INFORMA’T - INTEFroble.pntic.mec.es/~jveh0000/batx/Informat07_08.pdfVALENCIANA CURS 2007-2008. 2 Edita: Generalitat Valenciana Conselleria de Cultura, Educació i Esport ISBN: 978-84-482-4600-6

INFORMA’TEL SISTEMA EDUCATIU

EN LA COMUNITATVALENCIANA

CURS 2007-2008

2

Edita: Generalitat ValencianaConselleria de Cultura, Educació i Esport

ISBN: 978-84-482-4600-6

Dipòsit Legal: V-000000

Imprés a: Nova Composición, S. A. - Valencia

La Guia Informa’t és de caràcter informatiu i no legal. No podrà utilitzar-se com a base de recursos i reclamacions

© de les il•lustracions: Nacho Vidal Vía

Maquetació: José Manuel Blanquer Alcantud

Autors: José Luis Blasco Guiral, Vicente Bueno Ripoll iDaniel Torregrosa Sahuquillo

3

PRESENTACIÓ2007, Any europeu de la igualtat d'oportunitats per a tots -

Cap a una societat justa

La celebració en 2007 de l'any europeu de la igualtat d'oportunitats té com a objectiu sensibilitzar a l'o-

pinió pública sobre els avantatges d'una societat justa i cohesionada. Entre tots hem d'intentar augmentar

la conscienciació sobre la importància de promoure bones relacions entre els diversos grups de la socie-

tat, en particular els jóvens, i abolir els estereotips, els prejuís i la violència.

Així mateix, en el 2007 se celebra el 50é aniversari del Tractat de Roma. En estos cinquanta anys,

s'ha passat de 6 països als 27 que componen l'actual Unió Europea. Encara que tenim cultures, llengües i

tradicions diferents, estem cada vegada més prop uns d'altres. Tenim la democràcia com a valor bàsic co-

mú i la llibertat de circulació de persones i mercaderies a través de les fronteres.

Al llarg de les dos últimes dècades, després de la incorporació d'Espanya a la Unió Europea, s'han

produït profundes transformacions socioculturals, els mercats han evolucionat i el món laboral és cada ve-

gada més complex. Al mateix temps que s'ha generat major riquesa i ocupació, s'han produït canvis signi-

ficatius en les relacions entre educació i treball, la qual cosa provoca incertesa i desfici entre adolescents i

jóvens.

En la Comunitat Valenciana som conscients de la necessitat incrementar les connexions entre educa-

ció i ocupació per a afavorir la inserció professional dels jóvens, cuidant especialment a aquells que esti-

guen en situació de risc, preparant-los de la forma més adequada per al món del treball, per mitjà de l'ad-

quisició de coneixements apropiats i de competències personals perquè puguen adaptar-se als canvis fu-

turs. Els nostres esforços han de dirigir-se especialment als jóvens entre 16 i 25 anys des dels àmbits de

l'educació i de l'ocupació. Hem de facilitar la transició de tots els jóvens, sense cap discriminació, al món

del treball i a la vida activa.

El procés educatiu requerix a l'alumnat que vaja prenent decisions i trie entre distintes opcions que se

li van presentant al llarg de les distintes etapes educatives. Esta presa de decisions seguix al llarg de tota

la vida. L'oferta educativa s'amplia i diversifica cada vegada més. És important facilitar a l'alumnat el co-

neixement del sistema educatiu i els diferents itineraris o opcions diverses d'estudi i treball, així com facili-

tar-los el coneixement i l'accés de fonts que els puguen ajudar en la presa de decisions.

La finalitat del procés d'orientació acadèmica i professional de l'alumnat és capacitar-li per al disseny

del seu propi itinerari acadèmic i professional que li permeta no sols la decisió immediata sobre les seues

alternatives, sinó també, la formulació d'un projecte de carrera amb una previsió per a diversos anys, i l'es-

tabliment d'un compromís de treball i esforç a fi a aconseguir realitzar la decisió presa. Esta transcendent

decisió que han de prendre els alumnes i les alumnes, sobre els estudis a triar o itineraris formatius a realit-

zar per a una adequada i progressiva inserció laboral, requerix una activitat orientadora integrada a tot el

procés educatiu, que ajude i estimule l'alumnat a dissenyar els seus propis projectes de vida amb madure-

sa i autonomia. La guia d'estudis Informa't forma part dels instruments i suports necessaris de què cada

alumna i cada alumne haurien de disposar per a elaborar el seu propi pla de desenrotllament personal.

4

Este procés adquirix una especial rellevància en certs moments dins del Sistema Educatiu, entre els

que destaquen el pas de l'Educació Secundària Obligatòria als estudis postobligatoris, com són els Cicles

Formatius de Grau Mitjà o el Batxillerat i, posteriorment també per a continuar formant-se en les

Ensenyances Superiors, com puguen ser els Cicles Formatius de Grau Superior, Estudis Universitaris o

les Ensenyances Superiors de Música, Dansa i Art dramàtic, que junt amb les Ensenyances Superiors de

Disseny i Ceràmica i Ensenyances Esportives, representen unes opcions formatives que caracteritzen el

Sistema Educatiu a la Comunitat Valenciana i configuren una oferta educativa àmplia i singular.

La guia Informa't, en la seua onzena edició, presenta una àmplia informació que pot ajudar l'alumnat i

a les seues famílies, així com al professorat i als servicis especialitzats d'orientació, en el compliment de la

tutoria i l'orientació

El director general d'Ensenyament

Josep Vicent Felip i Monlleó

En el moment del tancament de la present edició de la Guia d'Estudis Informa't per al curs2007/2008, encara no s'ha publicat gran part de la normativa que desenrotlla i aplica la Llei Orgànicad'Educació (LOE). És per això que allò que s'ha exposat en esta guia pot veure's modificat en dates pos-teriors a la seua edició. Recomanem a orientadores i orientadors, tutores i tutors, professorat, famílies ialumnat, així com a tota aquella persona que utilitze esta guia comprove si l'objecte de la seua consultas'ha vist modificat per la publicació d'algun tipus de normativa.

Si detecta algun error o omissió, indicar la pàgina i text a:[email protected][email protected]

5

7

23

29

35

61

85

119

159

177

183

193

197

199

203

211

227

233

241

251

297

Pàg.1. Orientació i Informació

2. Sistema Educatiu

3. Educació Secundària Obligatòria

4. Batxillerat

5. Formació Professional

6. Cicles Formatius de Grau Mitjà

7. Cicles Formatius de Grau Superior

8. Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny

9. Titulacions Esportives

10. Ceràmica i Disseny

11. Música, Dansa i Art Dramàtic

12. Idiomes

13. Formació de Persones Adultes

14. Accés a la Universitat

15. Estudis Universitaris

16. Beques

17. Estudiar a l’estranger i altres Sistemes Educatius

18. Altres estudis

19. Direccions d’interés

20. Glossari

ÍNDEX

ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ

1

8

1ORIENTACIÓ I INFORMACIÓIn

form

a’t 2

007-

2008

La legislació arreplega el dret a l'orientació com una obligació del Sistema Educatiu de proporcionareste servici als estudiants al llarg de tota la seua formació amb major incidència en els canvis de cicleo en la seua vinculació a les perspectives d'ocupació.

Des de la Unió Europea s'està insistint en el fet que la formació ha d'adquirir un caràcter perma-nent al llarg de la vida i que l'orientació deu acompanyar esta formació, ha d'estar disponible al llargde la vida.

Des d'esta perspectiva, l'orientació educativa i professional s'interrelacionen i configuren com uncontinu que ha d'estar disponible al llarg de la vida i que ha de deixar de limitar-se a ajudar l'alumnaten la presa de decisions sobre un treball o una carrera determinada, per a començar a ensenyar-losa exercitar capacitats de gestió professional, a atendre al desenrotllament personal i a una presamés àmplia de decisions.

En l'Educació Secundària Obligatòria, la funció orientadora es dirigix a tots els aspectes de l'apre-nentatge i maduració de l'alumnat. El paper del tutor és necessari en l'orientació educativa de l'aula.En l'orientació educativa, psicopedagògica i professional són fonamentals els servicis especialitzatsd'orientació educativa, psicopedagògica i professional.

1. L’orientació educativa

L’orientació educativa se sol definir com el procés d’ajuda a l’alumnat per a facilitar-li l’adaptació iel desenrotllament personal i es realitza al llarg de la seua escolarització.

El concepte d’orientació educativa ha anat lligat al d’orientació psicopedagògica i al de tutoria,aproximant-se més a un o un altre al posar èmfasi en la competència i pertinència del tutor o del psi-copedagog com a agent de l’orientació educativa. El treball dels tutors i dels psicopedagogs és com-plementari, però un no pot suplir a l’altre. Tota tutoria és orientació i forma part de la docència, noobstant no tota l’orientació és tutoria. Perquè el tutor exercisca adequadament la seua funció precisadel suport dels servicis especialitzats. L’educació és un terme més ampli que abraça l’orientació i ladocència i implica altres agents a més dels tutors i els psicopedagogs. L’orientació que realitza el tu-tor (i la resta de professors) es denomina tutoria i la podem entendre com aquella part del procéseducatiu, en la que intervenen els dits professors, diferenciada de la instrucció. Així mateix, podemdiferenciar l’orientació psicopedagògica com aquella orientació especialitzada, complementària a latutoria, que és realitzada pel psicopedagog.

2. El procés de l’orientació educativa

L’orientació es considera com una part integral del procés educatiu afavoridora d’una sèrie demecanismes que ajuden l’alumnat a aconseguir el coneixement de:

a) Si mateixos (actituds, valors i interessos....)b) El sistema educatiu actual c) Les aptituds o habilitats necessàries per a integrar-se en el món sociolaboral que els rodeja, i

deprendre a prendre decisions dirigides i seleccionades amb el seu procés d’autorealització en la so-cietat en què viu.

L’orientació educativa es realitza com un procés al llarg de l’escolarització de l’alumnat, no és unaactivitat o tasca puntual. En este procés, l’alumne rep ajuda per part dels agents educatius, especial-ment del tutor i del psicopedagog (orientador). L’orientació és un procés d’aprenentatge i les seuesactivitats han d’emmarcar-se des d’una perspectiva interdisciplinar en el currículum escolar. Per a ai-xò, el Pla d’Orientació Educativa ha d’arreplegar-se en el Projecte Curricular.

L’orientació educativa ha de potenciar l’autonomia i l’activitat dels alumnes. Per a això ha de tin-dre en compte els factors vinculats al desenrotllament evolutiu així com les característiques perso-nals, familiars i socials. La persona, l’alumne considerat individualment, i en el seu context, és el refe-

rent bàsic i últim de l’orientació i del suport educatiu.Les funcions d’orientació i d’intervenció educativa de reforç o suport han de desenrotllar-se en el

marc del currículum establit, especialment en la Secundària Obligatòria. Des d’eixa concepció, tantla tutoria com l’orientació en general, i igualment el suport educatiu o la intervenció psicopedagògicaespecialitzada, a càrrec del Departament d’Orientació, formen part del currículum, del desenrotlla-ment curricular, entés este com oferta educativa integral, dirigida a tots els aspectes de l’aprenentat-ge i maduració de la personalitat dels alumnes, i, per això mateix, a més, oferta personalitzada.

El professor de Secundària està cridat no sols a instruir o ensenyar, sinó, per descomptat, a edu-car, la qual cosa significa, entre altres coses, guiar els seus alumnes, assistir-los, orientar-los. Aixís’arreplega en el currículum establit per a l’Educació Secundària Obligatòria en diversos dels seuselements, principalment:

• A l’insistir que l’objectiu de l’educació consistix a desenrotllar capacitats en els i les alumnes.• Al destacar com continguts educatius no sols conceptes, sinó també procediments, o modes

de saber fer, i actituds, que inclouen normes i valors.• Al recordar alguns eixos o dimensions transversals del currículum, en les distintes àrees, i que

es referixen precisament a línies de desenrotllament personal de caràcter general, com ho és, princi-palment, el desenrotllament moral i cívic.

El punt de vista de l’orientació destaca, per tant, que:1. Educar és més que instruir o ensinistrar.2. S’eduquen persones concretes, individuals, amb particularitats pròpies que l’educació ha de

respectar, aprofitar, enriquir i contribuir a desenrotllar.3. S’educa la persona en la seua globalitat i no sols una part seua, no sols la intel·ligència o la

seua identitat social.

Educar d’acord amb eixos principis és responsabilitat de tot professor. El tutor de grup, no obs-tant, té una especial responsabilitat en esta educació: ha rebut formalment l’encàrrec de fer que l’e-ducació siga realment educació, integral i personalitzada. Eixe encàrrec ha de complir-lo en la seuadocència ordinària, amb el grup sencer d’alumnes i amb tots i cada u d’ells.

Tot això ve a implicar a l’orientació en la millora de l’educació per mitjà de l’atenció a les diferèn-cies individuals dels alumnes, el desenrotllament d’habilitats per a deprendre a deprendre, el desen-rotllament d’actituds de participació social, afavorint l’autoconeixement i la maduresa personal, propi-ciant un coneixement de l’entorn social, econòmic i laboral i, en definitiva, ajudant els alumnes en elprocés d’ajuda en la presa de decisions sobre el seu futur personal i professional.

S’ha d’englobar tot el procés de l’orientació partint del context i de l’oferta educativa que proposeel propi currículum i integrant-lo, plenament, tant en el projecte educatiu com en l’activitat docent.

3. L’orientació professional

L’orientació professional, es revela com un element estructural i funcional del sistema educatiu,vinculat a la perspectiva d’ocupació amb un objectiu clar: l’èxit d’una inserció professional i social sa-tisfactòria. L’orientació professional abraça aspectes d’informació acadèmica i professional al costatd’altres aspectes fonamentals com són el coneixement del subjecte i les possibilitats de l’entorn. Lainformació acadèmica i professional és un element imprescindible per a l’orientació; l’orientació pro-fessional es dirigix a treballar el processament d’esta informació per part de l’individu.

Els canvis del mercat de treball han comportat modificacions en la relació formació-ocupaciósent per això necessari definir en termes qualitatius les exigències que l’orientació professionalhaurà de complir en el marc del sistema educatiu. El procés d’orientació professional i laboral i elperfil de l’orientador són qüestions que s’aborden en este capítol.

La demanda actual en el segment del treball tècnic, exigix d’una banda formació polivalent quepermeta l’adaptació al canvi de les qualificacions, i per un altre una formació específica que capaci-te per a l’acompliment qualificat de cada professió.

ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ / 1

9

1 / ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ

10

La informatització posa a disposició de l’orientador una gran quantitat d’informació. La dita infor-mació abraça aspectes tals com condicions d’accés i plans d’estudi, així com la demanda o desocu-pació en professions determinades.

El psicopedagog, amb l’ajuda del professorat i, si és procedent de les famílies pot realitzar deter-minades actuacions amb l’alumnat per a facilitar-li el coneixement de si mateix i de les possibilitats del’entorn. És freqüent la utilització de tècniques de dinàmica de grups, estudis de casos, visites a em-preses, que faciliten la presa de decisions de l’alumnat.

L’orientació professional requerix la intervenció de l’especialista de Formació i Orientació Laboral(FOL) com a part integrant de l’equip del Departament d’Orientació, aportant coneixements especí-fics de la seua competència relatius al món laboral i a les tècniques d’arreplegada i transmissió de lainformació, autoavaluació i autoorientació dirigida a l’elaboració d’itineraris professionals, recercad’ocupació.

Es tracta de proporcionar a l’alumnat una major i més adequada informació que li permeta adqui-rir una identitat i maduresa professional, motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions al canvien les qualificacions (RD 676/1993 de 17 de març).

És precís que l’alumnat, abans d’obtindre el seu títol, conega les claus i normes per què es regixel món del treball, adquirisca les nocions bàsiques de la normativa de les relacions laborals, tingaclara la idea de la seua contínua avaluació, conega on obtindre informació laboral i que organismesintervenen en el mercat de treball. I, finalment, es forme i adquirisca una actitud positiva cap a la pre-venció de riscos laborals.

No obstant això, hi ha una sèrie de capacitats i actituds personals igualment importants a l’horad’aconseguir un ocupació, romandre en ell o poder-se promocionar. Estes capacitats, com són leshabilitats socials, la flexibilitat i capacitat d’adaptació personal i professional, l’actitud i motivació capa la formació contínua han de ser abordades en el mòdul de formació i orientació laboral.

El continu procés de canvi i la creixent complexitat que caracteritza a la societat actual, en gene-ral, i al mercat de treball, en particular, canvis organitzacionals, augment de la mobilitat professional,crisi i noves formes d’ocupació, aparició de nous requeriments professionals, exigira un model d’in-tervenció flexible i adaptat a les persones objecte d’orientació amb la finalitat de respondre a les ne-cessitats canviants d’una societat en contínua transformació. En l’Educació Secundària, l’orientacióeducativa ha de completar-se amb l’orientació professional. Esta té, d’una banda, una vessant indivi-dual: són els alumnes els que han de rebre l’adequada orientació sobre els itineraris professionalsque s’ajusten millor a les seues capacitats, motivacions o interessos. Així mateix, tenen la dimensiósocial estretament vinculada a les necessitats i demandes del sistema productiu. L’orientació profes-sional juga un paper fonamental en este ajust entre les demandes educatives dels alumnes i les de-mandes professionals del sistema productiu, a fi d’evitar possibles desajustos entre demanda laborali ocupació. En este sentit l’orientació professional constituïx un element clau per a incrementar l’eficà-cia del sistema educatiu i formatiu en general.

Si es vol orientar i acompanyar de forma adequada la inserció o l’adaptació professional de lespersones, és necessari possibilitar una concordança entre, d’una banda, les capacitats i insuficièn-cies, les competències i experiències adquirides, les potencialitats dels alumnes i, per una altra, lesqualificacions que són o seran requerides pel món del treball, és a dir, els coneixements i competèn-cies indispensables per a l’exercici d’una professió en l’empresa i inclús per al desenrotllament d’unacarrera. Açò significa considerar el saber fer i el saber estar en les relacions, però, també, el saberdesenrotllar-se com a persones en una societat canviant.

L’orientació professional, es revela com un element estructural i funcional del sistema educatiuamb un objectiu clar: l’èxit d’una inserció professional i social satisfactòria.

Per tant, l’orientació educativa i l’orientació professional, són dos parts d’un tot que afecten a mo-ments diferents, encara que successius i seqüencials de la vida de les persones, i que compartixenun nexe major o menor depenent de les peculiaritats de la persona i de l’entorn sociolaboral en laque esta es troba.

L’orientació professional és un instrument clau per a incrementar la qualitat del sistema educatiu ide la Formació Professional en particular en la mesura en què tendix a:

• Compensar les inèrcies tradicionals a l’hora d’elegir un itinerari formatiu, adequant eixa elecció


11

a les aptituds i característiques personals.• Facilitar la inserció professional proporcionant una oferta formativa adaptada a les necessitats

del mercat laboral.• Rendibilitzar l’oferta formativa millorant la motivació de l’alumnat.• Contribuir a una millor integració sociolaboral de la persona en la mesura en què li ajude a ele-

gir l’itinerari formatiu més adequat a les seues característiques i aspiracions personals.

4. El procés d’orientació professional.

La informació, l’orientació professional i el consell es troben estretament vinculats a la formació, ihan d’emmarcar-se en un procés d’intercanvi entre els coneixements de l’individu, els seus interes-sos professionals, la realitat del mercat laboral i les necessitats socials del seu entorn.

En este sentit, la ràpida evolució de les qualificacions i la mobilitat necessària al si del mercat la-boral i de les empreses posen de manifest la importància dels servicis d’orientació com a instru-ments que han de permetre als alumnes elaborar una estratègia personal i un itinerari professional ilaboral en el transcurs de la seua vida activa.

L’orientació i la informació professional es constituïx com un procés de socialització laboral conti-nu, ininterromput al llarg de la vida de la persona. No obstant això, es donen diversos “moments crí-tics” en els que les persones deuen prendre decisions sobre distintes alternatives professionals.Estos moments definixen les distintes accions d’orientació professional, enteses estes com una aju-da tècnica que consistix en:

1. Elaborar un perfil personal i professional.2. Proporcionar informació comprensiva sobre els distints itineraris d’inserció.3. Orientar en un procés d’adequació del perfil als distints itineraris elegits.

L’objectiu últim del procés d’orientació i informació professional és el d’aconseguir una majoradequació entre la persona i el seu treball, és a dir, una integració professional que facilite la seuaintegració social.

El procés d’orientació requerix l’anàlisi i valoració de tres factors.

• Perfil Personal i Professional: la tasca consistix a arreplegar informació sobre aptituds, compe-tències professionals, interessos, valors, expectatives, estils cognitius i sistematitzar-los en un instru-ment que servisca, en la fase d’anàlisi, per a la detecció de necessitats a cobrir, d’habilitats o apti-tuds que seria desitjable potenciar i per a proporcionar a la persona informació objectiva i ajustadasobre si mateix.

• Descripció del mercat de treball: l’objectiu de l’acció és tindre un coneixement precís sobre lescaracterístiques i previsions de l’oferta laboral i possibilitats d’ocupació en el mercat laboral local.

• Oferta Formativa: arreplegada d’informació sobre les possibilitats de formació que oferix el sis-tema educatiu reglat i no reglat en l’àmbit territorial.

Este procés encaminat a l’orientació professional de l’alumnat comprén, fonamentalment, tres fa-ses: conéixer-se a si mateix, conéixer el món del treball i relacionar estos dos coneixements, per apoder prendre decisions conscients i fonamentades.

Una primera fase ha d’anar dirigida que els estudiants conseguisquen un coneixement adequatde si mateixos, evitant, en la mesura que es puga, falses percepcions sobre les seues capacitats i es-timulant les que posseïxen. D’altra banda, els interessos constituïxen un dels aspectes més impor-tants de la conducta vocacional, assenyalen cap a on dirigix l’individu els seus desitjos, i representenun conjunt d’activitats i actituds positives que responen a la qüestió següent: què és el que m’agradao desitjaria fer en la vida professional? Les alumnes i els alumnes han d’anar delimitant progressiva-ment el ventall de possibilitats i interessos, acceptant i sent conscients de la influència que en el seufutur tindran les decisions que adopten.

En la segona fase del procés es tracta d’elaborar i d’arribar a facilitar una informació del món idel mercat laboral, el seu presente i les perspectives de futur en relació a les ocupacions.


12

En una tercera fase, una vegada determinades les pròpies capacitats, és necessari analitzar ivalorar les alternatives existents per a elegir l’opció més adequada en vistes a l’establiment d’unapossible meta professional. Efectuada l’elecció, han de plantejar les estratègies que permetranaconseguir l’objectiu proposat.

L’aplicació de les distintes accions d’orientació i informació professional ha de seguir tres nivellsbàsics d’intervenció:

1. L’atenció individual a l’alumne.2. Accions grupals emmarcades dins dels processos de formació.3. L’assessorament i la formació dels distints agents implicats en el sistema educatiu.

L’elaboració d’un perfil professional suposa una descripció de les característiques i tasques deltreballador idoni. És un model ideal cap al qual han d’aproximar-se els professionals que exercis-quen funcions d’orientació i informació professional.

A l’orientació psicopedagògica i professional li correspon un important paper des de la considera-ció de les relacions entre la formació i l’ocupació en l’àmbit del Mercat Únic Europeu. La UnióEuropea ha adoptat una sèrie de decisions des del Tractat de Maastricht que afecten al mercat detreball i a l’orientació i que convergixen cap a l’objectiu de creació d’ocupació.

Per a orientar la recerca d’ocupació és necessari conéixer què està ocorrent en el món del tre-ball. En este sentit, Europa ve sofrint processos de transformació productiva en els que el ritme enquè es produïxen les innovacions tecnològiques és, sens dubte, el fenomen més visible del canviantpanorama econòmic. Estos ràpids avanços tenen profundes implicacions en tots els sectors econò-mics i en els models organitzatius de producció de béns i servicis, sobretot, pel que fa a mà d’obratècnica i a les noves qualificacions que demanda el sistema productiu.

5. L'expedient personal - Europass

La Unió Europea hi ha establit un marc comunitari únic per a ajudar els ciutadans europeus a co-municar millor les seues qualificacions i competències al sol·licitar una ocupació o l'admissió a unaactivitat d'aprenentatge, per mitjà de la creació d'un expedient personal i coordinat de documents,denominat Europass, de caràcter voluntari.

Europass és un dossier de documents que ajuda als ciutadans a comunicar de manera clara isenzilla les aptituds, les titulacions i certificats adquirides al llarg de la vida, tant entre països com en-tre sectors. Este dossier engloba un conjunt de cinc documents, sent el Currículum Vitae el seu prin-cipal element i podent complementar-lo amb la resta de documents Europass, depenent de l'historialde cada individu:

1. Curriculum Vitae Europass, que dóna als ciutadans la possibilitat de presentar en forma cla-ra i completa la informació relativa a totes les seues qualificacions i competències.

2. Passaport de Llengües Europass, arreplega les competències lingüístiques personals es-sencials per a formar-se o treballar a Europa. El passaport de Llengües Europass, forma part delPortfolio Europeu de llengües que consta de tres documents: el Passaport de Llengües, laBiografia Lingüística i el Dossier Lingüístic.

3. Document de Mobilitat Europass registra els períodes d'aprenentatge realitzats pels titularsen països distints del seu.

4. Suplement Europass al Títol Superior proporciona informació sobre els nivells d'estudi enl'ensenyança superior aconseguits pel titular.

5. Suplement Europass al Títol/Certificat descriu les aptituds i qualificacions corresponents a

un certificat de formació professional.

A més d'estos, la Comissió podrà aprovar altres documents Europass, sempre que siguen perti-nents i viables, puguen afectar tots els estats membres i estiguen disponibles en totes les llengüesoficials de la Unió Europea.

S'ha creat a més el portal d'Europass, el qual oferix una àmplia informació sobre este nou marc: http://www.mec.es/europasshttp://europass.cedefop.eu.int


13


14

Adjunte una fotografia. Suprimir quan no corresponga

Cognom(s) Nom(s)Suprimir quan no corresponga

Suprimir quan no corresponga






Suprimir quan no corresponga (vore instruccions)

Descriga per separat cada ocupació rellevant que hi haja exercit, començant pel

mes recent. Suprimir quan no corresponga

Descriga per separat cada curs realitzat, començant pel més recent. Suprimir

quan no corresponga


Indique la seua llengua materna (si té més d'una llengua materna, indiquecada una vore instruccions)

Móvil Suprimir cuando no proceda

CURRICULUM VITAE EUROPASS

Informació personalCognom(s) / Nom(s)

Direcció (direccions)

Telèfon(s)

Fax(és)

Correu(s) electrònic(s)

Nacionalitat

Data de naixement

Sexe

Ocupació desitjada / famíliaprofessional

Experiència de treball

Dates

Professió o càrrec

exercit

Funcions i responsabilitats

principals

Nom i direcció de la

empresa o empleador

Tipus d'empresa o sector

Educació i formacióDates

Qualificació obtinguda

Principals matèries o

capacitats professionals

estudiades

Nom i tipus del centre d'estudis

Nivell conforme a una

classificació nacional

o internacional

Capacitats i competènciespersonals

Idioma matern


15

Altres idiomes

Autoavaluació

Nivell europeu (*)

Idioma

Idioma

Capacitats i competències so-

cials

Capacitats i competències

organitzatives


tècniques


informàtiques


artístiques

Altres capacitats

i competències

Permís de conduir

Altres informacions

Annexos

(*) Nivell del Marco Europeu Comú de Referència (MECR)

Descriga dites competències i indique en quin context s'han exercit.














Indique en este apartat qualsevol altra informació que puga tindre rellevància,

per exemple persones de contacte, referències, etc. Suprimir quan no corres-

ponga

Enumere tots els annexos que haja decidit adjuntar. Suprimir quan no corres-

ponga

Comprensió Parla EscripturaComprensió auditivaitiva

Lectura Interacció orall Capacitat oral


16

Instruccions per a utilitzar el Curriculum Vitae (CV) Europass

L'elaboració d'un curriculum vitae és una etapa important en tota recerca d'ocupació. Amb fre-qüència, el curriculum vitae constituïx el primer contacte amb el futur contractant, així doncs, el CVha de cridar l'atenció d'un eventual empleador des dels primers segons de la seua lectura, i conduira una entrevista amb este.

A continuació s'assenyalen algunes recomanacions generals per a completar adequadament elCurriculum Vitae Europass

Cuida la redacció del teu CV, presenta les teues qualificacions i competències de maneraclara i lògica, per a ressaltar el valor de la teua persona. No oblides cap detall, ni de fons ni de forma( atenció a les faltes d'ortografia !).

Concentra't en l'essencial, un CV ha de ser breu: en la majoria dels casos, dos pàgines bas-taran per a ressaltar un perfil personal. Quan l'experiència professional siga encara limitada, posa derelleu els teus períodes de pràctiques. Si les competències lingüístiques són importants per a l'ocu-pació, és convenient que utilitzes el Portafolio de llengües Europass que pots adjuntar al CV.

Adapta el teu CV al lloc de treball que busques, posa de relleu davant de l'eventual emple-ador els teus avantatges personals per al lloc oferit. Atenció, no unfles artificialment el teu CV; corre-gudes el risc de caure en descrèdit durant una entrevista.

Respecta l'estructura del model, el model de Curriculum Vitae Europass et permet presentarles teues qualificacions i competències d'una manera lògica:

- informacions personals;- descripció de l'experiència professional;- descripció dels teus cursos d'educació o formació;- descripció detallada de les teues competències, obtingudes en el curs de la formació, de la ca-

rrera professional o de la vida quotidiana.

Imprimix el teu curriculum vitae en paper blanc, respecta el format de lletra i la configuracióproposats. Evita que un apartat (per exemple un itinerari formatiu) quede repartit entre dos pàgines.

Sigues clar i concís, la lectura del CV ha de permetre a l'empleador fer-se una idea del teuperfil de competències en alguns segons. Per tant:

- utilitza frases curtes;- concentra't en els elements rellevants de la teua formació i de la teua experiència professional;- justifica les interrupcions en els teus estudis o en la teua carrera professional.

Revisa el teu CV, demana a una tercera persona que revise el teu CV per a assegurar-te queel seu contingut és clar i fàcil d'entendre.


17

Passaport de Llengües Europass Part del Portafolio Europeu de Llengües del Consell d'Europa

COGNOM(S) NOM(S)

Data de naixement (*)

Idioma(s) matern(s)

Un altre(s) idioma(s)

Autoavaluació de la capacitat linguística(**)Comprendre Parlar Escriure

Comprensió auditiva Comprensió de lectura Interacció oral Expressió oral

Títol(s) o certificat(s)(*)Nivell europeu

Denominació del / dels titol(s) o certificat(s) Centre emisor Any de referència (***)

Experièncie(s) lingüística(ques) en l’idioma (*)Descripció Desde Fins

Autoavaluació de la capacitat linguística(**)Comprendre Parla Escriure

Comprensió auditiva Comprensió de lectura Interacción oral Interacció oral

Título(s) o certificado(s)(*)Nivell europeu

Denominació del / dels títol(s) o certificat(s) Centre emissor Any de referència (***)

Experiència(s) lingüística(s) en l'idioma (*)Descripció Des de Fins a

(*) Les caselles marcades amb asterisc són opcionals (**) Veja's la plantilla d'autoavaluació (***) Nivell segons el MarcComú Europeu de Referència (MCE), quan ho indique el certificat o títol original.

RECOMANACIONS GENERALSAbans de començar a omplir el passaport de Llengües, han de recordar-se alguns principis bà-sics:

I. Respecte's l'estructura de la plantillaEl passaport de Llengües permet presentar coneixements i qualificacions en idiomes d'una ma-nera lògica:1. Dades personals;2. Per a cada idioma:

(a) descripció del nivell personal de coneixement per autoavaluació;(b) títol(s) i certificat(s);(c) exemples importants de l'experiència personal amb l'idioma i la cultura corresponent.

Nota:- imprimir el teu passaport de Llengües EUROPASS sobre paper blanc;- conserva el tipus de lletra i el format suggerits;- evita subratllar o escriure frases senceres amb majúscula o negretes: açò dificulta la lectu-ra del document;- no canvies mai els textos de la columna esquerra- elimina tota casella que quede en blanc.

II. Claredat i concisióEl passaport ha de revelar el tu perfil de coneixements lingüístics després d'uns segons de lec-tura. Per això, deuràs:

- Utilitzar frases curtes.- Concentra't en els elements rellevants de la seua formació i de la seua experiència profes-sional.- Inclou tan sols els elements essencials de la seua formació i la seua experiència.- Fes una autoavaluació realista. Qualsevol tipus sobreestimació d'aptituds podria quedaren evidència durant una entrevista o en el seu període de prova.

III. Comprova’t el passaport de Llengües una vegada omplitUna vegada acabat, ha de comprovar-se novament cuidadosament el passaport de Llengües,per a evitar tota falta d'ortografia i assegurar-se que es troba redactat amb claredat i lògica.Fes-lo llegir a algú, per a assegurar-se que resulta clar i és fàcil de comprendre.


18


19

NIVELLS EUROPEUS - TAULA D'AUTOAVALUACIÓInstruccions per a utilitzar la taula d'autoavaluacióLa taula d'autoavaluació es fonamenta en l'escala de sis nivells del Marc Europeu Comú deReferència per a les llengües, elaborada pel Consell d'Europa. La taula consta de tres divisions àm-plies:

- Usuari bàsic (amb els nivells A1 i A2);- Usuari autònom (amb els nivells B1 i B2);- Usuari competent (amb els nivells C1 i C2).

Per a autoavaluar el teu nivell personal en un idioma estranger, llig les descripcions que seguixen iregistre el nivell que te correspon (p.e. usuari competent - C2) en la respectiva casella del passaportde Llengües (comprensió auditiva, comprensió de lectura, interacció oral, expressió oral, escriptura).

COMPRENDREComprensió auditiva

A 1- Reconec paraules i expressions molt bàsiques que s'usen habitualment, relatives a mi mateix, ala meua família i al meu entorn immediat quan es parla lentament i amb claredat.

A 2- Comprenc frases i el vocabulari més habitual sobre temes d'interés personal (informació perso-nal i familiar molt bàsica, compres, lloc de residència, ocupació). Sóc capaç de captar la ideaprincipal d'avisos i missatges breus, clars i senzills.

B 1- Comprenc les idees principals quan el discurs és clar i normal i es tracten assumptes quotidiansque tenen lloc en el treball, en l'escola, durant el temps d'oci, etc. Comprenc la idea principal demolts programes de ràdio o televisió que tracten temes actuals o assumptes d'interés personal oprofessional, quan l'articulació és relativament lenta i clara.

B 2- Comprenc discursos i conferències extensos i inclús seguisc línies argumentals complexessempre que el tema siga relativament conegut. Comprenc quasi totes les notícies de la televisió iels programes sobre temes actuals. Comprenc la majoria de les pel·lícules en què es parla en unnivell de llengua estàndard.

C 1- Comprenc discursos extensos inclús quan no estan estructurats amb claredat i quan les rela-cions estan només implícites i no s'assenyalen explícitament. Comprenc sense molt d'esforç elsprogrames de televisió i les pel·lícules.

C 2- No tinc cap dificultat per a comprendre qualsevol tipus de llengua parlada, tant en conversa-cions en viu com en discursos retransmesos, encara que es produïsquen a una velocitat de par-lant natiu, sempre que tinga temps per a familiaritzar-me amb l'accent.

Comprensió de lectura

A 1- Comprenc paraules i noms coneguts i frases molt senzilles, per exemple les que hi ha en rètols,cartells i catàlegs.

A 2- Sóc capaç de llegir textos molt breus i senzills. Sé trobar informació específica i predicible enescrits senzills i quotidians com anuncis publicitaris, prospectes, menús i horaris i comprenc car-tes personals breus i senzilles.

B 1- Comprenc textos redactats en una llengua d'ús habitual i quotidià o relacionada amb el treball.Comprenc la descripció d'esdeveniments, sentiments i desitjos en cartes personals.

B 2- Sóc capaç de llegir articles i informes relatius a problemes contemporanis en què els autorsadopten postures o punts de vista concrets. Comprenc la prosa literària contemporània.

C 1- Comprenc textos llargs i complexos de caràcter literari o basats en fets, apreciant distincionsd'estil. Comprenc articles especialitzats i instruccions tècniques llargues, encara que no es rela-cionen amb la meua especialitat.

C 2- Sóc capaç de llegir amb facilitat pràcticament totes les formes de llengua escrita, incloent textosabstractes estructuralment o lingüísticament complexos com, per exemple, manuals, articles es-pecialitzats i obres literàries.


20

PARLARInteracció oral

A 1- Puc participar en una conversació de forma senzilla sempre que l'altra persona estiga disposa-da a repetir el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules i a una velocitat més lenta i m'ajude a for-mular el que intente dir. Plantege i conteste preguntes senzilles sobre temes de necessitat imme-diata o assumptes molt habituals.

A 2- Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requerixen un intercanvi simple i directed'informació sobre activitats i assumptes quotidians. Sóc capaç de realitzar intercanvis socialsmolt breus, encara que, generalment, no puc comprendre prou com per a mantindre la conversa-ció per mi mateix.

B 1- Sé eixir-me’n airós en quasi totes les situacions que se'm presenten quan viatge on es parla ei-xa llengua. Puc participar espontàniament en una conversació que tracte temes quotidians d'in-terés personal o que siguen pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball,viatges i esdeveniments actuals).

B 2- Puc participar en una conversació amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita lacomunicació normal amb parlants natius. Puc prendre part activa en debats desenvolupats en si-tuacions quotidianes explicant i defenent els meus punts de vista.

C 1- M'expresse amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de que buscar de forma molt evident lesexpressions adequades. Utilitze el llenguatge amb flexibilitat i eficàcia per a fins socials i profes-sionals. Formule idees i opinions amb precisió i relacione les meues intervencions hàbilmentamb les d'altres parlants.

C 2- Participe sense esforç en qualsevol conversació o debat i conec bé modismes, frases fetes i ex-pressions col·loquials. M'expresse amb fluïdesa i transmet matisos subtils de sentit amb precisió.Si tinc un problema, sortege la dificultat amb tanta discreció que els altres a penes s n’adonen.

Expressió oral

A 1- Utilitze expressions i frases senzilles per a descriure el lloc on visc i les persones que conec.A2- Utilitze una sèrie d'expressions i frases per a descriure amb termes senzills la meua família i al-

tres persones, les meues condicions de vida, el meu origen educatiu i el meu treball actual o l'úl-tim que vaig tindre.

B 1- Sé enllaçar frases de forma senzilla a fi de descriure experiències i fets, els meus somnis, espe-rances i ambicions. Puc explicar i justificar breument les meues opinions i els meus projectes. Sénarrar una història o relat, la trama d'un llibre o pel·lícula i puc descriure les meues reaccions.

B 2- Presente descripcions clares i detallades d'una àmplia sèrie de temes relacionats amb la meuaespecialitat. Sé explicar un punt de vista sobre un tema exposant els avantatges i els inconve-nients de diverses opcions.

C 1- Presente descripcions clares i detallades sobre temes complexos que inclouen altres temes,desenvolupant idees concretes i acabant amb una conclusió apropiada.

C 2- Presente descripcions o arguments de forma clara i fluida i amb un estil que és adequat al con-text i amb una estructura lògica i eficaç que ajuda l'oient a fixar-se en les idees importants i a re-cordar-les.

ESCRIURE

A 1- Sóc capaç d'escriure postals curtes i senzilles, per exemple per a enviar felicitacions. Sé omplirformularis amb dades personals, per exemple el meu nom, la meua nacionalitat i la meua direc-ció en el formulari del registre d'un hotel.

A 2- Sóc capaç d'escriure notes i missatges breus i senzills relatius a les meues necessitats imme-diates. Puc escriure cartes personals molt senzilles, per exemple agraint una cosa a algú.

B 1- Sóc capaç d'escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que em són coneguts o d'inte-rés personal. Puc escriure cartes personals que descriuen experiències i impressions.

B 2- Sóc capaç d'escriure textos clars i detallats sobre una àmplia sèrie de temes relacionats ambels meus interessos. Puc escriure redaccions o informes transmetent informació o proposant mo-tius que recolzen o refuten un punt de vista concret. Sé escriure cartes que destaquen la impor-tància que li done a determinats fets i experiències.

C 1- Sóc capaç d'expressar-me en textos clars i ben estructurats exposant punts de vista amb certaextensió. Puc escriure sobre temes complexos en cartes, redaccions o informes ressaltant el queconsidere que són aspectes importants. Seleccione l'estil apropiat per als lectors a qui van diri-gits els meus escrits.

C 2- Sóc capaç d'escriure textos clars i fluids en un estil apropiat. Puc escriure cartes, informes o ar-ticles complexos que presenten arguments amb una estructura lògica i eficaç que ajuda a l'oienta fixar-se en les idees importants i a recordar-les. Puc redactar resums i ressenyes d'obres pro-fessionals o literàries.


21


22

2SISTEMA EDUCATIU

24

2SISTEMA EDUCATIUIn

form

a’t 2

007-

2008

(Gràfic 1)

1. Estructura del sistema educatiu

El sistema educatiu s'organitza en etapes, cicles, graus, cursos i nivells d'ensenyança. Durant total'ensenyança bàsica regix el principi de l'atenció a la diversitat, l'objectiu de la qual és el de propor-cionar una educació adequada a les necessitats, interessos i característiques individuals.

L'Educació Infantil és una etapa única de caràcter voluntari, organitzada en dos cicles de tresanys que responen ambdós a una intencionalitat educativa no necessàriament escolar i que com-prén des dels 0 als 6 anys. Els continguts educatius de l'educació infantil s'organitzen en àrees co-rresponents a àmbits propis de l'experiència i s'aborden per mitjà d'activitats globalitzades. Els mèto-des de treball es basen en les activitats, les experiències i el joc. En el segon cicle que es desenrot-lla generalment en centres docents es fomenta una primera aproximació a la lectoescriptura, a la ini-ciació en habilitats logicomatemàtiques, una llengua estrangera, a l'ús de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació i al coneixement dels diferents llenguatges artístics

L'Educació Primària, s'inicia el període d'ensenyança obligatòria i s'estén al llarg de 10 cursos.Comprén sis cursos acadèmics distribuïts en tres cicles i que comprén dels 6 als de 12 anys. Laseua finalitat és la de contribuir al desenrotllament físic, afectiu, social i intel·lectual de l'alumnat. Esposa especial èmfasi en l'atenció a la diversitat i a la prevenció de les dificultats d'aprenentatge per aproporcionar a l'alumnat una educació que permeta refermar el seu desenrotllament personal i elseu propi benestar, així com adquirir les habilitats culturals bàsiques de l'expressió i la comprensióoral, la lectura, l'escriptura i el càlcul, les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artís-tic, la creativitat i l'afectivitat. L'acció educativa en esta etapa procura la integració de les distintes ex-periències i aprenentatges de l'alumnat i s'adapta als seus ritmes de treball. Els cursos acadèmicss'organitzen en àrees amb un caràcter global, integrador i instrumental per a l'adquisició d'altres co-neixements.

L'Educació Secundària Obligatòria continua l'ensenyança obligatòria al llarg de 4 cursos aca-dèmics. Combina el principi d'una educació comuna amb l'atenció a la diversitat de l'alumnat, esta-blint-se si és el cas, aquelles mesures organitzatives i curriculars que resulten més adequades a lescaracterístiques del seu alumnat. Al finalitzar esta etapa, amb la que es tanca el període d'ensenyan-ça obligatòria, i si s'han aconseguit els objectius de la mateixa, s'obté el títol de Graduat enEducació Secundària Obligatòria. Este títol, permet l'accés als estudis de Batxillerat o als CiclesFormatius de Grau Mitjà en la Formació Professional.

El Batxillerat comprén dos cursos en modalitats organitzades de manera flexible en distintesvies, que seran el resultat de la lliure elecció de l'alumnat de matèries de modalitat i optatives.L'alumnat amb avaluació positiva en totes les matèries obtindrà el títol de Batxiller. Després d'ob-tindre el dit títol, poden optar a incorporar-se a la vida laboral, matricular-se en un Cicle Formatiu deGrau Superior o accedir a estudis superiors. Per a accedir a la Universitat serà necessari superaruna única prova homologada a la que podrà presentar-se qui estiga en possessió de títol deBatxiller.

La Formació Professional comprén un conjunt de cicles formatius de grau mitjà i de grau su-perior que tenen com a finalitat preparar l'alumnat per a l'exercici qualificat de les diverses profes-sions, l'accés a l'ocupació i la participació activa en la societat. La superació dels cicles de grau mitjào de grau superior, suposa obtindre el títol de Tècnic o Tècnic Superior respectivament. Hi ha fle-xibilitat en l'accés i en les relacions entre els distints subsistemes de la formació professional. Ambl'objecte d'augmentar la flexibilitat del sistema educatiu i afavorir la formació permanent, s'establixendiverses connexions entre l'educació general i la formació professional.

Les Ensenyances Artístiques tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació artís-tica de qualitat. Les Ensenyances Artístiques professionals agrupen les ensenyances de música i

SISTEMA EDUCATIU / 2

25

dansa de grau mitjà, així com les arts plàstiques i disseny de grau mitjà i de grau superior.D'altra banda, s'establixen les ensenyances artístiques superiors de música i dansa, les ensenyan-ces d'art dramàtic, les de conservació i restauració de béns culturals i els estudis superiorsd'arts plàstiques i disseny. Estes últimes ensenyances tenen caràcter d'educació superior.

Les Ensenyances d'Idiomes s'impartixen en les escoles oficials d'idiomes. Tenen com a objectecapacitar a l'alumnat per a l'ús adequat dels diferents idiomes fora de les etapes ordinàries del siste-ma educatiu i s'organitzen en els nivells de bàsic, intermedi i avançat. Per a accedir a lesEnsenyances d'Idiomes és requisit imprescindible tindre setze anys complit l'any en què es comen-cen els estudis. Poden accedir així mateix els majors de catorze anys per a seguir les ensenyancesd'un idioma cursat en l'Educació Secundària Obligatòria.

Les Ensenyances Esportives tenen com a finalitat preparar l'alumnat per a l'activitat professio-nal en relació amb una modalitat o especialitat esportiva, així com facilitar la seua adaptació a l'evo-lució del món laboral i esportiu. S'estructuren en dos graus, mitjà i superior. Les EnsenyancesEsportives s'organitzen en blocs i mòduls de duració variable, amb coneixements teoricopràctics.Per a accedir al grau mitjà és necessari tindre el títol de Graduat en Educació SecundàriaObligatòria. Per a accedir al grau superior és necessari el títol de Batxiller i el de Tècnic esportiu enla modalitat corresponent. També poden accedir als graus mitjans i superiors els aspirants que, notenint títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria o títol de Batxiller, superen una provad'accés regulada per les Administracions. La superació de les ensenyances esportives de grau mitjào superior suposa l'obtenció del títol de Tècnic o Tècnic Superior en l'especialitat corresponent.

L'Educació de les Persones Adultes, té l'objectiu que tots els ciutadans tinguen la possibilitatd'adquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i aptituds per a la seua maduresapersonal i professional. Regula les condicions en què han d'impartir-se les ensenyances conduentsals títols oficials, alhora que establix un marc obert i flexible per a realitzar altres aprenentatges i pre-veu la possibilitat de validar l'experiència adquirida per altres vies.

Els Estudis Universitaris, tenen com a finalitat completar la formació integral de l'alumne, do-tant-lo dels coneixements i les competències necessàries per al futur professional. Al temps, els es-tudis universitaris fomentaran el desenrotllament cultural i la investigació en totes les àrees i nivellsdel coneixement. Amb la superació dels ensenyaments universitaris de primer cicle s'obté el títol deDiplomat, Enginyer Tècnic o Mestre, mentres que si estes són de primer i segon cicle o de noméssegon cicle el títol que s'obté és el de Llicenciat, Arquitecte o Enginyer. En els ensenyaments uni-versitaris, hi ha un tercer cicle de formació la superació del qual suposa l'obtenció del títol de Doctoren la titulació universitària corresponent.

2. Implantación de la Ley Orgánica de Educación de 3 de mayo de 2006, para el curso 2007-2008

Estem en un procés d'implantació del sistema educatiu que regula la Llei Orgànica 2/2006, de 3de maig, d'Educació (LOE). El calendari d'aplicació de la LOE es regula pel Reial Decret 806/2006,de 30 de juny. A continuació destaquem els apartats del Reial Decret 806/2006, de 30 de juny, per alcurs 2007/2008. Per a més informació, cal consultar el mencionat Reial Decret .

· L'anticipació de la implantació de les ensenyances del 1r. cicle d'Educació Infantil.· La implantació general de les ensenyances de 1r. i 2n. curs d'Educació Primària.· La implantació general de les ensenyances de 1r. i 3r. curs d'Educació Secundària Obligatòria.· L'aplicació de la implantació de l'avaluació i promoció en l'Educació Secundària Obligatòria regu-

lada en l'article 28 de la LOE. La implantació dels requisits d'obtenció del títol de graduat en EducacióSecundària Obligatòria. Els requisits per a l'obtenció del títol de graduat en Educació SecundàriaObligatòria establits en l'article 31 de la LOE, s'aplicaran a partir de l'any acadèmic 2007/2008.

· L'accés a la Universitat sense prova d'accés per a l'alumnat d'estats extracomunitaris i comuni-

2 / SISTEMA EDUCATIU

26

taris amb acords d'homologació internacional.· La implantació de les titulacions corresponents als estudis de Formació Professional i dels res-

pectius nous currículums.· Les proves que organitzen les administracions educatives per a accedir l'any 2007/2008 i se-

güents, a les ensenyances de Formació Professional es regiran pel que establix l'article 41 de laLOE.

· La implantació general de les ensenyances elementals de Música i Dansa.· La implantació dels quatre primers cursos de les ensenyances Artístiques Professionals i s'ex-

tingixen els dos primers cicles de les ensenyances de cicle mitjà vigents.· S'inicia la implantació de les ensenyances professionals d'Arts Plàstiques i de Disseny de grau

mitjà.· La implantació general del nivell bàsic i intermedi de les ensenyances d'Idiomes.· S'inicia l'establiment de les noves titulacions corresponents als estudis d'ensenyances

Esportives, currículums i requisits dels centres que impartisquen estes ensenyances.

3. Els programes d'educació bilingüe del sistema educatiu valencià

El sistema educatiu valencià determina uns objectius en matèria de llengües que fan necessaril'establiment dels mitjans perquè tots els estudiants coneguen les dos llengües oficials: el valencià iel castellà. Per aconseguir-ho, s'ha dissenyat un model d'educació bilingüe que s'estructura en pro-grames: Programa d'Ensenyament en Valencià i Programa d'Incorporació Progressiva.

En el Programa d'Ensenyament en Valencià s'utilitza el valencià com a llengua vehicular en toteso en la major part de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics.

En el Programa d'Incorporació Progressiva, el castellà és la llengua base d'aprenentatge, i el va-lencià és la llengua vehicular, com a mínim, en dos de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics.

4. Atenció educativa a l'alumnat immigrant

En cada una de les Direccions Territorials de Cultura, Educació i Esport hi ha una Oficina d'acolli-da a l'alumnat immigrant i a les seues famílies. L'Oficina atén permanentment les consultes sobreescolarització o revalidacions, així com la sol·licitud de traductors o de materials que faciliten la co-municació. També atén als centres docents i als professionals de l'educació (equip directiu, profes-sors, psicopedagogs, etc.), les demandes més freqüents dels quals es referixen a: la incorporació ala llengua d'ús del centre, materials de lectoescriptura, agrupaments flexibles, acollida de l'alumnat,etc.

Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport a AlacantOficina d'acollida a l'alumnat immigrant: 965934464

Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport a Castelló de la PlanaOficina d'acollida a l'alumnat immigrant: 964358445

Direcció Territorial de Cultura Educació i Esport a ValènciaOficina d'acollida a l'alumnat immigrant: 961964197

Més informació en http://www.cult.gva.es/dgoiepl/Inmigracion/index.htm

SISTEMA EDUCATIU / 2

27

2 / SISTEMA EDUCATIU

28

3EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Introducció

Al finalitzar l'Educació Primària, com a continuació de l'ensenyança obligatòria, l'alumnat cursa estu-dis d'Educació Secundària Obligatòria (ESO). És una etapa que pretén consolidar els aprenentatgesi iniciar els alumnes i les alumnes en altres camps del saber.

L'etapa d'Educació Secundària Obligatòria té caràcter obligatori i gratuït i constituïx junt ambl'Educació Primària, l'educació bàsica. Comprén quatre cursos acadèmics, que comprenen ordinà-riament dels 12 als 16 anys d'edat. Amb caràcter general l’alumnat tenen dret a romandre en règimordinari fins als 18 anys d'edat complits l'any en què finalitze el curs, sempre que l'equip d'avaluacióconsidere que, d'acord amb els seus interessos i actituds, puguen obtindre el títol de Graduat enEducació Secundària.

La finalitat de l'educació secundària obligatòria és aconseguir que els alumnes adquirisquen elselements bàsics d'una cultura, en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic, refer-mar i consolidar hàbits d'estudi i treball, preparar-los per a la seua incorporació a estudis posteriors ila seua inserció laboral i formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions, creant les condi-cions que facen possible una ensenyança personalitzada, que tinga en compte les peculiaritats del'alumnat i s'adapte a elles, establint una adequada diversificació dels continguts en els seus últimsanys.

S'organitza segons els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat. Per a això es con-templen les adaptacions curriculars, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles,els desdoblaments de grups i l'oferta de matèries optatives, programes de reforç i de tractament per-sonalitzat per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques. Totes estes mesures d'atenció ala diversitat tenen com finalitat la consecució dels objectius de l'educació secundària obligatòria perpart de tot l'alumnat. En l'educació secundària obligatòria es presenta especial atenció a l'orientacióeducativa i professional de l'alumnat.

En conseqüència l’Orde de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciènciade la Generalitat Valenciana, preveu una sèrie de mesures d’atenció a la diversitat, tant de caràctergeneral com específiques, que cada centre docent podrà adoptar perquè el seu alumnat trobe res-posta a les seues necessitats educatives.

Aquells alumnes que, sense finalitzar l'etapa, no pogueren continuar escolaritzats en un centreeducatiu en règim ordinari, per treballar o altres circumstàncies especials, podran finalitzar els seusestudis a través de les ensenyances d'adults.

En l'apartat següent, tenint en compte la legislació publicada en el moment d'edició de la guiaInforma't, es troben les diferents matèries per als cursos de l'ESO.

30

3EDUCACIÓ SECUNDÀRIAOBLIGATÒRIAIn

form

a’t 2

007-

2008

2. Matèries de l’ESO

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA/ 3

31

ÀREESOBLIGATÒRIES

MATÈRIAOPTATIVAMATÈRIES

OPCIONALS

SE

GO

N

Valencià: Llengua i Literatura Castellà: Llengua i LiteraturaLlengua estrangeraMatemàtiquesCiències Socials, Geografia i HistòriaEducació FísicaCiències de la NaturalesaTecnologiaMúsicaTutoria

Una

Religió / activitats alternatives

Una

QU

AR

T

Valencià: Llengua i LiteraturaCastellà: Llengua i LiteraturaLlengua estrangeraMatemàtiquesCiències Socials, Geografia i HistòriaÈticaEducació FísicaTutoria

Biologia i GeologiaEducació Plàstica i VisualTecnologiaMúsicaFísica i Química

Religió / activitats alternatives

ÀREESOBLIGATÒRIES

ÀREESOPTATIVES

(cal elegir dos)

MATÈRIAOPTATIVAMATÈRIES

OPCIONALS

Ciències de la Naturalesa

Ciències Socials, Geografia i Història

Educació Física

Educació Plàstica i Visual

Castellà: Llengua i Literatura

Valencià: Llengua i Literatura

Llengua Estrangera

Matemàtiques

Tecnologies

PRIMER

Ciències de la Naturalesa

Ciències Socials, Geografia i Història

Educació Física

Educació Plàstica i Visual

Castellà: Llengua i Literatura

Valencià: Llengua i Literatura

Llengua Estrangera

Matemàtiques

Tecnologies

Música

TERCER

3 / EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATORIA

32

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3

Observacions:L’àrea de Ciències de la Naturalesa s’organitzarà en el segon cicle de l’etapa en dos matèries di-

ferents: Biologia i Geologia i Física i Química. L’avaluació dels aprenentatges de les mateixes en ter-cer i quart es verificará per separat. En quart, l’àrea de Matemàtiques s’organitzarà en dos varietatsdiferents ‘A’ i ‘B’, que tenen continguts diferents.

• Àrees optatives de quart.Si, a l’acabar quart de Secundària Obligatòria es va a continuar estudiant alguna modalitat del

Batxillerat o algun cicle formatiu de grau mitjà, l’elecció de les optatives pot ser determinant per a lapreparació més adequada. El tutor de tercer o el psicopedagog del centre poden contribuir a fer quel’elecció de les àrees tinga una correspondència adequada amb els estudis posteriors.

• Matèries optatives.En el catàleg de matèries optatives per a l’Educació Secundària Obligatòria, s'inclouen en qual-

sevol cas, una segona llengua estrangera, cultura clàssica i informàtica.

• Matèria opcional.Els pares o tutors dels alumnes, o ells mateixos si són majors d’edat, manifestaran, voluntària-

ment, al director del centre al començament de cada etapa o nivell educatius o en la primera ads-cripció de l’alumne al centre el seu desig de cursar les ensenyances de Religió, sense perjuí que ladecisió puga modificar-se a l’inici de cada curs escolar. Per als alumnes que no hagueren optat perseguir ensenyança religiosa els centres disposaran aquelles mesures organitzatives necessàries pera proporcionar l'adequada atenció educativa, garantint, en tot cas, que l'elecció d'una o altra opcióno supose cap discriminació.

3. Avaluació i promoció de curs

En l'ESO es realitza un procés d'avaluació continu i diferenciat segons les distintes matèries delcurrículum. El professorat avalua a l'alumnat tenint en compte els diversos elements del currículum i,en el cas que el progrés de les alumnes o els alumnes no siga l'adequat es podran establir diversesmesures de reforç educatiu. Estes mesures es dirigiran a garantir que l'alumnat adquirisca aquellsaprenentatges imprescindibles amb què poder continuar el seu procés educatiu.

Al finalitzar el curs 2007-2008, l'equip docent de les alumnes i alumnes com a conseqüència delprocés d'avaluació, prendrà aquelles decisions corresponents a la promoció de l'alumnat, tenint encompte tant el que establix el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel que s'establixen lesensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, com el que establisca laConselleria competent en matèria d'educació.

4. Titulació que s'obté i estudis a què permet accedir

L'alumnat que acabe l'ESO i haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa ob-tindrà el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, que és únic i que, li permet accedir abatxillerat, formació professional de grau mitjà, cicles mitjà d'Arts Plàstiques i disseny, EnsenyancesEsportives de grau mitjà i al món laboral.

5. Centres d'Educació Secundària amb Programa d’Ensenyament en Valencià

ALACANTCentre LocalitatSecció IES Agost IES Cap de l’Horta Alacant IES Figueras Pacheco Alacant IES Jaime II Alacant IES Jorge Juan Alacant IES Las Lomas Alacant IES Leonardo da Vinci Alacant

IES Mare Nostrum Alacant IES Virgen del Remedioº Alacant Escola d’Art Alcoi IES Andreu Sempere Alcoi IES Cotes Baixes Alcoi IES Pare Vitòria Alcoi IES Altaia Altea IES Bellaguarda Altea IES Professor Manuel Broseta Banyeres de Mariola

33

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA / 3

Centre LocalitatIES Beatriu Fajardo de Mendoza Benidorm IES Bernat de Sarrià Benidorm IES L’Almadrava Benidorm IES Mediterrània Benidorm IES Pere Maria Orts i Bosch Benidorm Secció IES Benilloba IES Josep Iborra Benissa IES Biar IES Callosa d’en Sarrià IES Ifach Calp IES Castalla Castalla IES Padre Arques Cocentaina IES Canónigo Manchón Crevillent IES Macià Abela Crevillent IES Historiador Chabás Dénia IES Maria Ibars Dénia IES Enric Valor El Campello IES José Marhuenda Prats El Pinós IES Asunción de Ntra. Señora Elx IES Carrús Elx IES Cayetano Sempere Elx IES Misteri d’Elx Elx IES Monserrat Roig Elx IES Sixto Marco Elx IES Tirant lo Blanc Elx IES Victoria Kent Elx IES Núm. 15 Elx-La Foia IES Torrellano Elx-Torrellano IES Gata de Gorgos IES Les Dunes Guardamar del SeguraIES Fray Ignacio Barrachina Ibi IES L’Alfàs del Pi IES La Nucia IES La Malladeta La Vila Joiosa IES Marcos Zaragoza La Vila Joiosa IES Enric Valor Monòver IES Serra Mariola Muro IES Mutxamel Mutxamel Secció IES Mutxamel IES El Vinalopó Novelda IES La Mola Novelda IES Xebic Ondara IES La Creueta Onil IES Pedreguer IES Enric Valor Pego IES Azorín Petrer IES La Canal Petrer IES Poeta Paco Mollà Petrer IES Luis García Berlanga Sant Joan d’Alacant IES Cap de l’Aljub Santa Pola IES Santa Pola Santa Pola IES San Vicente Sant V.. del RaspeigIES Teulada IES Núm. 1 Xàbia IES Antoni Llidó Xàbia IES Xixona

CASTELLÓCentre LocalitatC Alt Maestrat Albocàsser IES Alcalà de Xivert IES Álvaro Falomir Almassora IES Núm. 2 Almassora IES Almenara Secció IES Benassal IES Joan Coromines Benicarló IES Ramón Cid Benicarló IES Violant de Casalduch Benicàssim IES Betxí IES Jaume I Burriana

Centre LocalitatIES Llombai Burriana Secció IES Cabanes C Lope de Vega Castelló de la Plana IES Bovalar Castelló de la Plana IES El Caminàs Castelló de la Plana IES Francesc Ribalta Castelló de la Plana IES Juan Bautista Porcar Castelló de la Plana IES La Plana Castelló de la Plana IES Matilde Salvador Castelló de la Plana IES Penyagolosa Castelló de la Plana IES Politècnic Castelló de la Plana IES Vicent Castell i Doménech Castelló de la Plana IES Vicent Sos Baynat Castelló de la Plana IES Miquel Peris i Segarra Castelló de la Pl.GrauIES L’Alcalatén L’Alcora IES Ximén d’Urrea L’Alcora IES Botànic Cavanilles La Vall d’Uixó IES Benigasló La Vall d’Uixó IES Honori Garcia La Vall d’Uixó IES Els Ports Morella IES Gilabert de Centelles Nules IES Serra d'Espadà Onda Secció IES Onda Secció IES Orpesa Secció IES Peñíscola IES Sant Mateu Secció IES Torreblanca IES Alfonso XIII Vall d’Alba IES Vilafranca IES Francesc Tàrrega Vila-real IES Miralcamp Vila-real IES Professor Broch i Llop Vila-real C Divina Providència Vinaròs IES José Vilaplana Vinaròs IES Leopoldo Querol Vinaròs

VALÈNCIACentre LocalitatSecció IES Aielo de Malferit C Mare de Déu de l’Olivar II Alaquàs IES Clara Campoamor Alaquàs IES Dr. Faustí Barberà Alaquàs IES José Segrelles Albaida IES Albal IES Consuelo Aranda Palacios Alberic C Asunción de Ntra. Señora-Pío XII Alboraya IES La Patacona Alboraya IES Alcàsser IES Carles Salvador Aldaia IES Núm. 3 Aldaia IES Salvador Gadea Aldaia IES Jaume I Alfafar IES 25 d'Abril Alfafar C Maria Auxiliadora Algemesí IES Bernat Guinovart Algemesí IES Sant Vicent Ferrer Algemesí IES Hort de Feliu Alginet IES d'Almussafes Almussafes IES José María Parra Alzira IES Luis Súñer Sanchis Alzira IES Rey Don Jaime Alzira IES Joan Fuster Bellreguard IES Benaguasil C Nuestra Señora del Socorro Benetússer Secció IES Benetússer IES Enric Soler i Godes Benifaió IES La Vall de Segó Benifairó de les Valls IES Les Foies Benigànim IES Les Alfàbegues Bétera IES Bocairent

34

Centre LocalitatIES Comarcal Burjassot IES Federica Montseny Burjassot IES Vicent Andrés Estellés Burjassot IES Francesc Gil Canals IES Sivera Font Canals IES Arabista Ribera Carcaixent IES Càrcer IES Eduardo Primo Marqués Carlet IES 9 d’Octubre Carlet IES Manuel Sanchis Guarner Castelló de Rugat Secció IES Catadau Florida, Centre E.Secundari Catarroja IES Berenguer Dalmau Catarroja IES Núm. 1 Cheste IES Blasco Ibáñez Cullera IES Joan Llopis Marí Cullera IES Escultor En Francesc Badia Foios C Abecé Gandia C Nuestra Señora del Carmen Gandia IES Ausiàs March Gandia IES María Enríquez Gandia IES Tirant lo Blanc Gandia Real Col. Escuelas Pías Gandia IES Veles e Vents Gandia-Grau C La Baronia San Antonio Abad Gilet C San Bartolomé Godella C Sant Francesc Guadassuar IES Guadassuar IES Els Évols L'Alcúdia Secció IES L’Alcúdia de CrespinsIES Guillem d'Alcalà La Pobla de Farnals Secció IES La Pobla del Duc IES La Pobla de VallbonaIES Pere d’Esplugues La Pobla Llarga IES L'Eliana C Integrat Unión Musical Llíria IES Camp de Túria Llíria IES Laurona Llíria IES L’Olleria IES Ausiàs March Manises IES José Rodrigo Botet Manises IES Pere Boïl Manises IES Massamagrell IES Massanassa IES La Garrigosa Meliana IES La Moreria Mislata IES Músic Martín i Soler Mislata IES Núm. 4 Mislata IES Moixent C San Jaime Apóstol Moncada IES Enrique Tierno Galván Moncada IES Montserrat C La Masia Museros IES Gabriel Ciscar Oliva IES Gregori Maians Oliva IES Jaume I Ontinyent IES L’Estació Ontinyent IES San Juan Bosco Ontinyent IES La Sénia Paiporta IES Dr. Peset Aleixandre Paterna IES Núm. 2 Paterna Secció IES Paterna Escola Gavina Picanya IES Enric Valor Picanya C La Nostra Escola Comarcal Picassent C Les Carolines Picassent IES L'Om Picassent IES Puçol IES Quart de Poblet IES Riu Túria Quart de Poblet

Centre LocalitatSecció IES Rafelbunyol IES Riba-roja de Túria IES Clot del Moro Sagunt Secció IES Clot del Moro Sagunt IES Camp de Morvedre Sagunt-Port IES Eduardo Merello Sagunt-Port IES Jorge Juan Sagunt-Port IES Maria Moliner Sagunt-Port IES Sedaví IES Enric Valor Silla IES Manuel Sanchis Guarner Silla Secció IES Sollana C Unión Cristiana Sueca IES Joan Fuster Sueca IES Tavernes Blanques IES Jaume II el Just Tavernes de la ValldignaIES La Valldigna Tavernes de la ValldignaC Madre Sacramento Torrent C Ntra. Sra. del Monte Sión Torrent C San José y Santa Ana Torrent IES La Marxadella Torrent IES Veles e Vents Torrent IES Serra Perenxisa Torrent IES Tirant lo Blanc Torrent Secció IES Turís C Ave María de Peñarrocha València C Caferma València IES Abastos València IES Baleares València IES Barri del Carme València IES Benlliure València IES Campanar València IES Cid Campeador València IES Conselleria València IES Districte Marítim València IES El Cabanyal València IES El Clot València IES El Grao València IES Francesc Ferrer i Guàrdia València IES Isabel de Villena València IES Jordi de Sant Jordi València IES Luis Vives València IES Malilla València IES Núm. 26 València IES Orriols València IES Joanot Martorell València IES Ramon Llull València IES Sant Vicent Ferrer València IES Serpis València IES Sorolla València IES Vicenta Ferrer Escrivà València IES Vicente Blasco Ibáñez València IES Benicalap València-Benicalap IES Benimàmet València-Benimàmet IES El Ravatxol Valè.Castellar-OliveralIES Núm. 40 València-El Saler Secció IES Vallada IES Vilamarxant IES Vall de la Safor Villalonga IES Vicente Gandia Villanueva de Castellón C Claret Xàtiva IES Dr. Lluís Simarro Lacabra Xàtiva IES José de Ribera Xàtiva IES La Costera Xàtiva IES Montdúver Xeraco IES Gonzalo Anaya Xirivella IES Ramon Muntaner Xirivella

3 / EDUCACIÓ SECUNDARIA OBLIGATÒRIA

4BATXILLERAT

1. Introducció

El Batxillerat és una etapa no obligatòria de l'Educació Secundària i s’estructura en dos cursos aca-dèmics. Les seues finalitats són proporcionar als alumnes una educació i formació integral, intel·lec-tual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permeten exercir les seues funcions so-cials i laborals amb responsabilitat i competència. Així mateix, els capacitarà per a accedir a laFormació Professional de grau superior i als estudis universitaris.

Esta etapa educativa es diferència en modalitats, que més endavant s'indiquen i que permetenals alumnes una preparació especialitzada per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a lainserció laboral.

2. Accés

L'accés als estudis de primer de Batxillerat, en les seues diferents modalitats, és per l’alumat quees trobe en alguna de les següents situacions:

a) Estar en possessió del Títol de Graduat en Educació Secundària o equivalent a efectes aca-dèmics.

b) Estar en possessió del corresponent títols de Tècnic de Formació Professional, quan hague-ren accedit a dites ensenyances a través de la prova prevista en la corresponent normativa (voregràfic 2, al final del capítol).

c) En la modalitat d'Arts, els alumnes que hagen obtingut el Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques iDisseny si han cursat cicles formatius de grau mitjà, després d'accedir a ells a través de la provaprevista en la corresponent normativa (vore gràfic 3, al final del capítol).

d) En les modalitats que es determinen, tenint en compte la seua relació amb els estudis cursats,els alumnes que hagen obtingut els corresponents títols de Tècnic Esportiu en qualsevol de lesseues modalitats o especialitats esportives, després d'haver accedit a estes ensenyances per la su-peració de la prova de maduresa prevista en la normativa corresponent.

Es pot accedir al segon curs de Batxillerat si es reunix algun dels requisits següents:a) Haver cursat i aprovat el primer curs de Batxillerat, amb dos matèries pendents com a màxim.b) Haver aprovat el 1er curs del segon cicle del Pla experimental per a la Reforma de les

Ensenyances Mitges.c) Haver cursat i aprovat 3r de BUP i estar en possessió del títol de Batxiller.d) Haver cursat i aprovat 3r de Formació Professional de Segon Grau (Règim d'Ensenyances

Especialitzades) o segon curs de Formació Professional de Segon Grau (Règim General).e) Haver cursat i aprovat 2n d'Especialitat o tindre el títol de Graduat en Arts Aplicades i Oficis

Artístics

3. Estructura

El Batxillerat és una etapa formativa no obligatòria que consta de dos cursos, i que a travésd’uns estudis polivalents, integradors i flexibles, es planteja com a principals objectius:

• La maduració intel·lectual i humana de l’alumnat perquè puga actuar i participar de forma res-ponsable, autònoma i solidària en el seu entorn social.

• La comprensió dels elements fonamentals del món contemporani (llengua, història, pensament, cre-ença, tecnologia i art).

• El domini d’una metodologia, així com de coneixements científics i tecnològics.• L’orientació de l’alumnat d’acord amb les seues preferències, habilitats i capacitats.

36

4BATXILLERATIn

form

a’t 2

007-

2008

• La capacitació per a cursar estudis posteriors: Formació Professional de Grau Superior oEstudis Universitaris.

En el Batxillerat l'alumnat pot triar entre quatre modalitats i opcions diferenciades en cada una d'a-quelles que és necessari tindre en compte per als estudis posteriors (veure quadre de vinculacionsamb estudis universitaris del capítol 15).

Estes quatre modalitats proporcionen uns estudis de Batxillerat que atenen a la diversitat d’interes-sos i capacitats de l’alumnat, encara quan té una única concepció per a les quatre modalitats.Independentment de la modalitat cursada, una vegada superats els dos anys s’obté un únic títol deBatxiller. A més el Batxillerat es configura flexible i transitable, permetent que l’alumnat puga modificarla seua opció inicial amb el menor cost acadèmic possible i atés que també, el Batxillerat ha de res-pondre a la seua triple funció formativa, preparatòria i orientadora. Així al finalitzar el curs acadèmic,els alumnes de primer de Batxillerat que estiguen en condicions de promocionar a segon, podransol·licitar a la direcció del centre el canvi de modalitat o d'opció en el cas d'aquells que hagen cursat elBatxillerat d'Humanitats i Ciències Socials.Tots els alumnes de segon curs hauran d'elegir una de lesopcions proposades en cada modalitat.

L'organització de les modalitats, les matèries del qual es distribuïxen en períodes o sessions decaràcter setmanal, és la següent:

a) Matèries comunes: a totes les modalitats, que contribuïxen a la formació general de l'alumnat.b) Matèries de modalitat: proporcionen una formació més especialitzada, preparant i orientantl'alumnat cap a estudis posteriors i cap a l'activitat professional.c) Matèries optatives: redunden en la formació especialitzada i en els interessos de les alumnesi dels alumnes.

Assenyalar finalment que, la permanència en el Batxillerat en règim diürn ocupant un lloc escolarserà de quatre anys, com a màxim. No obstant això, els alumnes podran sol·licitar a la direcció delcentre l'anul·lació de la seua matrícula quan acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies se-güents: malaltia prolongada de tipus físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions inelu-dibles de tipus social o familiar que impedisquen la normal dedicació a l'estudi o altres circumstànciesdegudament justificades, que revisten caràcter experimental.

BATXILLERAT / 4

37

Modalitats Opcions en 1r Opcions en 2n

Arts A - Arts PlàstiquesB - Arts Plàstiques i Disseny

Ciències de la Naturalesa i de la Salut

A - CientificotècnicaB - Ciències de la Salut

Humanitats i Ciències Socials

A - Humanística i SocioculturalB - Ciències Socials

A - Humanística i SocioculturalB - Ciències Socials

Tecnologia A - CientificotècnicaB - Tècnico-Professional

Modalitat d’Arts

Esta modalitat està dirigida a aquells alumnes vinculats o interessats en la pintura, escultu-ra, el disseny i en general en tot allò que s’ha relacionat amb les arts plàstiques. Per a això ésconvenient disposar d’una certa predisposició i un domini, més o menys expert dels principalsinstruments utilitzats en l’àmbit artístic. A partir de l’anterior en esta modalitat es pretén poten-ciar el sentit estètic dels objectius, desenrotllar les habilitats, consolidar la sensibilitat artística,tot això amb l’objectiu que l’alumne o l’alumna siga capaç d’elaborar obres d’art i de disseny.

Es pretén que l’alumnat que curse esta modalitat adquirisca una major comprensió dels fe-nòmens culturals i artístics al llarg de la història, a través de les seues diferents manifestacionsperquè puguen aprofundir en la comprensió de la cultura i s’inicie en la maduresa crítica i crea-tiva.

On s’estudia?: Vore desplegable d’Estudis de BatxilleratA quins estudis es pot accedir?: A cicles formatiu de grau superior (capítol 7), Universitaris.

(capítol 15)

4 / BATXILLERAT

38

BATXILLERAT / 4

39

QU

È S’

ESTU

DIA

?

Educació Física 2 Filosofia 3 Castellà: Llengua i Literatura I 3 Valencià: Llengua i Literatura I 3 Llengua Estrangera I 3 Religió/Activitats d’Estudi 2 Tutoria 1

• Dibuix Artístic I • Dibuix Tècnic I • Volum

• Informàtica I • Psicologia • Fonaments Lèxics de laCiència i de la Tècnica • 2n Idioma Estranger I • Valencià: Llengua i Imatge • Castellà: Llenguatge iDocumentació

DE MODALITATTres matèries

(4 sessions cada una)

COMUNES(En sessions

semanals)

SEGON CURS

Història 3 Castellà: Llengua i Literatura II 3 Valencià: Llengua i Literatura II 3 Llengua Estrangera II 3 Filosofia II 3Tutoria 1 (d’assistència voluntària

per a l’alumnat)

Obligatòries : • Dibuix Artístic II • Història del’Art • Tècniques d’Expressió Graficoplàstiqueso Dibuix Tècnic II Optatives: • Imatge • Fonaments del Disseny• Tècniques d’Expressió Graficoplàstiques • Dibuix Tècnic II

Obligatòries: • Dibuix Artístic II • Imatge oDibuix Tècnic II • Fonaments del DissenyOptatives: • Història de l’Art• Tècniquesd’Expressió Gráficoplàstiques • Imatge • DibuixTècnic II

• 2n Idioma Estranger II • Educació Física II • Matemàtiques de la Forma • Volum II • Tallers Artístics • Informàtica per a les Arts • Referents Clàssics de les ManifestacionsCulturals Modernes • Filosofia de la Ciència

COMUNES(En sessions

semanals)

Opció B:Arts

Plàstiques i Disseny

Opció A:Arts

Plàstiques

Optatives per aambdós opcions

(4 sessionsper a cada una)

DE MODALITAT

QU

È S’

ESTU

DIA

?PRIMER CURS

OPTATIVES(3/4 hores cada una. Quan els

alumnes elegisquen com aoptativa una matèria

de modalitat tindran 4 sessions)

Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut

La modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut es dirigix a l’alumnat interessat perles ciències empíriques, les matemàtiques i els estudis relacionats amb els continguts cientifi-cosanitaris. Esta modalitat de Batxillerat haurà d’aportar a l’alumnat una formació científica bà-sica i fonamental en aquelles disciplines essencials en l’àmbit de les Ciències de la Naturalesa ide la Salut: Física, Química, Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Matemàtiques,Dibuix Tècnic...

Es pretén que l’alumnat interprete fenòmens naturals i es familiaritze amb la metodologia dela ciència, el coneixement i l’anàlisi de la investigació i el paper de les diferents teories científi-ques, perquè tinga una visió i una millor comprensió de la ciència, els seus mètodes i resultats.

Consideracions per a 2n curs

Els alumnes de l'opció Cientificotècnica que vullguen cursar Química i Biologia hauran d'ha-ver cursat en primer curs Biologia i Geologia com a optativa.

Els alumnes de segon curs de la Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut que nohagen cursat Dibuix Tècnic I en primer curs i vullguen cursar en segon curs l'opcióCientificotècnica amb Dibuix Tècnic II, hauran de cursar Dibuix Tècnic I com a optativa.

Els alumnes de segon curs de la Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut que nohagen cursat Biologia i Geologia en primer curs i vullguen cursar en segon curs l'opció deCiències de la Salut, hauran de cursar Biologia i Geologia com a optativa.

On s’estudia?: Vore desplegable d’Estudis de BatxilleratA quins estudis es pot accedir?: A cicles formatiu de grau superior (capítol 7), Universitaris.

(capítol 15)

4 / BATXILLERAT

40

BATXILLERAT / 4

41

OPTATIVES(3/4 sessions cada una. Quan els

alumnes elegisquen com aoptativa una matèria

de modalitat tindran 4 sessions)

QU

È S’

ESTU

DIA

?Educació Física 2 Filosofia 3 Castellà: Llengua i Literatura I 3 Valencià: Llengua i Literatura I 3 Llengua Estrangera I 3 Religió/Activitats d’Estudi 2 Tutoria 1

• Física i Química • Matemàtiques I • Biologia i Geologia o DibuixTècnic I

• Informàtica I • Psicologia • Fonaments Lèxics de laCiència i de la Tècnica • 2n Idioma Estranger I• Biologia i Geologia • Dibuix Tècnic I Valencià:Llengua i Imatge • Castellà: Llenguatge iDocumentació

PRIMER CURS

DE MODALITATTres matèries

(4 sessions cada una)

COMUNES(En sessions

semanals)

Història 3 Castellà: Llengua i Literatura II 3 Valencià: Llengua i Literatura II 3 Llengua Estrangera II 3 Filosofia II 3Tutoria 1 (d’assistència voluntà-

ria per a l’alumnat)

Obligatòries:• Física • Matemàtiques II• Dibuix Tècnic II o Química Optatives: Biologia • Química • Ciènciesde la Terra i Mediambientals • DibuixTècnic II

Obigatòries: Biologia • Química • Ciències de la Terra i Mediambientals oFísicaOptatives: Dibuix Tècnic II • Física • Matemàtiques II• Ciències de la Terra iMediambientals

• 2n Idioma Estranger II • Educació FísicaII • Tècniques de Laboratori Físico-Químicas • Geologia • Biologia Humana • Informàtica per a les Ciències de laNaturalesa i de la Salut • Física Aplicada • Referents Clàssics de les ManifestacionsCulturals Modernes • Filosofia de laCiència

COMUNES(En sessions

semanals)

Opció B:Ciències de la

Salut

Opció A:Cientificotècnica

Optatives per aambdós opcions

(4 sessionsper a cada una)

DE MODALITAT

QU

È S’

ESTU

DIA

?

SEGON CURS

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.

La modalitat d’Humanitats i Ciències Socials va dirigida a l’alumnat interessat per les huma-nitats (Literatura, Llengua, Filosofia, A

Documents

INFORMA’T - INTEFroble.pntic.mec.es/~jveh0000/batx/Informat07_08.pdfVALENCIANA CURS 2007-2008. 2 Edita: Generalitat Valenciana Conselleria de Cultura, Educació i Esport ISBN: 978-84-482-4600-6