina del Shara Occidental des de 1975. El treball sha realitzat entre 2010 i 2011 en el Centre Residncia Mrtir El Sheriff de vctimes de mines antipersona i guerra, situat als camps de refugiats sahraus a Tinduf, Algria. La iniciativa ha comptat amb el suport de la Federaci dAssociacions Amigues del Poble Sahrau Federaci ACAPS. La Violeta acull la mostra fins el 7 dabril.

    ceDiDa

    crtica dartEl mn de Miguel Cond

    Ramon Casal

    El pintor, dibuixant i gravador mexic Miguel Cond ofereix una petita per acurada exposici a la Galeria Ale-jandro Sales (Julin Romea, 16) que porta com a ttol Rocambolesque, part two, on hi trobem peces que van des del 1977 fins al 2011, la majoria delles realitzades amb la tcnica mixta colla-ge i diferents materials-, aquarel.la i carb sobre paper, aix com assem-blatges. Lobra de Cond destaca per mostrar perso-natges marcadament surrea-listes, que semblen provenir directament del renaixement, com per exemple els pintors Arcimboldo, El Bosco o Piero della Francesca, per tamb hi veiem referncies a artistes del segle passat, com s el cas de lpoca ocre i rosa de Picasso. En la present exposi-ci apareixen homes jugant a cartes, msics, actors, bufons

    o acrbates. Tots ells repre-sentats dins dels seus mbits naturals, on la lletgesa dels seus rostres, la manera com van vestits, el simbolisme que s percep o la preocupa-ci i seriositat que semblen experimentar, indiquen fins a quin punt lartista li interessa lessncia de lsser hum.

    Com senyala Maria Llusa Borras, el dibuix de Con-d s virtus originant un mn fantstic de personat-

    ges impersonals i visionaris, sempre descrits amb una pinzellada dhumor. Cond va nixer el 1939 a la ciutat nord-americana de Pitts-burgh, per de ben petit va viure a Mxic D.F. Actualment viu i treballa a Madrid i Sitges sestableix amb la seva famlia el 1969-. Encara que de formaci autodidacta, va realitzar estudis danatomia a Nova York, aix com tcni-ques de gravat a Pars.

    reportatgeCarina Bellver

    Lltima pensada de JiwarUna desena de joves actors nord-americans actuaran a Grcia

    el DramaturG aHmeD GHazali, coFunDaDor De JiWar, i Font Dinspiraci De el B i la Balena

    Promoure lintercanvi cultural a travs del teatre. Aquest s lob-jectiu final de lltima proposta de Jiwar, la residncia internacio-nal dartistes del carrer Astries, que permetr a una desena de joves actors nord-americans actuar a Grcia. Una estada que linstitut Vi-la de Grcia aprofitar per exprimir al mxim, a travs dun seguit dactivitats pedaggi-ques complementries en qu participaran els seus alumnes.

    ceDiDa

    Lartfex del projecte s lartis-ta Marceau Verdiere i la font dinspiraci El b i la balena, lobra ms coneguda del dra-maturg Ahmed Ghazali, cofun-dador de Jiwar. Un llibre que Verdiere va llegir durant la seva estada a la residncia gracienca

    i que ha volgut pujar a lescenari de lEspai jove i dEl Cercle Ca-tlic de la m dels joves actors de la Northcoast Preparatory and Performing Arts Academy, un institut per a alumnes amb poc recursos de San Francisco i don Verdiere s professor. LIES Vila de Grcia aprofitar aquesta estada per desenvolupar un pro-grama complementari dactivi-

    tats. Per exemple, una passejada guiada per aprofundir en linter-canvi lingstic dels alumnes dels dos pasos, la lectura comentada dEl b i la balena en catal i una visita al Teatre Lliure del carrer Montseny. I sespera que el fet que els joves actors sallotgin a ca-sa dalumnes de linstitut encara

    reforci encara ms lintercanvi cultural. La proposta neix per casualitat i lIES Vila de Grcia sha entusiasmat amb aquest projecte, que creiem que s ben bonic, assegura Mireia Estra-da, cofundadora de Jiwar. La representaci ser el 5 dabril a les 21.30h per a tots els pblics mentre que El Cercle acollir la representaci que es far al mat per als alumnes de lIES Vila de Grcia.

    El b i la balena

    Nascut a Casablanca, al Mar-roc, Ahmed Ghazali va escriure El b i la balena mentre treba-llava com a enginyer al desert. Una obra molt dura de denn-cia social que reflecteix el dra-ma de lemigraci i la frontera Nord-Sud. El text es va pujar per primera vegada a un esce-nari al 2001 a Montral sota la direcci de Wajdi Mouawad, autor dIncendis.

    El seu dibuix virtus origina un mn fantstic de personatges visionaris

    LIES Vila de Grcia aprofitar lestada

    per desenvolupar un programa dactivitats

    la cartelleraCINEMES

    BOSqUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. Los ltimos das. Dv, ds i dg, 16.00,

    18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Los amantes pasajeros. Dv, ds i dg, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.30. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Anna Karenina. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Grandes esperanzas. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    The Host. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Los croods (3D). 16,30. Argo. Dv, ds i dg, 19.05, 22.05 i 00.40.

    La resta, 19.05 i 22.05. Oz un mundo de fantasa. 16.10. Por la cara. Dv, ds i dg, 19.10, 22.10 i

    00.40. La resta, 19.10 i 22.10. GI Joe- La Venganza. Dv, ds i dg,

    16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

    Los croods. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.05. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    CINEMES GIRONA. Girona, 175 Una pistola en cada mano. Dv i dl,

    17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10. Dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Dj, 17.30 i 19.30.

    Blue Valentine. Dv i dl, 21.30. Ds i dg, 20.15 i 22.15. Dc i dj, 21.30.

    Entre maestros. Dj, 19.30. Mn petit. Dv i dl, 17.30 i 19.30. Ds i

    dg, 18.00 i 20.00. Dc, 17.30 i 19.30. Dj, 17.30.

    Les aventures de Sammy. Ds i dg, 16.00.

    Els cadells i el Codi de Marco Polo. Ds i dg, 16.00.

    Incompatibles. Ds i dg, 18.15, 22.00.

    Dv i dl, 19.30 i 21.30. Dc, 17.30 i 22.00. Dj, 21.30.

    Fenix 11.23. Ds i dg, 16.15. Dv i dl, 17.30.

    Unes altres veus. Dc, 19.30..

    LAUREN GRCIA. Carrer Bailn, 205. Sala 1: Los Croods. 16.20, 18.15,

    20.30 i 22.30. Sala 2: The host (LHoste). 16.15,

    19.00 i 22.00. Sala 3: Anna Karenina. 16.30, 19.15 i

    22.00. Sala 4: Oz, un mundo de fantasa.

    16.45. Por la cara. 20.10 i 22.15.

    VERDI HD. Carrer Verdi, 32 Sala 1: Grandes esperanzas. 16.30,

    19.20 i 22.00. Sala 2: rase una vez en Anatolia.

    17.15 i 20.15. Una pistola en cada ma-no, Dj, dv, ds i dg, 23.10.

    Sala 3: Blue Valentine. 15.45, 17.45, 19.50 i 22.00.

    Sala 4: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dj, dv, ds i dg, 23.10

    Sala 5: Amor y letras. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    VERDI PARk. Torrijos, 49. Sala A: El hombre tranquilo. 17.30 i

    21.50. Incompatibles. 20.00. Sala B: La cocinera del presidente.

    16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Sala C: Django desencadenado.

    15.45, 18.45 i 21.45. Sala D: Spring Breakers. 16.00, 18.00,

    20.00 i 22.00 El meu primer Verdi: Amics per sempre.

    Ds i festius, 16.00. La filla del Grfal i altres contes. Dg 11.30. Krity, la ca-sa dels contes. 16.00.

    TEATRES

    TEATRENEU. Terol, 26 Sala caf teatre. Magia de Cerca dl

    21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Ac-ci (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. Sala del mig. Club de la Magia Junior (in-fantil) dg 17.15h Sala Xavier Fbre-gas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7 Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Ju-nior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acci (infantil)

    SALA PORTA 4. Esglsia, 4-6 Estrelles en un cel de matinada. Dv a

    les 23 h i ds a les 20 h. Inmerso: agua y sombras. Ds a les

    22.30 h I tu fins a quin nmero saps comp-

    tar. Dg a les 18 h Luces de bohemia, dg a les 20.30 h

  • de Grcia

    14

    28 de mar de 2013lindependent

    EsportsLEuropa empata a Figueres i es mant segon

    x. T.

    Tot igual. La 29a jornada de Tercera Divisi no va supo-sar cap canvi en la part alta de la classificaci perqu els quatre primers classificats van empatar els seus respec-tius partits. En un dels des-plaaments ms complicats de la temporada, lEuropa va treure un punt dor del camp del Figueres, que porta 27 jornades sense perdre a casa. Lequip de la capital de lAlt Empord es va avanar en el marcador i els graciencs van empatar quan quedaven dot-ze minuts per la finalitzaci del partit grcies a un gol de penal transformat per Javi La-ra. Lequip entrenat per Pedro Dlera va aconseguir mante-nir lempat tot i lofensiva fi-nals dels figuerencs, que van buscar sense sort el gol de la victria. Amb aquest empat, lEuropa es mant a tres punts del lder, lOlot, que no va passar de lempat a lestadi del Santboi. El Cornell tam-poc va aprofitar locasi per superar lEuropa en empatar a dos amb la Rapitenca a ca-sa i segueix a dos punts dels graciencs, que alhora treuen dotze punts al quart classifi-cat, el Manlleu, que va signar el mateix resultat tamb a ca-sa contra el Vic en una de les sorpreses de la darrera jornada de lliga.

    Els nois es proclamem campions de la Copa Catalunya Special Olympics a Blanes

    Desprs de lacord de col.laboraci amb lAcidH (Associaci Catalana dIntegraci i Desenvo-lupament Hum) signat el passat mes doctubre i que ha desembocat en la creaci aquest any dun equip de bsquet mascul de discapacitats intel.lectuals que sacaba de proclamar campi de Catalunya, els Llusos en muntaran un de femen la temporada vinent amb lobjectiu de prosseguir amb la seva tasca de sensibilitzaci social.

    xAVI TED

    El president de la secci de bs-quet de lentitat, Rafa Romn, avana que ja hi ha acord perqu lequip femen sigui una realitat el proper curs i deixa clar que lacord s fruit de lexperincia tan positiva amb els nois. Uns nois que sacaben de proclamar campions en el 22 Campionat de Catalunya de Bsquet Speci-al Olympics-ACELL, celebrat a Blanes aquest mes de mar i que sn a un pas de guanyar tamb la lliga desprs dhaver guanyat tots els partits que han disputat. Romn explica que ms enll del resultat, del qual estem molt satisfets, el ms important s veu-re com competeixen i sintegren als Llusos i com nosaltres els integrem. En aquest sentit, el mxim responsable de la secci

    de bsquet assenyala que un altre dels objectius s que els nostres socis puguin entendre que hi ha altres realitats. Un dels jugadors del conjunt, Jonathan Ribas, no amaga la seva satisfacci amb el patrocini dels Llusos: Abans no tenem patrocinador i ens sen-tem sols, sense el suport de la gent, i ara tots som companys perqu formem part del mateix equip. Lala-pvot dels Llusos remarca que jugar sota laixopluc de la histrica entitat ha estat un canvi radical perqu els Llusos sn una gran famlia que ens ha acollit amb els braos oberts i ai-x ens omple dorgull.

    ceDiDa

    lequip Va oFerir la copa catalunya als aFicionats Dels llusos aquest cap De setmana

    Els Llusos crearan un equip femen de discapacitats per lxit del mascul

    Els Llusos organitzaran el pri-mer torneig de discapacitats mentals a la seu de lentitat el proper 21 dabril a partir de les cinc de la tarda amb lob-jectiu de seguir potenciant els vincles amb lAcidH. El tor-neig reunir els quatre millors equips dintelligncia lmit de la lliga catalana amb els quals

    lluita actualment pel ttol de lliga a falta de quatre jorna-des per acabar el campionat. Daquesta manera, els Llusos-AcidH senfrontaran en una de les semifinals al Club Esportiu Mgic, el B.G o els Lakers de Montbau per disputar posteri-orment la final o el partit pel tercer i quart lloc.

    Torneig amb els quatre millors equips de discapacitats

    Daniel Mestre: s un equip llaminer

    Daniel Mestre no s habitual de la grada del Nou Sardenya, per molts seguidors el coneixen. I s que ell s lencarregat de crear les mones de lEuropa i donar un punt encara ms dol a la bona tem-porada de lequip.

    Reconeix que no pot seguir lEuropa com manen els c-

    nons del bon gracienc, per s per una bona causa. Ell s len-carregat de preparar les postres que es vnen a la pastisseria Formentor, al carrer Camlies, a escassos cent metres de lestadi del Nou Sardenya. Molts euro-peistes passen per aqu els diu-menges abans del partit per en-carregar les postres i desprs les venen a buscar, explica Mestre. Lany passat, membres del club li van proposar fer una mona de Daniel mestre amB la mona De leuropa

    ric lluent

    ric Lluent #europaaquestanysLEuropa i ell va acceptar el repte. Aquest any hem repe-tit. He fet tres models. A to-tes els hi poso lescut i daltres detalls per, s clar, falta el ni-notet de plstic. Tot arribar, detalla el pastisser. Sobre lactualitat del primer equip, assegura que li encan-taria que lEuropa pugs a Segona B. Seria una alegria pel barri i sembla que aquest any hi ha sort, tenim un equip molt llaminer, afegeix. En lapartat promeses ja t una sorpresa preparada: si lequip puja far unes postres comme-moratives.

  • de Grcia

    15

    28 de mar de 2013lindependent

    Activitat econmicareportatgeSilvia Manzanera

    #monesdepasqua2.0Logos de Twitter o WhatsApp de xocolata a la pastisseria Verdi

    les mones 2.0 De la pastisseria VerDi

    Pepa Pig vs Twitter. O mona tradicional con-tra mona 2.0. Pasts amb el personatge de dibuixos de la tempo-rada (el cas de la por-queta) o pasts inspirat en les xarxes socials. Els padrins ja tenen enguany ms opcions per acontentar els fillols. O aix s el que ha pensat Ricard Pujol, el pastisser de lesta-bliment de Verdi, un incondicional de Twit-ter que ha traslladat la passi 2.0 a les seves creacions de xocolata.

    laia coll

    Un amic em va ensenyar una foto amb el logo de Facebook fet amb xocolata i vaig pensar que seria bona idea per mones amb la resta daplicacions. Ai-x explica Ricard Pujol, propie-tari de la pastisseria Verdi, lori-gen de la idea de les mones 2.0 que han causat furor a la Vila. I ms enll. Far una amb el lo-go de Change.org perqu mho va demanar el seu responsable, afegeix Pujol. Lha encertada de ple. Perqu sovint, en aix de les mones basades en perso-natges de moda i tendncies de curta durada, o no- no saps mai si tindrs xit. Les clssi-ques ja tenen el seu pblic. Als aparadors del forn Sant Joan llueixen castells de princeses, un coet dirigit per Pocoy o una casa Monster High, un altre fenomen que embogeix (per de forma diferent) a ne-nes i pares. Enguany la Pepa Pig arrasa entre els ms petits, reconeix el Ricard, que sempre

    fa un sondeig els mesos previs a Setmana Santa entre els familiars i amics ms joves. Per aix tam-poc no vol dir que triomfis. A vegades fas una cosa amb molta il.lusi i desprs resulta que no

    funciona, reconeix el pastisser gracienc. Tampoc no sap com acabar la histria de les mones 2.0 per les expectatives sn bo-nes: Si hagus venut una cada vegada que saturen a laparador per fer una foto, ja no em queda-ria cap. Pujol creu que reprodu-int els logos dApple (pensat en

    els appleadictes) o de progra-mes com el Whatsapp o lIns-tagram es modernitzen com a pastisseria i alhora troben un pblic ja no tan infantil per que encara li fa il.lusi rebre una mona. I el Bara? Que ja no t tanta tirada? S per menys. Resposta del Ricard: Sempre hi ha el nen futbole-ro que vol la mona cul per el cert s que ha baixat la intensi-tat... Hem guanyat tant que ja ens hem acostumat.Daltres artesans de la Vila tamb fan la seva aportaci per aquestes dates. Aquesta no seria la nostra diada, s la dels pastissers, explica Salvador, del Forn Sant Tirs, lnic que fem s la Colomba, un pasts tpic itali de brioix amb amet-lles i cruixent de merengue.

    Si hagus venut una per cada foto que han

    fet, ja no en tindria cap, diu el pastisser

  • de Grcia

    16

    28 de mar de 2013lindependent

    la torratxa

    SobiraniaNo s si els representants del districte qu han votat a favor de la declaraci de sobirania del Parlament recordaran que, a finals del xIx, Grcia va perdre la independncia per la incapacitat de mantenir-se financerament com a mu-nicipi, entre daltres. Vull pensar que s. Devia ser fotut pels vens de lpoca veure com el seu ajunta-ment era incapa dassumir amb garanties qestions com el clavegueram. s clar que aix potser no hauria estat tan greu si lesglsia, la propietria ms important de finques de Grcia, hagus pagat impostos.Avui tamb fa lefecte que el concepte dindependn-cia va estretament lligat a leconomia. Molts dels in-dependentistes de darrera fornada (que nhi ha a totes les cases, shi han tornat davant levidncia, refe-rendada pel grup Wilson deconomistes meditics, de que sols viurem millor que amb els espanyols).Els vells independentistes de cor i ment han quedat ara fora de joc davant les circumstncies; el que compta s la butxaca. I si per tenir diners cal ban-dejar silenciosament la llengua o la cultura com a valors centrals de la ra de ser duna naci, o aix es creia, doncs es fa. Vull pen-sar que els representants poltics de Grcia no sn daquests. Que hi pensin els de la nova Barraqueta; en farem poc duna sobira-nia aix.

    Rafel V

    allbona

    Viure Grcia

    plaa Raspall

    Pel meu amic i germ Tarragona

    Per mi es recordar moments molt nostlgics de la meva vida i repassar una poca daurada de la nostra msica, la rumba cata-lana, i dels comenaments de la msica afrocaribenya a la ciutat de Barcelona. Ricardo va aterrar des de Tarragona al barri de Gr-cia quan era molt jovenet. Tin-dria 8 o 9 anys. Men recordo que quan el vaig conixer anava sempre amb el seu pare i sempre portaven una guitarra. El seu pare era una persona molt agra-dable i molt simptica. Sempre el veia rient i cantant. Aix r-pid ho va heretar ell de son pa-re. Des de molt petit ja es veia que seria un gran artista, tenia alguna cosa especial. Hi havia un local al carrer Tordera on hi anaven uns msics a assajar. El Ricardo hi anava cada dia a veu-rels. Un dia em va dir vine que veurs com assajo amb aquests paios msics. Ell sabia que a mi tamb magradava molt la msica. Ens vrem fer amics de seguida. El primer dia que vam anar a veure aquests msics no vaig veure res especial, per al cap duns mesos dassajar amb ells que eren duna companyia de pallassos que feien una m-sica molt moguda amb ritmes llatins em vaig sorprendre del nivell que tenia en Ricardo, que aleshores tenia quinze anys. Ha-

    Per f arriba el tan esperat homenatge al meu gran amic Ricardo Tarragona el proper dia 14 dabril a la sala Apo-lo de barcelona. A partir de les set de la tarda es retr tribut al que va ser el percusionista ms gran que ha donat el poble gitano i a una persona immillorable al meu gran i inseparable amic Ricardo. Us parlar dell i dels seus inicis en el mn de la msica.

    Manolo Gonzlez Patata

    via millorat una barbaritat. Temps desprs en un daquests assajos el va veure el baixista i arreglista de lorquestra Pernil Latino i el van fitxar perqu toqus els bongos. Ms tard esdevindria el timbaler oficial de lorquestra en una as-censi musical increble perqu noms tenia 16 anys. Acte seguit va venir Mayito Fernndez i la Salsa Picante, La Sonora Catala-na i Gato Prez i molts altres grups amb els quals va partici-par. Jo era quatre anys ms gran que ell, per aix no va ser cap obstacle per compartir la meva infantesa amb ell. En aquella poca lunic local de Barcelona on es podia sentir m-sica cubana estava al carrer Escu-dellers, al casc antic. Els primers dies no ens atrevem a entrar perqu hi havia senyores que fu-maven i bevem i nosaltres rem uns nens de 12 i 16 anys. All

    vam descobrir una msica que ens va fascinar. Molt desprs ja rem clients habituals, passvem ms hores en aquest local que es deia Tab que a casa nostra. Hi anaven molts artistes daquell temps com el Chango, el Gato, La Voz del Trpico i molta ms gent. I no-saltres dos marrecs all al mig. El

    director daquell local es deia Pa-co i coneixia totes les genera-cions de gitanos. Era per aquest motiu que sen-rotllava molt b

    amb nosaltres. All vam aprendre molt daquesta msica. Jo anava al Taller de Msics a aprendre solfeig i patrons rtmics. El meu profes-sor era un colombi que es deia Johnny De Juri. Ho tocava tot. Quan anava a fer classes sempre em parlava molt b daquell nen de 16 anys. Cmo toca el tim-balito em deia. Timbalito era un mot que li ven treure al Ricardo. Un dia a la Cibeles, quan es feien

    els Dijous del Sabor, i estava to-cant lorquestra oficial que era el Pernil Latino va entrar un tio amb un abric de pell. Tenia una pinta molt rara perqu sembla-va un macarra. Nosaltres que estvem mirant com tocava el meu compare, El Ricardo, ens preguntvem qui era aquest tio. El cantant el va reconixer en aquell precs moment i va dir avui tenim entre nosaltres una figura, el rei del timbal, Ti-to Puente. Vam flipar quan el vam veure tocar! Per ell tamb va flipar quan va veure tocar els bongos al Ricardo. Alguna cosa havia vist que li va agradar molt perqu li va dir que estaria dis-posat a anar-sen amb ell de gi-ra, per sa mare no el va deixar anar perqu era molt jove i ha-via danar als Estats Units. Com ell a la percussi nhe vist molt pocs, tenia una intuci mor-tal, un sentit del ritme fora del normal, un sabor incalculable. El sabor no es pot aprendre, es porta a dins.

    ceDiDa

    Des de molt petit ja es veia que seria un gran

    artista perqu tenia alguna cosa especial