Llums i taquígrafs a lagestió d’INNOVAArran de les detencions de Prat i Manté, eldebat sobre INNOVA ha sortit de nou a lallum. En els propers mesos sabrem què hapassat amb els nostres diners i serveis.

>> més Enllà del Ple ·6

“cada cop sóc una persona més lliure”Parla Laia Carbó de l’Assemblea d’Arran deReus, organització juvenil de l’Esquerra Inde-pendentista

>> finestra Oberta ·15

La CUP al carrer Recull d’accions i actes realitzats.

>> la CUP al Carrer 12 i 13

El semàfor del PleLes propostes de la CUP al Ple.

>> el Semàfor del Ple 4 i 5

SUM

ARI

El mErcAdAl: dAvid vidAl · 2 // OpiNiONs A l’AssEmblEA: mAriONA QuAdrAdA, AlfONs hOrrA i sAlvAdOr pAlOmAr · 14

DISTRIBUCIÓ GRATUïTA | SANT JORDI 2013 | 3.000 EXEMPLARS | DIPÒSIT LEGAL T-775-2012 | WWW.CUPREUS.CAT

Anàlisi de les lluites d’arreu delsPaïsos Catalans

L'ACCENT, publicació trimestral d’àmbit nacional, que fa possible lapublicació de l’InfoCUP, ens ofereix una selecció dels millors contin-guts d’aquests darrers mesos.

>>L’Accent · 7 a 10

La política del “teatreparticipatiu”El 7 d’octubre de 2011 el Ple va aprovar una mocióde la CUP per a la redacció del nou Reglament deParticipació, el qual encara ni s’ha plantejat.

El Reglament de Participació data de 1986 i mais’ha posat a la pràctica.

El Reglament Orgànic de l’Ajuntament evita la par-ticipació de la ciutadania.

Els consells municipals són tutelats i dirigits per laregidoria, sense que els i les participants tinguinla possibilitat d’incidir en l’activitat institucional.

Els consells d’administració de les empreses muni-cipals estan supeditades a les juntes generals.

>>la Política es fa al Carrer· 11

L’ACCENT

La CUP va denunciar públicament les polítiques participatives d’aparador

Qui paga NO mana!El deute de l’Ajuntament puja a 3.923€ per cap >>en Perspectiva · 3

DelCamp.cat

l’infocupSANT JORDI 201302 l’Aparador

Ja tornem a seraquí!

Coincidint amb la Diada de SantJordi, l’Assemblea local de la CUPde Reus torna a pública un nounúmero de l’InfoCUP. Una publi-cació no-periòdica, que pretèn apro-par a la ciutadania la nostra activi-tat a l’Ajuntament i al carrer.

L’InfoCUP és un dels mitjansmés dels que disposem: facebo-ok, twitter, bloc, web... en aquestamateixa pàgina trobareu tots elsrecursos que posem al vostre abastperquè pugueu saber el que fem ideixem de fer. No dubteu en con-tactar amb nosaltres per plantejar-nos propostes, crítiques (construc-tives a poder ser), projectes...

Malhauradament, tota la ciuta-dania encara no disposa d’accésa internet, i per tant, mantenir unapublicació en paper és necessariper poder arribar al màxim de reu-sencs i reusenques possibles.

En aquest darrer exemplar del’InfoCUP, hem intentat fer una sín-tesi de tota la nostra tasca des d’a-quest estiu fins a data d’avui. Hemhagut de deixar moltes informa-cions i actes que hem realitzat forade la publicació per manca d’es-pai, però sí que com sempre, l’hemdividia en tres grans blocs.

En el primer, hem fet un resumde totes aquelles qüestiones mésdestacades relacionades amb lanostra tasca a l’Ajuntament. Recullde propostes al Ple, treball d’anà-lisi sobre la situació econòmica del’Ajuntament, una reflexió sobre elsprocessos judicials sobre INNO-VA, així com també, els nostrescomptes complerts de l’exercici2012.

En el segon, cortesia de L’AC-CENT, un resum d’aquelles infor-macions més destacades que s’hansucceit arreu de la nació. Des del’entrada de la CUP al Parlamentde Barcelona, fins a totes aquellesmobilitzacions i campanyes, queels col·lectius de base i l’EsquerraIndependentista estan promovent.

I, per últim, un tercer bloc ambtotes aquelles qüestions que afec-ten a l’activitat de la CUP de Reusals carrers i places de la nostra ciu-tat, comarca i vegueria. Hem hagutde fer un gran esforç per seleccio-nar els actes més destacables quehem fet durant aquests mesos, jaque era materialment impossible,incloure’ls tots. També estrenemuna nou format de la secció “fines-tra Oberta”, que a partir d’ara, espresentarà en format d’entrevista.

Un cop feta la presentació,només recordar-vos que aquestapublicació que teniu a les mans noté perquè anar a la brossa desprésd’haver-la llegida. Podeu passar-la a les vostres familiars, amistats,companyes de treball, d’estudi, dei-xar-la a la sala d’espera de l’Hos-pital, sobre la barra d’un bar... aixítambé hi pots col·laborar.

EDITORIAL

Tots deuríem conèixer ja, quequi té el poder imposa el nom icrea una base narrativa i ens hoexplica a traves dels mitjans decomunicació, creant així un con-cepte o ideologia . Un d'aquestsnoms és el terme “crisi”. En tempsde crisi estructural provocada pelcapitalisme -un cop més de for-ma cíclica- i es antic com l’anar apeu, aquests relats són creats perprovocar una transmutació d'unasèrie de fets que desgraciadamentfan creure a la ciutadania que entemps de crisi no es pot fer res,que no i ha alternativa. Com si detemps plujós es tractés, aconse-gueixen que ens aixopluguem totesperant que algú o quelcom facisortir el sol.

Amb la mort tranquil·la del dic-tador i amb un sistema franquistaesgotat, aïllat i empobrit, els paresde la Transició Espanyola creiengenerar un nou procés ideològicd'ordre i legitimació. Va ser un intentracionalizador de crear un nounivell de consciència de la socie-tat. Com tot intent de mite funda-cional ,la constitució va pretendresorgir d'una res històrica. Es trac-tava d´una repressió forçada dela història per esborrar el franquis-me de la consciència col·lectiva,deixant-nos orfes d'història, pri-vant-nos de recursos i referentsde sentit que avui ens permetinenfrontar-nos críticament a les nos-

tres decisions polítiques i per tanta les promeses d´aquells que lavan fer possible. Però algú pot pre-tendre sortir d´un despatx oficialpel matí essent franquista i tornarper la tarda -havent jurat la Cons-titución - convertit en demòcrata?Des de Manuel Fraga fins a laposada en escena recent de MiquelRoca com advocat defensor de laCorona Española, aquesta és lahistoria del fracàs sencer d´un sis-tema que no ha pogut superar l’an-terior mite narratiu del franquisme.

Aquesta Transició, anomena-da per l’historiador Fontana coma transacció i amb el mite del filnarratiu del capitalisme amb lacareta de demòcrata i cristià, noha deixat mai d’emprar la por coma arma de control,no ha deixat maid’emprar el nominalisme del terro-risme a totes les propostes demo-cràtiques d’alternatives nacionalsi socials i ha fet del saqueig delsrecursos públics un producte sen-se el qual els pobres ciutadans notindríem la qualitat de vida quetenim, o això diuen.

Sota aquest mite narratiu real-ment imperant i existent s’ han for-mat en escoles de negocis neoli-berals que pretenien manteniraquell “contracte social” a based’especular amb el diner públic.Aquests, els podem anomenarliberals de fireta. És molt fàcil jugaren els mercats amb els diners d’al-

tres tot garantint un sistema clien-telar molt sucós ja que si les ope-racions i negociets sempre tenenun calaix de sastre on col·locarsous, despeses i fracassos: lesarques públiques.

Centrem-nos en l’àmbit local.Després d’aquest pactes i episo-dis la vida política a nivell muni-cipal havia de fer un salt demo-cràtic. Tot i els molts avenços quees varen aconseguir en els pri-mers anys, la realitat es que arri-bem al 35è aniversari d’ajunta-ments democràtics amb una for-ta sensació de desengany, des-confiança i corrupció.

Reus és un bon exemple, almarge del control administratiu ipolític, els diners de tota la ciuta-dania han servit entre d’altres coses-no totes dolentes- per col·laborara pas agegantat en l’ implantaciód’un model empresarial de gestióprivada amb diner públic que ensha dut a la ruïna. Un deute percàpita del més grans de Catalun-ya sota la mà de la corrupció i deles irregularitats que fins a l’entra-da de la CUP no es va veure mate-rialitzades en paper.

Més de trenta anys del quepodríem anomenar calatravismepolític, es a dir, una gran i pompóscontinent per a cap contingut. Aixídefiniria el canvi promès per Pelli-cer i Alegret i els molts anys de tri-partit a la ciutat.

Els seus projectes moren i mori-ran pel clientelisme,la falsa parti-cipació,la manca de transparèn-cia i finalment la corrupció a peti-ta o gran escala. Per això la nos-tra insistència en la eradicació idenuncia de la corrupció, en asso-ciar habitatge amb un dret, la par-ticipació com eina de transforma-ció, la transparència com a mar-ca de la casa, l’economia amb l’è-tica, el medi ambient i el patrimonicultural amb el bé públic

Companys i companyes elsmiracles no existeixen. Posem-nos a treballar. Calen nous discur-sos, calen noves històries,calimplantar molts projectes que venende la societat cívil.

*David Vidal Caballéés regidor de la CUP

a l’Ajuntament de Reus

Crònica d’una transmutació fracassadael mercadal DAVID VIDAL CABALLé*

portes Obertes

Amb aquest nom, els pro-pers mesos la Candidatura d’U-nitat Popular portarà a termeuna campanya de consciencia-ció ciutadana sobre la situacióde la hisenda municipal.

Aquest lema no l’eix de l’at-zar, sinó que pretèn posar sobrela taula dues grans reflexions.

En primer lloc, que qui hau-rà de pagar els plats trencatsde la situació actual haurem deser els reusencs i les reusen-ques.

I, en segon lloc, que els reu-sencs i les reusenques estemexcloses dels àmbits de deci-sió, on es definiran les mesu-res de retallades i privatitza-cions per poder pagar el deu-te al banc, treient els diners dela inversió en els serveis quegaranteixen el nostre benestari apujant les taxes i impostosque haurem de pagar tots itotes.

Per aquest motiu, el fulletóque hem publicat amb l’objec-tiu que sigui fàcilment enten-

dre aquesta situació es divi-deix en dues parts.

La primera analitza l’estatactual de l’hisenda pública, par-tint de l’evolució del deute enels darrers anys. I, la segona,compara les polítiques que estàendagant l’actual govern muni-cipal, contraposant-les amb lespropostes de que des de la CUPcreiem que s’haurien de tirarendavant per resoldre la greusituació en la que ens trobem.

A data de 31 de desembrede 2012, l’Ajuntament de Reus(incloent INNOVA) deu alsbancs 386.620.073€, i 34milions més aproximadamentals proveïdors, als quals s’es-tà pagant en un termini mig de180 dies.

Si l’Ajuntament volguéspagar aquest any tot el deutecontret, cada reusenc i reusen-ca (independentment de l’edat)hauria de pagar 3.923€ de laseva butxaca.

Si comparem el deute públicde l’Ajuntament amb el deuteprivat d’una unitat familiarestàndar (quatre persones),cada família reusenca tindriaun deute de 15.692€.

Òbviament, aquest deute noes pagarà d’un dia per l’altra,ja que representa un 133,69%del total del pressupost muni-cipal i, per tant, és impossiblede pagar, ja que representariatot el que es gasta l’Ajuntamenten un any i 4 mesos. Però, caltenir en compte l’evolució delque paga l’Ajuntament alsbancs cada dia.

Si bé l’any 2008, l’Ajunta-ment i INNOVA pagàvem CADADIA 38.262,04€ als bancs (i lla-vors caixes), actualment en

paguem 116.900,78. I, l’any2015, ens en tocarà pagar202.636,53.

Això vol dir, que si prenemde referència el pressupostactual de l’Ajuntament(320.119.274,94€), el que paga-rem aquest any en concepted’amortització i interessos decrèdit als bancs representa un13,41% del total de la despe-sa (al 2010 representava el5,45%). Per contra, el percen-tatge de despesa dedicat a lainversió representava al 2010el 8,18%, i al 2013 represental’1,37%.

Per si no fos poc, la majorgran part del deute de l’Ajun-tament amb les entitats bancà-ries, s’ha de pagar a bancs quehan estat rescatats pels estats.

El segon banc a qui l’Ajun-tament i INNOVA deu mésdiners és el DEPFA BANK irlan-dès (70.503.235,75€) que haestat rescatat per l’estat ale-many, després de la seva falli-

da a causa de la baixa de laseva qualificació dels bonsmunicipals que va comprar algovern dels Estats Units.

El quart banc al qui deu mésdiners (32.797.669,03 €), és elja més conegut per a tots i totesnosaltres, Bankia. També esdeuen diners a la que era laCaja de Ahorros del Mediterra-neo (14.387.735,52 €), araabsorvida pel Banc Sabadell ique també va ser rescatadaamb diners públics. O, també,a Catalunya Caixa(12.892.899,96€), creada arrande la fusió de Caixa Tarrago-na, Caixa Catalunya i CaixaManresa, i també, rescatadaamb diners públics.

Per si no fos prou, part d’a-quests crèdits -demanats a tra-vés del Pla d’Ajustament l’any2012- es tornen a un interèsdel 5,44%, quan l’interès quepaguen aquestes entitats ban-càries per retornar els dinersa Europa és de l’1%. Un nego-ci rodó.

I, a sobre, el Pla d’Ajusta-ment representa un segrest del’hisenda municipal per part delgovern espanyol. Totes les ope-racions que s’estan realitzantactualment, han de ser super-visades per Madrid. I, per col-mo, el deute actual amb elsproveïdors ja està a l’alçada del’any 2012 que és quan se vademanar aquest crèdit per eixu-gar el deute.

Per tal de pagar el deute ban-cari, que segons un decret delgovern espanyol és el qui téprioritat en el pagament de lesadministracions públiques perdavant de treballadors i treba-lladores i proveïdors, l’Ajunta-ment no sols ha de reduir lainversió en programes i inver-sió, sinó que també ha d’aug-mentar els ingressos.

I, aquí, és on la ciutadaniaen surt doblement perjudica-da. Per una banda, la nostraqualitat de vida es devalua ambles retallades dels serveispúblics, i sobretot, amb elsplans de privatització que s’es-tan tramant des d’INNOVA, elque provocaria de ben segurun augment dels preus públics.

l’infocup en Perspectiva 03

en perspectivaSANT JORDI 2013

Qui paga NO mana!

I, per altra, s’augmenten lestaxes i els impostos quepaguem tots i totes les contri-buents. En resum, pagar mésa canvi de menys. O millor dit,pagar més, perquè els bancspuguin cobrar l’amortitzaciódels seus crèdits i els seus inte-ressos.

Exemples: l’ICIO ha passatde 353,4€ l’any 2007 a 490€ el2013. L’IBI ha augmentat de de2008, en un 38,78%. La Taxade recollida d’escombraries hacrescut un 43,7%. O, el preude recollida de residus comer-cials, ha pujat un 34,7%, Òbvia-ment, l’any 2011 -com que hihavia eleccions- es van conge-lar tots els augments de taxesi impostos, que s’han hagut deregularitzar a posteriori. Unapràctica malhauradament bas-tant habitual a molts ajunta-ments.

Així doncs, mentre la ciuta-dania veiem com cada cop hemde pagar més, els responsa-bles que han generat aquestforat, van cobrar mésd’1.100.000€ l’any 2011 en con-ceptes de sou i dietes.

Els crèdits contrets peraquests professionals: engin-yers financers, economistes,assessors jurídics... l’acaba-rem de pagar l’any 2041. Això,sense comptar que a curt o llargtermini caldrà aconseguir mésdiners per poder pagar els deu-tes a proveïdors actuals i, pertant, si les lleis i el govern espan-yol ho permeten, potser cal aug-mentar encara més el crèdit.

Davant d’aquesta desolado-ra situació, que també es repro-dueix a nivell estatal i autonò-mic, no serveixen les polítiquesde pedaços. Ens trobem davantd’una dialèctica clara. O bé,continuem retallant serveis ipujant impostos, per tal que elsciutadans i ciutadanes paguemaquest deute; o bé, fem un pasvalent i apostem per invertiramb aquells i aquelles que pro-duïm, enlloc d’aquells i aque-lles que es dediquen a espe-cular -sense risc- als mercatsfinancers.

Des de la CUP prioritzem ladespesa social, el pagamentals proveïdors d’autònoms iPIMEs, la gestió directa delsserveis, l’auditoria del deute,per l’impagament dels interes-sos abusius i el deute odiós...ens ajudes a estudiar més pro-postes?

Qui paga MANA!

“o bé continuemretallant serveis ipujant impostos

per pagar el deute,o bé, fem un pasvalent i apostemper invertir en els

que produïm”

“part d’aquests crèditses tornen a un interèsdel 5,44%, quan l’inte-

rès que paguenaquestes entitats perretornar els diners al

BCE es de l’1%”

“cada família reusencatindria un deute de

15.692€”

Diners que paga CADA DIA

l’Ajuntament als bancs

l’infocupSANT JORDI 201304el Semàfor del Ple

el semàfor del ple

Després queel passat mesde juny, laCUP aconse-guéssim apro-var una decla-ració de suporta l’Any Interna-cional de lesCooperatives,

en el Ple del mes de juliol,vam aconseguir fer un pasmés enllà en el compromísdel Consistori amb el fomentde l’economia cooperativa.

Per unanimitat es va apro-var la moció que establia dosacords. El primer, fomentar iimpulsar projectes coopera-tius d’economia social comuna de les estratègies de lapromoció de l’ocupació i l’e-conomia local.

Des de la CUP, portemmolt de temps insistint -i hocontinuarem fent- que la regi-doria de promoció econòmicaha d’abandonar el model ges-tat durant l’època de la bom-bolla immobiliària i l’especu-lació financera de macropro-jectes que no aporten treballestable i valor afegit produc-tiu. I, que cal plantejar, unnou model de promoció eco-nòmica que passi per fomen-tar l’empresa cooperativa, lapetita i mitjana empresa il’autònom, com a elements

claus per generar ocupació

estable i producció de quali-tat.

El segon punt aprovat,establia que s’ha de comen-çar a col·laborar amb institu-cions de finances ètiques quefomentin el cooperativisme iles iniciatives d’economiasocial.

Actualment, un dels princi-pals problemes que tenen lespersones que volen iniciar unprojecte empresarial és lamanca de finançament, quebloqueja aquestes iniciatives.

En aquest sentit, les insti-tucions de finances ètiquessón les úniques entitats finan-ceres que en anys de crisi,estan superant any rere any,la quantitat de crèdits queestan entregant a projectesde noves empreses coopera-tives i/o socials.

Els criteris d’atorgamentde crèdits d’aquestes empre-ses cooperatives de financeses basen en la viabilitat delsprojectes a finançar, enllocdel patrimoni de les personesque hi ha al darrere d’aquestsprojectes, així com se fancorresponsables en l’asses-sorament empresarial i eco-nòmic d’aquestes.

Caldrà estar a sobre de laregidoria de promoció econò-mica, per tal que aquesta tiriendavant l’adopció d’aquestsacords per unanimitat.

Al mes d’agost es va produir un enèssimcapítol surrealista de la gestió del nostregovern municipal. El mateix dia que s’havia decelebrar el festival Rock’n’Reus, l’Ajuntamentanunciava que aquest no es podia celebrarper qüestions legals.

Veient venir el que passaria, des de la CUPvam emplaçar a l’Ajuntament a establir un pro-tocol clar per a les empreses d’esdevenimentculturals i artístics per evitar nous casos comaquell. I, sobretot, vam advertir que la malagestió en el cas del Rock’n’Reus no perjudi-qués a les entitats de la ciutat que portemanys i panys organitzant actes culturals i artís-tics a la nostra ciutat.

Amb aquest objectiu, vam presentar unamoció per tal que les entitats sense ànim delucre de la ciutat tinguessin majors facilitatsper organitzar activitats a la via pública. Així

com una altra, perquè els reusencs i reusen-

ques amb habilitats artístiques iculturals puguessin fer ús de lavia pública per mostrar la sevaobra, i alhora, omplir de cultura iart els nostres carrers i places.

Si bé aquesta segona pro-posta va quedar sobre la taulaamb el compromís del regidorde cultura de tirar-ho endavant,no podem dir el mateix de la pri-mera.

Des de llavors, les entitats de la ciutat s’es-tan trobant amb molts obstacles per realitzaractivitats al carrer: assegurança de responsa-bilitat civil, pla de mobilitat, pla de seguretat...un seguit de tràmits que fan inviable econòmi-cament la realització d’actes culturals i artís-tics a la ciutat.

Un cop més, les entitats pagarem els platstrencats d’una mala gestió cultural.

Igual com s’ha aconseguit endesenes d’ajuntaments cata-lans, la CUP vam presentar unamoció per tal de declarar la ciu-tat de Reus com “territori catalàlliure i sobirà” amb l’objectiu depressionar a la Generalitat deCatalunya, des del municipalis-me, a no tirar-se enrere en elprocés d’independència del

nostre tros de país. A més, la moció també reclamava que

abans de l’11 de Setembre de 2014 es realitziun referèndum perquè tots i totes les catala-nes puguem decidir lliurement el nostre futur.

Un cop més, el partit principal del governmunicipal CiU votà en contra d’una moció pre-sentada per la CUP per tal d’avançar en elnostre dret a decidir com a poble.

A diferència d’altres ajuntaments catalans,on aquesta mateixa moció fou presentada iaprovada pel propi partit regionalista, el nostrealcalde -i la resta de regidors i regidores delseu partit- va votar NO a aquesta proposta.

Un cop més es posa en evidència que elpacte de governabilitat amb el PP, no sols eraun “pacte de ciutat” com porten reiterant desde fa temps, sinó que aquest lliga de mans ipeus les nostres institucions als interessos delpartit espanyolista a la nostra ciutat.

Arran de l’explosió de labombolla immobiliària, hanaflorat a la ciutat centenarsde pisos i solars buits i aban-donats que suposen un perillper a la seguretat i la salutpública.

Per aquest motiu, vam ins-tar a la Regidoria d’Urbanis-me a inventariar aquestsespais i prendre mesures pergarantir la bona conservaciód’aquests espais per part delsseus propietaris i propietà-ries.

Un cop més, el govern vaargumentar que aquesta pro-

posta s’esca-pava de lescompetènciesmunicipals,quan el Regla-ment de la Lleid’Urbanismeés forçar claren aquest sen-tit.

No obstant, continuemtraslladant al govern elssolars en mal estat de la ciu-tat, per tal que aquest instials seus i a les seves respon-sables a posar-hi solució.

En l’aprovació dels pressu-postos de 2012, el govern vadir que es retallava el pressu-post de Sant Pere per millo-rar el pressupost de Miseri-còrdia.

A l’hora de la veritat, però,es va retallar el pressupostde Sant Pere i TAMBÉ el deMisericòrdia.

El pressupost havia de ser150.490€, i finalment, va serde 130.405,69€.

I, a més, aprovant-se de“nit i amb traidorïa”. La CUPens vam assabentar d’aques-ta retallada al Consell Muni-

cipal de l’I-MAC, tot i queel regidor deCultura i elgerent de l’or-ganisme nega-ren la retalla-da.

Un cop fina-litzada la reu-nió, vam comparar el pressu-post lliurat amb l’aprovat alPle i, efectivament, hi haviauna retallada de 20.000€.

Encara estem esperantqeu el govern ens doni unaresposta al respecte.

l’estafa de les Festes de Misericòrdia

un cop més NO al dret a decidir

els solars continuaran omplint-se de deixalles

pagarem les entitats els plats trencats

cooperem!

l’infocup SANT JORDI 2013 el Semàfor del Ple 05

El novembre de 2010, l’A-gència Local de l’Energia vapublicar el Pla d’Acció per al’Energia Sostenible, la qualcontemplava diferents políti-ques orientades a reduir elconsum energètic del Consis-tori, així com a invertir en lageneració d’energia sosteni-ble, evitant així la dependència

energètica.No obstant, amb el que portem de legislatu-

ra no tenim coneixement que l’Ajuntamenthagi fet cap inversió per avançar en els objec-tius marcats en aquest Pla. És més, noméstenim coneixement del tancament de l’Espaid’Informació Ambiental, que és on tenia la seul’Agència Local de l’Energia.

Per aquest motiu, vam presentar una mocióper tal que es reprengués aquest Pla i que essignés un conveni amb la Cooperativa SomEnergia per tal de potenciar la instal·lació d’e-nergies renovables i netes que trenquin ambla dependència de la ciutat amb les energiesfòssils.

Vam aconseguir aprovar-la en Ple, tot i quevam haver d’eliminar la referència a aquestacooperativa, substituint-ho per un genèric“cooperatives energètiques”. Com sempre, aracaldrà estar a sobre, perquè l’Ajuntament real-ment porti aquest acord a la pràctica i esreemprengui el treball de la regidoria de MediAmbient per complir amb els plantejamentsaprovats en aquest Pla d’Acció per a l’EnergiaSostenible.

Des de famesos des dela CUP he pre-sentat diferentsmocions perfomentar el llo-guer sociald’habitatges.Actualment ala ciutat -igual

com a la resta del país- l’es-clat de la bombolla immobilià-ria ha generat una sobreofer-ta de pisos, els quals però,estan tancats a pany i forre-llat, ja que molts d’ells sónpropietat dels bancs.

Però també n’hi ha demunicipals que han estatpagats amb els impostos delsciutadans i ciutadanes i quetambé es troben buits.

Més enllà de les mocionsque ens han aprovat perfomentar el lloguer (en detri-ment de la compra) d’aquestspisos, així com la reactivacióde diferents projectes de llo-guer social, com els de laCasa dels Mestres, la novetatés que per fi la Regidoria deServeis Socials i la d’Urbanis-me sembla que s’han posat a

treballar pere resoldre

aquesta greu situació.En el darrer Ple s’aprova-

ren una moció i una propostade resolució, que han estatredactades pel govern ambesmenes de la resta de grupsmunicipals.

En aquest sentit, des de laCUP hem posat l’accent enl’estoc de pisos que gestiona-rà el “banc tòxic”. Cal quel’Estat delegui als ajunta-ments la gestió de l’ofertad’aquests pisos, molts delsquals són propietat de bancsque han estat injectats ambdiner públic.

Després de la bombollaimmobiliària, i el posterioracaparament per part delsbancs dels pisos propietat deconstructores en fallida o defamílies desnonades, cal evi-tar que un cop més el “mer-cat” sigui el mecanisme perdistribuir aquests habitatges.Cal que les institucionsreconvertexin de mercaderiesa habitatges, uns pisos quegaranteixin l’accés a un habi-tatge digne a totes aquellespersones que tenen dificul-tats per accedir-hi.

Després del Pla d’Ajustament aprovat l’anypassat, l’Ajuntament va pagar les facturespendents a tots els proveïdors. Bé, a tots no! ARedessa, per exemple no. Només a lesempreses 100% municipals.

Des de la CUP vam intentar resoldre aquestgreuge comparatiu, ja que el nombre de peti-tes i mitjanes empreses que es veuen obliga-des a acomiadar treballadors i treballadores oa tancar la persiana, molts cops és a causadel retard en el cobrament de les factures ales administracions.

El govern es va tancar en banda i no vavotar a favor de la nostra moció, tot argumen-tant, que el pagament als proveïdors és unade les seves prioritats.

Doncs, bé, un any després no sols es deula mateixa quantitat de diners als proveïdorsque es devien quan es demanà el Pla d’Ajus-

tament, sinó que el termini depagament als proveïdors ésactualment de 180 dies.

Davant d’aquesta realitat,des de la CUP vam tornar aplantejar al plenari la necessitatde reduir aquests terminis pertal de no perjudicar a lesempreses proveïdores, i evitaraixí, la destrucció d’ocupació.

Però queda clar, que la prioritat de l’Ajunta-ment ara mateix, passa per complir amb lesordres de Madrid. I, això és, primer pagar elsinteressos als bancs, els quals han estat sal-vats amb diner públic, i si sobre quelcom,doncs ja se’n recordaran dels proveïdors.

Això sí, l’Ajuntament ha creat 12 places dePla d’Ocupació (6 mesos de treball) per mésd’un centenar de milers d’euros.

La legislacióvigent enmatèria d’habi-tatge i fiscalera tant absur-da, que des-prés que unapersona o unafamília fosexpulsada de

casa seva per no poderpagar unes hipoteques des-orbitades, a sobre havia depagar l’impost de plusvàlua alseu corresponent consistoriperquè la lesgilació enteniaque aquesta s’havia benefi-ciat en passar el seu habitat-ge de les seves mans a la delbanc.

Des de la CUP vam acon-seguir aprovar una propostade resolució al Ple que instéal govern espanyol a canviaraquesta llei, i que en cas queno fos possible, que l’Ajunta-ment eximís de pagar aquestimpost a les persones quehavien estat desnonades decasa seva.

Finalment, arribà deMadrid el canvi de la llei. No

obstant, aquesta no tenia

caràcter retroactiu, i per tant,les persones que ja havienestat desnonades prèviaaprovació d’aquesta modifi-cació legislativa, havien defer-se càrrec del pagamentd’aquest impost.

Així doncs, amb la promul-gació d’aquesta llei i la poste-rior sentència del TribunalEuropeu sobre desnona-ments, sembla que començaa posar les coses al seu lloc.

No obstant, des de la CUPconjuntament amb la Plata-forma d’Afectats per la Hipo-teca, continuem treballantplegades per tal de resoldrela difícil situació d’aquestespersones i famílies, que hanestat expulsades de casaseva i a sobre han de pagarun impost per uns suposatsbeneficis, que òbviament, nohan obtingut.

Ans al contrari, com sem-pre “la banca guanya” i vaacaparant mercaderies enforma d’immoble, que un copmés, estan sent utiltizadesper especular, en espera quela situació immobiliària escapgiri.

compromís per fomentar el lloguer social quina plusvàlua?

els proveïdors continuaran esperant

impulsant la iniciativa cooperativa i la sobirania energètica

l’infocupSANT JORDI 201306 més Enllà del Ple

Arran de la detenció, el pas-sat mes de març, de Josep Prati Carles Manté per part de la Guar-dia Civil, el debat públic sobre lagestió d’INNOVA a tornat a sor-tir a la llum.

L’”operació cirurgia” ha arran-cat arran del Cas Shirota, per lessospites de diferents irregulari-tats en la creació i gestió de l’em-presa participada Shirota Func-tional Foods. Una empresa, ubi-cada prop de l’àrea del Tecno-parc fundada per la URV, LaMorella Nuts, SA i les empreseesdependents de l’Ajuntament:Tecnoparc Reus, SA; INNOVA,SA i Hospital Universitari SantJoan.

Però, a ningú se li escapa quemés enllà del cas concret de Shi-rota, l’operació agafarà majorenvergadura, a partir dels dife-rents escrits presentats per laCUP al Trinbunal de Cuentasespanyol, la Fiscalia i l’OLAF, ofi-cina anticorrupció de la Unió Euro-pea.

Més enllà dels detalls d’aques-ta operació, que s’aniran desvet-llant a mesura que avanci aques-ta -i que ara mateix es troba sotasecret de sumari- des de la CUP

volem realitzar un seguit de refle-xions sobre les opinions gene-rades arran de l’inici d’aquestaoperació.

Des de diferents espais hanaparegut opinions (tot i que mino-ritàries) defensant la innocènciade les persones encausades finsal moment. L’ex-alcalde de la ciu-tat, Lluís Miquel Pérez ha estatuna de les cares visibles d’aques-tes opinions, mentre que d’altrescontinuen amagant el cap sotal’ala.

Des de la CUP creiem que noens pertoca opinar sobre la pres-sumpta innocència o culpabilitatde certes persones que han ges-tionat l’entramat INNOVA fins almoment. Si no, -com hem fet finsal moment- presentar davant l’a-parell judicial aquelles qüestionsque creiem que són sospitosesde mala gestió tant a l’Ajunta-ment, com en aquelles empre-ses que han estat creades i ges-tionades amb diners de tots elsreusencs i les reusenques.

També n’hi ha d’altres, que perintentar desprestigiar el procés,han centrat l’atenció en debatresobre si la CUP o ARA Reus haestat qui ha destapat la caixa dels

trons o té més o menys mèritsper penjar-se les medalles i elrèdit electoral que se suposa queha de representar aquesta denún-cia.

Des de la CUP tampoc enspertoca entrar en cap carrerasobre suposats mèrits, ni instru-mentalitzar un procés judicial ambfinalitats partidistes. Si no -quecom hem fet fins ara- ens tocacentrar l’atenció amb la gestióque s’ha fet i s’està fent al Con-sistori, per posar-hi llums i taquí-grafs, i no deixar-ne passar niuna.

Per aquest motiu, continuemtreballant per demanar informa-ció sobre la gestió de les empre-ses municipals, per demanar elllistat de treballadors i treballa-dores de cada empresa, perdemanar la facturació de cadas-cuna d’aquestes, per assesso-rar-nos jurídicament sobre deter-minades decisions... perquè elnostre treball a l’Ajuntament pas-sa per controlar i fiscalitzar l’ac-ció de govern (sigui de l’actual odels anteriors). I, no, per fer dejusticiers a l’estil del vell oest.

La nostra lluita per la transpa-rència i la bona gestió dels ser-

veis públics no passa per portaral banc dels acusats a determi-nada persona, sinó per evitarpossibles nous casos de malagestió d’aquests, com també, per-què les persones que hagin rea-litzat una mala gestió dels nos-tres diners i institucions -no solssiguin condemnades per l’apa-rell judicial-, sinó que també haginde reparar els possibles danysque hagin perpetrat contra la ciu-tadania.

El que a ningú se li escapa ésla importància d’aquest procésjudicial que ara comença a arren-car. Una importància, que no

només rau en les conseqüènciesque aquest pugui tenir, sinó queha de servir principalment, per-què la ciutadania sàpiga com s’hagestionat l’Ajuntament fins ara.

Perquè, encara, la majoria dela ciutadania no sap què és aixòd’INNOVA. I, només aconseguintque la ciutadania sàpiga com hafuncionat i funciona la institucióque ha de vetllar pel nostre benes-tar a l’esfera més propera comés la municipal, podrem aconse-guir, que mai més les decissionses prenguin en secret i d’esque-na a la ciutadania. Aquesta hade ser la nostra tasca.

més Enllà del ple

els comptes clArs / exercici 2012

Llums i taquígrafs a la gestió d’INNOVA

Ingressos

Activitats 1.597,41 €

Afiliació 2.240 €

Donatius 287,38 €

Ingressos institucionals 13.787,65 €

Nacional 1.652 €

Altres ingressos 360,77 €

Dietes INNOVA 7.555,64 €

Dietes Ajuntament 17.401 €

Sou alliberat 14.726,72 €

Devolució IRPF ?

Total 59.308,57 €

Despeses

375 € Aportacions EI

7.930,83 € Béns i serveis

3.900 € Donatius

8.220,09 € Quota CUP nacional

393,69€ IVA

15.360 € Sou regidor

5.461,92 € Cotització SS regidor

14.726,72 € Sou alliberat

5.196 € Fons Social Germinem

61.564,25 € Total

DelCamp.cat

* Tots els detalls dels comptes de la CUP, els podràs trobar al bloc del Grup Municipal, a: gm.cupreus.cat

ABRIL 2013RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS

ABEL CALDERA SABADELL

S'havia dit sovint que l'entrada de laCUP al Parlament de Catalunya, si s'es-devenia, seria en un escenari de baixaparticipació i erosió electoral d'ERC.Doncs bé, els 126.219 i 3 diputats obtin-guts per la formació han estat obtin-guts en un context de participació rècordi amb un dels millors resultats de la his-tòria d'ERC.

Molts analistes, quan van descriu-re el fenomen CUP en les eleccions muni-cipals del 2007 i 2011 el van etiquetar defenomen propi de la Catalunya inte-rior, i fins i tot algú es va atrevir a impu-tar-los el concepte de “neocarlins”. Pera un cert tipus d'anàlisi consistent enatribuir a la CUP el ser els fills radicalsi cumbes d'ERC, aquesta etiqueta teniauna certa lògica. Ara, despistats pel quefa a la geografia del vot cupaire, i des-coneixedors de la dinàmica de cons-trucció d'unitat popular i d'imbrinca-ció en lluites socials i teixit associatiu,ja hi ha qui apunta a definir la CUP comel representant dels “indignats”.

En línies generals, s'identifiquendos comportaments electorals forçamarcats en el votant cupaire. D'unabanda, un gruix gens menyspreable devotant de la CUP de les municipals enles ciutats mitjanes, en aquestes elec-cions ha fet una aposta tàctica per laimmediatesa d'un possible procés inde-pendentista i ha donat el seu vot a ERC.Ha interpretat el moment com a trans-cendental i ha decidit prestar el vot aERC, bàsicament per dos motius: percrear un contrapès independentistafort a l'hegemonia de CiU i perquè des-confiava de les possibilitats reals de laCUP d'obtenir representació. Això, però,no vol dir que no continuï mantenintla confiança en la CUP a nivell muni-cipal o que l'entrada de la CUP al par-lament no faci variar la seva properaaposta. És més, en aquestes ciutats laCUP ha obtingut la banda alta dels seuspercentatges.

L'altre moviment ha estat la conso-lidació d'un vot militant, minoritariperò significatiu, a nivell metropolità.Un vot que en comptes de seguir el relatde la transcendència del moment anivell independentista, ha seguit lalògica d'un discurs compartit entre laCUP i les lluites socials del darrer ciclemobilitzador. Aquesta tipologia de vot,qualitatiu pel que té de militant i tam-bé pel seu caràcter metropolità -fins araun dels hàndicaps de la CUP segons elsanalistes-, si s'assenta constituirà unabase social molt important i que, com-plementat amb la possibilitat plausiblede retorn de vot que ara ha anat a ERC,auguren una base electoral ferma perla CUP.

El vot dels feus de la CUPAlgunes de les meses de Berga són espe-cialment indicades per a entendre lalògica del vot en clau exclusivamentsobiranista. En meses com la de SantFrancesc o la de la Plaça Maragall, elspartits espanyolistes (PP, PSC i C's) tots

junts sumen poc més del 5% dels vots.En aquestes meses el resultat de la CUP,un 7% i un 11%, que és molt per sobredel de la mitjana autonòmica, es situatant en percentatge com en vot absolutforça per sota del resultat de les muni-cipals, on la CUP vorejava el 20%. Encanvi, és ERC qui capitalitza bona partd'aquest vot. arribant fins a percentat-ges superiors al 25%, mentre que a lesmunicipals no arribava ni al 5%.

Aquest mateix esquema es repro-dueix a Manresa, Vilafranca i, especial-ment, a Vic, on la CUP només ha obtin-gut el 3,6%. La dinàmica es veu lleuge-rament modulada a l'alça en el cas deVilanova i la Geltrú, on l'arrelament il'impuls que suposava que Quim Arru-

fat, regidor de la localitat, figurés ter-cer a les llistes va permetre obtenir mésdel 7% dels vots. L'empremta de l'arre-lament de la CUP local també es veuamb intensitat a municipis de més de20.000 habitants en els casos de Molins,Vilafranca, Sant Pere de Ribes, Valls,Girona o Reus, també per damunt del5% en vot.

Vot metropolitàLa formació, d'altra banda, era moltconscient que si no aconseguia uns resul-tats mínimament bons a l'àrea metro-politana, l'objectiu d'entrar al Parla-ment seria pràcticament inassolible.Per això es cuidà molt el disseny de lacampanya en aquests indrets, inten-tant involucrar el màxim nombre depersones i fent una intensa campanyapropagandística. Un dels indrets més

delicats era tot el Pla del Llobregat, onla CUP hi té poca implantació. Allà, ons'hi concentra un volum important d'e-lectors, la candidatura aguantà el tipusi no baixà del 2% en cap dels grans muni-cipis. Només a Viladecans i Castellde-fels hi ha hagut percentatges inferiors.En definitiva, el Baix Llobregat ha apor-tat uns 10.000 vots a la CUP.

Una altra incògnita política era sabercom actuaria l'electorat de les Candi-datures Alternatives del Vallès, desprésque algunes d'elles demanessin explí-citament el vot per la CUP i que en con-junt es treballés per afavorir la candi-datura. Al Vallès occidental la forma-ció ha obingut més del 3% i de 14.000vots. I a les localitats amb un pes espe-cífic de les CAV, el percentatge s'ha situatper sobre de la mitjana comarcal, demos-trant que hi ha una base social, reduï-da però molt activa, que aposta per ladinàmica de la unitat popular. Així, aCerdanyola del Vallès, Ripollet i Caste-llar del Vallès, el percentatge de votsha superat el 4%, mentre que a Badia,Barberà o Sabadell ha superat el 3%.

Precisament, el mapa electoral deSabadell mostra com s'ha activat el vota la CUP als barris més populars.

A les municipals de l'any passat eldiferencial entre els tres barris del cen-tre i la resta era molt gran. Mentre alstres barris del centre els percentatgesoscil·laven entre el 3,88% i el 5,14%, alsquatre barris perifèrics els percentat-ges anaven del 0.91% al 1,8%. En aques-tes autonòmiques, en canvi, el percen-tatge de vot als barris del centre haoscil·lat entre el 4% i el 5%, mentre queals barris perifèrics ha oscil·lat entreel 2-2,5%. Cert és que a les municipalsla CUP competia electoralment ambl'Entesa, integrada a les CAV i que arapot haver recollit una part d'aquellsvots, però els resultats reprodueixenaltra vegada la doble tendència: unafuga de vot amb intencionalitat inde-pendentista cap a ERC i un augmentdel vot més ideologitzat i més en con-sonància al discurs de la triple crisinacional, social i democràtica que hasostingut la CUP durant tota la cam-panya.

El vot cupaire a la capitalContra el tòpic malintencionat que acu-sa els independentistes d'esquerres deser fills de papà, la realitat dels vots: laCUP obté els seus pitjors resultats alsdos districtes més benestants de Barce-lona. Per contra, aguanta perfectamentals que alguns titllaven de barris “difí-cils”, aconseguint pràcticament el 3%dels vots a Nou Barris.

La geografia del vot a cadascun dels72 barris de la ciutat remarca una vega-da més que allà on la CUP es mou millorés en els barris populars amb fort tei-xit associatiu. Allò que en diuen classemenestral. Així, als nuclis històrics deSants, Poble Sec, Poblenou, Sant Andreuo Ciutat Vella la CUP assoleix percen-

tatges de vot superiors a la mitjana dela ciutat, que és del 3,9. On el resultatja és excepcional és al barri de la Vilade Gràcia, on aconsegueix situar-se perdamunt del propi PSC. La mobilitzaciódel teixit social d'aquests barris, on l'es-querra independentista porta teixinttreball d'unitat popular des de fa anys,ha estat clau per assolir uns resultatsque han acabat triplicant els vots obtin-guts a les municipals de fa un any i mig.

A la perifèria del movimentAlgunes de les zones del Principat ambmenys implantació de l'esquerra inde-pendentista, o menys implantaciórecent, se situen molt sovint a la peri-fèria de l'imaginari del moviment. Toti que a priori tinguin uns condicionantsnacionals i socials que haurien de serpropicis per a la implantació massiva

de l'esquerra independentista, els con-dicionants demogràfics i de culturapolítica fan que hi hagi molt poca acti-vitat de l'EI. Ara bé, els resultats enaquests territoris són força desiguals.Mentre el resultat de la CUP es situaper sota de la mitjana global a bona partde Ponent, on la tradició del republica-nisme d'esquerres aglutina molt vot pera ERC, a altres indrets com el PallarsSobirà els resultats pràcticament doblenla mitjana autonòmica.

Les Terres de l'Ebre no són perifèri-ques en quant a implantació de l'esque-rra independentista però sí en quant aimplantació de la CUP. L'estrena elec-toral en un territori amb un pes espe-cífic dins la seva circumscripció es pre-sentava com tota una incògnita. Elsmoviments socials i l'EI ebrenca haviende posar el seu capital polític per pri-mera vegada al joc electoral en unesautonòmiques i no en unes municipals,on la proximitat i la manca de condi-cionants d'alta política permeten unaconfrontació més controlable a escalalocal. L'aposta sembla haver reeixit, jaque en les quatre comarques la forma-ció es situa per damunt del 3%.

Allà on es governaUns altres que hi posaven capital polí-tic extra en aquestes eleccions eren lesCUP de municipis on governen el con-sistori. En tres dels quatre ajuntaments-Navàs, Celrà i Viladamat-, els resultatsreferenden la tasca de la CUP local, jaque tots se situen per damunt del 10%,essent dels resultats més bons del paísa nivell municipal. A Viladamat, ambel 25%, fins i tot aconsegueixen aturarla fuga de vot de les municipals cap aERC. En canvi a Arenys de Munt el resul-tat obtingut per la CUP ha estat del4,66% dels vots.

N'haguessin pogut ser cincAquesta era l'aposta íntima de bonapart de la militància cupaire. 3 dipu-tats a Barcelona, 1 a Girona i 1 a Tarra-gona. De fet, segons a quines enquesteses fes cas, es podia arribar a pensar queera més probable obtenir un diputatper Girona o per Tarragona que no pasper Barcelona. Amb els resultats a lamà, però, no va ser possible però va anarde poc. Van faltar 800 vots a Girona i3.000 a Tarragona. Allò que va perjudi-car més les opcions d'entrar a Gironava ser l'augment de participació; de fet,amb els mateixos vots l'any 2010 l'escóhauria estat garantit.

Tot i això, els resultats obtingutsper la CUP en aquestes demarcacionsapunten tendències de futur molt inte-ressants per l'àmbit municipal. De fet,els dos únics municipis del Principaton la CUP va ser primera força van serLa Vilella Alta (Priorat) i Sales de Llier-ca (Garrotxa). En aquestes dues comar-ques, especialment el Priorat, elsexcel·lents resultats, llaurats amb eltreball de base dels col·lectius inde-pendentistes, auguren l'eclosió de lacandidatura en les properes munici-pals.

GGeeooggrraaffiiaa ddeell vvoott ccuuppaaiirree

Acte central de campanya al BTM del passat novembre

“Molts votants de la CUP a les muni-cipals han apostat per

Junqueras”

“Al barri de Gràcia deBarcelona, els vots dela CUP superen els del

PSC”

UUnnaa DDiiaaddaa eenn aauuggmmeennttLa commemoració de la Diada del 9 d'Octubre va reunirentre huit i deu mil persones pels carrers de València perreivindicar els drets socials i nacionals. Aquesta és una deles dues diades nacionals que celebra el País Valencià, i, toti que no tan multitudinària com la del 25 d'Abril, enguanyl'assistència fou major que en ocasions anteriors.

Per la seua banda, l'esquerra independentista va apro-fitar la Diada per refermar el seu projecte social i nacional,sense eufòries i amb pas ferm. I així, com sol ser habitual, elseu bloc fou el més gran de la manifestació. Vora dos milpersones es manifestaren rere la pancarta "Contra les reta-llades socials i nacionals, independència, socialisme, femi-nisme".

VVAALLÈÈNNCCIIAA //// OOCCTTUUBBRREE 22001122

08 RESUM INFORMATIU DELS PAÏSOS CATALANS

NNoo ppeerrddeemm eell nnoorrddCoincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus,Perpinyà va aplegar un any més, els actes de cloenda delCorrellengua que van culminar fent una crida per l'ensen-yament del català arreu del territori i per esborrar la fron-tera que divideix la nació catalana en dos estats.

Més d'un miler de persones es va manifestar pelscarrers de la capital nord-catalana sota el lema "Per l'en-senyament del català" per denunciar les agressions delsgoverns espanyol i francès a la llengua catalana en el con-junt del territori català i molt especialment a Catalunya Nord.La marxa també va denunciar la signatura del Tractat delsPirineus sota el lema "Esborrem la frontera" per manifestarla voluntat de construir un futur comú, un projecte comú,amb la resta dels Països Catalans.

PPEERRPPIINNYYÀÀ //// NNOOVVEEMMBBRREE 22001122

UUnnaa vvaaggaa ggeenneerraall nneecceessssààrriiaa

Arreu dels Països Catalans es van convocar més de 100 mobi-litzacions en motiu de la darrera Vaga General. Milers de per-sones es manifestaren a Barcelona, Mallorca, València, Giro-na, Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Castelló de la Plana...Totes amb el convenciment que la vaga general és una de lespoques eines que els treballadores i treballadores encara dis-posem per fer front a l’ofensiva capitalista de l’austeritat.

La repressió tampoc no es féu esperar, tot i que fou rela-tivament menor a la vaga general anterior. Especialment greu,va ser l’agressió a Tarragona dels Mossos d’Esquadra contraun menor d’edat al qui van obrir el cap. També destacable,fou la detenció a València i a Girona. No obstant, el grau decombativitat i legitimitat popular és major a mesura que lacrisi en la que vivim s’aguditza.

EEIIVVIISSSSAA //// NNOOVVEEMMBBRREE 22001122

ABRIL 2013 09

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

LLaa PPrriimmaavveerraa VVaalleenncciiaannaa uunn aannyy ddeesspprrééss

Des de l’Assemblea creada arran d’aquella revolta populars’ha realitzat la defensa jurídica i política dels represaliats,gràcies a l'ajut desinteressat de molts advocats que tambéen formen part i que, des d'un primer moment, varen fer-secàrrec de la defensa legal de qualsevol detingut o sancionatd’aquells dies. Ara mateix estan treballant amb 116 sancionsadministratives, plenes d'irregularitats, i per això les recorre-ran. També continuen oberts més de 40 processos judicials ies presentarà una querella contra la delegada del govern iels responsables policials.

NNeeiixx SSoomm PPaaïïssooss CCaattaallaannss

La plataforma popular Som Països Catalans es va presentaren societat a Mallorca, com una eina als servei de la construc-ció nacional, traçant les tres principals línies de treball quemarcaran la feina del dia a dia: donar suport a projectes enclau nacional en molt diversos àmbits (esport, cultura, empre-sa, música, associacionisme, excursionisme, etc.); oferir unespai de lluita per la llengua, donant cohesió i unitat al con-junt d'entitats i col•lectius que treballen per la normalitzaciódel català arreu dels Països Catalans; i fer propostes de mobi-lització i accions simbòliques de forma coordinada arreu delterritori.

DDeessoobbeeddiièènncciiaa ffeemmiinniissttaa

L’Esquerra Independentista va desplegar la lluita feministaarreu de la nació, en motiu del 8 de Març. Si bé, fins fa unsanys només es realitzaven manifestacions a Barcelona, Valèn-cia i Palma, en els darrers anys –a mesura que van sorgintcol•lectius feministes locals- les convocatòries se van escam-pant per tota la nació: Tarragona, Castelló de la Plana, Ala-cant, Lleida... El lema d’enguany: “Contra l’ofensiva patriarcali capitalista, desobediència feminista!”.

BBAARRCCEELLOONNAA //// MMAARRÇÇ 22001133

VVAALLÈÈNNCCIIAA //// FFEEBBRREERR 22001133

PPEETTRRAA //// FFEEBBRREERR 22001133

ABRIL 201310 RESUM INFORMATIU DELS PPCC

ANDREU MERINO BARCELONA

Les mobilitzacions arreu de l’estat, dis-sabte passat, en defensa del dret a l'ha-bitatge i en contra dels desnonaments,posaven la cirereta a la setmana grande la Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca (PAH), iniciada el dia 12 de febreramb l’admissió a tràmit al Congrés dela ILP per la dació en pagament, la mora-tòria de desnonaments i el lloguer social.Van representar la culminació als diesen els quals la PAH ha tingut més res-sò mediàtic als mitjans de comunica-ció, més presència a les xarxes socialsi més incidència en el dia a dia de lasocietat civil. Però les mobilitzacionsconvocades per la Plataforma no sónun punt i final, sinó una constatacióde la lluita iniciada el 2010 i que a par-tir d’ara, segons els seus portaveus, hadetenir més força que mai.

Als Països Catalans, milers de per-sones a Barcelona, València, Palma,Ala-cant, Figueres, Maó, Eivissa, Gandia iPort de Sagunt van participar en lesmanifestacions convocades per la Pla-taforma. Guillem Domingo, un dels por-taveus de la PAH a Catalunya, valoramolt positivament l’assistència massi-va (75.000 segons els organitzadors i12.500 segons la Guàrdia Urbana) de ciu-tadans a la marxa: “El més importantper a nosaltres va ser veure com les dife-rents plataformes de les localitats delPrincipat van sortir al carrer. Aixòdemostra que el territori està organit-zat”.

Des de Mallorca, la PAH també cele-bra l’èxit de la manifestació, a la qualvan acudir 3.000 persones. Segons elseu portaveu Miquel Coll, “ Mobilitzaraquest volum de gent a les Illes és extre-madament complicat, i més tenint encompte la campanya de desprestigi queestem patint”.

A València les15.000 persone squevan participar a la manifestació repre-senten,segons la portaveu de la Plata-forma Iolanda Prats, la constatació queindependent-ment de la ideologia, laraça o la cultura de les persones “la llui-ta en defensa del dret a l’habitatge repre-senta una batalla contra el poder finan-cer i la classe política que el protegeix”.A la capital del País Valencià la mani-festació va provocar nous retrets de laPAH a la delegació del govern. SegonsPrats, gran part de la superfície de Pla-ça de l’Ajuntament (on la manifesta-ció va començar i acabar els eu recorre-gut) estava ocupada per tanques. “Nor-malment a la plaça hi ha tanques desde principis de març pels preparatiusde les falles, però enguany,sorprenent-ment, ho han avançat”. La portaveu dela Plataforma a València denuncia quees tracta d’un nou menys-preu de ladelegació del govern, ja que no els haviencomunicat aquesta situació quan vancomunicar el recorregut de la manifes-tació.

Els tres porta-veus territorials de laPlataforma entrevistats per L’ACCENTconsideren que precisament la lluita

contra els responsables de la crisi i labombolla immobiliària, és l’essència deles denúncies de la PAH. “La ILP accep-tada a tràmit al Congrés representa unaproposta de mínims als quals no pen-sem renunciar i que ens han deportarcap a un nou model d’accés a l’habitat-ge”, afirma Guillem Domingo.”Un noumodel que no estigui vehiculat per leslleis del mercat”, afegeix. El portaveudel Principat considera que el més impor-tant és no oblidar el punt de la ILP quefa referència al lloguer social. IolandaPrats reivindica la mateixa postura desde València:“el lloguer social s’ha deconvertir en una opció real d’habitat-ge”. Segons Prats, és intolerable que elsbancs tinguin pisos buits, de la matei-xa manera que critica la falta d’habi-tatge pública preu assequible. MiquelColl, portaveu a Mallorca creu que lestres potes de la ILP són bàsiques perreplantejar el dret a l’habitatge com abé no especulatiu. “Els diputats tenenun control per part de la banca, peròes trobaran amb la pressió del carrer”.

La ILP de la PAH i el projecte de lleide desnonaments del PP seran trami-tats d’urgència simultàniament a lacomissió d’economia del Congrés. Finsel 26 de febrer els diputats poden pre-sentar esmenes i serà el proper 7 demarç quan la comissió haurà de ferpúblic les parts de la iniciativa que hantingut en compte. Els portaveus de laPAH temen que rere el procés d’urgèn-cia s’amagui una voluntat de maqui-llar les propostes de la ILP, aprofitantla simultaneïtat amb el projecte de lleidels populars. Un projecte, no oblidem,que en un principi només contemplarestriccions sobre qui pot o no pot serdesnonat i que en cap cas preveu inclou-re cap punt sobre el deute ni sobre ellloguer social o l’habitatge públic.

Els mem-bres de la PAH es mostrenconvençuts de la necessitat de seguirlluitant, tant per evitar la possible apli-cació de maquillatge a la seva ILP, comper seguir fent front a uns desnona-ments, que segons afirmen, no parende créixer dia rere dia.“Estarem a l’ex-pectativa del que es decideixi al Con-

grés, però sense retrocedir cap passa”,diu Miquel Coll des de Palma. Els por-taveus del Principat i de València,afir-men que seguiran el mateix camí.“S’hanfet moltes coses i se n’han aconseguitmoltes altres a través d’un pols al carrerque mantindrem”,afirma Domingo.

Iolanda Prats, perla seva banda, con-sidera que cal treballar com fins ara,“atu-rant desnonaments i fent la mateixapressió, ja que cap de les mesures delgovern estatal ha solucionat el proble-

ma”.La portaveu valenciana, amés,manifesta la necessitat de la con-trainformació durant les tres setma-nes que falten per a que el Congrés espronunciï de nou: “ells tenen els gransmitjans de comunicació, i ho hem decontrarestar d’alguna manera”. Unaaltra de les mesures que segons GuillemDomingo es durà a terme aquestes set-manes serà la interpel·lació directa alsdiputats del Congrés que decidiran elfutur de la ILP, a través de les xarxes

socials i la presència al carrer. Aquesttipus de pressió rep el nom d’escrachea Argentina o de funa al Perú, i a partd’aconseguir l’objectiu pel qual es pro-testa, també pretén assenyalar els càrrecspúblics per exposar-los al debat de lasocietat civil.

Desobediència civil Sens dubte, les següents setmanesestaran marcades per un pols a dis-tància entre els responsables políticsde l’estat i els representants de laPAH, coma cap visible com a cap visi-ble de lluita pel dret a l’habitatge.Miquel Coll,afectat per una hipote-ca alhora que portaveu, creu que finsara ha estat clau que els afectats fos-sin també activistes: “Jo m’he vistafectat per la hipoteca amb més de50 anys i patint una malaltia, peròtot i així he decidit lluitar”, afirma.Guillem Domingo, per la seva banda,creu que la PAH intensificarà la des-obediència civil en els propers dies icreu que és necessari que la ciutada-nia s’hi sumi. Mentre esperen la res-posta de la societat civil també l’es-peren per part dels partits polítics.De moment ni el PP ni el PSOE hancontestat la interpel·lació escrita quela PAH va fera tots els grups políticsdel Congrés envers el contingut de laILP presentada el passat dimarts.

LLaa PPAAHH:: uunnaa lllluuiittaa ppeell ddrreett aa ll’’hhaabbiittaattggee qquuee ttoott jjuusstt ccoommeennççaa

Concentració de la PAH a les portes del la seu del PP de València

EEllss ppoorrttaavveeuuss ddee llaa PPllaattaaffoorrmmaa dd’’AAffeeccttaaddeess ppeerr llaa HHiippootteeccaa aa BBaarrcceelloonnaa,, VVaallèènncciiaaii PPaallmmaaaaffiirrmmeenn qquuee eell ddeebbaatt ssoobbrree llaa IILLPP nnoo ffrreennaarràà lleess sseevveess ddeemmaannddeess

ABEL CALDERA SABADELL

Foment del Treball és la patronal his-tòrica del Principat. Per contra del quesovint es pensa, no és la patronal nomésdels grans empresaris, sinó que la sevaestructura -que permet afiliacions indi-viduals i col·lectives-, dóna cabuda ales associacions d'empresaris comar-cals o sectorials d'arreu de Catalunya.Així, d'una forma més o menys direc-ta, Foment -dirigida per les grans famí-lies industrials del país-, es fa tambéamb la representació de desenes demilers de petits empresaris o autò-noms. Un exemple d'aquestes agrupa-cions sectorials serien FEPIME, quecompeteix pel mateix espai que laPIMEC, i l'AIJEC, que agrupa als ala-bats “joves emprenedors” del camp dela tecnologia com Pau Garcia-Milà oMarc Bonavia. Ambdues organitza-cions també han figurat fins a darre-ra hora en la nòmina de convocantsdel 14F.

La intervenció en política de Fomentno és pas nova. Del suport incondicio-nal a la dictadura, i després dels fra-cassos dels intents d'articular una dre-ta postfranquista a la catalana, el seupresident Alfred Molinas beneí el 1980el pujolisme cridant a votar contra elperill d'un front popular -en aquells

moments representat pel PSUC i el PSC-. La benedicció anà acompanyada de300 milions d'euros en ajudes a la cam-panya electoral dels partits conserva-dors a Catalunya. Posteriorment, el2011, el president de Foment Joan Rosellaconseguia la presidència de la patro-nal espanyola, una poltrona llarga-ment perseguida per l'empresariatcatalà. El seu lloc l'ocupà qui semblaque pagarà els plats trencats del fias-co del 14F, Joaquim Gay de Montellá iFerrer-Vidal, rebesnét d'un altre pre-sident de Foment, provinent de l'em-presa familiar i amb cadira al conselld'administració d'Abertis.

Juntament amb Foment, hi haviaaltres dues grans patronals que con-vocaven l'acte i que se n'han desditdavant la polseguera que ha aixecat:la Cambra de Comerç i PIMEC.

PIMEC és una associació que aple-ga la petita i mitjana empresa. Varebre el seu impuls principal el 1997de la mà del convergent Agustí Con-tijoch, qui en va estendre l'àmbit atot Catalunya. Desvinculada deFoment des de finals dels noranta,actualment es troba en procés denegociació per a la seva reincorpo-ració. El malestar derivat de l'actedel 14F, que ha portat a PIMEC a des-marcar-se de la seva convocatòria,

pot afectar el procés d'integració aFoment.

La Cambra de Comerç, pel seu caràc-ter de corporació pública d'obligadavinculació per a totes les empreses queoperen a la demarcació de Barcelona,era un dels principals actius de la con-vocatòria. Va ser també, però, l'espaion va esclatar la polèmica sobre la con-veniència o no de convocar a un acteal que se li veien les segones inten-cions. El seu president, Miquel Valls,no va poder fer front a la revolta inter-na de part de la seva junta directiva.Que les coses es moguessin a la Cam-bra va facilitar les veus discordantsper a exposar els dubtes dins la restad'agrupacions. Altrament, hagués estatdifícil que es trenquessin els principisjeràrquics d'obediència deguda impe-rants en el món patronal.

Menció a banda mereix el Cercled'Economia. Tot i que no és una asso-ciació patronal, sí que exerceix unagran influència i se la considera unade les veus orgàniques més autoritza-des de la burgesia barcelonina. Actual-ment està presidit per Josep Piqué, aqui molts consideren l'esperança blan-ca per liderar un front antisobiranis-ta que permeti reconquerir la centra-litat política per al moderantisme regio-nalista.

QQuuii ssóónn lleess ppaattrroonnaallss ccaattaallaanneess??

l’infocup SANT JORDI 2013 la Política es fa al Carrer 11

El passat 7 d’octubre de 2011es va aprovar una moció de laCUP, on el govern municipal escomprometia a reprendre,abans d’acabar l’any 2011, elprocés de redacció del Regla-ment de Participació,tot comp-tant amb les aportacions de laciutadania i les entitats, per talde facilitar la implicació ciuta-dana en tots i cadascun delsorganismes i estaments muni-cipals.

Des de llavors, no hi ha hagutcap acció de la Regidoria deParticipació i Ciutadania perreprendre la redacció d’aquestnou Reglament, que hauria desubstituir el reglament vigent.Un reglament creat l’any 1986i que no s’ha portat mai a lapràctica.

En la mateixa moció, tambées demanava que el ReglamentOrgànic de l’Ajuntament con-templés la participació de laciutadania en la presa de deci-sions de les polítiques públi-ques, proposta que va ser rebut-jada pel Ple.

De fet, totes les propostesque ha presentat la CUP al Ple,tant des de que estem a l’Ajun-tament i fins i tot abans- per talde fomentar la participació dela ciutadania en la política muni-cipal han estat rebujades d’a-rrel. Tant amb l’anterior governtripartit, com en l’actual.

Un exemple de proposta quehem presentat al Ple -i que jaes realitza en la majoria depoblacions catalanes- és la rea-lització d’una Audiència Públi-ca.

Es tracta que l’alcalde de laciutat, en un espai públic on hicàpiga la ciutadania, i on hi tin-gui dret a veu, expliqui el comi el perquè de les polítiques querealitza el govern municipal.

Doncs, tot i que Carles Pelli-cer ha realitzat diferents xerra-des al Círcol o al Centre deLectura, es va negar en rotundde poder fer una conferènciasimilar en un espai públic i muni-cipal.

Òbviament, no cal parlar dela possibilitat que la ciutadaniali pugués plantejar preguntes.En les seves conferències,només poden fer preguntes elsperiodistes i l’alcalde nomésen respon unes quantes.

Una altre exemple de pro-posta concreta és la Taula Ciu-tadana per fer front a la crisi.Aquesta proposta, tot i ser apro-vada, va ser desdibuixada finsal punt, que enlloc de promou-re la participació dels agentssocials implicats i la ciutada-nia general, han esdevingutreunions d’”experts”, on la ciu-tadania ni ha estat convidadapúblicament, ni tampoc hapogut exercir la seva participa-ció en el debat.

Més enllà d’aquestes pro-postes concretes que hem pre-sentat des de la CUP, i l’èxitdel qual ens ha fet desistir depoder plantejar passos mésenllà, constatem després d’a-quest any i mig que la políticade participació ciutadana ésnul·la, i que les mínimes estruc-tures de participació actual sónirrisòries.

Cal tenir en compte que Reuscompte amb més de 100.000habitants i, que actualment, laCarta de Gran Població -quecontemplava la creació de diver-ses estructures participatives-, està paralitzada a causa dela situació econòmica de l’A-juntament. Si aquesta haguéstirat endavant, el govern muni-cipal hagués estat obligat aanar més enllà de les propos-tes que des de la CUP hemplantejat al Ple.

Un exemple d’aquesta acti-tud front la participació ciuta-dana, són els Consells Muni-cipals.

Es convoquen les reunionsnomés quan convé a la regi-doria; no s’envia informació nidocumentació dels punts del’ordre del dia; són meramentinformatives i no hi ha margeper prendre decisions; elsdebats són guiats i tutelats perla regidoria; només es dóna lainformació que interessa a laregidoria i sobre aquells temesque els hi interessa;... en resum,són espais que no serveixenper a la participació ni la deci-sió, sinó simplement perquè elgovern municipal pugui dir queles seves polítiques comptenamb l’aval de la societat civil.

Però, més enllà dels Con-sells Municipals, també ens tro-bem amb la manca de funcio-nament dels consells d’admi-nistració de les empreses.

Com ja hem denunciat desde la CUP de forma reiterada,els consells d’administració sónsimples obstacles que el govern

municipal –i els seus gestors-han de superar per poder com-plir amb la legalitat, però queen cap cas pretenen ser espaisde debat i gestió de les empre-ses.

Ens hem trobat en que alConsell d’Administració d’IN-NOVA, o en la Junta Generalde les empreses, s’aprovendecisions que afecten a aques-tes, sense que els seus con-sellers i conselleres respectiusen sàpiguen res.

Un exemple d’això és l’ope-ració de capitalització deREDESSA amb fons provinentsde GESFURSA i AREMSA. Elsconsellers i conselleres deREDESSA no van ser informa-des d’una operació de milersd’euros que serví per salvarmomentàniament la difícil situa-ció de tresoreria en la que estroba l’empresa.

O, una altra, els consellersi conselleres d’Aigües de Reusno van ser informmats de lasubstitució del secretari d’A-REMSA, sinó que aquesta esva decidir en Junta Generalsense informar-ne aquestes.

Un cop més, cal recordar l’altcost que té per a la hisendapública les reunions dels con-sells d’administració. Nomésla CUP cobrà més de 5000€l’exercici 2012 en concepte dedietes a les reunions. Unsdiners, que la CUP ingressa alFons Social Germinem.

Davant d’aquesta situació,des de la CUP, volem insistiren la necesitat d’articular iempoderar la ciutadania perfer-la co-partícip de la gestió iles decissions que afecten lanostra vida diària.

No ens podem permetre elluxe de mantenir les dinàmi-ques vigents, de crear empre-ses municipals i actuar institu-cionalment d’esquena a la ciut-dania, per gestionar els ser-veis públics de la ciutat, comsi d’una empresa es tractés.

Ja hem constatat que aquestmodel no és vàlid. Que aquestmodel ens porta a la bancarro-ta. I, que a sobre, haurem deser els ciutadans i ciutadanes-que estem excloses de lesdinàmiques institucionals- quipaguem amb els nostres dinersla mala gestió realitzada finsara.

És per això, que urgeix lanecessitat de començar a apli-car polítiques públiques quefomentin la participació ciuta-dana, perquè aquesta és la úni-ca garant que les polítiquesque es decideixin prendre bus-quin l’augment del benestar deles nostres vides, enlloc de cre-ar grans obres d’enginyeriafinancera que no sabem on ensportaran.

Però, atesa la correlació deforces existent al Consistori, laúnica forma d’incentivar-les éscontinuar presionant des delPle i des del carrer. I, sobretot,començar a crear projectes desde la societat civil, que siguinl’embrió d’aquesta nova formad’entendre la res pública.

I, sobretot, cal limitar clara-ment quin és el paper de cadaactor. L’Ajuntament no ha defer el que li pertoca a la ciuta-dania -ni forçar-la a que ho faci-, sinó que ha de promoure-ho.I, la ciutadania, no ha de ferd’Ajuntament, sinó que ha desaber veure quines són aque-lles mancances existents i, apartir de l’autoorganització,posar fil a l’agulla.

la política es fa al carrerEl teatre de les polítiques “participatives”

“cal articular i empo-derar la ciutadania perfer-la copartícip de lagestió i les decisionsque ens afecten en la

nostra vida diària”

“els consells d’admi-nistració són simples

obstacles que elgovern municipal ha

de superar”

“després d’’aquest anyi mig constatem que lapolítica de participació

ciutadana és nul·la”

l’infocup12 la CUP al Carrer SANT JORDI 2013

la cup al carrer

12/09/12

LA SANITAT NO ÉS UN NEGOCI / Teresa For-cades i Cafè amb Llet, participaren en una confe-rència al Centre de Lectura, on s’aplegaren més de300 persones. En aquesta, es denuncià el procésde privatització encobert del sistema sanitari públiccatalà, a partir de les experiències dels ponents,així com de la gestió d’INNOVA i SAGESSA pelque fa a la xarxa assistencial de les nostres comar-ques. Mentre que Cafè amb Llet posà l’accent en lacorrupció en l’àmbit de la sanitat, Teresa Forcades,plantejà la necessitat de mobilitzar-se per aturar elprocés de mercantilització del sistema sanitaripúblic. En l’acte també es repartí el periòdic queVidal va entregar a Boi Ruizla setmana anterior.

CARA A CARA AMB BOI RUIZ / En motiu de lainauguració del CAP d’Horts Miró, que portava quasiun any tancat, el Conseller de Sanitat de la Generali-tat de Catalunya, Boi Ruiz, vingué a la nostra ciutat.Una forta dotació dels Mossos limità l’entrada a lacinquantena de persones que protestaven al carrercontra les retallades i la privatització del sistema sani-tari català. El regidor de la CUP, David Vidal, lliuràpersonalment al Conseller, un periòdic on es denun-cia la corrupció del sistema sanitari i els interessosprivats que hi ha al darrere dels organismes que elgestionen, per tal de treure’n beneficis propis.

NI PACTE FISCAL, NI PACTE SOCIAL! / L’11 deSetembre més massiu de la història, també a Reus.Unes 4000 persones van marxar, en la convocatòriade l’Esquerra Independentista del Camp, sota ellema “Ni pacte social, ni pacte fical. Independència,socialisme, Països Catalans”. Com cada any, lamanifestació no fou l’únic acte en motiu de la Diada.La nit abans es realitzà la tradicional marxa de tor-xes, on uns 200 reusencs i reusenques recordaren ales persones que han deixat la seva vida en defensadels nostres drets com a poble i com a treballadors itreballadores. I, en acabar, l’organització juvenilArran organitzà un sopar i un concert al Pallol.

SOLIDARITAT AMB EL SAT / Aprofitant la visitade Sánchez Gordillo a Tarragona, on realtizà unaconferència, membres de la CUP de Reus ens reu-nírem amb ell per tal d’intercanviar experiències iopinions. Gordillo ens parlà del model de democrà-cia participativa, de la cooperativa de produccióque dóna feina a gran part del poble, de l’accés al’habitatge que garanteix l’Ajuntament... tot unseguit de polítiques públiques participatives quecol·loquen Marinaleda (Andalusia), com a la ciutatmés participativa de l’Estat. Per altra banda, enscomentà la repressió que està patint el SindicatoAndaluz de Trabajadores, per part de l’Estat, en l’o-cupació de terres dels cacics andalusos.

CAP A LA VAGA GENERAL! / Un miler de reu-sencs i reusenques es manifestaren sota el lema “Nodeixarem que el capitalisme arruïni les nostres vides”.Durant la marxa es plantejà la necessitat de convocaruna nova Vaga General. També es denuncià la priva-tització dels serveis públics municipals, com la fune-rària. Es criticà l’actuació policial durant la xiulada deCompletes per Sant Pere i es demanà l’arxivamentde les denúncies per part de l’Ajuntament. I, finalmenti en sintonia amb el lema de la marxa, es criticarenles polítiques neoliberals de la UE, l’Estat i la Genera-litat de Catalunya de retallades i privatitzacions.

PER UN TRACTAMENT RESPECTUÓS DELMEDI / Diferents entitats i cooperatives de consum iproducció agroecològica, conjuntament amb la CUP,vam presentar una moció -aprovada- per demanar al’Ajuntament que aturés l’ús de glisofats en el tracta-ment dels parcs i jardins públics de la ciutat. Enaquesta a més, es demana que l’Ajuntament opti pertractaments que no utilitzin productes tòxics, sinó quees basin en la lluita biològica respectuosa amb elmedi i la salut pública. Un cop més, davant la mancade participació ciutadana que limita el ROM, la CUPva haver de presentar la moció en nom de més d’unadesena d’entitats al Ple.

INICIEM LA BATALLA AL PARLAMENT /  Arreudels Països Catalans, la CUP realitzà assembleesobertes a tota la ciutadania, per tal de debatre i deci-dir sobre la idoneïtat de presentar-se a les eleccionsautonòmiques. El resultat d’aquestes trobades fouclar i rotund. Per aquest motiu, la CUP-Alternativad’Esquerres (que agrupa diferents organitzacions del’esquerra anticapitalista), es presentà a les eleccionsautonòmiques. Després d’un centenar d’actes a lanostra circumscripció, obtenint 13.000 vots, no tin-guerem representació territorial, però sí que aconse-guirem 3 diputades al Parlament de Barcelona.

CONTRA EL SEGREST DE L’AJUNTAMENT /Una cinquantena de persones ens concetràrem ala porta de l’Ajuntament, per tal de denunciar elsegrest de la nostra hisenda, per part del governespanyol i la UE. A diferència d’altres municipis, elfort desplegament policial, no ens va permetreaccedir a l’interior de l’Ajuntament, on es preteniarealitzar una assemblea informativa sobre el deuteque l’Ajuntament té amb els bancs, així com leslimitacions que el govern espanyol està imposant al’Ajuntament de Reus per resoldre la difícil situacióeconòmica en la que es troba. reCUPerem lademocràcia!

VAGA GENERAL! / Des de primera hora de lamatinada, una cinquantena de persones en aplegà-rem al piquet informatiu anticapitalista, per tal degarantir el dret a vaga. Al migdia, milers de reusencsi reusenques ens manifestàrem pel centre de la ciu-tat, per continuar denunciant les polítiques de retalla-des i privatitzacions, que estan significant un empo-briment progressiu de les classes populars. Comtambé, plantejant la necessitat de convocar una vagageneral indefinida que planti cara a les polítiquesd’austeritat que estan arruïnant mitja Europa. Calcontinuar mobiltizant-se contra aquest cop d’Estat!

21/09/12

11/09/12

14/08/1221/07/12

18/10/12

27/10/12 13/11/12

14/11/12

l’infocup la CUP al Carrer 13SANT JORDI 2013

TRASLLADREM LA LLUITA DE SAGESSA ALES TERRES DE L’EBRE/ Arran de la creació denous nuclis de la CUP a les Terres de l’Ebre i alPriorat, des de Reus hem impulsat un treball con-junt, per tal de millorar la transparència i la gestió aSAGESSA i GECOHSA, les empreses que gestio-nen el sistema sanitari de les Terres de l’Ebre, i desd’on la CUP de Reus hi participem com a membresdel Consell d’Administració. En aquest sentit, esregistraren mocions als consells comarcals i ajunta-ments que formen part d’aquestes empreses,demanant que es compleixin els termes de trans-parència i gestió que estipula el codi de bon governd’INNOVA i es faciliti la informació ciutadana.

REUNIÓ DE TREBALL AL PARLAMENT/ La CUPde Reus es reuní amb els diputats de la CUP-AE,David Fernández i Quim Arrufat, al Parlament de Bar-celona, conjuntament amb els companys i les com-panyes de Cafè amb Llet i CATAC. En aquesta troba-da es parlà de la tasca duta a terme en l’àmbit del sis-tema sanitari català, així com de la creació de canalsde comunicació fluïds, entre les diferents lluites delnostre territori i l’activitat parlamentària. Per últim, esplantejà la necessitat de la creació d’un grup de tre-ball sectorial a nivell nacional sobre la sanitat, que jaha començat a treballar.

LES ESQUERRES A REUS / Xavier Angelerguesde al CUP, participà en una taula rodona, organitzatpel mitjà digital Reus Digital, sobre els partitsd’”esquerres” a la ciutat. Aquest deixà pal·lès, quel’etiqueta “esquerres” està desvirtuada, i que moltsdels partits presents quan van estar al govern, hovan fer exactament igual que les “dretes”. El porta-veu de la CUP va constatar que les polítiques d’es-querres només es poden fer des de les institucions,traslladant la veu de les lluites ciutadanes i socialsdel carrer, com també va criticar la “professionalitza-ció” dels polítics que s’autodenominen d’”esquerres”.

EL GRUP MUNICIPAL PASSA COMPTES / ElGrup Municipal de la CUP, convocà una AudiènciaPública oberta a tota la ciutadania, per tal d’explicartota la tasca que la CUP ha portat a terme a l’Ajun-tament durant l’any 2012. En aquesta, es feu unrepàs de les mocions i propostes presentades, detot el procés judicial iniciat entorn a la gestió d’IN-NOVA en les darreres legislatures, així com lessensacions i experiències del Grup Municipal a l’A-juntament. En acabar la presentació, el públic real-tizà diferents preguntes i proposar diferents temesa treballar al llarg del proper any. Des del GrupMunicipal es recalcà l’existència de diferents canalsde comunicació entre ciutadania i grup.

EN DEFENSA DE L’ESCOLA EN CATALÀ / Unmiler de persones van aplegar-se al Mercadal, endefensa del model lingüístic vigent a Catalunya i perla plena normalització lingüística als centres escolarsd’arreu dels Països Catalans, front l’atac a la nostrallengua i cultural del ministre espanyol Wert. La con-centració, coincidí amb el dia de la Constitució espa-ñola, motiu pel qual es va recordar que aquest marclegal atempta contra els drets més elementals delpoble català, com és la seva llengua i cultura, aixícom que el govern espanyol i francès, continuen des-prés de 350 anys atacant-les i atacant-nos.

NI RETALLADES, NI REPRESSIÓ, NICORRUPCIÓ! / Des de l’Assemblea Popular deReus, s’organitzà una manifestació en contra del copd’estat dels mercats contra la democràcia. A més, laconvocatòria denuncià la situació de la nostra ciutat,marcada per la corrupció i el gran deute acumulat através d’INNONA. La marxa transcorregué pel centrede la ciutat i assenyalà els culpables de la situacióactual, davant les seus dels partits polítics i les enti-tats financeres. La manifestació conclogué amb unaconvocatòria al públic assistent per continuar treba-llant a la ciutat per denunciar la corrupció, les retalla-des i la privatització dels serveis públics.

EL FONS SOCIAL GERMINA / La primera ediciódel Fons Social Germinem, creat per la CUP iCoop’57, ha repartit aquest any 2012 uns 5000€ pro-vinents de les dietes que cobren els nostres repre-sentants als consells d’administració d’INNOVA.L’Associació de Malalts Mentals Dr Tusquellas iAssociació de Jugadors i Jugadores de Rol, foren lesdues entitats que podran tirar endavant els seus res-pectius projectes. També es presentà la ComunitatGerminem, amb l’objectiu de promoure l’economiacooperativa i social a la nostra ciutat. Estan prepa-rant unes jornades pel mes de juny.

DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA / Un any més, enmotiu del Dia Internacional de la Dona Treballado-ra, els diferents col·lectius i moviments socials delCamp es van trobar a Tarragona, per a realitzaruna manifestació reivindicativa, sota el lema “Con-tra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediènciafeminista”. Durant tota la setmana, a la nostra ciu-tat, també es realitzaren diferents actes, com araprojeccions de vídeo, conferències, una festa...organitzades per Dones en Acció i L’Hora Violeta,consolidant una Diada, que cada any té més ressóa la ciutat i un caràcter més reivindicatiu, davantdels actes light que impulsa l’Ajuntament.

ASSEMBLEA A HORTS DE MIRÓ / Seguint ambel calendari d’assemblees obertes als barris de laciutat -després del parèntesi a causa de les elec-cions autonòmiques- la CUP va voler donar veu alsveïns i veïnes d’Horts de Miró. Drant més d’una horai mitja, vam debatre sobre qüestions que preocupena la gent del barri, com ara la inseguretat, la salutpública, l’estat de la via pública, la convivència veï-nal, l’accés a l’habitatge... Des de la CUP pretenempotenciar aquestes assemblees per tal d’empoderarals veïns i veïnes dels barris de la ciutat i fer-los par-tícips del debat sobre l’estat de la ciutat.

06/12/12 19/12/12

18/01/13

18/02/1324/01/13

23/02/13

28/02/13 08/03/13

15/03/13

l’infocupSANT JORDI 201314 opinionS a l’assemblea

opinions a l’assemblea

Enguany fa 75 anys que la ciutat va patir els més cruents bombar-deigs de la Guerra Civil. Episodis com els de la bomba que vacaure al Centre de Lectura, la que va matar desenes de perso-nes a l’entrada del refugi de la plaça de la Llibertat o la destruc-ció de part de la Casa Navàs han restat en la memòria col·lectiva

però són només part del drama que, de la tardor de 1937 a l’ocupació de laciutat per les tropes franquistes, el gener de 1939, viu la població resencasota els atacs de l’aviació.

Massa sovint, quan es parla de la guerra, el discurs es dilueix enconsideracions generals. Apropar-se, però, al patiment de de lapoblació no combatent sota una amenaça constant, a una vidaquotidiana que esdevé, a la fi, supervivència, és una forma deconèixer un conflicte fou la primera guerra europea en què

s’emprà l’aviació com a arma contra la població civil, en una concepció deguerra total on qualsevol indret del territori podia esdevenir objectiu militar.Una guerra en què els avions italians i alemanys van sembrar el terror a larereguarda republicana, experimentant estratègies i tècniques que despréss’emprarien a la segona Guerra Mundial.

Reus compta amb un considerable patrimoni en el subsòl: els refu-gis antiaeris, bastits entre 1937 i 1938, com a forma de defensapassiva dels atacs des de l’aire. Reus fou una de les ciutatsgrans més bombardejades de Catalunya, amb més de setantaatacs i centenars d’alarmes. Primer, pels avions italians, amb

base a Mallorca i, més tard, pels alemanys, des de l’interior peninsular. Laciutat era, efectivament, un objectiu estratègic en la mesura que comptavaamb un camp d’aviació i, durant uns mesos, amb una fàbrica d’avions. I tam-bé per la seva importància com a nus de comunicacions, sobretot pel ferro-carril. Més enllà, però, d’aquestes instal·lacions, els bombardeigs cercavenla destrucció física i la desmoralització de la població, sembrant el terror iparalitzant tota mena d’activitat.

Per a protegir-se de les bombes, es van cons-truir més d’un centenar de refugis. Els mésgrans, per iniciativa municipal, però tambémolts altres, d’iniciativa particular, que ser-vien per a resguardar els treballadors d’una

empresa o els veïns d’una casa. Uns i altres restavenpermanentment oberts i degudament senyalitzats per-què qualsevol persona hi pogués accedir en cas denecessitat. Però on també es van fer desenes de refugisfou als masos i casetes de camp. Aquesta encara avuiimpessionant xarxa de construccions defensives explicaque, malgrat la intensitat dels bombardeigs que va patir la ciutat, la quantitatde víctimes fos –en comparació amb altres poblacions– relativament menor.

Els refugis més grans foren el de la Plaça de la Llibertat i el de laPlaça de Prim, actualment desapareguts per la construcció d’a-parcaments. També ho és el que es troba sota la plaça de la Pata-cada. Compta amb més de 500 metres de galeries obertes i teniauna capacitat per a 1200 persones. En l’actualitat és l’únic refugi

de construcció pública que pot ser visitable. Esperem que l’Ajuntament rea-litzi aviat les obres necessàries i que s’obri al públic aviat.

També és accessible el que hi ha ubicat a la plaça del Mercadal,que conserva l’entrada original des del vestíbul de l’Ajuntament iuna nova entrada des del soterrani del Gaudí centre. Aquest refugiperò presenta constants problemes d’inundabilitat, fet que motivaque només s’hagi obert al públic durant períodes breus de temps.

Finalment, seria important la catalogació i, si s’escau, ajuts a la conservaciód’algun dels refugis que encara es conserven a la rodalia del nucli urbà. Lesvisites als refugis, com l’edició de materials pedagògics i de divulgaciósobre el període, a partir de les recerques realitzades, constitueixen unexcel·lent recurs per a conèixer la història i recordar el passat, però tambéper a reflexionar, en el present, sobre les conseqüències de les guerressobre la població civil.

Per què la CUP? La resposta no és simple.Mai ho pot ser perquè les persones tampocho som. Cadascú de nosaltres té raons,objectives o no, que en la vida ens fandecantar vers certes posicions i no d’altres.

Tot el que hem viscut i el que vivim marca la nostra per-cepció de la vida, i possiblement marcarà el que voldremviure. I són els nostres actes els que defineixen la nostraforma de ser, de sentir, d’estimar... La vida és el fruit delsnostres propis desitjos, perquè són aquests els que mar-quen la nostra felicitat, marquen el nostre camí. Com diuun apreciat filòsof, André Comte-Sponville: “Innumerables casos de desig:l’amor és desig d’amor, la política desig de poder, la moral desig de virtut,l’ètica desig de felicitat, la ciència desig de veritat,...En una paraula: viure ésdesitjar viure”.

Ells, els desitjos, defineixen el que som, com ens movem, com ensposicionem davant la societat. I aquí recau la resposta que donoa per què la CUP? No vull parlar dels meus desitjos d’una maneraexplícita. Desitjo.... Desitjo... Desitjo tantes coses. O, potser, en elfons, només en desitjo una de cosa: la veritat. Desitjo per damunt

de tot la veritat, sent conscient de l'inassolible i inabastable que és. Desitjola seva recerca tot sabent que mai la podré assolir. Desitjo la definició delsseus matisos, perquè d’ells sorgeix una aproximació a la realitat. Desitjo unadescripció de la veritat adequada als fets, no a les idees preconcebudes iimposades per tradició, creença, ignorància o omissió. Perquè els fets nosón negociables són els que són, puc no veure’ls, puc no voler-los veure,puc no entendre'ls però en tot cas els fets seguiran sent els que són.

La sensació que he tingut en els darrers anys -per no dir decennis-és que m’han enganyat. Podem dir-ho com vulguem: dretes, esque-rres, tecnocràcia, Espanya, Catalunya, Europa, ONU, OMC, BCE,OMS,.. tant hi fa, amb les sigles que vulguem, justificant-se amb elque es vulgui. El que puc dir és que vivint la realitat que he viscut,

que visc, em sento enganyat. Spinoza deia que la fita última de l’estat no hade ser la dominació o l’opressió, o l’escarniment de les persones amb eltemor i la possibilitat que altri disposi d’elles; el propòsit de l’estat ha de serel d’alliberar a l’individu de la por, per a que visqui en la mesura del possibleamb seguretat, és a dir, per a que conservi, fins a on pugui, sense perjudicivers altre, el seu dret natural d’existir i d’actuar. La fi de l’estat és en realitatla llibertat. És per la mancança d’aquesta llibertat que dono opció a la CUP.Li dono perquè fan política del poble per al poble. Es poden equivocar, s’e-quivoquen, s’equivocaran, ben segur que sí. No ens equivoquem tots? LaCUP actua des del seny i no des de la por, actua per preservar les personesabans que els interessos individuals o partidistes, actua des de l’honestedati la transparència, per damunt de la opacitat i les conspiracions.

Segons el meu punt de vista, alguna cosa hem de canviar. I dichem de canviar perquè només el poble és qui està legitimat perfer-ho. I Tinguem present una cosa: la CUP és el vehicle del canvimentre el poble sigui el seu referent. Si mai deixa de ser-ho no séque faré, però tinc molt clar que desitjo la llibertat i lluitaré per

ella, perquè sense ella no som res.

“Tots els homes reconeixen el dret a la revolució;és a dir, el dret a rebutjar la lleialtat al govern i aoposar-s’hi quan la seva tirania o la seva ineficièn-cia siguin greus i insuportables. Però gairebé totsdiuen que no és el cas en aquest moment”.

El tió em va cagar el petit opuscle titulat “Ladesobediència civil”, escrit pel filòsof i poetaHenry David Thoreau, l’any 1846.

Iaquest de moment, tampoc no és el cas? Hem d’esperar més vexa-cions perquè ens punxi el cul a la cadira per aixercar-nos i sortir tots itotes al carrer? Encara no ha arribat el punt de prendre consciència quela respiració de pobles i ciutats s’ha afeblit com la dels éssers que hiviuen? No és l’hora que cadascú, al seu petit bocinet de territori, s’or-

gantizi per aturar aquesta guerra sense armes de foc?

Què fem, continuem vivint amb por el fet de saltar-nos la llei i dircom són les coses, o de què representa l’autoritat i qüestionar-la? O, què us sembla quedar-nos amb la idea de Thoreau queproclama que l’estat no pot tenir més poder que aquell que elsseus ciutadans i ciutadanes estiguin disposades a cedir? La

decisió és de tots i totes!

mariona quadrada monteverde / com més triguem, més llarga serà l’agonia!

alfons horra pueyo / de l’abstenció a la cup

salvador palomar abadia / recordar el passat, reflexionar avui

l’infocup SANT JORDI 2013 finestra Oberta 15

Julià de Jòdar i David Fernández. “Cop de CUP. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Can-didatures d’Unitat Popular”. Editorial Columna. Barcelona 2012.

L'assaig consisteix en un retratsociològic de la Candidatura d'U-nitat Popular. Resol satisfactòria-ment la combinació dels orígenshistoricopolítics de les Candida-

tures amb la conjuntura actual. És, doncs,un treball que relaciona la perspectivaamb la prospectiva. Perspectiva perquè eltreball aporta claus d'anàlisi política sobreles causes (municipals) de l'emergènciad'organitzacions de base assembleàriesen focus territorials on hi havia saó inde-pendentista. O hi havia tradició de lluitasocial. En aquest sentit, l'exposició històri-ca de l'informe reflecteix la relació entrearticulació de nuclis de mobilització, pro-testa ciutadana i evolució del movimentorgànic independentista. Aquesta combi-nació ineludible de factors qualla amb l'A-MEI com a plataforma aglutinadora de lespropostes municipalistes d'alliberaentnacional.

El text cobra, però, una funció de prospectiva ja que reflecteix ladinàmica actual de les diverses proprostes de les CUPS locals.Una reflexió destacada del treball mostra la resolució -favorablepolíticament- d'unir la lluita municipalista amb el bastiment d'unprograma nacional. És cert, per tant, que les Candidatures no han

de ser estrictament una aliança de forces comarcals, sinó que han d'elevar aestratègia la seva pràctica política territorial.

Aquest extrem és determinant per a calibrar el procés que la CUP had'emprendre en la determinant cruïlla present: el procés autodeter-minista. Cal fer front, com alguns testimoniatges del treball afirmen,a la definició sense ambatges d'una política d'aliances que no aïllinles Candidatures. És ara, doncs (sense caure en el determinisme

històric) que l'organització parlamentària ha d'aglutinar les vies locals i cohe-sionar-les en la socialització del Dret a Decidir.

Del text es deriva que el capítal polític acumulat d'ençà de la funda-ció del PSAN el 1969 no ha d'acabar en una concepció minoritza-da, sinó que ha d'obrir-se pas entremig de les polítiques claudica-cionistes (i corruptes) de gairebé la totalitat de la partitocràcia ofi-cialista.

Cal, doncs, analitzar algunes de les opinions constructives aporta-des en aquesta recerca solvent. Em refereixo a la distinció entre lacúpula dirigent de CDC i les seves bases i, fonamentalment, a unaconcepció -com palesa l'opinió d'Eva Serra- no mecanicista de lalluita de classes. Pel que fa al primer vessant cal estar amatents

davant la guerra de posicions de l'organització convergent, ara "sobiranista",quant a les pretensións d'hegemonia del procés independentista. Davant lesmés que previsibles maniobres pactistes amb el govern espanyol, la CUP hade tenir la capacitat d'atreure les bases nacionalistes cap al seu programa.Aquest propòsit -enllaçant amb el segon objectiu- significa adoptar una dinà-mica de conlicte sociopolític que sigui sensible a la majoria de la casse subal-terna.

Tenint en compte aquestes dues variables, la informació aportada perambdós autors és fructífera en un doble sentit. Primerament perquè,com afirmen, les Candidatures suposen la culminació de la 'decons-trucció' del tranformisme postfranquista. En segon lloc, perquè laCUP significa la proposta reeixida de la Unitat Independista Comba-

tent que ha de fer, més que mai, una anàlisi intel·ligent, atenta, dels movi-ments tàctics de l'adversari (PSOE-PSC-PP-C'S) i de les seves escissionsinternes (provinents de la Nova Esquerra Catalana). Una política d'aliancesútil no implica claudicar de l'horitzó projectat. S'imposen noves passes.

De la lectura de l'estudi es desprèn, que les Candidatures d'UnitatPopular es troben en una etapa de doble creixement: territorial inacional. La presentació a les eleccions al Parlament ha estat unencert. Ara, tenint en compte la dilatada trajectòria política inde-pendentista cal enfortir aquesta presència amb una decidida acti-

tud cap a l'avenç present: la proposta de l'Esquerra Independentista en augeha d'interpretar la desindustrialització efectuada per l'especulació financera,ha d'encapçalar lluites dels moviments socials (per a desviar-los dels correntspopulistes espanyols disfressats de cosmopolites), ha de proposar i articularalternatives socioeconòmiques de base (cooperativisme), ha d'estendre elsmecanismes de lluita per a l'assoliment d'una cultura nacional -o l'assolimentd'una memòria història autònoma i alternativa- i ha de començar a bastir unapròpia política internacional. Llarga marxa i un assoliment a tocar.

+ idees

finestra Oberta“Cada cop sóc una persona més lliure”

Em dic Laia Carbó, tinc 23anys i sóc de Reus i a finalsd’aquest mes ja podré dir,que sóc tècnica en IntegracióSocial.

Quan i perquè vascomençar a militar?

Vaig començar a militarmés o menys als 17 anys al’Assemblea de Joves deReus, arrel de la inquietudper aconseguir una societatsocialment justa, respectuosaamb el medi ambient, i perl’opressió nacional que patimals Països Catalans. Mica enmica, vaig anant adquirintmés formació i consciencia-ció respecte les diferentsopressions que pateixo coma dona, poble i classe; elqual em permet anar essentcada cop una persona méslliure. I alhora, utilitzaraquesta formació com a armaper fer front a l’ofensivapatriarcal i capitalista.

Què és Arran?

Arran és l’organitzaciójuvenil de l’Esquerra Inde-pendentista. Abans de ferreferència a la ideologia d’A-

rran , crec necessari fer unabreu pinzellada de quins sónels seus orígens.

Arran, neix fruit de la con-fluència de Maulets i laCAJEI. Aquesta confluènciaes va dur a terme després decoexistir durant 6 anys i d’a-nar mica en mica llimant lesdiferències polítiques inicials,on al final ens vam veure queérem organitzacions moltsimilars, treballant sota unmateix paraigües, l’EsquerraIndependentista. Vam veureque confluint no teníem res aperdre, ans el contrari, tot aguanyar. El resultat de laconfluència ha estat el naixe-ment d’una organització juve-nil més potent, perquè la uniófa la força i n’hem pogutextreure el millor de les res-pectives organitzacions.

A nivell polític, els eixosideològics d’Arran són: Inde-pendència dels Països Cata-lans, l’enderrocament delcapitalisme i la construcciód’un sistema socialista com aalternativa i, el feminisme perabolir el sistema patriarcal iforjar una nova concepció delmón, especialment, noves

formes de relació personal,no condicionades per la dico-tomia sexe-gènere. Ésnecessària la renovació psi-cològica de la humanitat, cre-ant persones noves, ambnous valors i hàbits. Tanma-teix, Arran també consideracom a pròpies la lluita ecolo-gista, internacionalista, anti-feixista i antiracista.

Per últim, vam escollir elnom d’Arran per remetre’ns ala terra, a les nostres arrelshistòriques i per la pròpiadefinició de la paraula arran,que és cosa propera, perquèvolem ser una organitzaciópropera, arrelada a cadapoble, barri o ciutat i que eljovent que cerca una societatlliure si senti identificat, alho-ra volem ser l’eina per res-pondre a les diferents proble-màtiques que ens topem coma joves dia rere dia.

Per què és important l'or-ganització del jovent?

Ens agredeixen utilitzantdiferents fronts (treball preca-ri – si n’aconseguim, és clar-,l’ensenyament no obligatoriés un privilegi, absència d’es-pais d’oci que no promoguin

el consumisme, l’apatia i ladesafecció política, poderadult, etc.) Per tot això, ésimportant que el jovent s’or-ganitzi, perquè les idees iinquietuds sense organitza-ció, són això, idees que esqueden en va.

El jovent som el futur, ihem de posar-nos a treballarper viure en una societat jus-ta i digne, i només podremaconseguir un canvi significa-tiu lluitant, organitzant-nos,mobilitzant-nos... Perquè elpreu dels estudis, de l’habi-tatge, etc. són decisions polí-tiques, per això, el jovent noes pot despreocupar de lapolítica, perquè d’aquestapoliticisme sorgeix el o la

jove incapaç d’accedir a unsestudis superiors, a una feinai habitatge digne, i d’adquirirun raonament crític.

Hem de perdre la por al’organització i la lluita alcarrer, cal assenyalar els iles culpables, i no empassar-nos el missatge dels mitjansde comunicació al servei delcapital; cal recordar que elsviolents són els qui ens abo-quen a la misèria, no les i elsque lluitem emprant tots elsmitjans necessaris per serlliures i viure en una societatsolidària i igualitària, això noés violència és resistència.Perquè radical és anar a l’a-rrel del problema