INDEX_________________________________________________________ Actualitat Concurs de pessebres......................................................................p. 3 “Road Show”...................................................................................p. 4 Carnaval 2008................................................................................p. 6 El projecte d’ E3...............................................................................p. 8 El museu de la ciència....................................................................p. 9

Opinió Una vida de futbol..........................................................................p. 11 Crítica d’ “Eragon”..........................................................................p. 13 Un món de televisió.........................................................................p. 15 “REC” VS “El Orfanato...................................................................p. 16

Passatemps El teu ull t’enganya?.......................................................................p. 17 Entreteniment..................................................................................p. 18

EDITORIAL___________________________________________________ Aquest és el segon número de la revista de l’IES Joan Oliver, però és la primera vegada que apareix editada a la pàgina web del centre. Ha estat feta pels alumnes del CV de La Revista de 4t d’ESO, i dirigida als alumnes i professors del centre. Hi trobareu algunes notícies d’actualitat, reportatges d’interès, enquestes sobre sortides, articles d’opinió, entreteniments i informació sobre les sortides dels alumnes, sobre els concursos i les festes.... Esperem que us agradi aquesta edició, perquè ha estat feta amb molt d’esforç i amb molta il.lusió. Fins aviat! Consell de redacció______________________________________________________________________ Ingrid Fernández Sáez Laura Alfaro Heredia Lorena Riquelme Martinez Anaïs Muñoz Barneto Eloy Moreno Barrionuevo Juan Antonio Nepormoseno Laura Ontiveros Peña Aitor Fernández Escánez Brian Gil Ruiz Daniel Marcelo Jiménez

Cap de redacció: Pilar Ripoll

Aquest Nadal 2007/ 2008 es va fer un concurs de pessebres aquí, a l’institut. L’objectiu del concurs era la construcció d’un pessebre de disseny original i novedós amb, com a mínim, les tres figures fonamentals, Sant Josep, la Verge i el Nen, amb un suport que les contingui, amb el clàssic paller o idees inventades. Els alumnes podien fer els pessebres de forma individual o en grup. Es van presentar a la planta baixa de l’institut, fins al dilluns 17 de desembre. Es van donar a conèixer els guanyadors i se’ls va atorgar els premis, un val de 40 Euros a gastar en uns magatzems. El dimecres dia 19 de desembre a les 13:30h, el jurat va votar, el van formar representants de l’AMPA, del professorat i de l’alumnat. Els guanyadors van ser els alumnes de 1r B i 1r C, Lorena Garcia, Helena Garcia i Abel Murillo. Ara, a continuació, els farem una

entrevista. Us pensàveu que guanyaríeu? Doncs no, però ens agradava el nostre treball. Us va ajudar algú a elaborar el pessebre? No, el vam fer nosaltres tres sols. Quant de temps vau trigar en fer el pessebre? Un dia, vam treballar durant el matí i durant tota la tarda. Com us vau repartir el premi? Com tots tres vam treballar de valent i per igual, el premi va ser de 13 Euros per a cadascú. Qui va tenir la idea del pessebre? La idea la va tenir l’ Abel. Quins materials vau utilitzar? Vàrem utilitzar fang, plantes, una làmina de plàstic per sostenir el pessebre, cartró, terra i pintura.

(Foto del pessebre guanyador) Laura Ontiveros Peña i Brian Gil Ruiz 4-D

‘’Road Show’’

El passat 5 de desembre va tenir lloc a la Faràndula la representació que tractava sobre els accidents de trànsit anomenat ‘road show’ . Els protagonistes eren testimonis de accidents greus de trànsit. Hi havia: Una persona amb discapacitat, ocasionada arran d’un accident. Una mare que va perdre el seu fill en un accident. Un metge del servei d’urgències del hospital Taulí. Un membre del parc de Sabadell dels Bombers de la Generalitat. Un tècnic sanitari del Servei d’emergències Mèdiques, SEM. Un agent de la Policia Municipal de Sabadell.

Sortida a la Faràndula Els alumnes de 4t d’ESO del IES Joan Oliver van fer una sortida a La Faràndula a l’espectacle ‘road show’ , també hi havia altres instituts de Sabadell. No va ser una de les millors sortides per als professors perquè els alumnes no es van comportar. Els professors van amenaçar amb tornar a d’institut però al final els van donar una oportunitat que van aprofitar, després d’aquest incident van entrar. L’espectacle va estar bé, era molt realista i va fer obrir els ulls i emocionar el públic. Els alumnes van assabentar-se de què a Europa cada any hi ha uns 50.000 morts per accidents de trànsit i 150.000 persones tornen discapacitades, moltes de forma irreversible. Aquestes xifres cada any pugen. Als alumnes els va impactar molt alguns casos. Com per exemple, un policia que havia presenciat la mort més dura per a ell, una parella que anava amb el cotxe va xocar amb un tren, el noi va morir. EL policia explicava que era molt dur per a ell parlar amb la família del noi i dir-li ‘’el teu fill ha mort’’. La mare que va perdre el seu fill amb 15 anys per un accident de moto. Ens explicava la seva experiència i la dura situació amb la qual es va haver d’enfrontar. Van ser dos dels testimonis que ens van fer saber la seva experiència. Els protagonistes no eren actors, eren víctimes reals d’aquests fets.

ENQUESTA ‘’ROAD SHOW’’

Enquesta relacionada amb l’activitat Road

Show. S’ha fet als alumnes de l’institut IES

Joan Oliver de 4tb sobre 30 alumnes.

1.Valoració de l’activitat.

percentatges (%)

positivamentnegativamentsense cap valor

2.S’apropa el tema dels accidents amb la realitat?

percentatges

sínoen alguns espectes

3.Ha arribat els missatges sobre els accidents de trànsit?

4.Considera que per haver assistit a aquesta activitat es produirà algun canvi en la seva manera d’actuar?

percentatges

síno

5. Considera que el format que s’ha realitzat és entenedor?

percentatges

sínoen alguns espectes

6.Creus que aquesta activitat s’ha de repetir per altres joves?

percentatges

síno

7.Considera que el format en el que s’ha realitzat és innovador?

Lorena Riquelme i Ingrid Fernández

percentatges

síno

percentatges

sinoen alguns especte

Dimecres 30 de Febrer de 2008, a les 4 de la tarda. Aquest any la festa de carnaval es va fer un dimecres. Això no era bona notícia per les noies que la organitzaven, perque es pensaven que no vindrien moltes persones. El dia de la festa va sorprendre a tothom la quantitat de gent que van anar. Hi va haver molta participació en les activitats preparades. Els nois van participar en activitats d’esports. Torneig de basquet, on van jugar només 2 equips. Torneig de futbol, on va participar més equips. Va estar bastant animat. El torneig el van guanyar: -Hèctor -Aitor -Fran -Hug -Jose Maria

Les noies i algun noi van participar en la desfilada de disfresses. Va ser molt sorprenent la quantitat de nois i noies que es van disfressar. I els que no hi estaven les mares del AMPA els pintaven. Es va fer un concurs de disfresses i va haver dos grups guanyadors. -Les noies que anaven disfressades de pirates i les que anaven disfressades d’àngels endeminiats. Al final de la festa els nois i noies de quart es van quedar ballant. Lorena Riquelme i Ingrid Fernández

Fem unes preguntes! Fem unes preguntes als dos grups guanyadors del primer premi. Noelia,Maika,Verónica,Patricia,Sara,Ivet Cristina. Alumnes de 2n ESO.

• Perquè us vau disfressar?

Ens vam disfressar per la festa i per passar-ho bé.

• Qui va tenir la idea?

Entre totes.

• La disfressa era totalment comprada o feta per parts?

Va ser comprada sencera

• Esteu contentes amb el premi?

Sí,bastant.

• Què fareu amb el premi?

Gastar-lo en el que vulguem

• Us va agradar la festa?

Sí, va estar bastant bé

• Afegiríeu alguna cosa més? No,va estar bé, bastant completa

• L’any que VE tornareu a repetir?

És clar.

Lorena Riquelme, Estefanía Morejón, Mireia Soto, Sandra Riquelme, Montse Sevillano

i Judit Pasalodos.

• Per què us vau disfressar?

Ens vam disfressar per ser el dia de Carnestoltes..

• Qui va tenir la idea?

La idea la va tenir la Lorena.

• La disfressa va ser comprada o

feta?

La disfressa la vam fer nosaltres, comprant la disfressa per separat amb les nostres idees.

• Esteu contentes amb el premi ?

Si perquè no ens esperàvem pas que guanyaríem.

• Què fareu amb el premi?

Ens gastarem els diners amb moltes ganes.

• Us va agradar la festa?

Sí, va estar bé.

• Afegiríeu alguna cosa més?

Sí,però no ens van deixar organitzar res més.

• L’any que VE repetireu?

Si podem sí que vindrem.

Lorena Riquelme i Ingrid Fernández

El Museu de la Ciència i de la Tècnica situat al centre de la ciutat de Terrassa està molt ben comunicat amb Barcelona.

Un cop arribats al Museu, que és una antiga fabrica modernista, haurem de creuar el pati per arribar a les guixetes que té un paviment amb llambordes, però no ens costarà molt perquè no hem de recórrer molt recorregut. Un cop pagat el preu de l'entrada que varia en funció de si som estudiants, pensionistes o no, podrem començar a gaudir d'aquest meravellós museu. El museu en si és una experiència visual, on a més a més d'aprendre i recordar com era la vida dels obrers d'abans, també ens explica tot el que està relacionats amb la ciència i la tècnica (invents, energies, maquinària, transport...) El museu és molt gran, i no te barreres arquitectòniques.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya ofereixen al públic la producció pictòrica més recent de l’artista italiana Elia Cosimi dedicada a temes d’arqueologia industrial. Durant molts anys la pintura ha estat el centre de la seva activitat, apostant per la temàtica industrial en la qual plasma estructures mecàniques, arquitectòniques, d’enginyeria o d’urbanisme, en la que emfatitza els components de les màquines i els motors.

La nostra visita

Nosaltres vam anar al museu i ens van parlar de les primeres perfeccions d’eines i de màquines que varen ser molt importants i molt característiques de la revolució industrial. Ens van parlar de les vies fèrries i, en general, de tots els tipus de transports, principalment, per mercaderies que van inaugurar. Vam poder observar i fer funcionar els invents que hi havia allà. Alguns funcionaven amb l’energia de l’aigua, uns altres amb l’energia de la força de l’home, i amb altres tipus d’energies com, per exemple, l’electricitat.

El transport

La col·lecció d'automòbils, camions, motors, avions, motos i bicicletes que mostra el mNACTEC ens permet fer un trajecte per la història del transport des dels seus inicis a l'estat espanyol l'any 1857 fins als nostres dies. Dels materials exposats es pot destacar l'automòbil de vapor marca Locomobile, de l'any 1899, el SEAT 600 de l'any 1957, el Biscuter de l'any 1955 o l'avió Fairchild de l'any 1932, entre altres. La visita inclou el funcionament de la maqueta ferroviària de Joaquim Gili, restaurada pel Club Ferroviari de Terrassa. La maqueta ferroviària consta de 400 metres lineals de via amb 100 canvis d'agulla i disposa d'un parc ferroviari d'uns 200 vagons, entre els de passatgers i els de mercaderies.

Els impulsors de l'invent de la bicicleta foren els germans Michaux al 1861. Aquest és un model que presenta molta similitud amb el velocípede fabricat pels dos inventors francesos.

Al 1904 es constitueix a Barcelona una nova societat denominada La Hispano-Suiza Fábrica de Automóviles, S.A. la qual es va convertir en la gran indústria automobilística del país. El biscuter va ser fabricat per l'empresa Autonacional Biscuter Voisin a Sant Adrià del Besòs. Gairebé uns 5.000 biscuters es van fabricar des dels anys 1951 al 1958.

Del material d'aviació que s'exposa, volem destacar l'avió Fairchild model R.24, amb motor Ranger, construït l'any 1932 als Estats Units i els motors d'aviació d'estrella Elizalde i de doble V Hispano Suiza, fabricats al nostre país.Durant la primera meitat del segle XIX es consolida l'ús de la màquina de vapor com a primera font d'energia. Com una de les seves aplicacions, es feien diverses temptatives de construir

vehicles de vapor per carretera que, en alguns casos, tingueren sort. El motor de vapor es mantingué fins al 1920. L'impuls, però, de l'automòbil es va realitzar gràcies al motor d'explosió que, en pocs anys, desplaçà la màquina de vapor en tots els camps. A partir de 1880 es desenvolupa el motor d'explosió aplicat a usos industrials i a la locomoció. Alemanya es situa com a capdavantera de la indústria automobilística gràcies als treballs realitzats per Carl Benz i Gottlieb Daimler. L'any 1886, Daimler, per un costat, es situa en un carruatge de quatre rodes un motor d'explosió monocilíndric, d'un cavall, de fabricació pròpia. Simultàniament, Benz, per la seva part, dissenya un tricicle equipat amb un motor de quatre temps de 984 cm3, derivat del motor de gas pobre que ell fabricava.

L'any 1907 els Estats Units entraren de ple en el món de l'automòbil; mentre que a Europa es produïren cotxes de luxe, la filosofia que s'imposà en aquell país va ser la de construir-ne grans quantitats a preus assequibles a l'abast d'una extensa classe mitjana. Henry Ford va ser el fabricant que va sobresortir en el camp de la producció. Instal·la la seva planta de fabricació a Detroit on hi implanta la fabricació en sèrie. L'automòbil que el va portar a l'èxit va ser el model Ford T del qual se'n van fabricar més de 15 milions. Gràcies a ell, uns amplis sectors de la societat americana van poder motoritzar-se.

A Catalunya, Francesc Bonet i Dalmau, enginyer industrial i fabricant del ram tèxtil, va patentar i construir, l'any 1889, el primer vehicle amb motor d'explosió. L'any 1901 es matriculen els primers automòbils a l'estat espanyol i el 1904 Damià Mateu, Francesc Seix i d'altres coneguts barcelonins funden La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, S.A..

Aquests són exemples de transports que vam veure:

Camions de bombers al Museu de la Ciència i Exemplar de Citröen 2CV. de la Tècnica.

Pels que hi vulgueu anar... aquest és l’horari de la visita guiada al museu Aitor Fernández

El futbol és un esport molt sacrificat encara que no ho sembli gens. El Futbol es divideix en nou categories. Aquestes són les categories; “currikis”- Prebenjamins- Benjamins- Alevins- Infantils- Cadets- Juvenils- Amateurs- Veterans. Cada categoria té un temps i una edat determinada.

- Els “currikis” són nens entre cinc i sis anys, es diuen currikis perquè són nens molt petits.

- Els Prebenjamins són nens entre sis i vuit anys d’edat, aquests nens ja participen en lligues federades.

- Els Benjamins són nens entre vuit i deu anys.

- Els Alevins tenen entre els deu i els dotze anys.

- Els Infantils ja tenen tretze i catorze anys d’edat. Els nens de tretze anys són nois de 1r any. I els de catorze són de 2n.

- Els Cadets arriben a tenir uns catorze i quinze anys. Els nens de catorze anys

són jugadors, Cadets de 1r any. I els de quinze anys són de 2n any.

- Els Juvenils són més diferents

a les altres , tenen tres edats diferents, hi ha el juvenil de primer any, el de segon any i el de tercer any.

- Els Amateurs també són força diferents a totes les altres. En aquesta categoria

pots jugar entre els 18 fins al 30 anys. No té edat.

Ara que ja he explicat més o menys les categories i les edats, us explicaré les divisions diferents que hi ha.

Quan comences una lliga amb la categoria que sigui, començaràs sempre en Segona Divisió, si quedes campió de lliga pujaràs a una altra lliga que és la de Primera Divisió. En aquesta lliga és diferent perquè si arribes a quedar campió de lliga hauràs de fer una “promoció” però pujar de categoria. La promoció es basa en què el campió de cada grup s’enfronta amb el dels altres, el que guanya tots els partits puja de categoria, pujaries a Preferent. Una vegada que estàs a Preferent, ja és més difícil, perquè allà els equips són més bons. Però si quedes campió en aquesta lliga ascendeixes a una lliga que es diu Divisió D’honor. En aquesta lliga t’enfrontes amb els millors equips de Catalunya. Després hi ha Amateur, hi existeix la categoria que es diu amateur 3r regional, si arribes a ser campió de lliga puges una categoria més, puges a 2n

regional, es basa tot amb el mateix si arribes a ser campió de lliga o com a mínim segon de lliga pujaries a 1ra regional, i amb aquesta passa el mateix, Després d’aquesta ve Preferent Regional, aquí hauràs de fer una promoció per poder arribar a Primera Catalana. A primera Catalana també cal fer el mateix, has de realitzar la promoció per pujar a 3ra divisió, en aquesta lliga hi ha gent que arriba a viure del Futbol. I si guanyes promociones

per pujar de categoria, pujaries a 2na Divisió B, en aquesta lliga arribes a cobrar uns 3.000 € mensuals. Si puges de categoria pujaries a a 2n divisió A, aquí sí que et guanyes bé la vida, arribes a cobrar uns 20 milions a l’any. I si ascendeixes de categoria seràs professional, Aquí cobraries uns 3,000.000 €, i molt més. Aquí acabo perquè no hi ha més categories.

Brian Gil Ruiz

SINOPSI L’autor d’Eragon és Christopher Paolini i és dels Estats Units. L’idioma original del llibre és l’anglès i el títol original és Eragon. La sèrie de llibres es diu “El Legado” i és un trilogia de novel·les fantàstiques. Són: Eragon, Eldest i Brisingr respectivament en l’ordre cronològic. El número de pàgines del primer (Eragon) es de 544 i es va publicar el 26 d’agost de 2003. Aquesta història transcorre en el fictici territori d’Alagaësia. Quan Eragon troba una mena de safir de grans dimensions, mentre està caçant al bosc, pensa que la seva sort ha canviat. Ell, un noi que viu en una modesta granja amb el seu oncle Garrow i el seu cosí Roran, creu que així podrà comprar carn a Sloan, el carnisser de Carvahall (el seu poble natal) per poder passar el fred de l’hivern. Però aquest, a la fi no la compra perquè prové de les sinistres muntanyes de les Vertebrades. Una nit la gemma s’obre i d’aquesta surt una dragona. Eragon, dedueix que és un ou de drac. El nom de la dragona serà Saphira. D’aquesta manera, Eragon es convertirà en un Genet de Drac. Mantindrà a Saphira en secret, aliè a la persecució que el despòtic rei Galbatorix ha iniciat per recuperar l’ou. Aconsegueix evadir els ra’zac, i juntament amb l’ancià narrador d’històries del seu poble Carvahall, Brom, emprèn un viatge lluny de la seva terra natal, cap a un món que desconeix. Brom entrenarà el Jove i la dragona en l’ús de la màgia i en el combat, de cara al seu següent enfrontament amb els ra’zac. Temps després Eragon descobreix que Brom va ser un Genet de Drac. A la vegada, els sons d’Eragon sobre una bella jove torçaran el seu camí per rescatar-la del seu captor, Durza, un Sombra, el més perillós dels servents de Galbatorix. El llibre es molt bo, segons el meu parer. La història pot semblar una mica avorrida al començament, sobretot a les primeres pàgines, on comenta tota la història de l’ou i no hi ha acció, però enganxa a cada minut que el vas llegint desprès d’això. Està carregada d’acció i novetats en cada capítol, que fa que no puguis parar de llegir i que l’acabis en tres dies. És un relat ple de personatges i aventures, situats en un món medieval fantàstic, però quasi tothom que ha vist la pel·lícula després de llegir el llibre coincideix amb el següent: la pel·lícula no s’assembla al llibre. Moltes coses no surten en aquella i hi ha infinitat de detalls que s’han passat per alt i es nota massa. A continuació donaré alguns detalls sobre aquesta manca de semblança amb el llibre:

• En el llibre, Eragon cuida la dragona durant molts mesos i en la pel·lícula la dragona surt de l’ou i creix en cinc minuts i neix sabent volar. Al llibre aprèn poc a poc, a causa de que caça ratolins i altres mamífers petits per alimentar-se.

• Quan maten l’oncle d’Eragon, el porta al poble i allí intenta lluitar contra la mort i al final mor; en canvi, a la pel·lícula mor a la casa, cremat per foc, mentre que en el llibre els ra’zac li llencen àcid.

• Quan Eragon i Brom surten del poble s’encaminen cap a una ciutat a vora del mar, Teirm, on troben un home-gat i una bruixa (que troben més tard a diversos llocs d’Alagaësia, sempre acompanyada de la seva mascota, l’home-gat). En aquesta ciutat, també troben un antic amic d’en Brom, i Eragon descobreix que van ser els que van robar l’ou de drac a Galbatòrix i el van portar a la capital elfica. A més, busquen informació sobre els ra’zac per poder trobar el lloc on s’amaguen.

• A la pel·lícula no surten nans, mentre que en el llibre, tota la cadena muntanyosa del sud-est és plena de ciutats de nans, que també ajuden a lluitar contra els que ataquen Farthen Dûr.

Aquestes són algunes de les diferències entre la pel·lícula i el llibre, però n’hi ha moltes més.

Juan A. Nepormoseno

Un món de Televisió Un dels hobbies més abundants per les persones és veure la televisió. Es pot dir que la televisió ha estat un dels invents més importants en la història. A la televisió actual la programació més destacada són les sèries. Majoritàriament la major part de l’audiència d’aquestes sèries està formada pels joves. Segons la sèrie pot canviar l’edat del públic. Les més vistes són les de “joves”.

Hi ha molts canals on emeten bones sèries, però en la meva opinió, els millors canals on programen les sèries amb més audiència són “Antena3”, “Telecinco” i “Cuatro”. El problema amb la programació de la televisió és que, segons els joves, fan les sèries que més els agraden el mateix dia i a la mateixa hora. Les sèries de televisió, les emeten per les nits normalment. Aquesta taula mostra les sèries de més audiència a les nits.

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge C.S.I “Los

serrano” “Sin tetas no hay paraiso”

“supervivientes”

“Tú si que vales”

“La noria” “Aída”

“Física o quimica”

“Los hombres de Paco”

“Esta casa era una ruina”

“Sin rastro” “Donde estás corazón”

-Los simpsons cinematrix

“El peliculón”

“Tienes talento”

-“House” “La Anatomía de Grey”

“Cuenta atrás” “Callejeros” “S.O.S adolescentes

“cine cuatro”

“The Closer”

Els estudis fets per professionals expliquen la programació que agrada més. -A les noies, els agrada més les sèries d’actualitat, tracten sobre la vida dels joves en un institut, per exemple,Física o Química, programes com Supervivientes, Gran Hermano, Operación Triunfo, Fama a bailar..., sèries de metges com House,Anatomía de Grey... -Als noies, els agrada més les sèries policíaques com per exemple Los hombres de Paco i sèries d’investigacions com C.S.I, Sin rastro... Els programes de participació, exhibició com Tu si que vales, Tienes talento,Callejeros... són seguits per tots els públics. Aquestes dades són aproximades, perquè cada persona té un gust diferent.

El que sí que és obvi és que cada vegada la programació de televisió és millor. I cada nova sèrie o programa que surt té moltes possibilitats de triomfar i de què el públic reconegui el treball dels protagonistes i dels que hi participen. Encara que si el programa o sèrie és dolent o no està del tot ben preparat, els públic no triga gens a rebutjar-los. L’últim que té la paraula és el públic. És la peça més important del món de la televisió. Si no hi ha audiència no hi ha res. Lorena Riquelme Martínez 4t B

(Foto de la pel·lícula “REC”)

Aquest any hi ha hagut dues pel·lícules espanyoles que han tingut molt d’èxit, tot i que el cinema espanyol estigui en crisi. “REC” i “El Orfanato” són dos films que sorgeixen de directors catalans, però entre les dues hi ha hagut una diferència: “El Orfanato” ha comptat amb molt de màrqueting; en canvi, “REC”, tot i no haver estat tan esbombada, és un projecte molt més innovador que nos pas “El Orfanato”, Però, malauradament, l'Acadèmia de Cinema Espanyol es queda amb la dolenta. Són dues molt bones pel·lícules. Però “REC”, la de Jaume Balagueró i Paco Plaza, assoleix uns nivells d’intensitat que et fan botar del seient. En el seu primer cap de setmana han recaptat més de milió i mig d’euros, això significa que més de 263.000 espectadors l’han vista. Un autèntic film de terror.

En “REC” destaquen les escenes més “gores” i de nervis, barrejades amb moments molt còmics. Això aconsegueix que passis de fer bots de la butaca a fer-te un fart de riure gràcies a la pujada d’adrenalina. “El Orfanato” és una bona pel·lícula. Amb un guió molt original, i una Belen Rueda impressionant en el seu paper. La història està molt ben lligada i el desenllaç molt ben tractat, però trobo a faltar més tensió en aquest film. És un terror més clàssic. Si “REC” la comparem amb “El Orfanato”, crec que “REC” aconsegueix ser una pel·lícula de terror autèntic. Està clar que “REC” surt guanyadora.

(Foto de la pel·lícula “El Orfanato”)

Laura Ontiveros Peña 4-D

Què és una il·lusió òptica? Aquí podem observar la mateixa il·lusió Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. A continuació et presentem unes il·lusions òptiques fantàstiques. Què hi veus? El rostre d’un indi al vent? O veus a un esquimal donant-te l’espatlla? Vegis el que vegis tranquil , aquesta il·lusió òptica no deixa s seqüeles ni conté missatges subliminals.

Mira fixament el puntet del centre del dibuix… Ara allunya i apropa el teu cap sin perdre de vista el punt… Els elements que la envolten giren entre si a la velocitat del teu cap!!

A veure si és veritat que a l’ escola et van ensenyar a contar. Prova a dir-me quans punts negres hi ha en aquesta il·lusió... perquè n’ hi ha, veritat? Doncs, NO, no n’hi ha cap. Tots són blancs.

Si mires bé, veuràs que no és una espiral, sinó cercles independents. Una il·lusió òptica immillorable.

Laura Ontiveros Peña