Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
amb la victòria de l’isla-
misme polític a les urnes.
Què va passar? El llibre
¿Por qué se rebelan?, de
Sami Naïr, tracta de po-
sar llum sobre la fi d’a-
quest moviment i les se-
ves conseqüències.
La guerra civil a Síria
Aquestes conseqüències no van tardar en
aparèixer. Davant l’augment de les mani-
festacions, el govern siri va respondre vio-
lentament; això provocà que una part de
la societat civil, junt amb alguns sectors
de l’exèrcit, s'aixequés i comencés així la
lluita armada.
A l’inici del 2012, els grups rebels ja domi-
naven algunes localitats del país i al llarg
de l’any van continuar els combats. A Cu-
adernos de Homs, l’escriptor Jonathan Lit-
tell explica en primera perso-
na l’inici de la guerra, quan
va passar dues setmanes als
barris dels oposats al Règim.
Allà va viure la rebel·lió de la
ciutat d’Homs i les atrocitats
de les forces del govern.
LA GUERRA A SÍRIA
OCTUBRE 2015
BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº160
Durant les últimes setma-
nes hem sentit molt a par-
lar sobre la guerra de Síria
i sobre els refugiats. Per
això, L’Indiscret d’aquest
mes el volem dedicar al
conflicte siri.
La primavera àrab
La primavera àrab va començar a finals
del 2010, quan molts ciutadans es van
llençar al carrer per demanar llibertat i
democràcia. Tal com explica Ignacio Ál-
varez-Ossorio a Informe sobre las revuel-
tas árabes, els països àrabs compartien
diversos factors que van provocar les re-
voltes: els règims autocràtics que es per-
petuaven, la corrupció endèmica i la
imatge d’una democràcia falsa, que
ocultava la dictadura.
Tahar Ben Jelloun ens dóna una altra
perspectiva al seu llibre La
primavera árabe, en el qual
fa un recorregut per les revol-
tes de cada país i mostra la
revolució social dels joves.
Tot i així, al cap de dos anys,
aquesta revolució acabava
Més que una guerra
Per entendre millor la complexitat del conflicte, s’ha de conèixer la
complexitat geopolítica d’Orient Mitjà.
La Primera Guerra Mundial va provocar la desaparició dels grans im-
peris: el rus, l’austrohongarès i l’otomà. Els àrabs es van dissoldre en
22 estats, entre els quals estava Síria. Després d’independitzar-se de
les colònies, les nacions àrabs van intentar agrupar-se, però va ser en
va.
Ara, Aràbia Saudi, de majoria sunnita, i Iran, de majoria xiïta, lluiten
per liderar Síria. Ha esclatat de nou el conflicte sunnita-xiïta.
El avispero sirio, de Javier Solana, analitza aquest conflicte que ara
és ja més que una guerra civil.
na amb la tradicional i les
seves lletres són un cant a
la llibertat de les dones.
Una altra artista que bar-
reja la seva herència griot
amb les guitarres elèctri-
ques és Malouma, de Mauritània. A les
seves cançons no només reivindica els
drets de les dones, sinó que també criti-
ca les polítiques del govern i l’ordre soci-
al tradicional.
Nigèria
Passem al país més po-
blat d’Àfrica, Nigèria.
Allà un estil molt popular
és l’afrobeat de Fela Ku-
ti, i dels seus fills Femi i
Seun Kuti. Tot i així, Nigè-
ria té música per a tots els gustos, des
de la cantant Asa, fins a la cançó pro-
testa de Nneka.
Cap Verd
Per últim, recordarem una
de les grans cantants d’a-
quest continent, Cesaria
Evora. La seva música es-
taria dins de l’estil tradici-
onal de Cap Verd morna, al igual que
la música de Ildo Lobo. Un altre estil mu-
sical més jove és el batuque, de can-
tants com Lura o Mayra Andrade.
Anem cap al continent africà i
ens traslladem a l’altra banda, a
l’Àfrica de l’Oest. Per conèixer
una mica més aquesta zona, ens
apropem a la seva música. Des-
cobrirem com els sons africans
han anat canviant, conservant
les arrels.
Senegal
Probablement, un dels músics senegalesos
més coneguts a nivell internacional és
Youssou N’Dour, junt amb Ismael Lo. El seu
estil es denomina mbalax,
molt famós al país. Dins d’a-
quest estil hi ha algunes vari-
ants: el rap mbalax, de grups
com Daara J, o la salsa mba-
lax, de grups com Africando.
Malí i Mauritania
Molt a prop de Senegal, a Mali, trobem un
altre gran de la música africana, Salif Keita,
conegut com la veu d’or. No ens podem
oblidar d’altres artistes amb renom, com
Amadou et Mariam o Habib Koite, o de la
música tradicional de Ballake Sissoko, que
toca el kora, instrument típic
de Mali.
Cal destacar també Oumou
Sangaré, anomenada el ros-
sinyol de Mali. El seu estil
combina la música moder-
Reggae a Costa d’Ivori
El reggae també té molts adeptes a
l’Àfrica, on proliferen els grups d’a-
quest estil musical. Dos dels cantants
de reggae més coneguts són de Costa
d’Ivori: Alpha Blondy, que va cantar
també amb els mítics
The Wailers; i Tiken Jah
Fakoly, artista molt
compromès, que a les
seves cançons denun-
cia les injustícies, la dis-
criminació i la pobresa.
TAMBORS, KORAS I GUITARRES ELÈCTRIQUES
La música dels tuareg
A l’Àfrica conviuen
diverses ètnies; això
es fa visible en la se-
va música, que és
eclíptica i que barre-
ja tradició i moderni-
tat, a més d’activisme polític.
Un exemple n’és el grup Tinariwen,
amb membres de la ètnia tuareg de
Mali i d’Argèlia. A les seves cançons
sonen melodies i ritmes tradicionals
tuareg, un estil anomenat assouf.
Rusia
Edward Rutherfurd
Els personatges de Rusia ha-
biten en un món contradic-
tori, de boscos i estepes, d’i-
cones i destrals, de fe orto-
doxa i jueus, de magnífics
palaus i pobles amb fam, un
mosaic de tot el que va ser
aquest país. N Rut
Maracaibo
Sebastià Portell i Clar
26 Contes i un epíleg, que
dóna un sentit unitari al con-
junt, en els quals l’autor ha
intentat reflectir el món fe-
mení, allò que envolta el dia
a dia de les dones. N Por
Mort d’un guia de riu
Richard Flanagan Sota d’una cascada al riu
Franklin, l’Aljaz Cosini, guia
de riu, s’està ofegant. Asset-
jat per visions reviu no només
la seva pròpia vida, sinó la
de la seva família i els seus
avantpassats. N Fla
El alma de las marionetas
John Gray Gray compara la llibertat
humana a la dels titelles. El
que mou els titelles viu ocult
a la nostra pròpia conscièn-
cia i els fils li venen donats
per la nostra història i les
nostres idees. Però res d’això
implica que puguem evitar
aquests límits que ens deter-
minen.
BIB
LIO
NO
VE
TA
TS
AG
EN
DA
BIBLIOTECA CENTRAL
GABRIEL FERRRATER
17 d’octubre
a les 19.30h
El banquet de les
paraules
Espectacle poètic i
musical
17 d’octubre
a les 21.30h
Slam Sant Cugat
Competició
poètica
BIBLIOTECA MIRA-SOL
MARTA PESSARRODONA
16 d’octubre
a les 19.30h
Com elles
Recital poètic
21 d’octubre
a les 18h
El joc dels mots
Espectacle familiar
BIBLIOTECA VOLPELLERES
MIQUEL BATLLORI
24 d’octubre
a les 12h
Enquadrant pa-
raules
Visita guiada a
l’exposició
24 d’octubre
a les 13h
Tornar és lluny
Recital poètic
homenatge
Francesc Garriga
El Petit
Biblioteca Central
Gabriel Ferrater
Av. Pla del Vinyet, 40
Telèfon 935892749
Biblioteca de Mira-sol
Marta Pessarrodona
Plaça d’Ausiàs March, 2
Telèfon 935657097
Biblioteca Volpelleres
Miquel Batllori
Carrer de Pau Muñoz, 3-5
Telèfon 935657077
75 Consells per sobreviure al campament.
María Frisa
I*** Fri
El llibre tracta d’una nena que es diu Sara i té
12 anys. Els seus pares decideixen que a l’es-
tiu ha d’anar a un campament d’anglès,
però ella no vol. Des que puja a l’autobús, tot
comença a anar malament i, quan estan a
punt d’arribar al campament, vomita sobre
les bambes noves del nen més popular...
Durant tot el llibre, la Sara va donant consells que a ella l'aju-
den a sobreviure tot l’estiu al campament. I al final fins i tot
s’ho passa bé, encara que sigui d’anglès.
Us recomano llegir-lo perquè és molt divertit i rius molt.
Hugo López, 10 anys
na Llimós. Trobareu més pro-
postes a Costura para niños,
de Catherine Woram, on ex-
plica com fer titelles de dit i
altres joguines, samarretes,
bijuteria i moltes coses més.
Tot això per a nens i nenes de
3 a 10 anys.
Els més grans i
més agosarats
us podeu atre-
vir amb les ide-
es d’Aprenc
costura, amb
més de 40 ma-
nualitats per aprendre de for-
ma senzilla i divertida a crear
la teva moda.
Ja ha arribat la
tardor i guar-
dem els panta-
lons curts per
treure la jaque-
ta. Segurament,
a l’armari trobareu roba de
l’any passat que s’ha quedat
petita. L’activitat que us pro-
posem és aprofitar aquesta
roba per fer manualitats o
crear peces noves.
Els més petits
podeu fer ni-
nots i joguines
amb les expli-
cacions del lli-
bre Teixits d’An-
ET VE DE GUST
L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat
