1

INFORME FINAL

ABRIL 2013

2

1. Introducció i fitxa tècnica.......................................... 3 2. Objectius de taller i com s’ha treballat...................... 5 3. Els resultats del Pla de Convivència.......................... 8 4. Els resultats de l’Ordenança de convivència............. 19 5. Els resultats on line................................................. 32 6. Valoració dels participants...................................... 36

3

1. Introducció i fitxa tècnica _______________________________________________ El dissabte 6 d’abril de 2013 s’ha convidat als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat, organitzats en entitats i/o a títol individual, a participar en el taller de convivència. Amb el lema “Viure és Conviure!” s’ha convocat a la ciutadania a debatre sobre el Pla Local de Convivència i l’Ordenança Municipal de Civisme.

En el taller s’ha debatut sobre el Pla Local de Convivència, document que l'Ajuntament està redactant actualment i que ha de recollir les línies mestres de treball en diferents aspectes relacionats amb la convivència ciutadana. Així, s'ha analitzat qüestions com l'ús de l'espai públic en tant que lloc de relació entre el veïnat, la importància de l'educació i la sensibilització per la convivència, el paper actiu i participatiu de la ciutadania o la mediació ciutadana com a solució davant possibles conflictes de convivència.

D'altra banda, en el taller també s’ha debatut sobre la revisió de l'actual ordenança municipal de civisme, aprovada al juny de 2010, per tal d’impulsar una nova ordenança municipal de convivència que pretén posar l’accent en la convivència, que és la finalitat per la qual es fomenta el civisme.

A més a més per a tots aquells i aquelles que no varen poder assistir al taller ha estat obert la possibilitat de participar on - line a través de facebook i twitter.

El document que es presenta recull els resultats del taller participatiu i de la participació on - line a través de twitter i facebook.

4

FITXA TÈCNICA

Títol del projecte: Taller participatiu “Viure és conviure!!!“

Activitat: Informe de resultats del taller

Municipi: Sant Feliu de Llobregat

Promou el procés Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (Programa de Civisme i Convivència)

Objectius:

� Fer visibles les actuacions municipals en matèria de convivència i

valorar-les. En base als 4 eixos de treball:

Eix 1: Espais públics i equipaments com a espais de relació Eix 2: Educació i sensibilització per a la convivència Eix 3: Ciutadania activa i participativa com a protagonista de la convivència en igualtat de drets i deures Eix 4: La mediació ciutadana, la recerca de la solució pacífica

� Validar l’esborrany d’Ordenança i reforçar el debat sobre el canvi de la sanció econòmica als treballs en benefici de la comunitat.

Data i hora: 6 d’abril de 2013 de 9:30 a 13:30 h.

Lloc: Palau Falguera

Adreçat a: A tota la ciutadania

Nº de participants: 64 participants + participació on line

Dinàmiques utilitzades: Grups de debat.

Suport tècnic extern: Leandro Weller, Xavier Tercero. Suport tècnic Intern: Angels Perea, Saadia Aballouches, Marta Melo, Meritxell Valls

5

2. Objectius del Taller i com s’ha treballat ____________________________________ El taller participatiu ha volgut assolir els següents objectius:

• Fer visibles les actuacions municipals en matèria de convivència i valorar-les. En base als 4 eixos de treball:

Eix 1: Espais públics i equipaments com a espais de relació Eix 2: Educació i sensibilització per a la convivència Eix 3: Ciutadania activa i participativa com a protagonista de la convivència

en igualtat de drets i deures Eix 4: La mediació ciutadana, la recerca de la solució pactada

• Validar l’esborrany d’Ordenança i reforçar el debat sobre el canvi de la sanció econòmica als treballs en benefici de la comunitat.

El desenvolupament del taller s’ha dividit en 5 moments

1.Benvinguda i presentació dels objectius de la jornada (plenari inicial): En aquest moment l’Alcalde, Jordi San Jose Buenaventura, la 1a Tinenta d’alcaldia i Presidenta de l’Àrea de Serveis Personals, Rosa Maria Martí Jodar, i el responsable del programa de convivència i civisme, Ángel Duce, van introduir la jornada explicant breument què és el Pla Local de Convivència i l’Ordenança de Convivència, els objectius del taller participatiu i els de la jornada.

6

2. Grups de treball. Pla de Convivència S’han conformat 3 grups de treball d’entre18 i 23 participants: En cadascun d’aquest grups s’ha treballat, en un primer moment, el Pla de Convivència mitjançant els eixos esmentats més amunt.

Grup blau

3. Pausa – Cafè

7

4. Grups de treball. Ordenança de convivència. En relació fonamentalment al títol 2 i 3 els i les diferents participants han fet una valoració “a favor” o “en contra” i en debat grupal s’argumentaven les postures “a favor” , les “en contra” i les propostes de millora.

5. Cloenda. Quan s’ha acabat el debat en els grups de treball, tots i totes les participants, en sessió plenària, han rebut l’agraïment per haver participar per part de l’Alcalde i dels regidors i regidores presents a l’acte.

8

3. Els resultats del Pla de Convivència _______________________________________

A continuació es presenten els resultats de la primera part del taller, sobre el Pla de

Convivència, que han treballat els tres grups: Blanc, Blau i Rosa.

En els 3 grups de treball els dinamitzadors i les dinamitzadores han dedicat uns primers

minuts a parlar sobre la convivència i les seves múltiples percepcions i definicions. En

aquest moment s’acorda donar a conèixer conceptes que es vinculen directament amb

la convivència com són: els valors, la diversitat, les normes, la pertinença, la

corresponsabilitat, els espais públics i els espais de relació.

Els i les participants, dels 3 grups de treball, mostren el seu acord amb les definicions

plantejades i reforcen la idea que per a una bona convivència a la ciutat s’han de

promoure valors com la solidaritat i la corresponsabilitat.

Es important tenir en compte que moltes de les aportacions ciutadanes, recollides en

el taller, que fan referència al Pla de Convivència han estat recollides en la dinàmica de

l’Ordenança. Aquest fet s’explica perquè els i les participants han fet propostes

d’accions, campanyes, activitats, etc. , com a mitjà de prevenció i en aquest sentit

evitar que s’hagi d’aplicar l’Ordenança.

Amb l’objectiu d’endreçar les aportacions recollides en els 3 tallers i facilitar la seva

lectura, es presenten els resultats de la dinàmica del Pla de convivència segons quines

activitats estan ben valorades (aspectes positius), quines haurien de millorar o no fer-

se (aspectes a millorar) i finalment quines propostes d’accions, activitats, plans,

campanyes, etc. troben a faltar els i les participants.

De manera general les accions que fomenten la convivència promogudes per l’Ajuntament estan ben valorades en el 3 grups de treball.

9

Eix 1: Espais públics i equipaments com a espais de relació

ASPECTES POSITIUS____________________________________________

• Jocs al carrer. Es valora positivament l’experiència dels jocs de carrer, ja que a través d’aquesta iniciativa es potencia l’ús de l’espai públic per part dels infants i les seves famílies sense que hi hagi conflictes intergeneracionals. Molts participants veuen l’èxit d’aquest projecte en la figura dels dinamitzadors, ja que són els encarregats de vetllar que l’activitat es desenvolupi amb total normalitat i sense perjudicar a altres persones que també fan un ús de la plaça.

• Jovesportiu: la gran majoria d’assistents valoren molt positivament el fet de que en la pista de lleure (Riera de la Salut) hi hagin activitats esportives i dinamitzades

• Regulació de l’ús de l’espai públic (Regulació de les places). Es comparteix la necessitat que s’hagi de recordar les normes dels usos dels espais per compartir. Es valora positivament la implementació de plaques reguladores dels espais on es pot jugar a pilota. S’identifiquen punts de la ciutat on el conflicte pel joc de pilota es manifesta. Aquests punts són: Plaça de la Vila, Can Calders, la Plaça de les Roses i El Parc de Roser.

ASPECTES A MILLORAR _______________________________________

• Jovesportiu: programar activitats durant tot l’any, no només a l’estiu, i a tots els barris de la ciutat. Es troba a faltar més publicitat per informar de les activitats, buscar altres mecanismes complementaris que facilitin la manera de que la informació arribi a tothom.

• Jocs al carrer. Potenciar que els jocs al carrer es puguin dur a terme en espais verds, no tant en places dures. I que aquesta iniciativa es traslladés a la resta de barris. En clau de proposta es comenta que es podrien habilitar a les places de la ciutat espais destinats als jocs dels infants i de la gent jove.

• Pista de Lleure de la Riera de la Salut. Molts participants veuen la pista de Can Calders com un espai problemàtic per a la convivència ja que hi ha grups de joves que s’apropien de l’espai utilitzant-lo sense compartir-lo. Segons alguns participants aquests grups no respecten els horaris, posen música a volum elevat i es detecta la venda d’alcohol. Segons alguns participants, tot això, es dóna amb el coneixement per part de l’administració

10

PROPOSTES NOVES _____________________________________________

• Pacte per a la convivència. Amb l’objectiu de que la ciutadania, les entitats i l’ajuntament acordin quin model de convivència es vol per Sant Feliu. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de buscar mesures compartides entre tots els agents “que no passessin per

omplir els carrers i places amb normatives”.

• Dinamització de la pista de lleure. “Que la pista (Riera de la Salut)

estigui dinamitzada per evitar conflictes d’ús per educadors de

carrer.” Establir uns horaris per l’ús de les instal·lacions, donant la opció de poder fer reserves i potenciant l’autogestió amb els grups que en fan ús. També es proposa elaborar un mapa d’espais conflictius.

• Promoure l’esport no federat i els patis oberts. Promocionar esport que no sigui exclusivament federat, ampliant la oferta esportiva als joves entre 15 i 20 anys, amb la conseqüent implicació de la família i obrir els patis de les escoles. Tornar a donar protagonismes als tornejos entre les escoles (a nivell d’extraescolar), “això permetria potenciar l’esport alhora que es

cohesionen i es coneixen totes les escoles”.

• Potenciar la vessant informadora i sensibilitzadora de la Policia Municipal. Es recullen diferents aportacions en el sentit que la Polícia Municipal faci una tasca d’informació i sensibilització sobre les normes de convivència ciutadana a Sant Feliu. Concretament es fan propostes per a que es facin respectar les plaques i la normativa sobre l’ús de pilotes a les places.

• Campanya de sensibilització sobre el joc amb pilotes a les places. Segons alguns participants, “S’ha de conscienciar als pares i mares

dels nens que juguen, perquè les plaques siguin realment efectives.

Hi hauria d’haver-hi més control policial i fer campanyes per

fomentar la pertinença de l’espai”

• Espai públic per a l’oci de la gent jove. En un dels grups de treball es propasa “que s’habiliti un espai públic per a que els joves puguin

trobar-se i beure sense haver de molestar als veïns de l’entorn. En

aquest punt hi ha un debat sobre els motius que porten a la gent

jove a fer “botellón”. Hi ha dos joves del grup que comenten que la

gent jove fa “botellon” perquè els preus dels locals de nit son

abusius per a les seves economies”.

11

• Promoure la Plaça Lluís Companys com a espai de joc amb pilota. Segons alguns participants “La Plaça de la Vila és un lloc neuràlgic de la ciutat i, per tant, espai a on la convivència s’hauria de garantir. En aquest espai, s’hauria de prohibir totalment el joc de pilota ja que al costat hi ha la Pl. Lluís Company com a lloc alternatiu on jugar. Es proposa recuperar la connexió entre aquestes dues places.

• Promoure processos d’urbanisme participatiu. Hi ha diferents intervencions que proposen impulsar processos de participació ciutadana sempre que hi hagi reurbanitzacions de carrers i places. S’argumenta que la gent que viu el dia a dia dels seus carrers i places saben, quines mancances o necessitats urbanístiques tenen. En aquest sentit es posen diferents exemples d’actuacions urbanístiques a la ciutat que han ocasionat molts problemes als veïns

12

Eix 2: Educació i sensibilització per a la convivència

ASPECTES POSITIUS ____________________________________________

• Accés segur a les escoles. Es valora positivament el projecte.

• Educació vial escolar. Aquesta acció ha estat molt ben valorada pel conjunt dels i les assistents. Per la temàtica, pel seu format i per la persona que condueix l’activitat es valoren positivament els tallers d’educació vial.

• Pla de sensibilització (Fira de la Solidaritat). El pla de sensibilització i en concret la Fira de la Solidaritat té una molt bona acollida per part dels i les assistents al taller.

• Campanya civisme i Campanya responsable de tinença d’animal. Es valora positivament que es destinin recursos a les campanyes de sensibilització.

• Tallers de lleure a la Biblioteca. Es un grup es valora com una acció molt inclusiva. Es comenta que la biblioteca ens els últims anys ha esdevingut un espai de relació i de convivència molt potent.

• Accions de sensibilització en centres escolars. Activitat molt ben valorada per tots els i les assistents dels 3 grups. Es comparteix que la convivència s’ha de treballar des de les escoles. L’educació dels menors com el motor per a treballar per una bona convivència. “Si estimes al poble acabes sent més cívic”, segons els i les participants “es important treballar els valors i la pertinença des del sistema

educatiu”. Es comenta que l’escola es un bon espai per a sensibilitzar i educar en valors que promoguin una bona convivència, ja que molts cops els infants i la gent jove són transmissors de valors cap a les seves famílies i la resta de la societat. Es posa l’exemple del reciclatge, on els infants i la gent jove han sensibilitzat a les seves famílies.

• Taller intergeneracional es valora com una acció positiva.

13

ASPECTES A MILLORAR _____________________________________

• Accés segur a les escoles. En un grup de treball es comenta que s’hauria de formar més a les agents cíviques per a que facin aquesta tasca.

• Accions de sensibilització en centres escolars. Segons alguns participants manquen activitats dirigides a les famílies ja que n’hi ha que no s’impliquen amb l’educació en valors dels seus fills, deixant aquesta funció en exclusivitat a l’escola.

• Campanya civisme. Concretament en relació a la campanya de promoció del civisme realitzada als barris de Can Calders i La Salut, els i les participants d’un dels grups de treball comenten que, després de la seva preparació, finalment no va sortir a la llum.

• Campanya responsable de tinença d’animals. En un grup es proposa destinar més recursos a aquesta campanya.

PROPOSTES NOVES____________________________________________

• Policia de proximitat. Un paper més dinamitzador o animador en comptes de tenir un agent amb armilla que li ha de recordar al ciutadà el què ha de fer. Segons un grup, han de transmetre que treballen pel ciutadà no contra el ciutadà.

• Accés segur a les escoles. Ampliar l’activitat d’accés segur a les escoles de Sant Feliu.

• Accés segur a les escoles. Obrir el debat, segons un participant, sobre el pacte no verbal entre l’Ajuntament/escoles/pares sobre els 30 minuts de permissivitat que hi ha a l’entrada i sortida de l’escola per aparcar.

14

• Campanya de civisme. Campanya de sensibilització per a no llençar objectes al terra. En la dinàmica de l’Ordenança es proposa que es faci una campanya de sensibilització per a conscienciar a la ciutadania.

• Accions de sensibilització en centres escolars. Potenciar trobades familiars a les escoles amb accions i activitats que promoguin el coneixement entre les famílies, la pertinença a l’escola i la implicació en la construcció de valors cap a la convivència

• Campanya responsable de tinença d’animals. Mapa: identificar espais on generalment es sap que hi ha incivisme amb la tinença d’animals (Passatge Fargas)

• Campanya civisme. Buscar mecanismes que facin arribar millor la informació. S’hauria de fer més difusió d’aquestes campanyes, persones assistents al taller provinents dels barris de la Salut i Can Calders no eren coneixedores d’aquesta iniciativa.

• Campanya civisme. Les campanyes de foment de civisme han d’anar reforçades per les agents cíviques o la policia de proximitat ja que, segons un grup, quan algun ciutadà exigeix el compliment de la norma a un altre ciutadà aquest últim sovint respon amb agressivitat.

• Accions de sensibilització en centres escolars. Segons un grup de treball la sensibilització que es fa a les escoles s’hauria de millorar en la sensibilització per a la inclusió de les persones, per tal de no estigmatitzar l’exclusió social.

• S’haurien de fer visibles les persones discapacitades en el sentit de transmetre valors en positiu i conscienciar sobre les barreres arquitectòniques.

• Campanya responsable de tinença d’animals. Es necessiten més alternatives de pipi-can. Es proposa potenciar l’educació i la sensibilització per a fomentar l’ús del pipi can. Els i les participants han identificat especialment la Plaça Alcántara com a lloc on el pipi can no s’utilitza.

15

Eix 3: Ciutadania activa i participativa com a protagonista de la convivència en igualtat de drets i deures.

ASPECTES POSITIUS ___________________________________________

• Xarxes de Barri. Molts dels i les assistents comenten la seva voluntat de poder formar part d’aquestes xarxes.

• Sant Feliu, ciutat acollidora. Els i les assistents mostren el seu acord en què el treball en xarxa entre entitats, ciutadania i administració és una bona posada en marxa per aconseguir una bona convivència als barris. Es considera que les associacions tenen un paper important en el foment de la convivència. Les entitats coneixen a la ciutadania per la seva proximitat.

• Sessions d’Acollida. acció ben valorada per al conjunt dels i les assistents de dos grups de treball.

• Combatre la rumorologia. La gran majoria de participants valoren positivament que s’estigui treballant en primer terme la rumorologia des de l’administració. Els i les assistents són conscients que hi ha molta rumorologia i que és important treballar en aquesta línea. Pel que fa als problemes de la convivència relacionats amb la diversitat d’origen els i les participants d’un grup consideren que la comunicació és la base de l’entesa.

ASPECTES A MILLORAR __________________________________________

• Ciutadania activa i participativa. Alguns participants consideren que l’ajuntament no escolta a les associacions i que des de l’administració es pregunta molt però no hi ha resultats visibles de la participació.

• Combatre la rumorologia: Més exercici de transparència, tant des de l’administració com des de les entitats.

16

PROPOSTES NOVES __________________________________________

• Les Xarxes de Barri, espais de cohesió i de promoció de la convivència als barris de Sant Feliu. Donar més responsabilitat a les entitats per treballar l’elaboració de la normativa i el pla de convivència. Pacte per a la convivència.

• Ciutadania activa i participativa. Organitzar consultes o processos on la ciutadania pugui valorar propostes concretes de l’administració.

• Revisar la ubicació els espais d’expressió ciutadana. Hi ha un participant que proposa que es revisi la ubicació dels espais d’expressió ciutadana per a que siguin més eficaços.

• Ciutadania activa i participativa. Es considera que s’haurien de crear mecanismes per tal de visualitzar la ciutadania activa i participativa entre les persones en risc d’exclusió social. Es considera que el risc d’exclusió social és més elevat en la gent gran que es troba sola, en els que pateixen l’atur de llarga durada, en els que no poden fer front a la seva hipoteca i en les persones immigrades. Aquests col·lectius no es poden deixar de banda en el foment de la convivència degut a que reflecteixen les realitats dels barris

17

Eix 4: La mediació ciutadana, la recerca de la solució pactada.

ASPECTES A MILLORAR __________________________________________

• Assessories i Serveis de mediació. Els i les participants pensen que l’Ajuntament hauria de publicitar millor els serveis que ofereix.

• Assessoria jurídica per a comunitats de propietaris i veïns. Un participant opina que no és efectiu, ja que perquè l’advocat porti el cas, se l’ha de contractar a nivell privat. De totes maneres, els participants estan d’acord amb aquesta aposta municipal per a resoldre els conflictes promovent l’accés a la informació.

ASPECTES POSITIUS ____________________________________________

• Serveis de mediació municipals. Es valoren positivament els diferents recursos municipals que promouen la mediació de conflictes en busca d’una solució pactada.

• Servei de mediació d’habitatge. Es valora de manera positiva l’existència d’aquest servei, i sobretot, que s’hagi anat adaptant a les necessitats i a la realitat actual.

• Mediació Intercultural. Servei ben valorat per un grup.

• Assessoria jurídica per a comunitats de propietaris i veïns. Acció ben valorada i acollida pels participants de dos grups de treball.

18

PROPOSTES NOVES____________________________________________

• Servei de mediació en temes d’habitatge. Potenciar programes on gent gran i joves puguin compartir vivendes.

• Servei de mediació en temes d’habitatge. Promoure el lloguer social

19

4. Els resultats de l’Ordenança de convivència_________________________________

En un primer moment els i les dinamitzadores han explicat què és l’Ordenança de

Convivència ciutadana, els seus continguts i com està estructurada en tres títols.

L’ordenança de Convivència ciutadana és el marc jurídic que regula la convivència a

Sant Feliu i que pretén fer de l'espai públic un lloc més cívic i alhora contribuir a la

millora de la convivència ciutadana.

Inicialment, en aquesta dinàmica de treball, es tenia previst fer una votació per a

validar cada capítol. En els grups blaus i rosa s’ha optat per a no fer cap votació ja que

en termes generals els i les participants d’aquests grups estan d’acord amb els

continguts de cada capítol.

Cal esmentar que en el moment de treballar els articles que es recullen en la proposta

d’ordenança, els assistents alhora de participar, han optat en ocasions d’oferir

propostes de treball per tal de poder millorar el compliment de la normativa per part

de la ciutadania

Els resultats

El Títol I. Els principis general de l’Ordenança. Aquest Títol no es posa a debat perquè és l’àmbit d’aplicació (Sant Feliu) i els principis generals compartits per la gran majoria dels i les participants.

20

Títol II. Comportament i conducta dels i les ciutadanes. Capítol 1. Neteja i salubritat

ACORDS

• Els i les participants estan plenament d’acord amb les regulacions presentades en aquest capítol.

PROPOSTES NOVES

• Accés públic als lavabos dels bars i restaurants. Hi ha participants que han vist a homes grans orinant al carrer i aquest fet es relaciona amb els problemes de pròstata que té la gent gran. També s’identifica a gent jove orinant pel carrer quan hi ha concerts a les places. Es proposa que l’Ordenança permeti l’accés lliure de la ciutadania als lavabos de bars i restaurants.

• Permetre l’accés a la deixalleria a professionals que llencen objectes domèstics amb els seus vehicles d’empresa. Un participant es queixa que quan va a la deixalleria a llençar objectes del seu habitatge amb el vehicle de l’empresa no el deixen fer-ho.

• Regular el llançament d’objectes al terra. Algunes aportacions fan referència a la necessitat de regular els llançament de burilles de cigarretes al voltant dels bars. En general es proposa sancionar el llançament de qualsevol objecte al terra. En concret el debat gira al voltant de les burilles de cigarreta, però al final s’acorda que s’hauria de sancionar qualsevol llançament d’objectes a la via pública.

21

• Acumulació de voluminosos en els contenidors. Es comenta que hi ha vegades que l’acumulació de voluminosos es degut a que els contenidors estan plens i aquest fet fa que la gent deixi les escombraries fora dels contenidors. Es demana més transparència per part dels serveis públics (quins són els recursos dels quals disposa l’Ajuntament i com es distribueixen?). Tot i que hi ha aspectes a treballar de la conducta humana, existeix un acord dels assistents de que molts problemes de neteja i de selecció de residus disminuiria si hagués una millor gestió per part de l’Ajuntament.

22

Capítol 2. Contaminació Visual

ACORDS

• Els i les participants estan plenament d’acord amb les regulacions presentades en aquest capítol.

PROPOSTES NOVES

• Roba estesa i aires acondicionats. En aquest capítol de l’ordenança es troba a faltar la regulació sobre on s’hauria de penjar la roba per evitar la contaminació visual i on es posen els aparells d’aire acondicionat ja que suposen perill si cauen.

• Fer complir la normativa al partits polítics. Hi ha diferents participants que es queixen de les campanyes electorals, ja que molts cartells i pancartes no es recullen després de les eleccions.

• Grafitis. Es valora molt positivament els grafits fets a la ciutat per la seva qualitat artística. Es proposa de fomentar-los en altres espais (per exemple el pas soterrat de l’estació de Renfe). Potenciar espais d’art gràfic. Potenciar la iniciativa que es feia des del Casal de Joves com un tema d’implicació social

• Cartells i pancartes. Necessitat d’un espai regulat per a penjar informació i cartelleria, diferenciant l’espai ciutadà del comercial. Els i les assistents al taller acorden que és important que hi hagi un espai regulat per a penjar informació i cartelleria. Però alhora s’hauria de diferenciar l’espai ciutadà del comercial, on el ciutadà hauria de ser a cost 0. Sancionar les empreses que enganxen cartells en els espais d’expressió ciutadana. Un participant es queixa la publicitat que enganxen empreses en els espais d’expressió ciutadana.

23

Capítol 3. Contaminació Acústica ACORDS

• La majoria de participants estan d’acord en regular la contaminació acústica, tanmateix hi ha aportacions que consideren que no ha de haver-hi tanta regulació i intolerància.

ASPECTES A MILLORAR

• Tolerància ciutadana. També apareix el debat de que existeix molt poca tolerància per part de la població davant de la contaminació acústica i d’altres aspectes que es recullen en aquesta ordenança.

• Espais que generen problemes pel soroll. Els i les participants del grup rosa assenyalen els moments i espais concrets en què es dóna la contaminació acústica:

- Durant les festes hi ha massa soroll al centre de la ciutat ja que hi ha a simultàniament a diferents llocs del centre espectacles o activitats. - El pas del tren a tota velocitat durant les nit pitant. - El transit de l’autopista a l’estiu - La terrassa de l’Ateneu a l’estiu - El repartidor de bombones de gas butà. Es proposa un altre tipus de reclam, per exemple, amb música. - La música massa elevada de les carpes del Pla que comença des dels dijous. - A la plaça de Can Maginas les mares i els seus fills jugant i cridant fins altes hores de la nit.

24

PROPOSTES NOVES

• Policia de proximitat fent servir mecanismes dissuasoris en comptes de tanta normativa. Tenint detectat prèviament el mapa de conflictivitat o d’incivisme al municipi. Dissuadir en comptes de controlar, buscar mecanismes complementaris per part de l’administració. Per exemple que la policia de proximitat fes rondes a les sortides dels bars per tal de recordar que s’ha de respectar el descans dels veïns. Que sigui la policia que supervisi els espais que surten fora de la normativa. Per exemple tenint en compte el mapa de conflictivitat o d’incivisme del municipi.

• Regular els sorolls de les obres públiques, jardiners i serveis públics. Es comenta que hi ha activitats professionals que fan sorolls molt aviat pel matí, bufadores de fulles, serres mecàniques, etc. Es proposa regular-ho per a que comencin l’activitat més enllà de les 9h.

• Coherència normativa. Els i les assistents demanen que hi hagi una major supervisió jurídica entre les diferents normatives i ordenances perquè no hi hagi contradiccions entre les mateixes.

• Regular via l’Ordenança que a partir d’una hora es baixin els decibels dels concerts i festes. Un participant proposa que si hi ha permisos per fer concerts fins a les 2h, s’obligui a rebaixar els decibels a partir de la 1h.

• Concerts i festes. Facilitar pavellons o espais perquè els joves puguin anar de festa en comptes d’aplicar tanta normativa, s’haurien de preveure molts més espais d’oci condicionats. Es demana poder regular les festes de fi de curs de les escoles amb la resta d’actes festius i esdeveniments que es donen al municipi

• Control de decibels. D’altra banda s’ha remarcat que per fer efectiva l’ordenança s’ha de fer una despesa econòmica .

25

Capítol 4. Ús inadequat de l’espai públic per a jocs ACORDS

• Els i les participants estan plenament d’acord amb les regulacions presentades en aquest capítol.

PROPOSTES NOVES

• Alternatives a les plaques. Els i les assistents comenten que davant la manca d’espais per joves i nens/es per jugar s’estan fent servir plaques reguladores però seria molt més constructiu i enriquidor fer servir alternatives com: educadors de carrer, trencar intransigències amb esforç i pedagogia i seguir potenciant l’educació a grans i petits.

• Fomentar la corresponsabilitat en els usos dels espais públics i que quedi recollit en els convenis establerts amb les entitats.

• Patis oberts. Perquè tothom pugui gaudir de l’esport a l’espai públic garantint la bona convivència es proposa obrir els patis dels centres educatius i les instal·lacions esportives municipals de manera que no siguin exclusiu per a persones federades.

26

Capítol 5. Parcs i Jardins ACORDS

• Els i les assistents valoren positivament els espais verds que hi ha a la ciutat. Consideren positiu la regulació de les accions permeses i no permeses en els parcs i jardins de la ciutat.

ASPECTES A MILLORAR

• Es critica l’abandonament del llac del Parc Llobregat, que fa anys que no té aigua i quan plou, aquesta es podreix.

PROPOSTES NOVES

• Els i les participants opinen que l’Ajuntament hauria de donar més informació de com tractar la flora.

• Tampoc es dóna informació a les associacions de veïns sobre el tipus de manteniment que es fa.

• Es proposa l’obertura més periòdica del Roserar perquè la població hi pugui passejar lliurement.

27

Capítol 6. Consum i venda de begudes alcohòliques ACORDS

• Es valora positivament el contingut del capítol

ASPECTES A MILLORAR

• Es constata que la normativa no es compleix plenament. Hi ha establiments que obren fins les 12 de la nit i venen alcohol a menors d’edat. A l’estiu es fa “botellón” a la carretera del Caprabo (on creua la ctra. Sànson amb el c/Hospitalet), és un lloc per on no passa ningú.

PROPOSTES NOVES

• Es proposa, (Pla de convivència), que s’habiliti un espai públic per a que els joves puguin trobar-se i beure sense haver de molestar als veïns de l’entorn. En aquest punt hi ha un debat sobre els motius que porten a la gent jove a fer “botellón”. Hi ha dos joves d’un grup que comenten que la gent jove fa “botellon” perquè els preus dels locals de nit són abusius per a les seves economies.

28

Capítol 7. Ús de la pirotècnica

ACORDS

• Els i les participants estan d’acord amb la regulació sobre l’ús de la pirotècnia.

ASPECTES A MILLORAR

• Sensibilitzar a la població per Sant Joan. Es proposa que en el Pla de Convivència hi hagi alguna actuació sobre l’ús de la pirotècnia i la recollida dels petards gastats per Sant Joan.

PROPOSTES NOVES

• En el grup rosa no hi ha consens sobre la necessitat de regular els períodes d’obertura de les casetes de venta de petards. Mentre que hi ha alguns participants que són partidaris de limitar el període, n’hi ha d’altres que opinen que s’ha de respectar les formes de guanyar-se la vida dels venedors de petards.

29

Capítol 8. Ús impropi de l’espai públic

ACORDS

• Es valora positivament el contingut del capítol

PROPOSTES NOVES

• Un grup de treball verbalitza la necessitat de treballar millor i donar suport a radicar la mendicitat.

30

Capítol 9. Tinença d’animals

ACORDS

• Es valora positivament el contingut del capítol

ASPECTES A MILLORAR

• Hi ha un desconeixement de la ciutadania de quins gossos estan considerats com a perillosos per la normativa.

PROPOSTES NOVES

• Es constata una sensació d’impotència a l’hora de fer complir la normativa, degut a les actituds agressives per part de les persones infractores quan se’ls hi crida l’atenció.

• Al costat del Condis, es detecta una infracció en la normativa que prohibeix alimentar animals a la via pública.

• Observació final: hi ha un assistent que aporta la reflexió que uns dels principals incomplidors de l’ordenança és el propi Ajuntament, sobretot pel que fa a la vulneració dels drets de persones amb dificultats de mobilitat i/o sensorials.

31

Títol III. Règim Sancionador i altres mesures.

ACORDS

• Es posa èmfasis en el valor pedagògic del canvi en el règim sancionador. En els 3 grups de treball hi ha un ampli acord en que la mesura dels treballs en benefici de la comunitat serà una eina reparadora, sensibilitzadora i, sobretot, més efectiva per tal d’evitar la reincidència. Durant el debat, un grup de participants expliquen una experiència positiva sobre la infracció de 4 joves que es va sancionar amb serveis en benefici de la comunitat i que varen respondre de manera molt positiva.

PROPOSTES NOVES

• Es proposa que les agents cíviques vagin a informar sobre la normativa a les escoles per fomentar la prevenció.

• Hi ha debat sobre la necessitat de visualitzar als infractors de l’ordenança amb un

distintiu quan estan fent els treballs en benefici de la comunitat. S’arriba a l’acord que el distintiu s’hauria d’utilitzar només en cas de reincidència i mai en menors d’edat.

32

5. Els resultats on line ____________________________________________________ Aquest apartat és resultat del suport que des de Noves Tecnologies ens han ofert per tal de poder ampliar línies de participació a la ciutadania mitjançant Twitter i Facebook durant la setmana que va tenir lloc el taller presencial del Pla de Convivència i l’Ordenança de Convivència. La informació que seguidament detallem quedarà complementada a partir de la informació que es desprengui de l’espai web de participació Consensus mitjançant el link: http://www.santfeliu.cat/convivencia Al llarg del procés de planificació i execució del taller s’han utilitzat les xarxes socials 2.0 seguint els següents objectius: • Difondre l’esdeveniment • Incentivar i aprofundir la participació Difusió de l’esdeveniment Com a estratègia de difusió s’han utilitzats 2 línies de treball diferenciades:

• Difusió prèvia. Utilitzant Facebook i Twitter s’ha buscat donar a conèixer l’esdeveniment i intentant provocar que la gent comenci a interaccionar.

• Facebook. S’ha utilitzat la pàgina Facebook de Joventut com a punt de difusió i d’informació al respecte del taller; i s’han publicat frases i imatges que suggerint els temes de debat buscant incentivar la participació.

• Twitter. Des de Comunicació s’han enviat els primers tweets i posteriorment s’ha utilitzat el compte Sant Feliu Twitts.

Per aquest taller s’ha utilitzat 2 #hashtags: #santfeliu #conviu buscant arribar al màxim de gent de la ciutat . En aquest sentit es sol•licita suport de membres de participació amb perfil de Twitter tant a la difusió com a la dinamització i s’interacciona, retuiteja i respon a missatges enviats per usuaris de Twitter. Valoració de la difusió prèvia Força participació i difusió de l’esdeveniment. El dijous 4 d’abril va ser el dia amb més tweets enviats (152) i el debat va ser viu a la xarxa, fins i tot dijous a la tarda, Fet a Sant Feliu i Fem Barri, van fer les seves respectives enquestes al seu lloc web i a la seva pàgina web, preguntant als seus ciutadans per quins temes de convivència

33

consideraven més importants. El divendres el debat va seguir actiu a la xarxa, principalment fins al migdia. Com aspecte “a millorar” cal remarcar la manca de temps per difondre i generar continguts. Difusió al dia de l’esdeveniment Divendres es van rebre aproximadament 70 twitts el mateix nombre que dissabte, el dia del taller presencial. El debat de participació van tenir un funcionament clàssic i es van anar recollint les opinions dels participants. El dia del taller un dinamitzador va assistir a totes les activitats d’un dels grups i va fer el seguiment de tot el què allà es debatia, enviant a Twitter un resum de les propostes que s’anaven recollint. Valoració de la difusió el dia de l’esdeveniment La introducció d’elements de noves tecnologies en el procés de participació farà que en properes edicions, la participació sigui més fluïda. Tanmateix no s’ha tret tot el rendiment, hagués estat un bon exercici fer un anàlisi el mateix dia del taller i en els grups, del que s’estava debatent a la xarxa. Valoració global de l’activitat Tot i el poc marge de difusió i què la jornada era en dissabte, on el nombre d’usuaris actius a Twitter és molt inferior, s’han recollit 299 twitts etiquetats amb el hashtag #conviu, fent aportacions i comentaris al voltant de la convivència i dels aspectes que cadascun creia que s’havien de millorar. El recull d’aquests missatges el podeu trobar a l’arxiu adjunt TwittsConviu201304.pdf i la seva distribució va ser la següent: Monitorització dels hashtags #santfeliu #conviu

34

Dades d’influència del hashtag #conviu. Estimació: entre el dijous i el dissabte es van enviar 299 tweets amb el hashtag #conviu amb una estimació d’haver arribat a 12.654 usuaris i que es van produir 76986 impressions (vegades que un tweet amb els hashtags #santfeliu #conviu ha estat visualitzat en una pantalla)

35

Mostra d’influència de 50 twitts: 7. Valoració dels participants ______________________________________________

36

6. Valoració dels participants_______________________________________________ Al finalitzar el taller els i les participants van omplir un formulari anònim de valoració de la jornada amb sis preguntes tancades i una oberta. A continuació es presenta el formulari i les aportacions ciutadanes.

Positiu o Si

Més o menys o

Potser

Negatiu o No

Com valores la jornada d’avui?

36

1

0

T’han agradat els temes que s’ha tractat?

36

1

0

Com valores el paper del dinamitzador/a?

36

1

0

Com trobes les dinàmiques de treball?

31

6

0

T’has sentit còmode per dir la teva?

35

2

0

Tornaries a participar?

37 0

Vols deixar-nos algun comentari?

24

37

Quadres de valoració final

Com valores la jornada

d'avui?2,80%

97,2%

Positiva

Més o menys

Negativa

T'han agradat els temes

que s'han tractat?

97,2%

2,80%Si

Més omenys

No

Com trobes les dinàmiques

de treball?

83,8%

16,2%

Positives

Més o menys

Negatives

T'has sentit còmode per a

dir la teva?

94,6%

5,4%

Si

Més o menys

No

Tornaries a participar?

100%Si

Més o menys

No

Com valores el paper del

dinamitzador/a?

97,2%

2,8%

Positiu

Més o menys

Negatiu

38

Vols deixar-nos algun comentari?

La gran quantitat de comentaris dóna compte del gran interès que ha generat el taller participatiu i la seva temàtica entre la ciutadania:

- Més difusió informativa d’aquests tipus d’actes per la major col·laboració.

- Acurtar una mica l’horari de l’event.

- El horario es largo.

- Más educación en la escuela = mejor convivencia.

- Massa temes per tan poc temps.

- Massa continguts, poc temps.

- Llàstima instal·lacions.

- Enviar informació abans per no haver d’explicar tant i debatre més.

- Todo muy bien, sólo espero que escuchen las propuestas que hemos hecho.

- Que les aprtacions realitzades es tinguin en compte. Donen tota mena d’informació i felicitats a les persones que vulguin posar un negoci i també en els impostos.

- Per favor: que l’any vinet es faci a un espai amb millor facilitats de sonoritat per tallers, un col·legi públic potser?

- Les normatives s’han de complir, primer de tot per l’Ajuntament.

- Només dir que és una bona oportunitat per participar de manera activa a millorar la convivència i ajudar als que han de decidir per a la ciutadania. Molt bona iniciativa!!!

- M’agradaria que hi hagués més tallers i que siguin més oberts al públic.

- Reunión como esta tendriamos que hacer con más frecuencia. Sería de la única forma que tomaramos más conciencia para que entre todos, y sobre todo los padres, para que eduquemos a nuestros hijos desde casa al buen comportamiento tanto en casa como en la convivencia cotidiana en la calle. A Sant Feliu yo vine en el año 63 conmi mujer y dos hijos, y otra que nació después. Había mucho trabajo en el ramo del metal, habia muchas griferías para poder trabajar. De tantas empresas que habían nos hemos quedado sin ellas porque no pueden con los gastos y no miramos por ellas.

39

En Sant Feliu se han hecho muchas cosas y no se para de hacer, pienso que en esta ciudad, aquí se vive muy bien. Es la 1:15, estamos en el Palau Falguera, tenemos que ir abreviando que la comida nos espera. Aquí estamos reunidos, cada uno tiene una opinión, es muy difícil poner de acuerdo aunque haya buena unión. Se trata del espacio público, para poder disfrutar, que lo tengamos límpio y curioso, para poder pasear. Las cacas de los perros se tienen que multar, se tiene que multar a los dueños de los perros, para que no lo hagan más.

- Con el tiempo que hemos tenido ha habido tiempo para la exposición. Pero no ha ahbido tiempo para la aportació de ideas, ni para debatirlas. Se tendría que ver si esta aportación ciudadana “sirve para algo”. Si es sasí la ciudadania se implicaría más, sino se desinflará.

- Ahora solamente falta que todo lo tratado se lleve a la práctica. ¿tienen el ayuntamiento medios adecuados?

- Espero que las energías que hoy hemos puesto tanto los dinamizadores como los asistentes tenga su fruto, y no se deje en el olvido como ha pasado otras veces.

- Más información via mail o perdiódicos para que llegue todo utilizando nuevas tecnologias.

- Cambio de papeleras, potenciar el reciclaje en aquellas zonas de gente mayor, más sitios para colgar carteles personales.

- Yo creo que los temas son muy interesantes, pero que obviamente, las personas que participamos ya sabemos todos la convivencia, y derechos y deberes yo piensoq ue deberían ampliar el taller a cualquier ciudadano; otra opinión: educar desde la escuela.

- A les dinàmiques he posat regular ja que trobo massa temes per un matí, s’hauria de fraccionar més.

- Falta más tiempo para discutir la temàtica.

- Ha estado muy positivo