1
CLARA CAMPOAMOR va ser una política espanyola, defensora dels drets de la dona i principal impulsora del sufragi femení a Espanya, aconseguit en 1931, i exercit per primera vegada per les dones en les eleccions de 1933. va traure plaça de funcionària en Correus. Va entrar a treballar en el periòdic maurista La Tribuna com a secretària del director, un lloc que li va permetre conéixer gent i on va començar a interessar-se per la política. En 1920 es va matricular com a estudiant en l'escola secundària i després en la Facultat de Dret, on va obtindre un títol en només dos anys. Als 36 anys es convertix en una de les poques advocades espanyoles i immediatament comença a exercir la seua professió. Les seues idees sobre la igualtat de les dones l'acosten al PSOE i escriu el pròleg del llibre Feminisme Socialista de María Cambrils Al esclatar la guerra civil es va exiliar i, en 1937, va publicar a París La revolució espanyola vista per una republicana. Va viure una dècada en Buenos Aires i es va guanyar la vida traduint, donant conferències i escrivint biografies. Va intentar tornar a Espanya a finals de la dècada de 1940, però es va trobar amb que estava processada per la seua pertinença a una lògia maçònica. ‘’Defendí en Talls Constituents els drets femenins. Deure indeclinable de dona que no pot trair al seu sexe, si, com jo, es jutja capaç d'actuació, a virtut d'un sentiment senzill i d'una idea clara que rebutgen per igual’’. Després de la Transició es van dur a terme homenatges i reconeixements que són valorats com escassos per organitzacions pro igualtat de la dona. El PSOE va editar una proposició no de llei sol·licitant al Govern del mateix partit que les polítiques d'igualtat tingueren també el seu reflex en l'encunyació de l'euro. La figura femenina triada perquè apareguera en les futures monedes d'euro va ser la de Clara Campoamor, per ser la principal defensora del vot femení en la Segona República, proposició que finalment va ser aprovada el dimarts 12 de juny de 2007, pel Ple del Congrés, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP, que es va abstindre. En 2007, el Ministeri de Foment va botar el Barco Polivalent B-32 Clara Campoamor, batejat en el seu honor, operat per la Societat de Salvament i Seguretat Marítima. En 2011, amb motiu del centenari del Dia Internacional de la Dona, la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre va encunyar una moneda commemorativa en plata amb valor facial de 20 euros que mostra l'efígie de Clara Campoamor.

Infograma

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Infograma historia

Citation preview

CLARA CAMPOAMOR va ser una política espanyola, defensora dels drets de la dona i principal impulsora del sufragi femení a Espanya, aconseguit en 1931, i exercit per primera vegada per les dones en les eleccions de 1933.

va traure plaça de funcionària en Correus. Va entrar a treballar en el periòdic maurista La Tribuna com a secretària del director, un lloc que li va permetre conéixer gent i on va començar a interessar-se per la política. En 1920 es va matricular com a estudiant en l'escola secundària i després en la Facultat de Dret, on va obtindre un títol en només dos anys. Als 36 anys es convertix en una de les poques advocades espanyoles i immediatament comença a exercir la seua professió. Les seues idees sobre la igualtat de les dones l'acosten al PSOE i escriu el pròleg del llibre Feminisme Socialista de María Cambrils

Al esclatar la guerra civil es va exiliar i, en 1937, va publicar a París La revolució espanyola vista per una republicana. Va viure una dècada en Buenos Aires i es va guanyar la vida traduint, donant conferències i escrivint biografies. Va intentar tornar a Espanya a finals de la dècada de 1940, però es va trobar amb que estava processada per la seua pertinença a una lògia maçònica.

‘’Defendí en Talls Constituents els drets

femenins. Deure indeclinable de dona que no pot trair al seu

sexe, si, com jo, es jutja capaç d'actuació, a

virtut d'un sentiment senzill i d'una idea clara que rebutgen per igual’’.

Després de la Transició es van dur a terme homenatges i reconeixements que són valorats com escassos per organitzacions pro igualtat de la dona. El PSOE va editar una proposició no de llei sol·licitant al Govern del mateix partit que les polítiques d'igualtat tingueren també el seu reflex en l'encunyació de l'euro. La figura femenina triada perquè apareguera en les futures monedes d'euro va ser la de Clara Campoamor, per ser la principal defensora del vot femení en la Segona República, proposició que finalment va ser aprovada el dimarts 12 de juny de 2007, pel Ple del Congrés, amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP, que es va abstindre. En 2007, el Ministeri de Foment va botar el Barco Polivalent B-32 Clara Campoamor, batejat en el seu honor, operat per la Societat de Salvament i Seguretat Marítima. En 2011, amb motiu del centenari del Dia Internacional de la Dona, la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre va encunyar una moneda commemorativa en plata amb valor facial de 20 euros que mostra l'efígie de Clara Campoamor.