INDICADORS BÀSICS

INDICADORS BÀSICS

Camí des Castell, 28 Maó (Menorca) Tel. 971 35 15 00 Fax. 971 35 16 42 [email protected] - www.obsam.cat

VII. b. 1. CARACTERÍSTIQUES DE LA FLOTA PESQUERA A MENORCA 1996 – 2010 Font: Confraries de pescadors de Maó, Ciutadella i Fornells A Menorca l’activitat pesquera s’arreplega al voltant de les confraries de pescadors de Maó, Ciutadella i Fornells. Les unitats productives mantenen l’estructura de petites empreses de caire familiar on el propietari dels mitjans de producció (armador) participa directament en el procés productiu. En l’aspecte comercial, els productes pesquers es destinen a l’abastiment del mercat local encara que una petita part s’exporta a la península. En els darrers 30 anys s’ha donat una continuada millora de la tecnologia de la pesca tant pel que fa als materials construcció de les embarcacions, al motor i als elements de situació, navegació i comunicació, així com als mateixos ormeigs i equips de pesca. El sector pesquer menorquí no s’ha mantingut al marge d’aquesta evolució tecnològica i des de mitjans dels ’90 ha anat modernitzant i/o renovant part de la seva flota mitjançant les subvencions provinents de la política pesquera comunitària. Aquesta política encaminada a reduir l’esforç pesquer i dimensionar la flota al potencial que tenen els recursos a poder renovar-se no ha tingut, aparentment, els efectes desitjats. Encara que s’hagi reduït la flota la capacitat pesquera dels vaixells segueix incrementant a causa del continu desenvolupament tecnològic i les millores en equipament que s’incorporen als vaixells ja existents donant lloc a una divergència entre els mitjans utilitzats per a capturar el recurs i els mitjans necessaris perquè aquesta tasca es realitzi de manera “òptima”. El desequilibri entre aquesta capacitat pesquera i la capacitat dels recursos pesquers per renovar-se suposa un ús no eficient dels recursos naturals i del capital i mitjans productius, incrementant els costos i reduint els ingressos. De tots aquests efectes se’n poden derivar conseqüències socioeconòmiques negatives. De cada vegada més es crida l’atenció en la necessitat de crear mesures de gestió eficaces que tenguin en compte el potencial pesquer dels ecosistemes i que integrin una flota moderna i ben dimensionada en relació als límits del recurs i al mercat que abasteix. En conseqüència, una bona gestió pot assegurar la supervivència de les poblacions i espècies marines comercials o no, la continuïtat del sector pesquer i la funció estratègica que té la pesca en l’àmbit de la seguretat alimentària de la societat.

INDICADORS BÀSICS


La pesca d’arts menors es desenvolupa en una franja que va de la costa fins aproximadament les 8-10 milles nàutiques. Les embarcacions normalment són de tipus llaüt no acostumant a sobrepassar els 10m d’eslora i construïdes amb fusta o poliester reforçat amb fibra de vidre. Els ormeigs utilitzats per aquesta flota són principalment les xarxes amb l’objectiu de capturar espècies com la llagosta, el moll o la sípia, i els palangres destinats a pescar anfós, déntol, pagre... Així i tot, la pesca d’arts menors és més aviat multiespecífica. La flota pesquera d’arts menors menorquina comptava l’any 2011 amb 66 embarcacions, 30 amb port base a Maó, 20 amb port base a Ciutadella i 16 a Fornells. Al llarg dels anys però el número d’embarcacions dedicades a aquesta modalitat de pesca (Fig. 1) ha

anat variant essent destacable la disminució que s’ha donat a la cofradia de Maó que ha passat de 68 embarcacions l’any 1996 a 30 el 2011. Aquest fet és causat primordialment per la davallada de pescadors a temps parcial, és a dir, pescadors que la seva principal activitat econòmica no és la pesca però que estan donats d’alta com a pescadors professionals. Pel que fa als ports de Ciutadella i Fornells, el número d’embarcacions s’ha mantingut més o manco estable durant aquest mateix període de temps. A Ciutadella aquest valor s’ha mogut al voltant de la vintena d’embarcacions mentre que a Fornells al voltant de la quinzena.

Fig. 1. Evolució del número d’embarcacions dedicades a la pesca d’arts menors a Menorca (1996-2011) per cofradies.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Núm. d'embarcacions

Evolució del número d'embarcacions dedicades a la pesca d'arts menors a Menorca (1996-2011)

Cofradia de Maó

Cofradia de Ciutadella

Cofradia de Fornells

INDICADORS BÀSICS


Fig. 2. Evolució de l’arqueig (en GT’s)* de les barques de bou de Menorca en el període 1995-2010. L’eix vertical de l’esquerra indica arqueig total i l’eix vertical de la dreta l’arqueig mig. La pesca d’arrossegament es dóna des de la plataforma a partir dels 50m de profunditat fins el talús mig entre els 700-800m de profunditat. Les barques construïdes en fusta o poliester tenen una eslora entre els 18 i 25m. Encara que sigui un tipus de pesca multiespecífica i amb un greu problema de selectivitat en forma de descarts que són tornats a la mar, les principals espècies objectiu i les zones de pesca són: calamar i moll a la plataforma, escamarlà i lluç al talús superior i la gamba al talús mig. Recentment, s’han incorporat noves tècniques per reduir l’impacta d’aquesta modalitat de pesca sobre els ecosistemes bentònics com són la malla quadrada al cop de la xarxa i un sistema de portes que no tenen contacte amb el fons marí.

L’any 1995 la flota d’arrossegament menorquina comptava amb 11 barques, 6 amb port base a Ciutadella i 5 a Maó, anant-se reduint fins a 7 l’any 1999 amb 4 a Ciutadella i 3 a Maó. Entre els anys 2002 i 2009 es dóna la renovació de part de la flota amb el desguàs de velles unitats i la incorporació d’unitats noves, més grans i modernes. L’evolució de l’arqueig mig (Fig. 2) constata el que s’ha exposat abans que des del 2002 aquest va augmentant a mesura que es va substituint una barca vella per una de nova, cada barca es substitueix per una de major capacitat. En total s’han renovat 5 de les 7 barques de bou. *(Gross Tonnage – GT). Unitat adimensional que fa referència al volum d’una embarcació.

0

10

20

30

40

50

60

70

0

100

200

300

400

500

600

Arqueig mig (GT's)

Arqueig total (GT's)

Evolució de l'arqueig (en GT's) de les barques de bou de Menorca (1995-2010)

Arqueig total (GT's)Arqueig mig (GT's)

INDICADORS BÀSICS


Fig. 3. Evolució del número d’embarcacions dedicades a la pesca d’arrossegament i d’arts menors, i del número de tripulants per a cada tipologia de pesca als diferents ports de Menorca (1978-2011).

Fig 4. Taula resum amb les diferents característiques de la flota pesquera menorquina actual.

Fig. 5. Comparació de les característiques de la flota pesquera menorquina entre els anys 1997 i 2011. Així com s’observa a la Fig. 3 al llarg dels anys hi ha hagut una dràstica disminució del número d’embarcacions de pesca però sobretot del número de tripulants o pescadors per embarcació. A la Fig. 4 es veu com l’arqueig mig de la flota d’arts menors de Maó és significativament més petit que el de Ciutadella o Fornells. Aquest fet ve donat pel major nombre de pescadors a temps parcial que hi ha a Maó i que utilitzen embarcacions amb menor arqueig i més velles que els pescadors a temps complet. De fet, si només es tingués en compte aquest darrer grup, l’arqueig mig seria de 2,1 GT’s entost d’1’6. La Fig. 5 mostra com s’ha donat una disminució del número d’embarcacions i de l’arqueig

INDICADORS BÀSICS


total, i el rejoveniment de la flota i l’augment de l’arqueig mig entre els anys 1997 i 2011.

Fig. 6. Estructura demogràfica dels pescadors menorquins l’any 2011. Un altre dels problemes al que s’enfronta el sector pesquer menorquí és el relleu generacional que posa en risc, si no canvia la tendència, el futur de la pesca a l’illa. L’escassa entrada de mà d’obra jove (Fig. 6) ocasionat per la duresa de l’ofici, llargues jornades de laborals, inestabilitat econòmica...fa que sigui un sector professional poc atractiu. Una mostra més d’això és l’edat mitjana dels pescadors menorquins que es situa amb 52 anys a Fornells, 48 a Maó i 47 a Ciutadella. * Fotos en blanc i negre de pescadors amb nanses i pescador fent una nansa pertanyen a Xavier Martín. Arxiu d’Imatge i So de Menorca.

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26

16-‐21

22-‐26

27-‐31

32-‐36

37-‐41

42-‐46

47-‐51

52-‐56

57-‐61

+ de 61

Núm. de pescadors

Grups d'edat (anys)

Estructura demogràfica dels pescadors menorquins l'any 2011

Documents

INDICADORS BÀSICS