Index3

Els audiovisuals a l’aulaEl vídeo. Estratègies i recursos didàctics

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Autors:Xavier CasaponsaAlbert CriadoLlorenç GuaschRoger LlovetJordi RodríguezNicolás TorresAnna VeraRaquel Vidal

Coordinació:Roger LlovetAurora MaquinayAnna Vera

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Edició: Servei de Difusió i PublicacionsCoordinació de la col·lecció: Programa de Mitjans Audiovisuals. PMAV1a. edició: març 1999Disseny de la coberta: OlisonDisseny i maquetació: SATOC Disseny GràficIl·lustracions: Pau Arregui

Dipòsit legal: B-?.???/98

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

3

Índex

Pròleg

Introducció

Conveniència de la integració del vídeo en el Projecte curricular de centre

Activitats sobre l’aprenentatge del vídeo com a mitjà19 Presa de contacte

• Mirar-se pel monitor i mirar a través del monitor• Com són els aparells• Autogravar-se• Jugar a fer “tele”

28 L’enquadrament• Límits del quadre i profunditat de camp• Relativitat de les dimensions• Angulació i punts de vista• Formes narratives i expressives (plans)

48 Els moviments52 El so56 El muntatge

• Concepte i tipus de muntatge• El temps i el seu ritme

61 Recursos• Els trucs i altres jocs• Els decorats• Els títols i crèdits

Orientacions i passos tècnics per a la producció d’un videograma81 Abans de la producció84 Durant la producció

• Normes bàsiques91 Després de la producció

• Editem• Sonoritzem

95 Edició de vídeo per ordinador i vídeo digital

5

7

11

79

17

Els audiovisuals a l’aula

4

Activitats sobre el vídeo com a mitjà d’expressió101 L’entrevista i l’enquesta105 El debat i la taula rodona108 Un noticiari112 El reportatges116 El documental 1120 El documental 2124 Publicitat

• Analitzar un espot publicitari• Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió• Canviar les imatges d’un anunci gravat de la televisió• A partir d’un tema o idea determinada fer el guió i la filmació d’un anunci

133 Videoclip136 Dramatitzacions142 Videocarta145 Videorevista/televisió enllaunada148 Videoanimació

• Visionem una animació• La llibreta animada• La màgia de l’animació• Animació de figures planes• Animació d’objectes• Animació amb persones (pixelació)• Animació amb plastilina

Altres usos didàctics i d’organització del vídeo com a mitjà167 Utilització del vídeo com a font documental. Metodologia del visionat172 Utilització del vídeo com a eina d’observació178 Organització i funcionament d’una videoteca a l’escola186 Reporters i reporteres d’escola. Una proposta de treball i d’organització del vídeo

en els centres educatius

Infraestructura, materials i connexions193 Materials, característiques dels aparells i configuracions200 Esquemes de connexions206 Espais

Annexos211 Plantilles (guions, full de minutatge, etc.)

Fonts d’informació221 Bibliografia223 Videografia

165

99

191

219

209


5

Pròleg

Conscients de la importància dels mitjans audiovisuals a la societat actual, el Departa-ment d’Ensenyament, mitjançant el Programa de Mitjans Audiovisuals, vol facilitar la tascadels ensenyants i posar al seu abast recursos escrits i audiovisuals. Aquests materials mos-tren diversos procediments d’actuació a l’escola perquè els alumnes aprenguin a interpre-tar els missatges audiovisuals i, al mateix temps, perquè construeixin les seves pròpiesimatges.

Els materials escrits, i els vídeos que formen la col·lecció ”Els audiovisuals a l’aula”,tenen com a objectiu contribuir a l’aplicació de l’eix transversal de l’educació audiovisualen totes les etapes educatives.

Al llarg de la col·lecció trobareu activitats i suggeriments relacionats amb tots els aspec-tes de l’educació audiovisual. Desitgem que aquest conjunt de propostes enriqueixi lavostra tasca diària.

Maria dels Àngels González EstremadDirectora general d’Ordenació Educativa


7

Introducció

Tothom sap que els centres educatius han estat, tradicionalment, un espai fonamentalper a la transmissió d’informacions i, alhora, un espai per a la comunicació. Aquesta trans-missió d’informacions es basava, fins fa poc, en la comunicació verbal. Tanmateix, durantles últimes dècades d’aquest segle s’ha produït un canvi tan espectacular com el que vasucceir quan l’escola va substituir el sistema comunicatiu oral per la comunicació escrita.En aquells moments, això va suposar un replantejament dels objectius i les metodologiesa emprar en el sistema educatiu.

Amb l’aparició dels mitjans audiovisuals (MAV) veiem que el context comunicatiu estàmés mediat pel llenguatge no verbal que pel verbal, la qual cosa ens obliga a replantejari adequar els currículums escolars a aquesta nova situació.

És evident que la influència dels mitjans audiovisuals és especialment forta entre elnostre alumnat. Rols que fins no fa gaire depenien, bé o malament, d’una manera fonamen-tal de la família i en menor grau dels centres educatius (ideologia, valors i contravalors,comunicació, companyia, etc.), cada cop són més assumits per la televisió, sobretot, i peraltres mitjans audiovisuals en general. De fet, el medi en què viuen aquestes generacions,s’eduquen, etc. està mediatitzat clarament pels mitjans audiovisuals. Aquests no són no-més un instrument per conèixer la realitat, sinó que –en gran manera– esdevenen aquestamateixa realitat. Tot indueix a pensar, a més, que en un futur molt immediat, amb la “revo-lució multimèdia”, la seva presència serà encara molt més important.

Si els mitjans de comunicació són avui tan poderosos que influeixen sobre la realitati poden fins i tot arribar a modificar-la, és evident que influeixen igualment sobre l’escola,la qual forma part d’aquesta realitat.

Per tant, si acostumem el nostre alumnat a rebre informació mitjançant els estímulsaudiovisuals, assegurem una millor fixació del seu aprenentatge i afavorim, al mateixtemps, el desenvolupament total del seu pensament.

Així doncs, els centres educatius han de potenciar l’educació en la comprensió, l’anàli-si, la producció –l’alfabetització, en definitiva– de la imatge i dels mitjans audiovisuals.

L’anàlisi té sentit, per bé que només fos per ajudar que el nostre alumnat no esdevin-gués del tot un consumidor indefens i acrític enfront del bombardeig massiu, sistemàtic ipoquíssimes vegades objectiu dels mitjans de comunicació. I per potenciar, igualment, laproducció de missatges audiovisuals, tal com es potencia la producció de missatges ver-bals. L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura no es pot reduir, avui, al llenguatgeverbal. Cal aprendre a llegir i a escriure les imatges i els sons, perquè el llenguatge audio-visual està tan arrelat a la realitat dels nostres infants i joves que no és possible prescindir-ne si volem partir dels seus interessos i no girar l’esquena al present.

CaracterístiquesAquesta obra és, sobretot, de tipus pràctic. En cap moment pretenem transmetre només

uns coneixements teòrics sobre el vídeo (en aquest sentit, ja hi ha una nombrosa bibliogra-fia que tracta del tema des de perspectives distintes), sinó arribar a aquests coneixementscentrant-nos en una sèrie de pràctiques i activitats que l’alumnat ha de dur a terme. En tot


8

cas, serà a partir de la seva pròpia experiència que els alumnes (i en més d’un cas també elprofessorat) arribaran a continguts o coneixements més teòrics.

Les diverses propostes d’activitats pretenen ser una programació completa i coherentde l’aprenentatge tant del llenguatge com dels aspectes tècnics del vídeo com a mitjà.En conseqüència, el més correcte o lògic seria dur-les a terme totes i d’una maneraseqüenciada al llarg de diferents cursos. Ara bé, creiem així mateix que les diferents activi-tats que es proposen són prou obertes i independents entre si, de manera que cada mestreo professor podrà fer-ne les seleccions o adaptacions oportunes en funció de les moltesvariables –característiques dels nostres alumnes, temps que podem dedicar al tema, mate-rial i espais de què disposem, etc.– que es donen en els distints centres educatius.

Pel caire obert d’aquestes activitats i perquè ens referim a un alumnat del qual elsautors desconeixem les característiques i el grau de coneixements, ens limitem a donarunes orientacions respecte a l’edat i deixem al bon judici de cada mestre o professor definira quin Cicle de Primària o ESO cal aplicar les activitats que s’exposen.

Des d’aquesta perspectiva “pràctica”, pensem que –en la majoria de casos– al professo-rat que vulgui portar a terme aquestes experiències només li calen uns coneixements moltbàsics del mitjà videogràfic. En moltes de les activitats, professorat i alumnat poden avan-çar conjuntament –cadascú, és clar, exercint-hi el seu propi paper– en el seu aprenentatge.

Hem procurat, també, que sempre que fos possible –i creiem que ho ha estat en lamajoria d’activitats que presentem– l’aprenentatge que es proposa fos el més atractiu, lúdici creatiu per a l’alumnat, sense renunciar al màxim rigor pel que fa a l’aprenentatge detècniques i continguts.

Les diverses activitats que es proposen pretenen incidir, ja d’una manera unívoca, jad’una manera interrelacionada, en tres aspectes educatius:

• Formar en la lectura analítica i crítica de missatges videogràfics.• Formar en l’ús del vídeo, tant des d’una perspectiva tècnica (les característiques i elfuncionament d’eines i aparells ), com en les característiques específiques del llenguat-ge de la imatge.• Facilitar l’aplicació del mitjà videogràfic a altres matèries –curriculars o no– per talde potenciar-ne la finalitat educativa.1

Les activitats s’adrecen sobretot a l’Educació Primària, però, per les seves característi-ques, es poden adequar a altres nivells, especialment l’ESO, o altres tipus de formació:tallers de vídeo, esplais que vulguin treballar aquesta qüestió, etc.

La majoria de propostes de treball que presentem són aplicables a diferents àrees delcurrículum i, en alguns casos, són de tipus interdisciplinari. La majoria, per raons de lescaracterístiques específiques del mitjà videogràfic, també estan pensades per realitzar-se enpetits equips de treball.

Una altra característica d’aquest llibre és que la totalitat de les activitats i experiènciesque es presenten s’han dut a terme –o s’hi estan duent– per part dels mateixos autors queles proposen i expliciten. No es tracta, doncs, de plantejaments teòrics o ideals, sinó que aldarrere hi ha l’experimentació en centres educatius de tipologies ben distintes, tant pel quefa al perfil sociològic del centre, com a l’edat i la psicologia de l’alumnat.2

1. Incidim d’una manera especial en els dos darrers apartats, no pas perquè en menystinguem el primer —ben al contrari—,sinó perquè actualment el mercat bibliogràfic ofereix moltes obres didàctiques per potenciar l’anàlisi fílmica, publicitària,etc., en canvi, hi ha un buit important quant a materials didàctics sobre nens i nenes creadors i productors de vídeos.

2. Algunes d’aquestes experiències estan recollides dins la colecció de vídeos “Els audiovisuals a l’aula”, editada pel PMAVdel Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.


9

Estructura del llibreL’ obra s’organitza en diferents blocs, que, és clar, s’interrelacionen entre si.• Partim d’un document –CONVENIÈNCIA D’INTRODUIR EL MITJÀ VIDEOGRÀFICAL PCC– en què justifiquem aquesta necessitat i fem propostes concretes d’organitza-ció per tal de poder-ho portar a la pràctica.• El bloc següent estructura les activitats a desenvolupar amb l’ alumnat:• ACTIVITATS SOBRE L’APRENENTATGE DEL VÍDEO COM A MITJÀ, que presentauna sèrie d’activitats per familiaritzar-se amb el mitjà, tant respecte al llenguatge, comals aspectes tècnics més bàsics.• El bloc d’ACTIVITATS SOBRE EL VÍDEO COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ presenta unasèrie de propostes d’ús del mitjà que són aplicables a les diverses àrees curriculars.Per facilitar-ne l’aplicació, en alguns casos presentem exemples del desenvolupament

d’algunes experiències concretes.• Un altre bloc temàtic, ALTRES USOS DIDÀCTICS I D’ORGANITZACIÓ DEL MITJÀVIDEOGRÀFIC, està format per una sèrie d’orientacions referents a altres usos didàc-tics del mitjà i propostes d’organització.• Finalment, hi trobareu un bloc d’ORIENTACIONS I RECOMANACIONS referides aaspectes de tipus tècnic, materials bàsics, etc.• Pel que fa a la BIBLIOGRAFIA I VIDEOGRAFIA, ens remetem sempre a la general,ordenada temàticament al final del llibre.Tant al bloc de les ACTIVITATS SOBRE L’APRENENTATGE DEL VÍDEO COM A MIT-

JÀ, com al de les ACTIVITATS SOBRE EL VÍDEO COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ, hi respec-tem quasi bé sempre l’estructura següent:

• TíTOL DE L’ACTIVITAT.• PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT: explicació breu sobre el contingut de l’activitat quees proposa; en alguns casos s’indiquen objectius o aclariments entorn de l’activitat.• EDAT recomanable a partir de la qual es pot desenvolupar la proposta de treball.• DURADA APROXIMADA.• Manera més apropiada de fer l’(els)AGRUPAMENT(S) DE L’ALUMNAT per dur aterme l’activitat.• MATERIAL necessari; n’indiquem, també, el recomanable o l’opcional.• ESPAI adequat per desenvolupar l’activitat.• DESCRIPCIÓ DETALLADA DE L’ACTIVITAT, on s’explica pas a pas tot el procés aseguir.En alguns casos –en funció de les característiques de l’activitat– ens referim, també, a:

• activitats prèvies d’aprenentatge.• el procés de l’activitat desglossat en un abans, un durant i un després.

En la majoria de casos exposem un o diversos exemples concrets experimentats pelsautors i el seu alumnat.• En algun cas la proposta es complementa amb ALTRES POSSIBILITATS O SUGGERI-MENTS.


11

Conveniència de la integració del vídeoal Projecte curricular de centre


13

L’escola no és un gueto aïllat que funciona independentment de la societat. L’escola had’estar oberta a les innovacions i els canvis tecnològics que la societat va generant, disposa-da a integrar noves tecnologies com ara el vídeo.

El llenguatge de la imatge és un llenguatge que vehicula la nostra cultura, la nostravisió del món, de l’home i de la dona. Proporciona valors que esdevenen referències bàsi-ques de la realitat per als receptors. La joventut receptora no se n’escapa, d’aquesta in-fluència.

El llenguatge audiovisual s’ha de conèixer per ell mateix, és a dir, s’han de conèixer icomprendre els seus codis narratius, perquè és una nova manera d’expressar-nos i decomunicar-nos que pot complementar i reforçar l’aprenentatge d’altres llenguatges.

Una conseqüència del que hem dit abans, igualment important, seria preparar l’alum-nat perquè sigui capaç de reaccionar davant de la quantitat d’estímuls publicitaris i davantde tota la informació que poden arribar a rebre, perquè no hi mantinguin una actitud passi-va, conformista i exclusivament receptiva.

És evident, doncs, la necessitat d’integrar els mitjans audiovisuals al PCC com a eixtransversal, es tracta d’una necessitat prevista des de la mateixa LOGSE; al PCC, hi ha dequedar molt clar:

• Els objectius generals de la matèria• Els continguts

- propis del mitjà- procediments- actituds, valors i normes

• La seqüenciació dels continguts per nivells• L’organització

- horaris- espais- distribució dels recursos

• El responsable dels mitjans audiovisuals i les seves funcions• El pressupost• La metodologia• Els criteris d’avaluacióAmb tot això arribaríem al punt i final d’un procés que, en general, comença quan

algun membre de l’equip docent amb una certa formació i pocs recursos s’anima a iniciaralguna experiència. És convenient presentar al claustre les reflexions i el resultat del treballrealitzat per mostrar la necessitat d’abordar el procés d’ensenyament-aprenentatge delsmitjans audiovisuals i de determinats mitjans audiovisuals: el vídeo, per exemple. El su-port de l’equip pedagògic és molt important per consolidar la introducció i el treball delsmitjans audiovisuals a l’escola.


14

Propostes com ara aquestes:• La utilització freqüent de documents videogràfics didàctics o comercials en les àreescurriculars.• L’ús del vídeo com a testimoni del gran nombre d’esdeveniments que es van produinta l’escola.• El vídeo per gravar alguns projectes de treball.• La creació de tallers de vídeo.• L’organització de reporters escolars de vídeo.• L’organització i creació de la videoteca.• La iniciativa de treballar el vídeo proposada per l’equip de gestió, per alguns departa-ments, per membres del claustre.• La necessitat de disposar d’una televisió escolar.• El fet de recollir en format videogràfic alguns dels treballs realitzats a l’escola que,malgrat l’esforç, tenen una vida massa efímera.• Possibilitar que els alumnes puguin presentar els treballs en suport videogràfic.• La utilització del vídeo com a eina d’observació que ens ajuda a modificar o a reforçarla tasca educativa.• L’ús de la càmera per observar activitats i processos determinats (l’esbarjo, dissecci-ons, etc.).• Més propostes d’aquest tipus poden possibilitar la introducció i el desenvolupamentdel vídeo a l’escola.

Començar una experiència de treball en vídeo, encara que es tingui molt clar, és quel-com que comporta un cert desànim inicial, ja que:

• es pensa que el material és insuficient• sovint no se’n té la formació necessària• els problemes tècnics trenquen massa vegades el ritme i l’aprofitament de les sessionsde treball• cal esmerçar-hi un temps considerable per obtenir resultats poc visibles• alguns companys poden valorar poc el treball fet

L’experiència ens demostra que val la pena dur a terme aquest esforç, perquè:• és important iniciar el treball d’alfabetització de la imatge• els alumnes responen amb una gran motivació i interès• dominen i manipulen ràpidament els aparells• provoca iniciatives per part dels alumnes• s’aconsegueix elaborar treballs molt creatius• es poden abordar els aprenentatges des d’un punt de vista lúdic i, alhora, molt real• es fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes• se superen dificultats expressives i de timidesa• es globalitza l’aprenentatge mitjançant altres matèries• es reforça l’aprenentatge d’altres matèries• es fomenta el treball en grup i l’actitud cooperativa• es fomenta la relació interclasses


15

Quan s’inicia la introducció del vídeo a l’escola, com s’ha dit abans, s’hi ha de fer parti-cipar la resta dels components del claustre que encara no ha descobert les possibilitatsd’aquest mitjà perquè s’impliqui en els nivells que cadascú cregui convenient.

Es tirarà endavant el procés mitjançant la creació d’una Comissió d’Àudiovisuals.La Comissió d’Àudiovisuals estaria formada pels professors interessats en la matèria.

D’aquesta comissió podria escollir-se’n el responsable dels mitjans audiovisuals a l’escola,un responsable que exerciria unes funcions pròpies i unes altres de compartides amb laresta de persones de la comissió.

Funcions del responsable de la Comissió d’Audiovisuals:• Potenciar la introducció dels mitjans audiovisuals al PCC.• Crear la necessitat a la resta de companys de conèixer la cultura audiovisual.• Proposar que els mitjans audiovisuals es treballin dins l’horari lectiu i la seva organit-zació horària corresponent.• Proposar un espai fix per instal·lar-hi alguns mitjans audiovisuals.• Proposar i portar a cap experiències de treball amb els mitjans audiovisuals.• Formar i assessorar els professors del centre mateix.• Impartir les classes o els tallers d’audiovisuals.• Coordinar els treballs amb mitjans audiovisuals que es facin al centre.• Aportar novetats tecnològiques i noves experiències educatives.• Proposar que el centre destini dintre del pressupost una partida per a audiovisuals.• Fer propostes de finançament (concursos, projectes, etc.).• Responsabilitzar-se del manteniment del material:

- inventari,- bateries,- cintes,- netejar aparells,- notificar les reparacions.

• Fer propostes sobre possibles compres de material.• Elaborar la programació d’audiovisuals.• Elaborar els criteris d’avaluació.• Coordinar-se amb altres centres de la zona que també estiguin efectuant experiènciesamb els mitjans audiovisuals.• Promoure l’organització i l’ús de la videoteca: classificar els documents, buscar mèto-des per ampliar la quantitat de documents, tenir cura i conservar els vídeos originals,idear un sistema de préstec de determinats documents, etc.

Documents

Index3