Independent de Gràcia 478

478

5 d

’abr

il de

20

13

Tanquen les últimes botigues obertes a la plaça Dones del 36

sumari

5partits

El PSC obre l’oficina de coordinació parlamentària

7EQUipaMENts

La pista Neptú, per a les escoles Jujol i Vila de Gràcia

ISSN - 1695-4793

ve. El tancament arriba pocs dies després que hagi abaixat la per-siana la floristeria que hi havia a tocar de Santa Àgata, i que abans ja havia fracassat com a sabateria i botiga de roba de llar. Els cartells

Albert bAlAnzà

lAiA Coll

de venda i lloguer ja dominen to-ta la plaça. “És una evidència que les botigues comercials no funci-onen en aquesta plaça”, explica Íngrid Bolívar, de La Ludoteka.

Pàgina 7

Els sons africans, tant a l’alça en els circuits musicals anglo-saxons, comencen ara a esten-dre’s per Barcelona i ho fan des de Gràcia, on s’ha cuinat el projecte Slow Walk, un se-gell que busca donar sortida a la creativitat dels músics afri-cans instal.lats a la ciutat. El 27 d’abril faran la presentació oficial al Marula Cafè.

Pàgina 12

Neix a Gràcia un segell de música afro

‘Nosaltres també marxem’. Amb aquest missatge tan explícit la lu-doteca de la plaça de les Dones del 36 ha anunciat aquesta set-mana que també tira la tovallola i tancarà portes la setmana que

de Gràcia

2

5 d’abril de 2013l’independent

AdreCeu les vostres CArtes, Amb un màxim de 15 línies, indiCAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’IndependentC/ lA perlA, 31 bAixos - 08012 bCno bé A [email protected]. tAmbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Ja han passat vuit anys des que es va aprovar l’última reforma del pla d’usos per a establiments de pública con-currència, la normativa que regula l’atorgament o denegació de llicències per als locals comercials. Aquella va ser una reglamentació necessària en una època que Gràcia corria el perill de convertir-se en un campi qui pugui de bars i terras-ses, fins al punt que havia sorgit anys abans el moviment veïnal Recuperem les Places per Jugar i que indrets com la plaça del Sol van sotmetre’s a unes mesures gairebé ridícu-les sobre el percentatge màxim d’ocupació de l’espai per part de les terrasses. El treball del Districte va ser feina de marqueteria fina i, després d’un llarguíssim debat, la prin-cipal conclusió del pla d’usos, el titular amb què tothom va entendre que hi havia una norva normativa, resumia que a la Vila de Gràcia seria impossible obtenir una nova llicència de bar. Qui volgués obrir un bar, que ho fes a Vallcarca, on la pressió era molt menor, i ho continua sent.El nou equip de govern té previst refer el pla d’usos en

aquest mandat i vol coure el debat a foc lent perquè la llei, quan arriba al punt de ser tan necessàriament exacta, corre el perill de canviar-se sense consens i suposar una malaltia nova abans que un remei. Sens dubte això,

quan arribi, tan aviat com sigui possible, haurà de tenir en compte l’adaptació a les noves realitats socials, comercials i urbanístiques que en els últims anys han aflorit a la Vila de Gràcia i que s’han solucionat amb tota mena de subterfugis (i poques flexibilitats). En aquest temps alguns bars han hagut de disfressar-se d’associacions culturals i fer carnets (semifalsos) per evitar un tancament assegurat per manca de permís; algunes associacions culturals que volien obrir-se al públic amb una barra han hagut de recloure’s de portes en-dins; algunes botigues que volien fidelitzar clients s’havien d’inventar una Nespresso i quatre galetes amb la complicitat i la vista grossa de les autoritats; i els nous establiments de menjar ràpid han trobat un camí del mig tancant a una determinada hora i evitant la instal•lació de taules i cadires ni tan sols a l’interior. Molt bé, aquests vuit anys ens ho hem passat bé adaptant-nos a les noves realitats, però ja toca tornar a fer un nou pla d’usos, també per a aquelles places que estan moribundes. Es va fer amb la plaça John Lennon i no passaria res si ara es fes amb Dones del 36. Que pitjor efecte fan unes reixes.

El 27 de març de 2012 va morir Adrienne Rich, femi-nista, poeta, pensadora, as-sagista i gran defensora dels drets civils. Rich és una de les poetes més reconegudes de la literatura nord-ameri-cana i una de les principals teòriques estadounidenques del feminisme radical dels anys 70. Juntament a altres autores com Kate Millet, Su-lamith Firestone, Mary Daly.. va revolucionar la teoria política tot defensant que “allò personal és polític”, és a dir que les relacions patri-arcals de domini i poder no només s’estableixen en les macroestructures polítiques sinó també en els àmbits familiars i interpersonals que fins aleshores s’havi-en considerat privats. Va plantejar que els conceptes tradicionals de feminitat, maternitat, heterosexua-litat,.. eren construccions culturals opressives que calia desenmascarar i va reivindicar la transformació de l’educació i la cultura des d’una perspectiva feminista.Sense cap dubte, les reflexi-ons i propostes d’Adrienne Rich i les seves coetànies han tingut una influència decisiva en els avenços i canvis que s’han produit en la societat, la família, les relacions de parella i la vida quotidiana durant les últimes dècades.

adrienne rich

L’hora de refer el pla d’usosSara Reñé

el dependenta tercera Divisió no hi ha l’anomenat virus FiFa. La Federació Catalana de Futbol no ha convocat cap jugador dels tres equips que s’estan disputant el liderat-ge de la categoria per a l’amistós prepara-tori de la fase final de la Copa de les regions-UEFa. León, Guzmán i Cano, els tres jugadors de l’Europa que habitualment van convocats a aquests partits de la selecció catalana, es quedaran a casa, així com els seus respectius companys de l’Olot i del Cornellà.

Durant aquesta setmana s’està celebrant a Tunis una nova edició del Fòrum Soci-al Mundial. Es tracta d’un espai de trobada, intercan-vi i cordinació entre tota aquella gent que s’agrupa sota el lema “un altre món és possible”; és a dir, és possible fer de l’habitatge un dret i no un privilegi; és possible viure sense que ens falti de res i no carregar-nos el planeta al mateix temps; i és possible viure sense dependre dels bancs i dels grans capitals, que ja hem vist on ens han portat De fet, no només és possible sinó necessari. I els Fòrums Socials, ja siguin mundials o catalans, per-meten conèixer múltiples experiències ja existents

que van en aquesta direcció. És un lloc d’aprenentatge sense el qual avui encara no tindríem un xarxa d’economia social com la que tenim, o no hauríem après -i utilitzat- eines democràtiques per decidir el nostre futur. És, en resum, una escola on pensar en nosaltres i sobre nosaltres, per decidir com volem viure.

Moisès subirana iborra Enginyeria sense Fronteres

El Conservatori Superior del Liceu de Barcelona mostra grans mancances tot i la se-va aparença de centre d’estu-dis preocupat pels seus alum-nes i pel futur musical del país. Falten espais comuns i es demostra la manca d’aju-des als ja que el centre està tancat dissabtes a la tarda i diumenges. Altres centres de Grau Superior de Catalunya romanen oberts tot el cap de setmana. Quan els alumnes

del Conservatori del Liceu diuen on estudien, tothom pensa que deuen anar molt sovint al Gran Teatre a gaudir de les magnífiques produc-cions que s’hi interpreten, però no és així. Els alumnes del Conserva-tori no tenen cap tipus de facilitat ni descompte a l’hora d’anar al Gran Teatre. Tota aquesta manca de serveis, tenint el compte el preu de la matrícula, només mostren una manca de sensibilitat de la directiva cap als estudis musicals i a la gent que els realitza.

Jordi simó ibánez

El

sen

tit

del

s f

òru

ms s

oci

als

Estu

dia

r al

Lic

eu

La reforma haurà de tenir en compte les noves realitats socials i urbanístiques

de Gràcia

3

5 d’abril de 2013l’independent Opinió

el bloc

Els dos punts

Hi ha una grandíssima diferència en el periodisme, sense moure’s del terreny absolutament informatiu i sense entrar en l’interpre-tatiu ni en l’opinatiu, en el moment que utilitzem, per exemple, els verbs soste-nir, afirmar o defensar. De menys a més, seguint aques-ta gradació, el transmissor es creu o no el que diu el protagonista de la informa-ció. Molt bé. Ja no entrem, insisteixo, en un exercici de riscos incalculables com és la interpretació... Últi-mament, però, i sobretot arran de la retransmissió de rodes de premsa que alguns periodistes fan per Twitter, s’ha posat (encara més) de moda el vici dels dos punts. “Mas: ‘blablabla’” o “Navarro: ‘blablabla’”. En temps que el periodisme ha d’intentar donar valor afegit més enllà del Twitter, però també en l’època en què la professió atravessa un dels seus mo-ments més difícils, aquesta és l’opció més covarda. L’op-ció dels dos punts és l’opció del palmero, de l’acrític, de l’antianalista, de l’antiinter-pretador. I per acabar fent això, amics i amigues, no cal ser periodista ni escoltar cap ràdio o televisió ni comprar l’endemà cap diari.

Alb

ert Balanzà

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sCCl

direcTor: Albert bAlAnzà

Amb el suport de:

És una iniciaTiva de: AssoCiACió veïnAl vilA de Grà CiA, debArris i GràCiAWeb. conseLL di recTiu: Albert bAlAnzà, JoAn lou. direcTor LocaL: Albert bAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA mAnzAnerA. redacTor en caP: xAvi tedó. redacció: AnAïs bArnoles, CArinA bellver, AnnA buJ, CristinA CAsAprimA, ClArA dArder, merit-xell díAz, núriA fAlCó, lídiA HAro, èriC lluent, lAurA millAn, pAtriCiA monGe, mArtA nArberHAus, GinebrA vAll. coL.La Boracions: àlex bosCH, pep boAtellA, lluís bou, miquel CAbAl GuArro, rAmón CAsAlé, Guillem Cifré, Artur estrAdA, àn-Gel GArretA, mAnolo González ‘pAtAtA’, pep GorGori, sebAstià JovAni, pere mArtí, JoAn millAret, víCtor nublA, roGer rofín, tristrAm, rAfAel vAllbonA. FoTograFia: lAiA Coll i JAsnA Hodzik. MaqueTació: serGi l. bofill. disseny weB: mAriA vilAr-nAu. PuBLiciTaT: montse fiGuerolA (692 601 263). disTriBució: Cet lAbor-90. iMPriMeix: induGrAf offset, s.A. diPòsiT LegaL: b-32.478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 478

núM. 478

Textos i fotos: Alfredo Cano què en penseu...

què eT seMBLa que es Facin horTs aL soLar de La casiTa BLanca? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

...que en el solar de la Casita Blanca es facin horts?

tribunaJosep M. Contel, periodista i historiador

Quan la fotografia és allò que no s’endugué el vent

Avui és molt normal de dispo-sar d’una càmera de fer fotos, si més no molts telèfons mò-bils tenen aquesta aplicació. Sovint els més joves prenen desenes de fotografies que més tard pengen a les xarxes socials i allò que havia estat present es torna passat. Un passat sense madurar, que fa que les coses es tornin velles molts aviat.Però això no ha estat sem-pre així, abans per tenir una fotografia -un retrat com deien- moltes vegades s’havia d’anar a casa del retratista a que t’immortalitzés o a llocs més allunyats, calia esperar que aquest passat volant que anava de poble en poble fent fotos arribes on tu estaves i que a més a més tingues di-ners per pagar per un retrat. Les coses es complicaven i quan algú moria i la família volia una fotografia del finat, també calia cercar un fotògraf per deixar el darrer testimoni de com era aquella persona.En la història la fotografia ha passat d’un experiment cientí-fic a un producte de consum molt habitual en totes les famílies. I com tot la massifi-cació del producte fotogràfic ha generat també la seva de-preciació més generalitzada. Si a finals del segle XIX una fotografia de la plaça Lesseps era una cosa poc freqüent, avui hi ha tantes, que si no fotografien alguna cosa molt concreta poden anar a parar a les escombraries sense

seves pàgines, uns s’estan re-trobant amb la història viscuda i altres descobrint de com era abans aquest territori.Un conjunt d’imatges que podem definir com “Quan la fotografia esdevé allò que no s’endugué el vent” ja que el canvi o canvis que ha patit Gràcia tant urbanísticament com socialment amb el pas dels anys, al final ha estat tant efí-mer, que com si una bufada de

vent ho hagués desplaçat, per sort disposem de fotografies que van captar alguns, molts o pocs d’aquells moments que avui es poden reviure gràcies aquestes fotografies, que a més a més a banda del que poden transmetre de la història, tenen també un altre valor, aquest, antropològic, del que van ser els graci-encs que ens van precedir o de com vam ser quan érem petits.És molt curiós poder veure’t al costat de la teva mare amb un palmó a la mà, assegut en un berenar de festa major amb la cara bruta de la xoco-

lata o figurar en una corrua de criatures vestides de comunió camí d’església. Ja que són uns instants del que un recorda i moltes vegades recorda més per una foto que per la vivència viscuda.Ara gràcies a l’Abans de Gràcia, cada setmana es pot seguir la història d’aquest territori i a més a més parti-cipant aportant diferents fo-tografies que mostrin com es va viure en aquest petit bocí de Barcelona tot plegat un exercici de la memòria d’un passat que ens fa agradable el present.

gaires miraments. Un defecte el de llençar las fotografies a la brossa que canvia quan mirem i admirem imatges antigues. Una proba de que això interessa la podem trobar en la recent apa-rició del llibre l’Abans de Gràcia que per entregues cada set-mana arriba a les botigues de Gràcia farcit d’imatges antigues. Uns fascicles que estant inte-ressant a moltíssimes famílies de Gràcia, ja que a través de les

La fotografia ha passat d’un experiment científic a un producte de consum habitual

Daniel Cuadradoestudiant

roberto argudojubilat

Joana Villacortajubilada

antonio Lazarojubilat

Crec que els horts urbans s’han de situar en un altre lloc, i no en una avinguda. Seria millor fer uns jardins o parcs.

Personalment aquesta proposta de fer horts socials al solar on abans hi havia la Casita Blanca em sembla bé, sempre que el projecte tingui per objectiu la inserció laboral.

Jo realitzaria una zona verda i ampliaria l’avinguda. Una altra possibilitat seria fer jardins. Penso que un hort urbà en aquest solar no m’acaba de fer el pes.

En principi la idea em sembla bé, sempre que el benefici sigui lloable, i que no es perjudiqui a ningú. Si al final són horts ur-bans que es facin servir per dur a terme projectes socials.

de Gràcia

4

5 d’abril de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

recol.lectar vs caçar

Fem una prova: agafeu un amic (mascle) i indi-queu-li que vagi a peu des de la parada de Metro de Joanic fins a la plaça del Llapis (Diagonal amb Passeig de Gràcia) i demaneu-li que pel camí vagi prenent nota dels diferents colors que va copsant. I feu el mateix amb una amiga (femella) repetint el trajecte i les indicacions. És molt probable que es doni el següent resultat: que l’home hagi estat més ràpid que la dona, i que la dona hagi percebut molts més colors i matisos que l’home. Això s’explica, segons el meu amic Margi, perquè els mascles saben orientar-se millor que les femelles, i en canvi, elles son capaces de distingir molt més tonali-tats i varietats d’un mateix color que no pas ells. I d’això, en dono fe empírica. L’altre dia vaig sentir en una botiga de la Vila com una noia deia: “la maleta no me gusta, es muy Rosa Chicle”. Vaig quedar Palepegat (acrònim de palplantat, esmaperdut i garratibat).

Un bon dia també va ser una dona qui em va mostrar el variat món del verd meló, verd pistatxo i verd granota. Per entendre aquesta divisió de virtuts, el meu amic Margi ens suggereix un viatge al passat, quan els humans vivien de la cacera i tot just eren recol.

lectors. Aleshores els homes es cuidaven d’anar a buscar mamuts a la quinta forca, mentre que les dones es feien càrrec de l’hort i de recollir els fruits que donava l’entorn immediat. En el cas dels homes, no van tenir més remei que desenvolupar un bon sentit de l’orientació perquè caçar les feres de l’època no volia dir asseure’s sobre una pedra davant de la cova nupcial i esperar que passés una presa pel costat de casa. I mentre els homes es perdien en l’horitzó elles recol.lectaven els fruits de la generosa natura... Però ep! Calia una bona agudesa visual, perquè no era el mateix un préssec vermell amb un aspecte més clar (més axicletat) que un altre amb la pell verdosa (més agranotat). Potser el vermell clar t’indicava que el fruit estava al punt, però en canvi el verd-batraci era un senyal inequívoc que el producte era verinós. Tot plegat matisos que significaven quedar-s’hi o no quedar-s’hi. Ja se sap, la natura és generosa, però també traïdora. Això ens passa encara ara amb els bolets. Tot plegat és una explicació que, com diuen els italians, si no és certa està ben trobada, i que pot servir per calmar els ànims conjugals si algun cop el navegador del cotxe fa figa just el dia en què ella està al volant...

* Darwinista des de 1973

Tristam* la setmana

Els homes no van tenir més remei que desenvolupar un bon sentit de l’orientació

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

raconsPep Boatella

tribunaEduard Rodríguez, estudiant de Ciències Ambientals

D’un temps ençà que una sèrie de cellers catalans amb gent jove del camp de l’eno-logia al davant han iniciat una feina de recuperació de varietats autòctones de vinya. Als immortals raïms maca-beus, xarel.los i parelllades, ara s’hi sumen els sumolls, xarel.los vermells, trepats i picapolls que estaven una mi-ca en l’oblit, tot i ser varietats de ceps, històriques d’alguna de les contrades vinícoles del país, com són la Conca de Barberà, el Bages o el Pene-dès. Amb aquest argument de coherència ecològica i ambiental de fer servir les varietats que millor s’adapten a cada zona de la nostra ge-ografia ha aparegut en paral.

lel, un cert rebuig als vins que s’el.laboren amb varietats foranes que es van plantar fa uns anys i han ocupat el mer-cat del vi de les últimes dues dècades. Parlem de caber-nets sauvignons, suavignons blancs, merlots, gewürztra-miners o pinot noirs que la moda o no sabem ben bé qui, va anar imposant.Sembla com si un extremis-me faci decidir a més d’una

Coherència ecològica

persona a fer una defensa a ultrança de les varietats autòc-tones ara que han reaparegut amb força, però no se’ls veia fer-ho quan estaven arracona-des del tot i en molts casos a punt de desaparèixer si no ho van fer. No hem d’oblidar que l’escenari vitivinícola català vé d’una situació en què totes aquestes varietats foranes han estat claus a l’hora d’engegar un sector que en molts llocs com el Priorat eren cadàvers del mercat del vi.S’ha d’apostar per les varietats tradicionals per coherència i consum dels productes més

propers, que evitin llargs transports, però no tornar a caure en una moda de la qual en uns anys tornem a des-dir-nos perquè les varietats triades no són tot ho bones que ara pensem. Però és just reconèixer l’aprenentatge que han facilitat els raïms no autòctons tant per constatar que en molts casos han donat vins excel.lents i han aixecat un sector en catarsi, com per demostrar que potser no eren la varietat més òptima pel ti-pus d’indret geogràfic o de les característiques del sòl que tenim en les nostres vinyes.

CedidA: finCA pArerA

amics de l’independentaquest és l’espai amics de l’indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. a totes elles, moltes gràcies.

associació veïnal Vila de Gràcia Donatiu: 100 euros

anònimDonatiu: 50 euros

de Gràcia

5


Políticabreus

CDC se suma a la llista de partits amb Twitter

UCFR de Gràcia es constitueix aquest diumenge

L’Agrupació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de Gràcia disposa des d’aquesta setmana de comp-te de twitter: @cdcgracia. D’aquesta manera, la formació nacionalista s’afegeix a la resta de partits polítics de la Vila que ja tenen adreça en aques-ta popular xarxa comunicativa amb milions de seguidors arreu del món. El nucli convergent gracienc aprofitarà el twitter per informar de les activitats que organitzi, dels debats en els quals participi i per donar a conèixer tots aquelles notíci-es d’interès pels seus militants i simpatitzants. L’agrupació confia a potenciar la política comunicativa del partit amb l’ús del twitter.

L’Ateneu Independentista de La Torna acollirà aquest diu-menge a les cinc de la tarda la constitució del nucli gracienc d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). L’associa-ció, que ja es va reunir el 23 de març, s’ha marcat com a pri-mer objectiu el tancament de la llibreria Europa després de dues dècades de lluita estèril. UCFR impulsarà una campa-nya veïnal amb el teixit associ-atiu gracienc per acabar amb la impunitat de l’establiment que regenta Pedro Varela, gran baluart del nacionalsocialisme a Catalunya.

Espriu, Martínez-Sampere, Batet i Badia es repartiran la feina de contacte amb els veïns

La diputada al Congrés, Meritxell Batet, ho va anunciar al novembre de 2011 en una entrevista a L’independent (vegeu núm. 411) i ha trigat a concretar-se però ja és a punt: el psC engegarà entre finals d’abril i prin-cipis de maig l’oficina de coordinació parlamen-tària a través de la qual els socialistes graciencs volen apropar la política al ciutadà i vehicular a tots els nivells les se-ves propostes. Guillem Espriu, rocío Martínez-sampere, Meritxell Batet i Maria Badia es reparti-ran la feina.

ALBERT BALANzà

Espriu, en tant que regidor adscrit de Barcelona a Gràcia; Martlinez-Sampere, en tant que diputada al Parlament i exmilitant de Gràcia; Batet, en tant que diputada al Congrés i militant local; i Maria Badia, eurodiputada. Aquests se-ran els quatre responsables de la nova oficina de coordinació par-lamentària del PSC a Gràcia, un experiment pioner en clau externa molt vinculat al procés de regene-ració que està fent el partit.Alberto Lacasta, responsable a l’executiva local de l’oficina par-lamentària i de Coordinació Ins-titucional, explica que l’objectiu de la iniciativa té tant a veure amb la proximitat com amb la centra-

Arxiu

l’exreGidor de distriCte, Guillem espriu, un dels quAtre diriGents de lA novA ofiCinA de CoordinACió pArlAmentàriA

El PSC posarà en marxa l’oficina de coordinació parlamentària al maig

lització de propostes que arribin dels ciutadans. “Volem posar en valor la política i per això volem establir comunicació directa amb els quatre nivells on són els nostres representants”, apunta. El secreta-ri d’Orgnaització i Comunicació, Jesús Jiménez, hi afegeix els “es-forços molt grans que estem fent per acostar el partit a la societat”.L’oficina de coordinació parla-mentària, que es presentarà en un acte formal amb els quatre di-rigents, tindrà una seu física a la seu de l’agrupació a Torrent d’en Vidalet, de 6 a 9 de la tarda, i tam-bé una seu electrònica, amb la cre-ació d’una pàgina web específica que vehicularà tota l’activitat.

Cinc mesos després de presen-tar la seva renúncia com a se-cretària general de la delegació socialista al Parlament Europeu, arran d’una carta que va signar amb altres eurodiputats catalans contra unes paraules d’Aleix Vidal-Quadras (i per la inco-moditat que va suscitar en les files del PSOE), l’eurodiputada del PSC, Maria Badia, prendrà

la paraula en un acte que ha organitzat l’11 d’abril l’agru-pació dels socialistes graciencs. Badia exposarà el seu punt de vista sobre les relacions entre el PSC i el PSOE i sobre la carta on denunciava les “intolerables invocacions a les Forces Arma-des” i la possible intervenció per aturar el procés sobiranista ac-celerat des de la Diada.

Xerrada de l’eurodiputada més díscola amb el PSOE

de Gràcia

6


Societat

L’Ajuntament enllaçarà el cobriment de la plaça amb 10 mesos d’obres d’urbanització

El projecte d’urbanització de la plaça Gal.la placídia ja ha engegat el seu camí des que el passat desem-bre es va acabar la nova rambleta a la part nord, però la part central no es taparà fins al setembre i l’ajuntament preveu en-llaçar el cobriment amb el nou projecte urbanístic. al marge d’aquestes eta-pes conegudes, i explica-des en una reunió veïnal aquest dijous, la Gene-ralitat ha aclarit un dels grans dubtes: l’entrada sud de FGC s’enderrocarà a l’estiu i quedarà com a sortida d’emergència.

ALBERT BALANzà

Tal com estava previst inicialment però solucionats els dubtes sobre la seva provisionalitat, l’entrada sud de l’estació de Gràcia dels Fer-rocarrils anirà a terra aquest estiu, de manera paral·lela als treballs de cobriment de la plaça, i el forat que en quedi no tornarà a ser sor-ra i espai verd com era abans -fins al març de 2012- sinó planxes metàl·liques a ras de terra. L’accés passarà a ser sols d’emergència.Aquesta és una de les principals novetats i conclusions que tècnics d’Infraestructures.cat i l’Ajunta-ment han explicat en una sessió informativa per a veïns de Gràcia i Sarrià. La sessió ha estat repetiti-va, però també aclaridora, per als veïns i comerciants que periòdica-

lAiA Coll

l’entrAdA sud de fGC de lA plAçA GAl.lA plACídiA s’enderroCArà A l’AGost

La Generalitat enderrocarà a l’agost l’entrada sud de FGC a Gal·la Placídia

ment s’han reunit amb els tècnics en la comissió de seguiment: per exemple, a mitjans de desembre els tècnics van donar per fet que la renúncia a l’ampliació de l’andana en direcció plaça Catalunya, per una qüestió de connexions inter-nes, obligaria a mantenir l’accés sud, però a mitjans de febrer es va reobrir la possibilitat d’ender-rocar-la. “S’hauria d’haver previst mantenir-la des del principi”, han apuntat fonts del Districte a l’hora d’explicar els raonaments donats des del departament de Territori.La nova urbanització de la plaça, en tot cas, ja quedarà en mans de l’Ajuntament i els terminis per als treballs de superfície són els següents: aquest dijous s’ha publi-

breusFira de Pagès a Lesseps a partir de dimecres

La nova Associació de Ve-ïns, Comerciants i Amics del Districte de Gràcia s’estrena aquest dimecres que ve amb una Fira Temàtica de Pagès a la plaça Lesseps que s’allarga-rà fins diumenge 14 d’abril. L’activitat, que s’instal·larà a la part sud de la plaça, comptarà amb un forn de llenya, un forn de patates al caliu i fins i tot els nens i nens podran munyir una cabra, segons ha explicat a l’Independent el president de l’entitat, Julio Vosseler. L’As-sociació de Veïns, Comerci-ants i Amics del Districte de Gràcia funciona des de l’any passat, on va començar a ex-plorar la possibilitat de crear un menjador social per a in-fants, i té local social al carrer Mare de Déu de Montserrat 56 baixos.

Rifa solidària a la Salle per un projecte al Perú

Els dies 10, 11 i 12 d’abril La Salle celebrarà les Jornades de l’escola amb una tómbola soli-ària l’últim dia. La comunitat educativa del centre gracienc organitza l’esdeveniment amb l’objectiu de sumar esforços i recaptar diners per col·laborar en el projecte que la fundació Proide té a Iquitos, al Perú. Per a celebrar la tómbola del dia 12 l’escola ha demanat la col.la-boració de tothom -empreses, entitats i associacions incloses- que vulgui aportar regals de manera desinteressada.

Els treballs de les UTE impli-cades en la reforma de Gal·la Placídia, complicats pels im-pagaments de la constructora COPISA-ABANTIA, es tro-ben a la fi en la recta final amb un retard ja previst de juny a setembre-octubre. Però Infra-

estructures.cat (l’antiga GISA) ja han notificat al Districte que el cobriment de la plaça molt probablement no significarà la finalització dels treballs in-terns. Malgrat l’esprint, amb períodes de 24 hores, se seguirà treballant a sota.

L’últim termini es complirà però se seguirà operant a sota

reportatge

Es pot fer un hort a la Casita?L’historiador Josep Maria Contel qüestiona l’estat del subsòl

Durant dos matins i una tarda de finals de març de 2011, l’histori-ador Josep Maria Con-tel i aquest periodista van fer un recorregut sentimental per totes les dependències de la Casita Blanca. ara, quan l’ajuntament té previst cedir l’espai per fer-hi horts al Centre Obert Heura, Contel qüestiona l’estat del subsòl.

La decisió de la comissió d’ava-luació del pla Buits que preveu atorgar la cessió provisional del solar on hi va haver fins al 2011 la Casita Blanca per fer-hi horts ha aixecat alguns dubtes sobre el projecte. L’historiador Josep Maria Contel, que va descobrir en aquells dies previs a l’enderroc tots els racons de l’immoble, ad-verteix que l’espai que hi ha sota terra encara manté “el segon so-terrani intacte”, allà on hi ha les calderes i les habitacions on es

guardaven els materials dels pale-tes i els fusters per a petites refor-mes de les habitacions. “Fins i tot hi ha una petita trapa de clave-gueram, que encara és visible des de la vorera del carrer Bolívar, a través de la qual s’hi pot accedir”, afegeix.Com es pot conrear, doncs, la terra en aquest espai que encara conserva en el seu interior un bon gruix de runa industrial? Segons Contel, la petita actuació per ha-bilitar l’actual solar per a horts

el subsòl de lA CAsitA blAnCA, entrebAnC pels Horts urbAns

A. Balanzà

CedidA

urbans per al projecte d’inserció laboral del Centre Obert Heura ha de preveure que “no es podrà baixar ni dos metres” per llaurar

amb nova terra i que les even-tuals filtracions d’aigua amb el rec dels horts poden causar un esvoranc.

cat al BOP l’aprovació inicial del projecte amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i s’engegaran obres

a l’octubre. “Calculem 10 mesos i estrenar plaça l’estiu de 2014”, conclouen.

de Gràcia

7

5 d’abril de 2013l’independent SOcietat

Un despatx d’arquitectes i una escola de ball, única oferta a la plaçaAlbert bAlAnzà

lA botiGA de lA plAçA de les dones del 36 que HA tAnCAt portes AquestA setmAnA

Tanquen les dues botigues que quedaven obertes a Dones del 36

A. B.

“És una evidència que les boti-gues comercials no funcionen en aquesta plaça”, explica Íngrid Bolívar, la responsable de La Lu-doteka, que l’1 d’abril va donar per finiquitats dos anys d’activitat comercial a Dones del 36, malgrat

que la plaça és punt de trobada de pares, mares, nens i nenes que surten de l’escola i que alguns uti-litzen el servei de begudes i cafè de què disposava la botiga.Sense la ludoteca i sense la floris-teria, que va tan-car l’1 de març, la plaça de les Do-nes del 36 es que-da sense comerços oberts al públic i reobre el debat sobre els usos de l’espai tres anys i mig després de la seva polèmica inauguració amb reixes que es tanquen de nit. A partir de la setmana que ve, l’úni-ca activitat -en tot cas, de portes endins- es limitarà a un despatx d’arquitectes que tenen el local en propietat i una escola de ball.La responsable de la Ludoteka, que obrirà un nou local al barri per seguir oferint el servei de ro-ba infantil de segona mà, apun-ta que els principals handicaps d’instal·lar una botiga a la plaça

de les Dones del 36 són el fet de “no estar en un lloc de pas, no sortir al Google Maps, no ser una plaça massa coneguda i, en conseqüència, que els números no surten”. Bolívar afegeix que

els lloguers, de la mateixa manera que els preus dels pi-sos, s’han situat sempre en una franja alta de preu i que la

rebaixa de la immobiliària “ha arribat tard”. Els locals, a més, s’han venut o llogat sense cap mena d’instal·lació.La plaça de les Dones del 36 també ha estat objecte de debat a l’AMPA Reina Violant, que ha de-manat repetidament que s’adaptés la plaça a un espai de jocs per a adolescents, i ara la mort dels dos últims locals comercials de cara al públic posa pressió a la reforma del restrictiu pla d’usos, que im-pedeix atorgar llicències de bar.

‘Nosaltres també mar-xem’. amb aquest missat-ge tan explícit la ludoteca de la plaça de les Dones del 36 ha anunciat aques-ta setmana que també tira la tovallola i tancarà portes la setmana que ve. El tancament arriba pocs dies després que hagi abaixat la persiana la floristeria que hi havia a tocar de santa Àgata, i que abans ja havia fra-cassat com a sabateria i botiga de roba de llar. Els cartells de venda i lloguer ja dominen tota la plaça.

Cinc dels set espais comercials llueixen ja cartells de venda

i de lloguer

El poliesportiu Neptú, per al Jujol i el Vila de GràciaLes obres encara no estan enllestides

lAiA Coll

imAtGe del poliesportiu del CArrer neptú

S.M.

L’INS Vila de Gràcia i l’escola Jujol faran ús del nou polies-portiu del carrer Neptú, un cop s’enllesteixin els darrers treballs de l’obra que havia d’entregar-se el mes de març. El passat 25 de febrer, les direccions i representants de les AMPA de les dues esco-les van fer la visita d’obra en un nou pas del procés que es va ini-ciar fa més de deu anys per buscar un espai adequat per-què aquests centres escolars tinguessin un espai adequat per la pràctica esportiva. Tot i que encara no hi ha data per-què l’alumnat pugui comen-çar a fer ús de les noves instal.lacions, les famílies compten amb aquesta opció negociada amb el Districte i els centres escolars. Fins ara, l’alumnat del Vila de Gràcia, que no té gimnàs, fa servir l’escola Jujol

per poder fer educació física. Per la seva part, amb el poliesportiu de Neptú, el col.legi de Riera de Sant Miquel milloraria l’espai per a les activitats esportives. “Per això sempre s’ha parlat de fer una porta que connecti el pati amb el poliesportiu”, expli-ca Joana Verder, coneixedora de tot el llarg procés de negociació

amb el Districte de Gràcia des de l’AMPA del Jujol. De fet, les escoles espe-raven amb de-lit l’acabament d’unes obres que

els permetés utilitzar un centre adequat proper i alhora disposar també d’un espai per poder fer activitats extraescolars. I el resultat, després de la dar-rera visita a l’obra, no acaba de satisfer aquestes demandes ja que, segons fonts de l’AMPA de l’INS Vila de Gràcia, “sem-bla que l’equip tècnic no hagi tingut en compte les necessitats del públic a qui anava dirigit el poliesportiu”.

Les famílies compten amb aquesta opció negociada amb el

Districte i els centres

de Gràcia

8

5 d’abril de 2013l’independent SOcietat

breusL’escola Virolai, al projecte ‘Justícia al Sud’La Fundació Desenvolupa-ment Sostingut ha clausurat aquesta setmana al Centre Cí-vic el Coll-La Bruguera el pro-jecte ‘Les aules aixequen la veu: de la reflexió a l’acció per la justícia al Sud!’, on ha partici-pat alumnes de l’Institut Viro-lai. L’objectiu del projecte era sensibilitzar els joves sobre les causes de les desigualtats entre els països del Nord i del Sud. Els participants han recollit també signatures a favor de la justícia al Sud.

reportatge

ha rebatejat un dels plats estrella del restaurant amb el seu nom. És l’únic famós que té el privile-gi de veure el seu nom a la carta. I això que Isabel Coixet, Josep Cuní o Joan Laporta van sovint a dinar o a sopar a aquest entra-nyable restaurant italià, on també s’hi han deixat caure el president Artur Mas, Andreu Buenafuente,

lAiA Coll

lA CArtA del speCCHio máGiCo on Hi surt el Curiós plAt

Mònica Oltra vs Comte de Godó

Manel Fuentes o fins i tot la Du-quesa de Alba. A La Terreta no hi sovintejen els famosos. El seu propietari, en Miquel, ha anome-nat la desena llarga de mamelletes (panets) que ofereix amb noms de dones il·lustres del País Va-lencià. És el cas de la mamelleta “Mònica Oltra” o “Rita”, en refe-rència a l’omnipresent alcaldessa

de València. També recull per-sonatges populars que formen part de la tradició cultural va-lenciana com la “Geperudeta”, l’“Amparito”, la “Visanteta” o la “Delicà”. En Miquel asse-nyala que “la mamelleta que més es ven és la “Geperudeta” que la fem des què vam obrir al 2008, però la “Violant d’Hon-gria”, que és una de les nove-tats d’enguany amb l’”Oltra”, està tenint també molta sortida per l’olivada”. La Terreta tam-poc passa per alt la música que arriba de les seves contrades. La “Piquer” en honor a la reina de la copla, o la “Gossa”, que ret tribut al grup de ska-punk de Pego. Les amanides també fan al·lusió a l’orígen dels seus responsables, però també a la Vila que els ha acollit. A banda de la valenciana i la saforenca, l’altra amanida que ofereixen és la dels Castellers de Gràcia: “A veure si venen més així” explica rient en Miquel, que ha man-tingut a la carta els noms dels aliments en valencià.

La pizzeria Specchio Mágico i La Terreta posen noms de famosos als seus plats

per motius ben dife-rents, el famós restau-rant italià del carrer Luis antúnez i la taverna valenciana han apadrinat alguns dels seus plats amb noms de persones conegu-des. a l’establiment que regenta des de fa vint anys Giusep-pe sandri és possible menjar-se uns spaghet-tis Conde de Godó i a La terreta, una mame-lleta Mònica Oltra, que porta tomàquet sec i formatge brie.

Xavi Tedó

El màxim responsable del Grup Godó és un habitual del local de Sandri des de fa una pila d’anys. i sempre demana el mateix plat: uns spaghettis que porten all, oli de trufa, olives negres i bolets. “Acostuma a venir amb la seva dona, famili-ars o amics i mai escull un altre plat” explica el restaurador de Ferrara. En homenatge, Sandri

Tot a punt per a la vuitena Revolta de les Quintes

Aquest diumenge els Trabucai-res de Gràcia, amb la col.labo-ració i assessorament històric del Taller d’Història, duran a terme la representació de la Re-volta de les Quintes de 1870, tot un clàssic de la cultura po-pular gracienca que començarà a dos quarts d’una del migdia a a la plaça de la Vila en un dels esdeveniments culturals més esperats de l’any.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsDocuments

El Marràqueix més quotidià La fotògrafa nord-americana Jasna Hodzic, col.laboradora de l’Independent, mostra un recull de les fotos que ha fet del seu viatge a Marràqueix. Hodzic, que ha treballat per diferents mitjans internacionals i que actualment viu a Gràcia, retrata la quotidianitat d’una de les ciutats més

turístiques del Marroc amb imatges dels seus habitants en el dia a dia fugint de les clàssiques postals que ens arriben d’un indret encisador que no deixa ningú indiferent.

un Marroquí MiranT La PLaça jeMMa eL-Fnaa des de La Terrassa deL seu resTauranT

una dona PreParanT L’oLi d’argan, una esPeciaLiTaT deL País, en un PoBLe deLs aFores

eL FaMós Tajín de verdures i xai que es cuina a Foc LenT

un arTesà aMB Les Peces d’argiLa que ven a La seva BoTiga

dos hoMes PrenenT Tè de MenTa de Morocco en una casa anTiga

una PareT de Marràqueix, aMB una PorTa PinTada aMB coLors vius

RepORtatge fOtOgRàfic

de Gràcia

11


recomanem

de L’Onada de Suzy Lee. A partir de 4 anys. A càrrec de Margherita Bergamo.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

Parlem amb... John Irving.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Repressió, tortura i presó al Sàhara Occidental ocu-pat pel Marroc. El testimo-ni de Hassanna Aalia. Orga-nitza Fundació Alternativa.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19 h

Concert: Miguel Talavera Power Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21 h

CaboSanRoque, orquestra d’animals mecànics, presen-ta Bestiari.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Islandia Nunca Quema + Fred Secret.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Ignacio Gonzza-lezz + Vitkor Ollé.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Divendres 12 d’abrilRecital poètico musical: Can-ta’m un plaer. Presentació conjunta del llibre de prosa poètica “40 plaers que fan la vida més dolça” de Daniel

EXpOsiCiONs

Fins el 6 d’abrilExposició Camí Vertical, a càrrec de Mònica Sans Car-ré, dins del Festival Mirades de Dones. L’artista centra el seu treball en la vulnera-bilitat humana i la possibi-litat de canvi. Analitza l’ar-quetipus femení: la vida, les pors, els mites, els este-reotips i els reptes aconse-guits. Un imaginari tret de la vida quotidiana i la vivèn-cia. Espai ST3 (Santa Teresa, 3, Lo-cal 2)

Fins el 7 d’abrilTé amargo. Projecte foto-gràfic dels documentalistes Joseba zabalza i Xavi Piera que aborda les consqüèn-cies de l’ocupació marro-quina del Sàhara Occiden-tal des de 1975. El treball s’ha realitzat entre 2010 i 2011 en el “Centre Residèn-cia Màrtir El Sheriff de víc-times de mines antipersona i guerra”, situat als camps de refugiats sahrauís a Tin-duf, Algèria. La iniciativa ha comptat amb el suport de la Federació d’Associacions Amigues del Poble Sahrauí Federació ACAPS. La Violeta (Maspons, 5)

Fins el 15 d’abrilTemps Vertical, de la fo-tògrafa mexicana Pía Eli-zondo, mostra un recull de fotografies resultat d’un vi-atge solitari i introspectiu, desenvolupat sobretot a Mèxic i Europa. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 23 d’abrilBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Mercè Rodoreda.

Concert de refree al tradicionàrius. Enguany es com-pleix una dècada de l’inici de la carrera artística de Raül Fernandez, més conegut com a Refree, un dels músics més prolífics del panorama estatal. En aquest concert realitzarà un repàs personal als seus primers deu anys de carrera amb noves versions en directe els seus temes més volguts.

Divendres 12 d‘abrilCAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Una experiència que va dei-xar un munt de records i va marcar una generació de gra-ciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

aCtEs

Divendres 5 d’abrilUtopia intermitent presen-ta Pas a quatre, amb Enric Umbert, poeta, Xavier Pagès, poeta, Gina Martí, narradora oral, i Carles Martí, tenor.Galeria Paspartú (Verdi, 25), a les 19.30 h

Concert: Mister Hyde + Black Islands.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.15 h

Concert: El Petit de Cal Eril.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Exposició + concert: Jonat-han Brown + Dusty Stray.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Dr. Guapo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits.Ruquería Querubí (Perla, 11), al es 22 h

Teatre: Over the moon.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 22 h

Concert: Dusan Jevtovic Duo.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Teatre. Cicle de miniformats teatrals: Ni tan sols, contes per adults.Sala Porta 4 (Església, 2-6), a les 23 h

Concert: Negro: Musicto-dothecleaning.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 6 d’abrilCurs d’iniciació de SHIATSU IOKAI. Mètode simple i natu-ral: aplicar pressions amb els polzes o les mans sobre el re-ceptor. Aplicació familiar i/o professional. Per Montserrat Romero. (10 euros)Centre Arrels (Santa Magdalena, 6, baixos), de 16 a 19 h

Concert: Santos de Goma + Nitoniko.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

Ruiz-Trillo i el llibre-home-natge a la música dels PPCC Conta’m un cant de Clàudia Viladrich, amb música i con-cert acústic a càrrec d’Un Tal Pere.Via Fora! C.A.T. (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19.15 h

Concert: Julieta Jones + Les Fat Jones.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.10 h

Concert: El sobrino del di-ablo.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Juanton el equili-brista Barnahabana.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Samuel, Xavi i Ig-naci.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

CaboSanRoque, orques-tra d’animals mecànics, pre-senta Bestiari.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Marina Gallar-do.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Anna Lee & Con-nie Lynch.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Flamingo’s: Tubbs & Crockett.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

lAiA Coll

Festival Villarock: Cruce de Cables! + llargia + Último recurso.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h


Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Dos Gajos.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Jazz manouche: La Pompe Ignition Project.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Usmev + Arildo Dildo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 7 d’abrilEspectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 18 h


Concert: Diorama.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

Dilluns 8 d’abrilConcert: Psychic Ills.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dimarts 9 d’abrilCicle Blues and Roll: Viatge per la costa oest dels EUA. A càrrec de Pere Martí, guia turístic.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

Dimecres 10 d’abrilPresentació del llibre Guerri-llers del teclat, de Lali San-diumenge.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101), a les 19 h

Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Dijous 11 d’abrilLlibres a escena: la mar i l’ona. Espectacle de dansa inspirat en les il.lustracions

de Gràcia

12


Cultura

Un concert al Marula Cafè el proper 27 d’abril serà la presentació oficial del projecte

Els sons africans, tant a l’alça en els circuits mu-sicals i culturals anglo-saxons, comencen ara a estendre’s per Barcelona i ho fan des de Gràcia, on s’ha cuinat el projecte slow Walk, un segell que busca donar sortida a la creativitat dels músics africans instal.lats a la ciutat. El 27 d’abril faran la presentació oficial al Marula Cafè amb els qua-tre grups amb qui treba-lla actualment el segell: alma afrobeat Ensemble, Kwame afrovibes, Masara traore i Nakany Kanté, quatre propostes que exemplifiquen la diversi-tat d’estils provinents del continent africà.

SILVIA MANzANERA

Afrobeat, Hi-life, afropop i músi-ca mandinga i bamaná són alguns dels estils que es podran escoltar en el concert de presentació del projecte Slow Walk, un segell nascut a Gràcia amb l’objectiu de donar sortida i impuls a la varietat d’estils que representen la músi-ca africana que es fa actualment a Barcelona. Tot i que a d’altres països, com a Anglaterra, l’afro-beat i d’altres estils provinents de l’Àfrica subsahariana, s’està fent un lloc propi en els circuits cul-turals, la ciutat comtal encara era òrfena d’un projecte com el que proposa Slow Walk. De fet, no només funcionen com un segell sinó que ofereixen tota una sèrie de serveis, com ara un estudi de

CedidA

lA CAntAnt nAkAny kAnte HA ComençAt A prepArAr un disC Amb el seGell sloW WAlk

Neix a Gràcia el segell Slow Walk per difondre la música africana feta a BCN

gravació –ubicat a la Vila- i ser-veis propis d’una productora. “La idea és donar a conéixer tota una sèrie de músics, i sobretot varietat d’estils, i que sovint es confonen, que fan música a la ciutat però que no tenen suport discogràfic”, explica un dels responsables de Slow Walk, Fernando Redondo. Precisament, el treball discogràfic que ja està enllestit i del qual ara preparen el llançament és el de la banda Kwame Afrovibes. Aquests dies també han començat el disc de Nakany Kanté, que no estarà acabat, segons Rendondo, fins el mes de setembre. Kanté ja va ser una de les protagonistes del mi-nifestival Africants, programat a l’última edició de la Mercè.

Nakany Kante, nascuda en un poble de Guinea Conakry, proper a la frontera de Mali, ha començat a preparar a l’estudi de gravació que Slow Walk té a la Vila el que serà el seu pri-mer disc, tot i que el projecte de música africana fusionada amb jazz i funk ja va néixer a Barcelona ara fa alguns anys. Coneixedora de la música tra-dicional del seu país, Nakany

va passar la seva infantesa en-voltada d’artistes i músics de diferents estisl. Amb 18 anys ja va guanyar un certamen de música i començava la seva carrera discogràfica, interrom-puda pel viatge que va fer a la ciutat comtal l’any 2009. Serà una de les protagonistes del concert presentació de Slow Walk i el seu primer disc veurà la llum el mes de setembre.

Fusió amb jazz i funk, la proposta de Nakany Kante

breus‘Cortoletrajes’, de Luis Luna, a la galeria Paspartú

L’autor colombià Luis Luna Maldonado, creador de la pu-blicació pHi (papel Higiéni-co ilustrado), presentarà l’11 d’abril a la galeria Paspartú Cor-toletrajes. Es tracta de 38 relats curts habitats per personatges que remolquen les seves ruïines i apetits, trepitjant escenaris im-precisos o ciutats concretes: flai-xos de dones i d’homes sense ca-ra, que podrien ser qualsevol de nosaltres. L’acte comptarà amb una xerrada de Leopoldo Blume i Gloria Roset. La galeria també ha programat el 5 d’abril espec-tacles de màgia, clown i música acústica per l’Art Express.

Versió 2.0 dels Jocs Florals de l’Espai Jove

El Bigoti de Nietzsche i l’Espai Jove La Fontana organitzen una nova edició dels Jocs Florals, oberts fins el 21 d’abril. L’entre-ga de premis serà el 4 de maig dins del marc de les jornades d’Acció Cultura. Les obres gua-nyadores de les categories de poesia, relat breu i haiku Twit-ter seran recitades junt amb un acompanyament musical.

La Sedeta obre les inscripcions per a 90 tallers

La Sedeta ofereix més de 90 ta-llers trimestrals de diversa temà-tica -fotografia, ioga, dansa del ventre, community manager o cuina francesa en francès-. Les inscripcions estaran obertes fins el 12 d’abril.

la cartelleraCiNEMEs

BOsQUE MULtiCiNEMEs. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Los últimos días. Dv i ds, 16.00,

18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Los amantes pasajeros. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.30. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Anna Karenina. Dv i ds, 16.00, 10.00, 22.00 i 00.40. La ersta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• GI Joe La Venganza. 16.00, 18.05 i 20.1.

• Grandes esperanzas. Dv i ds, 22.10 i 00.45. La resta, 22.10.

• Tesis sobre un homicidio. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Efectos secundarios. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta,

16.00, 18.10,20.15 i 22.20.• Posesión infernal (Evil Dead). Dv i ds,

16.00 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. • Los croods. 16.00, 18.00 i 20.00.• The Host (La Huésped). Dv i ds,

22.00 i 00.40. La resta, 22.00. CiNEMEs GirONa. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Mur-

nau. Ds i dg, 22.00.• Una pistola en cada mano. Dv,

17.00 i 19.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 17.30 i 21.30. Dj, 17.00 i 19.30.

• Blue Valentine. Dc, 21.30. Dj, 17.00.• Entre maestros. Dc, 19.30.• Món petit. Dv, 17.30. Ds i dg, 18.00.

Dc, 17.30. Dj, 17.00.• Animals United. Ds i dg, 16.00.• Els barrufets. Ds i dg, 16.00.• Fenix 11.23. Ds i dg, 20.00.• Cristiada. Dv, ds, dg i dc, 18.00 i

21.00. Dj, 19.00.• Unes altres veus. Dc, 19.30.

LaUrEN GrÀCia. Carrer Bailén, 205• sala 1: Anna Karenina. Ds i dg,

22.00. La resta, 19.15 i 22.00. Los Croods. Ds i dg, 16.05, 18.10 i 20.15. La resta, 16.30.

• sala 2: Un amor entre dos mundos. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• sala 3: Efectos secundarios. 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40.

• sala 4: Por la cara. 22.00. The Host (L’Hoste). 16.15 i 19.00.

VErDi HD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: Efectos secundarios. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.• sala 2: Bárbara. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00.• sala 3: Blue Valentine. 15.45, 17.45

i 19.50. Una pistola en cada mano. 22.00.

• sala 4: Searching for sugar man. 15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dv i ds, 23.10.

• sala 5: Amor y letras. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.

VErDi parK. Torrijos, 49. • sala a: Érase una vez en Anatolia.

16.20. Grandes esperanzas. 19.20 i 22.00.

• sala B: La cocinera del presidente. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45.

• sala D: Upside down (un amor entre dos mundos). VO sense subtítols. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Dg, 11.30. El chico. Dg 11.30.

tEatrEs

tEatrENEU. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta

en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• sala del mig. Club de la Magia Ju-nior (infantil) dg 17.15h • sala Xavi-er Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

saLa pOrta 4. Església, 4-6• El Verí del Teatre. Del 6/04 al 27/04.

20.00.• Sacrificis. Del 06/04 al 27/04. 22.00.• Elevador. Del 07/04 al 28/04. 19.00.• Las carcelarias. Del 07/04 al 28/04.

21.30.• Breus, cicle de miniformats teatrals.

Del 05/04 al 26/04. 23.00.

de Gràcia

13

5 d’abril de 2013l’independent cultuRa

breusLa gira de Paul Fuster passarà per l’HeliogàbalEl cantant nord-americà d’ori-gen català Paul Fuster va iniciar aquest dijous una gira sorpre-nent en la que la intenció de tocar seixanta dies seguits per Catalunya i el País Valencià, pedalant de dia, amb una bici que ha construït amb les seves pròpies mans, i actuant de nit acompanyat d’una guitarra, també feta per ell. El músic ac-tuarà a Gràcia a l’Heliogàbal el dilluns 29 i el dimarts 30 d’abril en una doble actuació que ser-virà per presentar els temes del seus proper disc.

reportatge

ca i diversa en estils de música. El seu estil és una barreja de lletres enginyoses i jocs de paraules. I molt d’humor, és clar. I així acon-segueixen crear una atmosfera en la què el públic queda atrapat de principi a fi. Autoanomenats “fre-akis entranyables”, el cert és que

CedidA

imAtGe promoCionAl del duet que s’instAl.lA Aquest diumenGe Al teAtreneu

Això ja no és una broma

el seu espectacle ha anat calant i creant un públic fidel. Són cons-cients de que el camí és lent però també compten amb un recorre-gut d’èxit previ; abans d’aterrar al Teatreneu, han portat el seu Bru-tau! Tour per diferents espais del territori català. La programació

estable de la sala gracienca els dóna ara l’oportunitat d’arribar a un públic més ampli. Expliquen que el projecte Ma-li Vanili va començar com una broma per omplir els espais buits d’aquests dos actors, però al final han renunciat a fer -ho en serio. Tot i les seves perru-ques, ofereixen un espectacle sense postissos. Diuen en la se-va carta de presentació que “són la còpia més original de la his-tòria del pop, tota coincidèn-cia amb altres artistes és pu-ra casualitat”. Han editat vuit àlbums, que consten d’un únic single cadascun ells. Malirach ha format part de diferents formacions musicals, entre elles l’Orquestra Costa Brava i també ha participat en diverses obres de teatre, com ara Cop de Rock. Borràs, que també ha coincidit al musical de Dagoll Dagom, ha format part del repertori de les sèries Psico-ex-press, Sagrada família, Kubala, Moreno i Manchon o Jet Lag. Ara són 100% Mali Vanili.

El duet còmico-musical Mali Vanili aterra al Teatreneu amb un nou show

L’inclassificable duet d’humor sense acudits Mali Vanili s’instal.la a partir d’aquest diu-menge al teatreneu per mostrar el seu show sorprenent i carregat de lletres àcides, me-lodies enganxoses i crítica sense embuts. presenten, així, un repertori atípic que va del hip hop a la bossa nova, passant per les balades dels 80s, l’in-die més folklòric i infi-nitat de gèneres abso-lutament diversos. El projecte que va comen-çar com una broma però que ja s’ha posat molt seriós.

Silvia Manzanera

Miquel Malirach (Mali) i Jofre Borràs (Vanili), donen vida a Mali Vanili. Un duet còmico-musical que explica, al llarg de 90 minuts, la història d’aquest duet i com, single rere single, van creant una discografia úni-

XIVè aniversari de Racó català a l’Artesà

David de Montserrat, Jau-me Clotet i Xavi Hernández presentaran aquest dissabte al Centre Artesà Tradicionàrius el llibre Lliures o morts, i parlaran de l’abast de la guerra de Suc-cessió. A partir de les 21.30 h, el catorzè aniverari de Racó català es tancarà amb un concert a càr-rec dels grups Ni-Ni i Tambori-nu So Obstinat.

de Gràcia

14


EsportsEl Catalunya queda fora del play-off pel títol

X. T.

L’equip absolut masculí ja no té opcions de ser entre els pri-mers vuit classificats després de perdre a casa contra el Terrassa per 6 a 12 en un partit en què els graciencs sempre van anar a remolc. El CN Catalunya necessitava guanyar per lluitar per la cobejada vuitena plaça, la darrera que permet disputar la fase final, però el Terrassa va de-mostrar perquè ocupa la tercera plaça de la classificació a només una victòria del Sabadell, segon classificat. Amb aquesta derrota, l’equip entrenat per Jose Mon-tero ha quedat matemàticament fora de la fase final perquè no-més queden dues jornades per acabar la fase regular i és a sis punts del CE Mediterrani, que el supera en el gol average par-ticular. La vuitena plaça se la disputaran el conjunt de Sants i el Sant Andreu. Sigui com sigui, la junta directiva no amaga que l’objectiu d’aquesta temporada era no passar els problemes de l’any passat per seguir a Divisió d’Honor i remarca que es tracta d’un equip en construcció que s’ha renovat completament en una aposta clara per jugadors joves i amb poca experiència en l’elit del waterpolo. El Catalu-nya haurà d’esperar a la tempo-rada vinent per entrar al Top-8 després d’una dècada fora de les places que donen accés a la fase final de la lliga regular.

En Via Olímpica, Sílvia Puig (nivell 8) guanya l’or i Violeta Sánchez (nivell 5), el bronze

El Gràcia Gimnastic Club va millorar els resultats de la fase anterior i va aconseguir quatre meda-lles en la classificacio in-dividual (un or, una plata i dos bronzes) i tres per equips (un or, una plata i un bronze) en diferents nivells a la segona fase del Campionat de Ca-talunya de gimnàstica artística femenina. El tor-neig masculí es disputa aquest cap de setmana.

XAVI TEDó

El conjunt gracienc va presentar un total de 77 gimnastes, més del doble de les que van prendre part en la primera fase. En aquesta ocasio, el GGC va comptar amb representacio en Via Olímpica 8 i 5, Promogym 2 i Edat Escolar A, on moltes noies van fer el seu de-but en competició. Els resultats obtinguts per les representants gracienques van superar signifi-cativament els de la primera fase (on només van obtenir dues me-dalles per equips), i van sumar diversos metalls en les classifica-cions individuals i per conjunts. En Via Olimpica, la categoria més alta de la gimnàstica, Sílvia Puig (nivell 8) va guanyar l’or i Violeta Sánchez (nivell 5) va ser tercera. En el nivell 4 de Base, Elsa Garcia va obtenir la meda-lla de plata, que se suma al segon lloc obtingut pel conjunt del Gracia GC en la classificacio per

equips d’aquest nivell. En Base nivell 1, les gimnastes gracien-ques van repetir el tercer lloc per equips aconseguit en la primera fase. En les categories inferiors de Promogym 1, les noies del GGC van tornar a demostrar el seu nivell en imposar-se de nou en la classificacio per equips. En la categoria individual, cal desta-car l’excel·lent actuació de Xènia Coromines, que va acabar en tercera posició sobre un total de 127 participants. Tres gimnastes del club van acabar entre les deu millors, i tres més entre les vint primeres, demostrant el bon ni-vell en aquesta categoria.

tomAs tyrpekl /GGC

desfilAdA de les pArtiCipAnts A lA seGonA fAse del CAmpionAt de CAtAlunyA de GimnàstiCA ArtístiCA femeninA

El Gràcia Gimnàstic Club obté set medalles al Campionat de Catalunya

La gimnasta Dayana Burguez, que competia aquesta tempo-rada en Via Olímpica Nivell 5, ha retornat amb la seva familia al seu pais, l’Uruguai, despres d’estar gairebe tres tempora-des al conjunt gracienc, on va mostrar un bon nivell esportiu i va representar el club en dues finals dels campionats de Cata-

lunya sent campiona el 2011 en Nivell 1. També va ser pre-sent en dues finals del Campi-onat d’Espanya, on va obtenir la millor nota en paral·leles el 2011 en Nivell 1. Una baixa, doncs, sensible, per a l’entitat, que espera que Burguez seguei-xi acumulant èxits en la seva nota etapa al seu país.

Dayana Burguez deixa el club en retornar a l’Uruguai

Quim Bustos: “Sóc optimista; pujaran”

Quim Bustos és opti-mista i ho té molt clar. Diu que l’Europa puja-rà, que arribats al punt que estem, la prioritat és lluitar pel primer lloc, desbancar l’Olot i jugar tan sols una ron-da de play-off.

Bustos, soci de l’Europa i pro-pietari de la cerveseria Cata-lluna del carrer Encarnació

no es perd ni un partit a casa i sempre que pot va als desplaça-ments, l’últim a Figueres. Fa tres anys que amb uns clients i amics del bar que sempre comentaven l’actualitat del club gracienc van decidir anar plegats al Nou Sardenya cada diumenge. Des d’aleshores, la cita és ineludible. En els bons i els mals moments. “Si ets d’un equip ho ets quan les coses van bé i quan van mala-ment”, sentencia de manera ta- quim bustos, propietAri del CAtAllunA, és un fidel seGuidor de l’europA

èriC lluent

Èric Lluent #europaaquestanysíxativa. Explica que està molt il.lusionat amb la temporada que està rea-litzant l’equip que entrena Pedro Dólera i destaca la feina de Valderas al mig del camp. “Molts el critiquen perquè quan comet errors es nota però la feina que fa i l’esforç són molt elo-giables”. Aposta per quedar primers de la lliga i haver de disputar només una ronda de promoció d’ascens a Segona B. “Si pugem, faré una celebració al bar i tots els socis de l’Eu-ropa estaran convidats a una canya!”, promet. Aquí queda escrit.

de Gràcia

15


de Gràcia

16


la torratxa

L’energia només es transforma

Entra en una altra dimensió un escenari més del teatre vital de conspiracions, amors, epifanies, foscors, esclats, fusions, implosi-ons, desembarcaments i exilis. Unvodevil còsmic, sota la influència de la pedra magnètica: la pedra dels carallots de la plaça amagada. La llegenda. Temps sòlid i espai volàtil. Estació d’enllaç intergalàcti-ca, interracial, intercultural, intergeneracional. Espai de llibertat. Factoria de producció de realitat, zona temporalment alliberada, llar per a uns, refugi per a d’altres, calidoscopi i detector de la meteorologia emocional del barri. Relat i fetitxe. Qui no s’ha trobat alguna nit Omar Khayyam, l’Holandès Errant, T. E. Lawrence o Arthur Cravan asseguts a les taules del capità Joaquín? I qui no ha detectat l’assiduïtat del Comte de Saint Germain a les nits de carallots! El Reso-lís, microcosmos ultralocal d’influència universal, ha tancat. El Centre Cívic de l’Univers, al downtown de Gràcia, entra en letàrgia per a ressucitar com a seu de les CUP el mes d’agost, si tot va bé. Tant de bo al caliu de l’energia del subsól tel.lúric del Raspall, asse-nyalat des del neolític amb un menhir, on els gitanos van decidir instal.lar-se fa molts i molts anys, segueixi brollant el brou necessari de la força social.

Vícto

r Nubla

mirada enfora

pare de solter/a busca...

És dissabte, una del migdia. En un racó de People’s Square, una de les places més cèntriques de Xangai, es concentren centenars de persones amb cartells on pu-bliciten els seus fills. “Dona. Nascuda l’any 82. Alçada: 1,67. Llicenciada. Treballa a un dels principals bancs del país. Cerca home amable, que tingui casa”. Dades clares, directes per donar-se a conèixer i trobar el gendre o la nora perfecta. Aquest mercat de cites va arrencar fa uns anys davant la preocupació dels pa-res xinesos per la vida amorosa dels seus fills. Primer es reuni-en al parc de la plaça i xerraven sobre la situació, es lamentaven de les dificultats que tenien els joves a l’hora de trobar la seva mitja taronja, compartien les seves inquietuds per què pas-saria si arribats els 30 seguien sense compromís... Aleshores van decidir activar aquest mer-cat que, en poques setmanes, va aconseguir una gran populari-tat. Cada dissabte i diumenge, els pares arriben amb els seus ‘anuncis publicitaris’, alguns fins i tot carreguen amb un bo-ok fotogràfic. Esperen, asseguts, els possibles candidats. Esperen les seves preguntes o, si algú els

arribar als 30 sense parella és, a la Xina, gairebé sinònim de res-tar solter per a sempre. a Xangai, les intermina-bles jornades laborals dels xinesos que viuen a la capital financera no els deixen temps per a primeres cites o co-pes als bars de moda. aterrits per un possi-ble futur com a singles dels seus fills, els pares dels solters en potència posen tot de la seva part per evitar-ho. Com? amb un mercat de matrimoniers.

Meritxell Díaz

agrada molt, s’abalancen sobre ell/ella per oferir-li el seu ‘producte’. El senyor Yang fa mesos que va al mercat. Posa l’ull sobre un jove europeu que creu que podria inte-ressar la seva filla, de manera que no dubta un segon en començar a xerrar amb ell. “Ella té 26 anys. Vols veure-la? És molt maca. Va estudiar anglès a la universitat. No li agraden els xinesos. Vol un com tu. Prefereix anglesos, espanyols o italians. Tu d’on ets?” El jove mira les fotos amb més curiosi-tat que interès. “Ella no té temps. Treballa, treballa, treballa. Què passarà si es queda sense marit? Ja comença a tenir una edat ...” Asse-gura que la seva filla està contenta que l’ajudi amb la difícil tasca de trobar nuvi. No obstant això, no passa el mateix en tots els casos: hi ha molts pares que actuen sen-se que els seus fills ho sàpiguen. Dues noies joves, vestides d’uni-forme d’oficina, passegen davant la llarga filera de cartells. És l’hora de dinar. Treballen a prop i han aprofitat per tafanejar. “És la pri-mera vegada que venim”, afirma Miranda, de 25 anys i natural de Xangai. “Sempre havia sentit par-lar d’aquest lloc, però mai m’hi

havia animat, fins avui. Em sem-bla una manera senzilla i ràpida de trobar parella. La meva mare ja té pensat un candidat per a mi, però no em convenç. Per això he vin-gut, per buscar algú jo mateixa”. Té dubtes sobre el perfil d’home que cerca. “Al principi només m’importava la seva bellesa. Ara sóc més realista, vull un marit

treballador, que guanyi prou di-ners perquè puguem mantenir la família”. En alguns cartells es pu-bliciten clarament les propietats, els ingressos mensuals i els càrrecs. El temps apressa, van per feina. Segons un estudi de la Universitat de Kent, fruit de la política del fill únic a la Xina, l’any 2020 hi hau-rà, aproximadament, 24 milions d’homes xinesos que no podran trobar dona, ja que a la dècada dels 80 van néixer més homes que dones i els efectes es comencen a albirar. Al mercat hi ha curiosos,

algun turista, però sobretot pa-res i mares que, llibreta en mà, anoten les dades dels candidats per arreglar una primera troba-da. Dediquen els seus caps de setmana a fer de celestines, amb el desig d’evitar la futura soledat dels seus fills. Una parella expli-ca que un amic d’un amic va co-nèixer, d’aquesta manera, la seva dona actual. S’afanyen a dir que ells es van conèixer d’una altra manera. “Per a un estranger, pot semblar un mercat estrany, però és necessari. Els joves de Xangai ens passem el dia treballant, no ens queda temps per a l’amor. Aquest mercat ens facilita la recerca “, expliquen. Al seu costat, un home gran fa que no amb el cap. Assegura que no entén la raó d’aquest mer-cat. “Abans la gent es coneixia a qualsevol lloc, xerrava, tenia temps, quedava per passejar... Què ens està passant?“ Malhu-morat, segueix el seu camí. No hi ha estadístiques de l’èxit del mercat, però a jutjar pel nom-bre d’assidus, la confiança és elevada. Qui sap si, arribarà el dia en què la iniciativa s’esten-gui a altres ciutats del món.

L’any 2020 hi haurà 24 milions d’homes a la Xina que no podran

trobar dona

ViuRe gR-àcia