INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

El darrer lliurament de l Món Ju r íd i c , cor responen t a l s m e s os d e j u l i o l -a g o s t d e 2 0 1 2 , vam oferir, des de

l’equip Jurídic del Depar tament de Deontologia, una visió general del concepte pràctic del terme o concepte secret professional aplicat a l’exercici dels advocats, assenyalant la font constitucional del concepte i la traducció a la professió continguda a la Llei Or-gànica del Poder Judicial (LOPJ), anunciant que seguidament des-envoluparíem el contingut espe-cífic de l’article 33è de la Norma-tiva de l’Advocacia Catalana com a supòsits d’excepció, davant els trets generals del concepte esta-bler t a la LOPJ (deure del man-teniment i abast absolut del seu contingut).

Partint d’aquesta premissa, i com a primera aproximació al contingut de l’article 33è, i als efectes d’una major comprensió de la seva gè-nesi i del seu abast, cal retornar a la menció que s’oferia a l’anterior publicació a la extensió pràctica que la normativa col·legial, ja sigui la catalana, ja sigui l‘estatal, fa del concepte de secret, afegint al ma-teix les informacions amb caràc-ter confidencial rebudes d’altres advocats, o creuades amb ells, en seu de l’activitat negociadora, en el seu sentit més ampli, relatives al desenvolupament de l’encàrrec professional concret.

Dins d’aquest marc conceptual, l’article 33è, literalment, disposa:“Aixecament

1.- El secret professional es podrà aixecar en els supòsits següents:

a).- Quan el manteniment del se-cret pugui causar una lesió no-tòriament injusta i greu a l’advocat o a un tercer.

b).- Quan l’advocat sigui autoritzat de manera expressa pel titular de l’àmbit d’ informació reservada.

c).- En els expedients discipl i-naris col·legials i d ’ impugnació d’honoraris.

2. En tots els supòsits, l’advocat interessat en l ’aixecament del secret ho haurà de sol·licitar a la junta de govern o al membre de la junta en el qual aquesta delegui, la qual l’autoritzarà si es compleixen els requisits establerts en aquest article, atenent els interessos en conflicte.”

A la vista d’aquest redactat veiem que en el primer punt es regula l’aspecte substantiu de la norma, amb els tres únics supòsits per tal de fer possible l’aixecament del se-cret, els quals passem a examinar:

E l supòsi t a), que és e l supò-sit que planteja la par t nuclear de la norma, fa referència a la sol·licitud de relleu del deure de mantenir el secret professional, o la seva extensió col·legial, per par t de l ’advocat que, per ta l d’evitar un desequilibri processal provocat pel respecte a la norma imperativa del secret o la confi-dencialitat, i en conseqüència, a la prohibició que aquesta comporta, necessita l’autorització col·legial per presentar determinada docu-mentació al procés, manifestar determinada informació o citar a un company com a testimoni en un procediment.

Deontologia professional.El secret professional (II). El relleu i l’aixecament.EQUIP JURÍDIC. COMISSIÓ DE DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

34 SETEMBRE 2012 MÓN JURÍDIC

Aquest desequilibri processal, ja sigui per la defensa de tercers, ja sigui per la pròpia defensa, ha de suposar l’existència real d’un in-terès en conflicte, d’un bé jurídic a protegir, que, en concurs amb el bé jurídic protegit a la norma, i en funció de la possibilitat, també real, de la producció d’una lesió pel perjudici d’aquest interès le-gítim, que ha de ser evidentment “injusta”, amb tota l’extensió que aquest termini suposa, hagi de su-posar un pronunciament col·legial tendent a restablir el dit equilibri, i a eliminar aquelles traves que pu-guin suposar la lesió injusta dels interessos.

Només el compliment d’aquestes premisses en conjunt poden do-nar lloc al relleu col·legial i a la corresponent autor i t zació que aquest relleu comporta, atès que, malgrat ser una decisió evident- ment discrecional , aquesta ha d’estar raonada i fonamentada, precisament amb el convenciment de l’òrgan decisori d’aquest com-pliment global.

Els supòsits pràctics més fre-qüents en aquest extrem concret, els trobem, quant a l’aixecament de la confidencialitat de les comu-nicacions entre advocats, en aque-lles situacions fàctiques en què el manteniment de la confidencialitat suposaria impedir la contradicció de manifestacions errònies o con-tràries a la veritat de la contrapart en aspectes objectius (preclusió de terminis de prescr ipció per manca d’interrupció diferent de les negociacions entre advocats; imputacions penals al client per fets únicament acreditables per les negociacions entre advocats; etc...), mai en aspectes subjectius de la pròpia controvèrsia, com, per exemple, per acreditar l’existència d’un deute, d’una responsabilitat, etc. del propi client, reconeguda amb l’únic objectiu d’assolir una pacte. Però és més, la mateixa norma exigeix que la lesió no no-més sigui injusta sinó també greu, el que en definitiva suposa la pre-visió d’una lesió processal que

només podrà ser reparada mit-jançant l’excepció prevista, el re-lleu del secret del que constitueix matèria reservada.

Respecte a l’aixecament del deure de mantenir el secret professio-nal de l’advocat front el seu propi client, en els supòsits de reclama-ció d’honoraris deguts, diferents de ls procediments de jura de comptes, on el relleu s’autoritzarà exclusivament per a aquest objec-tiu, i no per a qualsevol altre àmbit.

El supòsit b) significa aquelles si-tuacions on el beneficiat pel se-cret professional atorga el relleu al sol·licitant, sent de destacar que el relleu ha de ser d’àmbit dispositiu de l’atorgant, excloent aquells su-pòsits on hi ha una pluralitat de beneficiaris i no consta el relleu de tots, sent normalment innecessari comptar amb un pronunciament exprés del col·legi d’advocats.

El supòsit c) implica la necessitat que l’advocat objecte d’expedient disciplinari, o l’advocat la minuta d’honoraris del qual ha estat ob-jecte d’impugnació, pugui disposar del suficient relleu del manteni-ment del secret o la confidencia-litat, per tal de sostenir la seva correcta defensa en l’àmbit disci-

plinari, o per tal de poder justifi-car plenament el contingut i abast dels seus honoraris, tot destacant que habitualment aquest relleu es manifesta de forma tàcita pel propi Col·legi que tramita aquests expedients, en no reclamar, en la seva primera actuació, aquest re-quisit, malgrat que s’hagi de reco-manar que, en aquelles situacions on la defensa disciplinària o la jus-tificació de partides d’honoraris comporti la necessitat de posar de manifest informacions sensi-bles relatives als clients, o a al-tres advocats, es sol·liciti prèvia o simultàniament el degut relleu col·legial.

El número 2 de la norma fa re-ferència als seus aspectes adjec-tius, establint un principi general, com és el de què l’autorització és necessària sempre, malgrat haver ja fet esment als supòsits on es pot considerar tàcit el pronuncia-ment corporatiu, i fent referència al compliment dels requisits subs-tantius i l’existència d’un real con-flicte d’interessos, sense regular específicament el procediment, el qual, per manca d’un desenvolu-pament reglamentari més detallat, haurà de respectar els principis legals de la Llei 30/1992 de 26 de novembre del Procediment Ad-ministratiu Comú, que, en ordre a l’eficàcia del tràmit podem estruc-turar en:

a).- Petició del relleu per escrit, en qualsevol supor t, raonant la petició, adjuntant la documenta-ció necessària per acreditar la pe-tició, acompanyant, en el supòsit de relleu documental, la documen-tació objecte de la petició, degu-dament separada i identificada, i manifestant, als efectes de com-petència territorial i terminis, la seu judicial on ha de produir efec-te l’autorització col·legial i, si exis-teix, algun termini de preclusió.

b).- Trasllat de la petició a les parts interessades pel pronun-ciament col·legial, als efectes de contradicció, per un termini gene-ral de deu dies, si no hi ha raons

Només el compliment d’aquestes premisses en conjunt poden donar lloc al relleu col·legial i a la corresponent autorització que aquest relleu comporta

MÓN JURÍDIC SETEMBRE 2012 35

INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

d’urgència, o pel termini més curt que aquestes raons aconsellin.

c).- Decisió discrecional però rao-nada, notificada a les parts inte-ressades, susceptible dels recur-sos administratius corresponents, i amb efectes executius, sempre i quan el pronunciament no fos ob-jecte de suspensió motivada en el marc d’aquest recursos.

d).- Competència territorialitat de la tramitació, corresponent a les seus judicials pertanyents als territoris de cada col·legi profes-sional. *

e).- Facultat de decisió de les Juntes de Govern dels Col·legis, i en el supòsit concret de l’ICAB de la Comissió de Deontologia, per delegació expressa.

*Hem de fer esment a què aques-ta regulació, dins la Normativa de l’Advocacia Catalana, no té corres-pondència en la Normativa d’àmbit Estatal, i s’ha de destacar que l’article 5.8 del Código Deontoló-gico de la Abogacía Española, no contempla l’aixecament, sinó més aviat la restricció d’aquesta possi-bilitat, fins i tot per al propi client. El propi article 8, al seu apartat 2, també preveu la extensió del concepte de secret a les negocia-cions amb els advocats contra-ris, encara que, des d’un punt de vista pràctic, la gran majoria de col·legis professionals de l’Estat Espanyol, tramiten les sol·licituds de relleu, a vegades amb criteris notablement dispars, fet que obli-ga a que quan sigui necessària la sol·licitud en un col·legi diferent al propi s’hagi de fer una consul-ta prèvia sobre aquests criteris, la tramitació, etc.”.

Seguint amb la proposta iniciada en les anteriors col·laboracions, procedim a presentar algunes de les qüestions, i les respostes que entenem es poden donar, més fre-qüents sobre la present matèria, en ordre a facilitar en el format “web” un recull de preguntes/res-postes d’ordre deontològic:

Totes les comunicacions creuades entre advocats son confidencials?En principi s’ha de presumir que les comunicacions creuades en-tre advocats, que ho siguin en el desenvolupament de l ’encàrrec professional, tenen el caràcter de confidencials, presumpció que ad-met contradicció, tant per causes subjectives, si es tracta de comu-nicacions practicades en un altre caràcter (apoderat, legal represen-tant, mandatari verbal), tant per causes objectives (comunicacions amb vocació expressa de causar publicitat en tercers).

És obligat que fem constar de for-ma expressa a les comunicacions el seu caràcter confidencial?No existeix cap obligació formal a l’actual normativa deontològica que obligui a l’advocat a fer cons-tar la confidencialitat d’una comu-nicació, encara que es recomana fer-ho i de forma precisa i expres-sa, per tal d’evitar interpretacions diverses i per tal de possibilitar a l’Advocat contrari el seu posiciona-ment sobre aquest caràcter.

Està prohibida la divulgació, en judici o fora d’ell, de les comu-nicacions pròpies de l’advocat? L’article 29è, lletra f) de la Nor-mativa de l ’Advocacia Catalana prohibeix la divulgació de les co-municacions rebudes d’un altre advocat, sense fer esment de les pròpies, malgrat haurem de tenir en compte que les comunicacions creuades entre advocats en ma-tèria negociadora solen contenir referències a les propostes de contrari, el que inhabilita la lliber-tat de divulgació de les comunica-cions pròpies.

Hi ha cap la possibilitat que el Col·legi d’Advocats autoritzi la ci-tació com a testimoni de l’advocat contrari, malgrat la seva oposició?La normativa deontològica no pre-veu la possibilitat de citar com a testimoni a l’advocat de la par t contrària , per tal de per torbar el seu deure de mantenir el se-cret professional, motiu pel qual objectivament no pot autoritzar-se aquesta citació. No obstant això, es pot donar la situació que l’advocat de la part contrària os-tenti un doble o múltiple caràc-ter, en ser també part contrària, apoderat o representant de la part contrària. En aquest cas, la seva citació com a testimoni, s’ha de fer constar expressament a la propo-sició de prova i que les qüestions plantejades versin exclusivament en aquesta diferent condició.

Que haig de fer per sol·licitar una autorització col·legial a l’ICAB de relleu del secret professional o de la confidencialitat?Cursar la petició per escrit, en qualsevol format (trobareu un for-mulari a la pàgina web), motivant la sol·licitud i adjuntant les comu-nicacions que han de ser objecte d’anàlisi, degudament separades i numerades, i la documentació en suport de la petició, fent cons-tar la seu judicial on ha de sortir efecte (competència territorial) i el termini de què es disposa, que ha de ser el màxim possible (marge per practicar la contradicció de les parts interessades).

Per manca d’un desenvolupament reglamentari més detallat, haurà de respectar els principis legals de la Llei 30/1992 de 26 de novembre del Procediment Administratiu Comú

36 SETEMBRE 2012 MÓN JURÍDIC