Informe Anual 2008

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

INFORMEANUAL

2008

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47

08017 BarcelonaTel. 935 678 888Fax 935 678 899

e-mail: [email protected]

Col·legi Oficial deMetges deBarcelona

Informe Anual 2008

3 Presentació. Miquel Bruguera

4 Junta de Govern. Assemblea de Compromissaris.

7 Debat sobre la professió

Reconeixement o homologació dels títols de metge especialista a metges estrangers extracomunitaris. Miquel BrugueraEl Consell de la Professió recomana la participació dels metges en els òrgans de govern dels centres sanitaris. Àngels MartosEl TSJC anul·la la jubilació forçosa dels metges de l’ICS als seixanta-cinc anys. Ignasi PidevallSituació actual de l’Atenció Primària a Catalunya. Núria Martínez LeónL’experiència de l’autogestió a Catalunya, garantia de bons resultats. Jaume SellarèsEl COMB manté una negociació individualitzada amb les entitats asseguradores sobre els honoraris professionals. Ramon TornéLa Fundació Galatea i el programa sobre la salut del MIR. Xavier BlancafortL’accés dels estudiants a les facultats de medicina. Marc Soler

14 Demografia mèdica

Informe sobre demografia col·legial 2008. Berenguer CampsParticipació i organització a Medicina, biaix de gènere. Pilar Arrizabalaga

17 Observatori de la Professió

L’Observatori sondeja l’estat d’opinió dels metges sobre els temes d’actualitat a la professió. Mercè Botinas i Joaquim Camps

18 Normativa

Els nous Estatuts Col·legials. Jaume PadrósEl registre de societats professionals. Ignasi Pidevall

20 Institucions mèdiques

La nova etapa en les relacions institucionals entre el COMB i l’OMC. Ricard GutiérrezDiàleg permanent entre el COMB i Metges de Catalunya. Miquel Bruguera

23 Àrea de praxi i responsabilitat professional

El model català de RC, un sistema d’assegurament específic, original i eficient. Jaume AubiaL’Àrea de Praxi confirma la contenció de reclamacions de responsabilitat professional mèdica. Josep ArimanyAtenció del COMB als metges agredits en el lloc de treball. Gustavo Tolchinsky

26 Programa de Protecció Social

El programa de protecció social del COMB posa en marxa un pla d’ajuts socials i econòmics per a metges. Antoni CalvoL’atenció i la protecció social dels metges i les seves famílies. Miquel Vilardell

28 Programes sobre la salut del metge

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt presenta els resultats de deu anys d’activitat. Antoni ArtemanDeu anys del PAIMM: objectius acomplerts i reconeixement internacional. Jaume Padrós

30 Deontologia mèdica

La Comissió de Deontologia debat sobre conflictes ètics en relació amb l’exercici de la professió. Màrius Morlans

31 L’estat de la qüestió

Servei de tractament de la informació i de dades. Ignasi PidevallProblemes mèdics i conducció de vehicles. Josep Arimany

32 Innovació i tecnologia

“El metge emprenedor”, un projecte per promoure la innovació en el sector sanitari. Lluís G. ParerasEl web col·legial es consolida com a portal mèdic i científic de referència amb 2,8 milions de visites l’any 2008.

34 Comptes col·legials

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2008. Jaume Roigé

35 Professió, cultura i societat

El suport imprescindible del COMB a la Fundació Pasqual Maragall. Jordi CamíActe d’homenatge del COMB als metges pioners en Medicina de l’Esport durant els Medijocs 2008. Marc Soler i Albert MarcosEls actes de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valentí”. Ciril RozmanLa Secció de Metges Jubilats centra l’activitat en el treball social i els actes culturals. Joaquim Ramis

39 Informació col·legial

42 Revista de premsa

47 El model econòmic del COMB

El Grup MED tanca l’exercici 2008 amb bons resultats en un any de crisi econòmica i financera global. Jaume Aubia

49 Les empreses del COMB

Medicorasse consolida el creixement del nombre de clients i pòlisses l’any 2008. Javier Navarro i Albert LluchL’Àrea Financera ofereix serveis bancaris especialitzats, crèdits preferentsi productes financers per als metges. Ricard Montes, Martí Pachamé i Albert LluchMutual Mèdica i COMB, una bona trajectòria de cooperació. Nolasc AcarínFirmaprofesional, primer proveïdor de serveis de certificació en l’àmbit privat. Albert Lluch

SUMARI

GRUP MED

ACTIVITAT COL·LEGIAL

El Col·legi. Informe Anual 2008

INFORME ANUAL 2008SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIALNúmero extraordinari, maig de 2009

EditaCOL·LEGI DE METGES DE BARCELONAPASSEIG DE LA BONANOVA, 4708017 BARCELONATEL. 935 678 888. FAX 935 678 899e-mail: [email protected]://www.comb.cat

3Informe Anual 2008


Presentació

Benvolguts companys i companyes. Un any més us fem arribar l’Informe Anual del COMB amb la pretensió de posar-

vos al corrent del que ha estat la vida col·legial durant l’any 2008. Com cada any hem seleccionat els aspectes que hem considerat més rellevants i hem demanat a un membre de la Junta que fes un breu article amb un caràcter més descriptiu que no pas ideològic. D’aquesta manera, creiem que resumim amb força exactitud el que ha estat per al COMB i els seus membres el passat any.

Com veureu, el 2008 ha estat un any de molta activitat. En primer lloc, destaquem la creació d’un programa de protecció social, el qual amb tota seguretat permetrà ajudar molts metges i metgesses en una

situació difícil o a conciliar millor la vida personal i professional. Aquest pla s’afegeix als altres programes nuclears del COMB orientats a ajudar els metges que tinguin determinades neces-sitats personals, com el Programa d’Ajut Integral al Metge Malalt i el Servei de Responsabilitat Professional. Aquests darrers programes tenen ja una llarga trajectòria i han estat referents per als metges de tot l’Estat.

La voluntat d’ajudar els metges des del Col·legi es manifesta cla-rament en les pàgines d’aquest informe a través de diversos projec-tes que du a terme el Col·legi. Un exemple és el projecte del metge emprenedor per canalitzar idees innovadores que necessiten capital per cristal·litzar.

La política professional també ha estat un objectiu central de l’activitat del COMB, com es visualitza en aquest informe amb el posicionament adoptat en la problemàtica del reconeixement del títol de metge especialista als metges estrangers que l’havien acon-seguit al seu país d’origen, o en la relació institucional del Col·legi amb el sindicat Metges de Catalunya i amb l’OMC, que ha arribat a nivells d’excel·lència els darrers anys.

Membres de la Junta de Govern del COMB mantenen una ac-tuació rellevant al Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, impulsat pel Departament de Salut, i contribueixen en l’elaboració de recomanacions a l’Administració sanitària orientades a intro-duir canvis en l’Ordenació Sanitària del nostre país d’acord amb criteris professionals.

Per adquirir criteris en els temes professionals, la Junta de Govern se sustenta en gran mesura en l’opinió de metges assistencials dels hospitals i de l’atenció primària i que constitueixen l’Observatori de la Professió, que són consultats mensualment sobre temes diver-sos per contribuir a les preses de posició del COMB.

L’any 2008 ha estat també un any molt dedicat a la reflexió sobre els aspectes demogràfics de la col·legiació. El nombre creixent de metges nascuts a altres països i el nombre cada vegada més reduït de metges del país, així com la tendència a la igualtat en la proporció de metges i metgesses, tindrà sense cap dubte un impacte sobre el Col·legi, la seva orientació i els reptes per als quals haurem d’estar preparats.

També són de gran importància per al COMB el Gabinet d’Assegurances, responsable de les relacions amb les mútues, i la Comissió Deontològica, indispensable per fixar les normes sobre el comportament professional. Per aquesta raó, aquest informe passa revista a les dues.

El 2008 ha estat també un any notable: l’any dels nous Estatuts Col·legials, l’any de la cristal-lització de la Fundació Galatea, un any amb bons resultats de la gestió econòmica del COMB, malgrat la crisi econòmica, i un any en què hem continuat amb una activitat cultural i de reconeixement als metges destacats molt dinàmica.

Tot això s’ha aconseguit amb un equip humà de gran capacitat, dedicació i entrega. Uns a la Junta de Govern, altres des de la direcció dels serveis econòmics i les àrees col·legials. Altres, finalment, treballant en les diferents unitats: econòmiques, d’informàtica, de comunicació i serveis jurídics. Per acabar aquesta presentació, vull agrair a tots el seu compromís i la seva competència.

El 2008 ha estat un any de molta activitat. Destaquem la creació d’un programa de protecció social, el qual amb tota seguretat permetrà ajudar molts metges i metgesses en una situació difícil o a conciliar millor la vida personal i professional. Aquest pla s’afegeix als altres programes nuclears del COMB orientats a ajudar els metges que tinguin determinades necessitats personals, com el Programa d’Ajut Integral al Metge Malalt i el Servei de Responsabilitat Professional

MIQUEL BRUGUERA,president del Col·legi de Metges de Barcelona

Miquel Bruguera i Cortada,president.

Miquel Vilardell i Tarrés,vicepresident 1r.

Ricard Gutiérrez i Martí,vicepresident 2n.

Jaume Padrós i Selma,secretari.

Jaume Roigé i Solé,tresorer-comptador.

Jaume Sellarès i Sallas,vicesecretari.

Ramon Pujol i Farriols,vocal 1r.

Pilar Arrizabalaga Clemente,vocal 2n.

Francesc Ferrer i Ruscalleda,vocal 3r.

Leonor Ancochea i Serraïma,vocal 4t.

Àngels Martos i Rodríguez,vocal 5è.

Josep Manel Picas i Vidal,vocal 6è.

Rosa Boyé de la Presa,vocal 7è.

Ramon Torné i Escasany,vocal 8è.

Gustavo Tolchinsky Wiesen,vocal 9è.

Joaquim Camps i Domènech,vocal suplent de la Junta.

Xavier de las Cuevas i Bou,vocal suplent de Vocalies.

Xavier Blancafort i Sansó,vocal suplent de Vocalies.

Núria Martínez León,vocal suplent de Vocalies.

Mercè Botinas i Martí,vocal suplent.

Josep M. AbellaMercedes Abizanda Pere Nolasc Acarín Margarita Admetlla Francisco Carlos ÀgatonJosep M. AlberolaFèlix Aliaga Mònica Almiñana Jordi AltésSalvador AltimirJosep M. AmorósLeonor AncocheaAugust AndrésEnrique AndrésAugust AnguitaJoan M. Aranalde Jordi ArdévolJosep M. Argilés Josep Arimany Josep ArmengolDavid ArribasM. Pilar Arrizabalaga Luis AsmaratsJaume Aubia Josefina AutonellJavier ÁvilaAgustín AytesRamon Bacardí Joan Carles Baeza Ramon Balius Juli Ramon Balius MatasCristian BallartAna BallesterLluís BallúsJosep M. BanúsManuel Barahona Anselmo BarbetaMiquel Barcons Domingo BargallóJosep M. Barrera M. Carmen BartoloméEduard Batiste-AlentornJosep M. Bausili Xavier Bayona Jaume Benavent Josep M. BenetJaume BergadàMiguel Ángel Berruezo M. del Carme BertralMàrius BiscarriFrancesc Xavier BlancafortJosé Luis Blanch Josep Antoni BlancoEugeni BlasiJosep Maria Boada Jaume Boadas Josep Antoni Bombí Mercè Botinas Dolors Bou Rosa M. BoyéJordi Bruguera Miquel Bruguera Enrique CaballeríaLorenzo CaballeríaCristina CabreraManuel CahisaMagda CampinsCarles Enric Campmajó Joaquim Camps Jaume CanetXavier CanteroJoan CaparrósJosep Anton Capdevila Mireia CaraltVicenç Cararach

Manuel Carreras Olga CarrerasM. Àngels CasalsJosep M. CasanovasAntoni CasinoLluís Castells Antoni CastellsErnesto CastroFerran Civil Albert Clapés Luis CoboMiquel Colomer Montserrat ComaJosep Maria Corominas Miguel Ángel CosmeIrmgard CostaJosep Maria Cots Jordi Craven-Bartle Gabriel CuatrecasasCarles CubellsXavier de las CuevasRamon Cugat Pere Culell Xavier CuscoJosé Manuel Da PenaAlexandre DarnellJordi DelàsFrancesc M. Domènech Joan de Dou Antonio DuesoFaraidon Ehsan Abdul-HamedJorge EscodaFrancesc Xavier Esteva Lluís EsteveJosep FabregóJoan FalcóJosep FandosJosep FarrésFrancesc Fatjó Enric Fernández Francesc de B. Ferrer Jaume FiguerasElisenda Florensa José Javier FoncillasVicent FonollosaJuli FontSílvia FontXavier ForésFrancesc Formiga Joan Fort Francesc Xavier FreixasMonserrat Freixas Jordi Gago Sebastián GallardoAntoni Gallego Vicente A. Gancedo Montserrat GarciaEduard Gaynés Gabriel Gili Isabel Giralt Domingo GironésM. Pilar GómezEugènia GonzálezAlberto J. GonzálezVicenç González Arcadi Gual Dolors GüellLluís A. Guerrero Joan Gurí Ricard GutiérrezCristina B. GutiérrezNaim Hannaoui HadiLluís de HaroCarles Hervàs Jordi Hierro

Ramon Antonio HirujoJuan Antonio HuetoJordi HuguetAhmad IbrahimJoan IlariArmand IzquierdoGuillem JordiJosep Maria Jou Albert JovellRosa LermaIskra LigüerreM. Antònia LlaugerAriadna LloverasManuel LlusaSílvia López José Luis López Flora López José Antonio MaestreAnna MainerAlfons Malet Josep M. Mallafré Francesc Mañà Blanca MañéJordi MañerFrancesc Xavier Manzanera José M. MarcosLluís Margarit Josep Lluís Marín Josep Marinel·loEnric A. MartíJosep Lluís MartíXavier MartínPatricio Martínez Núria MartínezJuan Carlos Martínez M. Àngels Martos Enric Mauri Jordi MedalloMagdalena Mercadal Assumpta Mestre Vicenç Jaume MestreJosé Arturo MíguezM. Montserrat MillanLluís Mir Jordi Manel Monés Joan MonésM. Lluïsa Morató Ramon Morera Germà MorlansMàrius MorlansJordi MuchartXavier MundetLeonor Noé Santiago Noguer Manuel NogueronFerran Nonell Juan Ignacio OchotecoJoan Oliveras Antoni OlmosJosep Ordi Jaume Padrós Hèlios Pardell †M. Ester ParraM. Mercè PascualJordi PedraCarme Pedró Jaume Pérez Francesc Pérez Josep Manel PicasJordi Pie Josep Maria Pons Carles PonsMaría Ignacia PratMiquel Prats Pere Puig

Lluís Puig Josep Antoni Pujante Ramon PujolEusebi PuyaltóFrederic Quintana Manel Ramírez de Arellano Joaquim Ramis Enric Renau Joan RibasJoaquim RieraEnric Ripoll Raimon Ripoll Guillem RipollGil RodasÀngel RodríguezJaume Roigé Salvador RosRosa M. SagristàJoan SalaAntonio N. Salgado Joan Manuel Salmerón Pere SalordAntoni San José Pau Sánchez Francisco M. SánchezLluís Sánchez Mireia SansJesús M. Santaliestra Manibal SarkisRamon Sàrrias Simon Schwartz Jaume SellarèsAlbert SelvaCándida Lynne SemeraroJavier Serrano Pere Josep Simonet José Ignacio Solano †Roser Solans Pau SortPere SubiranaLluís TilGustavo TolchinskyPedro Antonio ToranJesús Toril Ramon Torné M. Pilar TornosPablo de la TorreM. Assumpció TorrentsFrancisco J. TorresDante Constantino Torres Xavier TrenchsAlfons Trias †Ramon Trias Valentí VallsM. Carme VallsCarmen ValverdeJoaquim VàzquezM. Dolors VegaFrancesc Vidal-Barraquer Miquel A. Vila Jordi Viladoms Ramon Albert Vilalta Miquel VilardellJaume Vilaseca Joan Vilaseca Josep Maria Vinué Joan VinyesÀlvar Vives Dolors Voltas Eudald XalabarderM. Àngels Xalabarder Lluís Antoni YunAntonio YusteEmilio ZahoneroJosep Zambudio

Junta de Govern Assemblea de Compromissaris

1 i 2. Imatges de la sessió de constitució de l’Assemblea de Compromissaris del període 2006-2010,el 21 de març de 2006.

El Col·legi. Òrgans de govern

4Informe Anual 2008Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

ActivitatCol·legial

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

L’homologació del títol de llicenciat en Medicina és, i ha estat sempre, una exigència

per poder exercir com a metge a Espanya per a tots aquells que van fer els estudis de Medicina en un al-tre país. Aquesta homologació és una competència exclusiva del Ministeri d’Educació i s’efectua d’una manera gairebé automàtica si es pot considerar que el títol que exhibeixen és legítim.

Molts dels metges estrangers que han homologat el seu títol de metge aquests darrers anys s’havien format en el seu país com a especialistes, però no-més se’ls ha reconegut el títol d’especialista als pocs que havien superat un examen de coneixements que convocava anualment la Comissió Nacional de cada especialitat. Els resultats d’aquests exàmens han estat pintorescs. En algunes especialitats gairebé cap dels que s’examinava arribava a superar l’examen i, en altres, el nombre d’aprovats era variable, sempre ten-dint a reduït. Paradoxalment molts d’aquests metges estrangers extracomunitaris, majoritàriament provi-nents de països llatinoamericans, exerceixen com a especialistes, tot i no tenir el títol d’especialista ho-mologat, sinó únicament el de llicenciat en Medici-na, gairebé sempre en centres concertats. Són com els mestos de fa uns quants anys, que treballen en el nostre sistema, que els necessita perquè ens falten metges per fer funcionar el nostre sistema sanitari.

Aquesta situació és viscuda pels metges estrangers que treballen com a especialistes com a injusta per diverses raons. Una, i més important, perquè guanyen menys que els seus col·legues espanyols; en part per-què molts no són retribuïts com a especialistes i no tenen dret a carrera professional ni a altres incentius.

Malgrat la crítica que rebien els exàmens d’aptitud per part dels metges estrangers, ningú no s’havia mo-bilitzat per introduir canvis en aquesta reglamentació, que venia d’anys. Tot es remou quan la falta de met-ges fa dir a alguna autoritat sanitària que estan dispo-sats a accelerar l’homologació del títol d’especialista als metges estrangers que contractin en els seus països d’origen. Aquesta manifestació va fer posar els pèls de punta als periodistes i a certs sectors professionals. Com es pot afavorir la concessió del títol d’especialis-ta a uns metges sense acreditar que estan preparats?

Arran d’aquesta circumstància, s’ha iniciat un seguit de manifestacions i de propostes de caràcter legislatiu per aconseguir el reconeixement del títol d’especialista obtingut en un altre país als metges que puguin acredi-tar que la formació que havien rebut és equiparable a la que reben els metges espanyols en el programa MIR, i si els falten coneixements en alguna àrea concreta se’ls donarà l’oportunitat de compensar les mancances.

El projecte de Reial Decret que està preparant el Ministeri de Sanitat està fonamentalment orientat a comprovar si el període de formació en una especi-alitat, efectuat en el país d’origen, és similar o no al que se sotmet a Espanya al que es prepara per a una determinada especialitat. Si falta formació, el decret preveu exigir al sol·licitant de l’homologació un perí-ode suplementari de formació.

Aquest projecte legislatiu no contempla dos aspec-tes essencials: en primer lloc, una prova avaluadora del nivell de competència del sol·licitant, i, en segon lloc, el que s’ha de fer amb els que ja estan treballant a Espanya amb contracte des de fa temps.

El COMB s’ha pronunciat en relació amb aquest projecte de decret en el sentit de reclamar que, a més de la valoració de la documentació aportada, els candidats que vénen del seu país a Espanya amb la voluntat d’exercir com a especialistes se sotmetin a una prova avaluadora, amb possibilitat de repesca, i amb caràcter eliminatori si no se supera el 50 % de la prova, però amb possibilitat de fer formació com-plementària als que superin el 50 % però no arribin a mostrar el nivell exigible.

Els que ja treballen com a especialistes haurien de tenir un tractament especial. Al COMB no tenim constància que el nivell professional dels especialistes estrangers sense títol reconegut, que treballen majori-tàriament en el sector concertat, no sigui bo. Ni reben més queixes ni més reclamacions que els metges au-tòctons. Creiem, per tant, que només caldria valorar la feina feta, amb entrevistes al candidat i als seus com-panys, i als seus responsables assistencials, com seria el cap del servei o la unitat en la qual treballi, valorant la feina que fan cada dia, per equips d’avaluadors de cada comunitat autònoma, nomenats per l’Administració, per a cada especialitat. D’aquesta manera el procés podria ser ràpid, amb garanties de rigor i equanimitat, i permetria que els que es consideressin insuficients en alguna competència o habilitat se sotmetessin a un període de formació complementària.

Per altra banda, creiem que, a més d’un decret que reguli el reconeixement del títol d’especialista a met-ges estrangers, cal redactar un altre decret que perme-ti establir una via extraordinària per concedir el títol als mestos que compleixin a data d’avui els requisits del Reial Decret 1999. Una comissió d’experts hauria d’analitzar el compliment dels requisits formals (temps d’exercici professional i formació) i després seguiria un procés similar al que passarien els metges estrangers: prova i formació complementària si calgués.

Reconeixement o homologació dels títols de metge especialista a metges estrangers extracomunitaris

MIQUEL BRUGUERA,president

Creiem que, a més d’un decret que reguli el reconeixement del títol d’especialista a

metges estrangers, cal redactar un altre decret

que permeti establir una via extraordinària

per concedir el títol als mestos que compleixin a data

d’avui els requisits del Reial Decret 1999. Una

comissió d’experts hauria d’analitzar

el compliment dels requisits formals (temps

d’exercici professional i formació) i després

seguiria un procés similar al que passarien

els metges estrangers: prova i formació

complementària si calgués

Pàgina d’accés al qüestionari sobre l’Estudi de la situació

professional de metges sense títol d’especialista o amb títol

estranger no homologat al web www.comb.cat.

7Informe Anual 2008




El Consell de la Professió recomana la participaciódels metges en els òrgans de govern dels centres sanitaris

La Comissió d’Ordenació de la Professió, del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya,

es va posar en marxa al juliol del 2006. En el seu si es treballen temes considerats rellevants per a la professió mèdica, a proposta de la consellera de Sa-

lut o dels mateixos membres de la Comissió. El resultat d’aquest treball es glossa en un informe final que es passa al conjunt del Consell de la Professió per ser aprovat i es lliura al Departament de Salut. Els anys anteriors es van elaborar informes sobre la manca de metges: La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions (desembre del 2006), i sobre participació: La participació dels metges en la gestió dels centres

sanitaris (octubre del 2007).Durant el 2008 s’han treballat dos temes:

La participació dels metges en els òrgans de govern dels centres sanitaris, amb l’informe final aprovat al plenari del Consell de la Professió al març del 2008, i les relacions entre metges.

Participació dels metges en els òrgans de governdels centres sanitarisA més del que es recomana al document sobre la participa-ció dels metges en la gestió del seu centre de treball, la Co-missió ha volgut reflexionar també sobre la conveniència d’un major compromís dels metges amb les institucions en què treballen i si aquest compromís es veuria potenci-at en el cas que també existís una participació dels metges en els òrgans de govern de les institucions.

Com que es fa palès que hi ha un cert desconeixement entre els metges de què són i per a què serveixen aquests òrgans de govern, el document comença per fer una descripció de la composició i les funcions dels òrgans de govern de les institucions sanitàries del nostre país. L’òrgan de govern (consell d’adminis-tració, consell de govern, consell rector, patronat...) és l’instrument amb què es dota la propietat de la institució per exercir les funcions que li corresponen a cada entitat. El titular d’aquesta pro-pietat pot ser un ajuntament, una mu-tualitat, una fundació privada, un orde religiós, la mateixa Generalitat o una empresa privada. En moltes entitats la

Els metges candidats a ser patrons o consellers haurien de reunir algunes

característiques d’idoneïtat, com ara el coneixement del model sanitari,

l’expertesa professional i l’experiència en funcions de responsabilitat dins o

fora del món sanitari. Es recomana que la presència de metges als òrgans de govern es faci evitant que aquests es

puguin trobar en situació d’un possible confl icte d’interessos

ÀNGELS MARTOS,vocal. Membre del Consell de la

Professió Mèdica de Catalunya

propietat és compartida, per exemple: Generalitat i Ajuntament. La funció fonamental dels òrgans de govern de les institucions sanitàries és facilitar el compliment dels fins d’aquestes institucions, la qual cosa implica, entre altres coses, fixar la missió i vetllar pels valors i els objectius de la institució, garantir la sostenibilitat econòmica, aprovar la memòria anual i la liquidació del seu pressupost, fixar les polítiques estratègiques, aprovar els plans d’inversions relatius a la construcció i remodelació dels centres i nomenar el màxim òrgan executiu (el gerent i l’equip directiu) en qui es delega la gestió directa de la institució, i a qui se li exigeix el rendi-ment de comptes del compliment del pla estratè-gic, amb els seus objectius i prioritats.

A favor de la presència de metges als òrgans de govern hi hauria les següents consideracions: apor-tarien una visió sanitària, i específicament mèdica, als membres del consell rector i contribuirien a determinar més acuradament l’ordre de prioritats al govern de la institució, aportarien la sensibilitat professional dels metges per millorar l’eficiència i garantir el seu compromís amb els valors de la ins-titució i els seus objectius, afavoririen en els gestors actituds de consens en la gestió diària del centre i una definició del seu paper davant l’òrgan de go-vern, i aportarien la seva experiència i el coneixe-ment sobre el funcionament d’altres institucions i organitzacions professionals en les quals hagin tre-ballat o col·laborat.

La incorporació de metges als consells de govern requeriria prèviament la modificació dels estatuts de cada institució, on es defineixen les caracterís-tiques i la composició dels òrgans rectors, i en els quals actualment no es contempla la presència de metges, almenys en tant que representants dels que fan activitat assistencial.

La Comissió d’Ordenació de la Professió recoma-na a totes les institucions sanitàries la presència de metges als seus òrgans rectors, especialment a les institucions en les quals l’Administració hi té un paper majoritari (consorcis) o exclusiu (ICS). Els metges candidats a ser patrons o consellers haurien de reunir algunes característiques d’idoneïtat, com ara el coneixement del model sanitari, l’expertesa professional i l’experiència en funcions de respon-sabilitat dins o fora del món sanitari. Es recomana que la presència de metges als òrgans de govern es faci evitant que aquests es puguin trobar en situa-ció d’un possible conflicte d’interessos.

Relacions entre metgesLes relacions entre els metges de diferents centres, del tot imprescindibles per a una assistència òptima, s’ha treballat durant bona part del 2008. S’ha vol-gut abordar des de dues facetes en nom d’una major claredat: les relacions entre els metges de diferents hospitals (informe final al febrer del 2009) i les rela-cions entre els metges de l’atenció primària i els dels hospitals, en procés de treball actualment.

1. Diario Médico, 4 d’abril de 2008.

2. Gaceta Médica, 24 de març de 2008.

3. Miquel Bruguera, Marina Geli i Patricio Martínez, amb la resta de membres

del Consell de la Professió Mèdicade Catalunya.

Foto: Rafael Martínez Marín,cedida per Diario Médico.

1

2

3

9Informe Anual 2008


Justícia de Catalunya (TSJC), i en diverses sen-tències s’establí que es tractava d’una sèrie de jubilacions forçoses als seixanta-cinc anys que, de manera il·legal, negaven el dret dels professi-onals a continuar al servei actiu fins als setanta anys. Aquesta il·legalitat, segons que establí el Tribunal, es produïa perquè aquestes jubilacions es basaven en unes necessitats d’organització que, segons l’ICS, estaven justificades per un suposat Pla d’Ordenació de Recursos Humans, pla que no existia legalment ja que no complia els requisits formals que estableix la Llei. Fruit d’aquestes resolucions judicials, fou publicat el 16 de juliol de 2008 el vigent PORH de l’ICS, modificat posteriorment en data 9 d’octubre de 2008 respecte a les jubilacions forçoses.

Tenint en compte les conclusions del TSJC, que eren conformes al parer inicial del COMB, i en relació amb un col·lectiu de professionals afectats per les jubilacions forçoses entre l’1 de maig de 2004 i el 17 de juliol de 2008 que en el seu moment no van reclamar contra les esmentades jubilacions, el COMB propulsà la presentació de reclamacions contra l’Adminis-tració demanant indemnitzacions per responsa-bilitat patrimonial a l’ICS. Segons el parer del COMB, tots els metges afectats tenen dret a rebre una indemnització pel greuge comparatiu produït, que es pot quantificar en la diferència que correspondria entre el salari que els pro-fessionals han deixat de percebre i la pensió de jubilació corresponent fins a l’edat de setanta anys, és a dir, amb el dany que l’Administració ha ocasionat als metges jubilats forçosament i que no van reclamar al seu dia.

Actualment aquestes reclamacions ja es troben en mans de l’ICS i en alguns casos ja ha dene-gat el dret dels metges a ser indemnitzats pels perjudicis ocasionats per l’Administració pú-blica. El COMB segueix amb la ferma opinió que encara que l’ICS segueixi negant als pro-fessionals el reconeixement d’aquest dret, s’ha de continuar donant suport als afectats per tal que prossegueixin amb la reclamació en via ju-dicial i se’ls reconegui la indemnització que els pertany.


IGNASI PIDEVALL,director adjunt jurídic

del COMB.Cap de l’Assessoria Jurídica

Tenint en compte les conclusions del Tribunal Superior de Justícia

de Catalunya, i en relació amb un col·lectiu de professionals afectats per

les jubilacions forçoses entre l’1 de maig de 2004 i el 17 de juliol de 2008

que en el seu moment no van reclamar contra les esmentades jubilacions, el

COMB propulsà la presentació de reclamacions contra l’Administració

demanant indemnitzacions per responsabilitat patrimonial a l’ICS

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha fet palesa la seva voluntat de

reivindicar els drets dels professionals afectats per les jubilacions forçoses a l’edat de seixanta-cinc anys, instades per l’Institut Català de la

Salut (ICS), promovent la de-fensa dels professionals enfront de la imposició d’aquestes ju-bilacions, les quals van negar la possibilitat de continuïtat fins als setanta anys de l’exercici mèdic a l’àmbit de l’ICS.

Aquesta sèrie de jubilacions forçoses als seixanta-cinc anys es començaren a promoure per part de l’ICS durant l’any 2004. El COMB s’hi va oposar, basant-se fonamentalment en la inexistència d’un Pla d’Or-denació de Recursos Humans

(PORH) que s’establia legalment com a requi-sit per instar aquestes jubilacions. Conseqüent-ment, el COMB ja determinà que la manca d’aquest instrument –legalment necessari i al-hora essencial per a la planificació– havia de determinar la nul·litat de les resolucions admi-nistratives sobre la referida jubilació forçosa.

Un grup de metges afectats per aquesta me-sura decidí impugnar aquestes resolucions per via judicial. Durant l’any 2008 es resolgueren els recursos presentats davant la Sala del Con-tenciós Administratiu del Tribunal Superior de

El TSJC anul·la la jubilació forçosadels metges de l’ICS als seixanta-cinc anys

222

1. Diario Médico, 6 de febrer de 2008.

2. El Periódico, 17 de juliol de 2008.

3. El Periódico, 18 de juliol de 2008.

3

1

egpbqfdqdp



En l’àmbit de l’Atenció Primària s’atén la major part de la demanda sanitària. L’accessibili-

tat és gairebé infinita, és el punt d’entrada per accedir a la Targeta Sanitària, s’assigna un metge de capçale-ra a cada persona i es pot ser atès el mateix dia com a visita “urgent” (tot i que gran part de les vegades ben lluny queda del que entenem com a urgència mèdica), barrejant-s’hi les presses per ser atesos i no poder esperar l’hora programada normalment, el sentiment subjectiu de malestar del pacient, la buro-cràcia “necessària” (receptes no fetes per l’especialista a l’Hospital del CatSalut, per ex.) i la resolució de la llista d’espera dels circuits de l’especialitzada, però sense oblidar que entre aquests pacients un pot venir realment per una urgència o emergència mèdica.

Parlem de la manca de metges al nostre país, i a Medicina de Família és una de les especialitats on queda palès que el creixement de la població a causa de la immigració, que segur que requerirà la nos-tra atenció (i una atenció que ens exigeix formació i més temps per les diferències culturals), a més de l’envelliment de la població i l’augment de les malal-ties cròniques, no s’ha acompanyat d’un creixement lineal dels metges que serien necessaris.

Analitzant la demografia mèdica, la taxa de metges per 1.000 habitants a Catalunya és més alta que a la resta dels països del nostre entorn. Però aquesta anà-lisi no diferencia especialitats i la relació entre met-ges d’atenció primària i especialistes, segons l’OMS, hauria d’arribar al 60-40, i aquí estem a 30-70.

Un dels problemes per solucionar és l’ús que el ciutadà fa del sistema sanitari, sobretot pel que fa al tema de la freqüentació.

La part on el ciutadà és el “responsable” de fer-ne un “mal” ús, on detectem una dependència excessi-va, s’ha de treballar per facilitar a l’usuari que arribi a nivells d’autocura (evitant donar missatges contra-dictoris des de l’Administració, com consultar “per a tot” el metge).

Però una part important de la freqüentació ve donada per una ineficient organització del sistema sanitari.

La integració de serveis entre hospital i AP és im-prescindible. En alguns àmbits ja hi ha organitza-

cions sanitàries integrals o xarxes sanitàries on els Equips d’AP i els metges de l’Hospital o el CAP treballen conjuntament, amb sistemes d’informació compartits, guies de pràctiques clíniques comunes, protocols terapèutics, sessions periòdiques i, sobre-tot, coneixement mutu.

En altres àmbits, com a Barcelona ciutat, la relació ha estat més difícil, pel fet de pertànyer a proveï-dors diferents, amb sistemes d’informació diferents, o comuns, però inconnexos (e-cap), fins i tot entre els equips d’Atenció Primària veïns, però sobretot jo hi destacaria el desconeixement mutu.

Una de les causes de malestar professional a l’AP és aquesta manca de relació de metge a metge entre els dos àmbits, pel bé del pacient que tractem en comú. Hauria d’estar assegurada la comunicació entre l’hospital i el CAP, amb consultories i mitjans telemàtics. El mateix es podria fer amb els especia-listes i els hospitals privats, establint sinergies.

Un dels altres grans reptes és aconseguir la cohe-sió dels Equips d’Atenció Primària. Escoltem sovint queixes entre els diferents estaments, provocats per les mateixes institucions, quan promouen reorde-nar la demanda i les competències professionals.

La funció i la responsabilitat de cadascú, inferme-ra, treballador social, auxiliar de clínica, adminis-tratiu, està clarament definida, però en les deman-des del pacient a l’AP no sempre hi ha una línia divisòria clara; cada professional pot tenir una for-mació específica o unes aptituds diferents (a partir d’uns mínims i fins al límit del sentit comú... i de la LOPS) i l’organització de cada equip ha de poder ser canviant en el temps en funció de les persones i de la demanda de la població.

La realitat encara és en massa llocs que a la con-sulta mèdica arriba la majoria de la demanda, molta burocràcia i que el temps de què disposem per ges-tionar les agendes és mínim. S’ha intentat, teòri-cament, posar en marxa la gestió compartida de la demanda amb infermeria amb protocols d’actuació comuns, però l’objectiu ha de ser seguir treballant en equip, i no treballar de forma independent. La responsabilitat del metge i el lideratge clínic de l’ac-te mèdic no ha de ser mai posat en dubte.

La burocràcia, mentre calgui fer-la, també l’hem de compartir, com la demanda assistencial. Hem de dotar els sistemes informàtics d’agilitat. El metge as-sumeix la responsabilitat del que es fa, però això no vol dir que la paperassa l’hagi de fer ell (malversació de temps?); avui en dia, amb la informatització, la burocràcia hauria d’estar fora de les consultes, però als nostres centres ha resultat al revés.

Les queixes demanant treballar millor (10 minuts, 25 visites...) haurien d’anar acompanyades de la de-manda de treballar com a professionals, no com a funcionaris, malgrat estar adscrits a un servei pú-blic. Molts de nosaltres volem això, i aquí rau el malestar amb el malentès “compliment de l’hora-ri”. N’hi ha d’altres que potser volen seguir amb les condicions de sempre i dificulten la implantació de nous models.

A dia d’avui la majoria d’equips no permeten gaire innovació. Esperem que amb la implantació del Pla d’Innovació els metges trobem aquestes oportuni-tats de millora.

Situació actualde l’Atenció Primàriaa Catalunya

Una de les causes de malestar professional a l’AP és aquesta manca

de relació de metge a metge entre els dos

àmbits, pel bé del pacient que tractem

en comú. Hauria d’estar assegurada

la comunicació entre l’hospital i el CAP,

amb consultories i mitjans telemàtics. El mateix es podria fer

amb els especialistes i els hospitals privats,

establint sinergies

NÚRIA MARTÍNEZ LEÓN, vocal

1

2

1. Imatge del col·loqui “Atenció Primària. Situació

actual i reptes de futur”, celebrat al COMB

l’11 de juny de 2008.

2. Vicente Ortún, Antoni Sisó, Montserrat Figuerola,

Miquel Vilardell, Francesc Borrell i Dolors Navarro,

a l’acte.

11Informe Anual 2008



Els Equips de Base Associativa (EBA) són una realitat consolidada a Catalunya, gairebé

250.000 ciutadans són atesos per centres d’aten-ció primària autogestionats, en què treballen més de 400 persones, entre les quals hi ha prop de 170 metges, amb una experiència cada cop més sòlida de funcionament i amb uns resultats clínics i de satisfacció molt positius.

Els bons resultats, però, no s’han acompanyat de nous centres i, des de fa anys, s’ha produït una aturada en la inauguració de noves EBA. És per això que el COMB, que des de l’inici ha donat suport a aquestes experiències, vol contribuir a la normalització d’un procés que aporta avantatges tant als professionals com als pacients.

Transferir capacitat de gestió als professionals, donar autonomia als equips i implicar-los també en els resultats és una fórmula d’èxit a l’atenció primària. L’experiència d’altres països i els anys de funcionament de l’autogestió a Catalunya són garantia de bons resultats i permeten pensar rao-nablement que les pors inicials ja haurien d’estar superades; objectivament no existeixen motius tècnics que aconsellin mantenir aquest procés aturat.

De la mateixa manera que, des del COMB, se-guim reclamant que els professionals que volun-

tàriament vulguin assumir riscos en la gestió de l’atenció primària ho puguin fer emparats en les fórmules jurídiques de les societats professionals, també reclamem que tots els proveïdors d’atenció primària millorin les condicions professionals ini-ciant processos de transferència de risc i responsa-bilitat professional.

La decisió de l’ICS d’endegar experiències de descentralització en alguns Equips d’Atenció Pri-mària és una excel·lent notícia. Desitgem, tant a l’ICS com als seus metges, que aquestes experièn-cies tinguin èxit i contribueixin a la millora de la satisfacció de pacients i professionals.

Les valoracions dels ciutadans a través de les enquestes de satisfacció mostren de forma ben palesa que els equips que tenen més autonomia obtenen les millors classificacions, són entitats que transmeten confiança als seus pacients, te-nen instruments per ser flexibles, fan propietari el metge de la seva agenda i s’orienten decididament als ciutadans, que són els seus primers aliats. Amb aquests potents instruments, no ha d’estranyar que els resultats situïn els equips autogestionats en les posicions més capdavanteres de la classifica-ció pel que fa a la satisfacció dels pacients.

Les valoracions dels professionals sanitaris en relació amb el seu grau de satisfacció professional també mostren bons resultats. Ho demostren les enquestes fetes, però també l’anàlisi dels movi-ments del mateixos metges a l’hora de triar el seu lloc de treball.

La satisfacció de poder treballar pel sistema sa-nitari públic amb instruments que milloren l’au-tonomia professional és molt ben valorada pels metges d’atenció primària.

La majoria dels metges de família trien com a opció professional treballar pel sistema sanitari públic i fer-ho amb la màxima garantia laboral que ofereix la condició de funcionari, però gairebé tots volen més autonomia dins de les actuals orga-nitzacions. Queda un grup minoritari de profes-sionals que estan disposats a liderar nous equips sota la fórmula de l’autogestió en una EBA. No seria realista pensar en una generalització del mo-del, però tampoc és creïble frenar les aspiracions professionals dels que tenen capacitació, experi-ència i lideratge per posar en marxa amb èxit nous equips autogestionats.

El professionalisme i els valors que el represen-ten són patrimoni de tots els metges, però tenen la seva màxima capacitat d’expressió en organit-zacions petites governades pels mateixos profes-sionals.

Els professionals hem aportat expertesa, innova-ció, capacitat de lideratge i bons resultats clínics, de satisfacció dels pacients i també dels professio-nals, i ho hem fet amb eficiència.

L’Administració sanitària, que té capacitat per planificar nous equipaments, haurà de prendre decisions després d’analitzar els resultats. La nos-tra contribució com a metges de família ha es-tat demostrar que és possible, que si s’aposta per l’autonomia, la descentralització i l’autogestió no faltaran professionals que assumeixin riscos i ac-ceptin aquesta responsabilitat.

L’experiència de l’autogestió a Catalunya, garantia de bons resultatsJAUME SELLARÈS,

vicesecretari

Transferir capacitat de gestió als professionals,

donar autonomia als equips i implicar-los

també en els resultats és una fórmula d’èxit a l’atenció primària.

L’experiència d’altres països i els anys de

funcionament de l’autogestió

a Catalunya són garantia de bons

resultats i permeten pensar raonablement

que les pors inicials ja haurien

d’estar superades; objectivament no existeixen motius

tècnics que aconsellin mantenir aquest procés

aturat

1. Diario Médico, 7 d’octubre de 2008.

2. Gaceta Médica, 3 de novembre de 2008.

3. Diario Médico, 3 de novembre de 2008.

é

1 2

3



El COMB manté una negociació individualitzada ambles entitats asseguradores sobre els honoraris professionals

L’objectiu d’aquesta negociació ha estat aconseguir que les entitats

d’assegurança lliure (EAL) incrementin els honoraris professionals dels 6.500 metges i metgesses que hi treballen i

apliquin els nous Honoraris Orientatius Recomanats que van ser aprovats, a fi nals de l’any 2007, per l’Assemblea

de Compromissaris del COMB i que són vigents des de l’1 de gener de 2008

RAMON TORNÉ, vocal. President de la Secció

Col·legial d’Assegurança Lliure del COMB

El sector d’Assegurança Lliure a Catalunya representa un volum econòmic de pràcticament

1.000 milions d’euros anuals i més d’1,5 milions d’assegurats.

La major part dels ciutadans i ciutadanes amb una assegurança de salut té una doble cobertura, fet que es manté constant des de fa una dècada.

Això demostra la confiança dels assegurats en l’alt nivell de quali-tat sanitària que els professionals d’aquest sector ofereixen.

Durant l’any 2008, el COMB ha impulsat una negociació indi-vidualitzada amb les entitats as-seguradores. L’objectiu d’aquesta negociació ha estat aconseguir que les entitats d’assegurança lliure (EAL) incrementin els ho-noraris professionals dels 6.500

metges i metgesses que hi treballen i apliquin els nous Honoraris Orientatius Recomanats que van

ser aprovats, a finals de l’any 2007, per l’Assem-blea de Compromissaris del COMB i que són vi-gents des de l’1 de gener de 2008. (Vegeu taula so-bre honoraris.)

Aquests honoraris de referència són els que, d’acord amb el criteri del COMB, han de permetre garantir els nivells de qua-litat assistencial del sector que el ciutadà demana.

En el marc del procés de negociació, des de la Sec-ció Col·legial d’Asseguran-ça Lliure i l’Àrea Professi-onal es demanen també millores en el sistema de facturació únic de lectura informàtica, que perme-tran facilitar la farragosa tasca administrativa que encara efectuen moltes en-titats amb els seus actuals sistemes administratius.

La Secció Col·legial d’Assegurança Lliure ha prioritzat els seus objectius durant l’any 2008: coordi-nació de les seccions col-legials relacionades amb les entitats asseguradores; coordinació d’associacions professionals (Anestèsia, Al·lergologia, Endoscò-pia Digestiva, Pediatria, Cirurgia Maxil·lofacial,

Oftalmologia i Medicina General, entre d’altres); coordinació de les societats científiques i de la Co-missió Assessora d’Assegurança Lliure, i ús de dife-rents canals de difusió: web del COMB, SIC, etc.

Enquesta sobre Assegurança Lliure 2008A través de l’Enquesta d’Assegurança Lliure 2008, s’ha pogut conèixer l’opinió dels metges de Barcelona que treballen de forma privada. L’alta taxa de resposta fa que, any rere any, es consolidin les dades que aquesta enquesta aporta sobre l’exercici professional al sector de les enti-tats asseguradores. L’Enquesta de la Secció Col-legial d’Assegurança Lliure ha estat realitzada per l’Equip d’Investigacions en Organitzacions i Professions del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona.

Dels resultats es desprèn que la gran majoria dels professionals del sector, el 68 %, exerceix en consultori propi (un 68 %, l’any 2005, i un 71,5 %, el 2003); la majoria dels pacients atesos, un 75 %, pertany a companyies d’assegurances; la majoria dels professionals que treballen al sector privat, el 57 %, també ho fa al sector públic; la mitjana de dedicació a la medicina privada és de 24 anys (s’ha incrementat dos anys des de l’any 2005); actualment, els metges dediquen 4,5 hores diàries de mitjana al treball en la medicina priva-da i treballen al sector una mitjana de 3,8 dies la setmana; en el seu exercici privat reben aproxima-dament unes sis consultes telefòniques diàries, el mateix nombre que l’any 2005.

El valor de la medicina privadaDes de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliu-re es defensa la necessitat d’arbitrar mesures que justifiquin un valor de les primes ajustat al nivell de qualitat mèdica demanada pel ciutadà, lluny de la guerra comercial entre entitats que acaben generant les primes insuficients.

El valor de la medicina privada es basa en: la competència per la lliure elecció per part del ciutadà; el temps de visita modulat pel metge; la personalització del servei; un temps d’espera re-duït; un servei administratiu àgil i un alt recanvi tecnològic.El manteniment d’aquest sector no ha de ser a costa de la guerra de preus de les primes, que fi-nalment repercuteixen en els metges i en els cen-tres privats, i que posarien en perill la qualitat del servei.

Vis

ita

co

nsul

tori

Vis

itad

om

icili

, ur

gè

ncia

Vis

ita d

om

icili

, ur

gè

ncia

, fe

stiu

o

ho

rari

noc

turn

Medicina General 24,75 € 37,13 € 49,50 € Pediatria 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cirurgia General 24,75 € 37,13 € 49,50 € Traumatologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Otorinolaringologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Oftalmologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Ginecologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cardiologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Neurologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Tocologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Urologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Dermatologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Aparell Digestiu 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cirurgia Maxil·lofacial 24,75 € 37,13 € 49,50 € Neuropsiquiatria 24,75 € 37,13 € 49,50 € Endocrinologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Al·lergologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Reumatologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Angiologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Estomatologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Pneumologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Geriatria 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cirurgia Pediàtrica 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cirurgia Cardíaca 24,75 € 37,13 € 49,50 € Cirurgia Plàstica-Reparadora 24,75 € 37,13 € 49,50 €

Cirurgia Toràcica 24,75 € 37,13 € 49,50 € Hematologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Medicina Interna 24,75 € 37,13 € 49,50 € Nefrologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Proctologia 24,75 € 37,13 € 49,50 € Rehabilitació 24,75 € 37,13 € 49,50 €

Honoraris orientatius recomanats. Any 2008

Nomenclàtor: 126,2 %. Increment del 30 % per ajudantia a partir del grup GR 04 inclòs

Font: Àrea Professional del COMB.

Ramon Torné, Miquel Bruguera i Marina Geli,en una reunió a la seu col·legial.



Un dels fets més transcendents per al nostre sistema sanitari és el canvi demogràfic. Com hem fet públic siste-

màticament, des de l’any 2005, hem passat de ser un país amb excedent a incorporar metges de l’estranger.

Com tothom sap, les raons d’aquest canvi són múltiples i la més impor-tant està relacionada amb l’organit-zació i la rigidesa del nostre sistema sanitari. En aquest escrit ens cenyi-rem a analitzar què està passant amb l’entrada d’estudiants a les nostres facultats de medicina.

L’any 2008 va ser un any intens pel que fa al debat sobre l’entrada d’es-tudiants a les facultats de medicina i, de fet, l’Administració va regular una important entrada de nous es-tudiants per a l’exercici 2008-09, augmentant places a les universitats existents i autoritzant la creació de

tres facultats noves.En tot cas, sobre això hi ha dues consideracions a fer: una,

no és clar que la creació de noves places vingui acompanya-da de l’increment pressupostari corresponent (una nova plaça formativa val al voltant de 60.000 €), i una altra és que aquest increment de places no repercutirà en canvis sobre la professió i nombre d’especialistes almenys en deu anys, que és el temps que triga un metge a formar-se.

Per acabar-ho de complicar hi ha un altre problema molt im-portant, que és que molts nois i noies del nostre país no poden accedir a la facultat perquè tenen una nota inferior al límit que s’ha fixat. Crec que és important aclarir d’una vegada per sempre quins són els criteris d’entrada per a metges catalans, de la resta de l’Estat i, sobretot, estrangers. Els números són clars a les facultats públiques: el curs 07/08, de 823 alum-nes, 44 (5,3 %) estudiants eren de la Unió Europea; l’exercici 08/09 de 963, 109 (11,3 %) són de la UE.

Com dèiem a l’inici d’aquest escrit, les solucions sobre la manca de metges i els canvis demogràfics depenen de molts factors, entre d’altres, la situació d’accés a les facultats de medicina, però en qualsevol cas les coses no canviaran si no som capaços d’introduir elements de flexibilització a la nostra organització sanitària i a la universitat i, el més important, canvis que permetin la millora de les condicions professio-nals dels metges relacionades amb l’autonomia professional, la flexibilitat laboral i la retribució vinculada a l’activitat i la qualitat del servei prestat.

L’accés dels estudiants a les facultats de medicina

MARC SOLER,director adjunt corporatiu del COMB


La Fundació Galatea i el programa sobre la salut del MIR

Aprendre a fer de metge especialista no consisteix només a assolir la competència en els continguts i les ha-

bilitats tècniques que cada especialitat comporta, sinó tam-bé a adquirir l’equilibri i els recursos personals necessaris per

exercir-los en un entorn real. La re-sidència, com a període formatiu, és un moment fonamental per adquirir models de comportament i actituds professionals que siguin la base per a una bona praxi i un desenvolupament professional saludable.” Aquests dos missatges reflecteixen els resultats de l’Estudi sobre la salut del MIR: Estudi sobre la salut dels residents de Catalunya i la filosofia de les publicacions que, des de la Fundació Galatea, s’han fet respecte d’això: la Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents i el tríptic Què em convé saber ara que començo la residència?, consultables a l’adreça www.fgalatea.org.

Al nostre àmbit la informació sobre la salut dels metges, i concretament dels metges residents, és escassa. La possibilitat de conèixer el nivell d’es-très en aquesta població i determinar la seva relació, tant amb els aspectes de

l’entorn laboral, com amb les situacions individuals, permet de-tectar factors de risc de malestar psicològic, alhora que dissenyar programes d’intervenció orientats a aquest període formatiu.

Durant aquest any, des del COMB hem fet un primer pas que ha de tenir continuïtat els propers anys. Confiem que la recerca

i les intervencions avancin en aquest sen-tit i que aquest avenç sigui paral·lel a la situació dels MIR.

Al nostre àmbit la informació sobre la salut dels metges, i concretament dels

metges residents, és escassa. La possibilitat

de conèixer el nivell d’estrès en aquesta

població i determinar la seva relació, tant

amb els aspectes de l’entorn laboral, com

amb les situacions individuals, permet detectar factors de

risc de malestar psicològic, alhora que

dissenyar programes d’intervenció orientats

a aquest període formatiu

XAVIER BLANCAFORT,vocal

1. Tríptic sobre els MIReditat per la Fundació Galatea.

2. Xavier Blancafort, Eulàlia Masachs,Jaume Padrós, Roser Garcia i Gustavo Tolchinsky, a l’acte de benvinguda als nous col·legiats MIR i de presentació de l’estudi sobre la salut dels metges residents de Catalunya, el 15 de maig de 2008, al COMB.

2

1

“

L’any 2008 va ser un any intens pel que fa al

debat sobre l’entrada d’estudiants a les

facultats de medicina i, de fet, l’Administració

va regular una important entrada de

nous estudiants per a l’exercici 2008-09,

augmentant places a les universitats existents

i autoritzant la creació de tres facultats noves


Les dades del cens col·legial de l’any 2008 són molt reveladores de la situació can-

viant de la professió. Si ja durant anys anteriors s’apuntaven canvis rellevants de fons, com l’en-velliment i la feminització, aquest any es tracta de fenòmens que continuen la seva consolidació. Si l’arribada de metges estrangers era un fet no-table, enguany ha fet un salt quantitatiu de gran

importància. Efectivament, i per primera vegada a la història del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el de metges estran-gers passa a ser el grup més nom-brós de nous col·legiats durant el 2008, per damunt dels col·legiats nascuts a Catalunya o a la resta d’Espanya.

Sense cap mena de dubte, el millor coneixement d’aquesta re-

alitat fa possible prendre mesures que, des de tots els àmbits del Col·legi, permetin atendre millor els seus membres.

Cal tenir en consideració que amb la presentació d’aquestes dades el COMB continua en la seva lí-nia de realitzar un exercici de transparència. Però, sobretot, del que es tracta és de remarcar que, tal i com queda plasmat a l’informe, cal comptar amb el nombre i les característiques dels professionals a l’hora de planificar en salut.

Les dades d’aquest informe es refereixen a les característiques i l’evolució recent del conjunt de col·legiats, a 31 de desembre de 2008.

Edat i gènereEl progressiu envelliment de la professió és ben pa-lès. Atès que les cohorts més nombroses comencen a superar ja la barrera dels 50 anys, el col·lectiu mè-dic patirà un grau d’envelliment molt notable, per-què l’ingrés de metges joves continua condicionat pel numerus clausus establert a les facultats de me-dicina. Així, l’edat mitjana del total de col·legiats és de 48,1 anys, i s’aprecia una notable diferència entre homes (52,4 anys) i dones (43,1 anys).

Pel que fa al gènere, i aquesta és una dada histò-rica, la balança ja està a punt d’inclinar-se cap a la feminització de la professió en conjunt: el nombre de metgesses està a punt de superar el de metges.

Així, els homes, tot i que en conjunt són encara el 53,7 % del total de col·legiats, només són el 35,3 % dels menors de 40 anys. Aquesta feminit-zació entre els menors de 40 anys és menys acusa-da entre els col·legiats estrangers, ja que els homes hi representen el 49,8%.

OrigenDel total de 28.771 col·legiats, 19.153 (el 66,6 %) són nascuts a Catalunya i un 19,2 % (5.532 met-ges) són nascuts a la resta d’Espanya.L’arribada de metges estrangers està sent, sense cap mena de dubte, el fenomen més destacat en la demografia col·legial dels darrers anys. Això es

Activitat col·legial. Demografi a mèdica

BERENGUER CAMPS, cap del Gabinet

d’Estudis Col·legials

El 2008, per primer cop a la història del COMB, els metges nascuts a l’estranger van ser el col·lectiu més nombrós de nous col·legiats, el 56,9 %. Els

col·legiats nascuts a Catalunya varen representar el 29,7 % dels

nous col·legiats, i els nascuts a la resta d’Espanya, el 13,4 %

INFORME sobre demografia col·legial 2008

1.383

85 anys i més

80 a 84 anys

75 a 79 anys

70 a 74 anys

65 a 69 anys

60 a 64 anys

55 a 59 anys

50 a 54 anys

45 a 49 anys

40 a 44 anys

35 a 39 anys

30 a 34 anys

Menysde 30 anys

Homes (15.446 metges. 53,7 %)Mitjana d’edat: 52,4 anys

Dones (13.325 metgesses. 46,3 %)Mitjana d’edat: 43,1 anys

Total col·legiats: 28.771. Mitjana d’edat: 48,1 anys

385

383

514

580

878

1.432

2.118

2.979

1.724

1.239

1.168

663

26

15

46

66

188

495

1.204

2.249

1.704

1.711

1.985

2.166

1.470

3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000

Piràmide d’edat del total de col·legiats

Homes Dones Total

Total de col·legiats menors de 40 anys 35,3 64,7 100

Catalans menors de 40 anys 29,8 70,2 100

Resta d’espanyols menors de 40 anys 36,9 63,1 100

Estrangers menors de 40 anys 49,8 50,2 100

Distribució per gènere i origen dels menors de 40 anys (%)

Dades a 31 de desembre de 2008.Font: Gabinet d’Estudis Col·legials.

Homes Dones TotalTotal de col·legiats 53,7 46,3 100

Nascuts a Catalunya 52,6 47,4 100

Nascuts a la resta d’Espanya 54,2 45,8 100

Nascuts a l’estranger 58,2 41,8 100

Amèrica Llatina i Carib 57,9 42,1 100

UE15+EEE1 52,1 47,9 100

Orient Mitjà 92,7 7,3 100

Àfrica 62,1 37,9 100

Europa de l’Est 39,2 60,8 100

Altres 52,8 47,2 100

Distribució per gènere i origen (%)

1UE 15 + EEE: Unió Europea dels 15 (abans de les ampliacions de 2004 i 2007) + països de l’Espai Econòmic Europeu + Suïssa + Andorra.



va reflectint en l’augment d’aquest col·lectiu, que supera ja el nombre de 4.000 metges (el 14,2 % del total de col·legiats). Aquests són nascuts ma-joritàriament a l’Amèrica Llatina (74,5 % dels es-trangers), tot i que també cal destacar els nascuts a la UE15 (10,3 %).

EvolucióObservar la variació de la col·legiació els darrers deu anys és especialment significatiu. En conjunt, els col·legiats han crescut un 36,3 % entre el 1999 i el 2008. Si considerem, però, el creixement dels nascuts a Catalunya, aquest es limita al 23,2 %, i al 32,9 % entre els nascuts a la resta d’Espanya. Entre els estrangers, en canvi, la variació percentual a l’alça en aquest període és de 190,2 %. Entre els metges estrangers cal destacar el creixement dels nascuts a l’Amèrica Llatina (246,5 %) i el ràpid creixement dels nascuts a l’Europa de l’Est(500 %), tot i que es tracta d’un col·lectiu encara petit en termes absoluts (204 metges).

El 2008, per primer cop a la història del COMB, els metges nascuts a l’estranger van ser el col·lectiu més nombrós de nous col·legiats, el 56,9 %. Els col·legiats nascuts a Catalunya varen representar el 29,7 % dels nous col·legiats, i els nascuts a la resta d’Espanya, el 13,4 %. Durant el 2008, per tant, s’han mantingut les tendències que ja el 2007 es varen assenyalar, d’agudització de les tendències a l’alça de metges estrangers i a la baixa dels nascuts

a Catalunya, mentre que els metges nascuts a la resta d’Espanya continuen en una baixada més tènue.

Durant el 2008, ha continuat la tendència dels darrers anys en què la col·legiació de metges no MIR supera la de metges MIR. Així, entre els nous col·legiats, 611 són MIR, i 797 no. Cal destacar que entre els nous col·legiats MIR, el grup ma-joritari és el dels que han nascut a Catalunya (45,2 %) i, en canvi, entre els nous col·legiats no MIR, el 71,4 % (569 metges) ha nascut a l’estranger.

ConclusionsDurant el 2008, al Col·legi s’han accelerat els tres grans processos de-mogràfics de fons que estan trans-formant la professió:1. La feminització continua amb força i està a punt d’aconseguir ser majoritària.2. L’envelliment de les grans cohorts de metges que ara tenen al voltant de 50 anys està marcant la demografia mèdica a Barcelona, i ho farà de ma-nera molt més accentuada quan aquesta generació s’acosti a l’edat de jubilació.3. L’arribada de metges estrangers ha fet un nou salt quantitatiu durant el 2008. La incògnita és saber si aquest fenomen continuarà durant gaire temps amb la intensitat d’aquests darrers anys.


Durant el 2008, ha continuat la tendència dels darrers anys en què la col·legiació de metges no MIR supera la de metges MIR. Cal destacar que, entre els nous col·legiats MIR, el grup majoritari és el dels que han nascut a Catalunya (45,2 %) i, en canvi, entre els nous col·legiats no MIR, el 71,4 % (569 metges) ha nascut a l’estranger

1999 2008 Variació %

Total de col·legiats 21.116 28.771 36,3

Catalunya 15.544 19.153 23,2

Resta d’Espanya 4.164 5.532 32,9

Conjunt d’estrangers 1.408 4.086 190,2

Amèrica Llatina i Carib 879 3.046 246,5

UE15+EEE 189 420 122,2

Orient Mitjà 189 218 15,3

Àfrica 81 125 53,1

Europa de l’Est 34 204 500,0

Altres 36 73 100,0

Variació de la col·legiacióper lloc de naixement (1999-2008)

80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %20071999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Catalans Conjunt d’estrangers

Resta d’Espanya

2008

38,7 %

71,3 %

67,7 % 61,5 %

59,1 % 51,8 %

47,1 %43,6 %

46,9 %

19,7 % 19,7 %22,6 % 22,4 %

24,6 %

23,8 %

23,9 %19 %

14,6 %

9 %12,6 %

15,9 % 18,5 %23,5 %

29,1 %32,5 % 34,1 %

46,6 %

13,4 %

29,7 %

56,9 %

Evolució de les noves col·legiacions (1999 - 2008)

Absoluts % sobre total % cada subgrup

Col·legiacions MIR

Catalunya 276 19,6 45,2

Resta d’Espanya 103 7,3 16,8

Estranger 232 16,5 38,0

Subtotal 611 43,4 100,0

Col·legiacions no MIR

Catalunya 142 10,1 17,8

Resta d’Espanya 86 6,1 10,8

Estranger 569 40,4 71,4

Subtotal 797 56,6 100,0

Total 1.408 100

Altes col·legials 2008

Distribució per origen

Zona naixement Absoluts %

% sobre estrangers

2008

Catalunya 19.153 66,6

Resta d’Espanya 5.532 19,2

Conjunt d’estrangers 4.086 14,2

Amèrica Llatina i Carib 3.046 10,6 74,5

UE15+EEE 420 1,5 10,3

Orient Mitjà 218 0,8 5,3

Àfrica 125 0,4 3,0

Europa de l’Est 204 0,7 5,0

Altres 73 0,2 1,9

Total 28.771 100,0 100,0



Participació i organització a Medicina,biaix de gènere

Segons el Departament de Salut Pública

de la Facultat de Medicina John

Hopkins de Baltimore, que ha explorat

acuradament el paper de la comunicació

del professional mèdic i les seves

conseqüències en el procés terapèutic, les

metgesses tendeixen a desenvolupar habilitats

comunicatives, àdhuc millors que els homes,

tota vegada que dediquen més temps

a escoltar i oferir recomanacions

i consells preventius als pacients durant les

visites mèdiques

Des de la dècada dels vuitanta del se-gle passat, les dones, dins del seu desenvo-

lupament social i professional, s’han incorporat massivament als estudis de medicina. L’any 2004, les metgesses eren el 47,14 % dels col·legiats del conjunt espanyol, arribant fins al 47,46 % a Catalunya. Tot i que la incorporació de metges d’origen estranger –dels quals els homes són ma-joria– hagi superat el 50 % dels nous col·legiats durant el 2008 al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), les metgesses es mantenen com un 46,3 % dels col·legiats.

Les dones metge treballen fonamentalment dins de l’àmbit de l’assistència clínica, particularment a l’atenció primària, on representen més del 60 % dels professionals de la medicina. Les metgesses participen menys en l’àmbit investigador i molt poc en l’àmbit docent, on no arriben a la cinquena part de tot el personal docent.

Tot i que l’exercici de les metgesses és molt ampli, el seu control sobre el treball i la seva participació en les decisions de la unitat de treball són inferiors en comparació amb els dels metges, com s’asse-nyala a l’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, fet entre 800 professionals catalans. Les diferències pel que fa al control sobre el treball i la participació entre metges i metgesses es constaten en qualsevol àmbit d’exercici de la sanitat pública, inclòs el de l’assis-tència primària, que és el més feminitzat (vegeu gràfic).

Les metgesses participen menys que els metges en els llocs de lideratge clínic dins de les organitza-cions mèdiques i professionals i als comitès d’ètica

assistencial d’àmbit europeu. La infrarepresentació de les metgesses s’ha atribuït a un suposat esperit competitiu i de resolució inferior al dels metges, que s’argumenta amb factors culturals i biològics derivats de la maternitat que els comportaria un compromís amb el treball inferior al que desenvo-lupen els homes, la qual cosa, atesa la llargada de la vida professional –quatre dècades i escaig– no deixa de ser un sospitós estereotip cultural.

Del compromís positiu de les metgesses amb el treball cal esperar la idoneïtat i l’interès en l’aplica-ció de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes, pel que fa a la participació paritària d’homes i dones en comitès assessors i en comissions de decisions clíniques, i més per tal com es tracta d’una llei obligatòria per a les empreses de més de 250 treballadors/es del Sistema Nacional de Salut.

D’altra banda, les metgesses exerceixen amb efi-ciència i eficàcia les tasques assistencials. Segons el Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina John Hopkins de Baltimore, que ha explorat acuradament el paper de la comunicació del professional mèdic i les seves conseqüències en el procés terapèutic, les metgesses tendeixen a desenvolupar habilitats comunicatives, àdhuc mi-llors que els homes, tota vegada que dediquen més temps a escoltar i oferir recomanacions i consells preventius als pacients durant les visites mèdiques. Les millors habilitats comunicatives i el temps de visita més llarg que ofereixen les metgesses als seus malalts, en comparació amb els metges, podria contribuir al fet que les primeres rebin entre tres i quatre vegades menys reclamacions per mala praxi que les que reben els seus col·legues masculins.

En conseqüència, de la feminització de la me-dicina i de l’accés de les facultatives als llocs de lideratge clínic caldria esperar una oportunitat de millora molt positiva en els equips de “cures cen-trats en els malalts”, en particular dels malalts amb patologia crònica, la qual afecta més d’un terç de la població de més de 65 anys i representa el 80 % de les consultes a l’atenció primària i el 60 % en l’atenció hospitalària.

PILAR ARRIZABALAGA,vocal. Coautora de l’informe

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges

i metgesses de Catalunya

Participació en les decisions de la unitat segons el centre de treball i sexe

Font: Estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Fundació Galatea, novembre de 2007.

Centre Atenció Primària

Servei quirúrgic hospital

Servei mèdichospital

Clínica / consulta privada

Altres

Mitj

ana

(IC

95

%)

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

Dones

Homes



Activitat col·legial. Observatori de la Professió

Des de l’Observatori s’han sondejat els temes de més actualitat a la professió durant

l’any 2008 i a partir d’això s’han elaborat diversos informes que han servit a la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona per co-nèixer l’opinió dels metges i endegar accions en funció d’aquesta. A continuació detallem un re-sum d’aquests informes i aprofitem, com sempre, per agrair als membres de l’Observatori la seva col·laboració.

Les dades més recents, facilitades pel Depar-tament de Col·legiacions del COMB, posen de manifest que el nombre de dones col·legiades ha augmentat exponencialment els darrers anys, fins a representar el 45 % del total de metges col-

legiats actualment. Malgrat això, en el nostre entorn laboral la pre-sència d’ambdós gèneres és dife-rent en càrrecs de comandament i en la carrera professional. Per aquest motiu, el primer informe de l’Observatori el 2008 va reco-llir l’opinió dels metges entorn a aquest tema. El 40 % considera que hi ha diferències de gènere en la promoció professional en la me-

dicina i la meitat d’aquest percentatge creu que hi ha discriminació. Les principals causes que s’argumenten són: la major càrrega familiar que assumeix la dona i que ella prioritza sobre la pro-fessió durant uns anys de la seva vida professio-nal, la cultura masclista que encara persisteix en el nostre entorn i el menor interès per part de les dones per la promoció. La majoria està en contra de la discriminació positiva i opina que el COMB hauria d’emprendre accions per millorar aques-ta situació, com ara: 1. Impulsar la presència de dones en la composició dels òrgans de màxima decisió de les institucions sanitàries, mitjançant pactes i acords de col·laboració. 2. Promoure de-cididament mesures de conciliació per a tots els metges, homes i dones. 3. Crear una comissió que vetlli per la igualtat on puguin denunciar-se fets discriminatoris i que tingui capacitat de valoració de mèrits curriculars.

Prescripció d’infermeriaEl Ministeri de Sanitat i Consum va presentar el 2007 el projecte d’ordre pel qual els professi-onals d’infermeria tindran capacitat de prescriu-re determinats productes farmacèutics. Des de l’Observatori de la Professió ens vàrem interessar a conèixer, concretament, l’opinió dels professio-nals sobre aquest projecte d’ordre: la majoria dels metges no hi està d’acord i no hi ha diferències entre AP i Hospital. L’ordenació no es considera necessària i els professionals argumenten que no servirà per millorar l’atenció al pacient, que no hi haurà canvis en la despesa farmacèutica i que es crearà confusió entre la població.

L’Observatori de la Professió ha analitzat l’estat d’opinió dels

metges sobre els temes de més actualitat professional. S’han

plantejat preguntes als membres de l’Observatori en relació amb

la feminització de la professió, la prescripció d’infermeria, les vagues

mèdiques i els metges estrangers

MERCÈ BOTINAS,vocal

JOAQUIM CAMPS,vocal

L’Observatori sondeja l’estat d’opinió dels metges sobre els temes d’actualitat a la professió

Vagues dels metgesEn relació amb la vaga de metges a Barcelona ciu-tat del 12 de febrer del 2008, l’Observatori de la Professió va demanar l’opinió als seus membres sobre les vagues dels metges. El 80 % dels metges creu que amb les vagues s’aconsegueixen millores laborals i professionals, tot i que no siguin gaire importants. Pensen que els ciutadans accepten les vagues mèdiques sempre que durin poc i els serveis mínims siguin suficients. No les consideren manca-des d’ètica, si s’han esgotat altres vies d’enteniment. Els metges pensen que el fet de ser assalariats no els resta professionalitat, però sí que posen en dubte la quantia dels salaris actuals i creuen que el col·lectiu ha d’aconseguir uns salaris de base equiparables amb els d’altres professions de gran responsabilitat.

Metges estrangersEls darrers anys, un bon nombre de metges formats a l’estranger ha vingut a treballar a Catalunya. Si analitzem les dades a partir de l’1 de gener del 2008 fins a l’1 de setembre, els metges estrangers suposen el 52,7 % dels nous col·legiats, el 13,8 % de tots els col·legiats. A l’octubre de 2008 es va sondejar l’opi-nió dels membres de l’Observatori entorn a aquest tema. La majoria dels enquestats no té una opinió negativa sobre els metges estrangers, però creu que el seu nivell de preparació és sovint inferior al dels metges formats aquí. Consideren que els malalts s’estimen més que els visiti un metge d’aquí per la desconfiança que genera la barrera idiomàtica, el desconeixement del sistema i la diferent cultura de malaltia. Es valoraria positivament que el COMB fes cursos de formació d’acollida, promogués un examen de la competència tipus ECOE, edités un manual de la sanitat pública i promogués un perío-de de pràctica previ a l’homologació.

1. Logotip de l’Observatoride la Professió.

2. Imatges del web de l’Observatori de la Professió.

1

2


Activitat col·legial. Normativa

Després d’un procés de reforma condi-cionat per un nou marc legal, el COMB ha

posat al dia els seus Estatuts, la “constitució” de la nostra corporació. Però seria una simplificació excessiva i inexacta pensar que només ens hem adequat a la norma. Ans al contrari, el marc que ha de regular una institució que té també funci-ons públiques ha de poder comptar amb tot allò que la seva pròpia història ha anat configurant, la idiosincràsia, la personalitat d’una professió que en conjunt té arrelades una sèrie de valors i normes que, més enllà d’esdevenir comunes amb la majoria d’ordres, consells o col·legis de met-ges d’arreu, tenen molt a veure amb una manera d’entendre les funcions que tenim els metges de la nostra corporació des de l’experiència acumu-lada durant anys de funcionament.

Així, els nous Estatuts, després d’un llarg pro-cés i amb la participació dels col·legiats, han estat declarats adequats a la legalitat pel Departament de Justícia, han estat publicats al DOGC i han entrat en vigor el 22 de gener de 2009. Aques-tes són les regles del joc que tots ens obliguem a complir.

En el nostre cas, sobretot tractant-se d’una ac-tivitat en què l’interès fonamental és la protecció de la salut, cal fer un esforç perquè aquestes re-gles de joc siguin elaborades i conegudes per tots i cadascun dels col·legiats.

Després de més de vint-i-cinc anys amb unes regles creades en el període postconstitucional –val a dir que prou sòlides–, calia revisar el text estatutari, adequant-lo no ja a uns principis de-mocràtics consolidats al nostre país, no només a la nova llei catalana de col·legis professionals,

sinó també al fruit de l’experiència assolida du-rant un quart de segle per molts dels nostres companys i companyes en les tasques corpora-tives o en les sanitàries, que ens han ensenyat que el rol de representació del Col·legi i la seva influència per millorar les condicions professio-nals s’ha d’acompanyar d’eines que reflecteixin la voluntat de promoure la bona praxi en interès i benefici de la salut dels nostres pacients.

Del llarg detall de modificacions, vull desta-car-ne les més generals i de concepte, com per exemple la voluntat d’explicitar estatutàriament el rol de vigilància i control de l’exercici pro-fessional, que pretenem seguir desenvolupant mitjançant els mecanismes que s’hi regulen, aplicant principalment la idea de la prevenció, o un clar objectiu de rehabilitació professional, fugint, si és el cas, de dogmes únicament sancio-nadors dels quals l’experiència n’ha fet palesa la poca eficàcia.

Els nous Estatuts també posen de manifest el major equilibri en els òrgans de govern per raó de gènere, la major implicació que els col·legiats poden tenir a través dels nous mecanismes de participació que s’hi regulen o la importància de l’assegurament de la responsabilitat civil profes-sional. Aquests Estatuts, combinats amb el Codi de Deontologia de Catalunya, són doncs les nos-tres eines reguladores, que us convido de nou a llegir o rellegir, i que vénen a ser les nostres regles de joc, la pràctica de la mateixa professió i que, amb un sentiment de cohesió grupal o de per-tinença a un grup, el poder públic ens permet autoregular-nos.

Aprofitant, doncs, l’oportunitat i coneixent i complint la nostra normativa professional i orga-nitzativa, fem palès que som capaços de millorar la nostra pràctica professional amb les eines de què ens dotem, les nostres condicions de treball amb la representativitat que s’ha d’exercir i, tam-bé, la nostra qualitat assistencial amb l’esforç de cadascú.

Els nous Estatuts Col·legialsJAUME PADRÓS,

secretari

Del llarg detall de modifi cacions, vull

destacar-ne les més generals i de concepte,

com per exemple la voluntat d’explicitar

estatutàriament el rol de vigilància i

control de l’exercici professional, que pretenem seguir

desenvolupant mitjançant els

mecanismes que s’hi regulen, aplicant principalment la

idea de la prevenció, o un clar objectiu

de rehabilitació professional, fugint,

si és el cas, de dogmes únicament sancionadors dels

quals l’experiència n’ha fet palesa la poca

efi càcia

1. Informació del web www.comb.cat sobre l’entrada en vigor dels nous Estatuts del COMB.

2. Resolució del Departament de Justícia sobre els Estatuts del COMB. DOGC número 5823, de data 22 de desembre de 2008.

2

1



Activitat col·legial. Normativa

En aquests moments coincideixen en el temps dos fets que giren al voltant dels col·legis

professionals i que tenen un caire totalment oposat: els recents suggeriments de la Comisión Nacional de la Competencia qüestionant la col·legiació obli-gatòria, perquè entén que és un obstacle al principi de lliure prestació de serveis, i el naixement i eclosió d’una eina (els registres de societats professionals), que el mateix Estat ha creat i ha posat en mans dels col·legis professionals.

Aquesta coincidència pot semblar paradoxal, però en darrer terme no és ni casual ni irrellevant. Perquè, de fet, demostra que, malgrat tot, l’Estat troba en els col·legis professionals la solució idònia a allò que la societat demana en la prestació dels serveis dels professionals.

A grans trets podríem convenir que allò que la so-cietat demana és que hi hagi qualitat (en el sentit més extens) en la prestació dels serveis professio-nals que rep i que, a més, hi hagi el degut control d’aquesta qualitat.

En el cas concret de l’exercici de la medicina, a aquestes demandes socials s’hi incorpora un doble interès: l’interès públic per la salut dels ciutadans i l’interès dels metges per assolir l’excel·lència de l’exercici professional.

La garantia més directa perquè s’acompleixin les exigències socials i professionals és la plena aplicació del règim deontològic i disciplinari de la professió.

La Llei atorga aquesta funció als col·legis professi-onals i aquest fet constitueix el fonament de l’exi-gència de la col·legiació obligatòria. En les mateixes paraules de la doctrina del Tribunal Constitucional, l’obligatorietat de la col·legiació “es justifica no en atenció als interessos dels professionals, sinó com a garantia dels interessos dels seus destinataris” (Sent. TC d’1/10/1998).

Com sabem, la figura de les societats professionals ha estat concebuda com si fos un professional més. I, per tant, com a tal, també està subjecta en el seu exercici a l’observança de tots els drets i deures que configuren el règim deontològic de la professió. Però qui és l’encarregat de vetllar pel control de les societats professionals i l’aplicació del règim deon-tològic?

És aquí on es fa palès l’interès de l’Estat per donar la resposta justa a la veritable preocupació de la so-cietat en el cas de les societats professionals. L’Estat ha creat l’eina per fer possible el control (els registres de societats professionals), l’ha configurada com d’adscripció obligatòria i, finalment, no l’ha posat en mans de l’Administració local, autonòmica o central, ni tan sols l’ha encarregat als registres mer-cantils, sinó que l’ha lliurat als col·legis professionals (article 8 de la Llei 2/2007 de societats professio-nals).

En aquest context, ens adonem que la inscripció de les societats professionals en el seu registre, lluny de ser solament una càrrega més, es converteix alho-ra en l’eina de vinculació amb el Col·legi, l’acte que permet mostrar la deguda confiança als ciutadans i, sobretot, en el nexe que afavoreix i fomenta la quali-tat i l’excel·lència en l’exercici professional.

El COMB ho ha entès així des d’un principi i no ha estalviat esforços en aquest sentit. El Registre de Societats Professionals del COMB va ser creat per acord de l’Assemblea de Compromissaris de data 11 de desembre de 2007 i va entrar en funcionament al mes de febrer de 2008. Els nous Estatuts Col·legials, publicats al DOGC de 22 de desembre de 2008, estableixen la naturalesa del Registre (art. 59) i la submissió de les societats professionals al règim dis-ciplinari i deontològic (art. 58).

L’eina informàtica ha estat creada pels serveis del mateix Col·legi i està en permanent desenvolupa-ment. Permet la incorporació al registre de les dades necessàries per a l’aplicació del règim col·legial i el règim deontològic, tant a les mateixes societats com el derivat de la seva aplicació als socis professionals, de manera que permetin l’avenç en l’obtenció de la qualitat i l’excel·lència professionals, com també la deguda publicitat a la ciutadania. En aquest sentit, s’analitzen amb cura les circumstàncies de cada so-cietat i, tanmateix, es dóna un suport permanent a totes les societats, que poden consultar gratuïtament al Departament de Col·legiacions i a l’Assessoria Ju-rídica del COMB totes les qüestions que creguin convenients sobre aquest Registre.

Només cal afegir que al COMB s’han enregistrat ja més de 300 societats professionals mèdiques.

El registrede societatsprofessionals

La inscripció de les societats professionals

en el seu registre, lluny de ser solament una càrrega més, es converteix en l’eina

de vinculació amb el Col·legi, l’acte que permet mostrar la

deguda confi ança als ciutadans i, sobretot, en

el nexe que afavoreix i fomenta la qualitat

i l’excel·lència en l’exercici professional

IGNASI PIDEVALL,director adjunt jurídic del COMB.

Cap de l’Assessoria Jurídica

Reglament del Registre de Societats Professionalsdel COMB.


Activitat col·legial. Institucions mèdiques

RICARD GUTIÉRREZ,vicepresident.

Vicepresident de l’OMC

La nova etapa en les relacions institucionals entreel COMB i l’OMC

els nostres ciutadans, fins a intentar aconseguir que els metges i les metgesses puguin exercir en les millors condicions possibles. I això no vol dir només les millors condicions des d’un punt de vista de retribució econòmica –que també– sinó de promoció professional, de formació, de suport tecnològic o de coses aparentment tan simples com tenir espais físics dignes.

I no ens hem d’oblidar d’altres camps, com per exemple el de l’ètica, en un món tan canviant i globalitzat com el nostre, o el de la protecció so-cial dels metges i les seves famílies. Però també s’ha de treballar en la línia d’acostar el Conse-jo als col·legis, s’han de buscar sinèrgies per tal de sumar i no restar i intentar posar el màxim d’imaginació per les vies de participació que cal-gui per tal d’aconseguir aquest acostament.

El meu nomenament –no cal oblidar que és la primera vegada que un metge català és escollit vicepresident del Consejo General de Colegios de Médicos– pot ajudar a la millora en les rela-cions entre el Col·legi de Metges de Barcelona i el Consejo, que en el passat no han estat sem-pre fàcils. Crec que ara comença una nova etapa que ha d’estar marcada per la col·laboració en-tre les dues institucions i per la lleialtat.

Un exemple molt clar d’aquestes noves relaci-ons ha estat la celebració a Barcelona, els pas-sats 14 i 15 de novembre, de l’Assemblea Ge-neral l’OMC d’Espanya, en què van participar, a més dels presidents i els vocals nacionals, la consellera de Salut, Marina Geli, i les principals autoritats sanitàries de Catalunya. La celebra-ció de l’Assemblea, a més, va coincidir amb el III Congrés Nacional del PAIME, que també es va celebrar a Barcelona.

El 2008 també ha estat important en l’àmbit europeu i voldria destacar la meva elecció com a vicepresident de la Unió Europea de Metges Especialistes (UEMS), el passat 10 d’octubre a Copenhaguen. La UEMS, que el 18 d’abril d’aquest any ha celebrat el seu cinquantè ani-versari, té la seu a Brussel·les i va iniciar les seves activitats amb l’harmonització de la for-mació mèdica de postgrau. Actualment, al vol-tant de dos mil especialistes de tots els països participen en les diferents seccions i boards. Més recentment, ha posat en marxa el Consell Europeu d’Acreditació de la Formació Mèdi-ca Continuada, el qual intentarà harmonitzar aquesta formació continuada a Europa. La UEMS també té en aquest moment entre mans l’assessorament en temes tan importants com l’homologació de titulacions, la lliure circulació de professionals o la lliure circulació de paci-ents, entre d’altres.

Espero i desitjo que aquesta nova presència en aquests organismes a Espanya i a Europa pugui ser útil als companys de professió i a la ciutada-nia en general.

Entre els fets més destacables de l’any 2008, al si de l’Organització Mèdica Col-

legial d’Espanya, destacaria la meva elecció com a vicepresident del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España (CGCOME).

Des que es van convocar les eleccions, arran de la dimissió del que era vicepresident, Jesús Aguirre, per haver sortit elegit senador, i un grup de presidents em van proposar que presen-tés la meva candidatura, sempre vaig dir que ho faria si era un candidat de consens de la institu-ció. Efectivament ho vàrem aconseguir i, en les eleccions del 7 de juny, vaig ser candidat únic amb una participació del 90,7 % i un suport del 86,4 %.

Després de molts anys d’experiència professi-onal vaig arribar al càrrec amb l’objectiu clar d’abordar els importants reptes que en aquests moments té la professió mèdica, des d’intentar millorar al màxim i garantir la qualitat assisten-cial o la qualitat de l’atenció mèdica que reben

Un exemple molt clar d’aquestes

noves relacions ha estat la celebració a

Barcelona, els passats 14 i 15 de novembre,

de l’Assemblea General de l’OMC d’Espanya,

en què van participar, a més dels presidents i els vocals nacionals, la consellera de Salut,

Marina Geli, i les principals autoritats

sanitàries de Catalunya

1

32

1. Ricard Gutiérrez, en el moment de ser proclamat vicepresident de l’OMC a les eleccions del 7 de juny de 2008, a la seu del CGCOM. 2. Primera Assemblea General de l’OMC a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona. 3. Serafín Romero, Jaume Padrós, Ricard Gutiérrez, Manuel Carmona i Gustavo Tolchinsky, en l’acte de presentació a la seu de l’OMC d’un estudi de la Fundació Galatea sobre la salut dels MIR.

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

manera coordinada, fomentant les sinergies i mi-nimitzant les discrepàncies.

Això és el que han fet fins ara, amb més o menys encert, el COMB i Metges de Catalunya, i previ-siblement seguiran fent-ho els propers anys. Hi ha molts temes que són responsabilitat de les dues or-ganitzacions i hem d’evitar que es facin públiques actituds o posicions discrepants.

La bona sintonia entre el COMB i el sindicat de metges comença amb la mateixa fundació del sindicat, o potser en podríem dir refundació, quan l’any 2002 es produeix la fusió entre la branca ca-talana del sindicat mèdic existent en tot el territori espanyol, liderada pel doctor Patricio Martínez, amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hos-pital de Catalunya (FAMHOC) dirigida en aquell moment pel doctor Lluís Masferrer, que era una organització molt representativa i força potent dels hospitals de la XHUP. D’aquesta unió sorgeix Metges de Catalunya, presidit pel doctor Masfer-rer, amb el doctor Martínez com a secretari gene-ral. En aquesta fusió va tenir un paper important el president del COMB, que va contribuir a apro-par les postures dels dirigents de les dues organit-zacions, amb la convicció que Catalunya necessita un sindicat professional de metges potent i que els representi a tots. L’excel·lent relació COMB-Met-ges de Catalunya comença en el mateix moment de la constitució de Metges de Catalunya, en un acte solemne en què estan presents membres de la Junta de Govern del COMB, i segueix amb la participació activa i constructiva de membres del sindicat en l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi i en algunes seccions, com la d’hospitals, i fins i tot amb la presència d’un membre de Metges de Catalunya a la Junta de Govern que va sorgir de les eleccions celebrades l’any 2006.

Les magnífiques relacions personals que existien entre els màxims directius del Col·legi i de Metges de Catalunya no s’han estroncat com a conseqüèn-cia de l’anada a Madrid del doctor Martínez com a secretari general de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics i de la prematura mort del doc-tor Masferrer, i s’han refermat amb les persones que actualment lideren Metges de Catalunya, el seu president Albert Tomás i el seu secretari gene-ral Antoni Gallego. Els darrers mesos s’han man-tingut relacions periòdiques entre els presidents i els secretaris de les dues organitzacions, per exa-minar problemes comuns i buscar estratègies que condueixin al millor resultat.

La participació activa de membres del COMB i de Metges de Catalunya en les dues comissions del Consell de la Professió, la Comissió d’Orde-nació de la Professió i la Comissió de l’Exercici Professional, ens hauria de permetre utilitzar aquest instrument per fer arribar recomanacions a l’Administració que haguessin estat consensuades i que ajudessin a millorar les condicions laborals dels metges del nostre país. Malgrat les diferències entre una i altra organització, o justament perquè hi ha diferències, crec que hem de seguir treballant conjuntament, Col·legi i Sindicat, amb lleialtat mútua i en benefici dels metges, cada un des del seu lloc, i amb els seus principis.

El Col·legi de Metges de Barcelona i el sin-dicat Metges de Catalunya són les dues orga-

nitzacions professionals dels metges amb més pes social i polític del nostre país. La seva història és llarga i plena de fets meritoris relacionats amb la defensa dels interessos dels metges. Cada una té objectius i finalitats que els són propis, tot i que alguns d’aquests objectius formen part de les as-piracions de les dues organitzacions i també de la raó de ser de les dues. Els col·legis de metges tenen una obligació principal o essencial, que és la de vetllar per la qualitat tècnica i ètica de l’exercici professional dels metges i donar a la societat ga-ranties de la seva preparació i competència, així com de la seva voluntat de respectar el Codi de Deontologia en la seva pràctica professional. Ob-jectius de segon grau, però també importants, dels col·legis són vetllar pels interessos professionals i personals dels metges, com ara els aspectes relacio-nats amb la protecció de la seva salut, amb la seva defensa jurídica en cas de reclamacions i amb la seva representació davant les autoritats sanitàries. El sindicat de metges, en canvi, s’ocupa fonamen-talment dels problemes laborals dels metges, com són els salaris, les condicions de treball, les promo-cions, els incentius, etc. i, per tant, forma part de la seva competència negociar amb els directius i els comandaments del sistema nacional de salut.

Les dues són organitzacions democràtiques, però es diferencien perquè els electors de les juntes de govern dels col·legis són tots els metges, ja que els col·legis són corporacions a les quals tots els met-ges en exercici han de pertànyer obligatòriament, mentre que als sindicats les eleccions per accedir als càrrecs dirigents es fan només entre els afiliats, ja que són organitzacions de caràcter voluntari. Les aspiracions de les dues organitzacions són comple-mentàries i el més raonable fóra que actuessin de

La participació activa de membres del

COMB i de Metges de Catalunya en les dues comissions del Consell

de la Professió, la Comissió

d’Ordenació de la Professió i la

Comissió de l’Exercici Professional, ens

hauria de permetre utilitzar aquest

instrument per fer arribar recomanacions

a l’Administració que haguessin estat consensuades i que ajudessin a millorar

les condicions laborals dels metges

del nostre país

Diàleg permanent entre el COMBi Metges de CatalunyaMIQUEL BRUGUERA,

president

Jaume Padrós, Albert Tomás, Miquel Bruguera i Antoni Gallego, en una reunió a la seu col·legial.



Activitat col·legial. Àrea de praxi i responsabilitat professional

Els metges de Catalunya tenim un sistema d’assegurament de la responsabilitat professional

(RP) específic, original i molt eficient.Específic perquè és més que una assegurança. És tot

un sistema propi, d’àmbit català, d’informació i de gestió de riscos, que s’ha anat construint al llarg dels anys amb la progressiva incorporació de la pràctica totalitat del sistema sanitari públic i concertat. Hem fet un llarg camí d’integració i de suma d’esforços des de l’any 1984, quan el COMB en solitari va proposar contractar una pòlissa col·lectiva d’assegurança per als metges de Barcelona, fins a aquest 2008 on en el si del mateix sistema de protecció de la RP s’engloben els metges de tot Catalunya a través del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), els hos-pitals públics i concertats, i l’ICS. Un sistema integrat en què metges i institucions disposen de mecanismes comuns per analitzar els sinistres i les denúncies, per negociar les possibles solucions i al final, si cal, defensar els metges i la institució davant dels tribunals. Aques-ta integració evita que les estratègies defensives de les institucions sanitàries i les dels metges puguin xocar i, en conseqüència, evita que es provoquin conflictes entre els metges i les institucions on treballen i millora la seguretat de tots.

És original, perquè a través d’un sistema públic i transparent de contractació (concurs), aconseguim disposar d’una “força de compra” molt superior a la que existeix en altres països, on metges pel seu compte (moltes vegades amb pòlisses individuals i fraccionades) i hospitals individuals (o el sistema regional de salut pel seu compte) contracten les seves pòlisses en condicions molt menys favorables. Aquests sistemes desintegrats han portat a les greus crisis que observem en molts paï-sos en el sistema de protecció de la RC sanitària.

El nostre és un model original perquè gràcies a aques-ta “força” disposem d’un element decisiu per poder liderar l’evolució del sistema: la delegació explícita de la gestió dels casos i denúncies que l’asseguradora (Zu-rich en aquest moment) fa al Servei de Responsabilitat Professional del COMB (SRP). Aquest servei, amb la progressiva especialització dels pèrits i advocats, i amb la informació acumulada durant aquests 25 anys, es converteix en un potent element d’informació i pre-venció de riscos sanitaris.

És eficient perquè, gràcies a aquestes característiques de coordinació, informació, experiències, especialitza-ció i lideratge, hem pogut anar avançant cap a un siste-ma que avui podem considerar modèlic. Modèlic per preu: amb un nivell de costos de prima per al metge in-comparable al dels altres països. Modèlic per resultats: tot i la inevitable tendència a sentències indemnitzatò-ries exageradament elevades, aconseguim resultats ju-dicials excel·lents. Modèlic pel que representa de marc de col·laboració entre metges i Administració pública: el sistema i els seus agents gestors han estat capaços de convèncer els diferents governs de la necessitat, i de la fortalesa, de tenir un model com aquest. Cal dir que

hem obtingut el suport del govern actual, tant de la Conselleria de Sanitat com de la d’Economia.

Durant aquest any 2008, i a cavall del 2007-2008, hem hagut de renovar la pòlissa (pòlisses) del sistema de RP català, que té una vigència de tres anys. L’èxit dels resultats de la renovació es pot mesurar de mane-res diferents: una per la tranquil·litat i la normalitat amb què s’ha fet.

Una altra mesura de l’èxit del procés de renovació és la mesura econòmica (vegeu quadre). Estem sotmesos a una tendència molt potent en què els costos de les indemnitzacions creixen molt ràpidament, tot i la con-tenció en el nombre de denúncies. Creixement que es deu sobretot a la “responsabilitat objectiva”, o el que és el mateix, indemnitzacions sense “culpa” del metge. Gràcies al fet que disposem de sistemes d’informació eficaços sobre un període tan llarg, hem pogut argu-mentar que aquests increments de costos havien de ser suportats proporcionalment més per les institucions (i pel CatSalut en darrer terme) que no pas pels metges. Hem passat de pagar el 51 % de totes les primes de RP del sistema, al 36 %. Això s’ha traduït en el fet que les primes individuals pagades pels metges han pogut ser mantingudes pràcticament al mateix nivell de les de fa tres anys. Hem pogut mantenir els descomptes per als MIR i hem pogut ampliar aquest descompte per als metges de família. Un resultat excel·lent i del qual ens sentim orgullosos.

Però la millor mesura de l’èxit, i d’allò que ens sen-tim més orgullosos, és la consolidació i la continuïtat mateixa del model. Anar integrant i convencent de les seves bondats i avantatges més agents i més responsa-bles: responsables polítics i econòmics del govern i de CatSalut, responsables gerencials d’hospitals i patro-nals i, a més a més, metges perquè s’integrin en aquest sistema de RP, que protegeix els metges, ben cert, però que també, i de manera rigorosa, protegeix el ciutadà i el seu dret a ser indemnitzat. I protegeix el conjunt del sistema sanitari per tal que els seus recursos eco-nòmics, sempre escassos, siguin esmerçats de forma eficient. Tot aquest conjunt de fortaleses i complici-tats és el fonament de la continuïtat i del desenvolu-pament progressiu d’aquest “model català de RP”: un model corporatiu i un model d’èxit per a tots.

El model català de RC, un sistema d’assegurament específic, original i eficient

Els metges hem passat de pagar el 51 % de totes les primes de RP del sistema, al 36 %. Això s’ha traduït en el fet que les primes individuals pagades pels metges han pogut ser mantingudes pràcticament al mateix nivell de les de fa tres anys. Hem pogut mantenir els descomptes per als MIR i hem pogut ampliar aquest descompte per als metges de família. Un resultat excel·lent i del qual ens sentim orgullosos

Període 2005-2007 Període 2008-2011

Cobertura 600.000,00 € 750.000,00 €

Quota trimestral metges

2005 112,00 € 2008 129,00 €

2006 120,00 € 2009 134,16 €

2007 124,00 € 2010

Quota trimestral MIRi metges família (*)

2005 103,00 € 2008 106,29 €

2006 110,00 € 2009 106,68 €

2007 110,00 € 2010

Prima Total CCMC (1) 27.735.000 € 32.641.710 €

Prima Total Model (1) 52.696.500 € 87.199.998 €

JAUME AUBIA,director gerent, CEO

(*) Per al període 2008-2011 els metges de família gaudeixen de descompte.

(1) Informació del plec dels respectius concursos.

Informe Anual 2008Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 23



Un any més, les dades del Servei de Responsa-bilitat Professional (SRP) del CCMC confirmen la contenció de les reclamacions que els últims anys ha experimentat el sector de l’assegurança de RPM: 287 expedients oberts l’exercici 2008, 19 menys que l’anterior (306). Una diferència que, si bé no dóna prou marge perquè l’SRP la valori com la confirmació d’una tendència a la disminució de la freqüència de les demandes, sí que permet que la destaquem com a molt po-sitiva. Més encara quan aquesta dada va asso-ciada a la constatació que el nombre de metges que han patit una reclamació s’ha reduït gairebé d’un 14 % d’un exercici a l’altre (409/2007 i 353/2008).

Insistim que aquesta és una dada que convi-da a l’optimisme perquè, sens dubte, se suma a l’evidència que la gestió dels riscos i les polí-tiques de formació en prevenció de riscos sani-taris i la seguretat clínica avancen en paral·lel a les dels països més desenvolupats. En la mateixa línia, es demostra la responsabilitat i el compro-mís constants de la professió mèdica, els col-legis professionals, les societats científiques i les institucions sanitàries a l’hora d’implementar i adoptar mesures, guies i protocols que afecten la seguretat del pacient. L’SRP del COMB ana-litza, gestiona i tramita els casos de reclamaci-ons contra els metges utilitzant els instruments donats pel mateix contracte d’assegurances, en-tre la companyia, l’Administració i el CCMC, mitjançant unes comissions d’experts que ana-litzen cas per cas i determinen les estratègies de defensa.

Existeix un debat mundial sobre l’estalvi de costos que comporta evitar la demanda judicial, és a dir, és una pràctica de gestió habitual de les companyies asseguradores d’arreu del món i debat permanent –sovint inesgotable– a les agendes sanitàries dels governs, que no acaben de posar-se d’acord en les reformes que cal em-prendre per superar les dificultats de sostenibi-litat que, periòdicament, experimenta el mercat de l’assegurança del risc sanitari, com l’anome-nada malpractice crisis, sorgida als anys setanta als EUA, i afecta, encara, els estats que no han legislat mesures com la limitació dels danys no econòmics, els honoraris dels advocats, la parti-cipació de pèrits únics o la creació de sistemes de mediació o tribunals especials per als casos de dany mèdic. Tot plegat, mesures destinades a superar la crisi del sector, les pujades desmesura-des del risc mèdic, la fugida de les companyies o la proliferació de les “demandes frívoles”.

Sigui com sigui, la situació de l’RPM a Catalunya ha mostrat un comportament que difereix i sembla lluny d’aquesta típica realitat anglosaxona. El –ja reconegut– model català propi de RC ha demostrat la seva viabilitat sos-tinguda des del 1986 fins ara. Pel que fa al >

Durant el primer semestre del 2008 s’han fet les negociacions i gestions per a la reno-

vació de la pòlissa col·lectiva d’assegurança de la responsabilitat professional mèdica (RPM) entre el CatSalut i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), preparant el concurs públic i finalment adjudicant a la companyia d’assegu-

rances Zurich la responsabilitat d’assegurar els metges catalans, renovada per tres anys i que ha entrat en vigor l’1 de juliol de 2008. Alhora, s’ha signat el traspàs a aquesta asseguradora per a la cobertura addicional de la sinistralitat excedent sobre els riscos assumits pels prene-dors de les assegurances de Res-ponsabilitat Civil contractades amb la companyia asseguradora Winterthur en el període 1993-2001/03, Run-Off Winterthur, gestionades per a la Comunitat

de Béns des de l’any 2002. Amb aquesta operació, Zurich assumeix el risc de la totalitat dels sinistres i no varia la direcció de la gestió, encomanada al Servei de Responsabilitat Professional (SRP).

L’Àrea de Praxi confirma la contencióde reclamacions de responsabilitat professional mèdica

JOSEP ARIMANY,director del Servei

de Responsabilitat Professional

El model català propi de RC ha demostrat la seva viabilitat sostinguda

des del 1986 fi ns ara. Sembla que aquest any s’ha iniciat un nou i molt remarcable aspecte en el

funcionament de l’SRP: l’activitat de litigi s’ha reduït d’un 38 % en

comparació amb l’any anterior, ja que gairebé un 62 % (177) de les

reclamacions de l’any 2008 ha seguit la via extrajudicial; un 23 % (67) ha

optat per la via judicial penal, i només el 15 % (43) per la demanda civil

Font: Àrea de Praxi. COMB.

Classificació de les reclamacions

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Extra-j 65 64 61 54 80 85 81 85 91 115 85 101 25 123 103 123 127 128 177 Judicials 154 225 180 193 186 217 229 211 197 208 185 155 174 200 157 178 133 178 110 No RP 14 16 11 4 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

250

200

150

100

50

0

Incidència relativa al període 1990-2008

Nombre de reclamacions i metges implicats en reclamacions

500

400

300

200

100

0

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Metges Expedients

Incidència relativa al COMB. Període 1990-2008

329319 264

320 350 324

409316438

328 337348

418 414368 359

415

270256

199

301 260306

233305

252 251 266303 310

296288

323323

412353

287260



< futur, sembla que aquest any s’ha iniciat un nou i molt remarcable aspecte en el funciona-ment de l’SRP: l’activitat de litigi s’ha reduït d’un 38 % en comparació amb l’any anterior, ja que gairebé un 62 % (177) de les reclamacions de l’any 2008 ha seguit la via extrajudicial; un 23 % (67) ha optat per la via judicial penal, i només el 15 % (43) per la demanda civil, mante-nint un nivell similar, mentre que, en compara-ció, les demandes penals s’han reduït gairebé 13 punts en comparació amb el 2007 (119/39 %).

L’anàlisi de les xifres confirma una tendència a la reclamació extrajudicial, on la tasca de media-ció és clau, argumentant les situacions des de la perspectiva tècnica i resolent els casos en què no existeix cap tipus de defensa.

Finalment, hem constatat que –els últims anys i cada cop més– s’imposa la doctrina jurispru-dencial de sentenciar amb una condemna per defecte d’informació o manca del DCI (docu-ment de consentiment informat). Aquest any, també, ens ha semblat que calia –complint amb la tasca de formació, divulgació i prevenció que té encomanada l’SRP– incidir en aquest aspecte de la pràctica mèdica actualitzant el Professió so-bre el DCI, redactat i publicat pel COMB l’any 1999, que ha esdevingut la primera guia pu-blicada a l’Estat respecte d’això. Enguany, hem elaborat el Quaderns de la Bona Praxi núm. 25 sobre “El consentiment informat, la presa de la decisió informada del pacient”, una actualitza-ció que recull la nova legislació sobre l’autono-mia del pacient i la documentació clínica, així com els diferents elements i tots els aspectes que intervenen en la informació al pacient.


Atenció del COMB als metges agredits en el lloc de treball

Des del 2004, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya té contractada una assegurança de caràcter col·lectiu per atendre els

professionals agredits a la feina que volen denunciar els fets. D’aleshores ençà, el nombre de metges i metgesses agredits a la feina que s’han acollit a aquest dret a través de l’Àrea de Praxi ha disminuït de manera progressi-

va. De la xifra inicial de gairebé 100 casos hem passat a 30 en tot el 2008. Aquesta davallada, com ja hem explicat en publicacions prèvies, es deu en part al fet que els centres de treball gestionen internament els casos i aquests ja no arriben al COMB. Això no vol dir ni de bon tros que hi hagi hagut una baixada en la inci-dència d’aquests casos.

El darrer any, el COMB s’ha preocupat per veure quina atenció havien rebut els companys i les companyes que s’han adreçat a l’Àrea de Praxi per així millorar-la tant com sigui possi-ble. Es va realitzar una enquesta per conèixer de primera mà l’experiència dels afectats en el procés que va des de l’agressió fins a la resolu-

ció judicial, passant per la denúncia. Tot i que l’enquesta no se centrava en les qüestions jurídiques, sí que volíem conèixer la percepció del col-legiat.

El perfil de professional atès majoritàriament a l’Àrea de Praxi és el d’una metgessa jove (24-35 anys) que treballa a l’atenció primària o a urgències hospitalàries. Gairebé una cinquena part dels companys atesos no sabia què havia de fer després d’haver patit l’agressió.

Aquest estudi ens permet identificar els punts forts i els que requereixen una reflexió per millorar l’atenció que donem als col·legiats que han patit una agressió. Estem parlant de millorar l’accessibilitat i la informació de què cal disposar en els moments immediatament posteriors a l’agressió, quan es planteja posar una denúncia, comunicar-la al centre i resoldre les qüestions de caire burocràtic que pugui implicar aquesta acció.

També cal que ens plantegem la necessitat de fer difusió del servei als col·lectius més afectats. L’enquesta detecta també que els professionals de l’atenció primària i els que han patit una agressió física són els metges que manifesten menys satisfacció amb el resultat del procés.

El perfi l del professional atès majoritàriament

a l’Àrea de Praxi és el d’una metgessa

jove (24-35 anys) que treballa a l’atenció

primària o a urgències hospitalàries. Gairebé

una cinquena part dels companys atesos no

sabia què havia de fer després d’haver patit

l’agressió

GUSTAVO TOLCHINSKY, vocal

Enquesta a metges atesos a l’Àrea de Praxi. Nombre de respostes


Dones Homes80

60

40

20

0

Total (77) Més de 65 anys (1) 51-65 anys (21) 36-50 anys (37) 24-35 anys (18)

1

49

28 12

9

21

16162

Distribució per edats i sexes


0 50 100 150 200

177

67

PenalsExtrajudicials

Sinistres COMB 2008

43

Civils


El programa de protecció social del COMB posa en marxa un pla d’ajuts socials i econòmics per a metges

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

L’any 2008 ha estat molt important per consolidar les bases del funcionament del

Programa de Protecció Social (PPS): la cohesió de l’equip de treball, l’establiment de circuits i processos, i la creació de protocols d’actuació. També ha estat, però, un període en el qual s’ha pogut constatar el nombre i la complexitat de si-

tuacions a atendre al voltant de les conjuntures i les necessitats socials dels metges i de les seves famílies. En aquest sentit, cal destacar l’atenció a 111 usuaris, dels quals 62 han estat metges i 49 familiars de metges. La ma-joria d’aquests usuaris han estat persones més grans de setanta anys, tot i que també és consi-derable el nombre de persones

menors d’aquesta edat ateses, el que posa en evi-dència la utilitat del PPS per a metges joves.

Una iniciativa recent com el PPS requereix ser coneguda pel conjunt de la col·legiació i les seves famílies. Aquesta ha estat una peça clau al llarg del 2008. En aquest sentit, cal destacar la posa-

da en marxa del web propi del PPS, un web que no solament vol tenir una vocació d’ajuda per als col·legiats i les seves famílies, sinó que vol fer-ho des de propostes molt dinàmiques i interactives.

Són molts els serveis inclosos a la Cartera de Serveis del Programa de Protecció Social que sor-geixen dels acords de col·laboració signats entre el COMB i diferents entitats proveïdores de pres-tigi en el sector d’atenció social i sociosanitària. En tots aquests acords de col·laboració es fa èm-fasi en la qualitat de l’atenció i en unes condici-ons econòmiques preferents per als metges i les seves famílies.

Ajuts socials i econòmicsEl darrer trimestre del 2008 va ser el moment escollit per a la posada en marxa d’un conjunt d’ajuts socials i econòmics complementaris a l’acció del programa mitjançant la seva cartera de serveis i la seva atenció social. L’accés a aquest conjunt d’ajuts segueix unes condicions i s’emmarquen en tres eixos:

1. Per a la millora de la qualitat de vida en situació de dependència. >

ANTONI CALVO,director del Programa

de Protecció Social

Cal destacar la bona acollida que han tingut els ajuts adreçats a millorar

la conciliació de la vida familiar i laboral de molts metges i metgesses. En aquest sentit, el suport econòmic

per naixement, adopció d’un fi ll o acolliment d’un infant, juntament amb

el servei de cangur, han sumat més del 90 % dels ajuts de l’any 2008

Font: Programa de Protecció Social. COMB.

0 10 20 30 40 50 60 70

49

62Familiar demetge

Metge

Atenció social a metges i familiars del COMB al llarg del 2008

%

Atenciódependència

Suport econòmic puntual 1,75

Suport al cuidador principal 1,75

Suport econòmic adaptació llar 0

Conciliació vida familiar i professional

Servei cangur per a fi lls fi ns a 6 anys 7,02

Suport econòmic per nadó 89,48

Total 100

Sol·licituds d’ajuts socials i econòmics. 2008

0 10 20 30 40

91-100

81-90

71-80

61-70

45-60

> 44

3

32

34

15

20

7

Usuari Edat



L’atenció i la protecció socialdels metges i de les seves famílies

L’atenció i la protecció social dels metges i les seves famílies han estat al llarg del temps una preocupació i un objectiu del nostre col-

lectiu professional. En són una mostra les diferents prestacions que desen-volupa des de fa molt de temps l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) mitjançant la Fundación Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipe de Asturias.

La Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb el vistiplau de la seva Assemblea de Compromissaris, es va proposar, ara ja fa més d’un any, fer un pas més i endegar una iniciativa, el Programa de Protecció So-cial (PPS), que precisament pogués afrontar els nous reptes que sorgeixen dels canvis en la societat i en la professió. La iniciativa se centra especial-ment en els aspectes que fan referència a l’envelliment de la població de metges i metgesses, en el que podríem anomenar “procés de feminització” del col·lectiu de professionals de la medicina i en l’increment significatiu de metges i metgesses nascuts i formats a l’estranger en la pràctica profes-sional a casa nostra.

Avui podem dir amb satisfacció que no solament s’han posat les bases d’aquest PPS, sinó que ja podem començar a parlar d’una trajectòria prou important i interessant pel que fa a l’atenció de situacions i necessitats

socials dels metges del COMB i llurs famílies. Actualment la xifra de casos atesos s’acosta als 150 i la complexitat d’alguns d’aquests activa tots els dispositius propis, a més dels sistemes públics de protecció social, en els quals és clau la tasca que desenvolupen els professionals del treball social del Col·legi.

Pel que fa a l’atenció directa que acabem d’esmentar, el COMB va determinar posar a disposició de la col·legiació un conjunt d’ajuts socials i econòmics directes que servissin d’ei-nes per fer front a situacions de dependència, vinculades a la conciliació de la vida familiar i professional i a la formació en matèria de pro-

tecció social. Certament, aquests ajuts estan contribuint a millorar la quali-tat de vida de l’anomenada “població COMB”, és a dir, metges i metgesses, els seus cònjuges i els seus familiars en primer grau per dalt i per baix, tots ells candidats a la recepció de l’atenció i els ajuts vigents.

Vull fer esment d’un element més que pot contribuir a precisar més en-cara “el diagnòstic” de la situació i les necessitats socials dels metges i les seves famílies. Em refereixo als resultats obtinguts en els dos estudis que, respecte d’això, han desenvolupat el PPS i la Fundació Galatea. Un dels estudis està adreçat als metges i les metgesses més grans de 65 anys i, l’altre, als menors de 65 anys.

Aquests resultats posen en evidència que hi ha metges i familiars d’aquests que requereixen suport i ens situen en una mena de mapa de necessitats a les quals es vol fer front d’una manera encara més decidida adaptant el catàleg de serveis emprat fins ara.

Hi ha aproximadament un 10 % de metges més grans de 65 anys amb problemes de dependència i un 13 % dels seus familiars en la mateixa si-tuació. Hi ha també un 10 % de metges que viuen sols i un petit nombre d’aquests amb ingressos limitats.

Dels metges menors de 65 anys, n’hi ha un 25 % que té familiars directes que necessiten algun tipus d’ajut o suport i, d’aquests, un 41 % té com a cuidador principal un familiar.

En definitiva, com dèiem, aquestes dades ens situen en un escenari molt més concret des del qual cal confegir les millors respostes a les necessitats socials dels nostres companys metges i llurs famílies.

Hi ha aproximadament un 10 % de metges

més grans de 65 anys amb problemes de

dependència i un 13 %dels seus familiars en

la mateixa situació. Hi ha també un 10 % de metges que viuen sols i un petit nombre

d’aquests amb ingressos limitats

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

MIQUEL VILARDELL, vicepresident

< · Ajut econòmic puntual. Per tal d’afrontar les primeres despeses que la situació de dependència genera. · Servei d’atenció domiciliària. Ajut en la presta-ció de serveis d’atenció en el domicili.· Servei de teleassistència. Amb la instal·lació de l’aparell i el seu funcionament al domicili.· Adaptació de la llar. Ajut econòmic puntual per a l’adaptació o adquisició de materials per a la llar en situacions de mobilitat reduïda.· Préstec en condicions molt avantatjoses. Per tal d’afrontar les despeses d’alguna de les situacions relacionades amb la dependència.· Ajut al cuidador. Suport a la persona que té cura dels familiars, amb una compensació que permeti un descans.2. Per a la conciliació de la vida familiar i labo-ral.· Naixement, adopció o acolliment. Ajut econò-mic puntual pel naixement o adopció d’un fi ll o l’acolliment d’un infant durant l’any 2008.· Servei de cangur. Per a la cura dels fi lls fi ns als sis anys.3. Per a una formació permanent.· Descompte en el cost de les accions formatives del Programa de Protecció Social.

Actualment, el COMB ha posat en funciona-ment el Curs de preparació per a la jubilació.

Cal destacar la bona acollida que han tingut els ajuts adreçats a millorar la conciliació de la vida familiar i laboral de molts metges i metgesses. En aquest sentit, el suport econòmic per naixement, adopció d’un fi ll o acolliment d’un infant, jun-tament amb el servei cangur, han sumat més del 90 % dels ajuts de l’any 2008.

1

2

1 i 2. Imatges del web del Programa de Protecció Socialdel COMB a www.comb.cat.


Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

L’any 2008 ha estat un any rodó per al PAIMM, en primer lloc, perquè s’han acomplert els seus

primers deu anys d’existència i el balanç general sem-bla ser molt positiu. En segon lloc, perquè a la resta d’Espanya el programa s’ha estès i consolidat quasi totalment i tots els COM que l’han creat i desenvo-lupat segons el nostre model n’estan molt satisfets. En tercer lloc, perquè en l’àmbit internacional el progra-

ma PAIMM està plenament reconegut i valorat en tot el seu recorregut. I, finalment, perquè a finals del mes de novembre es va acomplir el primer any del canvi d’emplaçament de la Uni-tat Clínica del PAIMM-RETORN a la Clínica Galatea, amb tot el que això ha representat de millora del confort dels serveis.

Com a mostra del que s’ha dit, coincidint amb la celebració dels deu primers anys del PAIMM, del 12 al 14 de novembre de 2008 el COMB va organitzar amb gran èxit de partici-pants i bon nivell de les presentacions, conjun-tament amb l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya i la Fundació Galatea, el III Con-greso Nacional PAIME, que va comptar amb l’assistència de representants de tots els COM

i PAIME d’Espanya. Igualment, la Fundació Gala-tea amb el seu president al capdavant, va tenir un paper molt destacat en la International Conference on Doctors’ Health Matters organitzada a Londres del 17 al 19 de novembre conjuntament per les asso-

ciacions mèdiques britànica, americana i canadenca, on van presentar sis pòsters i tres ponències, a banda de la intervenció del doctor Jaume Padrós en la sessió inaugural.

Estudi transversalPrecisament amb motiu d’aquests deu anys i d’aquests actes científics d’àmbit estatal i internacional, al mes de setembre, el PAIMM va acabar un estudi trans-versal dels pacients que s’estaven atenent al programa en aquell moment. Aquest estudi s’ha fet també per poder-lo comparar amb un de semblant que es va fer l’any 2002 amb motiu del I Congreso Nacional PAIME del 2003 celebrat a Còrdova. Pel seu interès, reproduïm ara tres dels principals resultats d’aquests estudis per comentar-los.

Tal i com es pot apreciar a la taula 1 la via d’accés al programa més utilitzada és la voluntària (sumant la induïda i l’espontània) amb uns percentatges sobre el total del 89 % el 2002 i del 95% el 2008. Si filem més prim, veiem que la via voluntària espontània s’ha incrementat en 15 punts des del 2002 fins al 2008. En canvi, la via voluntària induïda ha baixat 9 punts entre ambdós estudis. Aquests canvis podrien ser de-guts a l’increment de la confiança que el col·lectiu mèdic ha posat en el programa.

A la taula 2 es comparen les situacions dels pacients en el programa en el moment de fer els dos estudis, el 2002 i el 2008. Com es pot apreciar, aquí l’evo-lució de la població atesa ha jugat un paper molt important, perquè durant aquest període de temps s’ha incrementat molt. Enguany, després de deu anys d’activitat i amb quasi 1.500 casos atesos, molts d’ells s’han pogut donar d’alta, mentre que l’any 2002, feia tan sols quatre anys que s’havia començat el progra-ma. També hi ha hagut molts més abandonaments que, a causa del funcionament del programa, es pot dir que no són de risc. Aquests dos fets, fan que el percentatge de casos actius sigui actualment molt més baix que l’any 2002.

Finalment, a la taula 3 podem veure l’evolució de la situació laboral dels pacients atesos en el programa, que és un dels indicadors més rellevants del seu èxit. Si el 2002, un 73 % estava treballant, l’any 2008 ho feia un 83 %. El percentatge de casos en baixa laboral s’ha reduït en 9 punts, segurament també per l’efecte dels sis anys transcorreguts entre un estudi i l’altre i el recorregut des de la creació del programa, de tres a quatre anys en un estudi i de deu anys en l’altre.

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malaltpresenta els resultats de deu anys d’activitat

Amb motiu de la celebració dels deu primers anys

del PAIMM, el COMB va organitzar amb gran èxit

de participants i bon nivell de les presentacions,

conjuntament amb l’Organització Mèdica

Col·legial i la Fundació Galatea, el III Congreso Nacional PAIME, que va

comptar amb l’assistència de representants de tots els

COM i PAIME d’Espanya

ANTONI ARTEMAN, gerent de la Fundació Galatea

1 Vies d’accés al PAIMM

2002 2008 Dif.Vies d’accés % %Per denúncia 3 1 -2Comunicació confidencial 8 4 -4Voluntària induïda 20 11 -9Voluntària espontània 69 84 +15Total 100 100 --

2002 2008 Dif.Situació en el programa % %Casos actius 64 31 -33Altes per guariment 12 27 +15Altes amb seguiment 11 18 +7Derivats 7 6 -1Abandonaments 6 18 +12Total 100 100 --

2002 2008 Dif.Situació laboral % %Treballen 73 83 +10Baixa laboral 16 7 -9Incapacitat 5 4 -1A l’atur 4 4 0Jubilat 2 2 0Total 100 100 --

Estudis transversals sobre el PAIMM. Diferències 2002-2008

Evolució dades generals PAIMM 1998-2008

Font: Fundació Galatea. Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt

2 Situació en el programa 3 Situació laboral

Activitat del Servei d’Acollida del PAIMM 1998

-07

2007

2008

2008

%

Dif.

%

2007

-08

Tota

l 19

98-0

8

Nombre de casos 1.204 173 154 100 -10,98 1.358Vies d’accés Demanda voluntària 1.131 170 154 100 -9 1.285 Comunicació confid. 59 2 0 0 -100 59 Denúncia 14 1 0 0 -100 14Tipus problema Problemes psíquics 802 129 113 73,4 -12 915 Cond. addictiva alcohol 263 34 25 16,2 -26 288 Cond. addict. altres drog. 139 10 16 10,4 60 155 Procedència Catalunya 978 146 128 83,81 -12,3 1.106 Resta Espanya 223 26 25 16,2 -3,8 248 Europa 3 1 1 1 0 4 Total 1.204 173 154 100 -11 1.358Edat mitjana 41 - 50 41 - 50 46-55 41 - 50Gènere Homes 701 84 82 53 -2 783 Dones 503 89 72 47 -19 575Assist. psiquiàtrica particular 42 1 1 0 43Contr. Terapèutics Nombre de contractes 107 10 8 -20 115

Nombre de pacients 63 3 3 0 66Taxa de CT 8,89 5,78 5,19 -10 8,47



Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

La darrera prova d’aquest reconeixement

internacional del PAIMM i de la

Fundació Galatea és l’acceptació per part

dels experts que la iniciativa catalana és, probablement, l’oferta més completa existent

a favor de la salut dels metges, salvant

les distàncies i les comparacions entre les diferents organitzacions

La tardor del 2008 van acomplir-se deu anys de la posada en marxa del Programa d’Atenció

Integral al Metge Malalt (PAIMM), una iniciativa del nostre Col·legi i que ben aviat va aconseguir la complicitat del Departament de Salut, dels altres col·legis de metges catalans i, posteriorment, de la majoria de col·legis i Administracions sanitàries de la resta de l’Estat.

La raó de ser del programa, ara més vigent que mai, era disposar d’un instrument per poder aten-dre metges amb problemes psíquics i/o conductes addictives que poguessin interferir en una correcta pràctica professional. Es pretenia disposar d’una eina que fes possible complir amb dues funcions bàsiques de la nostra corporació: d’una banda, ga-rantir una bona praxi assistencial i, de l’altra, aju-dar el metge malalt a superar la malaltia i la seva rehabilitació.

L’objectivitat de les xifres no deixa lloc a dubtes. Inspirat en l’experiència de canadencs i nord-ame-ricans, el PAIMM ha estat un gran encert, tant pel que fa a la intervenció col·legial, com al dispositiu assistencial (professionals altament especialitzats, unitats ambulatòria i d’ingrés específiques, etc.), i més de 1.300 metges atesos, amb un grau de reha-

bilitació molt alt i amb 115 contractes terapèuti-ques de control col·legial signats.

L’any 2000 la nostra experiència va contribuir que es posés en marxa un programa de similars característiques per al col·lectiu d’infermeria, el RETORN, que, aprofitant el mateix dispositiu as-sistencial, està aconseguint resultats semblants.

Alhora, el PAIMM s’ha anat estenent progressi-vament al conjunt de comunitats autònomes, amb desigual funcionament, però amb un important reconeixement professional i social.

Amb motiu d’aquesta efemèride, el COMB, conjuntament amb la Fundació Galatea, va ser l’encarregat d’organitzar el III Congreso Naci-onal PAIME, que es va celebrar al novembre a Barcelona amb més de 250 experts de programes sobre la salut dels metges provinents de la resta de l’Estat, com també alguns observadors (de l’Argentina i de França) i experts del Regne Unit, Noruega, Suècia, els EUA i Canadà. Sota el lema “Del metge malalt a la salut del metge” es van presentar diverses ponències, es van celebrar tau-les de debat i es van dictar conferències que van permetre fer una avaluació del camí recorregut i dissenyar una aposta de treball futur, en la qual el COMB, el PAIMM i la Fundació Galatea esdeve-nen no sols els motors i els líders a Espanya, sinó arreu del món.

És una mostra de la internacionalització del PAIMM i de les altres iniciatives de la Fundació Galatea el fet que la nostra experiència està esdeve-nint una referència per a diversos països que volen iniciar la implementació d’un programa semblant (l’Ordre Mèdica francesa, la Confederació dels metges brasilers, l’Ordre Mèdica de Portugal o el Col·legi de Metges de Buenos Aires, per posar uns exemples), però també per a d’altres que, com els EUA o el Canadà, fa anys que disposen de progra-mes similars.

La darrera prova d’aquest reconeixement inter-nacional del PAIMM i de la Fundació Galatea és l’acceptació per part dels experts que la iniciativa catalana és, probablement, l’oferta més completa existent a favor de la salut dels metges, salvant les distàncies i les comparacions entre les diferents or-ganitzacions.

Així, la British Medical Association, conjun-tament amb l’American Medical Association i la Canadian Medical Association, va organitzar al novembre passat a Londres la International Confe-rence on Doctors’ Health, la reunió més important d’àmbit internacional, on la Fundació Galatea, a banda de ser la delegació que va presentar més po-nències, va tenir l’honor de ser l’única convidada a intervenir en la sessió inaugural, juntament amb les institucions organitzadores.

La nostra iniciativa més genuïnament col·legial gaudeix de bona salut. És apreciada i valorada pels metges, pels experts, per l’Administració que hi dóna suport i per la societat i és prestigiada arreu. Sentim-nos-en orgullosos.

Deu anys del PAIMM: objectius acomplerts i reconeixementinternacional

JAUME PADRÓS,secretari. President

de la Fundació Galatea

1 i 2. Jaume Padrós, adreçant-se a la sessió plenària de la International Conference on Doctors’ Health,a Londres.

3 i 4. Jaume Padrós, Miquel Bruguera, Marina Geli, Isacio Siguero i Antoni Gual, a l’acte inaugural del III Con-greso Nacional PAIME.

21

3 4


La Comissió de Deontologia es va reunir en vuit sessions ordinàries durant l’any passat, amb una assistència mitjana del 75 % dels seus mem-bres. Ara volem destacar els aspectes que pensem que són de més impacte per a la professió relacio-nats amb l’activitat de la Comissió.

En el II Congrés de la Professió Mèdica, a Tarragona, es va comprovar l’elevat grau d’ac-ceptació de la DPO com a eina de gestió clínica,

compatible amb l’aspiració pro-fessional a l’excel·lència i el reco-neixement del mèrit individual. No obstant això, per ser efectiva i plenament acceptada, a aquesta eina li calen reformes per garan-tir la participació dels metges, tant en la selecció dels objectius i els indicadors, com en l’avalua-ció dels resultats.

També es varen fer paleses les limitacions del nostre Codi de Deontologia a l’hora de jutjar els

conflictes ètics relacionats amb la gestió. Ens cal reflexionar sobre el marc normatiu i el procedi-ment idoni per poder incidir en aquest tipus de conflictes.

Atenció mèdica a la persona menorLa consulta d’un company sobre la conveniència de respectar la intimitat d’una menor atesa en un servei d’urgències per una intoxicació etílica, quan la mare va demanar una revisió ginecolò-gica, posa de manifest la complexitat envolta-da d’incerteses de l’atenció mèdica a la persona menor.

La capacitat de la persona menor per decidir en les intervencions mèdiques que l’afecten i les seves limitacions ha esdevingut motiu de debat i controvèrsia. Si l’edat a partir de la qual la dona

pot decidir la interrupció del seu embaràs ha estat, per la seva transcendència, el detonant, no és l’única situació que preocupa ni la més freqüent.

El reconeixement de la personalitat civil del menor ha estat present durant anys al Codi Ci-vil de Catalunya i, més recentment, ha estat ac-tualitzat al llibre segon, relatiu a la persona i la família, del nou projecte de llei del Codi.

El concepte jurídic del consentiment, que ins-pira la legislació reguladora de la relació clínica, garanteix la decisió lliure en les qüestions que atenyen la salut personal, l’accés al contingut de la història clínica i la confidencialitat. Aquests drets ho són també de la persona menor quan és considerada capaç de decidir, amb les possibles i limitades excepcions recollides a les legislacions específiques.

Testimonis de JehovàAquest mateix concepte s’ha de tenir present en l’atenció mèdica a les persones que pertanyen als Testimonis de Jehovà, el que ha estat motiu de debat i reflexió en el si de la Comissió. L’atenció a aquestes persones és un exemple del canvi pro-fund sofert en la relació clínica des de la intro-ducció del consentiment, que orienta l’actuació mèdica d’acord amb els valors i les conviccions de la persona malalta.

El concepte de consentiment és recollit en les normes 13 i 14 del nostre Codi de Deontolo-gia, així com en la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació relatius a la salut i l’autonomia del pacient, que regula la relació clínica.

La persona malalta, un cop ha estat informada adequadament de les conseqüències de la seva decisió, i si és competent per decidir i la seva voluntat està lliure de coaccions, té el dret de re-butjar qualsevol intervenció mèdica, ni que sigui un tractament de suport vital.

Cal, doncs, respectar la voluntat dels Testimo-nis de Jehovà de no rebre sang quan són com-petents i actuen lliures de coercions. Si en la in-tervenció es preveu la probabilitat de necessitar sang, cal fer-ho constar en el consentiment, con-juntament amb el rebuig del pacient, i l’actitud prudent fóra no procedir a intervenir.

Ara bé, no sembla procedent demanar el con-sentiment per a una transfusió en aquelles inter-vencions en què les guies i els protocols del cen-tre no ho preveuen, com poden ser les de cirur-gia major ambulatòria i les de cirurgia menor.

Dos membres de la Comissió, Joan Monés i Josep Terés, han escrit un documentat article sobre les consideracions ètiques i legals de la ne-gativa a rebre una transfusió de sang, que pot ajudar a orientar l’actuació professional per tal de fer compatibles els nostres deures amb el res-pecte a les conviccions i creences dels pacients (Med Clín (Barc) 2009; 132:627-632).

La Comissió de Deontologia debat sobre conflictesètics en relació amb l’exercici de la professió

MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió

de Deontologia

El concepte jurídic del consentiment, que inspira la legislació reguladora de la relació clínica, garanteix la decisió lliure en les qüestions que atenyen la

salut personal, l’accés al contingut de la història clínica i la confi dencialitat.

Aquests drets ho són també de la persona menor quan és considerada capaç de decidir, amb les possibles i limitades excepcions recollides a les

legislacions específi ques

1. Membres de la Comissió de Deontologia del COMB en una de les seves primeres reunions.

2. Sessió de treball de la Comissió de Deontologia.

1

2

Activitat col·legial. Deontologia mèdica

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió



En l’actualitat, els accidents de trànsit són un problema de salut pública que afecta un gran nombre de ciutadans i produ-

eix gran quantitat de morts i de discapacitats. L’acte de conduir un vehicle és una activitat complexa. El conductor es converteix en un processador d’informació: rep, avalua, decideix i actua. Certs factors, com el cansament, la fatiga, la ingestió de begudes alcohòliques, les drogues, certs fàrmacs i malalties, entre d’altres, poden alterar aquest procés de decisions, augmentant el risc d’accidents.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), després de tractar la “seguretat vial” per primera vegada el 2004 en el Dia Mundial de la Salut, va fer un informe d’abast mundial en el qual recull un conjunt de reco-manacions dirigides als metges que aconsellen, entre d’altres, integrar la seguretat vial en els programes de promoció de la salut i la prevenció, així com que es demanin de forma sistemàtica les dades relacionades amb la salut pel que fa a la magnitud, les característiques i les conseqüències en les col·lisions de trànsit. També indica que fóra adient convertir la informació científica en polítiques i pràctiques adreçades a protegir els ocupants dels vehi-cles i els vianants, així com millorar l’atenció prehospitalària i hos-pitalària i els serveis de rehabilitació destinats a totes les víctimes de traumatismes.

En la normativa actual de les revisions mèdiques per conducció de vehicles, el protocol d’avaluació de les condicions d’aptitud, físiques i psicològiques, dels conductors és prioritari per instaurar un mètode avaluador adequat a les normatives que regulen aquest procediment sanitari a la Unió Europea. La realitat social del nostre país, amb l’envelliment de la població, l’increment d’esperança de vida de pa-cients afectats de determinades patologies –amb la polimedicació conseqüent–, i l’augment de conductes addictives, obliga a una va-loració cada vegada més específica. Des d’una perspectiva general es planteja el paper del metge com a prescriptor de seguretat vial.

Ens trobem, doncs, un cop més, davant d’una problemàtica on el metge és crucial per a la seguretat no tan sols del conductor sinó de la població en general. La seva feina en aquest procés és complicada i comporta una gran responsabilitat. Per això, des del COMB es van promoure unes jornades sobre aquesta matèria amb l’objectiu de sensibilitzar el col·lectiu mèdic perquè treballi en la prevenció i la informació sobre la conducció viària. Arran d’aquestes jornades, es va fomentar la realització d’un nou Quaderns de la Bona Praxi per desenvolupar aquesta qüestió i donar als metges eines i informació en les quals es puguin recolzar i puguin desenvolupar amb seguretat la seva tasca. A més, amb aquest Quaderns, el COMB pretén im-pulsar reformes legislatives i normatives que facilitin la detecció i la informació als organismes competents de conductors de risc.

Els darrers anys, el COMB ha detectat un creixent nombre de peticions d’assessorament i de consultes sobre

les disposicions legislatives de protecció de dades, la manera d’implantar-les a les consultes i centres mèdics i els passos ne-cessaris que han de fer els professionals d’aquests centres per complir la normativa de protecció de dades i de documenta-ció i informació clínica.

Aquesta demanda troba el seu fonament més immediat en l’entrada en vigor del Reial Decret 1720/2007, de 21 de de-sembre, pel qual es va aprovar el Reglament de Desenvolu-pament de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, que va establir algunes novetats en el tractament de la informació i les obligacions dels responsables dels fitxers, en especial en els fit-xers no automatitzats i en les mesures de seguretat aplicables.

Per aquest motiu, el COMB, en el curs de l’any 2008 va crear un servei específic per donar suport i serveis a tots els metges i centres sanitaris, dotat de personal propi i extern,

amb acreditada experiència en el sector sanitari i de tractament de la informació i de dades.

El Servei de Tractament de la Informació i de Protecció de Dades del COMB, a més de re-soldre les consultes que puguin sorgir en relació amb l’aplicació de la normativa, presta serveis i aporta solucions per donar compliment a les disposicions de les normes sobre protecció de dades consistents en:· la identificació dels fitxers i la

seva declaració a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades;· la revisió dels textos que s’utilitzen per demanar el consenti-ment de l’interessat;· la identificació i la formalització de les relacions amb les entitats o professionals que tractin amb dades del centre;· l’anàlisi de les cessions que es facin al centre,· i la redacció dels documents legals necessaris.

Aquest servei, organitzat i gestionat des del Col·legi, ha de permetre conèixer més de prop els problemes relacionats amb el tractament de dades sanitàries, proposar-hi les solucions adients i també ha de servir per preparar, en el curs del 2009, un Codi Tipus que sigui un referent per a tots els metges que vulguin adherir-s’hi.

El COMB va crear l’any 2008 un servei específi c per donar

suport i serveis a tots els metges i centres

sanitaris, dotat de personal propi i extern,

amb acreditada experiència en el

sector sanitari i de tractament de la

informació i de dades

Servei de tractament de la informació i de dades

IGNASI PIDEVALL,director adjunt jurídic del COMB. Cap de l’Assessoria Jurídica

Diariomedico.com, 21 d’abril de 2008.

Problemes mèdics i conducció de vehicles

JOSEP ARIMANY, director del Servei de Responsabilitat Professional

Des del COMB es van promoure unes jornades sobre aquesta matèria amb l’objectiu de sensibilitzar el col·lectiu mèdic perquè treballi en la prevenció i la informació sobre la conducció viària

Antoni Plasència, Miquel Bruguera i Josep Pérez Moya,a la roda de premsa al COMB.


Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

Per què és important ara promocionar la innovació en el sector sanitari i contribuir

a generar projectes amb impacte social? La in-novació és i serà cada cop més un dels elements diferencials entre sistemes sanitaris i els metges estem en una posició privilegiada per innovar i emprendre. D’una banda, Barcelona s’està posi-cionant com la capital europea de la biotecno-logia i la innovació sanitària. És tasca de tots no desaprofitar aquesta oportunitat i contribuir a situar Catalunya com un referent europeu. D’al-tra banda, el COMB vol protegir i defensar els interessos dels metges innovadors i donar suport a aquests metges en el seu creixement personal i professional.

El COMB del segle xxi no pot restar aliè a la innovació i l’emprenedoria i, per això, vol donar suport als metges amb esperit emprenedor. La responsabilitat dels metges no acaba amb l’exer-cici de la medicina davant dels pacients. La medi-cina pot i ha de promoure també una activitat no assistencial, innovadora i emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser el d’impulsar millores i afa-vorir el progrés. Tradicionalment, els metges han estat al marge d’aquestes iniciatives. Han d’estar exclosos els metges d’aquest procés? Per què?

Com funciona el programa “El metge emprenedor”?El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va po-sar en marxa fa tres anys una iniciativa de suport a la innovació que intenta apropar el món del capital risc al món de les idees sanitàries.

Des de bon començament, els nostres objectius han estat fer de brokers entre el món de les idees i el món del capital, per generar una dinàmica de progrés en el sector. Pretenem, doncs, atraure al Col·legi aquelles idees innovadores que sorgeixen entre els professionals del nostre entorn, i ajudar a definir millor cada projecte. Comptem amb el

suport d’escoles de negoci que ajuden l’emprene-dor sanitari a redactar el seu pla de negocis quan s’escau. Tractem també d’afegir valor a aquestes idees sempre que és possible, aportant tot allò que pugui ajudar a créixer la idea. Finalment, in-tentem apropar aquelles idees que ho necessitin a l’entorn del capital, amb qui també tenim dife-rents acords de col·laboració.

L’any 2008, hem rebut més de 200 metges amb idees emprenedores, 68 dels quals han iniciat el procés d’innovació. Els darrers tres anys, 15 pro-jectes ja han completat el procés i, amb el nos-tre assessorament, han rebut finançament. Així mateix, han començat alguns projectes més, tot i no tenir finançament perquè l’emprenedor ha trobat la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç.

Dades d’activitat· El ritme d’apropament d’idees és ara d’una idea al dia. L’any 2008 hem analitzat més de 200 idees.· L’any 2008 ja comptem amb acords marcs de cooperació amb 12 societats de capital risc que s’han apropat al COMB per tenir accés als pro-jectes innovadors dels metges.· Hem implantat programes d’innovació amb l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu. Ja han arribat més de 30 idees d’aquests hospi-tals, amb els primers casos de transferència tec-nològica cap a companyies biotecnològiques del sector.· Hem treballat amb ACC10 com a “Punt d’In-novació ACC10” donant suport directament als metges amb fons públics.· Hem treballat amb el 22@ per donar suport al clúster de tecnologies mèdiques, on participem directament des de la seva fundació.· Participem amb la Bioregió en el KIC, un pro-grama per captar fons europeus per al sector de ciències de la vida.· Hem analitzat, amb el fons Ingenia d’Alta Part-ners, diferents projectes emprenedors amb alt potencial que estan actualment en fase de “due diligence” per decidir possibles inversions.· Durant aquest any s’han completat 35 plans de negocis.· Participem directament en diferents fòrums d’inversió (Keiretsu Forum, BANCAT...) donant suport a projectes emprenedors sanitaris.

“El metge emprenedor”, un projecte per promoure la innovacióen el sector sanitari

L’any 2008, hem rebut més de 200

metges amb idees emprenedores, 68 dels

quals han iniciat el procés d’innovació. Els darrers tres anys, 15 projectes ja han

completat el procés i, amb el nostre

assessorament, han rebut fi nançament

LLUÍS G. PARERAS,gerent de l’Àrea d’Incubació

de Projectes Empresarials - MediTecnologia

1, 2 i 3. Imatges de l’acte “II Jornades de Tecnologies Mèdiques” al web www.combtv.cat.

1 2 3



Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

El web col·legial es consolida com a portal mèdic i científic de referència amb 2,8 milions de visites l’any 2008

El projecte comb.cat s’ha consolidat com el portal mèdic i científi c de referència i qualitat per

als metges catalans. La participació dels col·legiats en les activitats del portal converteixen el comb.cat en un dels espais de comunitat virtual més importants d’àmbit nacional.

El web col·legial ha apropat el Col·legi al col·lectiu de metges, fent del col·legi virtual un lloc de visita freqüent, amb un augment de les visites diàries que te-níem l’any 2007 fi ns a arribar a més de 12.500 visites/dia (auditat per Google Analytics). Durant tot l’any s’han rebut 2,8 milions de visites, amb un total de 5,1 milions de planes vistes. D’altra banda, la fi delitat dels usuaris del web ha continuat creixent. Fa dos anys, els usuaris que visitaven menys de dos cops la plana al mes eren els més habituals; avui són majoria els usuaris que visiten el web col·legial més de 10 vegades al mes (auditat per Google Analytics).

L’any 2008 les gravacions en vídeo dels actes celebrats al COMB han con-tinuat sent un dels formats més visitats del portal i han permès als metges que no han pogut

assistir presencialment als esdeveni-ments seguir-los a través de comb.cat poques setmanes després d’ha-ver-se celebrat. Amb l’objectiu de seguir millorant el portal i de fer més còmoda la visualització per als metges i per a la resta d’usuaris, el COMB ha estrenat combtv.cat, un nou portal exclusivament per a ví-deos amb un reproductor de més grans dimensions i amb un disseny funcional i actual. En la mateixa lí-

nia, l’actualització futura de comb.cat també inclourà adequar-lo a les noves tendències en línia perquè els metges puguin penjar-hi continguts.

Seguint amb la línia de continguts iniciada uns anys enrere, el portal ha entrevistat personalitats destacades del món sanitari sobre temes de màxima actualitat per a la comunitat medicocientífi ca i també per a la societat. El vídeo ha estat el format més utilitzat per la redacció de comb.cat per a la majoria d’entrevistes realitzades a col·legiats del COMB.

Un any més, l’equip d’Internet del COMB treballa per millorar i actualitzar la tecnologia del gestor de continguts, amb l’objectiu d’aconseguir que la pu-blicació de la informació del web sigui cada cop més àgil i ràpida. Des de comb.cat es treballa diàriament perquè totes les persones que publiquen informació al portal del COMB, tant si són de la seu col·legial com de fora, tinguin accés a aquest gestor.

Web 2.0 al servei dels usuaris i de la qualitat amb WMAEl Web 2.0, conegut també com a “Web Social”, amb els blocs, els wikis i els cer-cadors personalitzats, entre d’altres eines, s’està convertint el darrer any en la for-ma més habitual de compartir i accedir a la informació a Internet. Conscients d’aquests nous avenços, des de Web Mè-

dica Acreditada (WMA), s’han desenvolupat durant l’any 2008 diverses eines i activitats relacionades amb el Web 2.0. Segons informa Miquel Àngel Mayer, director de WMA, cal destacar la creació de dos cer-cadors personalitzats basats en Google. Així, per una banda, es va presentar en un acte conjunt amb Google España el “Buscador WMA y Google”, que permet centrar les cerques d’informació als webs sanitaris de més rellevància i qualitat en l’àmbit nacional i inter-nacional i en el conjunt de webs de la comunitat vir-tual de WMA. Per altra banda, es va crear el cercador “Vaccine Safety Net Websites” que reuneix els webs d’excel·lència sobre vacunes de l’Organització Mun-dial de la Salut. Igualment s’ha desenvolupat una wiki sobre vacunes i un web que recull informació dels di-versos serveis i programes que caracteritzen el Web 2.0 en Medicina.

WMA va participar també exposant les noves ten-dències de Web 2.0 en les jornades sobre portals ci-entífi cs del Consell Superior d’Investigacions Cientí-fi ques (CSIC) del Ministeri de Ciència i Innovació. Finalment, cal assenyalar que s’ha conclòs l’elaboració del díptic amb un decàleg d’indicacions bàsiques per al maneig responsable de la informació sanitària, obtin-guda en aquest medi per part dels usuaris d’Internet, dintre del projecte fi nançat pel Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS) de l’Institut de Salut Carles III.

En un acte conjunt amb Google España, Web Mèdica Acreditada va

presentar l’any passat a Barcelona el “Buscador WMA y Google”, que permet

centrar les cerques d’informació en els webs sanitaris de més rellevància

i qualitat en l’àmbit nacional i internacional i en el conjunt de webs de referència de la comunitat virtual

de WMA

1. Imatge de la pàgina d’inici del web www.comb.cat.

2. Josep Baselga, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i Coordinador d’Oncologia

Mèdica, Hematologia Clínica i Radioteràpia de l’Hospital Vall

d’Hebron, en l’entrevista editada al web www.combtv.cat.

3. Llistat de l’arxiu de vídeosa www.combtv.cat.

4. Cercador personalitzat d’informació de Web Mèdica

Acreditada i Google.

WiEScsmad

2

3

1

4


El passat dia 24 de març de 2009 es va presen-tar a l’Assemblea de Compromissaris el tancament i

el balanç de l’exercici 2008 del COMB. Tal i com mar-quen els Estatuts, durant el primer trimestre de l’any s’ha de presentar el tancament i, enguany, va ser aprovat

per unanimitat per l’Assemblea.Com cada any, els comptes pre-

sentats van ser sotmesos prèviament a dues auditories: una d’externa, a càrrec d’una empresa independent, Iberaudit, i una d’interna, formada pels tres Censors de Comptes de la Comissió d’Hisenda escollida al co-mençament de l’actual legislatura per la mateixa Assemblea. Les dues auditories van emetre el seu infor-me positiu sense excepcions.

Amb una visió global, cal co-mentar que, tot i que el 2008 va ser un any difícil per al món econòmic i financer, i que moltes institu-cions, com els col·legis professionals, van patir greu-ment l’efecte de la crisi global, el COMB va poder complir els seus compromisos previstos, va ser capaç de mantenir l’esforç en els ingressos i va tancar el pressupost amb una desviació positiva.

Ingressos Les fonts d’ingressos del COMB provenen fonamen-talment de les quotes, així com de les comissions i rendiments derivats de les activitats de caràcter eco-nòmic i financer del grup d’empreses del Col·legi (gràfic 1). Pel que fa a les quotes, cal ressaltar el man-

teniment del descompte del 50 % als metges joves.

Els ingressos procedents de les quotes Fons Social Col·legial han ascendit a 2.419.019 €, i s’han destinat al Programa de Protecció So-cial. Aquest Programa conti-nua contribuint a la Funda-ción Patronato de Huérfanos, amb l’objectiu de garantir els mateixos nivells de protecció dels beneficiaris (orfes, vídu-es...) que tenien abans del 2008 (gràfic 4), i al Programa d’Ajuts de Protecció Social del COMB.

Els ingressos de les activitats de caràcter econòmic i finan-cer provenen de les activitats del grup d’empreses del Col-legi, que representen un import global de 3.234.165 €. Cal insistir que, malgrat la situa-ció econòmica poc favorable, l’aportació de l’activitat del Grup MED ha estat superior al pressupostat. També existeix

una partida de subvencions oficials, que estan rela-cionades amb el desenvolupament de programes de cooperació de noves tecnologies.

La partida d’ingressos ordinaris ha evolucionat des que es va pressupostar amb una desviació posi-tiva total del 5,70 %.

DespesesExisteix una participació del 10 % de la quota ordi-nària que es liquida al Consejo General de Colegios de Médicos. Les despeses de personal, amb els seus diferents conceptes –Sous i Salaris, Seguretat Social i Despeses Socials–, i les despeses de professionals han evolucionat en conjunt d’acord amb el pressupost. Aquest agregat és una partida important que respon a la típica estructura d’un pressupost d’una empresa de serveis. Recull el cost del personal vinculat directament o indirectament amb les activitats col·legials en les seves diferents àrees: Praxi, Responsabilitat Civil Professio-nal, Assessoria Jurídica, Professional i Col·legial, Centre d’Estudis Col·legials, Premsa, Direcció, Comissió de Deontologia, Centre de Congressos, etc. (gràfic 2).

Al capítol de Projectes col·legials es recullen les publicacions, activitats institucionals i aportacions a fundacions i institucions. Aquí volem destacar les més rellevants: l’aportació a la Fundació Mu-seu, que s’encarrega del Museu d’Història de la Medicina, per import de 67.000 €; l’aportació a la Fundació Andragos en concepte de la Formació Mèdica Continuada, que ha ascendit a 41.055 €; l’aportació a la Fundació Galatea per al desenvolu-pament del programa PAIMM, amb 200.194 €, i finalment destaca l’aportació del Col·legi a diversos projectes de cooperació per import de 78.652 €.

La partida de despeses ordinària s’ha desviat un 4,79 %, amb un rigorós compliment pressupos-tari en general.

ResultatEl resultat de l’exercici (gràfic 3) ha estat positiu en 6.464 €, els quals, tal i com va aprovar l’Assemblea a proposta d’un compromissari, s’aplicaran al progra-ma de cooperació.

Respecte al balanç, cal comentar que presenta una estructura típica d’una empresa de serveis, amb un immobilitzat format pels edificis col·legials i les inver-sions financeres en les empreses del grup MED. L’actiu i el passiu corrent estan equilibrats i no pre-senten dependència creditícia significativa.

Mili

ons

Activitat col·legial. Comptes col·legials

Amb una visió global, cal comentar que, tot i que el 2008 va ser un any

difícil per al món econòmic i fi nancer, i que moltes institucions, com els col·legis professionals, van patir

greument l’efecte de la crisi global, el COMB va poder complir amb els seus

compromisos previstos, va ser capaç de mantenir l’esforç en els ingressos

i va tancar el pressupostamb una desviació positiva

L’estat de la tresoreria col·legial:resultat i balanç de l’exercici 2008

JAUME ROIGÉ,tresorer

1. Composició dels ingressos col·legials

Quotes col·legialsQuotes Fons SocialIng. Econ-financerServeis col·legialsCertificats i altres

Subvencions

5.479.7302.419.019

3.234.165642.623

422.941463.092

Exercici 2008 en euros

Total: 12.661.570

Programa prot. socialProjectes col·legials

PersonalOMC

Compres i mantenimentImpostos, Asseg. Amort.

Altres

2. Composició de les despeses col·legialsExercici 2008 en euros

2.514.9042.182.199

4.700.218500.978

1.601.648831.753

323.406

Total: 12.665.106

3. Resultat de l’exercici 2008

141210

86420

En euros

Ingressos Despeses Resultat

11

.81

5.1

51

12

.66

1.5

70

84

6.4

19

11

.81

0.9

19

12

.66

5.1

06

84

4.1

87

6.4

64

Pressupost Realitzat Diferència

4. El rebut col·legial trimestral de l’any 2008

La quota col·legial Fons Social cobreix les prestacions dels Patronatos de Protección Social i el Programa d’Ajuts Socials del COMB La Pòlissa de Responsabilitat Civil no és obligatòria Els metges joves paguen la meitat de la quota del COMB Existeix un pagament únic anual de 7,5 € per cobrir la prima

d’assegurança d’agressions

Quota col·legialFons Social

22,93 €

Assegurança de Responsabilitat Civil

134 €

Prima d’agressions1,9 € (7,5 € anual)

Quota col·legial53,6 €

(inclou quota OMC)



Es calcula que al món hi ha 24 milions de per-sones afectades per l’Alzheimer i les malalties

neurodegeneratives relacionades i que aquesta xifra es podria doblar en 20 anys si no es troben abans remeis efectius. Quaranta-vuit milions de persones és l’equivalent a tota la població espanyola actual. Es tracta, per tant, d’un seguit de malalties que es-devindran una epidèmia mundial amb efectes de-vastadors en relativament pocs anys ja que generen grans costos directes –sanitaris i sociosanitaris–, i indirectes –famílies, cuidadors i dependència en general–. Malgrat el seu impacte, els recursos que es dediquen a la recerca són en proporció extraordi-nàriament escassos. La investigació actual en aquest tipus de malalties es troba en fase d’estancament. No s’estan produint avenços destacables i encara s’està lluny de saber la raó per la qual apareixen i com aturar-les un cop es manifesten.

L’abril del 2008, la Fundació Pasqual Maragall va començar a caminar amb un objectiu molt concret: contribuir a superar aquest estancament i ser deci-siva en la investigació d’aquest conjunt de malalties neurodegeneratives. Per aconseguir aquest objectiu cal posar en marxa nous models de recerca, que si-guin més arriscats, més innovadors, més potents i més valents, i que complementin la investigació de tipus més convencional que ja s’està fent. En aquesta línia, la Fundació proposa la creació d’un centre de recerca d’excel·lència amb projecció in-ternacional, per tal que joves i brillants investiga-dors d’arreu del món es posin a treballar sense més limitacions que la seva pròpia audàcia.

Per assolir aquesta fita ambiciosa, resulta impres-cindible forjar aliances i trobar complicitats i im-plicacions a molts nivells, tant de la ciutadania en general com dels diversos agents en particular. Amb

aquest propòsit, el 8 de juliol del 2008, va cele-brar-se al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) un acte de presentació que va aplegar més de tres-centes persones, entre metges i professionals del sector mèdic i sanitari de la ciutat. Moderat pel president de Mutual Mèdica, el doctor Nolasc Acarín, l’acte va comptar amb les intervencions del president Pasqual Maragall i la seva esposa, Diana Garrigosa; el director de la Fundació, Jordi Camí, i el doctor Jaume Padrós, secretari del COMB, que va aprofitar per expressar el seu suport a la Fundació.

Protagonisme del sector privatUn projecte com el que la Fundació Pasqual Ma-ragall proposa només és factible mitjançant un fort protagonisme del sector privat. Les xifres d’inversió privada europees, espanyoles i catalanes són molt secundàries si les comparem amb les dels Estats Units. A casa nostra, el capital prové del sector públic de manera fonamental. Però per generar un canvi substancial, un avenç important, en la recerca sobre l’Alzheimer, l’impuls també ha de venir del capital privat, que té l’avantatge que és d’aplicació molt més flexible i es pot, així, abordar projectes excepcionals.

La Fundació Pasqual Maragall està convençuda que aquests avenços i aquests canvis de tendència són possibles i que ho són des del nostre país. És per això que ha creat el Fons Alzheimer Internacio-nal, que es nodrirà d’aportacions rebudes principal-ment de la nostra banda de l’Atlàntic, però també de l’altra, amb entitats com la Friends of Pasqual Maragall Foundation, amb seu als Estats Units.

El projecte científic està establint les seves bases i ja s’han fet els primers contactes per constituir un consell internacional d’experts i aconseguir alian-ces científiques d’excel·lència, perquè per ser deci-sius cal sumar esforços en clau internacional. En aquest sentit, la iniciativa de la Fundació segueix la pauta de les accions estratègiques de les fundaci-ons privades de suport a la recerca biomèdica més importants del món, com ara el Wellcolme Trust, la Fundació Bill and Melinda Gates o el Howard Hughes Medical Institute.

Hem vist que de centres com el Basel Institute for Immunology, un centre internacional creat el 1971 a Suïssa amb el finançament de l’empresa farma-cèutica Hoffmann-La Roche, han sortit tres pre-mis Nobel i que ha aconseguit èxits remarcables. Amb la mateixa filosofia del high risk/high reward research, el Howard Hughes Medical Institute ha creat fa un parell d’anys el Janelia Farm Research Campus, especialitzat en neurobiologia.

Estem convençuts que Barcelona pot seguir aques-ta línia i ser la punta de llança de la recerca contra l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives asso-ciades. Per aconseguir-ho, la implicació del sector mèdic i sanitari de la nostra ciutat és cabdal. El su-port del COMB al projecte científic que impulsa la Fundació Pasqual Maragall és una peça fonamental en l’establiment d’aquest nou lideratge en recerca biomèdica, fonamentat en una política activa d’ali-ances amb altres entitats, i que ens permetrà avan-çar en la recerca de solucions per a la prevenció i la cura d’aquest conjunt de malalties.

El suport imprescindible del COMB a la Fundació Pasqual Maragall

El suport del COMB al projecte científi c que impulsa la Fundació Pasqual Maragall és

una peça fonamental en l’establiment

d’aquest nou lideratge en recerca biomèdica,

fonamentat en una política activa

d’aliances amb altres entitats, i que ens

permetrà avançar en la recerca de solucions

per a la prevenció i la cura d’aquest conjunt

de malalties

JORDI CAMÍ,director de la Fundació Pasqual Maragall i del Parc de Recerca

Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

1

2

1. Pasqual Maragall, Diana Garrigosa i Jordi Camí, a l’acte de presentació al sector sanitaride la Fundació Pasqual Maragall, a la seu del COMB.

2. Miquel Vilardell, Jordi Camí, Pasqual Maragall, Diana Garrigosa, Nolasc Acarín, Jaume Padrós i Ricard Gutiérrrez, després de l’acte.



MARC SOLER,director adjunt

corporatiu del COMB

ALBERT MARCOS, membre de l’Àrea

Professional del COMB

L’acte d’homenatge va destacarla tasca meritòria d’aquests pioners,

que han fet possible que la seva pràctica de la medicina es constituís

com una especialitat, la Medicinade l’Esport. Aquests creadors de l’INEF i de la Societat Catalana de Medicina

de l’Esport han escrit línia a líniala història d’aquesta especialitat,

servint com a referent propi i, fi ns i tot, per a d’altres països

Un any més s’han celebrat els Medijocs, Jocs Col·legials Esportius del Col·legi de Met-

ges de Barcelona. En la celebració de la quarta edi-ció dels jocs col·legials del COMB, esdeveniment social i esportiu avalat per l’èxit de participació, van col·laborar metges, institucions i patrocinadors. Més d’un miler de participants van competir en

les diferents modalitats esporti-ves dels Medijocs 2008. L’esperit esportiu i festiu es fa palès en el desenvolupament de les compe-ticions i al Simposi sobre “Salut, Medicina i Esport”, sessió acadè-mica que, anualment, serveix de cloenda a aquest esdeveniment col·legial.

Un gran nombre de partici-pants, metges, familiars i amics, moguts per l’objectiu del lema “Salut i esport”, van prendre

part en les diferents competicions (Cursa atlètica, BTT Interhospitalària, Futbol, Tennis i Pàdel). Els participants en els jocs col·legials contribueixen a donar força i importància a l’esport, no sols amb un objectiu competitiu sinó com a instrument de desenvolupament d’una pràctica beneficiosa per a la salut. Tot plegat, com és habitual en aquesta cita col·legial anual, en un ambient de germanor. Vegeu reportatges fotogràfics i informacions sobre els Me-dijocs 2008 a http://www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2008.

Simposi “Salut, Medicina i Esport”La quarta edició del Simposi sobre “Salut, Medici-na i Esport” es va centrar en l’exposició dels temes: Mucoviscidosi i activitat física; Control de l’activitat

Acte d’homenatge del COMB als metges pioners en Medicina de l’Esport durant els Medijocs 2008

física en situacions especials; Maltractament infantil a través de l’esport; Per fer esports d’elit en nen/a amb espondilolisi?; Ferropènies en l’esport. Cal tractar-les? Com?; Activitat física; què es considera adequat a la infantesa?; Importància de l’electrocardiograma en la valoració d’un nen/a esportista; Ajuts ergogènics a l’adolescència: Com? Quan? Quins?, i Recoma-nacions d’horari esportiu a l’escola i a les activitats extraescolars.

Metges pioners de la Medicina de l’EsportL’acte central dels jocs esportius col·legials de 2008 fou un homenatge als metges pioners de la Medi-cina de l’Esport. Durant la sessió, celebrada el 23 de maig a la sala d’actes del COMB, es va eme-tre un emotiu vídeo sobre la tasca d’aquest grup de professionals. Miquel Bruguera, president del COMB, va lliurar els diplomes de reconeixement col·legial a Ramon Balius Juli, M. Carmen Mer-cado Bosch, Santiago Tintoré Ferrer, Jesús Galilea Muñoz i Josep M. Figueras Anmella, metges pio-ners de la Medicina de l’Esport.

El COMB expressà el reconeixement col·legial als professionals que, amb una marcada capacitat de superació, han treballat de manera incansable per poder compaginar la seva dedicació a l’esport i a la medicina. Jesús Galilea hi intervingué en nom del grup de metges guardonats.

L’acte d’homenatge del COMB va destacar la tasca meritòria d’aquests pioners, que han fet possible que la seva pràctica de la medicina es constituís com una especialitat, la Medicina de l’Esport. Aquests creadors de l’INEF i de la So-cietat Catalana de Medicina de l’Esport han es-crit línia a línia la història d’aquesta especialitat, servint com a referent propi i, fins i tot, per a d’altres països. Aquesta especialitat està orienta-da a tractar les necessitats i afeccions dels espor-tistes, a crear programes de prevenció i a aportar un model de gestió dels centres de medicina de l’esport.

El COMB agraeix als premiats la seva con-tribució a la difusió i el desenvolupament de la Medicina de l’Esport entre les noves generacions de metges i, sobretot, que siguin estendards d’un model de professionalitat.

3 i 4. Imatges de la Cursa Atlètica celebrada

a Sant Cugat,el 19 d’abril de 2008.

1. Alfons Malet, Josep M. Figueras, Ramon Balius, M. Carmen Mercado, Miquel Bruguera,Jesús Galilea i Santiago Tintoré, a l’acte d’homenatge del COMB als metges pioners de la Medicina de l’Esport.

2. Miquel Bruguera lliura el diploma a M. Carmen Mercado.

1 2

3 4



A l’exposició del COMB Una visió

polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí,

s’hi podien trobar objectes tan diferents

com una col·lecció completa del tractat

“Farreras-Rozman”, un microscopi de l’Escola

d’Hematologia o un estic d’hoquei sobre

herba que l’homenatjat va utilitzar l’any 1948 als Jocs Olímpics de

Londres

Vaig experimentar una profunda alegria pel fet que el nostre Col·legi de Metges de-

cidís dedicar l’any 2008 al meu mestre més esti-mat, Pere Farreras i Valentí. I també que el càrrec de comissionada de l’any recaigués en la fi lla de l’homenatjat, Anna Farreras i Roca. Com a re-sum d’aquestes activitats em referiré a dos esde-veniments, una exposició i un llibre.

El primer esdeveniment va tenir lloc l’1 de fe-brer de 2008 i consistí en la dedicació del nom Farreras Valentí a la sala d’actes de l’Hospital Clí-nic. Els assistents varen ser saludats pels doctors Belenes i Rodés, autoritats de l’esmentat hospi-tal. Seguidament, el president del COMB, Mi-quel Bruguera, va declarar obert el “2008: Any Dr. Pere Farreras i Valentí”. A mi em va corres-pondre glossar els aspectes més destacats del meu mestre, la gran majoria lligats al Clínic. Final-ment, els seus fi lls Anna i Pere varen descobrir la placa commemorativa que dóna el nom a la sala d’actes.

El segon esdeveniment es va celebrar al Col-legi de Metges de Barcelona el dia 28 de maig de

2008, sota la presidència del doctor Bruguera i amb una nodrida assistència. En la seva introduc-ció, el doctor Bruguera va destacar que “fa onze anys que el Col·legi dedica l’any a un personatge important de Catalunya i que aquesta iniciativa s’ha consolidat i té un cert ressò mediàtic, a causa de la qualitat de les persones que hem escollit per dedicar-los l’any”. Pere Farreras i Roca va parlar sobre l’entorn familiar i els aspectes humans de Farreras i Valentí; Màrius Foz va referir la inter-venció de Farreras i Valentí a Medicina Clínica i al Tractat de Patologia i Clínica Mèdiques d’Agustí Pedro i Pons; Francesc Cardellach va abordar el paper de Farreras en el text d’A. von Domarus i el pas al Farreras-Rozman; jo vaig parlar dels an-tecedents, la creació i la consolidació de l’Escola d’Hematologia i, fi nalment, Jacint Corbella ana-litzà l’obra escrita de Pere Farreras i els reconei-xements públics que va tenir. Les intervencions d’aquest acte acadèmic es poden seguir a www.combtv.cat.

A continuació, Miquel Bruguera, president del COMB, i Anna Farreras, comissionada de l’“Any” varen inaugurar l’exposició Una visió po-lièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí, que es va poder visitar fi ns al 31 de desembre de 2008, i on es podien trobar objectes tan diferents com una col·lecció completa del tractat “Farreras-Rozman”, un microscopi de l’Escola d’Hematologia o un estic d’hoquei sobre herba que l’homenatjat va utilitzar l’any 1948 als Jocs Olímpics de Londres. El qualifi catiu “una visió polièdrica” estava ple-nament justifi cat.

Finalment, i com és habitual, el Col·legi va edi-tar un llibre en homenatge a Pere Farreras i Valen-tí, distribuint un exemplar entre els nombrosos assistents a l’acte acadèmic i a la inauguració de l’exposició. En aquest cas, no es tractava d’un lli-bre inèdit, sinó d’una reimpressió modifi cada del text que el doctor Jacint Corbella i jo mateix ha-víem coordinat l’any anterior sota el patrocini de la Fundació de l’Escola d’Hematologia “Farreras i Valentí”. El seu contingut consisteix en una fi txa bibliogràfi ca introductòria, seguida d’un extens estudi de l’homenatjat en quatre parts: 1. L’en-torn familiar i els aspectes humans; 2. El metge i la seva obra; 3. Records biogràfi cs i personals, i 4. Reconeixements. Al llibre, hi col·laboren 22 autors i conté un bon nombre d’il·lustracions. En l’edició feta pel COMB, el format és l’utilitzat habitualment per a aquestes ocasions i, a més a més, està precedit per un pròleg a càrrec del doc-tor Miquel Bruguera. Després de referir-se a dife-rents personalitats de Catalunya, distingides amb la dedicació d’un “Any”, el president del COMB analitza alguns aspectes del doctor Farreras, re-corda l’anècdota de la visita mèdica que aquest va fer al mateix doctor Bruguera: “Em va donar una classe de com s’ha de visitar un malalt que no he oblidat mai”, i acaba dient: “Desitjo que tots els que llegeixin aquest llibre acabin coneixent mi-llor un dels personatges més extraordinaris de la medicina catalana, mort prematurament, abans d’haver donat tot el seu potencial mèdic i humà a una societat que l’admirava.”

CIRIL ROZMAN,catedràtic de Medicina Interna

i professor emèrit de la Universitat de Barcelona

Els actes de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valentí”


1

1. Plafons de l’exposició Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras i Valentí.

2. Màrius Foz, Ciril Rozman, Miquel Bruguera i Jacint Corbella, a l’acte d’inauguració de l’exposició.

3. Miquel Bruguera presenta els actes de l’“Any Dr. Pere Farreras i Valentí” a l’Hospital Clínic.Acte de dedicació del nom Farreras i Valentí a la sala d’actes de l’hospital.

2 3


La Secció de Metges Jubilats centra l’activitat en el treball social i els actes culturals

JOAQUIM RAMIS,president de la Secció

de Metges Jubilats

Baltasar Porcel i Joaquim Ramis, a l’acte

“El nostre dia del llibre”.Festa Literària de Sant Jordi.


Hi ha força companys que durant l’exercici professional no troben l’espai de temps sufi ci-

ent per dedicar-se a unes afi cions determinades i esperen arribar a la jubilació per poder-les realitzar. N’hi ha d’altres que no han previst a què dedicaran el temps. Però tant per als uns com per als altres, la Secció de Metges Jubilats ofereix activitats lúdi-ques i culturals: als uns per retrobar-se amb antics companys de feina i als altres per omplir les hores mortes que tenen quan deixen l’exercici.

És per aquest motiu que, durant el 2008 –cada dimarts, igual que en anys anteriors– s’han ofert 20 conferències, a càrrec d’Adolf Tobeña, Arcadi Oliveras, August Moragas, Baltasar Porcel, Lluís Ortiz, Joan Plaja, Jordi Leon, Josep Tomàs, Josep M. Seriñana, Neus Real, Oriol Casassas, Patrícia Gabancho i Roger Alier; set concerts, coordinats

per Jaume Torner; una lectura dramatitzada de teatre, dirigida per Jordi Mañer; quatre projecci-ons de pel·lícules, comentades per Pere Martínez López, i una sessió del Mag Lari.

El dimarts més proper al dia de Sant Jordi es presentaren pública-ment llibres no científi cs escrits per metges o els seus cònjuges: Joan Busquet i Rusiñol, Joaquín

Callabed, Carme Comas i Cabanyes, Jaume Fer-rer i Sancho, Marcel Maronas, Josep M. Muñoz i Pujol, Esteban Múrcia Valcàrcel, Josep Antoni Pu-jante, Manuel Riera i Blanco, Francesc Salamero i Reymundo, Josep Tomàs i Cabot, Josep Vilar i Bo-net i Josep M. Vilarrasa.

En els concursos que es convoquen cada any a fi nals de desembre i s’atorguen al mes de maig, ob-tingueren el Tritó de Plata, de poesia, Esteve Amigó

i Palés; de narrativa breu, Eulàlia Ripoll i Sors; de pintura, Antonio Baena Fustegueras, i de fotografi a, Enric Catalan Bajuelo. El Tritó de Bronze fou con-cedit a Eulàlia Ripoll i Sors per poesia, a Francisco Alberto Marchetti per narrativa breu, a Pilar Segura per pintura, i a Glòria Luz Abad per fotografi a.

Es féu un acte necrològic en memòria dels col-legiats morts durant l’any, a la sala d’actes, el dia 3 de novembre.

També hi hagueren activitats fora de l’edifi ci del Col·legi: visites guiades al Liceu, al barri del Call de Barcelona, Museu de Pedralbes, Laberint d’Horta, Casa de Bellesguard, Palau Moja i a l’Ateneu Barce-lonès; excursions a Prades i Siurana, Sant Benet de Bages, Tarragona i Escornalbou i Scala Dei, i altres viatges llargs a la Savoia francesa, dos a Sicília i un, amb molt poca participació, a Nova York.

Són membres d’aquesta Secció els col·legiats honorífi cs, és a dir, els que han complert setanta anys, i també hi poden pertànyer els col·legiats que, d’acord amb la legislació vigent, arribin a la jubila-ció abans dels setanta anys en l’entitat on desenvo-lupen el seu exercici, sempre que demanin el seu ingrés a la Secció.

Tots els membres de la Secció reben trimestral-ment un butlletí (Notícies dels Sèniors) amb el pro-grama de les activitats ludicoculturals, les visites guiades a museus o centres d’interès, les excursions i els viatges, juntament amb notícies que puguin ser del seu interès. Però, a més a més, a través del web col·legial i buscant la Secció de Metges Jubi-lats, s’hi troben totes aquestes activitats, amb la particularitat que si hi ha cap alteració de darre-ra hora al programa de les activitats –penseu que es programen amb tres mesos d’antelació– i no és possible avisar per via postal, sí que es pot fer per aquesta via electrònica.

Ajut i assessorament per a metges jubilatsMalgrat que aquesta part lúdica i cultural és la més vistosa, creiem que l’objectiu primordial de la Secció de Metges Jubilats és l’ajuda i l’orientació que pugui necessitar qualsevol company jubilat. És important recordar que aquestes activitats, ajuts o orientacions que ens són demanades queden en l’àmbit privat del que ho demana i de la persona o treballadora social que hi intervé.

Al fi nal del 2007, es creà el programa de Protec-ció Social per a qualsevol contingència social que pugui presentar un col·legiat, el seu cònjuge o un familiar de primer grau. Les consultes i peticions de diferents serveis han augmentat progressivament al llarg de l’any, a mesura que es coneix més l’exis-tència d’aquest programa i els serveis que ofereix. El conjunt més gratifi cat ha estat el dels metges ju-bilats, ja que més d’un 80 % de les activitats han recaigut en més grans de 65 anys. El programa està atès per dues treballadores socials, un psicòleg que n’és el responsable i la secretaria i infraestructura ad-ministrativa del Col·legi.

Al fi nal del 2007 es creà el programa de Protecció Social per a qualsevol

contingència social que pugui presentar un col·legiat, el seu cònjuge o un familiar en primer grau. El conjunt més gratifi cat ha estat el dels metges

jubilats, ja que més d’un 80 % de les activitats han recaigut en més grans

de 65 anys

Activitat col·legial. Informació col·legial

Miquel Bruguera reclama que els metges de primària puguin disposar de més temps per a la visita mèdica Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), escriu una tribuna d’opinió al diari La Vanguardia, titulada Tiempo razonable para la visita médica, on recla-ma que els metges d’atenció primària puguin disposar de més temps per a la visita mèdica dels pacients.

Segons Bruguera, “les consultes ambulatòries estan tan massificades al nostre sistema sanitari que els metges han de dedicar menys temps del necessari a gairebé tots els malalts”, i aquest “escurça-ment del temps de visita crea insatisfacció, però sobretot genera risc i una despesa innecessària”.

El president del COMB afirma que “és responsabilitat de les autoritats sanitàries afrontar amb urgència la solució d’aquest problema”, i proposa una sèrie de canvis per millorar la situació, com ara “reduir el nombre de malalts assignats a cada metge”, intentar frenar “l’assistència excessiva”, reduir la càrrega administrativa o “donar al metge la possibilitat d’organitzar la seva agenda”, entre d’altres mesures. 3 de gener

El COMB presenta l’exposició “Arquitectura i Medicina a Barcelona”Miquel Bruguera, president del COMB, presideix l’acte inaugural de l’exposició “Arquitectura i Medicina a Barcelona”, que s’instal·la a l’espai “Pedro i Pons” de la seu col·legial.

La sessió s’inicia amb una conferència d’Antonio Pizza, professor de l’Escola d’Arquitectura de la UPC, sobre “La Clínica Barraquer i el Dispensari Antituberculós: interaccions entre me-dicina, arquitectura i usuaris en la lluita contra la malaltia”.

L’exposició es basa en el llibret Arquitectura i medicina a Barcelona, que el COMB va publicar el desembre de 2007 dins de la seva col·lecció de nadales. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, explica que l’exposició presenta un recorregut “per la història de Barcelona a partir dels edificis concebuts per acollir la professió i la pràctica mèdiques” i pretén “mostrar com els metges i la medicina han influït en la construcció de la ciutat”. 16 de gener

Jornada de debat al COMB sobre “El sistema sociosanitari i l’aplicació de la Llei de la Dependència” El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la Sociedad Española de Medicina Interna i la Fun-dación Edad & Vida convoquen, amb motiu del primer any d’aplicació de l’anomenada Llei de la Dependència, una jornada de debat sobre “El sistema sociosanitari i l’aplicació de la Llei de Dependència”.

A l’acte inaugural de la jornada hi participen Marina Geli, consellera de Salut; Carme Capdevila, consellera d’Acció Social i Ciutadania; Jaume Padrós, secretari del COMB; Vicent Fonollosa, pre-sident de la Societat Catalana de Medicina Interna, i Higini Raventós, president de la Fundación Edad & Vida.

L’objectiu d’aquesta trobada entre professionals sanitaris i representants del sector de la depen-dència i de les Administracions públiques és analitzar el model sociosanitari i l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, poc més d’un any després de la seva aprovació, així com de la més recent Llei de Serveis Socials de Catalunya. 27 de febrer

Els metges de Barcelona homenatgen el doctor Moisès Broggi amb motiu del seu centenariEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) convoquen conjuntament un acte en homenatge al doctor Moisès Broggi i Vallès amb motiu del seu cent aniversari. La sessió d’homenatge aplega més de 300 assistents a la Sala d’Actes del COMB.

L’acte compta amb les intervencions de Miquel Bruguera, president del COMB; Jacint Corbella, president de la RAMC, i Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut. En el transcurs de l’acte es projecta un document audiovisual amb un recull de 24 opinions sobre la figura del doc-tor Broggi, amb la participació de personalitats com Jordi Pujol i Pasqual Maragall, expresidents de la Generalitat; Xavier Trias, exconseller de Sanitat; Ramon Trias, expresident del COMB; Marina Geli, consellera de Salut, i Mònica Terribas, directora de TV3, entre d’altres. Finalment, el presi-dent del COMB lliura a Moisès Broggi la insígnia d’honor de la institució.

El doctor Broggi afirma en la seva intervenció a l’acte: “Sempre he estat molt lligat al Col·legi. És la corporació que ja vaig sentir meva, amb un o altre nom, des que vaig decidir ser metge, i tinc com un honor molt gran haver arribat a presidir la seva Comissió Deontològica deu anys”. 16 de maig

Informació col·legial 2008

Jaume Padrós, Marina Geli, Carme

Capdevila i Higini Raventós, a l’acte

inaugural de la jornada de debat.

Miquel Vilardell exposa les

conclusions de la jornada.

Moisès Broggi rep de mans de Miquel Bruguera la insígnia d’honor del COMB.

El País, 18 de maig de 2008.

El Periódico, 20 de maig.

Alfons Zarzoso, Miquel Bruguera i Antonio Pizza, a l’acte d’inauguracióde l’exposició Arquitectura i Medicina

a Barcelona.

Miquel Bruguera.La Vanguardia, 3 de gener de 2008.

Moisès Broggi rep de mans de M




Els V Premis a l’Excel·lència Professional guardonen la trajectòria de 42 metges de Barcelona42 metges de Barcelona reben un guardó als V Premis a l’Excel·lència Professional, atorgats pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). El CCMC premia en aquesta edició un total de 66 metges dels quatre col·legis catalans que han destacat en el seu exercici professional. Els Premis celebren la seva cin-quena edició per a Barcelona, i quarta per a tot Catalunya, i tenen com a finalitat reconèixer públicament l’excel·lència professional dels guardonats. L’acte de lliurament dels Premis té lloc al Palau Firal i de Con-gressos de Tarragona, amb motiu de la celebració del II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

Els Premis a l’Excel·lència Professional guardonen metges i metgesses de sis àmbits professionals. Els premiats del COMB són: en Assistència Hospitalària, Montserrat Andreu, Wilfredo Coroleu, Antoni Co-rominas, Joan Majó, Miguel Navasa, José Manuel Sánchez i Albert Selva; en Assistència Primària, Joan Carles Caballero, Susana Garcia, Joan Gurí, Carlos Martín, Xavier Mundet, Ramon Velayos i Josep Verdú; en l’Àmbit sociosanitari i altres àmbits assistencials, Manuel Baselga, Mercè Boada, M. Assumpció Estruch, Amadeu Pujol, Lluís Sánchez, Xavier Saura i Jordi Trelis; en Recerca Biomèdica, Carlos Brotons, Jordi Bruix, M. Salut Brunet, Jordi Peña, Josep M. Ribera, Sílvia de Sanjosé i Josep M. Taberno; en Educació Mèdica, Pedro Armario, Josep M. Cots, Josep M. Grau, Josep Lejárcegui, Gaietà Permanyer, Ramon Segu-ra i Pilar Tornos, i en Humanitats Mèdiques, Montserrat Bonet, Eduard Estivill, Joaquim Gascón, Albert Ledesma, Caterina Madroñal, Josep M. Massons i Jordi Varela. 6 de juny

El COMB organitza un col·loqui sobre “Atenció Primària: situació actual i reptes de futur”El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitza un col·loqui per analitzar la situació actual i els reptes de futur que planteja l’Atenció Primària. L’acte pretén abordar la situació de l’Atenció Primària aportant la perspectiva dels diversos agents que hi intervenen: l’organització sanitària, els metges, els pacients i els economistes.

Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, presenta i modera la jornada, que compta amb la participació de Montserrat Figuerola, directora adjunta d’Afers Assistencials de l’Institut Català de la Salut; Francesc Borrell, director de l’EAP Cornellà; Antoni Sisó, director de l’EAP Les Corts; Dolors Navarro, presidenta del Fòrum Català de Pacients, i Vicente Ortún, director del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF.

Per al vicepresident del COMB, l’Atenció Primària és l’eix central del nostre sistema sanitari i cal “buscar fórmules imaginatives, amb el consens dels professionals, els gestors, els polítics i també els ciutadans” per tal de tenir “un model que sigui sostenible i universal”. 11 de juny

El Col·legi de Metges acull la presentació del llibre “Dr. Pere Piulachs i Oliva (1908-1976). En homenatge”Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, presenta el llibre Dr. Pere Piulachs i Oliva (1908-1976). En homenatge, que ha escrit Manuel Sarró sobre la figura del professor Piulachs. La presentació forma part d’un acte d’homenatge col·legial a la figura del doctor Pere Piulachs i Oliva, amb motiu dels cent anys del seu naixement.

A la jornada commemorativa hi intervenen Miquel Bruguera i els doctors Ramon Balius i Manuel Sarró, metges de guàrdia del Servei de Cirurgia del professor Piulachs de l’Hospital Clínic de Barcelona, i el doc-tor Eduard Llauradó, que llegeix un escrit del doctor Enric Vendrell sobre la figura de Pere Piulachs.

Al pròleg de la publicació editada pel COMB, Miquel Bruguera declara que “el professor Piulachs va ser un gran cirurgià, un brillant director d’una escola de cirurgia i un mestre excel·lent”, i defensa el llibre que ara es presenta com “el primer pas en la reivindicació de la memòria d’un dels metges catalans més destacats del segle xx”. 15 d’octubre

La Junta de Govern del COMB expressa el seu condol i el de tota la professió mèdica per la mort del doctor Hèlios PardellLa Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona expressa en un comunicat al web col·legial “el seu condol i el de tota la professió mèdica” davant la sobtada mort, el dia 30 d’octubre, del doctor Hèlios Pardell. El comunicat de la Junta de Govern del COMB destaca la gran aportació del doctor Pardell “a la formació mèdica continuada del país, a la institució col·legial, al desenvolupament del professionalisme mèdic i al Centre d’Estudis Col·legials”.

Carmen Fernández, redactora en cap de Diario Médico, escriu a la necrològica Fallece Hèlios Pardell, ideólogo de la acreditación y la reacreditación, que Pardell “es va destacar especialment per la seva defensa de la formació mèdica continuada i l’acreditació i reacreditació de la competència professional”. Per la seva banda, Arcadi Gual, director de la Fundación Educación Médica, explica a l’article Formador de médicos, publicat com a obituari a La Vanguardia, que “decididament Hèlios es pot definir com un home col-legial en tant que entengué i defensà aquest espai com a hàbitat natural del professional mèdic. [...] Va


Guardonats amb el Premi a l’Excel·lència Professional en la categoria de l’àmbit

sociosanitari i d’altres àmbits assistencials.

Miquel Bruguera lliura el premi a M. Assumpció Estruch.

Participants al col·loqui “Atenció Primària. Situació actual i reptes de

futur”.

Miquel Vilardell i Francesc Borrell,

durant l’acte.


> La Vanguardia, 1 de novembrede 2008.

Imatges del doctor Piulachs.

Coberta del llibre Pere Piulachs

i Oliva (1908-1976).En homenatge.


declamar fins a la sacietat que és responsabilitat d’aquests espais professionals ajudar els metges a ser millors, a ser més competents, a observar i comprometre’s amb els valors del que a ell li agradava assenyalar com a professionalisme i d’altres anomenen professionalitat”.

Hèlios Pardell i Alentà (Llardecans, Lleida, 1946 – Barcelona, 2008) era el director del Sistema Español de Formación Médica Continuada, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat, director tècnic de la Fundació Andragos, i havia estat membre de la Junta de Govern del COMB, entre d’altres càrrecs. 1 de novembre

L’Oficina de Cooperació del COMB concedeix les beques “Dr. Bada” per a la formació de metges cooperadorsL’Oficina de Cooperació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona lliura les beques “Dr. José Luis Bada”, que enguany celebren la seva quinzena edició. Els quatre metges becats en aquesta edició 2008 són els doctors Eva Dopico, Gemma Martin, Tomàs Pérez i Núria Rovira. Les beques “Dr. Bada” tenen l’objectiu de promoure la formació de metges cooperants i cobrir les necessitats sanitàries dels països en desenvolupament.

Les beques es lliuren en el marc de l’acte “Reptes de la formació en la salut i la cooperació”, que presen-ta Miquel Bruguera, president del COMB. A la sessió hi participen, així mateix, Xavier de las Cuevas, vocal del COMB; Jordi Almirall, de l’Hospital de Mataró, i Mario Ubach, delegat a Espanya de l’Asso-ciation Tchadienne Communauté pour le Progrès.

L’acte finalitza amb el lliurament de les beques 2008 als guanyadors per part de Jaume Roigé, tresorer del COMB; Ferran Aguiló, de la Fundación Vicente Ferrer, i Jordi Craven-Bartle, de l’Hospital de Sant Pau, membres de la Comissió Avaluadora de les Beques. 19 de novembre

Diario Médico premia el Col·legi de Metges de Barcelona amb dos guardons als Premis a les Millors Idees de l’AnyDiario Médico atorga dos premis al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb motiu de l’acte de lliu-rament dels Premis a les Millors Idees de l’Any 2008, que enguany compleixen la seva setena edició. El diari de sanitat guardona el nou Servei de Tractament de la Informació i Protecció de Dades del COMB i el tríptic de la Fundació Galatea Què em convé saber, ara que començo la residència?

L’acte de lliurament dels premis és presidit conjuntament per Marina Geli, consellera de Salut; Miquel Bruguera, president del COMB; Ricard Gutiérrez, vicepresident de l’OMC; María Kutz, consellera de Salut de Navarra, i Javier Olave, director de Diario Médico. La sessió té lloc al Teatre Nacional de Catalunya.

El servei d’assessoria del COMB pretén resoldre consultes, prestar serveis i aportar solucions per implantar i intervenir en el compliment de la normativa de tractament de la informació i protecció de les dades. D’altra banda, el tríptic Què em convé saber, ara que començo la residència?, té l’objectiu d’informar els nous residents sobre allò que han de conèixer quan inicien el seu període de formació especialitzada. 25 de novembre

El COMB recorda la figura del Dr. Francesc Duran i Reynals amb motiu del cinquantenari de la seva mortEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitza un acte d’homenatge al doctor Francesc Duran i Reynals amb motiu de la commemoració del cinquanta anys de la seva mort. L’homenatge té lloc a la Sala d’Actes de l’edifici col·legial.

Miquel Bruguera, president del COMB, presenta l’acte, que compta amb les intervencions d’Antoni Roca, professor d’Història de la Ciència a la Universitat Politècnica de Catalunya, i de Francesc Xavier Bosch, cap del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer, de l’Institut Català d’Oncologia Duran i Reynals.

Francesc Duran i Reynals (Barcelona, 1899 – New Haven, EUA, 1958) va ser una figura molt destaca-da en la investigació mèdica. Duran va vincular el càncer amb una infecció vírica, fet que ha permès que posteriorment es desenvolupessin vacunes com la del papil·loma humà. 10 de desembre

L’Assemblea de Compromissaris aprova la constitució de les seccions col·legials de Metges Cooperadors i de Metges de Sexologia MèdicaL’Assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona aprova la constitució de les sec-cions col·legials de Metges Cooperadors i de Metges de Sexologia Mèdica. Xavier de las Cuevas i Just Roca Duran, membres de les comissions gestores de sengles seccions, presenten als compromissaris la proposta.

La Secció Col·legial de Metges Cooperadors té com a objectiu, com indica el seu reglament, “ser el punt de trobada de tots els metges de Barcelona interessats en temes de cooperació, nacionals i interna-cionals, medicina tropical, de salut internacional, etc., per poder disposar d’una plataforma comuna”.

La Secció Col·legial de Metges de Sexologia Mèdica, d’altra banda, vol “agrupar tots els metges i met-gesses que per la seva formació exerceixin algun vessant de la Sexologia, que acreditin formació específica en Sexologia o que vulguin dedicar-s’hi específicament”. 16 de desembre


Antoni Roca, Miquel Bruguera i Francesc Xavier Bosch, a l’acte

d’homenatge al doctor Duran i Reynals.

Assemblea de Compromissaris 2006-2010.

Diario Médico,28 de novembre de 2008.



Diario Médico, 31 d’octubre de 2008.

Hèlios Pardell.

<

Guardonats i participants a l’acte de lliurament de les beques

“Dr. José Luis Bada”.

Activitat col·legial. Revista de premsa


Ofensiva de Salut i els metges per donar més seguretat als pacients[...] Miquel Bruguera ja va avançar que el Col·legi convo-carà els principals cirurgians de l’obesitat dels grans hospi-tals per debatre els protocols que apliquen i si seria possible uniformitzar-los i estendre’ls als centres privats. Tot apunta que aquestes clíniques tracten casos menys complexos, però Bruguera va advertir que pot donar peu a una falsa sensació de seguretat. Proposarà així ma-teix crear un registre de pacients operats per valorar els casos, detectar punts febles d’aquesta cirurgia i millorar-la. Bruguera creu que a través dels professi-onals es pot garantir que cada pacient s’operi en un centre que li ofereixi seguretat. [...]1. La Vanguardia, 1-2-08

Endarrerir la jubilació, la mesura més senzilla i barata contra el dèficitde metges[...] la majoria dels experts con-sultats per SALUD és contrària a forçar la jubilació mèdica als 65 en el moment actual. Per a Miquel Bruguera, president del COMB, endarrerir el retir dels facultatius si aquests ho desit-gen és “la mesura més senzilla i rendible d’aplicar” per fer front de forma immediata al dèficit d’efectius.[...] Bruguera admet que aques-ta mesura no és la panacea: “els més grans de 65 no fan guàrdies i es mantindria l’apressant situ-ació de les urgències, però sí que dóna resposta a la falta de pedi-atres o de radiòlegs”. [...]2. El Mundo, 1-3-08

Els metges de família cobraran a part per la càrrega extra de treballMissatge positiu: hi ha acord per canviar la forma com co-bren els metges de família. Missatge negatiu: no se sap, de moment, com s’aplicarà. El Consell de la Professió Mèdica

va anunciar ahir que han arribat a un consens perquè els metges que voluntàriament vulguin excedir el seu horari habitual als ambulatoris i treballar més hores, puguin fer-ho i cobrar extra. El misteri és, de moment, com s’establiran els paràmetres.[...] Per la seva banda, el pre-sident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, va assenyalar que el document de consens “és un pas endavant d’una magni-tud considerable”, pel qual els metges “seran pagats per la seva qualitat” i a qui vulgui “treballar més, li pagaran més”. [...]3. El País, 18-3-08

El COMB obre una assessoria sobre protecció de dadesEl Col·legi de Metges de Barcelona ha decidit intervenir en l’acompliment de tota la normativa vigent sobre protec-ció de dades per part dels seus col·legiats obrint una assessoria específica. El seu objectiu és arribar a erigir-se en valedor a través d’un codi tipus per al col-lectiu. [...]4. Diario Médico, 21-4-08

Homenatge dels metges a Broggi en el seu centenariMetge insigne, home excepcio-nal, Moisès Broggi suscita unani-mitat entre els seus col·legues. El

Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) van homenatjar ahir el metge, que demà compleix 100 anys. Cirurgià pioner en molts aspectes, de Broggi van glossar el seu pes professional i la seva talla humana els presidents del COMB, Miquel Bruguera, i de la RAMC, Jacint Corbella, com també altres personalitats i col·legues en un muntatge audi-ovisual. [...]5. La Vanguardia, 17-5-08

Els nous metges defugen l’atenció primàriaEls metges de família estan en crisi. Porten temps queixant-se que no se senten valorats, ni ben pagats, i que estan desbordats de feina i això empitjora l’aten-ció als pacients. En l’atenció primària, el domini de la me-dicina de família i comunitària, es repeteixen les mobilitzacions els darrers anys. El pessimisme arriba als futurs metges de cap-çalera: un any més, no s’han cobert les places de formació en l’especialitat. [...] “El metge de família és l’ar-quetip de metge; si el model ja no atrau gaires joves, fa pensar. Pot ser perquè el sistema orga-nitzatiu en què treballa és erro-ni i la seva forma de retribució perversa, perquè no guanya més qui treballa més o millor”, afirma Miquel Bruguera, presi-dent del Col·legi de Metges de Barcelona. Bruguera sosté que el metge de CAP té poca auto-nomia. “És el que més ha patit la funcionarització de la profes-sió”, diu. Algunes de les seves propostes, a través del Consell de la Professió Mèdica, són la base per reformar el sistema. [...]6. La Vanguardia, 19-5-08

Catalunya demana a la desesperada metges estrangers sense homologar[...] La consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, va sol-licitar ahir al ministre de Sani-tat, Bernat Soria, la possibilitat de contractar metges estrangers que es troben en espera d’homo-logar definitivament el seu títol. [...] La proposta de Geli va des-pertar crítiques. El president del

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, va considerar que “saltar-se els principis pot ser perillós” i que el que cal fer és agilitzar els processos d’homo-logació. “L’actual model sanitari no permet donar més solucions. Els metges que falten dependran del nou model que s’estableixi”, subratllà Bruguera, que advoca per establir noves normes de joc que permetin més autonomia de gestió. El sindicat Metges de Catalunya va lamentar la falta de planificació. 7. El País, 3-6-08

Geli demana que es contracti metges no homologats[...] El president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, va declarar ahir a La Vanguardia: “Em costa creure que la consellera hagi de-manat al ministre que autoritzi una irregularitat” perquè “no es

Revista de premsa

1

3

4

2

5

7

6




pot exercir sense tenir el títol homologat”. Bruguera va ad-metre les dificultats del sistema sanitari, però va assenyalar: “el que no podem fer és saltar-nos els tràmits”. [...]8. La Vanguardia, 3-6-08

La feminització de la sanitat[...] “Les dones s’han incorporat abans a les professions assisten-cials i de servei que no pas a les carreres tecnològiques”, assegu-ra Pilar Arrizabalaga, vocal de la junta directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i autora d’un informe sobre salut, estils de vida i con-dicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Aques-ta és, segons diu la vocal, una de les raons que expliquen la ràpida i important incorporació feme-nina en l’àmbit sanitari. [...]9. El Punt, 25-6-08

COMB: corporació i negociEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) és una corporació professional clàssi-ca però també un conglomerat empresarial que li permet oferir

als seus col·legiats molts serveis i, alhora, pagar una de les quotes més baixes, en comparació amb altres col·legis professionals tant mèdics com no mèdics. [...]10. Diario Médico, 8-7-08

BCN afilia més metges estrangers que catalansEl Col·legi de Metges assegura que no faltarien especialistes si s’oferissin bons contractes11. El Periódico, Portada, 14-7-08

L’ICS preveu jubilar forçosament 576 metges i reemplaçar-los tots[…] La direcció de l’ICS, que ahir va declinar pronunciar-se sobre el tema, no és partidària de deixar en suspens aquesta ordre, que tant el sindicat MC com el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) han quali-ficat d’“incongruent”, tant per la inflexibilitat amb què obli-ga a deixar la feina facultatius que, en molts casos, exerceixen la seva professió amb una alta competència com perquè falten metges.“Aquesta llei va ser la forma que va trobar l’ICS per eliminar de-senes de caps de servei que, per la seva posició, són els menys controlables dels hospitals, els més reticents a incorporar canvis i també els que cobren sous més alts –va afirmar ahir Miquel Bruguera, president del COMB–. És una mesura expe-ditiva que només seria eficaç si es pogués aplicar de forma per-sonalitzada i flexible. El cessa-ment als 65 anys hauria de ser voluntari”. [...]12. El Periódico, 17-7-08

Salut no jubilarà de forma forçosa els metges que tinguin 65 anysEl màxim òrgan de gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS) –la taula sectorial de la sanitat– va deixar ahir en sus-pens la norma legal que des del 2004 obligava els metges que complien 65 anys a jubilar-se forçosament. Des d’aleshores, els vuit hospitals i 430 centres d’assistència primària de l’ICS han jubilat 700 facultatius, 120 dels quals van recórrer contra la mesura davant dels tribunals. “Hem rectificat perquè crec que en aquests moments no hem

de jubilar forçosament a ningú –va afirmar ahir la consellera de Salut, Marina Geli–. Els met-ges que vulguin deixar la feina ho faran per voluntat seva i qui decideixi continuar ho podrà negociar”.[...] A partir d’ara, els metges de 65 anys –la majoria són caps de servei– que no es vulguin jubilar hauran d’exposar la seva inten-ció a una comissió independent, integrada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Institut d’Estudis de la Salut, entre altres organismes, que avaluarà els seus expedients i decidirà si poden exercir fins als 70. [...]13. El Periódico, 18-8-08

L’ICS oferirà demorar la jubilació fins als 70 a tots els metges que ho vulguinL’Institut Català de la Salut (ICS) oferirà a tots els metges allargar la seva vida laboral fins als 70 anys, tal com ja passava fins al 2004. A diferència d’aleshores, però, s’estudiarà cas per cas i l’oferta es farà efectiva només en

el supòsit que sigui d’interès per a l’organització sanitària. Es trac-ta de la segona excepcionalitat que s’aplica a l’estatut marc, que fixa la jubilació forçosa als 65 anys. La decisió s’emmarca en un context de falta de metges i un seguit de sentències contra l’ICS. [...]14. El Punt, 18-7-08

Trànsit demana accedir a dades mèdiques dels conductors per reduir accidentsAmb l’objectiu de reduir els ac-cidents provocats per persones que tenen alguna malaltia o prenen algun fàrmac que minva la seva capacitat de conducció, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, va proposar ahir que els respon-sables de trànsit puguin accedir a dades mèdiques dels conduc-tors. Perquè això sigui legal, va advertir, caldria modificar la llei de Protecció de Dades, “cosa que no serà fàcil, però cal treba-llar en aquesta direcció perquè és el punt feble que té el siste-ma de prevenció d’accidents en aquests moments”. [...] El president del col·legi, Miquel Bruguera, i el director general de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Plasencia, van donar suport a la iniciativa del director de Trànsit. [...]15. La Vanguardia, 11-10-08

Més de la meitat dels metges que s’han col·legiat enguany a Barcelona ja són estrangersEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) tindrà aquest any, per primer cop a la seva història, més incorporaci-ons de professionals estrangers que no pas provinents de l’Estat espanyol. La previsió d’aquesta entitat és tancar l’any amb un 54 % de nous col·legiats que han obtingut el títol en països extracomunitaris, sobretot de l’Amèrica Llatina, segons va avançar ahir el director adjunt corporatiu del COMB, Marc Soler, durant una sessió dedi-cada a la formació i contracta-ció de metges organitzada per la Fundació Vila Casas. [...]16. Avui, 22-10-08

8

9

11

12

10

13

14



Copagament?... Parlem-neMetges, organitzacions de paci-ents i sindicats van mostrar ahir la seva disposició a obrir el de-bat sobre la sostenibilitat del sis-tema de salut i, a partir d’aques-ta reflexió, establir les fórmules necessàries per garantir l’equitat d’aquest. Tots coincideixen que és en aquest marc d’anàlisi, de-bat i consens, en el que s’ha de revisar l’actual sistema de copa-gament sanitari. [...] El secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, recorda que el sistema sanitari no és una “barra lliure”: “Hi tenim dret, però també el deure de cuidar-lo. Tots els po-lítics saben que s’han d’intro-duir mesures, perquè el sistema sanitari no és infinit”. Padrós considera que un dels principals problemes del sistema actual és la hiperfreqüentació de les con-

sultes, que es podria solucionar, diu, amb una taxa simbòlica. Aquesta mesura no tindria in-tenció recaptatòria. [...]17. La Vanguardia, 25-10-08

La societat es mobilitza contra l’AlzheimerAl Col·legi de Metges de Barcelona va tenir lloc un acte públic per donar a conèixer els projectes de la recentment cons-tituïda Fundació Pasqual Mara-gall. En el transcurs d’aquest es va donar a conèixer el projecte de l’Institut d’Investigació Pas-qual Maragall, futur centre d’investigació científica a escala internacional orientat als reptes que planteja l’Alzheimer i les malalties neurodegeneratives en general. De com va néixer la idea de crear la Fundació i del futur de l’Institut d’Investigació ens parla el doctor Jordi Camí, director del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona i di-rector general d’aquest Institut. [...]18. Noticias Médicas, 1-10-08

Quan el pacient és metgeEls metges no estan més malalts que la resta de la població, “però és cert que mantenen una acti-tud diferent davant la malaltia”. Així ho reconeix el secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, que ahir va presentar l’informe d’ac-tivitat del Programa d’Aten-ció Integral al Metge Malalt (PAIMM), impulsat pels col-legis de metges i el departament de Salut ara fa deu anys. “Ens costa molt demanar ajuda quan estem malalts”, admet Padrós. Davant d’aquesta evidència, l’any 1998 va néixer el PAIMM, amb dos objectius: atendre els metges malalts i ajudar-los a reprendre l’activitat i garantir la bona pràctica assistencial i la seguretat dels pacients. [...]19. Avui, 5-11-08

Salut posa un tutora metges addictes que fan tractamentSeguint el principi que un met-ge amb bona salut atén de for-ma “sana” els seus pacients, la Conselleria de Salut i el Col·legi de Metges de Barcelona (CMB) apliquen des de fa vuit anys un programa que capta, tracta i re-

habilita els facultatius que patei-xen alteracions psíquiques o són addictes a l’alcohol i altres dro-gues. Han rebut ajuda més de 1.300 metges; però, com passa amb la resta de la societat, el tractament no sempre ha con-duït a la curació. Quan la supe-ració d’una addicció encara no és completa però hi ha millora, el programa ofereix a l’afectat la possibilitat de subscriure un contracte terapèutic que implica quedar custodiat per un tutor que es fa responsable que el seu pupil evitarà el consum de tò-xics mentre estigui sota la seva tutela. A canvi, el metge malalt pot tornar a treballar. [...]20. El Periódico, 5-11-08

Els col·legis han d’assumir més protagonisme davant del metge malaltEntre les conclusions assolides en aquesta cita, els seus participants s’han proposat desenvolupar des de l’OMC els criteris que perme-ten una estandardització consen-suada de l’activitat (i de la qualitat d’aquesta) dels diferents progra-mes existents, establint de forma transparent uns criteris comuns d’homologació i registre sistemà-tic de les dades de tots els Paime.[...] També van demanar una implicació més gran per part dels Col·legis en el desenvolupament d’instruments col·legials per a la limitació i/o tutela dels casos de risc de mala praxi. [...]21. Redacción Médica, 17-11-08

Metges i organitzacions en el divanFa ja deu anys que el Col·legi de Metges de Barcelona va posar en marxa el programa d’atenció al metge malalt. Els que vam estar en aquella presentació vam tenir la sensació que per primera vega-da es trencava un tema tabú, al-menys des de les institucions col-legials: hi ha metges en actiu que pateixen trastorns psiquiàtrics, addictius o ambdós alhora, i això pot afectar de forma determinant la seguretat dels seus pacients.[...] Els resultats a 10 anys vis-ta també avalen la bona tasca d’aquest programa, demostrant que amb el tractament i segui-ment adequat pràcticament tots els metges i infermeres han pogut continuar treballant amb norma-litat i garanties. [...]22. Siete Días Médicos,

Editorial, 5-12-08

“El ciutadà deixarà d’abusar de les urgències quan pagui per usar-les”A Miquel Bruguera, president dels metges barcelonins, el pre-ocupa el futur immediat de la sanitat pública perquè està con-vençut que, tal i com està plante-jada, “és insostenible”. Més enllà de la crisi, la principal fragilitat del model rau, segons aquest he-patòleg barceloní de 66 anys, en “la seva mala organització i l’ús abusiu que es fa d’alguns serveis”. L’única forma de resoldre aques-tes disfuncions és, al seu enten-dre, el copagament. [...]23 ABC, Entrevista, 13-12-08

17

19

dmlpapl[t

20

Copagament? Parlem ne

18

21

23

22

15

7

16

Grup MED



Grup MED. El model econòmic del COMB

L’any 2008 serà defi nit en el futur, sense cap mena de dubte, com el primer any de la crisi

econòmica i financera global més important des del final de les guerres mundials del segle xx. Un any dolent sense pal·liatius per a l’activitat econòmica, tant del nostre país com de les economies de pràcti-cament tot el món. D’aquesta crisi en destaca sobre-tot l’impacte que han sofert les activitats financeres i les institucions bancàries.

Si repasséssim les memòries publicades els anys an-teriors veuríem amb claredat que els ingressos eco-nòmics del Grup MED s’han originat aquests anys en les activitats financeres i asseguradores. Seria per tant d’esperar, inevitable gairebé, que la crisi econò-mica hagués impactat molt desfavorablement en els resultats econòmics del Grup MED i, en definitiva, del COMB. Sortosament, la realitat és ben diferent: hem tancat l’exercici 2008 amb uns resultats econò-mics molt bons, semblants als de l’any anterior. I el que és més important, hem mantingut les aporta-cions econòmiques del Grup MED cap al Col·legi al mateix nivell dels anys anteriors, superant els tres milions d’euros. Encara més significatiu: el grup MED ha crescut durant l’any 2008 en activitats, ha endegat noves iniciatives i ha contractat més perso-nal (vegeu quadre). Aquests resultats del Grup han permès, un any més, seguir mantenint les quotes col·legials, excepte per la variació de l’IPC, i seguir sent el col·legi amb les quotes més baixes i amb els serveis més amplis de tots els col·legis d’Espanya.

Alhora que hem treballat per ajustar-nos al pres-supost del Grup, durant l’any 2008, el COMB ha pogut crear i oferir als metges i a les famílies un nou gran paquet de serveis i prestacions. Parlem de pres-tacions com la del Pla de Protecció Social, de més de 912.000 euros, que s’explica a les pàgines precedents i que, amb una base econòmica molt sòlida, serà un referent per als altres col·legis i institucions. Aquests bons resultats són la conseqüència il·lustrativa, en gran part, de les decisions dels anys anteriors, en els quals vam invertir en diversificar i ampliar les fonts de finançament del Col·legi, buscant noves activitats –especialment en els àmbits de la tecnologia– i am-pliant els col·lectius i els àmbits on prestar els nostres serveis tradicionals asseguradors i financers. Aquell impuls de creixement dels anys bons, que ara veiem que ens ha permès encaixar la crisi econòmica sen-se dramatismes, ha seguit durant aquest any 2008. Hem posat en marxa nous serveis de tipus finan-cer com la creació d’una estructura conjunta amb Riva y García, per assessorar la gestió de patrimonis (Medipatrimonia, SL). Hem ampliat els acords amb els nostres proveïdors financers Fibanc i BBVA, que ens ha permès incrementar els serveis tradicionals bancaris (ara amb el ple desplegament de les tres so-cietats: Medone, MedSasa Financera i MediValor). Hem accelerat el creixement de Medicorasse perquè s’expandeixi geogràficament. Hem aconseguit la consolidació econòmica definitiva, com també del rol social i estratègic, de Meditecnologia i de Firma-

profesional. Hem adquirit una participació en una societat de capital risc.

Aquest creixement dels serveis i dels productes es pot veure reflectit al quadre-resum adjunt:

Vull recordar que, al mateix temps que al grup econòmic i a les empreses portàvem a terme aquesta gestió rigorosa i prudent, hem estat ne-gociant la renovació de la pòlissa de RC. Els resultats asseguradors i la manera com es consolida el model estan explicats en aques-ta memòria en un altre capítol previ, però també cal recordar aquí que amb la negociació hem aconseguit una renovació per tres anys en condicions econòmiques excepcionalment bones per als metges catalans i que, alhora, ha representat una important consolidació econòmi-ca per al Col·legi en assegurar-nos la col·locació de la resta final del paquet assegurat l’any 2000-2004, l’anomenat Run-off.

Tots aquests resultats econòmics només es po-den aconseguir perquè comptem amb un equip humà, de directius i empleats, molt motivat, que treballen i han treballat amb esforç, amb empenta i amb capacitats notables d’entusiasme i compro-mís. Vull agrair a aquest equip el seu esforç extra-ordinari en un any com aquest 2008, i vull dema-nar l’esforç també necessari els pròxims anys. La crisi econòmica durarà. Necessitem, més que mai, que els serveis que el Col·legi ofereix als col·legiats, a les famílies i als altres col·lectius professionals, puguin arribar cada vegada a més gent i puguin ser més i més coneguts.

Necessitem que els productes i els serveis del Grup MED puguin convertir-se per a més gent en allò que avui ja són per a molts de nosaltres: un avantatge de preu o de qualitat, una millor segure-tat, una confiança, un valor afegit i un orgull per al col·lectiu i per a la corporació.

Necessitem la confiança de molta gent, dels col·legiats i dels que no són metges, i necessitem l’esforç compromès dels qui treballem en aquest projecte, per tal que els resultats dels pròxims anys puguin ser igual de satisfactoris. Això voldrà dir que estem fent una feina ben feta. I voldria dir que tots vosaltres, col·legiats i famílies, així ho reconei-xeu. Aquesta serà la nostra millor satisfacció.

El Grup MED tanca l’exercici 2008 amb bons resultatsen un any de crisi econòmica i financera global

El Grup MED ha tancat l’exercici 2008 amb uns resultats econòmics molt bons. Aquests resultats han permès, un any més, seguir mantenint les quotes col·legials, excepte per la variació de l’IPC, i seguir sent el Col·legi amb les quotes més baixes i amb els serveis més amplis de tots els col·legis d’Espanya

JAUME AUBIA,president executiudel Grup MED S.A.U.

Grup consolidat COMB + MED Exercici 2006 Exercici 2007 Exercici 2008

Ingressos explotació 21.268.741 21.764.552 25.324.561

Ingressos totals 24.372.288 24.747.898 26.590.397

Nombre clients totals 42.969 45.956 46.233

Nombre empleats 265 284 282

Resultats 144.567 522.542 89.062

Retorn Grup MED al COMB 2.410.395 2.328.998 2.428.813

Dades auditades i presentades a l’Assemblea de Compromissaris.Font: Auditories / Grup MED.

Grup MED. Àrea Financera.

49

Grup MED. Les empreses del COMB

Informe Anual 2008Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

JAVIER NAVARRO,director general de Medicorasse

ALBERT LLUCH,conseller delegat de Medicorasse

Cal destacar els bons resultats de l’activitat comercial en els rams de Salut i Jubilació, fet que ha permès incrementar la nova producció d’un 689 % pel que fa a les assegurances de Salut, i d’un 10 % respecte a les assegurances de jubilació/estalvi

Al llarg del 2008, Medicorasse, la corredoria d’assegurances del COMB, ha fet una impor-

tant aposta per reforçar l’impuls comercial d’asses-sorament i servei al col·legiat, els seus familiars i les persones a ells vinculades, amb necessitats d’asse-gurament.

Aquesta estratègia s’ha pogut desenvolupar gràci-es al treball previ de revisió i reformulació dels sis-temes d’informació de la corredoria, millorant-ne la transparència i la immediatesa d’explotació, de manera que s’han agilitzat l’anàlisi i la presa de de-cisions de gestió.

L’activitat duta a terme per Medicorasse al llarg de l’any 2008 ha permès consolidar un important creixement quant a clients i pòlisses, així com refor-çar el treball per la qualitat i la millora continuades, conceptes fonamentals en l’estratègia de la corredo-ria del Col·legi de Metges de Barcelona.

Cal destacar els bons resultats de l’activitat co-mercial en les assegurances de Salut i Jubilació, fet que ha permès incrementar la nova producció en aquests rams: d’un 689 % pel que fa a les assegu-rances de Salut (852 pòlisses més en cartera enfront de les 108 de l’any 2007) i d’un 10 % respecte a les assegurances de jubilació/estalvi (1.266 pòlisses més en cartera enfront de les 1.148 de l’any 2007). El total de visites realitzades per l’equip comercial és d’11.659, un 5 % més que les realitzades l’any 2007, fet que dóna mostres de la voluntat d’asses-sorament i servei de l’equip humà de professionals de Medicorasse.

La corredoria d’assegurances també ha seguit amb la seva expansió territorial, impulsant de forma im-portant l’activitat d’assessorament assegurador a Madrid i creant un producte específic de Responsa-bilitat Civil Professional per a la cobertura dels met-ges col·legiats en la zona esmentada, basat en l’excel-lent experiència del COMB en aquest camp.

Un altre fet destacable ha estat l’assoliment d’una major agilitat en la resposta a les demandes dels col-legiats/clients. Medicorasse compta amb una àm-plia oferta, amb més de 20 productes asseguradors per cobrir tot tipus de riscos, especialment disse-nyats i adaptats a les necessitats dels metges, tant en l’àmbit personal com professional. Medicorasse

està en condicions de donar resposta a demandes de cobertures especials, encara que no encaixin en aquests productes. La corredoria treballa de forma individual amb les companyies asseguradores més adients i, gràcies a aquesta col·laboració, s’han po-gut tancar més de 1.900 cotitzacions especials.

La corredoria ha continuat innovant i oferint, grà-cies a la detecció de necessitats realitzada a través de les cotitzacions esmentades, productes asseguradors interessants com són: noves assegurances de Vida Risc a primes molt ajustades; co-bertura de Responsabilitat Civil per a centres sanitaris; i cobertures especials de Responsabilitat Civil, com l’activitat professional a l’es-tranger amb fins humanitaris i, en alguns casos, excepcionals, segons trams complementaris.

S’ha millorat força el Servei de Sinistres i s’ha aconseguit agilitzar la gestió dels més de 12.700 sinistres atesos al llarg de l’any. Aquest servei ha realitzat la seva activitat a través d’una im-portant atenció telefònica (més de 33.000 trucades) i també a través de l’atenció presencial al client (més de 2.900 visites). L’enquesta de satisfacció dels cli-ents ha donat un nivell de satisfacció del 7,7 % sobre 10, i alhora ha facilitat la detecció de les àrees de millora sobre les quals ja s’ha començat a treballar. Evidentment, l’objectiu serà millorar encara més aquesta ràtio els exercicis vinents.

La corredoria ha continuat amb la seva línia infor-mativa mitjançant la realització de diverses campa-nyes de màrqueting, com han estat les relacionades amb productes asseguradors de salut, invalidesa i jubilació, i les que han tingut per objectiu la fide-lització de la cartera d’autos, els clients de la qual són sovint sotmesos a ofertes de la competència no comparables de forma evident i, per tant, en certa manera, enganyoses. També cal fer notar l’esforç en la revisió gratuïta de necessitats asseguradores que és el fonament sobre el qual la corredoria basa l’oferta de valor als col·legiats/clients.

Cal recordar també que ha calgut dedicar temps i força recursos a complir la nova normativa legal en relació amb les asseguradores.

Medicorasse consolida el creixement del nombre de clients i pòlisses l’any 2008

Font: Medicorasse, SA.

Atenció des de Medicorasse

Autos 10.523

Llar i Comunitat Propietaris 1.017

Incapacitat Temporal (no inclou MMCB) 168

Salut 427

MediConsulta i comerços 156

Reclamació per agressió 37

RC Centres Sanitaris 23

Altres 446

Declaracions de sinistres. 2008 Medicorasse. Pòlisses de nova producció 2004-2008

11.00010.000

9.0008.0007.0006.0005.0004.0003.0002.0001.000

0

10.1938.364

7.4537.3198.538

2004 2005 2006 2007 2008

Autos 3.493 2.516 2.318 3.514 3.747

Resta 5.045 4.803 5.135 4.850 6.446

Fullets de Medicorasse sobre el Pla d’Estalvi i Jubilació i l’Assegurança de Salut.

L’any 2007, el Grup MED va reforçar els serveis bancaris, gràcies a l’actualització i l’en-

fortiment de l’acord històricament existent amb el BBVA. L’Àrea Financera ofereix avantatges pre-ferents i exclusius per al col·lectiu mèdic i sanitari català, així com solucions financeres adients per a cada client metge; un ventall de noves solucions es-pecífiques per al metge jove, el metge gran, el metge nouvingut, el metge empresari, a banda d’ampliar aquests serveis a les delegacions del COMB amb la incorporació de nou personal.

Tot plegat ha estat possible mitjançant els acords de l’Àrea Bancaria del Grup Med amb els dos prin-cipals proveïdors bancaris del col·lectiu mèdic a Catalunya, BBVA i Fibanc-Mediolanum.

La formació dels equips humans i l’especialització dels nostres assessors en les necessitats financeres del metge que té una consulta privada, clínica o institu-ció, ha permès fer front a un dels anys més complicats que es recorden, financerament parlant, i respondre amb confiança davant l’allau constant de notícies i d’esdeveniments financers de signe negatiu.

És molt rellevant que haguem pogut mantenir-nos proactius en el finançament de tot tipus de projectes personals o professionals i sempre portant una línia clara, assenyada i competitiva en la remuneració de l’estalvi, amb solidesa i fiabilitat.

Productes d’estalviEls recursos gestionats de clients en comptes corrents i imposicions a termini fix s’han incrementat d’un 4,90 %, i han passat de 71,8 a 75,3 milions d’euros. Dins d’aquesta partida, cal ressenyar l’increment del 28,72 % de les imposicions a termini fix, que han passat de 21,9 a 28,2 milions d’euros.

Un altre vessant en què l’Àrea Financera ha estat molt activa, ateses les circumstàncies dels mercats financers, ha estat en els fons d’inversió garantits on s’ha més que duplicat l’estalvi acumulat en aquest producte, que ha passat de 6,9 milions a 14,7 mi-lions d’euros.

A l’últim, en plans de pensions, tot i el descens ge-neralitzat del sector, primordialment per la rendibi-litat negativa de la majoria de plans de pensions del mercat, així com pel retraïment dels clients a l’hora de fer noves aportacions, hem passat de gestionar 34,3 milions d’euros a 33,9 milions d’euros, man-tenint els saldos gestionats pràcticament durant el transcurs de tot l’any.

Productes de finançamentDestacar el producte que s’ha plantejat conjuntament amb el BBVA, de finançament a mida per al col·lectiu mèdic (primordialment el MIR i MIR nouvingut): “la bestreta de nòmina”; fins a tres nòmines de forma automàtica, amb un tipus d’interès preferent.

S’han concedit 13,8 milions d’euros en préstecs o crèdits que, malgrat ser menys que l’exercici an-terior, representen un descens inferior a la mitjana del sector.

Serveis bancarisPel que fa a les targetes de crèdit, s’ha continuat tre-ballant per poder tenir totes les proves de validació per llançar la nova targeta Affinity del COMB amb xip criptogràfic i signatura digital incorporada. La previsió és poder-la oferir el 2009. Aquesta targe-ta permetrà de forma conjunta un ús financer i de crèdit, amb l’ús professional associat a la signatura digital.

Cal destacar també que en el transcurs del 2008 es va iniciar un cicle de conferències sobre temes financers adreçades als metges: “L’estalvi i la jubi-lació” i “Instruments financers per a l’empresa”.

MediValor, AVPer a MediValor l’any 2008, fora dels esdeveniments derivats de la crisi financera i econòmica mun-dial, ha significat l’any en què ha culminat el projecte de modernit-zació de les estructures adminis-tratives i comercials i ha dut a ter-me un ambiciós pla d’adaptació a la nova normativa legal d’aplicació per a les Empreses de Serveis d’Inversió, la MiFID, que va entrar en vigor al novembre de 2007.

També hem incorporat nous proveïdors estratè-gics per tal de poder oferir sempre el producte més escaient per a cada un dels col·legiats/clients, siguin quins siguin els seus objectius d’estalvi i inversió.

Pel que fa als mercats financers, l’any 2008 s’ha caracteritzat per una enorme volatilitat i una cai-guda generalitzada dels principals índexs borsaris, com també d’altres actius de referència. L’esclat d’una crisi financera global ha estat seguida d’una crisi econòmica també d’àmbit mundial. Els efec-tes d’ambdues han estat especialment greus en economies que durant la dècada anterior havien gaudit de creixements més que proporcionals res-pecte a altres països del seu entorn, com és el cas d’Espanya. La situació de manca de confiança en el sector financer va provocar, sobretot després de la fallida de Lehman Brothers al setembre de l’any passat, una contracció brutal del crèdit en l’àm-bit mundial, provocant el que es coneix en termes econòmics com a credit crunch.

En aquest context, MediValor ha man-tingut un perfil molt conservador sempre afavor dels col·legiats metges/clients, que ha permès que una gran majoria de les carteres sota gestió tingués un comportament notable-ment millor que el del mercat (vegeu gràfic).

Els recursos gestionats de clients en comptes corrents i imposicions a termini fi x s’han incrementat d’un 4,90 %, i han passat de 71,8 a 75,3 milions d’euros. Dins d’aquesta partida, cal ressenyar l’increment del 28,72 % que van assolir les imposicions a termini fi x, que han passat de 21,9 a 28,2 milions d’euros

RICARD MONTES,gerent de l’Àrea BancàriaGrup MED

MARTÍ PACHAMÉ,director general de MediValor

ALBERT LLUCH,conseller delegat de MediValor

L’Àrea Financera ofereix serveis bancaris especialitzats,crèdits preferents i productes financers per als metges

Cartera moderada vs. IBEX 2008

105

95

85

75

65

55

45

De

s-07

Ge

n-0

8

Feb

-08

Ma

r-08

Ab

r-08

Ma

i-08

Jun

-08

Jul-0

8

Ag

o-0

8

Set-

08

Oc

t-08

No

v-08

De

s-08

IBEXCartera gestionada per MediIValor, AV






Mutual Mèdica i Medicorasse segueixen una estratègia basada

en la proximitat al metge i en la

personalització de l’oferta en funció de

les necessitats del mutualista, a qui

transmeten el sentit de prudència i l’alt

grau de solvència de la mutualitat. És, per

tant, un èxit conjunt el fet que Mutual Mèdica hagi tancat l’any 2008

amb 33.400 metges assegurats i que hagi

crescut un 46 % en volum de negoci

Dins de la cooperació històrica de Mu-tual Mèdica i el Col·legi Oficial de Metges

de Barcelona, destaca la participació de la Mutu-al en la Fundació Galatea, els ajuts econòmics al PAIMM i, de forma més relacionada amb les as-segurances, la col·laboració amb Medicorasse, que assessora un gran nombre de metges.

Arran de la modificació legislativa estatal que a mitjan anys noranta permetia a Mutual Mèdica esdevenir Mutualitat alternativa al Règim d’Autò-noms de la Seguretat Social, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i Mutual Mèdica varen dur a terme tot el necessari per permetre als metges catalans disposar d’aquesta alternativa amb total seguretat i informació. Així, Medicorasse, la corre-doria d’assegurances del col·legi, va incorporar les prestacions asseguradores de Mutual Mèdica, i des de llavors els professionals de Medicorasse han fet una gran feina d’assessorament i comercialització dels productes i assegurances de Mutual Mèdica entre els metges, amb una contribució important en la promoció de la previsió social entre els col-legiats de la seva àrea territorial d’influència.

Medicorasse i el seu equip humà d’assessors en previsió social no sols coneixen perfectament els productes i assegurances de Mutual Mèdica, sinó que saben transmetre la filosofia i els valors d’es-pecialització, compromís i confiança propis de la nostra entitat. A més, han transmès a Mutual Mè-dica la sensibilitat dels metges, les seves demandes quant a l’adequació de les prestacions a les noves necessitats percebudes, i també han actuat com a primer contacte en les situacions de sinistres dels metges assegurats.

En l’àmbit comercial, Mutual Mèdica i Medico-rasse segueixen una estratègia basada en la proxi-mitat al metge i en la personalització de l’oferta en funció de les necessitats del mutualista, a qui transmeten el sentit de la prudència i l’alt grau de solvència de la mutualitat. Dia a dia s’incrementa

el nombre de metges que confien en l’entitat.És, per tant, un èxit conjunt el fet que Mutual

Mèdica hagi tancat l’any 2008 amb 33.400 met-ges assegurats i que hagi crescut un 46 % en volum de negoci. A finals del 2008 havíem superat els 29 milions d’euros. Aquestes xifres mostren que la mutualitat dels metges es troba en plena forma financera, malgrat la crisi econòmica actual.

Mutual Mèdica és especialista en la previsió so-cial del metge, està formada per metges i els seus òrgans d’administració i control estan també inte-grats per metges, a més de tenir com a executius persones altament capacitades al sector assegura-dor. El Consell d’Administració, màxim òrgan directiu de l’entitat, està compost per metges, i l’Assemblea, on es prenen les decisions més im-portants, està formada per tots els metges mutu-alistes. Els metges impulsen la gestió de Mutual Mèdica, i aquesta particularitat és una de les claus del seu èxit i un punt en comú amb el Col·legi de Metges, amb el qual sempre hem treballat molt estretament.

Pensem que és bo que els col·legis de metges si-guin la via d’arribada als metges de les possibilitats asseguradores de Mutual Mèdica, com fa Medi-corasse; aquesta és una opció històrica de Mutu-al Mèdica que ara estenem als metges de la resta d’Espanya.

Vull recordar també que Mutual Mèdica és una entitat sense ànim de lucre, els beneficis de la qual reverteixen en els metges en forma de millors co-bertures i serveis. Algunes de les línies d’actuació de l’entitat ja són populars entre tots els mutua-listes, com les ajudes al metge gran, a qui oferim prestacions específiques pensades per a ells, o el suport als metges més joves, a través de quotes més econòmiques o ajudes als seus projectes d’investi-gació mèdica a través dels Premis a la Recerca.

Mutual Mèdica significa especialització, segure-tat, compromís, prudència i confiança.

Mutual Mèdica i COMB, una bona trajectòria de cooperacióNOLASC ACARÍN,

president de Mutual Mèdica

2

1. Equip d’assessors comercials de Medicorasse amb

Enric Tornos, director general de Mutual Mèdica, Lluís Lana,

director general adjunt de Mutual Mèdica,i Cèsar Vizuete,

responsable comercial de la mutualitat.

2. Imatge del web www.med.es amb informació

sobre el pla d’estalvi i jubilació de Mutual Mèdica.

1 2

www.med.es 902 198 984

52


Informe Anual 2008Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

L’any 2008 Firmaprofesional s’ha consoli-dat com a primer prestador de serveis de certi-

ficació en l’àmbit privat, i ha esdevingut d’una for-ma manifesta un referent en el seu sector. Aquest fet es posa de manifest, per exemple, amb els di-ferents projectes de consultoria, realitzats tant a nivell estatal com internacional (Suècia, Algèria).

Com a proveïdor global de Serveis de Certifica-ció, Firmaprofesional va fer la seva aposta de canvi de model el 2007, i el seu reforçament i consolida-ció s’ha basat en dos pilars:· Productes: s’han desenvolupat nous productes

per donar resposta a les necessitats dels nous cli-ents, com són els Certificats de Segell d’Empresa.· Serveis: incorporant noves solucions d’audi-

toria de digitalització certificada, i de consultoria PKI, com la realitzada a Toyota per a la implanta-ció de la factura electrònica, o la completada per encàrrec del govern d’Algèria, sobre constitució i desenvolupament d’autoritats de certificació.

Firmaprofesional s’ha destacat en el sector sanitari amb el suport dels col·legis professionals de metges i de farmacèutics en la implantació de la Recepta Electrònica, i entre els col·legis de gestors admi-nistratius preparant-los per a l’adaptació dels seus processos per al projecte de matriculació telemàtica amb la DGT (Direcció General de Trànsit).

Durant tot el passat exercici, Firmaprofesional ha accedit també a nous clients aliens a l’àmbit col·legial. Actualment ja són clients de Firmaprofesional empre-ses asseguradores automobilístiques, de banca i defen-sa, com Toyota España, BBVA, EADS, Aviva, Once...

També s’han incorporat a la cartera de Firma-profesional Administracions públiques (tres ajun-

taments) i associacions empresarials com la CECA o Ganvam.

En aquesta línia, també cal destacar el massiu des-plegament de certificats d’empresa realitzat amb la col·laboració i el protagonisme indiscutible de PIMEC, la patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, que és un soci estable a Fir-maprofesional.

El 2008 ha vist el naixement i la posada en marxa de Firmaempresarial i s’han posat les bases per a la línia de Negoci de Fir-mamobile.

S’han emès gairebé 20.000 nous cer-tificats i s’han endegat 22 noves Auto-ritats de Registre.

Cal fer esment de la celebració durant l’any 2008, amb gran èxit de partici-pants, d’una Jornada a Madrid sobre “Excelencia en la gestión y optimización de procesos mediante certificación electrónica”.

Amb tot això, l’equip humà liderat pel director general senyor Alfredo Gosálvez ha dut a terme un esforç molt notable que s’ha vist recompensat per uns resultats positius millors dels pressupostats, en un exercici que ha estat molt dur per a la majoria d’empreses d’aquest sector. Al final de l’exercici, i atès el creixement i l’impuls que Firmaprofesional ha de seguir experimentant el 2009, i seguint els plans pro-posats d’expansió i reforçament de l’empresa, hem in-corporat un nou conseller delegat a plena dedicació, el senyor Jordi Masias, qui havia estat en el passat direc-tor general de Camerfirma, l’empresa de certificació de les Cambres de Comerç, i de CatCert, l’Agència de Certificació de la Generalitat de Catalunya.

Firmaprofesional, primer proveïdorde serveis de certificació en l’àmbit privat

Cal destacar el massiu desplegament de certifi cats d’empresa realitzat amb la col·laboració i el protagonisme indiscutible de PIMEC, la patronal de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya, que és un soci estable a Firmaprofesional

ALBERT LLUCH,conseller de Firmaprofesional

Distribució geogràficadels clients amb Autoritat de Registre

67 clients21 propostes en curs

Jordi Masias, nou conseller delegat de Firmaprofesional.

Ce

rtifi

ca

ts

Co

nsu

ltoria

Sup

ort

s

Serv

eis

RA

Ce

rtifi

ca

ts

Co

nsu

ltoria

Sup

ort

s

Serv

eis

RA

Ce

rtifi

ca

ts

Co

nsu

ltoria

Sup

ort

s

Serv

eis

RA

38,3

9 %

1,92

%

19,9

4 %

0,00

%

4,58

% 8,69

%

5,08

%

6,03

%

12,2

7 %

2,49

%

0,13

%

0,00

%

0,15

%

0,33

%

0,00

%

Col·legis64,83 %

Empreses34,56 %

Org. Públics0,61 %

Percentatge de facturació per tipus de client

INFORME ANUAL 2008SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIALNúmero extraordinari, maig de 2009

EditaCOL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONAPASSEIG DE LA BONANOVA, 47. 08017 BARCELONATEL. 935 678 888. FAX 935 678 899e-mail: [email protected]://www.comb.cat

Consell editorialMIQUEL BRUGUERAMIQUEL VILARDELLRICARD GUTIÉRREZJAUME PADRÓSJAUME ROIGÉJAUME SELLARÉS

Director Gerent / CEOPresident executiu del Grup MEDJAUME AUBIA

Director A. d’Operacions / COOConseller – Director General del Grup MEDALBERT LLUCH

Director A. CorporatiuMARC SOLER

Director A. JurídicIGNASI PIDEVALL

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de PublicacionsJESÚS CALVO

Coordinador de l’edició de l’Informe AnualAITOR MORA

Secretaria de redacció i documentacióCLOTILDE HERNÁNDEZ

Coordinador del Servei d’Informació Col·legialJORDI PONS

Assessoria lingüística i correcció de textosESTHER ROIG

Fotografi aISABEL CALAF I ARXIU DEL GABINET DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL COMB

Disseny gràfi cVILLUENDAS + GÓMEZ disseny

PublicitatGRUP MED

Preimpressió i impressióAmbient Gràfi c

Dipòsit legal

NOTA D’AGRAÏMENT DE LA JUNTA DE GOVERNLa Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Barcelona. L’Informe Anual 2008 ha comptat amb el suport publicitari de:

B-31.054-2009

Amb el suport de:

Documents

Informe Anual 2008