Upload
maties-lliteras-pastor
View
118
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
FERRER BOTELLAS, JOAN LLUÍS. 14721475
GOMEZ ÀLVAREZ, IRINA. 14742895
MONTELLS LLEONART, SERGI . 14716236
ORTEGA ANDERO, ALEX . 14715422
Anàlisis psicomètric de
l’Inventari d’Ansietat de
Beck (BAI) Universitat de Barcelona
Paraules clau: Ansietat, anàlisis psicomètric, Beck, Inventari
Ansietat de Beck, BAI.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
2
ÍNDEX
0. RESUM ............................................................................................................................ 3
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 4
2. MÈTODE .......................................................................................................................... 5
2.1. Subjectes ............................................................................................................................ 5
2.2. Instruments ........................................................................................................................ 6
2.3. Procediment ....................................................................................................................... 8
2.3.1. Anàlisi de dades ........................................................................................................... 8
ANÀLISI D’ÍTEMS .................................................................................................................... 8
FIABILITAT .............................................................................................................................. 8
VALIDESA ............................................................................................................................... 9
BAREMACIÓ ........................................................................................................................... 9
2.3.2. Procediment ............................................................................................................. 10
ANÀLISI D’ÍTEMS .................................................................................................................. 10
FIABILITAT ............................................................................................................................ 10
VALIDESA ............................................................................................................................. 10
BAREMACIÓ ......................................................................................................................... 11
3. RESULTATS .................................................................................................................... 12
ANÀLISIS D’ÍTEMS .................................................................................................................... 12
FIABILITAT................................................................................................................................ 15
VALIDESA ................................................................................................................................. 17
BAREMACIÓ ............................................................................................................................. 29
4. CONCLUSIONS ............................................................................................................... 31
5. REFERÈNCIES ................................................................................................................. 32
6. ANNEXES ....................................................................................................................... 34
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
3
0. RESUM
L’Inventari d’Ansietat de Beck (Beck Anxiety Inventory, BAI), va ser desenvolupat
per Beck i col·legues el 1988 (Beck, Brown, Epstein & Steer, 1988), a fi de posseir un
instrument capaç de discriminar de manera fiable entre ansietat i depressió. L’objectiu
d’aquest informe és mesurar i valorar les capacitats psicomètriques de l’inventari
d’ansietat basant-nos en els resultats obtinguts amb aquest instrument respecte a una
mostra de població extreta d’una classe d’alumnes universitaris. L’anàlisi de
l’instrument indica que tot i que el poder discriminador del ítems que composen el test
és en general positiu, la majoria no tenen un adequat valor predictiu. Al marge
d’aquest detall, el nostre informe suggereix les altres propietats de l’instrument
semblen correctes i adequades i considerem que l’inventari està preparat per ser
utilitzat de forma eficaç amb algunes mancances.
The Beck Anxiety Inventory (BAI) was developed by Beck and colleagues in 1988
(Beck, Brown, Epstein & Steer, 1988) in order to get an instrument able to distinguish in
a reliable way between anxiety and depression. The main aim of this report is to
measure and valorate the psychometric capabilities of the anxiety inventory, based on
the results obtained using this instrument regarding a population sample taken from a
class of university students. The instrument analysis points out that even though all the
items of the test are quite positive in general, some of them have not a high discerning
power. A part from this detail, our report suggests that the other properties from the
instrument seem to be fully correct, and so we consider the inventory is ready to be
used in a proper way, even including some deficiencies.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
4
1. INTRODUCCIÓ
El tema que ocupa el nostre treball és l’ansietat. L’ansietat està definida segons
el DSM-IV com una reacció emocional normal i necessària per a la supervivència dels
individus i de la nostra espècie.
Tot i això, no sempre les reaccions d’ansietat es mostren en nivells baixos i
fàcilment controlables per un individu sà. En determinades situacions es poden
mostrar conductes poc adaptatives quan s’arriba a un alt nivell . És en aquest moment
quan les reaccions ansioses deixen de considerar-se normals i passen a ser
patològiques.
Tenim dos transtorns que es produeixen quan els nivells d’ansietat són alts: els
transtorns físics i els transtorns psicològics. En els físics podem trobar transtorns
digestius com la úlcera; cardiovasculars, respiratoris, dermatològics o psicofisiològics,
mentre que en els psicològics els que predominen són els transtorns d’ansietat, tot i
que podem trobar transtorns de l’estat d’ànim, adiccions, transtorns de l’alimentació,
sexuals, de la son i d’altres.
Específicament dels transtorns psicològics trobem una simptomatologia
característica, que comprèn:
• Una inquietud o impaciència
• Fatigabilitat fàcil
• Dificultat per a concentrar-se o deixar la ment en blanc
• Irratibilitat
• Tensió muscular
• Alteracions de la son (dificultat per a conciliar o mantenir la son, o sensació al
despertar-se de la son no reparadora).
La manera de mesurar els nivells d’ansietat en diferents individus són els tests,
els quals són aplicats per professionals de la salut i psicòlegs clínics. Un dels més
destacables és l’Inventari d’Ansietat de Beck (BAI).
Partint d’aquesta informació, l’objectiu del present treball és realitzar un estudi psicomètric mitjançant les dades obtingudes per un instrument de mesura com és el test (en el nostre cas un qüestionari d’ansietat: Inventari d’Ansietat de Beck: BAI), des del punt de vista de la teoria clàssica dels tests.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
5
2. MÈTODE
2.1. Subjectes
Els subjectes que formen part de la mostra van ser extrets d’una classe de
Psicometria, estudiants universitaris de Psicologia. Per tant, podem dir que es tracta
d’un mostreig no probabilístic accidental. D’aquesta mostra només el 20% eren homes,
mentre que el 80% dels subjectes eren dones. La mitjana d’edat del grup és de 20,5.
Sexe
Frecuencia Porcentaje
Porcentaje
válido
Porcentaje
acumulado
Válidos Home 28 21,4 21,4 21,4
Dona 103 78,6 78,6 100,0
Total 131 100,0 100,0
Llistat 1. Dades estadístiques dels subjectes.
Estadísticos descriptivos
N Mínimo Máximo Media Desv. típ.
Edat 125 18 39 20,50 2,895
N válido (según lista) 125
Llistat 2. Estadístics descriptius sobre els subjectes.
Gràfic 1. Gràfic de Caixa referent als subjectes, dividit en edat i sexe.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
6
2.2. Instruments
L’instrument que hem emprat per a mesurar ansietat, en aquest cas ha estat
l'Inventari d'Ansietat de Beck (Beck Anxiety Inventory, BAI), que va ser desenvolupat
per Beck i altres el 1988 (Beck, Brown, Epstein & Steer, 1988). El seu objectiu és
discriminar d’una manera fiable entre ansietat i depressió. El seu disseny es va
concebre específicament per valorar el grau de severitat dels símptomes que
presenten els subjectes ansiosos.
És un inventari d’auto aplicació, format per 21 ítems, que s’encarrega de definir
els múltiples símptomes d’ansietat. Es centra en els aspectes físics relacionats amb
l’ansietat, tot sobrerepresentant aquest component. Els elements que el formen estan
relacionats clarament amb els criteris diagnòstics proposats pel DMS-IV i es basa
pricipalment en els qüestionaris ‘Situacional Anxiety Checklist’ (SAC) 1, el ‘The
Physician’s Desk Reference Checklist’ (PDR) 2 i el qüestionari ‘The Anxiety Checklist
(ACL) 3’.
Cada ítem puntua de 0 a 3, significant la puntuació 0 “en absolut”; 1 “lleument,
no em molesta gaire”; 2 “moderadament, va ser molt desagradable però es podia
suportar” i 3 “severament, casi no ho podia suportar”. La puntuació total representa la
suma de les puntuacions de tots els ítems, i si en algun cas s’escullen dues opcions,
prevaldrà la de major puntuació. És important destacar que els símptomes avaluats fan
referència a la última setmana i al moment actual en què es passa el test.
En quant a fiabilitat, el test posseeix una elevada consistència interna (amb alfa
de Crohnbach de 0,90 a 0,94). La correlació entre els ítems amb puntuació total oscil·la
entre 0,30 i 0,71. La fiabilitat test - retest després d’una setmana és de 0,57 a 0,93 i
passades 7 setmanes de 0,52.
Si parlem de validesa, podem dir que el test té una bona correlació amb altres
mesures d’ansietat en diferents tipus de poblacions com joves, ancians, pacients
psiquiàtrics i població general. Els coeficients de correlació (r) amb l’escala d’ansietat
de Hamilton és de 0,51, amb l’inventari d’ansietat Rasgo - Estado de Charles D.
Spielberger, de 0,47 a 0,58; i finalment amb la Subescala d’Ansietat del SCL-90R, de
0,81. És important afegir que els coeficients de correlació d’escales que mesuren
depressió també són alts: l’inventari de Depressió de Beck té una correlació de 0,61 i la
Subescala de Depresió del SCL-90R correlaciona en 0,62.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
7
Actualment, el BAI és molt emprat, ja que es tracta d’una eina molt útil per a
valorar símptomes somàtics d’ansietat, ja sigui en desordres d’ansietat com a quadres
depressius. Donada la seva facilitat d’utilització, es recomana el seu ús en screening1 i
en població general. Però, no existeixen punts de tall acceptats per a distingir entre
població normal i ansiosa o entre depressió i ansietat.
El rang de l’escala és de 0 a 63. La puntuació mitjana en pacients amb ansietat és
de 25,7 (desviació típica de 11,4) i de subjectes sense trastorn, de 15,8 (desviació típica
de 11,8). Somoza i Cols (1994) van proposar com a punt de tall per tal de distingir el
trastorn de pànic els 26 punts. Osman (1997) va obtenir una puntuació mitjana de 13,4
(desviació típica de 8,9) per a pacients sense patologia. Malgrat això, no s’han de
considerar mesures específiques d’ansietat generalitzada.
Segons els autors, l’inventari s’ha d’acompanyar per altres qüestionaris com el
BDI o les escales de d’ansietat i depressió de Hamilton en la pràctica clínica i
l’investigació, ja que l’absència de punt de tall acceptat per a discriminar limita el seu
ús per a l’obtenció d’un diagnòstic de sospita. Els ítems que es refereixen a símptomes
físics de l’ansietat estan sobrerrepresentats i la validació del test s’ha realitzat amb
pacients amb trastorn de pànic, pels seus problemes en la discriminació de desordres
d’ansietat i depressions ansioses.
1 En psicologia es refereix a la tècnica que permet discriminar entre possibles subjectes patològics i no
patològics d’una manera ràpida.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
8
2.3. Procediment
2.3.1. Anàlisi de dades
ANÀLISI D’ÍTEMS
• Índex de dificultat
No el calculem perquè no és un test de rendiment.
• Índex de discriminació
Utilitzem l’índex de discriminació perquè ens interessa saber si cada ítem
discrimina les persones que tenen un nivell alt d’ansietat i obtenen puntuacions més
elevades de les que tenen un nivell baix d’ansietat. El fem per determinar diferències
entre subjectes amb alt nivell d’ansietat i subjectes amb un baix nivell.
• Índex de validesa
Ens interessa avaluar la capacitat de cadascun dels ítems que componen el
nostre test per predir o diagnosticar una variable externa al test en qüestió en base a
un criteri extern. Utilitzarem una correlació de Pearson, atès que tant el test com els
ítems que el composen soón continus, i no s’utilitzarà la correlació biserial-puntual.
• Anàlisi dels distractors
No podem calcular aquest indicador ja que no es tracta d’un test de rendiment i
no hi ha respostes correctes o incorrectes.
FIABILITAT
• Estabilitat de les mesures
No podem calcular d’aquesta manera ja que no disposem de dues mesures dels
mateixos individus en dos moments temporals diferents.
• Equivalència de les mesures
Tampoc podem utilitzar aquesta mesura perquè no disposem d’un test de forma paral·lela.
• Consistència interna
Per tal de calcular la consistència interna podem utilitzar dos mètodes diferents.
Utilitzarem tant el mètode de les dues meitats corregit per Spearman – Brown com el mètode
de l’alfa de Cronbach atès que els dos son viables.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
9
VALIDESA
• Relació test-criteri
Per tal de comprovar la validesa del test (saber si mesura adequadament allò que es vol
mesurar) pretenem trobar un coeficient de correlació entre el test i un criteri extern.
• Estudi de la dimensionalitat del test
Pel que fa la dimensionalitat del test, sí que podem calcular-la ja que requereix la
formulació d’hipòtesis per posteriorment mesurar el constructe a partir de les dades que ens
dóna el test. Tot i això, no podem calcular la matriu multitret-multimètode perquè només
tenim un mètode i un tret. Per tant, el mètode que ens queda és l’anàlisi factorial a partir de la
confirmació dels trets psicològics mesurats pel test.
El que volem comprovar és si tots els ítems carreguen en un únic factor, com en el
nostre cas, l’ansietat. Si és així, direm que es tracta d’un test unifactorial.
BAREMACIÓ
• Generació de la base de dades
Confeccionarem una nova base de dades que ens permeti treballar amb les puntuacions.
• Obtenció de percentils
Calcularem els percentils per d’indicar la posició que ocupa un individu en a variable que
mesura el nostre test d’acord amb el seu grup de referència.
• Obtenció de puntuacions típiques
Tenint en compte que l’ansietat es distribueix normalment, podem calcular les
puntuacions típiques (z) i assabentar-nos de quant es separa cada individu de la mitjana del
grup amb desviacions típiques.
• Obtenció de puntuacions derivades
A partir de les puntuacions Z, obtindrem les puntuacions derivades per tal d’obtenir
resultats sense valor negatius ni decimals com ara les puntuacions T,D, Sten, Estanines i
Pentas. No calcularem les puntuacions QI ja que no és un test de rendiment ni estem calculant
aquesta variable.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
10
2.3.2. Procediment
ANÀLISI D’ÍTEMS
• Índex de discriminació
A partir dels resultats de la base de dades, el primer pas ha estat crear una nova variable
(Total) que representi la suma dels resultats de cada ítem per cada subjecte. Una vegada l’hem
obtingut, hem passat a calcular la Mediana (Md) d’aquesta nova variable.
Hem dividit en dos grups els participants segons si la seva puntuació està per sobre o per
sota la Mediana: el Grup superior i Grup inferior. Després hem calculat el percentatge
d’encerts i errors del grup superior i inferior per a cada ítem i aplicat la fórmula de l’índex de
discriminació.
Per últim, hem trobat l’índex basat en el coeficient de correlació, que correlaciona la
puntuació total de l’individu amb la puntuació obtinguda en cadascun dels ítems del test
• Índex de validesa
Per tal de calcular l’índex de validesa del test, hem correlacionat els ítems del test amb
un criteri extern (els resultats d’un test de depressió, ja que aquestes dues variables estan
fortament relacionades) mitjançant la correlació de Pearson, atès que tant el test com els seus
ítems són continus.
FIABILITAT
• Consistència interna
En aquest punt hem calculat la fiabilitat mitjançant la correlació Spearman-Brown. Tot
seguit, hem utilitzat el mètode de l’alfa de Cronbach, tenint en compte que constitueix un
mètode òptim com a estimació de la consistència interna del test.
VALIDESA
• Relació test-criteri
El nostre objectiu en aquest punt ha estat correlacionar les mesures obtingudes en el
test d’ansietat amb les d’un test de depressió administrat en el mateix moment del temps
(criteri concurrent). S’espera trobar una correlació significativa ja que la literatura publicada
sobre el tema posa de manifest una clara relació entre l’aparició d’una depressió, i la presència
d’ansietat. S’ha procedit trobant un coeficient de correlació de Pearson per a una correlació
bivariada.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
11
• Estudi de la dimensionalitat del test
En primer lloc hem plantejat una hipòtesi nul·la i una hipòtesis alternativa:
Ho: El test avalua múltiples factors, en els que podríem trobar no només ansietat, sinó
depressió o insomni.
H1: El test avalua només la variable ansietat. El test és unifactorial, i els ítems s’agrupen
en un únic factor.) i com a hipòtesi alternativa.
Tot seguit s’ha realitzat primer un anàlisi factorial del test comprovant que el valor de
KMO sigui proper a 1 i que la prova de Bartlett fos significativa. L’extracció de factors està
basada en autovalors majors a 1. El mètode de rotació seleccionat ha sigut la rotació Varimax,
ja que considerem que els factors no estaran relacionats.
S’ha realitzat també un segon anàlisi canviant el nombre de factors que formaran la
solució final, reduint-lo a un factor també amb rotació Varimax.
BAREMACIÓ
• Generació de la base de dades
En aquest punt hem creat una nova base de dades amb les puntuacions directes i les
seves corresponents freqüències a partir de les puntuacions totals. També hem calculat la
freqüència acumulativa corresponent al valor immediatament anterior.
• Obtenció de percentils
Mitjançant la fórmula d’obtenció de percentils a partir de les variables de la nova base
de dades, hem obtingut la posició de cada individu en la variable que mesura el test d’acord
amb el seu grup de referència amb una funció Rnd que arrodoneix el valor a l’enter més
proper.
• Obtenció de puntuacions típiques
A partir de la fórmula de càlcul de les puntuacions Z hem generat una nova variable
indicant la puntuació típica per a cada subjecte.
• Obtenció de puntuacions derivades
A partir de la fórmula de càlcul de les puntuacions T, D, Sten, Estanines i Pentas hem
generat una nova variable per a cada tipus de puntuació derivada.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
12
3. RESULTATS
ANÀLISIS D’ÍTEMS
• Resultats Índex de discriminació
Basat en percentatges d’encert
Ítem 1 = 0,27. S’ha de revisar.
Ítem 2 = 0,456. Es pot confiar en el poder discriminatiu del ítem.
Ítem 3 = 0,374. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 4 = 0,329. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 5 = 0,469. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’ item.
Ítem 6 = 0,362. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 7 = 0,322. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 8 = 0,5. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 9 = 0,345. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 10 = 0,293. S’ha de revisar.
Item 11 = 0,438. Es pot confiar en el poder discriminatiu del ítem.
Item 12 = 0,302. Acceptable però s’ha d’intentar millorar.
Item 13 = 0,259. S’ha de revisar.
Item 14 = 0,339. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Item 15 = 0,271. S’ha de revisar.
Item 16 = 0,124. S’ha d’eliminar o modificar completament.
Item 17 = 0,582. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 18 = 0,337. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Item 19 = 0,280. S’ha de revisar.
Item 20 = 0,319. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Item 21 = 0,460. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
13
Basat en Correlació de Pearson
Ítem 1 = 0,347. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 2 = 0,483. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 3 = 0,473. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 4 = 0,542. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 5 = 0,538. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 6 = 0,397. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Ítem 7 = 0,502. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 8 = 0,665. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’ item.
Ítem 9 = 0,602. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Ítem 10 = 0,636. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 11 = 0,639. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 12 = 0,444. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 13 = 0,493. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 14 = 0,523. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 15 = 0,493. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 16 = 0,107. S’ha d’eliminar o modificar completament.
Item 17 = 0,595. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’ item.
Item 18 = 0,389. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Item 19 = 0,421. Es pot confiar en el poder discriminatiu de l’item.
Item 20 = 0,358. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
Item 21 = 0,384. Acceptable pero s’ha d’intentar millorar.
• Resultats Índex de validesa d’un ítem
- L’índex de validesa del ítem 1 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.120)
- L’índex de validesa del ítem 2 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.026)
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
14
- L’índex de validesa del ítem 3 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.060).0
- L’índex de validesa del ítem 4 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.115).
- L’índex de validesa del ítem 5 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (,023).
- L’índex de validesa del ítem 6 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.026).
- L’índex de validesa del ítem 7 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.023).
- L’índex de validesa del ítem 8 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.151).
- L’índex de validesa del ítem 9 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.038).
-L’índex de validesa del ítem 10 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la puntuació
del pacients en test de ansietat. (-.154).
- L’índex de validesa del ítem 11 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.154).
- L’índex de validesa del ítem 12 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.087).
- L’índex de validesa del ítem 13 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.133).
- L’índex de validesa del ítem 14 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.102).
- L’índex de validesa del ítem 15 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.115).
- L’índex de validesa del ítem 16 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (.040).
- L’índex de validesa del ítem 17 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.011).
- L’índex de validesa del ítem 18 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.030).
- L’índex de validesa del ítem 19 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.062).
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
15
- L’índex de validesa del ítem 20 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.072).
- L’índex de validesa del ítem 21 ens indica que no te un adequat valor predictiu de la
puntuació del pacients en test de ansietat. (-.120).
FIABILITAT
• Resultats consistència interna
Estadísticos de fiabilidad
Alfa de Cronbach Parte 1 Valor ,841
N de elementos 11a
Parte 2 Valor ,721
N de elementos 10b
N total de elementos 21
Correlación entre formas ,734
Coeficiente de Spearman-
Brown
Longitud igual ,847
Longitud desigual ,847
Dos mitades de Guttman ,809
a. Los elementos son: BAI_1, BAI_2, BAI_3, BAI_4, BAI_5, BAI_6, BAI_7, BAI_8,
BAI_9, BAI_10, BAI_11.
b. Los elementos son: BAI_11, BAI_12, BAI_13, BAI_14, BAI_15, BAI_16,
BAI_17, BAI_18, BAI_19, BAI_20, BAI_21.
Llistat 3. Coeficient de fiabilitat Spearman-Brown.
El valor de la fiabilitat es de 0.847, bastant elevat i segons els criteris establerts per
Prieto i Muñiz (2000) és excel·lent. Per tant, és factible considerar que el test té consistència
interna.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
16
Estadísticos de fiabilidad
Alfa de
Cronbach N de elementos
,880 21
Estadísticos total-elemento
Media de la
escala si se
elimina el
elemento
Varianza de la
escala si se
elimina el
elemento
Correlación
elemento-total
corregida
Alfa de
Cronbach si se
elimina el
elemento
BAI_1 11,28 69,616 ,347 ,879
BAI_2 10,85 67,273 ,483 ,875
BAI_3 11,07 67,042 ,473 ,875
BAI_4 10,72 64,949 ,542 ,873
BAI_5 10,97 65,084 ,538 ,873
BAI_6 11,28 68,810 ,397 ,878
BAI_7 11,03 67,100 ,502 ,874
BAI_8 10,74 63,187 ,665 ,868
BAI_9 11,40 67,312 ,602 ,872
BAI_10 10,30 64,212 ,636 ,870
BAI_11 11,28 65,632 ,639 ,870
BAI_12 11,40 69,219 ,444 ,876
BAI_13 11,50 69,864 ,493 ,876
BAI_14 11,35 68,075 ,523 ,874
BAI_15 11,37 67,785 ,493 ,875
BAI_16 11,44 72,589 ,107 ,884
BAI_17 11,18 66,395 ,595 ,872
BAI_18 10,87 67,789 ,389 ,878
BAI_19 11,21 68,212 ,421 ,877
BAI_20 11,14 68,756 ,358 ,879
BAI_21 11,15 68,813 ,384 ,878
Llistat 4. Coeficient de fiabilitat com a consistencia interna segons el mètode de l’alfa de
Cronbach.
Segons l’estadístic de fiabilitat de alfa de Crombach, la consistència interna del test es de
0.880. Considerablement elevada, característica que ens apunta a que té una elevada fiabilitat.
Aquesta, a més, està constatada pels criteris establerts per Prieto i Muñiz (2000) , els quals
diuen que és excel·lent.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
17
VALIDESA
• Resultats relació test-criteri
Correlaciones
Total_BDI TOTAL
Total_BDI Correlación de Pearson 1 -,136
Sig. (bilateral) ,123
N 131 130
TOTAL Correlación de Pearson -,136 1
Sig. (bilateral) ,123
N 130 130
Llistat 5. Taula correlació bivariada entre les puntuacions obtingudes i un criteri extern
Considerem que la correlació donada entre les puntuacions obtingudes i el criteri extern
és significativa ja que està per sobre del valor 0,01, tot i que és una relació prou moderada.
• Resultats estudi de la dimensionalitat del test
Ho: El test avalua múltiples factors, en els que podríem trobar no només ansietat, sinó
depressió o insomni.
H1: El test avalua només la variable ansietat. El test és unifactorial, i els ítems s’agrupen en
un únic factor.) i com a hipòtesi alternativa.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
18
Estadísticos descriptivos
Media
Desviación
típica N del análisis
BAI_1 ,39 ,676 130
BAI_2 ,82 ,772 130
BAI_3 ,61 ,812 130
BAI_4 ,96 ,935 130
BAI_5 ,71 ,927 130
BAI_6 ,39 ,710 130
BAI_7 ,65 ,766 130
BAI_8 ,94 ,938 130
BAI_9 ,28 ,635 130
BAI_10 1,38 ,883 130
BAI_11 ,39 ,752 130
BAI_12 ,28 ,597 130
BAI_13 ,18 ,474 130
BAI_14 ,32 ,638 130
BAI_15 ,31 ,703 130
BAI_16 ,24 ,581 130
BAI_17 ,50 ,729 130
BAI_18 ,81 ,855 130
BAI_19 ,47 ,749 130
BAI_20 ,54 ,779 130
BAI_21 ,52 ,728 130
Llistat 6. Descriptius dels ítems.
KMO y prueba de Bartlett
Medida de adecuación muestral de Kaiser-Meyer-Olkin. ,803
Prueba de esfericidad de
Bartlett
Chi-cuadrado aproximado 1144,214
gl 210
Sig. ,000
Llistat 7. Valors de les proves KMO i Barlett.
El valor de Kaiser-Meyer-Olkin obtingut és 0.803, el que ens mostra és que es
dóna la condició d’aplicació ja que el criteri diu que ha de ser proper a 1.
La prova d’esfericitat de Barlett ens dóna un resultat de significació de 0,000; el
qual és significatiu perquè el valor obtingut ha de ser menor a 0,05 (p<0,05).
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
19
Comunalidades
Inicial Extracción
BAI_1 1,000 ,769
BAI_2 1,000 ,642
BAI_3 1,000 ,628
BAI_4 1,000 ,543
BAI_5 1,000 ,732
BAI_6 1,000 ,854
BAI_7 1,000 ,481
BAI_8 1,000 ,768
BAI_9 1,000 ,640
BAI_10 1,000 ,677
BAI_11 1,000 ,805
BAI_12 1,000 ,818
BAI_13 1,000 ,763
BAI_14 1,000 ,483
BAI_15 1,000 ,769
BAI_16 1,000 ,893
BAI_17 1,000 ,555
BAI_18 1,000 ,694
BAI_19 1,000 ,811
BAI_20 1,000 ,668
BAI_21 1,000 ,756
Método de extracción: Análisis de
Componentes principales.
Llistat 8. Valors de les comunalitats inicials i d’extracció.
Els valors obtinguts en les comunalitats de cada ítem abans i després de la
solució factorial obtinguda ha de donar un valor pròxim a 1 per tal de poder establir un
factor comú.
Els valors obtinguts són força propers a 1, fluctuen entre 0,481 i 0,893.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
20
Varianza total explicada
Componente
Autovalores iniciales
Sumas de las saturaciones al cuadrado de la
extracción
Total
% de la
varianza % acumulado Total
% de la
varianza % acumulado
dimension0
1 6,513 31,015 31,015 6,513 31,015 31,015
2 1,950 9,287 40,302 1,950 9,287 40,302
3 1,671 7,956 48,258 1,671 7,956 48,258
4 1,333 6,348 54,605 1,333 6,348 54,605
5 1,180 5,621 60,226 1,180 5,621 60,226
6 1,080 5,142 65,368 1,080 5,142 65,368
7 1,021 4,862 70,229 1,021 4,862 70,229
8 ,858 4,084 74,314
9 ,764 3,640 77,954
10 ,676 3,218 81,172
11 ,661 3,150 84,322
12 ,542 2,582 86,904
13 ,471 2,244 89,148
14 ,396 1,885 91,033
15 ,378 1,801 92,834
16 ,341 1,623 94,457
17 ,322 1,533 95,990
18 ,270 1,284 97,273
19 ,231 1,098 98,371
20 ,204 ,972 99,343
21 ,138 ,657 100,000
Método de extracción: Análisis de Componentes principales. Llistat 9. Percentatge de variancia explicada per a cada factor
En el llistat obtingut tenim 21 components. Per tant, hem de tenir menys de 21 factors.
En quant a autovalors inicials podem veure que a la columna Total hi ha 7 components que el
seu valor és superior a 1, però només el factor 1 té un valor molt superior a la resta (6,513).
L’anàlisi factorial ha trobat que el nostre test està format per un únic factor.
En quant a la columna Sumes de les saturacions al quadrat de l’extracció, el primer
factor explica el 31% de la variància mentre que el segon només explica el 9%. Només el
primer factor té un pes important dins el percentatge. Les dades confirmen novament que
només hi ha un factor.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
21
Gràfic 2. Gràfic de sedimentació.
El gràfic de sedimentació ens permet comprovar novament, mitjançant els autovalors
obtinguts, que és en un únic factor on s’agrupen tots els ítems, ja que el canvi de pendent se
situa entre el factor 1 i el 2. A partir del segon factor els autovalors són molt semblants i, per
tant, només seleccionarem el primer.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
22
Matriz de componentes a
Componente
1 2 3 4 5 6 7
BAI_1 ,411 -,425 -,582
BAI_2 ,516 ,506 ,325
BAI_3 ,536 -,336 ,396 -,259
BAI_4 ,624 -,358
BAI_5 ,608 -,268 -,328 ,312
BAI_6 ,432 ,501 -,442 ,306
BAI_7 ,580 -,369
BAI_8 ,730 -,308
BAI_9 ,690 -,352
BAI_10 ,692 ,353
BAI_11 ,724 -,360 ,264
BAI_12 ,517 -,323 -,500 ,360
BAI_13 ,580 -,378 -,435 ,298
BAI_14 ,604
BAI_15 ,586 -,461 ,349
BAI_16 ,549 ,308 ,670
BAI_17 ,666
BAI_18 ,429 ,375 ,304 -,414 ,310
BAI_19 ,469 ,548 -,402 -,254
BAI_20 ,385 ,560 ,425
BAI_21 ,418 ,369 ,415 ,480
Método de extracción: Análisis de componentes principales.
a. 7 componentes extraídos Llistat 10. Càrregues factorials dels ítems en els factors sense rotar.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
23
Matriz de componentes rotados a
Componente
1 2 3 4 5 6 7
BAI_1 ,825
BAI_2 ,282 ,608 ,359
BAI_3 ,332 ,642
BAI_4 ,691
BAI_5 ,551 ,491 ,344
BAI_6 ,896
BAI_7 ,587
BAI_8 ,777 ,265
BAI_9 ,649 ,329 ,259
BAI_10 ,659 ,266 ,406
BAI_11 ,682 ,317 ,300 -,329
BAI_12 ,848
BAI_13 ,289 ,801
BAI_14 ,644
BAI_15 ,559 ,279 ,356 -,420
BAI_16 ,936
BAI_17 ,675
BAI_18 ,252 ,725
BAI_19 ,855
BAI_20 ,770
BAI_21 ,819
Método de extracción: Análisis de componentes principales.
Método de rotación: Normalización Varimax con Kaiser.
a. La rotación ha convergido en 15 iteraciones. Llistat 11. Càrregues factorials dels ítems en els factors amb rotació Varimax
Interpretarem les càrregues factorials amb la rotació Varimax, ja que havíem suposat
que els factors no estan relacionats en aquest test.
Com hem pogut veure una falta de relació entre les puntuacions de la matriu i del
gràfic de sedimentació (recordem que la matriu ens ha donat 7 factors i el gràfic únicament el
primer), hem decidit fixar només un factor per fer un nou anàlisi factorial.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
24
Estadísticos descriptivos
Media
Desviación
típica N del análisis
BAI_1 ,39 ,676 130
BAI_2 ,82 ,772 130
BAI_3 ,61 ,812 130
BAI_4 ,96 ,935 130
BAI_5 ,71 ,927 130
BAI_6 ,39 ,710 130
BAI_7 ,65 ,766 130
BAI_8 ,94 ,938 130
BAI_9 ,28 ,635 130
BAI_10 1,38 ,883 130
BAI_11 ,39 ,752 130
BAI_12 ,28 ,597 130
BAI_13 ,18 ,474 130
BAI_14 ,32 ,638 130
BAI_15 ,31 ,703 130
BAI_16 ,24 ,581 130
BAI_17 ,50 ,729 130
BAI_18 ,81 ,855 130
BAI_19 ,47 ,749 130
BAI_20 ,54 ,779 130
BAI_21 ,52 ,728 130
Llistat 12. Descriptius dels ítems.
KMO y prueba de Bartlett
Medida de adecuación muestral de Kaiser-Meyer-Olkin. ,803
Prueba de esfericidad de
Bartlett
Chi-cuadrado aproximado 1144,214
gl 210
Sig. ,000
Llistat 13. Valors de les proves KMO i Barlett.
El valor de Kaiser-Meyer-Olkin obtingut és 0.803, el que ens mostra és que es dóna la
condició d’aplicació ja que el criteri diu que ha de ser proper a 1.
La prova d’esfericitat de Barlett ens dóna un resultat de significació de 0,000; el qual és
significatiu perquè el valor obtingut ha de ser menor a 0,05 (p<0,05).
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
25
Comunalidades
Inicial Extracción
BAI_1 1,000 ,169
BAI_2 1,000 ,266
BAI_3 1,000 ,287
BAI_4 1,000 ,389
BAI_5 1,000 ,369
BAI_6 1,000 ,187
BAI_7 1,000 ,336
BAI_8 1,000 ,534
BAI_9 1,000 ,475
BAI_10 1,000 ,479
BAI_11 1,000 ,523
BAI_12 1,000 ,268
BAI_13 1,000 ,336
BAI_14 1,000 ,365
BAI_15 1,000 ,344
BAI_16 1,000 ,015
BAI_17 1,000 ,443
BAI_18 1,000 ,184
BAI_19 1,000 ,220
BAI_20 1,000 ,148
BAI_21 1,000 ,174
Método de extracción: Análisis de
Componentes principales. Llistat 14. Valors de les comunalitats inicials i d’extracció.
Els valors obtinguts en les comunalitats de cada ítem abans i després de la solució
factorial obtinguda ha de donar un valor pròxim a 1 per tal de poder establir un factor comú.
Els valors obtinguts són força propers a 1, fluctuen entre 0,481 i 0,893.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
26
Varianza total explicada
Componente
Autovalores iniciales
Sumas de las saturaciones al cuadrado de la
extracción
Total
% de la
varianza % acumulado Total
% de la
varianza % acumulado
dimension0
1 6,513 31,015 31,015 6,513 31,015 31,015
2 1,950 9,287 40,302
3 1,671 7,956 48,258
4 1,333 6,348 54,605
5 1,180 5,621 60,226
6 1,080 5,142 65,368
7 1,021 4,862 70,229
8 ,858 4,084 74,314
9 ,764 3,640 77,954
10 ,676 3,218 81,172
11 ,661 3,150 84,322
12 ,542 2,582 86,904
13 ,471 2,244 89,148
14 ,396 1,885 91,033
15 ,378 1,801 92,834
16 ,341 1,623 94,457
17 ,322 1,533 95,990
18 ,270 1,284 97,273
19 ,231 1,098 98,371
20 ,204 ,972 99,343
21 ,138 ,657 100,000
Método de extracción: Análisis de Componentes principales. Llistat 19. Percentatge de variancia explicada per a cada factor
En el llistat obtingut tenim 21 components. Per tant, hem de tenir menys de 21 factors.
En quant a autovalors inicials podem veure que a la columna Total hi ha 7 components que el
seu valor és superior a 1, però només el factor 1 té un valor molt superior a la resta (6,513).
L’anàlisi factorial ha trobat que el nostre test està format per un únic factor.
Quant a la columna Sumes de les saturacions al quadrat de l’extracció, el primer factor
explica el 31% de la variància. Només el primer factor té un pes important dins el percentatge.
Les dades confirmen novament que només hi ha un factor.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
27
Gràfic 3. Gràfic de sedimentació.
El gràfic de sedimentació ens permet comprovar novament, mitjançant els autovalors
obtinguts, que és en un únic factor on s’agrupen tots els ítems, ja que el canvi de pendent se
situa entre el factor 1 i el 2. A partir del segon factor els autovalors són molt semblants i, per
tant, només seleccionarem el primer.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
28
Matriz de
componentes a
Component
e
1
BAI_1 ,411
BAI_2 ,516
BAI_3 ,536
BAI_4 ,624
BAI_5 ,608
BAI_6 ,432
BAI_7 ,580
BAI_8 ,730
BAI_9 ,690
BAI_10 ,692
BAI_11 ,724
BAI_12 ,517
BAI_13 ,580
BAI_14 ,604
BAI_15 ,586
BAI_16
BAI_17 ,666
BAI_18 ,429
BAI_19 ,469
BAI_20 ,385
BAI_21 ,418
Llistat 20. Càrregues factorials dels ítems en els factors amb rotació Varimax
Interpretarem les càrregues factorials amb la rotació Varimax, ja que havíem suposat
que els factors no estan relacionats en aquest test.
Veiem com ara tot el pes recau en un sol factor, a partir del nou gràfic de sedimentació
i la Variança total explicada.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
29
BAREMACIÓ
PD Fi Fi_1 Percentil z T D Sten Estanina Penta
0 5 0 2 -2 33 17 2 2 1
1 4 9 8 -2 34 18 2 2 1
2 4 13 11 -1 35 20 3 2 2
3 7 17 16 -1 36 22 3 2 2
4 10 24 22 -1 37 24 3 2 2
5 6 34 28 -1 38 25 3 3 2
6 11 40 35 -1 39 27 3 3 2
7 4 51 40 -1 39 29 3 3 2
8 5 55 44 -1 40 31 4 3 2
9 8 60 49 -1 41 32 4 3 2
10 7 68 55 -1 42 34 4 3 2
11 3 75 58 -1 43 36 4 4 2
12 3 78 61 -1 44 38 4 4 2
13 7 81 65 -1 45 39 4 4 2
14 6 88 69 0 46 41 5 4 3
15 4 94 73 0 46 43 5 4 3
16 2 98 76 0 47 45 5 4 3
17 4 100 78 0 48 46 5 5 3
18 5 104 81 0 49 48 5 5 3
19 3 109 84 0 50 50 6 5 3
20 0 112 85 0 51 52 6 5 3
21 2 112 86 0 52 54 6 5 3
22 2 114 88 0 53 55 6 6 3
23 2 116 89 0 54 57 6 6 3
24 4 118 92 0 54 59 6 6 3
25 0 122 93 1 55 61 7 6 4
26 3 122 94 1 56 62 7 6 4
27 1 125 96 1 57 64 7 6 4
28 1 126 97 1 58 66 7 7 4
29 2 127 98 1 59 68 7 7 4
30 1 129 99 1 60 69 7 7 4
31 1 130 99 1 61 71 8 7 4
32 0 131 99 1 61 73 8 7 4
33 0 131 99 1 62 75 8 7 4
34 1 131 99 1 63 76 8 8 4
35 0 132 99 1 64 78 8 8 4
36 1 132 99 1 65 80 8 8 4
37 0 133 99 2 66 82 9 8 5
38 1 133 99 2 67 83 9 8 5
Llistat 21. Taula de puntuacions típiques, derivades i percentils.
Interpretarem la fila seleccionada que correspon a l’individu 20. La seva
puntuació directa es de 20. L’individu està situat al percentil 84, deixant per sota seu el
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
30
84% de la mostra. La puntuació z 0 ens indica que l’individu està situat just a la mitjana
de les puntuacions del seu grup de referència.
Tot i que les puntuacions T i D tenen desviacions típiques diferents, el subjecte
puntua amb el mateix resultat (50) en ambdues puntuacions. Això reafirma el resultat
de la puntuació típica. Quant a les puntuacions Sten, Estanina i Penta, torna a indicar
una puntuació completament central. Aquest individu está, doncs, dins la mitjana de
les puntuacions obtingudes.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
31
4. CONCLUSIONS
Segons l’anàlisi realitzat, hem pogut comprovar que la majoria d’ítems tenen un
poder discriminador acceptable, tot i que cap ítem presenta un adequat valor
predictiu. La fiabilitat de l’instrument segons el mètode de les dues meitats i l’alfa de
Cronbach és excel·lent. Això és la consistència interna del test i podríem assegurar que
les puntuacions observades, gràcies al test, s’assemblen el màxim possible a la
puntuació vertadera de l’individu en ansietat, això és, que l’error de mesura (e) és
mínim.
També podem concloure que, tal com esperàvem, l’anàlisi factorial mostra que
els ítems mesuren tots un factor comú. A més la correlació amb els resultats del test
de depressió és prou significativa per creure que els constructes estan relacionats,
però no és una relació prou forta com per creure que es tracta del mateix constructe.
Això pot indicar que el test és vàlid i per tant diagnostica ansietat adequadament.
Finalment, concloem que l’instrument és un instrument capaç de diagnosticar i
mesurar la possible ansietat d’un individu eficaçment tot i tenir algunes mancances a
nivell de valor predictiu si el comparem amb un criteri extern.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
32
5. REFERÈNCIES
BECK, A.T. (1978). PDR Checklist. Philadelphia: Universitat de Pensilvania, Centre de
Teràpia Cognitiva.
BECK, A.T. (1982). Situational Anxiety Checklist (SAC). Phialadelphia: Universitat de
Pensilvania, Centre de Teràpia Cognitiva.
BECK, A.T.; STEER, R.A. I BROWN, G. (1985). Beck Anxiety Checklist. Unpublished
manuscript. Philadelphia: Universitat de Pensilvania.
CARBALLO E., VICENTE. (2007). Análisis y tratamiento del trastorno por ansiedad generalizada. Dugas J., Michael i Ladoceur, Robert. E. Carballo, Vicente (dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. 226-227(7).
COMECHE, M.I.; DÍAZ, M.I. I VELLEJO, M.A. (1995). Cuestionarios, Inventarios y Escalas.
Ansiedad, Depresión y Habilidades Sociales. Madrid: Fundación Universidad-
Empresa.
COX, B.J.; COHEN, E.; DIRENFELD, D.M. I SWINSON, R.P. (1996). Does the Beck Anxiety
Inventory measure anything beyond panic attack symptoms? Behav Res Ther;
34(11): 949-61.
Estudio del psicoanálisis y psicología (2008). Inventario de ansiedad de Beck. Recuperat
el Novembre de 2010 de http://psicopsi.com/Inventario-de-ansiedad-de-Beck Glosario.net (2003). Definició de Detecció screening. Recuperat el Desembre de 2010
de http://ciencia.glosario.net/genetica/detecci%F3n-screening-5307.html
OSMAN, A.; KOOPER, B.A.; BARRIOS, F.; OSMAN, J.R. I WADE, T. (1997). The Beck Anxiety
Inventory: Reexamination of Factor Structure and Psychometric Properties. J of
Clin Psychol; 53(1): 7-14.
SANZ, JESÚS (1993). Distinguiendo ansiedad y depresión: Revisión de la hipótesis de la
especificidad de contenido de Beck. Anales de Psicología, 9 (2), 133-170.
SOMOZA, E.; STEER, R.A.; BECK, A.T. I CLARK, D.A. (1994). Differentiating major depression
and panic disorders by self-report and clinical rating scales: ROC analysis and
information theory. Behav Res Ther, 32(7): 771-82.
ANÀLISIS PSICOMÈTRIC DE L’INVENTARI D’ANSIETAT DE BECK (BAI) UNIVERSITAT DE BARCELONA
33
VALLEJO RUILOBA, J.; GASTÓ FERRER, CRISTÓBAL. (2000). Trastornos afectivos: ansiedad y
depresión. Editorial Masson. 2ª edició.