Upload
anonima-anonima
View
213
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Fet per...
Citation preview
Cites famoses
"Els ciutadans haurien de comprometre i
participar més amb allò que llegeixen i que
veuen".
Pel que fa a la participació femenina en els
mitjans: "Aquestes periodistes a què es llegeix
més avui ho estan aconseguint perquè parlen
directament de les coses que interessen a la
gent i ho saben fer des d'un estil que és molt
propi i que l'home no se li ocorre perquè està
en una altra òrbita diferent "
Llibres i premis
Entre els seus llibres destaquen
Virtuts públiques (Premi Espasa
d'Assaig), El segle de les dones, Una
vida de qualitat, La voluntat de
viure, Creure en l'educació, El declivi
de la ciutadania i, la seva última
obra el 2011, El govern de les
emocions. El 2008 va ser
guardonada amb el Premi
Internacional Menéndez Pelayo.
Qui és?
Victòria Camps va nàixer a Barcelona l'any 1941. És
catedràtica de Filosofia moral i política de la
Universitat Autònoma de Barcelona des de 1972. Va
ser Catedràtica d'ètica a la Universitat Autònoma de
Barcelona des de 1986. Va servicerectora de la
Universitat Autònoma de Barcelona des de 1990
fins 1993. Entre 1993 a 1996 va ser senadora pel PSC-
PSOE. Ha estat consellera del Consell Audiovisual de
Catalunya. És presidenta de la Fundació Víctor Grifolls
i Lucas i del Comitè de Bioètica d'Espanya.
Cites famoses
"Els ciutadans haurien de
comprometre i participar més amb
allò que llegeixen i que veuen".
Pel que fa a la participació femenina
en els mitjans: "Aquestes periodistes
a què es llegeix més avui ho estan
aconseguint perquè parlen
directament de les coses que
interessen a la gent i ho saben fer
des d'un estil que és molt propi i que
l'home no se li ocorre perquè està en
una altra òrbita diferent "
Què ha aconseguit o quina vinculació ha tingut amb el feminisme? En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant la seva exclusió de la mateixa, la convicció en l'Estat del benestar com un valor a defensar davant la concepció liberal que pretén reduir l'Estat al mínim; una activa defensora de la democràcia participativa i d'una ètica que contribueix a la formació de la ciutadania. En el seu treball en la Comissió d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisió pública com un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que és el que en la realitat tendeixen a ser. Sobre els mitjans de comunicació privats ha advocat per una major transparència respecte a la seva titularitat i als poders econòmics que els sustenten.