Informació dels successos, l’economia, els esports i la ... · Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada Anna Casademont Entrevistem

RdR1

1 de setembre de 2011

> Activitats econòmiques

Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada

Anna CasademontEntrevistem la

directora de l’Hotel Tramuntana

de la Jonquera

> Àlbum fotogràfic

Museu de l’ExiliUn rescat a la memòria i un

impuls cultural per la Jonquera

> Patrimoni local

3 - Núm. 119 - 1 de setembre de 2011Revista mensual i diari digital

Fa 25 anys1986-2011

Casc AnticLes obres de

rehabilitació hanrevaloritzat el

sector

2


Eurocenter • Polígon Mas Morató • C/ Galícia, 2 • T. (00.34) 972 55 59 7817700 LA JONQUERA • E-mail: [email protected]

�


CRÈDITS

Infojonquera.cat Diari digital de la JonqueraL’Esquerda de la BastidaRevista mensualApartat 151 - 17700 LA JONQUERA(00.�4) 972 554 105Disseny/impremta. www.impremta.infoContractació publicitat: 972 55 41 05Dipòsit legal. GI-1574-9�Núm. exemplars. 8 [email protected]. Ivan SanzConsell de redacció. Koke del Campo, Judith Nadal, Josep Ribas, Gemma Arché, Anna Font i Clàudia Capalleras SalellasFonts d’informació. Agències, El Punt, Diari de Girona Ajuntaments i entitats Opinió. Els articles d’opinió reflec-teixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva responsabilitat. Portada: Incendi de l’Albera a la Jonquera el 19 de juliol de 1986 (Fotografia cedida Parc de Bombers de la Jonquera)

Amb el suport de:

Editorial

Agermanats amb Revista Massana L’Albera - Argelers de la Marenda

El passat mes de juliol es van complir25 anys del gran incendi de l’Albera. Eldissabte 19 de juliol de 1986 un foc degrans dimensions va arrasar la falda dela serra de l’Albera, boscos i camps, finsarribar a pobles de la plana i de la costa.El foc iniciat a mig matí al Portús, enpoques hores, va passar arran del cascurbà de la Jonquera per, ja a la tarda,encerclar el nucli urbà de pobles comCantallops i Capmany.

Va ser un dia molt trist. Un desastrenatural en el qual la flora desapareixiaen poques hores consumida per unesflames que no es podien aturar mentre lafauna era forçada, primer a fugir, i des-prés a migrar cap a les parts altes de lamuntanya. I, sobretot, va ser una tra-gèdia humana: quatre bombers france-sos morts que participaven en l’extinció amb un hidroavió. Hi van participar mitjans aeris, terrestres i molts voluntaris, que sense mitjans adients, intentaven combatre el foc. El resultat: 22.000 hectàrees arrasades per un foc que avançava a gran velocitat impulsat per la tramuntana càlida i seca.

El dispositiu per controlar-lo va ser deltot insuficient, encara que es va evitarque afectés l’interior dels pobles.

Després de la catàstrofe tothom vacoincidir en la necessitat de posar-himés mitjans per evitar que es repetís.Des d’aleshores s’han modernitzat elsmitjans aeris i terrestres, s’han milloratles estratègies d’extinció i s’ha progress-at en la prevenció.

Vint-i-cinc anys enrere no es disposavade la tecnologia actual i un dels inconve-nients a l’hora de fer el desplegamentvan ser les comunicacions.Entre els impediments per fer front aldesastre natural s’apuntava la tramunta-na com l’element més advers. Unaaltra causa que va propiciar que l’incendis’estengués en un front tan extens vaser que les nevades que havien caigut ala comarca l’hivern anterior, havien provocat una biomassa que va actuar de combustible en un juliol calorós i sec.

I malgrat la tragèdia, l’esperança arriba-ria només 20 dies després d’apagar-seles flames: va ser el temps que va tardarla vegetació a renéixer amb brots verdsen les sureres. Paradoxes de laclimatologia: el mateix vent que haviaalimentat d’oxigen el foc i l’havia fetavançar a gran velocitat, també va propi-ciar que els arbres només cremessin perfora mentre protegien l’interior.

Vint-i-cinc anys després aquelles sureres de l’Albera s’han recupe-rat, tot i que ara són més vulnera-bles.Avui l’Albera és més conegudamediàticament que no pas enaquell 1986, però hem de recordarque, malgrat les dimensions del’incendi, aquella tragèdia no vatenir massa repercussió fora dela comarca. Potser és per aquestmateix motiu que 25 anys desprésni tant sols ha estat notíciaimportant en forma de recordatorien els mitjans de comunicació.Així les hemeroteques ens hanrecordat a nivell nacional l’incendide Montserrat, però ni una paraulade l’Albera.Que serveixi doncs aquesta edicióde l’Esquerda per recordar unsfets que mai més voldríem tornar aveure ni patir i que, per des-comptat, que hauríem preferit no ser notícia, ni a primera plana ni a la secció de breus.


> 25 anys del gran incendi de l’Albera

Infojonquera té canal propi a Face-book i a YouTube: www.youtube.com/infojonquerahttp://www.facebook.com/infojonquera

Membres de:

Amb la col·laboració de:

4

1 de setembre de 2011Tendències i senyals

> LES QUATRE PREGUNTES

1- Per què 25 anys després gairebè cap mitjà de comunica-ció ni institució han recordat un dels incendis més devas-tadors de Catalunya?

2 - Per què quan hi ha cues quilomètri-ques a la Jonquera no s’aixequen les ba-rreres dels peatges?

3 - Per què no es pot posar enllumenat pú-blic a tota l’avinguda Sis d’Octubre?

4 - Per què hi ha conductors que fan veure que no veuen el senyal de direcció prohibida a l’inici del carrer Arriate?

GENOR K GRUP 2003, S.L.C/ Nord, 5 - 1er - 17700 LA JONQUERA

T. 972 555 200 - F. 972 555 [email protected] • www.genorgrup.es

ASSESSORIA INTEGRALMercantil, fiscal, comptable, laboral, gestions administratives, assegurances, declaracions

de renda i tràmits d’estrangeria

Compte! Que hi ha roba estesa...

A l’avinguda Sis d’octubre hi ha aquest edifici que qualsevol persona que hi circuli (a peu o en cotxe) pot veure sense fer gaire esforços. Deixant de banda que la roba s’ha d’estendre a l’espai adient, (segons normatives munici-

pals) el que crida més l’atenció és que cada dia s’hi pot veure una bugada de roba diferent. Cada dia és una festa de colors, com si es tractés d’un veritable catàleg de roba interior (...i eròtica) dels teletubbys!

5

1 de setembre de 2011 Tendències i senyals

Gossos? No, gràcies.O sí...

A la plaça del Llatzaret hi ha aquesta zona verda. És petitona però éstà ben cuidada i és agradable. El que no queda clar és per què el primer senyal que un es troba abans d’entrar a la zona verda hi ha un gosset dibuixat amb la ressenya: “Que no embruti”. En canvi un cop som en el recinte, hi ha un senyal que prohibeix l’entrada de gossos. En què quedem?

Però això no és tot. Algun propietari de gos, possiblement descon-certat per què ja no sap si entrar o no amb el gos a la zona verda, ha tirat de retolador i ha tapat el “no”. Davant el dubte es deu pensar que ja pot entrar amb el gos i embrutar!

Prohibit fer avança-ments. O no...

Al carrer Mateu Pla hi ha dibuixades al paviment dues línies contínues de punta a punta. Així doncs els avançaments haurien d’estar prohibits. A la imatge captada però, podem veure dues infraccions en una. 1 - Un autobús aparcat sobre un pas de vianants que a més impedia la circulació normal als altres vehicles. 2 - Un cotxe avança amb doble contínua.I la pregunta és: va fer bè el conductor del vehicle amb matrícula francesa? I vostès, què haurien fet?

Ep! Que nosaltres vam esperar pacientment... No fos cas que una càmera oculta ens veiés fent una infracció i el caçador d’imatges tambè fos caçat.

6

1 de setembre de 2011Informació

> Un estiu fred, ventòs i plujós que ha repercu-tit en un trànsit caòtic al Portús i la Jonquera

Aquesta és la crònica d’un dia de cel gris a la Jonquera, acompanyat per vent fresc i un sol fugisser. I el relat es centra en la tarda-vespre del dilluns 8 d’agost.

> PRIMERA CUA (DE TARDA)

Sis de la tarda a la Jonquera. La rotonda de Can Quartos estava col·lapsada pels vehicles que accedien al peatge 2 de l’AP7. Intentar entrar a la Jonquera per la carretera de Cantallops i l’Avinguda Sis d’Octubre era possible sempre i quan el conductor anés carregat de paciència, molta paciència. Mentre el mal temps segur que va ajudar, i molt, a fer calaix a botigues, supermercats, buffets, restaurants i gasolineres de la vila, en les mateixes hores els peatges 1 i 2 d’accès a l’AP7 actuaven com un embut pel qual per accedir calia esperar torn, després pagar o prendre tiquet per finalment entrar a l’autopista. Però la cua repercutia directament a la N2 i la Jonquera.Ho van poder comprovar molts veïns de la Jonquera que es van veure atrapats per una situació que, ben mirat, hauria tingut una solució fàcil: aixecar les barreres dels peatges. En qualsevol cas els veïns que volien entrar al casc urbà ho feien per la urbanització del Carme, a l’entrada de la qual la policia local actuava de filtre, permetent el pas només als veïns de la vila. Al llarg de la

> Travessar la Jonquera un dia de cel tapat a l’agost dura 1/2 hora

> Accedir a l’Ap-7 des del Portús tambè pot durar més de 1/2 hora

• Carretera Nacional II a l’alçada del recinte duaner el 8 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda (Foto: Infojonquera.cat)

tarda la carretera N2 va ser una cua de diversos quilòmetres a pas de “tortuga mediterrània”. Per contra, els veïns que aconseguien entrar al casc urbà podien avançar còmodament pels carrers Bosch de la Trinxeria, Major i Pau Casals en direcció nord, fins que s’arribava a la zona duana. A partir d’aquí el conductor es podia reincorporar a la cua de la

N2, que ja era igual de lenta, densa i uniforme com a la zona sud, però en aquest cas provocada per l’accés al peatge 1. L’accès des de la rotonda de la duana era lent, amb els dos carrils de pujada saturats per vehicles de matrícula francesa de tots els depar-taments possibles: el 66, el 1�, 81, 70, 15, �4... mentre per la banda dreta, a l’entrada de l’aparcament municipal

Avda. Pau Casals, 46 - Local 7 / T. 972 555 18817700 LA JONQUERA • [email protected]

Anna Puig PortellaLlicenciada en Farmàcia

7

1 de setembre de 2011 Informació

de la duana les habituals prostitutes, més abrigades del normal a causa de la tramuntana, veien passar “clients potencials” amb cara de pomes agres. En qualsevol cas, vam constatar que es necessitaven més de trenta minuts per fer el trajecte entre la rotonda de Can Quartos i la rotonda de la duana. Un cop es passava el peatge la cua desapareixia. Cap a Perpinyà!

> SEGONA CUA (VESPRADA)

Tornada de Perpinyà cap a la Jonquera per carretera. Trànsit normal fins arribar als aparcaments del Portús. A les 10 del vespre s’iniciava la cua davant del parc de bombers, amb vehicles que avançaven direcció sud per l’Avinguda Catalunya (o principal).El gran nombre de visitants i compra-

dors que va rebre el Portús continuaven abandonant la zona de forma lenta, gairebè desesperant. I en mig d’aquell embús els “soferts” turistes treien cap i braços per la finestra intentant esbrinar què passava. Ja era gairebè fosc però la filera de vehicles s’eternitzava a pas lent davant d’unes botigues i super-mercat ja tancats. La cua s’allargava fins a la rotonda de la duana, ja a la Jonquera. El trajecte, de poc més de 2 quilòmetres durava una mitja hora llarga. L’escenari que oferia la carretera era caòtic: de baixada els conductors podien trobar molts carrets de super-mercat abandonats a la cuneta de la carretera en tots dos sentits, prova que molts vehicles i respectius compradors havien aparcat hores abans els cotxes fins a l’alçada del mateix camí d’accés a Coll de Panissars. Alguns vehicles fins i tot eren aparcats en sentit contradirecció ocupant part del vial. Un escenari que semblava recordar una mena de camp de batalla “de compres” abandonat i deixat a la desesperada. Paciència, molta paciència i potser tambè ràbia, sobretot quan els conduc-tors arribaven a la rotonda de la duana, i un podia comprobar com el peatge continuava actuant com a filtre-embut, generant les cues que al llarg de la tarda van fer la conducció per la Jonquera iel Portús com una prova de paciència. (I.S.T.)

> Els peatges de l’autopista han estat el motiu de les cues a la Jonquera> Els peatges actuen com un em-but incapaç d’absorvir el trànsit

> La N2 al Portús es converteix un “parking” de cotxes i carrets

• Carretera Nacional II a l’alçada de les Ferreries, el mateix 8 d’agost a les 9 del vespre (Foto: Infojonquera.cat)

8


> Els Mossos realitzen un macrooperatiu policial contra la venda il·legal al Portús

Furgons policials, agents i caixes, moltes caixes. Això és el que sobretot van poder veure els turistes i compra-dors que hi havia al carrer DRr. Subirós el �0 d’agost. El cas és que els Mossos d’Esquadra van dur a terme una macro-operació anomenada “Drap” per inspec-cionar i comissar roba presumptament falsificada. L’acció va fer cinc inspec-cions de forma simultània a diferents botigues situades al barri del Portús. Segons els Mossos, en aquests establi-ments s’hi van trobar grans quantitats de roba i complements de marques registrades presumptament falsifi-cades. Els pèrits de les marques van comprovar que els articles que estaven a la venda en els diferents establi-ments no eren originals. Davant les evidències, els mossos van comissar 27.1�6 articles de diferents marques. El material comissat es va dipositar en un magatzem cedit per l’Ajuntament de la Jonquera. Durant les inspeccions es van detenir dues persones com a presumptes autors d’un delicte contra la propietat industrial. Els Mossos indiquen que eren els encarregats dels establiments en els quals es van fer les inspeccions. Els agents també van imputar el mateix delicte a 19 persones més (treballadors i personal de les botigues), que hauran de comparèixer davant l’autoritat judicial quan se’ls requereixi. Segons va publicar Diari de Girona s’hi van desplegar una quarentena d’efectius i van escorcollar diversos

> Comissats més de 27.000 articles falsificats al Portús

> Prop de 40 mossos hi van treba-llar des de les 9 matí fins al vespre

• Mossos d’esquadra davant el magatzem “Nouvelles Galleries”, al carrer Dr. Subirós d’El Portús (Falgués Fotografia)

establiments, d’on es van endur el material. Van treballar des de les nou del matí fins ben entrat el vespre deco-missant material fals.Els comerciants de la zona asseguren que es tracta d’un dels controls més grans que s’hi han dut a terme, juntament amb el que es va fer durant el Nadal, i reclamen que s’actuï contra aquests venedors que, diuen, “acabaran amb la gent que venem els productes de veritat”. Els ànims estaven a flor de pell, va

explicar una de les treballadores d’una botiga de la zona: “Se’ls han endut molt de material i això els posa nerviosos”. Una de les botigues d’on es van endur el material, un cop els agents van ser fora va tancar. Alguns dels comerciants asseguren estar tips d’aquests venedors de qui, diuen, a més, haver rebut amenaces. “Jo tinc una botiga amb la marques originals i una camiseta que val 60 o 70 euros ells la venen per 20. Acabaran amb els nostres negocis”, sentenciava.

9


> ERC publica un full informatiu bimensual14/08/2011 El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de la Jonquera acaba de publicar el primer número d’”El Serrat de la Plaça”. Es tracta d’un full A4 imprés a color per ambdues bandes i que s’editarà amb una periodicitat bimensual. El “Serrat de la Plaça” informarà de les gestions i actuacions promogudes pel grup municipal republicà i tambè del que es fa des del mateix Ajuntament. Els ob-jectius principals són difondre la informa-ció municipal que segons ERC troben a faltar els ciutadans de la Jonquera, i que així ho van transmetre durant la passada campanya electoral. En aquest primer número, a més de la presentació, tambè s’hi tracta la problemàtica a la cruïlla de La Caixa amb la N2, un resum dels Plens dels dies 21 de juny i 28 de juliol, explicant els motius i arguments del vot emés per ERC en determinats punts del Ple. Finalment es fa una síntesi de les instàncies presentades a l’equip de go-vern i es demana una revisió de llicència d’accessos i aparcament en el número 42 de la carretera Nacional II. Els ciuta-dans podran contactar amb els regidors republicans al despatx de l’Ajuntament, en els dies i hores que s’indiquen en el full informatiu.

�1/08/2011 Més de 50 pagesos es van concentrar el 18 d’agost a la Jonquera per repartir pomes i peres als conductors que entraven al país. Es tractava d’una acció de protesta pels baixos preus que pateix el sector hortofructícola i també és la primera resposta dels productors catalans després que a principis d’agost pagesos francesos tiressin a terra la

> Els pagesos reparteixen fruita autòctona per protestar

càrrega de camions catalans i espan-yols que duien fruita i verdura a Europa. “Tots estem patint la mateixa crisi”, es lamentava el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Caball, que ha dit que aquest any no hi ha hagut cap catàstrofe climatològica, hi ha hagut molta produc-ció arreu i menys consum.

• Els sindicats agraris es van manifestar al peatge troncal de la Jonquera (Falgués Foto)

�0/08/2011 La Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries va decidir, el passat 12 d’agost, aixecar les actes prèvies d’expropiació forçosa de quatre terrenys propietat de l’expresident del FC Barcelona i actual diputat al Parla-ment de Catalunya, Joan Laporta, per tal d’ampliar la boca sud del túnel del Portús. D’aquesta manera, el proper 14 de setembre, s’aixecaran les actes prèvies a l’ocupació dels béns que sumen 8.768 metres quadrats de terreny rural, als quals s’han d’afegir els 52 me-tres quadrats que també s’expropiaran a l’Ajuntament de la Jonquera. El tràmit es durà a terme al consistori, on hauran de comparèixer els afectats. El 2004, quan la societat constructora de la línia ferroviària estava realitzant els treballs

> L´Estat expropiarà 9.000 m2 a Joan Laporta pel túnel del Portús

corresponents a la boca sud del túnel a la zona del Mas de la Font del Vidre, Laporta i altres familiars titulars de les parcel·les afectades van ser els darrers en signar l’acta d’expropiació per la man-ca d’acord amb el Ministeri de Foment. Aquesta infraestructura de gairebé vuit quilòmetres i mig de longitud és la que possibilita la travessa del Pirineu i la con-nexió amb la xarxa d’ample internacio-nal. Es tracta de dos tubs paral·lels (un per a cada via) amb una secció interna de vuit metres i mig de diàmetre. A més, es preveuen 41 galeries de seguretat en-tre ambdós tubs, que estaran separades cada 200 metres, i quatre galeries desti-nades a equipaments, a una distància de 1.600 metres.

> Es marcarà el mobiliari urbà amb ADN sintètic (12/08/2011) Si Figueres va ser la pri-mera ciutat en lluitar contra els robatoris de mobiliari urbà aplicant-hi un ADN sintètic ara s’hi han afegit Llançà i la Jonquera. Aquest innovador sistema introduït a l’Estat espanyol per l’empresa figuerenca Camós Comunicacions també s’obre camí a França. SelectaDNA, a través de Selectamark, ja ha arribat a un acord amb la gendarmeria francesa això facilitarà la col·laboració entre els cossos policials dels dos països veïns. Els objectes es marquen amb un esprai o un pinzell perquè, en cas de robatori, la policia pugui indentificar-lo i retornar-lo al seu propietari. L’ADN sintètic està format per unes partícules invisibles que només es poden detectar amb una llanterna de llum ultraviolada. Molts ajuntaments catalans ja hi han mostrat el seu interès.

10


05/08/2011 Tot i que a un ritme més aviat lent, les obres d’un nou pont sobre el riu Llobregat avancen. La nova construc-ció unirà l’avinguda Pau Casals amb la rotonda de la N2 de la zona BP-Magat-zems Venus, coneguda tambè com a rotonda dels Carols. De fet aquesta obra s’hauria d’haver començat el setembre de 2008, i a hores d’ara ja hauria d’estar funcionant, però el juny de 2009 es van parar completament les obres per un problema entre el Ministeri de Foment i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les obres formen part de la famosa travessia urbana de l’N-II a la Jonque-ra, que en el seu conjunt han estat un

> Les obres d’un nou pont sobre el riu Llobregat avancen

veritable cúmul de situacions adverses. A poc de començar l’obra, l’empresa aconcessionària va presentar proble-mes econòmics, va renunciar a conti-nuar l’encàrrec i es va estar uns mesos parada pendent d’adjudicar l’obra a una altra empresa, la qual a més va haver de modificar el projecte per refer aquest pont entre l’avinguda Pau Casals i la N-2. L’obra tambè va estar parada uns mesos el 2010 perquè faltava la signatura del ministre de Foment autoritzant-ne el reinici (veure Esquerda 10�).Quan la infraestructura estigui en marxa facilitarà la comunicació entre carretera i casc urbà.

• El nou pont en construcció unirà la rotonda dels Carols-BP (magatzems venus) amb l’avinguda Pau Casals (Foto: Infojonquera.cat)

> Detinguts dos lladres de co-merços a l’AP-707/08/2011 Els Mossos d’Esquadra van detenir dos presumptes lladres que es dedicaven a robar en comerços quan intentaven fugir d’una patrulla a l’àrea de servei Porta Catalana de l’autopista AP-7, a La Jonquera. Segons va explicar la policia catalana, els dos individus portaven al cotxe 8� perfums d’alta gamma i roba de mar-ca presumptament robada, a més de diverses bosses folrades d’alumini que serveixen per eludir les alarmes dels comerços. Els detinguts són Samir O., de �4 anys, i Marius Ionut U., de 18, amb antecedents, els dos veïns de Malgrat de Mar, que van passar aquest divendres a disposició del jutjat d’instrucció de Figueres en funcions de guàrdia. (Font: europapress.cat)

> Una nena ferida per l’atropellament d’un cotxeUna nena de quatre anys va haver de ser traslladada el 10 d’agost a l’hospital de Figueres després que resultés ferida en ser atropellada per un cotxe al carrer Major de la Jonquera. La nena, que és veïna de la zona, va creuar el carrer per sorpresa en un punt que no hi havia cap pas de vianants i un cotxe que circulava a velocitat moderada no va poder fer res per esquivar-la. Com a resultat de la topada, la nena, segons el primer diag-nòstic, tenia una fractura al peu.

11


• Aspecte actual de l’avinguda Jesús Mercader en el seu tram d’enllaç amb Àrias Comellas (Foto: Infojonquera.cat)

> Sopar popular a CantallopsEl dissabte 6 d’agost se celebrà a Can-tallops el típic sopar popular a la placeta de la Societat La Concòrdia. Hi assistiren unes 11� persones, les quals van poder gaudir, gràcies a la plàcida nit, d’un bon sopar a la fresca seguit de ball, que va ajudar a amenitzar la vetllada.

Des del dissabte 6 d’agost l’avinguda Jesús Mercader torna a ser oberta al trànsit. Les obres de la carretera N-2, a l’alçada d’aquest carrer paral·lel, havien obligat a tallar l’accès al carrer i per tant no s’hi podia circular ni aparcar. Aquest fet tambè ha obligat a traslladar el mer-cat setmanal dels diumenges al sector del riu. Al llarg del carrer s’ha construït un mur de contenció fet amb ciment armat i que separa la carretera del carrer en tota la seva llargada, i que medeix en-tre metre i metre mig d’alçada. Aquesta nova construcció fa que el carrer sigui una mica més estret però igualment s’hi podrà circular i aparcar. En el mateix sector tambè hi ha una re-

> L’avinguda Jesús Mercader torna a quedar oberta al trànsit

ordenació del trànsit en el primer tram de l’avinguda Arriate, que passa a ser d’una sola direcció en sentit nord-sud entre l’avinguda Miquel Mateu Pla i el carrer Arnau Mata, just a l’alçada de l’oficina de La Caixa. Aquest fet permetrà ordenar el trànsit a la confluència d’aquests dos carrers amb Jesus Mercader i carretera N2 i evitar els col·lapses de trànsit que es donen en aquesta confluència sobre-tot amb vehicles que provinents de la N2 volen accedir al sector comercial de l’avinguda Arriate, i que ara ho hauran de fer pel carrer Llobregat.Fa pocs dies l’Ajuntament va aprovar una moció per resoldre el trànsit d’aquesta cruïlla.

> La Generalitat farà l’avaluació ambiental eòlicaCoincidint amb la data límit que les empreses adjudicatàries de les Zones de Desenvolupament Prioritari tenien per presentar els seus projectes, el Depar-tament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que elaborarà l’avaluació am-biental estratègica del mapa eòlic català. L’objectiu és intentar cobrir el dèficit que va portar la proposta de l’antic govern als jutjats. L’absència d’aquest estudi va provocar que Salvem l’Empordà presen-tés un contenciós administratiu contra el mapa eòlic; i emparant-se en aquest re-curs, el passat mes de març el TSJC ava dictar la suspensió cautelar de les ZDP.

• Sopar popular a Cantallops (Foto Falgués)

Carrer Nord, 22Tel. (00.�4) 972 55 44 �617700 LA JONQUERAwww.aduanerallorente.com

12


Les notícies de la Jonquera cada dia al diari digital www.infoJonquera.cat

Informa’t i opina sobre l’actualitat del nostre municipi. Tot el que necessites saber de la Jonquera a l’hora del “bon dia”. Un diari digital que et sorprendrà. Fes el cafè amb nosaltres i que no t’ho expliquin, explica-ho tu.

1�


08/08/2011 La “Challenge David Moner” és una competició ideada per a la iniciació a la natació dels més petits, en la que els principals valors són educar i formar futurs nedadors. Tot i aquesta premissa això no vol dir que no sigui un campionat competitiu tal com ho demostren les puntuacions abans de la última jornada. El Besalú davant del Castellfollit per només 20 punts, jugant-se les 2 primeres places i la Jonquera i el Santjoanenc amb només � punts, jugant-se la �a posició. Tots els punts en joc són importants, ja siguin els més petits o els més grans. En qualsevol cas la jornada va ser molt emocionant i disputada, amb uns resultats que tots ens esperàvem i alguns no desitjaven, però així és la competició. S’ha de felici-

tar especialment a una nedadora, Irene Rescalvo Serra la qual ha guanyat totes les competicions individuals en què ha participat, però sense l’ajuda dels altres no podríem haver quedat tercers després de molts anys, només esperem que se li faci entrega a la nostra presi-denta del trofeig. Felicitats nois i noies ens veiem la propera temporada, i si aquesta temporada hem sigut � la prope-ra qui sap. Classificació final: Castellfollit 1082 punts, Besalú 107� punts, La Jon-quera 794 punts, Santjoanenc 779 punts, Farners 594 i Flaçà 448 punts.

> CRITÈRIUM

D’altra banda el dissabte 27 d’agost, després d’una apassionant jornada de

> El Natació Jonquera finalitza com 3r classifi-cat a la “Challenge David Moner”

“criterium”, en la qual l’ACEJ Natació La Jonquera va quedar en tercera posició dels 9 equips participants, el club de natació de la Jonquera ja pràcticament ha donat per acabada la temporada.Pel que fa al medaller només hi ha una medalla de diferència sobre el San-tjoanenc, mentre la resta de participants ha quedat més o menys en les mateixes posicions que a la temporada passada. Des del club jonquerenc es fa una valoració molt positiva de la temporada actual doncs el club ha fet un salt de qualitat, aconseguint unes merescudes posicions tant en la “David Moner” com a la “copa Pirineus” .

> LA FESTA DE L’ESPORT TANCARÀ LA TEMPORADA Al club ja només li falta participar en la darrera activitat esportiva que se celebrarà per a la Festa de l’Esport, donant així per acabada la temporada 2010/2011. (Informació facilitada pel club).

• Les joves promeses del Natació Jonquera en una de les competicions d’aquest estiu (Foto: Acej Natació Jonquera) • Quadre classificacions finals del “critèrium”.

14


Cartutxus i tonners originals o compatibles. Pressupost sense compromís

Servim material per al 90% de les impressores del mercat.

> Crònica de la participació del del Centre Excursionista Jonquerenc a l’UTMB 2011

> Temporada alta de curses d’alta muntanya • Curses participades pel CEJ

Kilian Jornet va aconseguir una nova victòria a la The North Face Ultra Trail Mont Blanc, i es converteix en el primer corredor masculí en aconseguir com-pletar un trio de victòries a la prova més prestigiosa del trail running mundial.A més ho va fer amb el millor temps de la prova, deixant-lo en 20 hores i �6 minuts, senzillament espectacular.La prova va començar amb problemes derivats de les fortes pluges registrades a la zona de Bovine, que van enfangar el recorregut i es van emportar per davant un lloc d’avituallament, que no va poder ser rehabilitat.Amb la lliçó ben apresa de l’any passat, l’organització va solucionar el problema retardant cinc hores la sortida i canviant parts de recorregut per garantir la segu-retat dels corredors, tot i així, la prova continuava tenint unes condicions molt dures, anant-se fins els 170 quilòme-tres i 9.700 metres de desnivell positiu acumulat.Per part del Centre Excursionista Jon-querenc vam participar cinc corredors, en Carles Plana, Antonio Gómez, José Antonio Moreno, Josep Penalva, i José Manuel Garrote.Dels cinc vam poder finalitzar tres, Car-les Plana, José Antonio Moreno i José Manuel Garrote, amb un temps de 44 hores i 09 minuts, ja que vam fer tot el recorregut junts.Antonio Gómez va haver d’abandonar al quilòmetre 69, ja que es va ressentir d’una lesió al genoll produïda per una caiguda domèstica.Josep Penalva, que era l’únic dels cinc que ja l’havia fet i acabat, es va haver de retirar al quilòmetre 82, desprès d’aguantar molts quilòmetres amb una contractura.Significar que els darrers �0 quilòmetres de la prova els vam fer a un ritme molt lent ja que Moreno caminava amb moltes dificultats a causa de forts dolors al seus dos turmells i Plana patia un dolor gran

a l’estómac, cosa que va fer que se li tanqués, i a més i per empitjorar més les coses, també patia rampes a la cama

dreta.Però amb una gran força mental, per treure el barret, ho van poder superar i

• L’expedició del Centre Excursionista Jonquerenc per l’UTMB 2011 (Foto: CEJ)

• Els cinc corredors de la CEJ, moments abans de la sortida (Foto: CEJ)

15


Paper A4 / 80 grsServim en caixes de 5 paquets (2.500 A4)Proveïm de material compatible amb totes les impressores, gramatges, colors i formats A4 i A3.Preus sense IVA

Diumenge 14 d’Agost es va disputar la IV edició de la Cursa del Fau a Maça-net de Cabrenys, organitzada pel Club Senglanassos i el Centre Excursionista Maçanetenc. La cursa transcorre al llarg del territori municipal de Maçanet de Cabrenys. La cursa de 21,5 km i 925 m de desnivell positiu conté un recorregut exigent i tècnic, gaudint del paisatge de gran bellesa del municipi a través dels seus camins i boscos de pi, alzina surera i castanyers. Una de les coses bones d’aquesta carrera és que l’organització permet fer caminant sortint una hora abans, això fa que la participació fos molt bona amb un total de corredors i ca-minadors de �11 participants, superant els 250 que l’organització tenia previstos. En representació del Centre Excursionis-ta Jonquerenc van córrer: José Manuel Garrote Arjona 2n Classificat amb 1h 58 ‘07 “, José Antonio Moreno Salazar 5è Classificat amb 2h 02 ‘50 “(1r Veterà),

arribar a la línia d’arribada. Resumir aquesta cursa a nivell emocio-nal és molt difícil, s’ha de viure, s’ha de fer, s’ha d’estar allà, però són sensa-cions molt fortes, molt profundes, molt

bèsties (com la cursa en si). 44 hores co-rrents, caminant, dos nits sense dormir, pluja, neu, vent, fred, calor, una barreja difícil de definir, però això si, per tots nosaltres una experiència increïble i qui

sap, potser d’aquí un temps, quan hàgim paït tot això, es podria repetir...No vull acabar aquesta crònica de la UTMB 2011 sense fer esment d’en Dani Ramirez, un jonquerec que actualment resideix a Girona, i també com nosaltres, una apassionat de les curses de muntan-ya (quan més dures millor).En Dani també va participar en aquesta prova i ens va acompanyar fins el quilò-metre 96. En aquest punt es va haver de retirar per manques de força. Ànims Dani segur que la pròxima vegada l’acabaràs!Per últim agrair als nostres acompanyats, en Jordi Picornell, i en Pepe Garrote (pare), el seu suport, els seus ànims, i la seva disposició per ajudar-nos en tot el que va fer falta, tan durant el viatge, com en el transcurs de la prova, i els dies desprès.Gràcies Jordi, gràcies Pepe, de part de tots els que vam fer la prova.e.

Crònica de J.M. GarroteAgost de 2011

> Curses del CEJ el mes d’agostJosep Penalva Solà 17è Classificat amb 2h 17 ‘54 “, Carles Plana Olivet 18è clas-sificat amb 2h 17 ‘54 “, David Baserba Berrocal 58è classificat amb 2h �8 ‘55 “, Jordi Picornell Mach 61è classificat amb 2h �9 ‘00 “

> CURSA DEL CANIGÓ

�1/08/2011 El diumenge 7 d’Agost es va disputar la XXX edició de la Cursa del Canigó, a la localitat de Vernet les Bains (Catalunya del Nord), una de les curses més boniques i prestigioses dels Piri-neus. Prova d’això és que l’organització acepta un màxim de 800 participants, i en molt poc temps les inscripcions ja estaven tancades. És una cursa de mun-tanya de �4 km, 17 de pujada que en el seu últim tram cal grimpar fins al pic del Canigó (2784m), i 17 km de baixada, en alguns trams bastant tècnica que, si els corredors no han guardat forces en

la pujada, es pot fer molt llarga. En total 21�4 metres de desnivell positiu, i 21�4 metres de desnivell negatiu. En aquesta edició van acabar 785 corredors entre els quals es trobaven els atletes del CEJ: 24º José Manuel Garrote Arjona (�h 52’ 26”),94º Carles Plana Olivet (4h 25’ 45”), 96º Josep Penalva Solà (4h 25’ 48 “, 97º José Antonio Gómez Villanueva (4h 25’ 49”), 419º Jordi Picornell Mach (5h 26’ 16”), 420º David Baserba Berrocal (5h 26’ 18”), y 587ª Jéssica Garrote Arjona (6h 01’ 28”).

• José Moreno, José Garrote i Carles Plana, amb l’armilla de finisher. (Foto: CEJ)

> Temporada alta de curses d’alta muntanya • Curses participades pel CEJ

Paper A4 / 80 grsServim en caixes de 5 paquets (2.500 A4)Proveïm de material compatible amb totes les impressores, gramatges, colors i formats A4 i A3.Preus sense IVA

14,00€

Reciclat grisPreu x caixa

16,00€

Reciclat blancPreu x caixa

13,50€

Offset BlancPreu x caixa

16


> El Cinturó Ciclis-ta passarà per la Jonquera�0/08/2011 L’Esport Ciclista Figueres va confirmar les dates i el recorregut de la dotzena edició del Cinturó Ciclista de l’Empordà, la prova més important de Catalunya després de la Volta. La primera etapa serà el �0 de setembre i anirà de Llançà a Roses, mentre que les dues següents seran com les de l’últim any, amb finals a la Jonquera i al Museu Dalí de Figueres. L’organització espera comptar amb set equips de categoria continental i onze d’estatals.

> El Casal de l’Albera, centre de formació esportiva06/08/2011 La casa de colònies Casal de l’Albera, situada al veïnat de Canadal, va ser per un dia un centre d’alt rendi-ment esportiu. L’empresa Swimfaster hi va organitzar una jornada d’entrenament de triatló el 20 d’agost en aquestes instal·lacions. La formació anava adreça-da a professionals però tambè afeccio-nats amateurs que volguessin progres-sar cap a la professionalització d’aquesta disciplina i va estar atesa per personal d’alt nivell esportiu i titulat.El Casal de l’Albera gaudeix d’una situació privilegiada per la seva ubi-cació gairebè aèria, que permet una àmplia visió del Pirineu més oriental i la vall del Llobregat a la Jonquera, la zona d’Agullana, massís de les Salines. Només es troba ubicat a � kms del casc urbà i va ser inaugurat l’any 1994.

> L’Ajuntament publica un avís de sancióL’Ajuntament de la Jonquera ha fet difus-sió d’una circular informativa en la qual es recorda als veïns que l’Ordenançade convivència ciutadana i viapública prohibeix llençar oabocar escombraries a la via pública.Atès que hi ha veïns que dipositen bos-ses d’escombraries directament al carrer s’han donat ordres a la Policia Local per informar i sancionar amb 750 euros de multa si és dóna el cas els veïns que incompleixin amb la normativa.

> Nova activitat cultural al MUME per la Festa MajorEl Museu Memorial de L’Exili de la Jonquera acollirà el 10 de setembre a les 19h, a la Sala d’exposicions tempo-rals del MUME, una lectura de textos. L’activitat sera sota la coordinació i direcció de Jordi Font i Roger Costa-Pau. En concret serà una lectura de textos de Teresa Pàmies, Pere Calders i Carles Fontserè, a càrrec de l’actriu Gemma Gómez i l’actor Albert Prat. Aquesta acti-vitat formarà part dels actes de la Festa Major del municipi.

> Crida a facili-tar fotografies de l’aiguat de 1986L’any 1986 va ser especialment proble-màtic per la Jonquera a conseqüència dels fenòmens climatològics. El �0 de gener d’aquell any el nord de l’Alt Em-pordà va rebre els efectes d’una intensa nevada. El 19 de juliol del mateix any es va patir el gran incendi de l’Albera i finalment el 1� d’octubre del mateix es van patir unes inundacions molt greus, afectant especialment la Jonquera i Can-tallops. Han passat 25 anys d’aquests tres fets que van marcar un referent a nivell climatològic a la zona i per aquest motiu l’Esquerda vol recordar aquells esdeveniments. La direcció d’aquesta revista fa una crida a totes les persones que tinguin imatges de les inundacions, i en vulguin cedir la seva reproducció, per fer-les arribar a aquesta publicació. Se-ran escanejades i retornades al moment.

> 145 participants al Casal d’estiu El dimecres �1 d’agost es vaposar punt i final a les activitats d’estiu per infants i joves (casal d’estiu i estiu jove). Fins a 116 nens són els quevan participar a les activitatsorganitzades en el casal. Tambè va finalitzar el programa “Estiu Jove”, en aquest cas, el nombre de participants ha estat de 29.

• Falgués Foto

17


C/ Major, 109 baix - 17700 LA JONQUERAT. 972 555 [email protected]

C/ Muntaner, 15, 1º D - 17600 FIGUEREST. 972 672 391 - F. 972 675 [email protected]

LABORAL, FISCAL I COMPTABLENOU SERVEI JURÍDIC:

Especialistes en laboral, penal i estrangeria

(Visites concertades tots els dijous)

18


> El casc antic de la Jonquera es revaloritza després de les obres de rehabilitació

El passat mes de març l’Ajuntament de la Jonquera va dur a terme la inaugura-ció de la reurbanització de l’antic recinte emmurallat de la Jonquera (carrers de la Torre, Sant Miquel i Vell) i la urbani-tzació del carrer de les Alzines i Sant Miquel (Veure Esquerda 114 - 1 d’abril de 2011). Precisament el fet d’inaugurar-se en un període previ a la imminent pre-campanya electoral (eleccions mu-nicipals) va impedir fer-ne el reportatge fotogràfic que ara sí que podem reflectir en aquestes pàgines sense risc legal.Les obres van estar subvencionades pel Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat i la Diputació de Girona amb 650.000 euros i 250.000 euros del programa

FEDER de la UE per a projectes de re-habilitació de patrimoni en cascs antics. Les obres del carrer Alzines es van iniciar el juliol de 2009 i tot i que havien de finalitzar el març de 2010, l’empresa constructora no va aconseguir acabar les obres en els terminis previstos fins el mateix mes de març d’enguany.El resultat final és el d’una obra acurada, respectuosa amb l’entorn i que reforça la identitat de casc antic i històric del sector, un projecte que, de fet, tenia per objectiu una intervenció integral de mi-llora urbana i recuperació del patrimoni amb l’objectiu de situar el barri com a eix històric i d’interés turístic del municipi i de millora de l’entorn per als veïns.

Informació

19


> Reportatge fotogràfic • Falgués Fotografia

20


Carrer Major, �4T. (00.�4) 972 55 41 90

17700 LA JONQUERA (Alt Empordà)

> El Geocaching fa difussió dels atractius del patrimoni i paisatges de la Jonquera

Algú de vostès s’ha trobat mai un turista italià equipat amb una mena de telèfon mòbil voltejant pel Salt del Fitó i buscant desesperadament alguna cosa? Si és així segur que devia estar practicant el “geocaching”. Tots hem somiat alguna vegada en trobar un tresor amagat. Gràcies a les noves tecnologies, ara això ja és possible. La pràctica es diu Geocaching o geocerca, i ja compta amb més de 5 milions d’aficionats arreu del món, i alguns d’aquests han visitat la Jonquera amb aquesta excusa. És una activitat que es basa en la recerca de tresors (anomenats “caches”, que acostumen a estar ben magats i contenen petits “tresors”) que han deixat ocults altres participants o “geocachers” fent servir un receptor GPS i unes coordenades que es proporcionen a través d’Internet en pàgines especialitzades.Alguns classifiquen el geocaching com un esport, ja que la recerca del cache o tresor no té per què ser un simple passeig pel bosc, sinó que per accedir a ell es poden requerir coneixe-ments d’escalada en alguns casos o fer llargues caminades. També n’hi ha d’amagats en punts urbans de ciutats i pobles, com la Torre del Carmanxel, o d’altres de fàcil accès, com podria ser l’ermita de Santa Llúcia.Els participants són molt heterogenis: jubilats, pares amb nens... persones de diferents edats i sexes i tant poden despalaçar-se caminant, com en bici, o segons el “tresor” a trobar en un 4x4.

> El Geocaching és una activitat que barreja esport, cultura i lleure

> Sovint es poden veure “geoca-chers” al Serrat de la Plaça

• Cache de la zona del Coll de les Canals. És una mena de Tupperware gegant amb “tresors” a l’interior (Fototeca Internet)

> TRESORS DE LA JONQUERA

A la Jonquera hi ha diferents paratges que formen part de la ruta “geocaching”. Acostumen a ser espais que tenen un atractiu, ja sigui cultural, paisatgístic, històric, curiós o totes coses a la vegada. En formen part, per exemple l’avió estavellat del coll de les Canals, Sant Julià dels Torts o el conjunt megalític de Mas Baleta. Quan els

participants troben el cache hi troben una llibreta de registres en poden prendre un dels objectes (de poc valor) deixats per altres visitants i deixar-n’hi un altre de similar. El geocaching va néixer a EUA l’any 2000, arran de la liberalització de les comunicacions GPS (Geo Positioning System). A Catalunya l’activitat hi va arribar un any després i des d’aleshores el creixement de practi-cants és continu.

21


Carrer Rutlla �5, 1er b17600 FIGUEREST. 972 674 122 - F. 972 675 2�[email protected]

Carrer Major, 68 baixos17700 LA JONQUERAT. 972 555 752 - F. 972 675 2�[email protected]

FISCAL • LABORAL • COMPTABLEASSEGURANCES • JURÍDIC

GESTORIA

Polígon Mas Morató • Avda. Euskadi, 4 • 17700 LA JONQUERATel. (00.�4) 972 55 6� 50 • Fax: 972 55 55 18 • www.buffetelmirador.com

Preu tot inclòs: 15,00 € Nens: 10,00 € Diumenges i festius: 16,50 €

22

1 de setembre de 2011Fa 25 anys

> Es compleixen els 25 anys del gran incendi de l’Albera: 19 de juliol de 1986

La nevada del 30 de gener de 1986 va deixar més de 50 cms de neu a la serra de l’Albera. La zona de bos-cos de la Jonquera, Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent van quedar molt malmeses pel pes de la neu, provocant la caiguda de branques i arbres jo-ves. Aquesta biomassa esdevindria mesos després

un combustible altament inflamable. Va passar el 19 de juliol del mateix any, quan amb una tramun-tana que superava els 100 km/h. es van cremar milers d’hectàrees. Hi van haver quatre morts, els tripulants d’un avió d’extinció francès que es va estavellar al coll de les Canals, a Cantallops.

El 19 de juliol de 1986, a les 10.�0 del matí, es va iniciar un incendi al Portús. Pocs es podien imaginar que aquell dia, el foc provocat segurament per una punta de cigarreta sembraria el caos per tot l’Empordà.

Les flames, amb l’ajuda de la tramuntana es van estendre ràpidament, des del seu punt d’inici, a tocar de l’antiga plataforma fronterera de l’autopista i del viaduc-te. I malgrat els esforços dels serveis d’emergència francesos i catalans el

foc aviat va créixer desmesuradament i va obligar a tallar l’autopista A-7, la N-II i concentrar esforços per protegir les cases del poble nord-català.A la una del migdia el foc ja estava afec-tant el terme municipal de la Jonquera:

• Imatge de l’incendi en una fase encara inicial, a la zona del coll del Portús (Foto particular) • Poca estona després de la primera imatge captada, el foc s’apropa al casc urbà (Foto particular)

2�

1 de setembre de 2011 Fa 25 anys

El primer web d’informació i turisme 100% jonquera!PATRIMONI - PARATGES - TRADICIONS

GUIA COMPLETA D’HOSTALERIA I COMERÇAjuda’ns a difondre aquest espai i enllaçeu-nos des del vostre web

www.lajonquera.info

des d’El Portús va avançar amb molta celeritat i en menys d’una hora va entrar cap al vessant sud per la zona del Roc Lluent i Mas Brugat. En aquest punt el front de flames ja era d’un quilòmetre d’amplada.A la zona de la duana les flames hi van arribar a les 15.�0 h i es van fer retirar els camions que hi havia estacionats, les flames van passar a tocar de l’edifici del Col·legi d’Agents de Duanes.Com a curiositat, a la zona arrassada pel foc a la Jonquera, va quedar una illa verda de vegetació sense cremar al voltant del Castell de Rocaberti. Encara avui es pot comprovar la diferència de tons verds d’aquesta zona respecte a la del seu entorn i tambè es pot constatar com seria tota la massa forestal avui dia

de no haver patit l’incendi.A nivell d’extinció, segons va informar a aquesta revista recentment Felix Ca-rreras, cap dels bombers del parc de la Jonquera, al Mas Brugat s’hi va destinar un camió del parc de la Jonquera i un altre de Santa Coloma. Els mateixos vehicles després van ser destinats al santuari de Santa Llúcia. Al mas Fortic s’hi va destinar un vehicle, igual que al Mas Esquerrà, i en aquest cas recordava que era d’un parc de Barcelona. Aquests tres masos encara estaven habitats de forma permanent.Poc després el foc arribaria a Santa Llúcia, Canadal, la zona dels estanys, Cumanera... i a les 4 de la tarda arriba-va a Cantallops. Va quedar afectat en un 75% del terme municipal, tot arrasat

per les flames, quedant salvats només alguns camps i vinyes que tenien poca vegetació i per sort el mateix casc urbà, on de fet el foc va passar pel costat ma-teix de les cases però sense afectar-les. Hi havia molta incertesa i pànic sobre el que podria passar, alguns veïns es van concentrar instintivament a la Plaça, altres feien front al foc amb galledes, mànegues d’aigua, i això mentre veien caure del cel unes boles negres que creien que es tractava d’ocells cremats.El foc va continuar cap a Sant Climent i Capmany. En aquest darrer poble testi-monis asseguren que el fum no deixava respirar i que dins el casc urbà la visibi-litat era inferior als cinc metres. Com a Cantallops tambè s’hi van viure moments d’histerisme.

> El gran incendi de l’Albera • 25 aniversari: 1986-2011

• L’incendi a la zona més propera a la urbanització Prat d’en Malagrava (Foto particular) • Centre urbà en primer terme. Al fons i sota el fum la Torre del Carmanxel (Foto particular)

24


Web Bàsica: amb servei de correu, hosting web, disseny tot inclòs.Primer any: 400 euros • A partir segon any: 120

Després el foc es va es continuar este-nent i avançant caps als boscos de Sant Climent, Biure i Agullana. Va morir dos dies després a la zona de Cadaquès pel front sud. Per l’est va arribar a Colera i per l’oest fins i tot un dia més tard d’iniciar-se el foc, aquest va remontar fins a tocar gairebè Darnius.Les vivències experimentades en els tres dies que es van necessitar per extingir totalment l’incendi –que van coincidir en cap de setmana– eren de pànic en pobles com Vilarnadal, Biure, Pont de Molins o Sant Climent, on la gent sortia al carrer i es concentrava a la plaça ben espantada veient com les flames eren a tocar les cases i cremaven pallers, corrals i granges. Apocalípsis, aquesta era la sensació més present entre els afectats.

La columna de fum que s’aixecava cap al cel era visible des de comarques veïnes com el baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’estany i la Selva. Un testimoni jonquerenc, de vacances a Sant Pere Pescador, explicava que la cendra queia igual que pluja fina sobre cotxes, tendes i caravanes del camping de la platja on s’allotjava.

El que anava camí de ser un gran de-sastre natural va prendre connotacions de tragèdia quan, cap a dos quarts de dues del migdia (altres fonts apunten a les 14:�0 h.), un hidroavió francès es va estavellar entre el Collet Fondo i el coll de les Canals, dins el terme municipal de Cantallops. Per molt pocs metres l’avió no va superar la carena divisòria de la vertent nord i sud d’aquest punt de la


• L’incendi avançant cap a la zona de Canadal i els estanys. (Foto particular)

• L’incendi a la zona de Can Quartos (Foto Arxiu J.M. Montal cedida per Cantallops Acció Cultural) • Cua de l’avio, imatge actual (Fototeca internet)

25


Oficina 0191Av. Miquel Mateu i Plà, 617700 LA JONQUERATel.: 972 55 70 00 - Fax: 972 55 59 19

serra de l’Albera. Enmig del caos regnant, aquell va ser el moment més crític de la jornada.El DC-6 de la protecció civil francesa, va sortir de la base de Marignane, a Marse-lla, cap a la una del migdia i la torre de control li va perdre el rastre cap a dos quarts de dues. Testimonis presencials de la zona dels estanys de la Jonquera i de Cantallops van poder veure com s’estavellava, ja que n’estaven seguint els moviments.Els quatre tripulants, el pilot Jean Pierre Davenat, copilot Jacques Ogier, mecànic Roland Denard i l’ajudant Jaques Le Bel van morir a l’instant. En aquell moment es va apuntar que el fum i la tramunta-na, de més de 120 km/h, van intervenir directament en el desastre del DC-6. Altres fonts apunten que veïns de Canta-llops van interpretar un soroll intermitent dels motors que potser indicaven manca de potència. La pista forestal que uneix Requesens amb el Pla de l’Arca, passa per sota el punt de l’accident, on encara hi queden restes de la cua de l’avio es-tavellat. Just en aquest punt del camí hi ha una placa que recorda els fets.Els tripulants de l’avió, ja morts, van ser recuperats pels mateixos bombers del


Portús, que s’hi van desplaçar amb cinc vehicles a través de la pista forestal del Pla de l’Arca, que enllaça amb la carre-tera d’accés al Puigneulós. Van haver de marxar amb el suport d’un altre hidroavió que des de l’aire va abocar-los aigua per

evitar ser engolits per les flames del foc principal. Se’l van trobar de cara quan ja tornaven amb els quatre cadàvers.

El nord de l’Alt Empordà va cremar per tots quatre costats i a la nit l’espectacle

• Portal de fusta cremant dins del poble de Cantallops (Foto cedida per C.A.C. Pere Ricart)

• Aspecte general de la zona del Carmanxel després de l’incendi. Un camp d’oliveres separava les cases més properes al perímetre de l’incendi, potser amb funcions de tallafocs (Foto: Ramon Boix)

• Aspecte general de la zona del Prat d’en Malagrava i Llatzaret. Aparentment els camps d’oliveres que envoltaven el perímetre urbà tambè van actuar com a barrera entre cases i foc (Foto: Ramon Boix)

26



era dantesc, hi havia incendis a Llers, Pont de Molins, Biure, Capmany, La Jo-nquera, Cantallops, Garriguella, Palau-Saverdera, Cadaqués i Roses. Alguns d’aquests pobles es trobaven incomu-nicats ja que es van cremar més de 15 quilòmetres de fil telefònic. El resultat va ser d’unes 18.000 hectàrees cremades, tot i que altres fonts n’hi sumaven fins a 24.000. Es van mobilitzar més de �00 bombers de Girona amb 55 vehicles,14 vehicles de Barcelona, 2 de Lleida, a més de Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra, Creu Roja, Policies Locals, forces de l’Exèrcit i voluntaris. Tots ells van treballar fins a l’extenuació però amb resultats condicionats a una tramunta-na intensa i una biomassa seca que va actuar de combustible addicional.Dies després de l’incendi, amb l’orografia neta de vegetació, sota un paisatge tè-tric, es descobrien dòlmens que s’havien

• Aspecte general de la muntanya a la zona de Rocaberti. Els masos de Can Fortic i Esquerrà i el bosc al voltant del castell de Rocaberti van sobreviure miraculosament a les flames (Foto: Ramon Boix)

• Aspecte general de l’A7 a primer terme i sense trànsit. Al fons el fum, que s’aixecava a més de 1.000 metres d’alçada (Foto: Parc de Bombers de la Jonquera / Cantallops Acció Cultural)

• Detall del bosc cremat a Cantallops (Foto: C.A.C)

27



donat per perduts.Vint-i-cincs anys després el paisatge que podem gaudir torna a ser d’un verd més fosc del normal. La ferralla de DC-6 de l’Albera és el testimoni mut del sacrifici ila mort dels bombers accidentats. Aquest indret ha esdevingut un lloc dememòria en el qual el visitant recorda a les víctimes i convida a la reflexió perquè una tragèdia com aquella no es torni a repetir mai més.

Infojonquera.cat / Agost de 2011

> BIBLIOGRAFIA

• Memòria del Foc 1986-2006 (Jordi Calvet i Montse Burset) DVD• Esquerda núm. 9 - Juny de 1996• Esquerda núm. 62 - Octubre de 2006• Diari El Punt (20, 21 i 22 de juliol de 1986)Tambè ens han informat Ramon Boix, Miquel i Lluís Serrano i Felix Carreras.

• Detall carretera d’accés a Cantallops (Foto: C.A.C / M.B.)

• Camí d’accés a Santa Llúcia des de la carretera de Cantallops a la Jonquera (Foto: C.A.C / Jaume)

• Aspecte general de l’incendi des de la carretera N2, tallada al trànsit (Foto: Parc de Bombers de la Jonquera C.A.C.)

28


Estimats amics de l’Esquerda, un mes més arribem quasi passat l’estiu, que per cert el temps no concorda amb l’estació. El temps és boig. Jo em demano si les tempestes d’allà dalt ens afecten als humans.... estem travessant un temps en què ningú no sap quin és el seu deure o el seu dret. És temps de bogeria: els fills peguen els pares (com ja estava enunciat a la Bíblia), etc.

Els polítics sempre han sigut corruptes, a casa nostra també, en Millet, en Núñez, jutges que es venen per calés.... Potser aquests són els que més fàstic em fan, de tants lladres. A Espanya, n’hi ha que els fan vestits d’or i tot! Els més lladres: els bancs, els mafiosos del diners bruts. Ens han embolicat en un deute que pagarem com sempre la plebs. Els ‘mileuristes’ i de pensions mínimes, què es creuen? què amb una pensió de 500 € es pot viure?

Ara ens rebaixen metges, tota la sanitat, les escoles, funcionaris públics que cobren un mínim. Han rebaixat els sous dels mileuristes... ara són 800 en comptes de 1000 €, i espera’t!! encara volen que seguim pagant per invertir a l’estranger. I volen que els comprem els pisos que no poden vendre, de gent que no va poder pagar, i a preu de nou! I a qui no pot pagar, l’embarguen i destrossa el pis, perquè tot i no tenir-lo queda en deute amb el banc! No t’ho perdis! Per això et deien: No importa que guanyis mil euros al mes, jo et dono dos mil al cantó; tu tranquil, Manel, ja pagaràs! Després et prendré el pis que no podràs pagar i encara em deuràs calés.... Quina mala llet tenen els bandits de guant blanc! Aquests no van mai a la presó! Allà només hi van quatre desgra-ciats que no saben on tenen la mà dreta.

Però la gent som tant burros que ens creiem tot el que diu la ‘telebasura’: ara ‘la princesa del pueblo’, sense permís de la monarquia, té una renda incalculable per sortir a la pantalla dient que té una filla d’un torero (que ‘ella mata por su hija’). Explota la pobra filla amb aquestes

> El Racó de l’Àvia

cares de babau. Obre la boca, tanca els ulls, en tant pensa què dir que faci fàstic.

Els intel·lectuals, la gent que té coses bones per dir no tenen públic, per què? Perquè ningú no vol saber la veritat. El món s’ofega, però no vol veure-ho. No tenim ganes de contemplar la nostra merda, la que ens està ofegant. És més fàcil veure a quatre ordinaris de mal gust, que pensar cap a on anem. En el temple d’Apolo de Grècia hi ha un escrit que diu: «Home, coneix-te a tu mateix» - i coneixeràs l’infinit, hi afegeixo jo.

Avui dia tot s’hi val. Els gais (amb tot el respecte pels que neixen a un cos equivocat) es llueixen pel carrer fent apologia del mal gust. Les pobres dones mai no hem sortit al carrer per demostrar que valem i que volem que se’ns reconegui la nostra vàlua. Potser ho haurem de fer algun dia si això continua així.

El Papa de Roma, hereu de Jesús el messies, viatja amb papamòbil, i ell i els seus ministres vesteixen amb brodats d’or. Jesús de Natzaret vestia de lli o de cotó, i no portava res extern de luxe. Ell era el luxe. Ell no deia: sóc Déu. Ell creà una doctrina que encara perdura per més que els seus ministres s’hagin encarregat de malmetre-la. A l’Àfrica creuen en Déu, a l’Àfrica hi ha centenars de persones que moren de gana per manca d’aliments. Amb el que es gasten les empreses amb la visita del Papa, alimentarien i salvarien moltíssimes vides humanes. És en aquest context de crisis on més llàstima fa que representin la doctrina de Déu. Jesús és humilitat, és comprensió, és caritat. Malament un cap de govern que hagi de comprar els adeptes. Juan XXIII fou un ministre de

Déu com cal.

Els planetes allà dalt estan desgastats, aquí estem boigs! les prostitutes proli-feren a la carretera com els bolets a la primavera. Els lladres del nord ens roben i encara fereixen a la gent. La policia té les mans lligades. Els polítics no saben fer política, els pares no saben fer de pares, els fills els peguen quan ja no satisfan els seus capricis, els vells, els savis de totes les civilitzacions, són arra-conats per inútils. La saviesa es perd.

El jove té la força, el vell l’experiència. La gent gran ens trobem mal vistos per tothom. Els joves han de fer-se cases i fer vacances ben lluny, ben cares. Els nens han de fer moltes coses, han de tenir de tot. Tenen tantes coses que arraconen les joguines per manca de temps. No tenen temps per anar a veure l’àvia, i si es veuen és perquè l’àvia ha de fer de mainadera i tenir cura d’ells, sinó fos així ni els trucarien. Viuen pendents d’atresorar merdes que fan que les cases siguin cada dia més petites. Les habitacions de la mainada plena de ossos de vellut, focus d’infeccions, plenes d’àcars. Després tenen al·lèrgies que no saben d’on venen. Les parelles no conviuen gaire anys, és clar, tenen tant d’estrès que no poden dedicar-se a estimar-se, per culpa de l’estrès! Cerquen una altra parella de seguida però difícilment dura, és l’interior de l’ésser humà que emmalalteix de tant d’estrès.

Ningú no té temps per pensar, tothom va amb mala llet pel carrer, fumen porros, beuen per tranquil·litzar-se?! Jo, com moltes persones, també he patit estrès i encara el pateixo. No us podeu imaginar com n’és la meva vida d’estressant. Una mare mai no descansa. Però faig natació, gimnàstica, escric, llegeixo llibres d’auto-ajuda, psicologia, filosofia, misticisme, pinto mandales, quadres... Em prenc marialluïsa, camamilla, alfàbrega, quelcom de la terra, sa.

Només els morts es droguen, només

> El món s’ofega, però no ho vol veure

> Les habitacions de la mainada plena de ossos de vellut, focus d’infeccions, plenes d’àcars. Després

tenen al·lèrgies que no saben d’on venen... <

Opinió

> Però la gent som tant burros que ens creiem tot el que diu la ‘telebasura’: ara ‘la princesa del pue-

blo’, sense permís de la monarquia... <

29

1 de setembre de 2011 Opinió

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

Ve de la pàgina anterior

els morts beuen sense seny. El vi es beu menjant. A una festa, beu una mica, i prou. Fes festa, riu. Molts pensareu que estic boja, n’hi ha que ho diuen, però el boig és aquell que té una gran intel·ligència. El que dorm no pensa, els morts no pensen, només pateixen i fan patir. A la vida hi ha molta gent morta que fa el que li diuen: menja, defeca i

prou! Van pel carrer com els morts. La petita resta pensa, sempre avalua el que li diuen i fa el que creu que és correcte.

Sabíeu que la relaxació porta a la meditació, i la meditació al gran llibre de la vida? Per això qui medita calla, no crida, només quan vol dir que el món s’ensorra.

Com sempre: pau, salut i vida per

tothom. Amb afecte.

Per Amada RubioEl racó de l’Àvia Agost de 2011

> El Racó de l’Àvia

> La Prostitució és un dels grans negocis del món...La prostitució és un dels grans negocis del món. Serà per això que segons sembla, costa tant regular-la? Serà per què a pocs o potser a molts dels que podrien iniciar un procès de regulació no els interessa? A saber per quin motiu. No ho sé, però si que puc saber que, per exemple, el diari El País s’insereix en les seves pàgines diariament més de 700 anuncis respecte a oferiments sexuals; el Mundo més de 670, mentre el seu “purità” director Pedro J. Ramírez es nega a retirar-los; l’ABC 225 anuncis; La Razón 91, etc.És vergonyós que Espanya sigui l’únic país on hi ha els anuncis per contacte, sense que als nostres polítics se’ls caigui la cara de vergonya per això i, sense que legislin adequadament, sembla com protegint no sé quins interessos creats (i no em refereixo al llibre de Jacinto Benavente).L’any 2007 es va denunciar al Congrés dels Diputats sobre els beneficis obtinguts pels mitjans de comunicació i el Govern va fer cas omís a la reco-manació del Parlament abstenint-se d’obligar als diaris perquè retiressin els anuncis.I si no retiren els anuncis per què no destinen aquests beneficis a ajudar a aquestes dones que poden estar sent obligades a prostituir-se i, d’aquesta manera pagar els seus serveis sanitaris?; per què no els asignen a crear locals destinats a exercir aquesta professió amb garanties i sobretot allun-

yades de els carrers i carreteres?.En aquests locals, el Govern podria crear quelcom semblant a el/la treba-llador/treballadora autònom, obligant a l’amo del local a declarar el nombre de persones i les seves dades perquè se’ls pogués imposar uns impostos igual al d’altres treballadors autònoms. En cas d’inspecció al local i existir engany pel que fa a la declaració de treballadors/treballadores prostituïdes, imposar una severa sanció a qui hagi falsejat les dades respecte al nombre d’homes o dones que es prostituexen dins aquest local.Si la prostitució, a Espanya, és “alegal”, o sigui que no està prohibida i no està autoritzada, i no es contempla com a delicte al Codi Penal, no seria millor, com queda dit, legalitzar-la en locals i prohibir-la en vies públiques, dotant a aquelles persones que la exerceixen de la seva Seguretat Social, amb una millor asistència sanitària, controlant millor les posibles malalties veneries, comportant amb això la desaparició de proxenetes al carrer?.Com a conclusió aquestes normes apor-tarien beneficis socials per a aquestes

persones i beneficis econòmics per a l’Administració.Sobretot el Parlament de l’Estat hauria d’aprovar la prostitució als locals ja definits i prohibir-la, de manera contun-dent, en llocs públics, al mateix temps que aquesta regulació hauria de sancionar amb l’expulsió del territori nacional, presó i sanció econòmica (encara que fos difícil de cobrar) a les prostitutes, proxenetes i clients si s’exercita la prostitució en els llocs prohibits per la llei.La prostitució sempre ha existit i existirà mentre hi hagi oferta i demanda de sexe, per tant, la sortida normal seria la regulació en locals amb les garanties expressades anteriorment, sempre allunyada de la via pública, adequant-la de manera legal, laboral, sanitària i fiscal.Aquesta situació de “terreny de ningú” de no legalitzar i/o de legalitzar ve donada en gran part per la posició adoptada per l’esglèsia catòlica, que mira cap a una altra part i només condemna aquesta activitat sense tenir en compte que és impossible fer que desaparegui i sense oferir cap altra solució.

> ...però és que no s’exhibeixen i provoquen, davant els menors, les prostitutes a la carretera,

ensenyant els seus talents físics?Ah! i els darrers dies en carrers cèntrics de la Jonquera... <

> La prostitució: un problema o un negoci?

�0


I els Governs d’Espanya haguts des de la instauració de la Demogràcia, malgrat el que diu la Constitució respecte a la laicitat de l’Estat, sobretot en aquests temes, segueixen sent totalment pro-catòlics.Les Ordenances Municipals no serveixen per a res, cal dir-ho així de clar, ja que no tenen l’autoritat necessària per portar les sancions i prohibicions fins a les darreres conseqüències.Igual que la regulació de la Generalitat de Catalunya que pretén sancionar i retirar les prostituyes de les carreteres. Tal i com, pel que sembla està redactada la norma, només servirà perquè el negoci de la prostitució s’allunyi (o no) de les carreteres i es concentrin en poligons industrials o bé dins del casc urbà de les diferents poblacions.El Codi Penal en el seu títol VIII, des de l’article 178 al 186 parla d’abusos sexuals, sense parlar de prostitució, però l’art. 185 esmenta els delictes d’exhibicionisme i provocació sexual devant menors d’edat o incapaços, sancionant amb la pena de sis mesos a un any de reclusió o multa de dotze mesos a vint…, però és que no s’exhibeixen i provoquen, davant els menors, les prostitutes a la carretera, ensenyant els seus talents físics?.Ah! i els darres díes dins els carrers cèntrics de La Jonquera! Doncs, Policia Local això, junta amb els Mossos i altres forces de l’ordre, és funció vostra, ja que com he dit abans, la provocació sexual si

està regulada pel Codi Penal i, al nostres carrers hi ha menors.Ja a l’art. 187 es recull al proxeneta, però només quan la prostituta és menor d’edat, mentre el 188 parla d’aquells que siguin reconeguts com a tals delin-qüents… i jo em pregunto, per exemple en el cas de la Jonquera, és que no són clarament identificables el “xulos”? Podriem citar més articles però de res serviria si no es fa tot el possible per jutjar i condemnar els identificables proxenetes. Tan difícil és i tan antidemo-cràtic permetre a la policia que esbrini el “modus vivendi” d’aquests proxenetes? Crec que no. Amb preguntar i esbrinar de què viu cada persona sospitosa de ser “un xulo” i habilitar al Codi Penal n’hi hauria prou. Però sembla molt més fàcil amagar el cap sota l’ala i diguent que sempre hi ha hagut prostitució ja és suficient per justificar-se davant aquells que patim constantment el trist espectable, cara als menors, d’aquestes senyores en calcetes en carrers i carre-teres i, la d’aquests xulos amb els seus cotxassos de luxe riguent davant els nostres nassos de la poca justícia que s’aplica al nostre país, o potser del poc que es legisla sobre això.Per més “Inri” la Llei d’estrangeria crea un “pupurri” molt difícil d’entendre a l’hora d’aplicar la legislació a les persones estrangeres que exerceixen la prositució i el proxenetisme. Aquesta Llei et porta a la confusió entre aquesta

> La prostitució: un problema o un negoci?

activitat i el treball per compte d’altre i fins i tot per compte pròpia i, per confondre més, relaciona els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Concloent, barreja faves amb pèsols.No seria més clar per a policies, advocats, jutges i altres, a l’hora d’aplicar la llei, que aquesta es redactés de manera clara i concisa i, més o menys digués:1 - Article “X”: Tota aquella persona, que a Espanya, exerceixi la prostitució a la via pública i que aquells que com a clients en facin ús, seran condemnats a “x” mesos (o anys) de presó a més de multa de “x” euros en cas de ser ciutadà espanyol, afegint-se a la pena, en cas de ser estranger i després del compliment de la pena anterior, l’expulsió al seu país d’origen.2 - En el cas de ser inductor a la pros-titució, és a dir proxeneta, la pena seria multiplicada per “x” vegades la imposada als anterior a excepció de l’expulsió que seria una.I no em valen excuses respecte a si són o no ciutadans de l’Unió Europea per que Itàlia, França i altres països quan els convé fan cas omís a qualsevol tractat del Parlament Europeu… si ells poden, per què no podem nosaltres?

Per Francesc MartínezAgost de [email protected]

El protocol és el conjunt de normes i costums relacionades amb l’àmbit social i Professional adequades a cada circumstància. El saber ser i el saber estar és l’equivalent al saber relacionar-se.No es pot deixar res per a l’ improvisació ni per a ocurrències personals dels protagonistes o organitzadors. S’obriria la porta a errors irreversibles o d’una imatge molt negativa.Amb tot això vull dir que, referent a l’acte oficial celebrat el passat 14 de juliol al MUME hi va haver un malentès amb el protocol. Segons informacions oficials l’encarregada de gestionar l’acte era la comitiva basca; la qual no va estar encertada. Aquesta havia de posar-se en contacte amb el cap de protocol de

> Article d’opinió sol·licitat per L’Esquerda de la Bastida

l’Ajuntament o el relacions publiques del MUME o de l’ajuntament (en el cas que en tingués) o el regidor/a de cultura i així organitzar l’acte conjuntament i correctament.

A través d’aquest fet succeït al MUME podem apreciar la manca i la necessitat de protocol en un acte oficial. El primer pas important en qualsevol acte és el llistat de convidats, representants polítics en funcions, de l’oposició, presidents o directius... és a dir, de més a menys rang. Els següents passos depenen de la importància que li vulguem donar a la celebració o acte, ja sigui en petit o gran comitè. Els més bàsics sempre es poden consultar a qualsevol empresa dedicada a actes protocol·laris. Sempre seran

orientats degudament i no es deixarà cap detall a l’atzar. Les conseqüències que impliquen no portar unes normes de protocol mínimes poden ser múltiples. No només poden ferir les emocions de la gent sinó que també poden ofendre-les. A més a més, aquest pot oferir una mala imatge a altres organismes o a la mateixa ciutadania.En conclusió, avui dia el PROTOCOL és una eina necessària i important.

Per Dolors SalaAgost de [email protected]

> Valoració sobre un error de protocol

Opinió

�1

1 de setembre de 2011 Opinió

La desfilada dels Trabucaires pels carrers de la Vila, és un dels actes de la Festa Major més espectaculars. Un estrepitós preàmbul festiu. El sorollosos trabucs fan voleiar de pànic els ocells matiners, mentre els jonquerencs en-dormiscats es desperten entre espetecs dels trabucs i tocs de campanes. Ja ha arribat la Festa Major, crida la mainada. Els avis recorden el passat.

Molts pobles per la festa major encenen una sorollosa traca després de Missa Major o acaben la festa amb un es-plèndid Castell de Focs. A la Jonquera, tenim l’esclat dels Trabucaires i la pólvora festiva dels Diables de l’Albera.

Joan Budó, cronista de La Jonquera, ha explicat la historia dels Trabucaires. Té escrits alguns llibres sobre la Vila i coneix bé els temes muntanyencs. Els trabucaires s’organitzaren l’any 1992 i els primers jonquerencs que es vestiren amb faixa i barretina, i empunyaren un trabuc foren Angel Martin, Joan Budó, Jau-me Sabiol, Valentí Cullell, Jo-sep Guixeras, Pere Verdaguer, Carles Planas i Toni Brugat.

La presència dels trabucaires ens recorda de forma simpàtica els bandolers del segle dinovè que amagats en un revolt de carretera d’un bosc espès esperaven les diligències amb cavalls per assaltar els viatgers i els mercaders amb la bossa plena que venien de mercat. Les aventures dels bandolers han donat lloc a novel·les que tenen per escenari, entre altres llocs, a la Garrotxa, a la Plana de Vic i el Solsonès.

Els nostres trabucaires, però, ens recorden més aviat els valents pagesos que units en sometent s’organitzaven en defensa pròpia per fer front a la resta de carlins que no havien admès la pau, i continuaven a la muntanya vivint del pillatge. Els trabucaires de la Jonquera són gent de pau i d’alegria. M’ha semblat bé es-

criure un himne al seu honor: Els Trabu-caires de l’Albera. Un cant a la festa i a la llibertat, Un himne que oferim a l’amic Lluís Mandado, l’inspirat compositor jon-querenc, perquè hi pugui posar música, si li sembla, i el cant l’estreni l’acreditat Orfeó Jonquerenc.

Bona Festa aquest 2011. Serà presidida per primera vegada a la història de la Vila per una alcaldessa, Sònia Martinez, una jove mare de família que saludem amb tot l’efecte. Que les hores joioses de la Festa Major li siguin un estímul i

una agradable complaença. Aixi mateix, desitgem als onze jonquerencs del nou Consistori 2011 bon encert en el seu compromís de govern.

Per Francesc A. PicasAgost de [email protected]

ELS TRABUCAIRES DE L’ALBERA

Els Trabucaires de l’Alberasom gent de festa i gent de pau,portem l’escut de La Jonqueraamb flamareig, sota el cel blau.

Els Trabucaires de l’Alberacorrem per boscos i camins,som protectors de la natura,portem la Pàtria cor endins.

Els Trabucaires de l’Albera amb el trabuc ben carregat

seguim arreu carrers i placesi despertem tot el veïnat.

Pim-pam, pim-pam, pim-pam

Guardem silenci,ningú es desperti,tots de puntetes, l’arma a punt.Tots a la una,somriu la lluna,el sol s’aixeca,cops de trabuc.Toquen a festa,visca la gresca, trabucs enlaire, quin patatum.

Pim-pam, pim-pam, pim-pam.

S’obren portes i finestrestot el poble hem despertat,menjarem pa amb botifarra,trabucaires pum, pim, pam.


Els trabucaires de l’Alberasom gent de gresca i gent de pau,portem l’escut de La Jonqueraamb flamareig, sota el cel blau.

I si a la mà portem una arma,a dins del cor portem l’esclat,

visca la terra catalana,visca la nostra llibertat.


> Els trabucaires de l’Albera

L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.

�2


Quan es va obrir l’Hotel Tramuntana i des quan n’ets la directora?L’hotel es va obrir el mes d’agost del2005 i jo hi vaig arribar un parell de diesdesprés. Quina és la tipologia de client de l’Hotel? Varia en funció de l’època de l’any?Els nostres clients, a l’estiu, són general-mentgent de pas que van o tornende vacances i que s’aturen a fer unapausa en el seu viatge. A l’hivern sónclients que es desplacen a aquestazona per motius de treball, professionalsque ofereixen els serveis a nombrosesempreses de la zona (informàtics,comercials, tècnics, etc.). I els caps desetmana són especialment francesosels que ens visiten per aprofitar l’ofertacomercial de la Jonquera.

I quins són els serveis més habituals? Només dormir, dormir i esmorzar, o potser la pensió completa?Els més habituals són d’allotjament iesmorzar però complementem la nostraoferta amb un servei de Bar Cafeteriaon oferim pizzes, pasta i entrepans pera aquells clients que, cansats del viatge,no els ve de gust desplaçar-se de l’Hotelper poder menjar.

El client arriba amb la reserva ja feta o “prova sort” i es presenta sense haver reservat?A l’estiu el client acostuma a reservaramb antelació, prefereix anar a capsegur i planifica el viatge al detall. Al’hivern el client que ve per motius detreball i els nostres clients habitualstambé reserven abans, no obstant aixòhi ha un percentatge alt de clients que esdecideixen quan ja estan a la Jonquera.

Amb quants empleats compta l’hotel?Som un equip d’unes 12 a 14 personesque treballem en diferents torns percobrir les 24 hores que està obert l’hotel.

Amb què us diferencieu de la vostra competència? Tenim entès que teniu una sala de premsa, ordinadors lliures...L’Hotel disposa d’una sala d’actes per aempreses que l’usen com a ‘showroom’

> Anna Casademont, directora de l’Hotel Tramuntana (***) de la Jonquera

Activitats econòmiques

per a reunions de treball, per fer presen-tacions de productes; i també nosaltres la fem servir per a la formació dels empleats del Grup Tramuntana.Tenim també un pàrquing subterranii tancat que és de gran utilitat pelsnostres clients què, així, no necessitenbuidar el cotxe durant la seva estada.Disposem d’habitacions per discapaci-tats i acceptem animals de companyia.Oferim també als nostres clients WIFIgratuït , un parc infantil, un ‘InternetCorner’ i servei de fax. La crisi econòmica també es nota en el sector dels hotels? Com evoluciona el nombre de pernoctacions a la zona des que vau obrir?La crisi econòmica evidentment es notaen tots els sectors inclòs el nostre, perònosaltres intentem fer atractiva la nostraoferta a través de la nostra excel·lentubicació i bones instal·lacions i fidelitzarals nostres clients amb una gran qualitaten el servei i atenció. Quina seria la feina o treball més agraïda com a directora i la que

• Anna Casademont, davant la porta de recepció de l’Hotel Tramuntana, al polígon La Campa (Foto: Infojonquera.cat)

menys?El millor de tot sens dubte és el tracteamb els clients. Conversant amb ellspasso estones molt agradables que emfan minimitzar les petites dificultats quepuguin sorgir. S’interessen per l’entorn? Què s’hauria de millora de la Jonquera?Si que s’interessen per l’entorn i crecque seria cosa de les autoritats compe-tents de millorar-lo.

Agost de [email protected]

“Activitats econòmiques” és una secció de l’Esquerda que té per objectiu promoure i difondre les activitats econòmiques de la zona. Volem saber quines són les persones que hi ha darere, què fan, qui són els seus clients... per participar en aquesta secció poseu-vos en contacte amb la direcció de la revista.

��

1 de setembre de 2011 Cultura

Aquest any els agullanencs hem pogut gaudir d’unes festes estivals no tan pas-sades per aigua com les de costum. Tot i algunes pluges dèbils i momentànies, les celebracions previstes s’han pogut dur a terme sense gaire entrebancs. Entre aquestes celebracions en trobem, per exemple, de caire esportiu, com ho són partits i tornejos de futbol, la competició anual de natació i el torneig de partides llampec d’escacs. També de culturals, com la representació de l’obra “Els reis de l’oceà” (a càrrec dels petits actors i actrius del Casal d’Estiu), o les xerrades de les darreres obres d’autors de la literatura catalana contemporània, com ho són Martí Gironell, Maria Carme Roca i Eduard Márquez (estan previstos pel setembre els col·loquis de Maurici Pla i Vicenç Villatoro, i potser també de Màrius Serra). I no ens oblidem de les misses solem-nes. Tot i aquestes activitats, les que so-len tenir més èxit són les musicals, tant si parlem d’audicions de sardanes (amb la Cobla Ciutat de Girona), com del Concòrdia Rock (on grups locals i dels voltants es donen a conèixer, com ho van fer Maestros del Cante o Fronesis), dels balls de tarda i de nit que tenen lloc al jardí de la Concòrdia (aquest any, amb els grups Pinocchio, Removi-da, Moonlight i Pa d’Àngel), o fins i tot l’espectacle infantil de Jordi Tonietti Trio. També cal remarcar la importància de les festes de l’Estrada, a la plaça de la qual es va fer el sopar popular i el ball de nit, aquest cop amb el grup Kirtana, així com més animació infantil amb Ga-lapet Verd i més sardanes amb la Cobla Osona. Per a més informació, consulteu el programa de les festes d’Agullana o dirigiu-vos a l’Ajuntament.

Com a observació general, han estat unes festes força completes i anima-des, tot s’ha de dir; sobretot pel fet que molts dels dies en els que es feien balls o concerts han coincidit amb nits festives dels pobles del voltant (Darnius, Maçanet de Cabrenys, Capmany, La Jo-nquera...). Així que, considerant la crisi, la competència i el clima, podem estar ben contents d’aquesta festa major!.

Per Clàudia Capalleras SalellasAgost de [email protected]

> Crònica breu de la Festa Major d’Agullana i L’Estrada 2011

• Reproducció parcial de la portada del programa de festes 2011 d’Agullana i L’Estrada

> APUNT CULTURAL

Agullana està duent a terme, al llarg dels mesos d’agost i setembre, activitats relacionades amb la litera-tura. Es presenten obres narratives i novel·lístiques catalanes a càrrec dels seus autors.La primera d’aquestes trobades va ser el 12 d’agost. L’encarregat d’inaugurar el cicle va ser el besa-luenc Martí Gironell, que va parlar de la seva darrera novel·la, que porta per títol L’arqueòleg. La següent va ser Maria Carme Roca, que va presentar la novel·la Escollida pels Déus el dissabte 20 d’agost.El divendres 26 d’agost va ser el torn de l’escriptor Eduard Màrquez, que va presentar la novel·la L’últim dia abans de demà.

> Cicle cultural i literari a AgullanaLes xerrades-col·loqui es reprendran dissabte 10 de setembre, i serà el torn de Maurici Pla, que presentarà la novel·la L’alquímia del mercat d’alquímies. El director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, passarà pel muni-cipi el 2� de setembre. En aquesta ocasió, però, Villatoro no presentarà una sinó dues obres, que a més són de gèneres diferents: així és com al marge de la seva darrera novel·la, Moon River, també parlarà del seu poemari Sense invitació. Finalment, el cicle es tancarà amb la vinguda de l’autor Màrius Serra, que parlarà de la novel·la L’home del sac. Per aquesta darrera cita, però, encara no hi ha una data confirmada.

�4


El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és un centre d’interpretació ubicat al carrer Major dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, amb l’objectiu de dedicar un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Es troba situat al mateix carrer per on van fugir la major part dels exiliats. L’òrgan de gestió del museu és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya (Memorial Democràtic), l’Ajuntament de la Jonque-ra, l’Ajuntament de Portbou,el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Univer-sitat de Girona. Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.Va obrir les seves portes el 16 de febrer de 2008, sent el primer equipament museístic dedicat a la preservació de la memòria de l’exili republicà i del seu llegat (veure Esquerda 74 - Desembre de 2007).

> ELS OBJECTIUS

El museu compagina les funcions museístiques, a través d’exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògi-ca, vinculant la història amb el present. Els seus objectius principals són la difusió de la memòria de l’exili republicà sense deixar de banda la resta d’exilis, principalment de l’època contemporà-nia. Una altra de les seves ambicions és incentivar culturalment el municipi de la Jonquera.

> INTERIOR

El museu inclou una exposició perma-

nent que explica la història de l’exili des de l’inici de la Guerra Civil es-panyola fins als anys de la transició a la democràcia (1975-1981), una sala d’exposicions temporals i una aula per a la realització de tallers pedagògics.

A les sales del museu es dóna notícia dels molts homes i dones exiliats el 19�9 que van continuar lluitant per la llibertat, ja fos des de les files de la resistència francesa, ja fos des de les files dels exèrcits aliats o en el front de l’Est. Alhora, mereixen una atenció

> El MUME, un rescat a la memòria i un impuls cultural per la Jonquera

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difusió del patrimoni

especial els milers de republicans que van ser enviats als camps de concentra-ció nazis.També es té en compte aquella gran part de població exiliada que, a fi d’escapar de la barbàrie nazi i la perse-cució franquista, va haver de buscar asil en terres americanes o africanes.

> CONSTRUCCIÓ I FINANÇAMENT

Per a la construcció del museu, el consistori de la Jonquera va buscar suports en els organismes de la Unió

• Façana principal del MUME, al carrer Major (Falgués Fotografia - Arxiu 2007)

Patrimoni local

�5


> BIBLIOGRAFIA

• Crònica del procés seguit per al naixement i evolució del MUME (Esquerda núm. 74 - Desembre de 2007).• Esquerda núm. 87 - Gener de 2009• Esquerda núm. 96 - Octubre de 2009• Informació del web http://www.museuexili.cat/

Europea (programa Feder-Interreg II-A), en la Generalitat de Catalunya (Departaments de Presidència, Cultura i, en la fase final de materialització, en el d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ciutadana, a través de la Direcció general de la Memòria Demo-cràtica) i en la Diputació de Girona.

Finalment, el 16 de febrer de 2008 el museu va obrir les seves portes al públic. Després d’un any de titularitat municipal, el 2009 el museu va passar a ser gestionat per un consorci de caràc-ter públic, presidit per l’alcalde de La Jo-nquera i integrat pel propi consistori, la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció general competent en matèria de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, la Universitat de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

> CARACTERÍSTIQUES

L’edifici, de nova planta, obra dels arquitectes Rafael Càceres i Philip-pe Pous, es va construir en un solar municipal -que en els últims temps feia les funcions de plaça pública coberta- al que es va afegir una casa annexa, adquirida per l’Ajuntament. Sobre un total de 1178,7�m2 útils, la superfície construïda és de 1612,08, distribuïts en tres plantes. En la planta baixa, de 488,856m2, s’allotgen, a part del vestíbul i la recepció, la tenda-llibreria, l’aula pedagògica i una sala polivalent, destinada a la realització d’exposicions temporals, seminaris o conferències, concerts, representacions teatrals, etc. La primera planta, amb 456,67 m2, al-berga les principals sales de l’exposició permanent i les oficines d’administració i direcció. El recorregut expositiu continua en la segona planta, en la qual se situa, d’altra banda, el material i equips que posen en funcionament una museografía tecnificada, en la qual abunda el format audiovisual, a més de les ampliacions fotogràfiques i la mostra de documentació relativa a l’època històrica en qüestió.

> ELS REFERENTS DEL MUME

Fonamentalment, a l’hora d’abordar la proposta museística es va parar esment a altres realitats museístiques de caràcter internacional que més o menys podrien considerar-se afins, com la American Family Immigration History Center, d’Ellis Island (USA), el Museum of the Jewish People -The Nahum Gold-mann Museum of the Jewis Diaspora

(Israel), el Musée de la Résistance et de la Déportation de l’Isère (França), el United States Holocaust Memorial Museum (USA) i la Gernikako Bakearen Museu Fundazioa-Fundació Museu de la Pau de Guernica (País Basc).

> PROJECCIÓ, IMPLICACIÓ

L’oferta de l’exposició estable -dedicada a l’exili republicà- i de les activitats tem-porals es complementa amb un servei educatiu dirigit a tots els públics, encara que presta especial atenció als joves. El programa educatiu del museu s’articula entorn del treball sobre els continguts de l’exposició estable, l’organització de tallers i sortides a l’exterior, en concret als diferents espais i camins d’història i memòria que hi ha en tota la zona transfronterera.A més de preservar el llegat i la me-mòria de l’exili republicà, un altre dels principals objectius del museu és arribar a ser un centre de referència internacio-nal sobre les temàtiques associades a l’exili i, al mateix temps, establir punts de connexió amb fenòmens tan actuals com les migracions, els èxodes i altres desplaçaments forçats de població. Situat com està en un lloc d’història i de memòria tan significatiu com la Jon-quera en aquells anys crucials de la fi de la Guerra Civil espanyola i els anys de la II Guerra Mundial, el Mume s’ha configurat com l’eix principal d’un veri-table territori de memòria amb caràcter transfronterer que inclou a la seva àrea d’influència diversos emplaçaments de gran rellevància situats a les comarques

de la Catalunya del Nord, sota adminis-tració francesa, i d’altres zones del sud de l’Estat francès.D’acord amb l’última remodelació dels estatuts del consorci, arran de la incorporació del municipi de Portbou al juliol de 2010, el consorci del Museu Memorial de l’Exili, a més de la gestió del museu dedicat fonamentalment a l’exili republicà, també té sota la seva responsabilitat dur a terme accions i activitats en el marc de prefiguració de l’Espai Memorial Walter Benjamin, que se situarà a Portbou. En definitiva, des del museu, prenent com a fonament el rigor científic i ana-lític que ha de presidir tota construcció d’una memòria històrica pública, es pretén divulgar una visió històrica el més documentada i precisa possible d’un període convuls protagonitzat per la Guerra Civil espanyola, el posterior exili que va comportar, i els horrors i desastres humanitaris propiciats per la Segona Guerra Mundial. Agost de 2011 / [email protected]

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difusió del patrimoni

• El MUME fou inaugurat el 15 de desembre de 2007, en un acte multitudinari (Falgués Fotografia - Arxiu 2007)

Patrimoni local

�6

1 de setembre de 2011Agenda

> Política• Dijous 29 de setembre

PLE MUNICIPAL Hora: 20.�0Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament

> Cultura• A partir de l’1 de setembre

MATRICULACIONS DEL CURS DEL’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICALloc: Can Laporta (2a planta)Hora: de 17 a 20 hEl curs 2011-2012 s’iniciarà el dilluns12 de setembre.

• Dissabte 3 i diumenge 4 de setembre

XXa FESTA DE L’ESPORTOrganitza: Ajuntament de la Jonquera

• Dijous 8 de setembre (Festa Major) 08.�0 h CERCAVILA amb els Trabucai-res de l’Albera. Recorregut: carrers de la vila. 10.45 h “PASSACARRERS” amb la Cobla Vila de la Jonquera. Recorregut: plaça de l’Ajuntament, carrer Major, Església. 11.00 h OFICI SOLEMNE amb l’Orfeó Jonquerenc 12.15 h Tres SARDANES i VERMUT POPULAR amb la Cobla Vila de la Jon-quera. Lloc: plaça Nova 18.00 h CERCAVILA de Festa Major amb en Julià i la Llúcia (els gegants de la Jonquera), els Xanquers i els Grallers de l’Albera. 18.�0 h INAUGURACIÓ de les EXPOSI-CIONS a Can LaportaCursos de Can Laporta Diables de l’AlberaXIIè Concurs fotogràfic de l’Albera 19.�0 h CONFERÈNCIA: “Una idea de l’Empordà dins l’espai català transfronte-rer”, a càrrec del Sr. Joan Armangué. Presenta l’acte el Sr. Jordi Cabezas. Lloc: Can Laporta. 22.00 h TEATRE “El Xarlatan” de la Cia. Teatre de Guerrilla Lloc: Sala de la Societat

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS

00.00 h NIT DE MÚSICA JOVE amb artistes localsLloc: plaça Nova • Divendres 9 de setembre (Festa Major) 11.�0 h XERINGADA per als més menutsLloc: Escola Josep Peñuelas del RíoOrganitza: AMPA Josep Peñuelas del Río 12.00 h AUDICIÓ DE SARDANES amb la Cobla Vila de la JonqueraLloc: plaça Can Laporta 17.�0 h ANIMACIÓ INFANTIL amb Jordi ToniettiLloc: plaça darrera església 19.00 h CONCERT de Festa Major amb l’Orquestra Cristian & Domenech Lloc: plaça Nova 2�.00 h BALL de Festa Major amb l’Orquestra Cristian & DomenechLloc: plaça Nova

• Dissabte de setembre (Festa Major) 11.00 h CERCAVILA INFANTIL amb els Xanquers i els Tambors de l’Albera

12.00 h JOCS DE CUCANYA amb la Creu RojaLloc: plaça Nova 15.�0 h CAMPIONAT DE BUTIFARRALloc: Cafè de la Societat “La Unió Jon-querenca” (inscripcions a partir de les 15 h)Organitza: Societat de Caçadors 17.00 h AUDICIÓ DE SARDANES amb la Cobla Vila de la JonqueraLloc: carrer Major, davant la Sala de la Societat 17.00 h FINAL del CAMPIONAT TENNIS D’ESTIULloc: pista tennis (zona esportiva) 17.�0 h ESPECTACLE DE MÀGIA amb el Màgic CarlesLloc: plaça darrera l’EsglésiaGentilesa d’Espectacles Olímpic 19.00 h “LA PARAULA A L’EXILI (III). OBRINT EL MÓN”. Lectura de textos de Teresa Pàmies, Pere Calders i Carles Fontserè, a càrrec de l’actriu Gemma

> REGISTRE CIVIL

Naixements

• RODRÍGUEZ ARGUIÑARENA, Paloma 25/07/11

• ROGET COCA, Júlia 02/08/11

• NAIMI, Salah-Eddine 22/08/11

Matrimonis

• SANTALÓ ISER, Jaume i CASTELLON CARDOZA, Liduvina-Margarita (12/08/11)

• PINEDA VILLARRAGA, Luis-David i IZQUIERDO CORREAS, Natalia (20/08/11)

• MORANO LOPEZ, Miguel i SALVADOR PEREZ, Meritxell (27/08/11)

Defuncions ocorregudes a la Jonquera

• No consten

Inhumacions / Enterraments de defuncions / Enterraments fora vila

• No consten

> INTERNET

El més clicat els últims 30 dies:

0�/08/2011 - > Possible malen-tés de protocol al MUME? (186 lectures)

02/08/2011 - > L’oposició demana més control en l’ús dels vehicles municipals (186 lectures)

�1/08/2011 - > Els Mossos realitzen un macrooperatiu policial contra la venda il·legal al Portús (110 lectures)

�7

1 de setembre de 2011 Serveis al lector

> ClimaDades Juliol 2011

Temperatura màxima absoluta: �2,9 ºC (05/07/11)Temperatura mínima absoluta: 12,7 ºC (21/07/11)Mitjana del mes: 22,2 ºCCop de vent màxim en km/h: 52,9 (1�/07/11)Pluja recollida en litres: 86,8 (5 tongades)

> ClimaDades Agost 2011

Temperatura màxima absoluta: �4,9 ºC (21/08/11)Temperatura mínima absoluta: 12,1 ºC (11/08/11)Mitjana del mes: 24,� ºCCop de vent màxim en km/h: 52,0 (10/08/11)Pluja recollida en litres: 5,� (2 tongades)

DADES LA JONQUERA EN DIRECTE A: http://meteolajonquera.50webs.com/24hours.html • http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/ESCAT

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS

Gómez i l’actor Albert Prat. Lloc: Sala d’exposicions temporals del MUME 2�.00 h CORREFOC amb les Guspires de Sants (Barcelona), els Senyors del Foc (Castelló d’Empúries), els Diables i els Tambors de l’Albera (la Jonquera). 00.00 h. NIT DE MÚSICA CATALANA amb Miquel del Roig i el seu Popurri Mu-sico Cultural Català. A continuació, con-cert del Grup 7D ROCK (versions d’èxits musicals nacionals i internacionals). Lloc: plaça Nova • Diumenge 11 de setembre (Festa Major i Diada Nacional de Catalunya) 09.00 h XXIa FIRA D’ARTESANIA i PRODUCTES NATURALS Lloc: carrer Major (tot el dia)Organitza: GAT (Grup d’Art i Treball) 10.00 h VIIIa TROBADA DE PUNTAIRES Lloc: carrer Major (durant el matí) 10.00 h TRABUCADA pel carrer Major, amb els Trabucaires de l’Albera 11.15 h CERCAVILA DE LA SENYE-RA, amb els Xanquers i els Tambors de l’Albera. Sortida de la plaça de l’Ajuntament 11.45 h TOMB dels Gegants i els Gra-llers de l’AlberaLloc: plaça de l’Ajuntament. 12.00 h ACTE INSTITUCIONAL de la Diada de Catalunya amb l’Orfeó Jonque-rencLloc: Museu Memorial de l’Exili 1�.00 h Tres SARDANES amb la Cobla Vila de la JonqueraLloc: plaça Ajuntament 14.00 h ARROSSADA POPULAR i CON-CURS DE PASTÍS / COCA DE GLA

Lloc: plaça Nova 16.00 h TALLERS: truc, xanques i sarda-nes- Lloc: plaça Nova 18.00 h XOCOLATADA per als més petitsLloc: plaça Nova 18.�0 h SARDANES amb la Cobla Vila de la JonqueraA continuació, mostra del Ball de la Marratxa a càrrec de les persones que han participat en el programa “Tallers per la Festa”Lloc: plaça Nova 21.00 h CORREFOC amb la Colla Infan-til de les Guspires de Sants (Barcelona), els Banyetes, els Tambors i els Xanquers de l’Albera (la Jonquera). Recorregut: plaça de l’Ajuntament, carrer Sant Miquel, plaça Església, carrer Major, plaça Àrias Comellas, carrer Àrias Comellas i passeig del riu. 22.00 h CASTELL DE FOCS a càrrec dels Diables de l’Albera.Lloc: costat del riu.

• Divendres 23 de setembre

BORSA DE TREBALLServei destinat a orientar i informar apersones que es troben en situació d’aturo volen millorar la seva situació laboralLloc: Can Laporta - Hores convingudesOrganitza: CCAE i Ajuntament Jonquera

• Diumenge 25 de setembre

VISITA GUIADA GRATUÏTA AL MUMEHora: 11 hCal reservar lloc trucant al 9725565�� o permail a l’adreça [email protected]. En casque no hi hagi un mínim de 10 personesinscrites, la visita s’ajornarà per al proper mes.

Organitza: Museu Memorial de l’Exili

• Del 26 de setembre al 2 d’octubre

VIATGE A MADRID I VOLTANTSOrganitza: Casal de l’Avi

• Dimarts 27 de setembre

DEMOSTRACIÓ PARC URBÀ SALUTLloc: Plaça Catalunya (Barri del Carme)Hora: 10 hOrganitza: Dipsalut i Àrea d’Esports

• Dimecres 28 de setembre

L’HORA DEL CONTE: Roba estesa (lafamília Estenedor) a càrrec de “LaPerleta & els Mitjons”Lloc: Biblioteca C. Bosch de la TrinxeriaHora: 17.�0 a 18.�0 hPreu: gratuïtOrganitza: Biblioteca C. Bosch Trinxeria

> Esports• FUTBOL

2a CatalanaDiumenge 11 de setembre a les 17 hUE LA JONQUERA – BLANES CD

Diumenge 25 de setembre a les 16.�0 hUE LA JONQUERA – ABADESSENC CE

• HOQUEI

Prebenjamí ADissabte 1 d’octubre a les 16.�0 hCP JONQUERENC – CHP BLANES

Benjamí DDissabte 17 de setembre a les 18.�0 hCP JONQUERENC – GEIEG1a Catalana Femení

�8


Si no em vols guardar, recicla’m, i envia’m a un contenidor blau. Paper lliure de clor. Tornem a sortir el proper 1 d’octubre de 2011

> TELÉFONS D’INTERÉS

Mossos d’Esquadra 088Bombers 112Generalitat de Catalunya 012Electricitat (Avaries) 900 770 077Policia Local 972 554 975Policia Nacional 972 554 826Guàrdia Civil 972 554 029Ajuntament de la Jonquera 972 554 005Creu Roja Jonquera 972 554 �8�CAP Dr. Subirós 972 554 566Centre d’Informació de l’Albera 972 555 258Can Laporta 972 555 71�CEIP Josep Peñuelas del Rio 972 554 620IES la Jonquera 972 554 440Llar d’Infants 972 554 704Biblioteca Municipal 972 554 ��8Casal de l’Avi 972 554 9�2Sorea Servei d’Aigua 972 555 285Correus 972 554 �10Farmàcia 972 554 014Clínica Dental 972 554 485Deixalleria 625 658 182Pavelló 626 050 24�Serveis socials 972 555 668

> Llistat telefònic d’anunciantsADVOCATS• Sanz AdvocatsT. 972 555 759

AGENTS DE DUANES• TranszuazuT. 972 554 305• Aduanera LlorenteT. 972 554 436 • PivesaT. 972 554 117

SERVEIS• Tot ProtocolT. 653 077 889• El Racó de la SalutT. 972 555 188

AJUNTAMENTS• Ajuntament de la JonqueraT. 972 554 338

ASSESSORIES• Garrido HermanosT. 972 554 458• Assessors AssociatsT. 972 506 776• AGE AssessorsT. 972 555 200• Blanch-LliuróT. 972 513 520• Bou AssessorsT. 972 555 776• Asserco ConsultorsT. 972 555 759

BANCS I CAIXES• La Caixa T. 972 557 000

BARS• El TocT. 972 554 402• La Unió JonquerencaT. 972 554 339

BUFFETS LLIURES• Le Grand BuffetT. 972 555 878• Buffet El MiradorT. 972 556 350• El Buffet LibreT. 972 555 053

COMERÇ DIVERS• Puerta de EspañaT. 972 554 155

CONSTRUCCIÓ• Materials MercaderT. 972 555 594

• ConstrucmegaT. 629 928 342 - 696 906 723• Construccions JonqueraT. 659 956 650 - 686 731 654

ESTACIONS DE SERVEI• Estació Frontera - Montroig BPTel. 972 554 636• Sol JonqueraT. 972 556 040

FOTOGRAFIA• Falgués FotografiaT. 972 554 036

FUSTERIES• Fusteria EmpordàT. 972 54 91 13• Fusteria SalellasT. 972 554 678

GELATERIES• Gelats MarcoT. 972 554 830

HOTELS• Hotel TramuntanaT. 972 556 558

IMPREMTES• Impremta InternacionalTel. 972 554 105

ELECTRICITAT• VerdaguerTel. 972 555 255

MODA• Mas del Pla Moda (Tramuntana): T. 972 564 045

PASTISSERIES• Plastisseria l’AlberaT. 972 554 190

PERFUMERIA• Rosita ComasT. 972 554 155• Marionnaud Mas del Pla: T. 972 554 253• Marionnaud Avda. ArriateT. 972 555 507• Marionnaud Duana:T. 972 554 499 / 972 224 570

PLANXISTERIA• Planxisteria JonqueraT. 972 555 060

PERRUQUERIES• Zig-Zag Home i donaT. 972 555 978• Perruqueria Josep HomesT. 972 554 624

PINTORS• Pubill, S.C.T. 607 156 106 - 670 292 607

RESTAURANTS• Restaurant ArtigasT. 972 554 652• Restaurant MarfilT. 972 554 378 - 972 554 002• Restaurant BiurrunT. 972 554 463• Restaurant El Cérvol: T. 972 554 746• Restaurant Tramuntana:T. 972 554 701

ESTÈTICA• New Look SXXIT. 972 554 549

SUPERMERCATS• Grup EscuderoT. 972 555 235• SolJonqueraT. 972 555 831• El CérvolT. 972 554 412• La TortugaT. 972.554.967• Tramuntana Mas del Pla:T. 972 556 633• Tramuntana N-II: T. 972 554 980

TALLERS MECÀNICS• Garatge InternacionalT. 972 554 297

TRANSPORTS• Arjona AlvarezT. 972 556 522

TORRONERIA• Torrons VicensT. 972 556 212

VIATGES• Viatges DomitiaT. 972 554 040

PER FORMAR PART D’AQUEST LLISTAT POSI’S EN CONTACTE AMB EL TELÈFON: 972 554 105

> FESTIUS LOCALS 2011

Per al 2011 són el 8 i 9 de setembre. Aprovat per Ple l’agost de 2010.

Per al 2012 són el 8 i 9 de setembre. Aprovat per Ple el juliol de 2011.

Serveis al lector

�9


40


Documents

Informació dels successos, l’economia, els esports i la ... · Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada Anna Casademont Entrevistem