34
Infància i prejudici El moviment en el primer any de vida

Infancia_i_prejudici.pdf

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Infancia_i_prejudici.pdf

Infànciai prejudici

El moviment en elprimer any de vida

Page 2: Infancia_i_prejudici.pdf

INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................5

1. PREJUDICIS ..........................................................................7

2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LÓCZY .............................10

3. BASES FISIOLÒGIQUES DEL MOVIMENT .......................12

3.1. L’ESQUEMA CORPORAL..............................................12

3.2. EL CERVELL: La importància del Cos Callós ................13

3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL..........................................14

4. DESENVOLUPAMENT MOTRIU.........................................16

A. FASE NEONATAL ............................................................17

1) Passar d’ajagut d’esquena a estar-hi de costat.............17

B. FASE D’ESTAR PER TERRA...........................................19

1) Passar d’ajagut d’esquena a ajagut de panxa...............19

2) Passar d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena...............21

3) Arrossegar-se, fer la serp. .............................................22

4) Anar de grapes, gatejar. ................................................24

5) Asseure’s. ......................................................................26

6) Agenollar-se...................................................................27

7) Posar-se dret i fer les primeres passes. ........................28

8) Fer les primeres passes sense cap tipus d’ajuda..........30

9) Caminar de forma segura. .............................................31

5. EPÍLEG ................................................................................32

BIBLIOGRAFIA........................................................................33

Taula de desenvolupament motriu ...........................................34

ÍNDEX

Page 3: Infancia_i_prejudici.pdf

Dibuixos:Cristina Nicolau Morey

Assessor lingüístic:Gabriel Barceló

Coordinació i textos:Equip d’Atenció Primerenca del Sector Manacor-CamposC/ Nou, 3907500 ManacorIlles BalearsTelèfon 971 55 90 [email protected]

Imprimeix: Gràfiques Planissi, S.A.Dipòsit legal: PM ???? - 2006

AGRAÏMENTS

L'Equip d'Atenció Primerenca agraeix la col·laboració de totes les professionals queamb els seus suggeriments ens han ajudat a publicar "INFÀNCIA I PREJUDICI".

Manacor, 18 de maig de 2006

Page 4: Infancia_i_prejudici.pdf

Tenir un bebè, tant si és el primer com si no hoés, és un fet decisiu en la vida de les famílies, unfet que marca un moment d’inflexió, un abans iun després. El nouvingut ocupa el seu propi llocdins la família i això modifica els horaris, elsespais, i fins i tot la manera de viure de tot el grupfamiliar.

El bebè s’haurà d’adaptar al lloc on ha nascut, ila família s’ha d’adaptar al nouvingut, donantresposta a les seves necessitats. Cal oferir-li unambient que li doni pau i seguretat, i implantarunes condicions de vida regulars. Ésuniversalment reconeguda la importància delmoment de l’embaràs i dels primers anys de vidad’un infant. Durant un temps requerirà una totaldedicació. Aquesta afectuosa dedicació constituiràla millor inversió per a la futura salut física i mentalde l’adult en què es convertirà el bebè.

En base a l’extraordinària importància deldesenvolupament en les primeres fases de lavida de l’infant, i en prevenció de posteriorsdificultats, hem elaborat aquest llibret com uninstrument que serveixi d’ajuda a totes aquellespersones que estan al càrrec de nadons i d’infants.

INFÀNCIA I PREJUDICI tracta especialment dela necessitat de procurar un entorn adequat irespectar l’espontaneïtat i el ritme individual decada in fan t per aconsegu i r un bondesenvolupament motriu i organitzar una bonasimetria funcional de la part dreta i de l’esquerradel cos perquè s’arribi a aconseguir una correctalateralització. El terme lateralitat, lateralització,surt amb molta freqüència. La lateralitat és ladistribució de funcions que s’estableix entre elsdos hemisferis cerebrals.

Es parla de l’infant que quan té les necessitatsafectives (acolliment, contenció, carícies,moviment...) i fisiològiques (higiene, alimentació...)cobertes, evoluciona d’una manera espontània,no precisa de la nostra intervenció més que peroferir-li un entorn adequat, perquè se sentiacompanyat i acceptat tal com és. S’insisteix unai una altra vegada en la necessitat de respectarel ritme individual de cada infant, de no forçar-lo.

El llibret se centra principalment en l’evoluciópsicobiòlogica del moviment, explicant mésàmpliament els aspectes orgànics que elspsicològics, els quals no es poden separar mésque com objecte d’estudi, ja que a la pràctica sóninseparables.

El moviment de l’infant s’inicia dins del ventre dela mare; aquests moviments són reflexos.Inicialment l’infant es mou per impulsos interns ipel plaer de moure’s. Després, cap als 4/5 mesosde vida els reflexos caducs es van debilitant peracabar desapareixent i el moviment passa a serintencional, respon a necessitats afectives i deconeixement. L’ésser humà és una unitatpsicofísica indivisible. L’infant es mou perdesplaçar-se, per agafar objectes o per expressarles seves emocions i, fonamentalment, es mouper SER i per aprendre a pensar.

El llibret està organitzat de la manera següent:

• En primer lloc es desmitifiquen alguns prejudicisvigents en l’educació dels infants.

• A continuació es dóna una petita informaciósobre Emmi Pikler, ja que el document es basaen gran part en els descobriments sobre el

INTRODUCCIÓ

5

Page 5: Infancia_i_prejudici.pdf

desenvolupament de la infància fets per aquestapediatra i investigadora.

• Després es descriu com va evolucionant elmoviment i la lateralitat durant el primer/s any/sde vida, fent una senzilla al·lusió prèvia al’evolució de l’esquema corporal, al cervell i ala columna vertebral infantil.

Al final del llibret hi ha un llistat bibliogràfic. Usrecomanam molt especialment el primer llibre dela l l ista. També trobareu una taula dedesenvolupament motriu on podreu registrarl’evolució de l’infant. Si la fotocopiau ampliada,serà més pràctica.

És possible que la quantitat de conceptes quees tracten aquí, facin que la lectura resulti unpoc densa. Es recomana la lectura dossificada i,més que llegir, hi ha apartats que cal estudiar.Després d’una lectura global convé fer unarelectura. Com a contrapartida, veureu coml’aplicació pràctica del contingut és d’unasimplicitat extraordinària.

Finalment volem dir que les orientacions que aquíes donen van dirigides a la població en general,però si no us trobau còmodes amb algunes deles pautes que aquí es donen o el vostre infantno les accepta, seguiu el vostre instint.

6

Page 6: Infancia_i_prejudici.pdf

1. PREJUDICIS

La criança dels infants es basa en un legat de saviesa popular i de sentit comú on s’escolenalguns prejudicis que la investigació científica intenta eradicar. Analitzem alguns d’aquestsmites i prejudicis.

7

Confondre tenir sovint l’infant en braços amb malcriar.

Els infants de pocs mesos necessiten el contactefísic dels adults de la mateixa manera quenecessiten aliment, descans o escalfor. L’olor dela mare i el seu balanceig els tranquilitzen i elsdonen seguretat. A partir del moment en què elsinfants gategen, i a mesura que van creixentaquesta necessitat es redueix en la mesura enquè ha estat satisfeta. No ens abstinguem de

tenir els infants en braços si són ells els que fanla demanda. No hem de confondre les nostresnecessitats d’afecte amb les dels bebès. Elsinfants que han tingut relacions afectives quedonen seguretat durant la primera infància, plorenmenys, i seran més forts enfront de les possiblesfutures separacions.

No deixar estar els infants per terra.

Per què no han d’anar per terra els infants? Elterra és el lloc idoni per estar habitualment elspetitons des d’aproximadament els 3 mesos finsque caminen bé. Fins i tot als 4/5 anys i més,necessiten gatejar, seure i jugar per terra. És enterra on el bebè es troba més segur, on gaudeixde plena llibertat de moviment, on pot desplegartota la seva energia i on pot intentar dur a termeels seus plans d’acció: explorar espais i objectes,experimentar moviments i postures, observar,descansar... En canvi col·locats a les maxi-cosiso en els cotxets estan molt limitats. És convenientcondicionar l’espai perquè els lactants i infants

petits puguin estar per terra.El prejudici de no deixar estar els infants per terraes sol basar en :

- El rebuig que els infants s’embrutin.- L’aparició de sentiments d’abandonament.

Aquests sentiments desapareixen si oferim unentorn ben preparat i els adults acompanyaml’infant estant amb ell a terra.

- En altres ocasions, estar per terra és consideratpoc educat, especialment quan els infants japoden caminar.

Afortunadament aquest prejudici no es dóna entotes les cultures.

Page 7: Infancia_i_prejudici.pdf

8

Considerar l’infant com un ésser moltmés fràgil i menys capaç del que en realitat és.

Abans de parlar d’aquest prejudici cal donar perdescomptat, com ja s’ha dit, que l’infant té unesnecessitats afectives d’acolliment, contenció,carícies, moviment... i fisiològiques que han deser cobertes; també cal recordar i tenir encompte que l’infant en cada moment de la sevaevolució:

- És capaç d’actuar per la seva pròpiainiciativa; no és un objecte, sinó un subjecte.

- Posseeix un equipament biològic madur pelque necessita i pel que es proposa fer.

- La seva experiència acumulada li permetanticipar el que passarà.

- Manifesta una actitud de sorpresa davant eldescobriment.

El prejudici d’infravalorar la capacitat de l’infantdu a tractar-lo com un objecte, a donar-li tot fet,a sobreprotegir-lo, a fer-ho tot per l’infant peròsense comptar amb ell. S’actua de bona fe,però es dóna més importància al que estàestablert que s’ha de fer que a les necessitats,a les reaccions i a la resposta de l’infant.

El nadó té iniciatives des del primer moment.Quan pren el pit sap indicar si desitja o rebutjales nostres propostes. Si l’adult està atent alssenyals de l’infant i respon adequadament, sis’estableix un diàleg adult-infant parlant amb lamirada, amb la tebior de les mans, ambcarícies amb la pressió adequada, ambparaules amoroses... llavors l’infant se sentplenament satisfet, sap respondre i preniniciatives, tant quan està acompanyat comquan està tot sol. D’aquesta forma es vaimplantant un vincle segur. En aquest punt ésbo recordar que:

- D’una relació inicial segura sorgirà un adultafectuós i al mateix temps independent, elcontacte el fa descobrir-se a si mateix i tambées descobreix en la mirada de l’altre. Elsinfants considerats com a éssers capaços irespectats tal com són requereixen menysajut de l’adult, són els protagonistes de lesseves conquestes i estan més satisfets ioberts a l’altre.

- De la sobreprotecció sorgirà un adult afectuósperò depenent. Els infants sobreprotegitsconfiguren personalitats falsament “exitoses”,compet i t ives, afectades en la sevaautoestima i anclades en el dubte.

- De l’abandonament sorgirà una personaressentida, agressiva, desconfiada, fins i totamb possibles patologies.

Els infants educats com a éssers capaços icompetents no aprenen a seure perquè elsadults els posen coixins al darrera; no aprenena posar-se drets perquè els adults elsaguanten. Són ells els que per si mateixosassoleixen tot el procés que va d’estar ajagutd’esquena a un total desenvolupament motriuque culmina amb una correcta lateralització.S e m p r e s o t a l a m i r a d a a t e n t a il’acompanyament seguritzant de l’adult quedóna resposta a les necessitats de l’infant.

L’adult que confia en la competència de l’infant,no imposa, només acompanya, ofereix unentorn idoni en el qual l’infant prova, assaja,experimenta. L’infant, amb una curiositat queno s’esgota i un desig de moure’s incontenible,a poc a poc va aconseguint totes les habilitatsper si mateix. Si s’està atent als estadis dedesenvolupament motriu que es descriuen enaquest document, es podrà comprovarfàcilment.

Page 8: Infancia_i_prejudici.pdf

9

Confondre esforç amb patiment i voler estalviar ambdues coses a l’infant.

Esforç i creixement van totalment lligats. La mésmínima ajuda per acabar el que un infant hacomençat, el priva de la satisfacció d’haveraconseguit una cosa per si mateix.Vida i patiment també van lligats. Recordem quebons pares són aquells que saben satisfer i frustrarconvenientment els seus fills. Quan l’infant

experimenta algun patiment, plora. El plor és unaforma de fer sortir el dolor. S’han d’evitar elspatiments innecessaris dels infants, però no se’lspot estalviar els patiments inevitables, se’ls hade permetre que plorin i s’ha de saber mantenirun càstig anunciat.

Quan abans millor...o fer de l’infant un producte de l’autoestima dels pares.

Aquest és un prejudici molt estès. Pensar que elnostre infant ha de ser el primer o al menys hade ser primerenc en totes les adquisicions: enposar-se dret, en caminar, en controlar el pipí ila caca o en començar a dibuixar a un paper.Atenció! la precocitat en l’adquisició de certeshabilitats no n’és sinònim d’un major dominiposterior! Moltes adquisicions primerenques vanacompanyades o produeixen vicis posteriors moltdifícils d’eradicar. L’exemple més clar és el dels

infants que controlen el pipí i la caca forçats, moltsd’ells sovint recauen o tenen dificultats en aquestcamp. O el cas dels infants que agafen el llapismassa prest, molts d’ells implanten una formad’agafar defectuosa, impossible de corregir.Al llarg d’aquest document s’insisteix repetidamenten la importància que té el respecte al ritme dedesenvolupament de cada infant. Cada infant ésun ésser únic i incomparable.

Considerar problema que el l’infant tingui preferència lateral esquerra.

Aquest prejudici ja quasi no té vigència. Lalateralitat de l’infant es determina genèticamenti actualment es considera que la lateralitat manualja es manifesta dins del ventre de la mare: el fetusxucla el dit de la mà que serà preferent. Peròhauran de passar 3 o 4 anys, fins que l’infantadquireixi una bona coordinació de la banda dretai esquerra del cos, mai no s’ha de potenciar una

especialització lateral prematura; és a dir: procurarque l’infant sigui dretà o esquerrà. El que s’had’aconseguir és el màxim grau d’activació delCos Callós per a una bona connexió dels doshemisferis cerebrals. La lateralització, dreta oesquerra d’ull, mà i peu serà la culminacióespon tàn ia de l co r rec te p rocés dedesenvolupament motriu.

Podríem parlar també d’altres prejudicis, com dur els infants massa tapats o el de dur-los mudatsamb roba incòmoda, o la por a deixar-los estar a l’aire lliure quan fa fred.Els infants haurien d’anar amb roba còmoda, descalços sempre que puguin i passar el màxim tempspossible a l’aire lliure. Els infants que van massa tapats o que habiten espais tancats on es fuma,estan més predisposats a constipar-se.

Page 9: Infancia_i_prejudici.pdf

2. EMMI PIKLERI EL MODEL DE LÓCZY

Emmi Pikler, pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984.L’any 1946 va fundar l’orfenat Lóczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquestinstitut encara funciona i arreu del món és un model per a l’educació de la infància. A Lóczytreballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa exclusivament amb els infants, un altregrup es dedica a la investigació i un tercer grup combina les dues activitats.L’any 1992 l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona, va constituir el Grup PiklerLóczy per a l’educació d’infants de 0-6 anys. Actualment el grup està en ple auge.A molts d’altres llocs del món funcionen grups similars.

• El respecte a la llibertat de moviment i a laconquista de l’autonomia.

• Considerar que l’activitat que sorgeix del propiinterès dóna satisfacció a l’infant i fa sentir-locompetent.

• La importància d’oferir un entorn adequat.

• El valor de l’estabilitat i de la regularitat en larelació personal i en l’entorn en què viuen elspetits, com a font de seguretat i d’inici de lesnocions d’espai i temps.

• L’atenció de qualitat i el respecte pel ritme dedesenvolupament individual de cada infant. Laimportància dels estadis d’intents o d’assaigsd’experiències.

• El perill de les intervencions d’estimulació que“forcen” el ritme individual de l’infant.

• El valor de les activitats de la vida quotidiana:- La comunicació verbal de totes les actuacions

que l’adult fa amb l’infant. L’adult posa enparaules tot el que va fent a l’infant, li explicatot el que ocorre en el seu entorn.

- La suavitat dels gestos, tacte, carícies.Moviments suaus de balanceig, lluny desacsejar l’infant.

- La petició de la participació de l’infant i l’esperaatenta de la seva col·laboració, demanant-lipermís, adequant-nos al seu ritme en totesles activitats quotidianes d’alimentació, higiene,vestit, etc.

- El respecte per la intimitat de l’infant i elsmoments de no intervenció de l’adult,evitant la pressió de la intervenció continuadao la de diferents adults alhora.

- L’observació. La relació infant-adult a diferentsdistàncies.

• Per tenir cura d’un infant l’instint és important,però també es necessita formació.

10

PRINCIPIS QUE INSPIRENLA VIDA DE LÓCZY

Page 10: Infancia_i_prejudici.pdf

FRASES QUE IL·LUSTRENELS PRINCIPIS DE L’INSTITUT LÓCZY

“L’adult acaricia el bebè amb la seva mirada, ambla seva veu, lentament, amb paciència... crea unapell psíquica... comenta tot el que fa... organitzaun món estable al voltant de l’infant”.

“Si l’adult es dedica un temps intensament iexclusivament al bebè... després el bebè pot estaramb sí mateix i passar moments tot sol a diferentsdistàncies de l’adult”.

Si quan li dedicam la nostra atenció ho fem parlantal mateix temps amb altres persones o fins i totpensant amb altres coses, després l’infant ensreclamarà continuament, plorant o amb lesestratègies al seu abast, per reclamar el que sentque per dret li pertoca.

Emmi Pikler convida les famílies a intervenirmolt menys i a observar molt més:

”L’infant no és un titella en mans d’un adulttotpoderós. S’ha d’estar molt present, però deforma diferent, s’ha d’acompanyar creant unmarc protector”.

“La construcció psíquica d’un bebè solament potfer-la un adult atent, que sàpiga el que s’ha demirar i quan s’ha d’esperar”.

“La qualitat de l’activitat lliure de l’infant és elmillor indicador de l’èxit de la cura rebuda”.

“Un bebè aprèn molt de l’adult però també ha dedescobrir moltes coses per sí mateix, ha de ferla seva pròpia tasca com a bebè”.

“Els bebès toquen els altres i els objectes de lamateixa manera que els toquen a ells”.

“Tenir cura d’un infant és una tasca realmentdifícil. Cada dia s’aprenen coses noves, cada diasignifica una nova vivència, al final del dia pensamen les coses que hem fet, com ho podríem haverfet millor. Es difícil fer-ho perfecte… fem molteserrades… sempre es pot fer millor”.

11

Emmi Pikler. 1902 i 1984.

Page 11: Infancia_i_prejudici.pdf

12

3. BASES FISIOLÒGIQUES DEL MOVIMENTI DE LA LATERALITZACIÓ

En l’evolució del moviment de l’infant i en el procés de la seva lateralització juguen un papercabdal l’evolució del sistema nerviós, la de l’esquelet i la de l’esquema corporal.A continuació es fa una petita al·lusió a cada un dels apartats anteriors per facilitar lacomprensió dels esmentats processos.

3.1. L’ESQUEMA CORPORAL

Fig. 1

L’esquema corporal és el coneixement represen-tació mental del propi cos. El procés de construccióde l’esquema corporal és complex; la mare hi jugaun paper fonamental, el contacte fa que d’un “tu”s’infereixi un “jo”.El bebè durant els tres o quatre primers mesos devida, quan exercita el reflex tònic cervical asimètrico de l’esgrimista, (ajagut d’esquena estén el braçde la banda on té el cap girat i flexiona l’altre) miranton té el braç estirat, observa una mà ignorant l’altra,així té l’oportunitat d’observar que la mà tancadaés redoneta i oberta és gran (Fig. 1).Entre els 15 i els 30 dies l’infant comença a fixarla mirada i, cap als dos mesos, la mà li resulta unaimatge familiar; la flexiona i obre voluntàriamenti té les primeres sensacions de moviment. En aquestmoment el Cos Callós encara no està activat; cadabanda del cos funciona independentment de l’altra:la banda dreta no es coordina amb l’esquerra, perla qual cosa el nadó es mou sense cap tipus de

coordinació. Pel que fa als sentits, quan funcional’ull o l’orella dreta, no funcionen l’ull o l’orellaesquerra, i a l’inrevés.Cap als 4/5 mesos, una vegada atenuat idesaparegut el reflex tònic cervical asimètric, l’infantja pot posar el cap amb la mirada de front, ajuntarles mans i veure-les simultàniament, tenint un campvisual ampli i unificant les dues meitats espacialsque fins ara havia percebut per separat. A partird’aquest moment, ajagut d’esquena alçarà i estocarà els genolls, i després els peus que acabarana la boca informant-lo de la forma, temperatura,etc. D’assegut, als 8/9 mesos descobrirà l’abdomeni els genitals. En aquesta edat ja ha adquirit unlleuger esquema de tot el seu cos.La posició de dret anirà perfeccionant l’esquemacorporal i el llenguatge també contribuirà alconeixement del propi cos, però hauran de passaranys perquè l’infant tingui un esquema corporalglobal ben integrat.

Page 12: Infancia_i_prejudici.pdf

13

La forma del cervell humà és comparable a lad’una nou: ambdós estan formats per dues partsque s’ajunten per enmig.En el cos humà tot es doble, dos ulls, dues orelles...i dos cervells: la part esquerra és l’hemisferi cerebralesquerre i la part dreta és l’hemisferi cerebral dret.Els dos hemisferis cerebrals s’ajunten i es connectenpel que es denomina el Cos Callós que és unaestructura formada per uns 200 milions de fibresque comuniquen entre si les dues parts del cervell.Com ja s’ha dit, el nadó no té activat el Cos Callós,el seu cervell funciona de manera que la part dretai la part esquerra no estan encara connectades;cada part funciona independentment de l’altra.D’aquesta forma, inicialment, quan el bebè miraamb un ull, no mira amb l’altre; quan escolta ambuna orella, l’altra és com si no existís. També elsbraços i les cames, es mouen de forma totalmentdescoordinada.Poc a poc es va posant en funcionament el CosCallós, la banda dreta i l’esquerra del cervell esvan connectant fins a arribar a una total harmoniaque permet realitzar accions simultànies. Les dues

vies auditives es van integrant fins a arribar aescoltar en estereofonia i els dos ulls arriben atreballar junts de forma integrada fins a arribar ala visió estereoscòpica o en relleu, (un infant queencara no l’hagi adquirida, intenta agafar les imatgesd’un llibre o d’una estora: no diferencia els objectesdels dibuixos) les dues mans han d’aprendre aentendre’s per poder fer mamballetes o arribar atocar el piano, i la meitat dreta del cos ha d’estarben coordinada amb l’altra meitat per realitzarmoviments com gatejar, córrer o nedar. Com mésferma sigui la coordinació entre els dos hemisferiscerebrals a través del Cos Callós, millor serà lacompetència motriu i sensorial, i com aconseqüència, més perfecte serà el procés delateralització de l’infant. La lateralització, és a dirla distribució de funcions entre els dos hemisferis,es podrà fer quan s’hagi aconseguit una totalcoordinació interhemisfèrica a través del Cos Callós.Per desenvolupar un bon Cos Callós és fonamentalvetllar pel correcte procés de desenvolupamentmotriu durant els primers anys de vida, moltespecialment durant el primer.

Fig. 2

Còs callós

Tàlam

Hipòfisi

Tercer ventricle

Fòrnix

Fibres d’associació

Cervellet

Quart ventricle

3.2. EL CERVELL: La importància del Cos Callós

Page 13: Infancia_i_prejudici.pdf

14

La columna vertebral ADULTA té corbes en formad’Ss. Està formada per ossos anomenatsvèrtebres i per discos intervertebrals cartilaginososels quals reben les pressions correctes, si lescorbes estan ben estructurades i si la musculaturadel tronc treballa harmònicament.

En el cas de la columna vertebral INFANTIL, dinsde l’úter matern, l’infant descansa amb la columnavertebral, flexionada, i amb les cames doblegades.És per això que al principi el nounat té la columnavertebral doblegada cap al davant i no té les Ssde l’adult. A poc a poc es va formant la curvaturalumbar quan el bebè està estirat d’esquenadamunt una superfície dura.Més endavant, quan es posa de panxa en laposició denominada de l’esfinx, a través del’estirament del cap, recolzat damunt delsavantbraços (veure Fig. 9) es va desenvolupanta poc a poc la musculatura que recobreix lacolumna i es va formant la curvatura de la zonacervical.Les corbes en S assoleixen el major desenvolu-pament en el moment en que l’infant comença acaminar (Fig. 4).Aquestes corbes en S de la columna vertebralno estan del tot formades fins aproximadamentels quatre anys.La forma definitiva de la columna vertebrals’aconsegueix als 5/7 anys.

Fig.3. Columna vertebral adulta. De dalt a baix: 7 vèrtebres cervicals,12 toràciques, 5 lumbars, 5 sacres i les 4 darreres estan fusionadesi formen el còccix.

3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL

Fig. 4

Page 14: Infancia_i_prejudici.pdf

Fig. 5

15

Fig. 6

Fig. 7

PRINCIPALS CAUSES DELS PROBLEMES DE COLUMNA

• MANCA D’ENTRENAMENT DE LA MUSCULATURA. No és aconsellable tenir els infants ambmanca de llibertat motriu, portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los durant molt detemps fermats a trones, dins cotxets o “maxi-cosis”. En síntesi, no proporcionar-los entorns quefacilitin que es puguin moure lliurement (Fig. 6).

• PORTAR MASSA PES O PORTAR-LO UNILATERALMENT. És el cas d’infants més grans, enquè es carreguen motxiles que superen el 10% del seu pes corporal o porten regularment unacartera amb la mateixa mà (Fig. 7).

• MALES POSTURES. Fer seure o caminar l’infant abans que tengui la maduresa suficient per fer-ho i utilitzar caminadors. Encara que l’infant s’aguanti assegut, recolzat amb coixins o fermat a latrona o a la cadireta, no se l’ha de fer seure fins que sigui ell que sàpiga adoptar la posturad’assegut, una vegada que ja sàpiga gatejar (Fig. 5).

Page 15: Infancia_i_prejudici.pdf

16

4. EL DESENVOLUPAMENT MOTRIUI EL PROCÉS DE LATERALITZACIÓ

El desenvolupament motriu es produeix de cap apeus (llei “céfalo-caudal”) i de la part més properaa la columna vertebral a la més llunyana (llei“próximo-distal”). Els infants d’acord ambl’esmentada llei “céfalo-caudal” aprenen a dominarprimerament el cap i el coll. Després, cap al segontrimestre de vida, els braços s’enforteixen i lesmans poden agafar (però encara ha de passar moltde temps perquè les mans puguin fer movimentsprecisos com és el d’agafar el llapis). A partir delssis mesos es reforcen els costats i les cames i vaapareixent el rastreig, el gateig, etc. Finalment, eldomini dels peus permet caminar. Per aconseguiraguantar-se correctament damunt els peus, l’infantha hagut de passar per un procés de maduració

que ha anat de dalt a baix, és a dir del cap als peus.Pel que fa al procés de lateralització, l’infant passad’una manca total de coordinació inicial, a poderagafar una mà amb l’altra, a coordinar el braç dretamb la cama dreta del cos i el braç esquerre ambla cama esquerra, continuant amb la capacitat decoordinar el braç dret amb la cama esquerra i elbraç esquerre amb la cama dreta, per acabar elprocés de lateralització amb el predomini de labanda dreta o de l’esquerra del cos, segons estracti d’una persona de lateralitat dretana oesquerrana.Els deu estadis del desenvolupament motriuen la primera infància que descriu Emmi Pikler sónels següents:

L’edat d’adquisició de cada un d’aquests estadis,la durada de l’exercitació de cada un dels nousmoviments i el moment en què aquests s’abandonenen benefici dels següents, varia molt d’un infanta l’altre; és per aquest motiu que s’han posatreferències temporals molt amples. En línies

generals, cap als 16 mesos la majoria d’infantshan aconseguit l’estadi 9, és a dir, han iniciat lamarxa. La referència vertaderament important éssaber l’estadi concret en què es troba cada infant.A continuació es descriuen amb detall cada undels deu estadis.

A. FASE NEONATAL1) Passar d’ajagut d’esquena a estar-hi de costat.................................................3 a 7 mesos

B. FASE D’ESTAR PER TERRA1) Passar d’ajagut d’esquena a ajagut de panxa...................................................4 a 8 mesos2) Passar d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena...................................................4 a 9 mesos3) Arrossegar-se, fer la serp ................................................................................7 a 13 mesos4) Anar de grapes, gatejar ...................................................................................8 a 16 mesos5) Asseure’s .........................................................................................................9 a 16 mesos6) Agenollar-se...................................................................................................10 a 15 mesos7) Posar-se dret .................................................................................................12 a 21 mesos8) Fer les primeres passes sense cap tipus d’ajuda..........................................12 a 21 mesos9) Caminar de forma segura ..............................................................................13 a 21 mesos

Page 16: Infancia_i_prejudici.pdf

17

A. FASE NEONATAL

Aquest estadi coincideix amb el que s’anomenafase neonatal. La fase neonatal va des del momentdel naixement fins que el bebè domina el tod’extensió corporal i la vista pot enfocar objectesdins d’un radi de tres metres. Com ja s’ha dit,dins de l’úter matern l’infant descansa amb lacolumna vertebral flexionada i amb les camesdoblegades. El nounat té la columna vertebraldoblegada i no té les Ss (les corbes) de la columnavertebral adulta; a poc a poc, la flexió de lescames va desapareixent, la columna vertebrals’estén i va apareixent la curvatura lumbar (a lapart de darrere de la cintura). El to muscular passade flexió a semi-extensió.

En aquest estadi els bebès giren el cap a

l’esquerra o a la dreta segons els estímuls,preferentment tàctils, olfactius, auditius i visuals.

Durant aquest estadi s’exercita una posturacaracterística: el reflex tònic cervical asimètric,també denominat postura de l’esgrimista, jadescrit anteriorment, per ser un reflex bàsic enel futur desenvolupament de la motricitat.Consisteix a posar un braç estès en la mateixadirecció que el cap, l’altre braç doblegat pelcolze; la cama de la mateixa banda del capqueda estirada i l’altra flexionada. És una posturaque facilita mamar i l’adaptació al cos de la mare.És una postura reflexa que apareix al voltant delsetè mes de gestació i desapareix entre el 4t i el5è mes de vida. (Veure Fig. 1)

1) Passar d’ajagut d’esquena a estar-hi de costat i tornar a posar-se d’esquena.

Durant aquesta etapa mouen els braços i lescames lliurement, i també el tronc i l’abdomen.

Damunt una superfície dura, el bebè s’estira icomença a fer mitja volta, girant sobre el costatdret i esquerre, exercitant així la musculaturalateral del tronc.

Fig 8

Fig 9

Page 17: Infancia_i_prejudici.pdf

Durant aquesta fase s’ha de facilitar elmoviment de les extremitats, posant l’infantsempre panxa amunt, amb la suficientamplitud perquè pugui exercitar el reflex tòniccervical asimètric. Si creua els braços damuntel pit és prudent relaxar-lo i eliminar lasobrecàrrega sensorial. Als bebès els dónamolta seguretat el fet de tenir envoltat tot elcos amb coixins, una manteta, etc. ja queaquesta situació evoca l’estada dins delventre matern; així mateix, quan elsdespullam per banyar-los o canviar-loss’hauria de posar la mà o una tovalloladamunt el ventre perquè els angoixa tenir elcos despullat sense límits. S’ha de posar itreure l’infant del bres amb suavitat,

verbalitzant en tot moment el que se li va fent,parlant-li dolçament. Cal anar en compte deno tocar-lo amb les mans fredes. Els nadonssón molt sensibles als canvis de temperatura.Per agafar un bebè s’ha de posar una màdavall del seu cap i l’altra a la part baixa del’esquena, aixecant-lo lentament, senseestirar-li els braços. Per deixar-lo tombat hohem de fer també amb suavitat.

No convé tenir mai l’infant dret fent-li fer forçadamunt les cames. Com ja hem vist lamaduresa de les cames i dels peus és ladarrera que s’adquireix. Si es posen drets enaquesta fase, les vèrtebres es pitgen i l’infantha de fer un sobreesforç pel qual no estàpreparat.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

En aquest moment el Cos Callós encara no està activat; cada banda del cos funciona independentmentde l’altra; la banda dreta no es coordina amb l’esquerra, pel que el nadó es mou sense cap tipus decoordinació. Quant als sentits, en funcionar l’ull o l’orella drets, no funcionen l’ull o l’orella esquerres,i a l’inrevés.

18

ORIENTACIONS

Page 18: Infancia_i_prejudici.pdf

En aquest estadi, els infants giren sobre el seuventre i aixequen el cap. També alcen el pit,exercitant la musculatura del coll i de l’esquena.Inicialment es recolzen damunt els colzes o elsavantbraços.

B. FASE D’ESTAR PER TERRA

1) Passar d’ajagut d’esquena a ajagut de panxa.

Fig 10

19

Posteriorment es poden recolzar damunt les mansamb els braços estirats.

Amb les mans comencen a agafar objectes. Si la distància dels objectes és accessible, aquests sónun estímul per fixar la mirada i per planificar l’acció d’agafar-los.

Alguns infants ajaguts d’esquena s’arrosseguencap endarrere flexionant i estirant les cames.

Estirats a terra cap amunt poden canviar dedirecció donant “passes” movent la pelvis.

Aixequen les cames cada vegada més amunt;s’agafen els peus i fan exercicis molt variats.

Fig 12

Fig 11

Fig 13

Fig 14

Fig 15

Page 19: Infancia_i_prejudici.pdf

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

A poc a poc es comença a connectar la banda dreta i la banda esquerra del cos del nadó, la qualcosa li permet perfeccionar la coordinació dels moviments. Pel que fa als sentits, en aquest momentels dos ulls es van connectant, l’infant fixa la mirada. El mateix passa amb l’oïda.

Recordem que no s’ha de posar l’infant dretrecolzat damunt les cames, ja que la part baixadel cos encara no té la força suficient. Tampocse l’ha de posar de panxa; s’ha d’esperar ques’hi posi per sí mateix, partint de la posiciód’ajagut d’esquena. Ni se l’ha de fer seure.S’ha d’esperar que faci totes les conquestesmotrius per si mateix, deixant que experimentila gran quantitat de moviments que estàadquirint.

Per a una posterior i correcta lateralització ésmolt important promoure que l’infant es giricap a la banda dreta i cap a la banda esquerraper afavorir l’estimulació dels dos costats. Aixòho farà l’infant d’una manera espontània si seli dóna l’oportunitat de fer-ho, si l’entorn ésl’adequat.

Cal agafar el costum de deixar sempre l’infantd’esquena en terra damunt d’una superfíciesemidura i protegida del fred. Allò millor és

preparar a terra un àrea rígida ja que lesmantetes patinen, s’arruen... Els bebès neces-siten exercitar la musculatura. S’ha d’evitartenir els infants amb manca de llibertat motriu;també s’ha d’evitar portar-los amb roba queno facilita el moviment, tenir-los dins cotxetso “maxi-cosis”. En síntesi, cal proporcionarentorns que facilitin el moviment.

Moltes d’estones tindrem els infats en braçosencara que solament sigui perquè gaudeixidel contacte físic. Per als desplaçaments i lesestones que necessitam tenir les mans lliuresés molt recomenable portar l’infant penjat alcoll amb un mocador de bolic també anomenatfoulard porta bebé, o amb una bandolera.Aquestes formes de portar els infants són moltmillors que les motxilles ja que aquestes fanestar els infants drets.

Aquesta orientació és vàlida durant tota laprimera infància.

20

ORIENTACIONS

Page 20: Infancia_i_prejudici.pdf

L’infant en posició d’ajagut de panxa aconseguiràgirar-se d’esquena després d’assajar moltesvegades. En aquest estadi fixen bé la mirada ambels dos ulls, tenint atenció sostinguda cap a lallum i cap a les persones i objectes en moviment.Ara juguen tant sobre el ventre com sobre elcostat o l’esquena, exerciten els girs iexperimenten nous moviments, juguen amb lesseves mans i els seus peus. Cada vegada alcenmés el cap i el pit. Les cames i els peus fanmoviments més amplis i variats. Poden canviarde lloc rodant de panxa a esquena, i aixísuccessivament.

2) Passar d’ajagut de panxa a ajagut d’esquena.

Sovint entre el pas de girar de panxa aesquena hi ha un període en què moltsd’infants es cansen d’estar de panxa i encarano tenen la destresa suficient per posar-sed’esquena. Si manifesten el desig de que se’lsajudi, cal fer-ho posant-los sempre en laposició inicial d’esquena. En aquest estaditambé ocorre que quan estan de panxasostinguts pels colzes o les mans (posició del’esfinx), a vegades les forces dels braçosflaquegen i l’infant pega amb el cap en terra,per això és convenient que el terra sigui

semidur però que al mateix temps estiguiprotegit per evitar cops.

Mai no s’ha d’afavorir l’ús de la mà, ull o orelladreta o esquerra, en aquest moment s’had’afavorir l’ús de les dues bandes i la coordinacióentre elles. Això vol dir que quan es porten elsinfants en braços, s’han d’agafar alternativamentdamunt el braç dret i l’esquerre de l’adult; quanes posen objectes a l’abast de l’infant, se’nposaran a la dreta i a l’esquerra, quan es donencoses a l’infant, cal deixar que sigui ell quidecidesqui amb quina mà agafar-les...

Fig 15

21

ORIENTACIONS

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

Així com el bebè creix i exercita el moviment, elCos Callós va propiciant la coordinació d’ambduesparts dels cos.

Page 21: Infancia_i_prejudici.pdf

3) Arrossegar-se, fer la serp.

22

Ajaguts de panxa poden canviar de direcció: girentenint com a punt de suport el llombrígol, fanarrossegament circular com una baldufa.

Fig. 17

Utilitzen els dits i el polze per agafar i sostenirobjectes. Passen objectes d’una mà a l’altra.Exploren els objectes utilitzant tots els sentits:tacte, vista, oïda, olfacte i gust.La posició de panxa permet una gran varietat demoviments i d’accions.

Fig. 19. 2

- Reptar alternant els colzes.

Fig. 18

Ara comencen a arrossegar-se. Fan el que s’anomena reptar o fer la serp. Hi ha moltes maneresde reptar, les més típiques són:

Fig. 19.1

- Reptar avançant amb els colzes de forma simultània.

Page 22: Infancia_i_prejudici.pdf

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

Quan els infants s’arrosseguen, progressa considerablement la connexió entre la banda dreta i labanda esquerra del cos. A poc a poc es van sincronitzant el moviment de cames i braços de lamateixa banda. Avança el braç dret i la cama dreta, després el braç esquerre i la cama esquerra.De la sincronització dels moviments del braç i la cama d’una mateixa banda se’n diu moviments“homolaterals”. Els moviments “contralaterals”, són més evolucionats; en aquest cas la sincronitzaciódels moviments és creuada, avança la cama d’una banda al mateix temps que el braç de l’altra.

Si quan l’infant està per terra, es deixa unespai entre ell i les persones o els seus objec-tes més desitjats, llavors tindrà l’impuls dedesplaçar-se per agafar-los. Podem motivar-lo verbalment, pensem que ara hem de parlarmolt amb l’infant ja que en aquesta etapa lacapacitat de captar el llenguatge és impressio-nant. La investigació demostra que la màximacapacitat per interioritzar fonemes es dónaentre els 6 mesos i l’any.

En aquest primers estadis, i fins que l’infantno arribi a caminar amb una certa seguretat,segons l’època de l’any, és convenient quevagi descalç, amb calcetins antirelliscants osabates de pell molt blanetes; el calçat maino ha de superar el turmell ja que dificultariaels moviments. L’articulació del turmell sempreha de quedar lliure.

ORIENTACIONS

23

Fig. 19. 3

- Reptar amb les mans de forma simultània.

Fig 19. 4

- Reptar alternant els braços.

Page 23: Infancia_i_prejudici.pdf

Quan l’infant ha après a arrossegar-se, fent-hode cada vegada de forma més harmònica icoordinada, s’aixeca aguantant-se damunt deles mans i dels genolls. Al principi sensedesplaçar-se, adopta la posició de gateig.Després inicia els primers desplaçamentsgeneralment cap endarrere i després capendavant.

El gateig constitueix un extraordinari avançmotriu que afavoreix:

- La conquesta de l’espai, ampliant la mobilitat,la rapidesa i el coneixement de l’entorn desd’una nova perspectiva.

- La coordinació de les dues parts del cervell,consolidant els moviments coordinats de lesdues parts del cos (mà dreta - cama esquerra,i a l’inrevés)

- La maduració de la vista. El gateig fa que espercebi el món des d’una distància òptima;ajuda a la percepció de la profunditat experi-mentant la por a les altures i la visió en tres

dimensions, en relleu (visió estereoscòpica),mirant amb els dos ulls a la vegada.

- La maduració de l’oïda. Ara sent per les duesorelles a l’hora (so estereofònic).

- La definició de les corbes de l’esquena.

- La força de les cames i braços, de lamusculatura de l’esquena i de l’abdomen.

- El fer servir les mans com instrumentd’exploració, ajudant a configurar la pinçadigital, ja que l’infant agafa tot el que troba perterra, per petit que sigui, enfoca la vista aobjectes petits i intenta agafar-los.

- L’activació dels reflexos de caiguda i elsreflexos posturals de protecció per no fer-semal al cap, gràcies al fet de caure durant elgateig. Aquests reflexos són molt útils a l’horade començar a caminar.

Finalment el gateig permet passar sense dificultatd’estar de quatre grapes a assegut.

4) Anar de grapes, gatejar

24

Quan l’infant hagi aconseguit un gateig harmònicen el qual mans, genolls, i peus s’hagin alineatcada vegada més a prop de la línia mitjana delcos, caminarà. Al principi, el gateig es fa amb lescames molt obertes

Amb el temps es van ajuntant i el gateig es vafent més harmònic i precís.

Fig 20

Fig 21

Page 24: Infancia_i_prejudici.pdf

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

En aquest moment la part dreta i la part esquerra del cos estan més integrades. L’infant ha adquirituna major consciència de les dues parts del cos. Apareixen els moviments contralaterals, es començaa moure el braç d’una banda coincidint amb la cama de l’altra. S’integren els dos ulls: ara els doshi veuen com si fos un de sol (visió en tres dimensions, es veu el relleu). També es connecten lesdues orelles (audició en estèreo) i les dues mans.

ESTÀ TOTALMENT CONTRAINDICAT TENIRL’INFANT DRET, POSAR-LO EN CAMI-NADORS I FER-LO CAMINAR AGAFAT PERLES AIXELLES O DE QUALSEVOL ALTRAFORMA. No s’ha de forçar cap postura ni capmoviment. La seguretat motriu futura dependràde la qualitat de l’arrossegament i del gateig.

Es molt important condicionar la casa de formaque l’infant pugui explorar els espais i pujar ibaixar altures adequades a les sevescapacitats. El pujar i baixar escalons l’ajudaràa perfeccionar els moviments.

ORIENTACIONS

25

Fig 22 A

Poder gatejar dóna moltes possibilitats motrius. Entre l’inici del gateig i el del caminar de formaindependent hi ha un llarg període en què els infants exerciten noves possibilitats.

Fig 22 B

Page 25: Infancia_i_prejudici.pdf

Una vegada aconseguit el gateig l’infant assoleix una altra gran conquesta motriu, aprèn a asseure’si a mantenir-se assegut.

5) Asseure’s.

26

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

El fet d’asseure’s implica elegir un costat amb el qual iniciar l’acte de seure. Ha d’arribar a fer-ho perambdós costats.

Si l’infant arriba a la posició d’assegut per simateix, ho farà de les formes que hem descrit.Si se’l fa seure abans que tingui la maduresasuficient per fer-ho, pot ocórrer el que es veua la fig.5. Per a l’infant de l’esquerra assegutabans d’estar preparat per fer-ho, si passamolt de temps en aquesta postura, li pot ésserperjudicial ja que té el pes de la part alta delcos que li comprimeix les vísceres i doblegala columna vertebral. L’infant de la figura de

la dreta necessita les mans com a suport; téles possibilitats de manipulació limitades il’esquena corbada.

Si un infant ocasionalment es desplaçad’assegut, no passa res; si es desplaçad’assegut sistemàticament, com a substituciódel gateig, s’ha de corregir ja que el culeig ésmolt perjudicial tant per a la columna com pelque implica de manca d’exercitació de lacoordinació braços-cames.

ORIENTACIONS

Fig 23

Page 26: Infancia_i_prejudici.pdf

Els infants que ja gategen i han aconseguitasseure’s, tenen el tronc amb la força suficientper poder aguantar-se de genolls i per desplaçar-se d’agenollats.

A l’etapa anterior es desplaçaven de quatregrapes, ara únicament necessiten el suport delsgenolls i poden tenir el cos dret

Quan dominen la postura d’agenollats passen ala de cavaller, que consisteix a tenir un genoll tocanta terra i l’altra cama en flexió i la planta del peu tocanta terra. És un pas previ a posar-se drets.

6) Agenollar-se.

27

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

Desplaçar-se de genolls implica un bon nivell de coordinació motriu. La postura de cavaller s’ha depoder fer tant amb el genoll dret com amb l’esquerre.

Cal continuar recordant el que s’ha dit en els estadis anteriors. Insistim en la importància deno posar els infants dins caminadors. Són molt perjudicials pel desenvolupament motriu i dela vista de l’infant.

ORIENTACIONS

Fig 24.

Fig 25.

Agenollar-se és una fase prèvia a caminar; l’infantja es desplaça amb el tronc aixecat, preparant-se per passar a la fase següent en què esdesplaçarà damunt els peus.

De totes maneres, en aquest moment el mitjàmés utilitzat per als seus desplaçaments,continuarà essent el gateig.

Page 27: Infancia_i_prejudici.pdf

Quan ja dominen els estadis anteriors, els infantss’agafen aprofitant els suports que tenen al seuabast i es produeix el miracle de la verticalitat:els nins i les nines es posen drets per sí

mateixos. En aquest estadi l’infant ja dominapostures i moviments molt eficaços. Les posturesa partir de les quals es posaran drets, són lessegüents:

7) Posar-se dret i fer les primeres passes.

28

Fig. 26,

Fig. 27.

Fig. 28

- Estant de genolls i a partir de la postura de cavaller

- Estant asseguts

- Estant de quatre grapes

Page 28: Infancia_i_prejudici.pdf

A poc a poc van afinant la posició vertical suprimint els suports; agafant-se només amb una mà,s’acoten per agafar el que els interessa.

Quan ja són capaços d’aguantar-se només amb una mà, aprofiten baranes, cadires i tot tipus desuports, com la paret o el terra, per desplaçar-se d’una banda a l’altra, i fer les primeres passes.També pugen i davallen escalons.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

L’exercitació de l’enorme quantitat de moviments que en aquest moment ha aconseguit l’infant millorala coordinació i el prepara per a la correcta realització dels moviments contralaterals.

En aquest estadi els infants cauen molt sovint.Deixem-los experimentar, quan cauen aprenena exercitar els reflexos de caiguda, agafenconsciència de les seves possibilitats i fan unesforç per tornar a aixecar-se afinant el movi-ment. Els infants que estan drets perquè elshi posa l’adult quan l’infant encara no té lamaduresa suficient per posar-s’hi per si mateix,adopten males postures i poden fer-se malperquè no coneixen les seves possibilitats.Aquests infants trepitjaran malament perquè

els seus peus són massa blans per a sostenirel seu cos; pot produir-se també una rotacióinterna dels genolls i poden produir-se caigudestraumàtiques per no haver practicat suficientmentels reflexos de caiguda.

L’ús de caminadors perjudica no solament lamotricitat sinó també la vista: provocar laverticalitat i agafar velocitat, abans que lamaduresa visual de l’infant ho permeti, distor-siona el seu desenvolupament.

ORIENTACIONS

Fig 29

Fig 30

29

Page 29: Infancia_i_prejudici.pdf

8) Fer les primeres passes sense cap tipus de suport.

30

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

Ara és capaç d’aguantar l’equilibri estant dret i coordinar els moviments de les cames. Els braçosencara no fan moviments dissociats (quan un braç es mou per agafar alguna cosa, l’altra fa unmoviment semblant, més endavant una mà podrà agafar una cullera o un llapis i l’altra podrà estarquieta)

Deixem que l’infant experimenti aquest noudescobriment al seu propi ritme. Durant moltde temps cont inuarà exerci tant lesconquestes motrius que tant li ha costataprendre, el gateig, aixecar-se, asseure’s; lanova habilitat de ser capaç de caminar sense

cap tipus de suport, s’exercitarà inicialmentdurant breus moments. Caient, aixecant-se,provant, fent esforços i sentint una enormesatisfacció de veure el que és capaç de ferper si mateix perfeccionarà de dia en dia elcaminar de forma independent.

ORIENTACIONS

L’infant, després d’exercitar durant un temps elsdesplaçaments amb diferents tipus de suports,se sent de cada vegada més segur i va prescindintprogressivament de les ajudes, donant a la fi lesprimeres passes de forma independent.

Camina amb els braços oberts, sense coordinar-los amb les cames.

Fig 31

Fig 32

Page 30: Infancia_i_prejudici.pdf

9) Caminar de forma segura

31

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT

En aquest moment els infants fan un progrés en el perfeccionament dels moviments contralaterals:avancen la cama d’un costat i el braç de l’altre (marxa del soldat). Pel que fa al domini lateral, tot ique la majoria ja mostren clarament una segurerat lateral dreta o esquerra, en aquest momentprecisen exercitar les dues bandes del cos (és excel·lent la natació, empényer carrets, fer mamballetes..)L’adult no ha d’afavorir cap banda del cos en concret. Entre els dos anys i els dos anys i mig larítmica contralateral estarà ben adquirida, és a dir la marxa contralateral serà automàtica.

En aquest moment l’ànsia de moviment és irre-frenable. Cal brindar-los entorns en què ambla màxima seguretat, quan ho desitgin puguincontinuar gatejant, enfilar-se, penjar-se, pujari baixar... Han de fer tot tipus de moviments perreforçar el que ja saben fer i per anar descobrint

noves habilitats. Vestits amb roba còmoda isempre que sigui possible a l’aire lliure.

D’aquesta forma els infants estan satisfets deles seves conquestes, se’ls obre la gana i eldescans és plaent.

ORIENTACIONS

Amb el temps, la coordinació dels braços i de lescames és perfecte, l’infant camina avançant lacama dreta al mateix temps que avança el braçesquerre, després a l’inrevés, avança la camaesquerra al mateix temps que el braç dret, fent-ho de cada vegada d’una forma més harmònicai acompassada.

Fig 33.

Page 31: Infancia_i_prejudici.pdf

32

5. EPÍLEG

Per acabar us animam a gaudir al màxim de lacriança i l’evolució del vostre infant. Comunicau-vos-hi, observau-lo, acompanyau-lo i frenaul’impuls de sobreprotegir-lo. La relació ha de sermolt íntima i propera quan satisfem les sevesnecessitats d’alimentació, d’higiene i de tendresa,però hem de donar autonomia a l’infant en elmoments en que experimenta i juga.

Recordau que si impulsau l’infant a fer allò queencara no està preparat per fer, és a dir,accelerau el seu propi procés intentant querespongui a les vostres expectatives en llocd’acceptar-lo tal com és, contribuireu a crear un

infant temorenc, insegur, depenent de l’adult; sel’haurà de vigilar contínuament perquè nomesurarà les seves possibilitats ni adquirirà lanoció de perill. En canvi, els infants que esdesenvolupen al seu propi ritme són segurs,independents i molt rares vegades es fan mal,perquè coneixen els seus límits i les sevespossibilitats. En el cas d'infants més grans quepresenten dificultats motrius, sempre som atemps a recuperar-los, ajudant-los a practicarallò que no varen exercitar en el seu moment.

Sens dubte, veure créixer amb salut la vostrafilla o el vostre fill us farà feliços.

Page 32: Infancia_i_prejudici.pdf

33

BIBLIOGRAFIA:

- De Truchis, Chantal (2003) El despertar al mundo de tu bebé. Barcelona. Ed. Oniro.- De Andrés, Tomás i altres (1997) Alteraciones motoras en el desarrollo infantil. Madrid. Ed. CCS.- Instituto médico del desarrollo infantil. (1996) El desarrollo de la lateralidad infantil. Barcelona. Lebón.- Pikler, Emmi (2000) Moverse en libertad. Madrid. Ed. Narcea- Porres, Elvira (1995) Tócame, mamá. Madrid. EDAF

Page 33: Infancia_i_prejudici.pdf

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

NO

M: DESENVOLUPAMENT MOTRIU

1

Pass

a d’

ajag

ut d

’esq

uena

a es

tar-h

i de

cost

at

Pass

a d’

ajag

ut d

’esq

uena

a es

tar-h

i de

panx

a

Pass

a d’

ajag

ut d

e pa

nxa

aaj

agut

d’e

sque

na

S’ar

ross

ega,

rept

a, fa

lase

rp

Va d

e gr

apes

, gat

eja

S’as

seu

S’ag

enol

la

Es p

osa

dret

Fa le

s pr

imer

es p

asse

sse

nse

cap

tipus

d’a

juda

Cam

ina

de fo

rma

segu

ra

ESTA

DIS

DA

TA D

E N

AIX

EM

EN

T:

23

45

67

89

1011

1213

1415

1718

16

Page 34: Infancia_i_prejudici.pdf

Govern de les Illes BalearsConselleria d’Educació i Cultura

Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del Professorat

En base a l’extraordinària importància del desenvolupament en les primeresfases de la vida de l’infant, i en prevenció de posteriors dificultats, publicamaquest estudi com un instrument d’ajuda a totes aquelles persones queestan al càrrec de nadons i d’infants.

INFÀNCIA I PREJUDICI està organitzat de la manera següent:

• Desmitificació d’alguns prejudicis vigents en l’educació dels infants.• Descobriments d’Emmi Pikler sobre el desenvolupament de la infància.• Evolució del moviment i la lateralitat durant el primer any de vida.