La prevenció és la millor mesura

��������������������������������������������������� ����������������������������������������������� ������������������������������������������������������ ������������������������������������������������

����������������������������������������������

����������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������

��������������������

�������������������������������www.informaciongripea.es

aj

unta

men

t@po

linya

dexu

quer

.es

| w

ww

.pol

inya

dexu

quer

.es

- Com es contagia? - Com podem actuar per a prevenir el contagi?- Què haig de fer si tinc símptomes?

Si estàs embarassada, eres major de 60 anys o tens una malaltia crònica, davant de la grip estacional, la de tots els anys, vacuna’t!www.antelagripeactua.gva.es

A partir del 28 de setembre. Consulta en el teu Centre de Salut.

MAJORS DE 60 ANYS,

EMBARASSADES,MALALTS CRONICS

(LA DE TOTS ELS ANYS)DAVANT DE

Què és la grip A/H1N1?La grip A és una malaltia que té un curs lleu a la gran majoria de les persones. La situació actual no justifica una alarma social. Per això és molt important mantenir la calma i la tranquil·litat.

Com es contagia?Com la grip comuna, es contagia molt fàcilment perquè es transmet a través de l’aire per mitjà de petites gotes que llancem al parlar, tossir o esternudar. Però que sigui molt contagiosa no vol dir que sigui més greu.

Com es diagnostica? Pels símptomes que produeix. La prova diagnòstica no és d´utilitat en una grip lleu o moderada.

Com pot evolucionar la grip?La gran majoria de les persones passen la grip amb símptomes lleus o moderats. S’ha de mantenir una especial vigilància de l’evolució dels símptomes en persones amb malalties cròniques, nens menors de sis mesos i en pacients de risc més elevat (com els inmunodeprimits).

Com podem actuar per a prevenir el contagi?Les recomanacions bàsiques són:1. Rentar-se les mans freqüentment.2. Esternudar o tossir utilitzant mocadors d´un sol ús.No és clar si l’ús de màscares evita la propagació de l’epidèmia.

Què haig de fer si tinc símptomes?La major part de les persones tindrem símptomes lleus i l´anar al metge no ens aportarà cap benefici. La saturació dels centres de salut dificulta una correcta atenció a les persones greus.Han de sol·licitar atenció mèdica aquelles persones que tinguen difi-cultat al respirar, dolor important en el pit, alteracions de la conscièn-cia (sensació de decaiment), que empitjorin de forma ràpida o després de 7 dies del començament dels símptomes. En el cas dels nens, l’edat inferior a 6 mesos, la respiració accelerada o la febre que dura més de tres dies (72 hores) fan recomanable la avaluació mèdica. Per això, les persones sanes que presentin un quadre gripal sense símptomes de gravetat poden realitzar mesures generals en les seves cases.Si un està malalt convé que no vagi a llocs plens de gent per tal d´evitar el contagi.

I si estic embarassada?Sempre s’ha sabut que l’embaràs suposa un petit increment del risc per a les complicacions de la grip (qualsevol tipus de grip). En cas de febre o símptomes de grip, és recomanable consultar amb un professional sanitari.

El comportament serè, coherent i tranquil dels pacients, els mitjans de comunicació, els professionals sanitaris, els dirigents polítics i els càrrecs amb responsabilitat en planificació i gestió del Sistema Nacional de Salut , és essencial perquè funcionin bé els serveis sanitaris i aquests puguin dedicar-se als malalts que ho necessitin.

Pel seu interés reproduím un text que complementa molt be l’informació que es dona sobre la Grip A:

DAVANT DE LA GRIP A, PACIÈNCIA I TRANQUIL·LITATPer Juan Gérvas

www.equipocesca.org

Metge de Canencia de la Sierra, Garganta dels Montes i El Cuadrón (Madrid). Profes-sor Honorari de Salut Pública en la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid.

El problema

La grip és una malaltia viral que se sol patir durant l’hivern, en forma d’epidèmia (epi-dèmia estacional) que afecta gran part de la població. Com bé diu el refrany, “la grip dura set dies amb tractament, i una setma-na sense ell”. La grip és malaltia lleu, amb febra i símptomes diversos com a mal de cap i muscular, nàusees, diarrea i malestar general, que obliga a guardar un parell de dies de repòs. No convé abaixar la febra (ni en xiquets tan sols), i el tractament és per al dolor i el malestar.

A pesar de la levitat de la grip, es pot de-mostrar que la mortalitat augmenta en la població amb dos pics anuals, un en els dies de l’estiu amb el màxim de calor, i un altre en els dies de l’hivern amb l’epidèmia de grip. Per això s’aconsella vacunar contra la grip, encara que es discutix si esta vacu-nació és útil.

L’epidèmia de grip A, que va començar a Mèxic en 2009, és de menor gravetat que l’epidèmia habitual. És una grip que es contagia molt fàcilment, i per això és una “pandèmia”, perquè pot arribar a afectar la mitat de la població. Però la contagiositat de la grip a no diu res de la seua gravetat, i de fet és menys greu que cap grip prèvia. Afecta molta gent, però mata menys que la grip de tots els anys. Les xifres són variables segons la font de dades, però per exemple, al Regne Unit hi ha hagut centenars de mi-lers de casos i només unes 30 morts i als EUA amb un milió de casos només 302 morts. En l’hivern austral (que coincidix amb l’estiu a Espanya), en l’Argentina han mort unes 350 persones i a Austràlia unes 77 persones. Amb l’hivern austral quasi fi-nalitzat, en el món sencer hi ha hagut fins ara 1.735 morts. Per a posar-ho en situa-ció, es calcula que a Espanya moren durant un hivern “normal” per grip estacional unes 1.500 persones.

Hem tingut moltes pandèmies, i la més le-tal, la “espanyola” de 1918 va matar sobre-tot per pneumònies bacterianes als pobres (mal alimentats, amuntegats, amb viven-des insalubres i mal protegits del fred). En les altres dos grans pandèmies, de 1957 i 1968 no va haver-hi tal letalidad, entre altres coses per l’existència dels antibiòtics per a tractar les pneumònies bacterianes.

Què es pot fer davant de la grip A?

Quan en 2005 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va pronosticar que podrien morir de grip aviària fins a set milions de persones, es va desencadenar el pànic en el món. Després va haver-hi només 262 morts. Va haver-hi, per tant, un gravíssim error pronòstic. En 2009, amb la grip A, convé no repetir el mateix error. Per això és central evitar el pànic. És absurd tindre pànic enfront de l’epidèmia de grip A, per més que ens arribarà a afectar (lleument) a molts.

Davant de la grip a convé fer el que sempre es fa davant de la grip: cuidar-se amb pru-dència i tranquil·litat. Bona hidratació, bona alimentació, bona higiene, i recórrer al met-ge quan hi haja símptomes d’importància, tipus tos amb expulsió de sang i gran dete-riorament de la respiració. Convé no “tos-sir-li” a ningú, no tocar-se el nas, tapar-se al boca a l’esternudar i llavar-se les mans abans de menjar, després d’anar al servici i si un es taca amb els mocs.

El virus s’elimina per la mucositat nasal aproximadament durant els primers cinc dies de la malaltia. L’ús de màscares no pareix que ajude a evitar la propagació de l’epidèmia. Convé no fer molta vida social eixos primers dies, com sempre es fa en cas de grip.

Respecte a l’embaràs, no hi ha res a dir, perquè és saludable en tot cas, i res ho impedix ni ho agreuja durant l’epidèmia de grip A.

No hi ha cap tractament preventiu: els me-dicaments contra la grip no prevenen la malaltia (ni l’oseltamivir ni el zanamivir). Una vegada que es té la malaltia estos ma-teixos medicaments són també quasi inútils (acurten mig dia l’evolució de la malaltia). Tampoc hi ha estudis que avalen la seua efectivitat en la pròpia grip A. A més, te-nen efectes adversos. Per exemple, durant l’epidèmia de grip A, en xiquets tractats a Londres amb oseltamivir, van tindre efectes adversos la mitat, generalment vòmits, i en el 18% van ser alteracions neuropsiquiàtri-ques. Potser en alguns casos valga la pena el seu ús com a tractament, per exemple en malalts greus i en pacients amb malalties cròniques importants, però no són útils ni en xiquets ni en adults sans.

La vacuna contra la grip és de poca utilitat en xiquets i adolescents, amb una efecti-vitat del 33%, i absolutament inútil en els menors de dos anys. Hi ha dubtes sobre la seua eficàcia en adults i ancians. Sobre la vacuna contra la grip a no sabem res, però en 1976 es va produir als EUA una vacu-na semblant, també amb totes les presses del món pel perill de pandèmia, i el resul-tat va ser una epidèmia d’efectes adversos greus (síndrome de Guillain-Barré, malaltia

neurològica) que va obligar a parar la va-cunació. Les presses no són bones per a res, i menys per a parar una grip com la A, que té tan baixa mortalitat. Convé no repe-tir l’error de 1976. En tot cas, és exigible la firma d’un “consentiment informat” que deixe clar els beneficis i riscos, i el procedi-ment que s’ha de seguir davant dels danys per efectes adversos. Donades les presses de producció de la vacuna, i per a evitar les conseqüències legals dels problemes de seguretat, respondran davant de les recla-macions, davant dels danys, els Estats, no la indústria farmacèutica.

¿Un poc més?

Les proves diagnòstiques ràpides de la grip a tenen poca sensibilitat (del 10 al 60%). És a dir, no val la pena fer la determinació per a saber si un té grip a en realitat. Dóna igual, perquè els consells són els mateixos, i la prova no afig la seguretat de no tindre la grip A.

Tant el virus de la grip a com el de la grip estacional poden mutar deixant per complet inútils les vacunes.

No hi ha protecció davant de la grip a amb la vacunació contra la grip estacional.

Convé no oblidar que un xiquet (i un adult) pot tindre altres malalties, a més de la grip A. En el Regne Unit hi ha hagut casos de xiquets morts per meningitis després de ser diagnosticats en fameningitis després de ser diagnosticatsls de grip A.

Durant la pandèmia de grip A continuarà havent-hi infarts de miocardi, apendicitis, insuficiència cardíaca, diabetis, asma, in-tents de suïcidi, fractures de maluc, depres-sió, esquizofrènia i les altres mil malalties que requerixen atenció mèdica. El compor-tament seré, pacient i tranquil dels pacients amb grip A és essencial perquè funcionen bé els servicis sanitaris i el seu metge puga dedicar-se als malalts que ho necessiten, amb grip o sense.

Nota

L’autor no té més afany que deixar clar l’estat del coneixement respecte a la grip A en el moment d’escriure este text, i per a això ha revisat la literatura mundial al respecte. Este text és purament informatiu. L’autor lamenta que molts dels organismes públics, les societats científiques i els mi-tjans de comunicació transmeten un altre missatge; les seues raons tindran.

En Buitrago de Lozoya (Madrid), a 12 d’agost del 2009.

SEGUIX ESTOS SENZILLS CONSELLS PER A PREVINDRE EL CONTAGI

Descarrega’t la guia informativa de la nostra web

A l’esternudar usa mocadors de paper o esternuda sobre el teu avantbraç.

A B

o esternuda sobre

Llava’t les mans amb sabó molt sovint.

Tira el mocador una vegada utilitzat.

900 100 355www.antelagripeactua.gva.es

Si creus que tens símptomes, queda’t a casa i telefona a este número o consulta la web.

DAVANT DE

PREVINDRE EL CONTAGI DEPEN DE TU DEPEN DE TOTS