Informe anual CJAS 2015

2015

Informe

anual

Volver a los diecisiete después de vivir un siglo

es como descifrar signos sin ser sabio competente,

volver a ser de repente tan frágil como un segundo

volver a sentir profundo como un niño frente a Dios,

eso es lo que siento yo en este instante fecundo

(Violeta Parra “Volver a los 17”)

CJAS-APFCiB

INFORME ANUAL 2 2015

S’autoritza la reproducció total i/o parcial però agrairíem que se’n citi l’autoria.

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) ● c/ La Granja, 19 ● 08024, Barcelona ● Tel. 93.415.7539 ● [email protected] ● www.centrejove.org

Entitat adherida al

Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears ● c/ Pere Vergés 1, pis 10 desp 1 ● 08020, Barcelona ● Tel. 93.305.53.22 ● [email protected]● www.apfcib.org

Març del 2016

Aquest projecte compta amb el suport i finançament de

I pertany a tota la ciutadania

mailto:[email protected]

http://www.centrejove.org/

http://www.apfcib.org/

CJAS-APFCiB


INDEX

LES DADES DEL 2015 (EN VOLTA I VOLTA) .............................................................................................. 6

L’ATENCIÓ PRESENCIAL ......................................................................................................................... 9

PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS ............................................................................... 11

LA PROVA RAPIDA DE VIH.................................................................................................................. 17

CLAMIDIA I GONOCOC ................................................................................................................... 23

L’ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA ..................................................................................................... 27

L’EMBARAS I LES IVE .......................................................................................................................... 29

L’ATENCIO PSICOLÒGICA ............................................................................................................... 32

L’ATENCIO SOCIAL .......................................................................................................................... 37

L’ATENCIÓ E-MAIL I TELEFÒNICA ......................................................................................................... 39

EL TREBALL COMUNITARI ..................................................................................................................... 42

INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS ................................................................... 43

INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ ...................................................................................................... 55

FORMACIÓ A PROFESSIONALS ......................................................................................................... 57

ALTRES ACTIVITATS DEL CJAS ............................................................................................................... 61

TAULES I GRAFIQUES ........................................................................................................................... 63

CJAS-APFCiB


L’EQ

UIP

Direcció Jordi Baroja Administració Fanny Jurado (recepció i auxiliar admin) Equip tècnic Sílvia Egea (psicòloga) Raquel Gómez (psicòloga) Mari Paz Oliver (infermera) Noemí Elvira (psicòloga) Imma Campo (metgessa) Col·laboradors/es Sílvia Rodríguez (tallerista) Ula Solsona (web) APFCIB Sílvia Aldavert (Coordinadora de Projectes) María Ferrero Barrio (Presidenta)

Pepa del Pino (comptabilitat i administració) Marta Pérez (Treballadora social) Eva Guillen (educadora social Aquí t’escoltem) Laura Luque (educadora social Aquí t’escoltem) Nerea Pueyo (educadora social Aquí t’escoltem) Elisabet Saña (psicòloga Aquí t’escoltem) Andrea Lotfe (fotògrafa) Camilo Villaverde (productor d’audiovisuals)

CJAS-APFCiB


Benvolgudes i benvolguts,

Un nou informe anual que intenta reflectir -blanc sobre negre- la síntesi de l’esforç de tot un any. Si

haguéssim de destacar el més rellevant del 2015, segurament triaríem un aspecte sovint invisible pels/les

nostres usuaris/es però clau per oferir un bon servei, el reforç i teixit d’aliances i les coordinacions amb

d’altres serveis. Així, hem treballat conjuntament amb els Punts d’Informació Juvenils, el Circuit de Violència

contra les dones, el Consell de Joventut de Barcelona, Comitè Primer de Desembre, la xarxa dels ASSIR...i

moltes d’altres entitats i serveis que ens han permès pensar i repensar el treball amb la població jove. Els

fruits d’aquestes coordinacions ja s’estan veient i es veuran al curt termini.

El 2015 s’ha posat la llavor de projectes estratègics com en el cas del disseny del protocol de detecció de

violència masclista i heteropatriarcal que permetrà detectar i actuar millor davant de casos de sospita per

part de les professionals que presten atenció. O també el projecte d’intervenció educativa en Centres

Residencials d’Acció Educativa (CRAE), reforçant l’aposta per treballar amb les poblacions més vulnerables.

En relació a l’atenció del centre, en una època on encara veiem sovint retallades i restriccions, des del CJAS

s’ha ampliat l’horari d’atenció i s’han incorporat dos nous tests de detecció d’ITS, la clamídia i el gonococ,

ambdues molt prevalents en la població juvenil. Tot això mantenint els nivells d’atenció que any rere any

oferim tant pel que fa al volum com a la qualitat.

El centre també s’ha readaptat i hem pogut engegar una rehabilitació per tal d’oferir un aspecte més modern

i atractiu pels/les adolescents i joves que ens visiten.

També ens ha fet especial il·lusió tornar a realitzar el curs d’atenció a l’adolescència i penjar el cartell

d’”exhaurides les localitats” després d’un 2014 en el que es va haver de cancel·lar per falta d’assistència. Les

excel·lents valoracions de les assistents ens refermen en la línia de treball d’enguany.

I finalment volem destacar que s’ha procedit a anar substituint les empreses de serveis que teníem (neteja,

material d’oficina…) per empreses d’inserció en una aposta ideológica coherent amb el nostre esperit

associatiu.

En nom del CJAS aprofito aquesta breu introducció per agrair a tothom que ens ha ajudat durant el 2015 en

aquest projecte tan apassionant com necessari.

Jordi Baroja Benlliure

Director

CJAS-APFCiB


LES DADES DEL 2015 (EN

VOLTA I VOLTA)

CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ PRESENCIAL

CJAS-APFCiB


Tothom qui és atès rep el missatge de la importància de viure la sexualitat de manera positiva i plaent.

L’atenció de “portes obertes”, personalitzada i immediata a la demanda, és un servei creat per atendre a la

població adolescent i jove de fins a 30 anys i està en funcionament des de l’any 1992. És una de les dues

ànimes del CJAS, conjuntament amb el treball comunitari.

Si la visita al centre es fa amb cita prèvia s’agenda la trobada amb la professional més idònia segons el motiu

de consulta. En canvi, si la visita és espontània, es fa una primera entrevista per valorar la raó de la visita i

després, si s’escau, es deriva la petició a un o altre professional.

L’equip multidisciplinar del CJAS està composat per professionals que

cobreixen l’àrea d’atenció mèdico-sanitaria, psicològica i social.

La dinàmica d’atenció a les persones per part de l’equip professional

del CJAS, parteix d’una mirada global de la persona en una etapa

important de canvis i creixement i en totes les consultes es treballa la

visió de l’adolescent i jove en relació a la seva vivència de la sexualitat,

els problemes, els riscos percebuts i la gestió davant d’aquests riscos.

Aquelles i aquells que són atesos en l'entrevista personal (primeres visites i successives), sigui quin sigui el seu

motiu de consulta, són escoltats, acompanyats i informats, reforçant la importància de viure la sexualitat de

manera positiva i plaent.

La cartera de serveis del CJAS, doncs, intenta cobrir fins on és possible les demandes dels usuaris i usuàries en

l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, dedicant el temps necessari en la consulta per fer un abordatge

integral.

Cartera de serveis de l’atenció presencial

CJAS-APFCiB


PERFIL DE LES USUARIES I USUARIS PRESENCIALS

CJAS-APFCiB


El 2015 es van atendre al CJAS un total de 2.404 adolescents i joves que van generar 3.780 visites, i van

realitzar 4.465 consultes. La diferència es deu que en les visites a vegades es generen una o més consultes.

El 54% dels i les joves ens van visitar una vegada, i el 46% restant dos o més cops.

Del total de joves que van visitar el centre, set de cada deu (73%) ho feien per primer cop i aquesta xifra

demostra la vitalitat del centre i la renovació d’usuàries i usuaris que experimenta el servei cada any.

Edats i sexe de les usuàries i usuaris

L’edat mitjana de les primeres visites és de 21 anys. Per sexe s’observa que les dones acudeixen al centre per primera vegada més joves (19,8 anys) i els homes més tard (22,2 anys). En el cas de les noies, un 44% tenen 18 anys o menys i en el cas dels nois el percentatge per aquest grup d’edat és d’un 24%. Per contra, el 30% dels homes tenen 25 o més anys, per un 13,4% de les dones.

Pel que fa al sexe, 3 de cada 4 persones eren dones (77,4% dones vs. 22,6% homes). Més endavant veurem

com aquest percentatge es manté més o menys estable en els diferents serveis, excepte en la prova del VIH,

en el que el s’equiparen.

Gràfica 1. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2015, per grups d’edat

Edat de les primeres relacions sexuals coitals

L’edat mitja de la primera relació sexual coital de les usuàries i els usuaris del CJAS és de 16,35 anys1. Per sexe, l’edat mitjana és de 16,2 en el cas de les noies i 16,65 en el cas dels nois

1 Dada vàlida pels usuaris i usuàries de primeres visites el 2015. Aquesta anotació és extensiva a les variables que s’analitzaran a partir d’ara dins l’apartat del perfil, si no s’indica el contrari.

CJAS-APFCiB


Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual coital

2010 2011 2012 2013 2014 2015

n total 828 879 867 755 811 1.068

EM total 16,63 16,51 16,47 16,57 16,48 16,35 EM home 17,00 17,20 16,89 17,05 17,02 16,65

EM dona 16,47 16,27 16,33 16,41 16,30 16,21

Més que la mitja d’edat, el que resulta interessant és analitzar-ho per franges d’edat com mostra la gràfica següent. S’observa com el pic d’edat és entre els 15 i 16 en el cas de les noies i es perllonga entre els 15 i 18 en el cas dels nois. Gràfica 2. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2015)

El percentatge de noies que afirmen haver mantingut relacions sexuals coitals abans dels 15 anys se situa en el 17,16%. Un percentatge que augmenta més de dos punts respecte la de l’any passat.

D’on venen les usuàries i usuaris del CJAS (dades del 2014)

3 de cada 4 usuàries i usuaris del servei venen de la ciutat Barcelona, i dins d’aquesta, sembla que la

proximitat al centre és un factor que es té en compte. Així un 20,6% venen del districte de Gràcia, un 13%

d’Horta-Guinardó i un 10% de l’Eixample. La resta de districtes representen cadascun entre un 4 i un 7% del

jovent que acudeix al CJAS.

CJAS-APFCiB


Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580)

Fora de Barcelona ciutat, la resta acostumen a venir de la mateix província. Només un 6% de les persones

venen de fora la província.

Nivell d’instrucció El 40% de les usuàries i usuaris estan cursant o han cursat estudis universitaris, i un altre 40% estan estudiant cursant entre l’ESO i el Batxillerat.

Gràfica 3. Formació de les persones que es visiten al centre el 2015

ESO; 20,0%

Batxillerat; 19,9%Estudis universitaris;

40,6%

Cicle grau mitjà; 12,0%

Altres; 7,6%

CJAS-APFCiB


Situació laboral

La majoria de les persones que visiten el CJAS són estudiants (65%) , un 21% treballen i un 6% es declaren en situació d’atur.

Mètodes anticonceptius habituals

El mètode anticonceptiu habitual continua essent principalment el preservatiu, en pràcticament 7 de cada 10

persones.

Destaquem també que l’ús del coitus interruptus com a estratègia se situa entre el 7 i el 9%.

Taula 2. Mètodes anticonceptius habituals per sexe en les primeres visites

Motius de consulta principals

En les properes pàgines de la memòria s’aprofundirà en les dades dels principals programes que s’executen al

CJAS, però és adient valorar quin és el motiu de consulta principal.

En les primeres visites estadísticament s’observa amb claredat que els tres principals motius son

l’anticoncepció d’emergència, consulta sobre les ITS, i consulta sobre una amenorrea que acostuma a

comportar, en la majoria de casos, la prova d’embaràs. Aquests tres motius suposen el 73% de totes les

visites. La resta es distribueix de manera desigual entre molts d’altres motius, destacant entre d’ells la

consulta sobre anticoncepció hormonal i mètodes anticonceptius (6,4%). Les demandes d’IVE també tenen un

lloc destacat amb un 4,3%.

CJAS-APFCiB


Taula 3. Motiu de consulta en primeres visites presencials (percentatge)

Primeres

Anticoncepció d’emergència 32,9%

Prova ITS 23,7%

Amenorrea 16,1%

Demanda ACH 6,2%

Demanda IVE 4,3%

Situació risc embaràs 2,8%

Consulta ITS 2,4%

Demanda psicològica 2,1%

Consulta mèdica 2,1%

Informació mètodes anticonceptius 1,4%

Informació sexualitat 1,2%

Consulta pares/mares 1,1%

Altres 3,8%

CJAS-APFCiB


LA PROVA RAPIDA DE VIH

CJAS-APFCiB


L’atenció personalitzada en la prova afavoreix que les i els joves puguin reflexionar més sobre la seva situació de risc

La prova ràpida i gratuïta de detecció d’anticossos anti-VIH s’ha realitzat a un total de 656 joves el 2015. La

facilitat d’accés al servei, junt a la confidencialitat i la gratuïtat de la prova, han estat essencials i aquest servei

continua sent un bon recurs per tots aquells joves que se’ls fa difícil

connectar amb el risc i que d’altra manera deixarien passar el temps

abans de decidir fer-se la prova.

Aquesta xifra de proves suposa un augment respecte l’any passat d’un

7,5%.

El resultat d’aquestes proves ha estat reactiva en 2 casos, suposant

una taxa de positius de 3 per cada 1.000 proves. En l’agregat dels

darrers cinc anys la taxa seria de 4,45 x 1.000 proves.

Taula 4. Evolució 2010-2015 número reactius sobre total de proves realitzades VIH

Any Negatiu Reactiu Taxa reactius per

1.000 proves

2010 749 4 5,34

2011 865 2 2,31

2012 738 5 6,78

2013 642 1 1,56

2014 606 4 6,60

2015 656 2 3,04

Total 4256 18 4,22

De les 656 persones, 469 van voler fer-se també la prova ràpida per la detecció de la sífilis, amb cap resultat

positiu.

Sexe

La proporció entre els nois i les noies que demanen informació/orientació per la realització de la prova de

detecció d’anticossos anti-HIV i els que fan altres demandes, segueix sent molt diferent. Aquest és un dels

serveis que ofereix el centre amb major demanda entre els nois. El 2015 la distribució per sexes dels joves

que s’han fet la prova ha estat del 46,4% de noies i 53,6% de nois, dada que contrasta amb la distribució

entre els que han accedit per primera vegada al CJAS per qualsevol motiu de consulta (77,3% de noies i un

22,7% de nois)

CJAS-APFCiB


Edat

L’edat mitja de les noies i nois que s’han fet la prova està en els 24 anys, xifra que s’ha mantingut

pràcticament sense oscil·lacions en els darrers anys. Els nois es fan la prova de mitjana als 25 anys i les noies

als 23.

Gràfica 4. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2015

La franja amb més demandes de prova és de 21 a 29 anys i la que menys, les edats més joves de fins a 17

anys.

Algunes de les persones de més edat que demanen consell per conductes de risc, sovint ho fan perquè han

rebut una informació directa o indirecta d’alguna persona amb qui van tenir relacions sexuals no protegides i

se li coneix el seu estat serològic. En aquests casos el grau d’ansietat és important i sovint precisen un suport

psicològic puntual. En altres casos la percepció de risc es fa present a partir del diagnòstic d’un company/a

de qui en coneixen les pràctiques sexuals de risc, i que són semblants a les seves. Ara bé, en moltes ocasions

l’amiga, amic o conegut/da que, s’ha apropat a la determinació del risc i s’ha fet la prova, és el detonant per

demanar informació i començar a valorar el propi risc.

CJAS-APFCiB


Lloc de naixement de les persones a qui s’ha realitzat la prova

La majoria, tres de cada quatre persones (73%) que es fan la prova, han nascut a l’estat espanyol. La resta es

divideix principalment en nascuts a Amèrica Llatina (12%), la resta d’Europa (11%) i d’altres llocs.

Realització prèvia de la prova

Pel 41,72% de les persones que es feien la prova era la seva primera vegada, amb una diferència notable per

sexes (32% en el cas de noies i 50,3% en el cas dels nois)

Motius per fer-se la prova a aquest centre

Una de cada tres usuàries i usuaris que han assistit al CJAS a fer-se la prova el 2015 ja havien vingut en una

anterior ocasió al centre, fet que demostra una elevada confiança i satisfacció en el servei rebut prèviament.

Els altres dos terços han vingut al CJAS perquè l’han vist publicitat en alguna banda (44% per internet i 22%

en fulletó)

Gràfica 5. Motius per fer-se la prova a aquest centre

CJAS-APFCiB


Motius per fer-se la prova

Un dels apartats més rellevants és conèixer quins són els motius que han portat a les usuàries i usuaris a fer-

se la prova. Així veiem que el 80% ho fan perquè pensen que han mantingut una pràctica de risc, un 16% per

control/cribratge i un 5% perquè estaven en el període finestra en el darrer test.

Dins els motius vinculats a l’exposició del risc, el majoritari és el de la pràctica sexual sense protecció, fins a

un 86%. Entrant més en detall, la principal pràctica sexual és la vaginal desprotegida, seguida de l’oral

desprotegida i finalment l’anal desprotegida.

Volem destacar les xifres –força baixes- que reporten les dones en relació a les pràctiques del sexe anal

desprotegit o sexe oral desprotegit com a motius per fer-se la prova.

Gràfica 6. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe

En relació als motius per fer-se la prova vinculats al control/cribratge el principal és conèixer l’estat serològic i

per poder deixar d’emprar el preservatiu amb la parella.

L’ansietat i la por que sol generar la decisió de fer-se la prova, sovint es posa de manifest en el moment de la

relació assistencial i el vincle amb la professional. En aquest sentit la “prova ràpida”, tot i que pot generar un

estat d’ansietat major, continuem pensant que permet que un cop presa la decisió no perdin l’oportunitat i

així es pugui continuar treballant el perquè dels comportaments de risc i la seva manera de prevenir-los.

A partir del consell assistit per fer-se la prova del VIH/Sida, es continuen descobrint actuacions amb

comportaments de risc que poden ser considerats com un “símptoma” més o un indicador d’una situació

psicològica i/o social especialment problemàtica. Aquests casos requereixen un suport psicològic i sovint

social en una atenció més perllongada o bé la derivació a un altre servei de salut.

El 95% de les noies afirmen haver mantingut només relacions heterosexuals en els darrers dotze mesos per un 68,8% dels nois.

CJAS-APFCiB


Ús del preservatiu

Prop d’un 37% de les usuàries i usuaris que han anat al centre a fer-se la prova no havien emprat preservatiu

en la darrera relació sexual amb penetració, (32% dels nois i 42% de les noies)

Consell assistit pre i post-test

Un dels indicadors de qualitat en l’atenció és l’acompanyament a la persona abans i després de fer la prova.

Al CJAS el consell assistit forma part del protocol bàsic d’atenció, i de fet s’ha prestat en el 100% de casos.

CJAS-APFCiB


CLAMIDIA I GONOCOC

CJAS-APFCiB


El 5 de març del 2015, es va iniciar al CJAS el cribratge de clamídia i gonococ amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Fins el 31 d’agost es va oferir el test a persones de fins a 25 anys i a partir de l’1 de setembre es va ampliar fins els 30 anys. Els tipus de mostra recollida han estat d’orina, endocervical i anal (no inclosa la faríngea) Número de proves realitzades per sexe i edat En aquest període han realitzat les proves de detecció 246 persones i s’han realitzat 257 proves. En 11 casos es fan dues determinacions a la mateixa persona: orina i anal. En tots els casos positius s’iniciava treball de detecció de contactes Gràfica 7. Número de proves per edat i sexe

En relació al sexe està repartit pràcticament al 50% entre homes i dones. L’edat mitja és de 22,6, essent més baixa en les dones (21,8) que en els homes (23,4) Gràfica 8. Número de proves per grups d’edat i sexe

CJAS-APFCiB


Origen dels i les usuàries Sobre l’origen pràcticament 7 de cada 10 persones (69%) que es fan la prova són nascudes a l’estat espanyol. Gràfica 9. Número de proves per grups d’edat i sexe

Evolució de les proves Després d’un inici tímid, a finals d’any ja es feien al voltant de 2,5 proves al dia de mitjana i entre 50 i 60 al mes. Destaquem que des de l’agost del 2015 i fins a final d’any tres de cada quatre persones que es fan proves d’ITS al CJAS acaben optant per les 4 deteccions: VIH+sífilis+clamidia+gonococ.

CJAS-APFCiB


Resultats

S’han detectat resultats positius en un 7,3% del total de joves que s’han fet les proves (8% de dones i 6,5% d’homes), principalment de Clamídia

Positius Edat mitjana positius

Positius més de 25 anys Positius origen espanyol

Clamídia Dona 9 (7,2% del total de dones) 20,6 anys 2 (11,7% de dones majors de 25 a.)

Home 6 (4,9% del total d’homes) 23,6 anys 1 (3,6% del total d’homes majors 25 a.)

Total 15 (6% del total de joves) 21,7 anys 3 (6,6% del total de joves majors 25 a.)

73%

Gonococ Dona 1 (0,8% del total de dones) 18 anys 0

Home 2 (1,7% del total d’homes) 28 anys 1 (3,6% del total d’homes majors 25 a.)

Total 3 (1,2% del total de joves) 24,6 anys 1 (2,2% del total de joves majors de 25 a.)

66%

TOTAL Dona 10 (8% del total de dones) 20,4 anys 2 (11,7% del total de dones majors de 25 a.)

Home 8 (6,5% del total d’homes) 24 anys 2 (7,1% del total d’homes majors de 25 a.)

Total 18 (7,3% del total de joves) 22,2 anys 4 (8,8% del total de joves majors de 25 a.)

68%

Detecció a cases d’acollida Des del novembre del 2015, i amb l’autorització de l’ASPCAT, des de l’APFCiB/CJAS es iniciar un cribratge a dones que viuen en cases d’acollida. L’APFCiB està a l’actualitat implementant un programa de millora de la salut sexual i reproductiva amb aquestes dones i una ginecòloga les visita amb regularitat. Aprofitant aquest fet es va decidir gestionar la recollida de mostres i la posterior gestió a partir del circuit establert pel CJAS amb l’ASPCAT.

Número total de persones analitzades: 11

Número total de proves realitzades: 11 (totes elles endo-cervicals)

Número de positius: 1 resultat positiu per Clamídia (9%)

CJAS-APFCiB


L’ANTICONCEPCIÓ D’URGÈNCIA

CJAS-APFCiB


El 2015 es van donar 981 píndoles d’anticoncepció d’urgència

Edat L’edat mitjana de les noies usuàries d’aquest servei el 2015 ha estat de 18,4 anys. La tendència dels darrers cinc anys és molt estable en aquest sentit, amb un molt lleuger increment any rere any. El 2010 l’edat mitjana era de 18,13 anys. El 80% de les usuàries tenien entre 15 i 20 anys i el 27% tenien 16 o menys anys.

Gràfica 10. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2015

Pel que fa al mètode anticonceptiu que afirmaven emprar habitualment en el moment de la petició de l’AU era, majoritàriament el preservatiu en un 89%, seguit del coitus interruptus (5,71%), ACO (4,53%).

Aproximadament una de cada cinc noies que han rebut l’AU són nascudes a Amèrica Llatina. El gran gruix d’aquestes entre Equador, Colòmbia i Perú. Una de cada quatre noies havien pres en alguna ocasió anterior l’AE al CJAS (en aquest any o anteriors). La majoria d’aquestes (65%) només en una ocasió, un 20% en dues ocasions i la resta en tres o més ocasions.

CJAS-APFCiB


L’EMBARAS I LES IVE

CJAS-APFCiB


La consulta per amenorrea és una de les més habituals en el centre. En la majoria de casos aquesta implica la prova d’embaràs que es fa al mateix centre al moment. El 2015 es van fer al CJAS 665 proves d’embaràs de les quals 198 varen resultar positives (29,7). D’aquestes, 174 noies van decidir la interrupció voluntària d’embaràs, 10 tirar l’embaràs endavant i en 12 casos no s’ha pogut conèixer la decisió final. Arbre de decisió sobre total de casos a partir de prova d’embaràs el 2015

En la següent taula es mostra l’evolució dels darrers tres anys en relació a les decisions sobre l’embaràs. Les dades són molt similars i no s’observen indicis de canvis de tendència en un sentit o en un altre. Taula 5. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2015)

Any Total

embarassos positius

Opció triada

IVE Continuar Es desconeix

2012 163 148 (91%) 7 (4%) 8 (5%)

2013 173 157 (91%) 6 (3%) 10 (6%)

2014 189 170 (90%) 10 (5%) 10 (5%)

2015 198 174 (88%) 10 (5%) 12 (6%)

CJAS-APFCiB


Altres dades:

Origen: Pel que fa al lloc de naixement el 60 % de les noies que es fan la prova són nascudes a Catalunya i, de la resta, la majoria són d’Amèrica Llatina. Destaquen Equador i Perú. Aquestes dades són similars en els darrers anys, posant de manifest l’important pes de la taxa d’embaràs juvenil de les noies nascudes a Amèrica Llatina.

Edat: L’edat mitja de les noies que es fa la prova és de 19 anys i d’aquelles amb resultat positiu és de 21,3 anys.

Setmanes d’embaràs en la detecció: La mitja és de de 7,2 setmanes d’embaràs. Només en 7 casos estaven de més de 14 setmanes.

Anticoncepció d’emergència: En el 11,7% dels d’embarassos confirmats, les noies declaraven haver pres l’anticoncepció d’emergència dins el mateix cicle. La meitat d’aquest grup que havien pres l’AU declaraven que no havien mantingut altres relacions sexuals desprotegides.

Derivació i tipus d’IVE: Cas de decidir interrompre l’embaràs, i després de ser informades de les diferents opcions, en la seva majoria (72% dels casos) se les va derivar de manera directa a les clíniques per practicar l’IVE quirúrgic2.

Antecedents: En un 64% aquest era el seu primer embaràs i una de cada quatre ja havien passat per un IVE anteriorment.

Gràfica 11. Número d’IVE prèvies entre les noies amb resultat positiu d’embaràs al CJAS el 2015

2 El CJAS està autoritzat per fer derivacions directes a clíniques concertades per l’administració pública

CJAS-APFCiB


L’ATENCIO PSICOLÒGICA

CJAS-APFCiB


L’atenció psicològica que es fa des del CJAS té un caràcter preventiu en salut mental. És per aquest motiu que oferim tres tipus d’intervencions:

Psicoteràpia Focal Breu (PFB). Aquest tipus d'intervenció és una forma de tractament breu que centra el treball terapèutic en una àrea determinada, símptoma o problema, denominat focus, que adquireix prioritat al llarg del tractament i sobre el que es treballarà durant un número determinat de sessions.

Acompanyament psicològic. Aquest tipus d’intervenció és una forma de tractament adreçat a donar suport i acompanyar emocionalment a l’adolescent o jove que està passant per una circumstància o procés (crisi, etapa vital, …) que li estan generant un malestar i/o patiment.

Contenció emocional. Aquest tipus d’intervenció terapèutica té com objectiu tranquil·litzar i estimular la confiança del jove que es troba en el moment actual en una situació de crisi emocional. En general, la contenció s’utilitza també en qualsevol dels altres dos processos terapèutics que duem a terme en el CJAS (PFB/acompanyament). Contenció i comprensió són elements bàsics tant en el procés d’orientació diagnòstic, com en la psicoteràpia pròpiament dita. Es tracta de poder percebre i empatitzar amb el patiment, el conflicte i les ansietats del/la jove, poder contenir-les amb la nostra formació professional i després retornar-li al noi/a quelcom suficientment elaborat que li permeti a ell/a mateix/a entendre i contenir aquest conflicte, ansietat, etc. i poder trobar una solució a la seva problemàtica. Tot i així, en determinades demandes com la prova del VIH, un procés de decisió davant un embaràs inesperat, en el treball per la derivació posterior a un altre servei especialitzat en una problemàtica en concret (drogues, TCA, etc.) o al CSMA/CSMIJ, es pot fer una contenció emocional sense que això impliqui desenvolupar algun dels altres dos processos.

Quan detectem alguna problemàtica greu en l’adolescent o jove (ex: addiccions, trastorns mentals greus,...) intentem fer una contenció de la problemàtica i un acompanyament fins a la derivació al servei especialitzat adient de la xarxa pública. L’Any 2015 un total de 108 adolescents i joves han fet atenció psicològica en el nostre centre i han rebut suport i/o assessorament 22 pares i/o mares en relació a dificultats i/o problemàtiques amb els seus fills o filles. D’adolescents i joves, 79 son noies i 29 nois. I per tipus d’intervenció, la més habitual ha estat l’acompanyament seguida de les psicoteràpies focals breus. Dels joves atesos en demanda psicològica, la majoria (81) són nascuts a Espanya i la resta són principalment d’Amèrica Llatina. L’edat mitja de les persones usuàries ha estat de 21,6 anys Gràfica 12. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe

0

10

17

13

16

8

11 1

5

3

7

4

1

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Fins 14 15 a 17 18 a 20 21 a 23 24 a 26 27 a 29 30 o més

Noia

Noi

CJAS-APFCiB


Com es pot observar en la gràfica, el volum més important de demanda psicològica es dóna entre els adults joves (18-26 anys). El motius pels quals els adolescents i/o joves han fet consultes psicològiques han anat en relació al següents temes: Taula 6. Motiu de consulta per sexe

Motiu de consulta Noies Nois Total

Dificultats en la relació de parella 26 7 33 Dificultats relacions sexuals 17 9 26 Dificultats relacions interpersonals 11 3 14 Crisi adolescència 8

8

Crisi en l'adult jove 5 1 6 Acompanyament durant l'embaràs 4 4 Dificultat relació pares/mares 3 1 4 Crisi ansietat 1 1 2 Depressió/mania 1 1 2 Abús sexual 2 2 Ansietat generalitzada 1 1 2

Gràfica 13. Motiu de consulta per sexe (número de casos)

Com es pot observar en la taula i la gràfica , el principal motiu de consulta són les dificultats en les relacions de parella i de relacions sexuals. A partir d’aquesta demanda inicial s’han pogut detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat compartida com la baixa autoestima, inseguretats, pors, angoixes i/o dificultats en la relació de parella en general, desconeixement de la sexualitat masculina i femenina, mites i tabús (exemple: noi com a principal gestor del plaer, les relacions coitals com a únic mitjà per gaudir de la sexualitat compartida, ...).

CJAS-APFCiB


A partir d’una demanda inicial es poden detectar i treballar aspectes que estaven interferint en la vivència de la sexualitat

Taula 7. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals

Tipus de dificultat en relacions sexuals Noies Nois

Anorgàsmia 3

Control ejaculació 5

Desig sexual inhibit 5 2

Disparèunia 2 Pèrdua d'erecció 2

Primeres vegades 1 1

Vaginisme 5

Per últim, destacar les demandes fetes pels pares i mares. En la majoria dels casos els seus fills estaven fent algun tipus de seguiment psicològic en el nostre centre i s’ha realitzat un treball d’acompanyament familiar en la situació que s’estava donant. També hem fet atenció a pares, que els seus fills/es no es visiten en el CJAS, que han demanat assessorament sobre l’adolescència, la vivència de la sexualitat en aquesta etapa i/o algun conflicte detectat en el fill/a (relacions sexuals i/o de parella problemàtiques, contactes a través de les xarxes socials, vivència de la sexualitat quan hi ha una discapacitat intel·lectual, etc.).

Consultes de l’Aquí T’escoltem A aquestes dades cal afegir el volum de consultes d’atenció psicòlogica fetes durant la implementació del projecte Aquí T’escoltem, on 44 joves van fer 167 consultes psicològiques. Durant tot el període de gestió del servei Aquí t’escoltem per part de CJAS (octubre 2014-juny 2015), s’han atès un total de 44 persones en l’atenció individual, concretament 31 noies i 13 nois. Les edats han oscil·lat entre els 12 i els 27 anys, i el 66% dels casos atesos estaven en la franja d’edat entre els 15 i els 17 anys. La mitja d’edat es situa en 16.7 anys, sent la moda 15 anys. En el moment de tancar el projecte (Juny 2015) d’aquests 44 casos, 15 continuaven rebent atenció individual en l’Aquí t’escoltem. Respecte als altres 29 casos, a 7 persones se’ls va fer un acompanyament fins poder fer una derivació a altres serveis (5 al CSMIJ i 2 al CJAS), en 6 dels casos es va poder fer un acompanyament de la situació i el tancament des del mateix servei d’atenció individual de l’ATE (altes), 16 persones que van ser ateses al servei van deixar d’assistir a les visites programades (abandonaments).

CJAS-APFCiB


En relació als motius de consulta que van manifestar els i les joves quan han estat atesos, van ser els següents:

a. Malestar emocional: 25 casos

I. dificultats per relacionar-se : 7 casos

II. procés dol (mort familiar, trencament parella, procés migratori)/tristesa: 8 casos

III. desorientació vital: 6 casos

IV. angoixa: 2 casos

V. baixa autoestima: 1 cas

VI. bulling: 1 cas

b. Dubtes orientació sexual: 4 casos

c. Possible trastorn mental: 4 casos

d. Malestar a l’entorn familiar/conflictes: 6 casos

e. Relació de parella abusiva/dependència: 3 casos

f. Conductes conflictives: 2 casos

Molts d’aquests casos, en concret 22, han necessitat o estan requerint en l’actualitat de coordinacions amb altres serveis de la xarxa pública o privats, i/o amb altres professionals, tant del mateix Espai Jove com amb professionals externs. Fins a dia d’avui s’han fet coordinacions amb els següents serveis i professionals:

a. Educadors de carrer (Apc)

b. Educadora ATE

c. Serveis socials districte

d. Tècnica immigració districte.

e. Metge CAP

f. Dinamitzador espai jove

g. Educadora Ciutat de la Justícia

h. Educadora serveis socials d’atenció primària

i. Projecte “Dedeuauna”

j. Professionals Institut

k. Delegat d’atenció al menor (DAM)

En alguns casos, 6 persones en total, també s’ha valorat la necessitat de fer alguna entrevista amb les famílies dels i les joves, bé per la problemàtica presentada pel noi /a o bé per demanda explícita del pare/mare.

CJAS-APFCiB


L’ATENCIO SOCIAL

CJAS-APFCiB


La perspectiva social sempre és tinguda en compte en qualsevol tipus d’abordatge i sigui quin sigui el motiu de consulta al CJAS, dins d'una visió global de promoció de la salut i de prevenció. S’intenta acompanyar i donar suport a cada jove, dins les seves possibilitats d’actuació, a mobilitzar els seus propis recursos personals i del seu entorn social, fent-lo partícip perquè pugui identificar-se com individu amb ple dret per decidir sobre la seva salut. També se li facilita l’accés a la xarxa d’atenció normalitzada. Però en paral·lel també s’ofereix un recurs específic de treball social per aquells casos que ho puguin necessitar. En aquest sentit durant el 2015 s’han gestionat uns 26 casos que requerien una intervenció més específica i un seguiment social. Molts d’aquests han estat atesos directament per les treballadores socials del CJAS en entrevistes individualitzades. Però en d’altres casos, a partir de l’accés espontani al servei i de les visites programades, han estat atesos en primer lloc per altres professionals de l’equip (psicòloga, infermera o metgessa), i derivats posteriorment per a una atenció social específica per part de les professionals de treball social del centre. Gràfica 14. Casos atesos dins treball social

0 1 2 3 4 5 6 7

Casos coordinats amb els educadors socials carrer

Derivació IVE en noia amb risc social

Gestió IVES per a noies d’altres comunitats

Gestió IVES per noies sense CIP

Mediació IVE en noies menors d’edat amb els tutors

Derivació Violència Masclista

Gestió Implant subcutani anticonceptiu

Casos coordinats amb Serveis Socials

Situacions en les que ha calgut derivació a PreInfant

Derivació centre de salut mental persona sense CIP

Derivació, Violència Intrafamiliar: Actuació d’Ofici

Eixos del treball social

Es parteix de l’estudi de la demanda i la situació social i familiar per tal de fer un seguiment adequat del cas, i un acompanyament i derivació als centres especialitzats del seu territori .

Es coordina amb els diferents serveis socials per tal de facilitar tant l’acompanyament com el seguiment dels casos que es deriven.

Es respecta sempre la confidencialitat de l’atenció

Es vol reforçar en cada jove els seus elements d’autonomia personal, fent-lo partícip de la situació

En determinades situacions, s’incorpora a la família en el procés per buscar la millor resolució

CJAS-APFCiB


L’ATENCIÓ E-MAIL I

TELEFÒNICA

CJAS-APFCiB


CONSULTES PER E-MAIL

Durant l’any 2015 les consultes personals a través d’e-mail d’aquest mitjà, han estat 735. Un 80% d’elles fetes

per noies i un 20% per nois.

L’edat mitja de les consultes on-line ha estat de 20,8 anys.

Taula 8. Motiu de consulta e-mail

%

Informació ACH 23%

Anticoncepció d'Urgència 12%

Informació general 11%

Consulta mèdica 10%

ITS 10%

Prova VIH 7%

Amenorrea 6%

Dificultats sexualitat 4%

Informació sexualitat 4%

Situació risc embaràs 4%

Taula 9. Lloc des d’on es fa la consulta on-line

%

Barcelona ciutat 69%

Barcelona província (fora de Barcelona) 19%

Girona província 3%

Tarragona província 1%

Lleida província 0,5%

CCAA Espanya 5%

Europa 2%

Altres món 0,5%

CJAS-APFCiB


CONSULTES TELEFÒNIQUES

Des de la posada en marxa del servei, el CJAS ofereix informació i orientació en relació a la sexualitat i

l’afectivitat, mitjançant una línia telefònica per consultes amb un número fàcil de recordar: 934151000.

Bastant sovint les i els joves acostumen a realitzar un primer contacte amb el CJAS a través d’aquesta línia

telefònica de consulta o per la pàgina web.

Durant l’any 2015 s’han atès un total de 1.621 trucades. Un 72% de les trucades han estat fetes per noies, i

l’edat mitja se situa al voltant dels 23,1 anys. En el cas de les noies 22,4 anys i en el cas dels nois 24,8 anys.

Nou de cada 10 trucades es feien des de Barcelona ciutat.

L’anonimat en la consulta i la rapidesa en la resposta per part d’un professional, fan que aquest mitjà sigui

molt utilitzat per demanar hora o resoldre dubtes .

Taula 10. Motiu de consulta telefònica

%

ITS 19%

Prova VIH 17%

Anticoncepció dpurgència 13%

Seguiment A.C.O. 11%

Demanda A.C.H. 9%

Amenorrea - Risc d'Embaràs 6%

Demanda Psicològica 6%

Consulta Atenció Mèdica 6%

Demanda IVE 4%

Altres 9%

CJAS-APFCiB


EL TREBALL COMUNITARI

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS EDUCATIVES A JOVES I ADOLESCENTS

CJAS-APFCiB


Aquesta activitat per a grups naturals de nois i noies escolaritzats i altres grups especials i/o amb alguna

discapacitat, es ve realitzant des de l’any 1993. Amb els tallers es pretén, a partir de dinàmiques actives i

participatives, sensibilitzar i integrar coneixements que ajudin a prendre mesures de prevenció quant a la

salut sexual.

També és molt important crear un clima de confiança i respecte on es pugui parlar de sexualitat amb

tranquil·litat, sense sentir-se jutjats.

Alguns tallers es realitzen en l’espai del CJAS i altres en els propis centres educatius. S’adrecen a grups de

nois i noies escolaritzats de secundària, a diferents grups naturals (aules taller, PFIs, esplais), i a altres grups

amb necessitats especials. A més de la vessant educativa i de prevenció que es realitza en el propi taller, el fet

de conèixer el Centre i els seus professionals, facilita l’apropament dels joves als recursos socio-sanitaris.

Aquests tallers, també contribueixen a normalitzar els temes relacionats amb la promoció i la prevenció en

salut sexual ja que es troben implicats en la programació de l’activitat els equips educatius de l’escola o

institució i la pròpia família que sol conèixer l’activitat i ho pot comentar posteriorment amb el seu fill o filla.

Els tallers es fan a “ mida de cada grup” i la seva preparació inclou un guió bàsic i una selecció de materials a

utilitzar, segons les franges d’edat. S’intenta adequar al màxim l’activitat a l’especificitat dels grups que hi

participaran, valorant l’actitud global i els elements de conflicte, si aquests existeixen. Per aquesta elaboració

es requereix una entrevista de treball, prèvia al taller, amb el o la responsable del grup i la valoració de les

preguntes que els nois i noies fan de manera anònima i confidencial abans de l’activitat.

Amb aquestes mesures prèvies es decideix la temàtica general del taller i es concreten els continguts que cal

reforçar. Per tant, depenent de les edats, del moment evolutiu i de la maduresa, dels temes tractats

prèviament a l’escola i els propis interessos dels nois/es, es treballen els següents continguts:

Canvis puberals. Funcionament anatòmic i fisiològic del noi i de la noia remarcant les diferències i les

respostes en la sexualitat. Sensibilització quant al gènere pel que fa a la prevenció de l’embaràs,

visualització i treball amb els mètodes anticonceptius més adequats per a nois i noies adolescents/joves,

encetar preguntes i respostes sobre les ITS i la infecció pel VIH/SIDA, taller del preservatiu.

Expressió de la sexualitat, orientació sexual, diferències del noi i de la noia. Relacions afectives-sexuals, el

respecte i l’autoestima, l’enamorament les emocions, la prevenció de l'embaràs, la consciència del risc,

les ITS i la infecció pel VIH/SIDA i l’ús de drogues i la seva relació amb les relacions no protegides.

Afectivitat i Sexualitat. Situacions emocionals que poden arribar a ser conflictives i els poden portar a

exposar-se a situacions que poden comportar risc. Diferències de gènere en quant a les expectatives i

relacions afectives en les primeres relacions compartides. Mites al voltant de les primeres vegades. La

seva relació amb les conductes que poden significar un risc per la salut sexual i reproductiva. L’embaràs i

la infecció pel VIH/SIDA. Prevenció de les ITS, inclosa la infecció pel VIH/SIDA. Taller del preservatiu.

En tots els tallers, independentment de la temàtica central, es realitzen dinàmiques que fomentin la

participació i que ajudin a respondre totes aquelles preguntes obertes que els nois i noies han fet abans del

taller. A part de donar informació, els tallers són un espai adient on els/les joves poden debatre i reflexionar

sobre diferents temes en relació a la sexualitat.

Pel que fa al nombre total de joves que han assistit a un taller d’educació afectiva-sexual durant aquest

període de 2015, han estat 4628 amb una distribució per sexes del 53% nois i 47% noies.

CJAS-APFCiB


Durant l’any 2015, s’han realitzat 247 tallers distribuïts de la següent manera

Nº tallers Nº nois Nº noies Total

Programa “Parlem-ne” (Aj. BCN) 49 541 519 1060

Joves en risc social (PFI majoritàriament) (Aj. BCN + Dept Salut) 66 477 255 732

Demandes directes dels Centres Educatius 85 1073 964 2037

Construïnt Relacions+ Igualitàries (Aj.BCN) 6 90 84 174

Aquí T’escoltem (Aj. BCN) 19 104 155 259

Intervenció intercultural sobre els drets sexuals i reproductius (Aj. BCN) 9 94 118 212

Intervenció a joves reagrupats (Aj. BCN) 1 18 12 30

Visites grups CJAS 10 49 37 86

Relacions abusives entre iguals a CRAE (Aj. BCN) 2 15 23 38

247 2461 2167 4628

A tots/es els /les joves que participen en un taller realitzat per l’equip del CJAS, se’ls donen preservatius

gratuïts, informació escrita i targetes del CJAS on consten les diferents prestacions i la pàgina web.

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS AMB JOVES EN RISC SOCIAL

Des de l’any 1997 s’han vingut realitzant en el CJAS Tallers de Prevenció amb els grups de joves dels PFI (Programa de Formació Inicial) abans PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial), depenent de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i des de fa 6 anys, amb diferents serveis de PFI concertats i privats. Aquesta activitat educativa inicial en forma de taller, s’ha anat complementant amb altres activitats per als joves (des de l’assistència a una sessió de teatre, fins a la consulta personal) i també de formació i suport als professionals que desenvolupen la seva tasca quotidiana en contacte directe amb aquests nois i noies. D’aquesta manera, s’han pogut plantejar noves temàtiques d’interès com són els trastorns alimentaris, les drogues, les relacions de gènere o la diversitat cultural, amb un major seguiment dels alumnes participants. Igualment cal destacar que els nois i noies que participen en els tallers, en molts casos, accedeixen posteriorment al CJAS per a consultar d’una manera més personal.

Durant aquest any 2015, s’ha intervingut en 34 grups de 15 centres educatius diferents. Hem realitzat 58 tallers amb una participació de 433 joves (287 nois i 148 noies). S’han realitzat dues obres de teatre dirigides als grups de PFI i una formació per als tutors i tutores dels PFI.

Els i les joves, un any més, han mostrat molt interès en els tallers. En aquest curs 2014-2015 els nois i noies participants que han realitzat l’enquesta d’avaluació, un 61,3% tenen entre 15 i 17 anys, representant els de 16 anys el 34,2%, aquest fet és lògic perquè molts acaben de sortir de l’ESO. El 90% dels nois i noies valoren que la intervenció els ha estat molt útil.

CJAS-APFCiB


INTERVENCIONS EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL EN EL MARC DEL PARLEM-NE!

EL Centre jove ha estat col·laborant amb l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupament del programa Parlem-ne, No et tallis! des de l’any 1996. Aquest projecte és una experiència de formació i acompanyament en grup de nois i noies per tal d’incidir en una millora de les relacions afectives i sexuals i les formes de relació, per diferències de gènere. Així mateix és l’aproximació dels nois i noies a un recurs d’atenció exclusiva per adolescents i joves de la seva ciutat.

Podem parlar d’uns objectius genèrics d’aquestes activitats i d’uns altres específics que dependran, de la particularitat i les característiques específiques de cada grup. Quan parlem d’objectius genèrics dels tallers ens referim a:

Potenciar les actituds positives i responsables en la sexualitat i les relacions compartides.

Apropar i facilitar l’accés dels i les adolescents als serveis.

Prevenir embarassos no planificats.

Prevenir el VIH/Sida i altres ITS.

Durant aquest any 2015, s’ha intervingut en 49 grups. Han participat 1077 joves (556 nois i 521 noies). Des de 2n a 4r de l’ESO.

Taula 11. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 49 grups.

Sants-Montjuïc: 7 Sarrià Sant Gervasi: 6 Les Corts: 0 Horta-Guinardó:12 Sant Andreu: 7 Sant Martí:3 Nou Barris: 3 Ciutat Vella: 3 Eixample: 2 Gràcia: 6

CJAS-APFCiB


CONSTRUINT RELACIONS MÉS IGUALITÀRIES

El projecte planteja un treball de prevenció de relacions desiguals en les parelles joves a partir d’activitats dirigides. El 2013 ja es va realitzar un projecte finançat per l'Acció Social de la Fundació "La Caixa" de prevenció de relacions desiguals per a nois i noies que es troben en situacions d’especial vulnerabilitat. I EL 2015 es va poder conduir el projecte gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. La intervenció se centrava en grups de segon cicle d'ESO i/o Batxillerat per tal de promoure relacions de parella basades en l’autonomia i el respecte. Això permet fer un treball preventiu de violència en la parella jove, augmentar la capacitat de detectar indicadors de relacions desiguals i poder intervenir de la manera més adient segons el cas. Més concretament es va actuar en 78 nois i noies estudiants de segon cicle de l'ESO, realitzant-se dues sessions de dues hores cadascuna amb cada grup. Els tallers “Construint relacions + igualitàries”, consten de dues sessions de dues hores per grup, sempre amb un previ contacte amb el centre educatiu per conèixer les característiques dels i les joves que participaran i les situacions de conflicte observades pels tutors/es i educadors/es socials referents del districte (APC). A més hi ha un treball de coordinació amb els i les educadores de carrer del programa A partir del Carrer (APC) per posar en comú el treball i establir una xarxa perquè es pugui continuar treballant posteriorment a la nostra intervenció. Aquest treball és clau per establir un vincle de comunicació i derivació en el cas de detectar un possible cas de violència en relació a la parella o a la família durant o posteriorment a la nostra intervenció. Durant les intervencions van aparèixer temes de discussió vinculats a la vulnerabilitat de nois i noies per patir situacions de violència i de pèrdua d’autonomia, intimitat i autoestima.

Què hem après?

Es viu el control i la gelosia per part de la parella com quelcom positiu i demostració d’amor.

No és estrany donar-se les contrasenyes de les xarxes socials com a signe de fidelitat i

transparència (“No ens amaguem res”).

Hi ha moltes vegades la necessitat d’estar tot el dia connectats amb la parella com a

demostració que “ens dediquem tot el temps l’un a l’altre” encara que no estiguin físicament

junts.

En alguns casos es veu de forma positiva fer demostracions d’amor, encara que no ens agradi o

ens ho estiguem passant malament en fer-ho: posar-se o no posar-se una determinada roba, no

sortir amb els amics/gues, complaure a l’altre en qualsevol tipus de relació sexual, etc.

Continuen prevalent creences com : estimar és equivalent a patir (l’amor és cruel, l’amor fa

patir). Necessitar la parella per sentir-se complert, per sentir-se persona. Creure que hi ha coses

que s’han de fer “en el nom de l’amor”, i que l’amor tot ho pot.

CJAS-APFCiB


AQUÍ T’ESCOLTEM

El CJAS va gestionar fins el juny del 2015 aquest servei adreçat a nois i noies de 12 a 20 anys en tres espais

joves de la ciutat: Garcilaso, Les Basses i Palau Alòs. El projecte, durant la gestio del CJAS, va obtenir el premi

al millor projecte eduatiu de Sant Andreu el 2015 per l’activitat “I tu, com lligues?”

El projecte comptava amb dos tipus d’intervenció diferenciada:

Activitats grupals i tallers. Activitats grupals de diferents formats orientades a treballar a partir dels

gustos i reclams propis de l'edat, on s'afegiran durant el seu desenvolupament el treball dels

objectius esmentats abans. A continuació es fa una relació de les principals activitats dutes a terme

per l’equip.

Sex-crets Taller sobre sexualitat i afectivitat. Per resoldre dubtes i poder parlar en un ambient de confiança sobre diferents aspectes de la sexualitat: l’amor, l’atracció, el plaer, les primeres relacions compartides, els mètodes anticonceptius, la “pastilla del dia desprès”, l’embaràs...etc. Selfie Espai per poder parlar sobre com ens veiem, com creiem que ens veuen els demés, i per prendre consciència de quina reacció causen en els altres les nostres conductes i actituds. A través de la fotografia i del Selfie, es pretén aprendre a identificar emocions i a expressar-les d’una manera adequada, i a ser conscients de la nostra manera de relacionar-nos.

Premi al millor projecte

educatiu 2015

CJAS-APFCiB


ExpressArt Taller on s’experimenta amb diferents maneres de relacionar-se amb les Arts, amb l’objectiu de conèixer i apropar-se a un/a mateix d’una manera divertida i creativa.

Stop Stress Espai pensat per parar, relaxar-se, desconnectar i oblidar-se de les preocupacions. Per prendre consciència del cos i de les emocions, aprendre a alliberar tensions i potenciar el pensament positiu.

Teatre de l’Oprimit : Masculinitats sota la lupa Un espai d’exploració teatral, un “laboratori” sobre els homes. Una proposta per a homes joves, on poder explorar què és ser home, què ens han explicat, què hem après, què hem vist, quines contradiccions trobem, com ens hi sentim, quines conseqüències té, i sobretot, cap on es vol caminar. Un viatge de fora cap a dins i de dins cap a fora. MedianTladanza: Art en moviment Taller per aprendre a conèixer-nos millor mitjançant l'expressió corporal. Poder expressar allò que sentim amb el cos i el moviment, alliberar tensions, acceptar-se, i poder fer un treball reflexiu posterior on poder parlar de tot allò que hem sentit, experimentat i expressat amb el cos. MaquillArt Taller on es treballa l’autoestima i l’autoimatge mitjançant tècniques de maquillatge. Per aprendre a maquillar-se i també aprendre a estimar-se tal com som, i saber treure's partit per fora i per dins. I tu com lligues? Taller per aprendre a relacionar-se de maneres diferents, trencant amb els models convencionals i amb els que estan de moda, per tal que cadascú experimenti de quina manera se sent més còmode i creant relacions constructives i sanes. Cinefòrum Visualització i col·loqui posterior dinamitzat. Projecció de “Amelie” (Cicle La Felicitat), “V de Vendeta” (Cicle Els ideals) i “La Ola” (Cicle Prou Discriminacions!). Mites sobre la menstruació Taller amb grup de noies “Porta” d’APC Zona Sud, sobre com afecten els canvis de la pubertat en el cos, les emocions, la manera de veure el món, de relacionar-nos... etc., i com influeixen els mitjans de comunicació en tot aquest procés.

CJAS-APFCiB


SexGame Joc de taula per treballar les relacions afectives, la sexualitat, els rols de gènere, l’amor i l’enamorament, etc. D’una manera dinàmica i vivencial a través de proves i preguntes.

Servei d'orientació psicològica individual. És un servei d'escolta activa individual que pretén

contribuir a donar suport a joves en moments de desorientació, dubte o patiment, des d'una mirada

curiosa, reflexiva, pròxima, rigorosa i empoderadora.

Les dades estan incloses en l’apartat “Atenció psicològica” de la present memòria.

CJAS-APFCiB


ID JOVES

Aquest projecte innovador, que l’APFCiB va iniciar l’any 2014 amb la col·laboració de l'Ajuntament de

Barcelona, és una iniciativa adreçada a gent jove que vol formar part de grups juvenils i actuar com a agents

de salut i drets dins el seu entorn comunitari. L’objectiu principal és que els i les joves promoguin processos

de canvi dins dels seus barris i dels seus ecosistemes més propers, impulsant formes de viure l’afectivitat en

positiu, d’entendre el món que els envolta i construir les seves vides des d’una perspectiva democràtica i

paritària. Així, el projecte està plantejat de manera transversal i interdisciplinària (tenint present múltiples

aspectes com la salut, els drets civils, els joves i la psicologia comunitària) i, a més, té la intenció de crear

grups comunitaris que perdurin en el temps i siguin autònoms i interactius.

Ja al 2014 es va aconseguir la creació i cohesió de tres grups, integrats per un total de 15 joves dels barris de

Sant Martí, Poble Sec i Sants, als quals se'ls va donar formació en continguts com ara els Drets Sexuals i

Reproductius(DSiR), el concepte de sexualitat, el

concepte de gènere, els estereotips i rols de gènere, la

Salut Sexual i Reproductiva (SSiR), la prevenció de

l’abús i la violència masclista i heteropatriarcal... Així

mateix, es van començar a fer determinades activitats

que van servir per a que els i les membres del projecte

prenguessin consciència del que significa exercir com

a agent social i comencessin a detectar i definir els

conflictes socials (relacionats amb els DSiR i la SSiR)

que podien existir dins dels seus entorns.

A principis de gener de 2015 es va decidir reunir els diferents grups en un de sol i es van dur a terme les

següents activitats:

Fins el 14/02/2015: Preparació i divulgació del vídeo "No me quieras tanto y quiéreme mejor"

(https://www.youtube.com/watch?v=r6BfHtDvMPs), en commemoració del Dia Europeu de la Salut

Sexual i Reproductiva (Veure Annex)

Fins al 15/05/2015. Preparació de la

subvenció de la IPPF i presentació del

projecte "Idjoves: Un teatro comprometido

contra el estigma del aborto" (Veure Annex)

Fins al 24/10/2015. Preparació de la xerrada

"La menstruació: mites i llegendes. Hi ha

alternatives al dolor"? A càrrec de la Dra.

Maria Ferrero Barrio. Aquesta xerrada es va

fer a partir de les preguntes consensuades

que els propis joves van formular, a partir de

les seves pròpies inquietuds i les dels seus

amics i amigues.

Fins al 25/11/2015. Preparació i divulgació del vídeo "IdJoves: Manifest 25N" (Veure Annex)

(https://www.youtube.com/watch?v=f2ltb6ry1Yc), en commemoració del Dia Internacional per

l'Eliminació de la Violència envers les Dones. A més, aquest vídeo en concret va ser compartit en la

web de l'Autoescola OK, aprofitant que es tracta d'un entorn bàsicament jove.

Fins l'1/12/2015. Preparació i divulgació de la foto "IdJoves amb #Llaços per la Sida", en

commemoració del Dia Mundial de la Sida, en col·laboració amb el Comitè 1r. de Desembre

CJAS-APFCiB


PROJECTE D’INTERVENCIÓ INTERCULTURAL SOBRE ELS DRETS SEXUALS i REPRODUCTIUS I LA SALUT EN LA

POBLACIÓ JOVE

Aquest projecte es va adreçar a població jove d’entre 14 i 18 anys de diferents cultures de Barcelona ciutat.

L’execució del projecte s’ha fet en els centres educatius de secundària on existeix un percentatge de població

immigrada de més del 20%, així com en els mòduls de garantia social i cicles formatius on hi ha joves de

diferents orígens culturals. L’aplicació s’ha realitzat en el conjunt de joves de les aules dels centres i ha

consistit en fer dos sessions en cada aula per tal d’assolir els objectius plantejats.

Durant el curs 2015/2016 s’han realitzat 9 intervencions distribuïdes en dues sessions de 2hores cadascuna,

impartits en diferents centres de la ciutat de Barcelona.

El nombre total de joves que ha assistit al taller ha estat de 212 adolescents d’edats compreses entre el 14 i

els 18 anys. Dels 212 participants, el 44% són fills i filles de població migrada. En aquest sentit, durant les

intervencions s’ha pogut treballar i incidir sobre l'àmbit de la interculturalitat per tal de poder assolir els

objectius plantejats en aquest projecte, que eren treballar els drets sexuals i reproductius i la salut sexual i

reproductiva des d’una perspectiva intercultural.

Taula 12. Procedència de l’alumnat en el projecte d’interculturalitat.

PROCEDÈNCIA DELS ALUMNES NÚMERO ALUMNES Espanya 118 Marroc 16

R. Dominicana 6 Pakistan 22

Xina 4 Índia 3

Armènia 2 Itàlia 1

Bolívia 6 Equador 16

Perú 2 Romania 3 Senegal 1 Rússia 3

Colòmbia 3 Hondures 2

Brasil 2 El Salvador 2

Percentatge de població migrada 44%

CJAS-APFCiB


INTERVENCIÓ AMB JOVES REAGRUPATS

El 14 de novembre per primer cop es va realitzar una sessió formativa amb joves reagrupats en el marc del

Programa d’acollida impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. 30 joves arribats feia algunes setmanes a la

ciutat de Barcelona van tenir l’oportunitat de visitar el CJAS i rebre una formació sobre drets sexuals i

reproductius.

Les conclusions a les que es va arribar arran de la formació van ser els següents:

- No és un grup massa diferent al que habitualment estem acostumats. I per tant, probablement les

cauteles a l’hora d’abordar determinats continguts o missatges no estarien del tot justificades.

Mantenint un missatge de respecte a creences i opinions, com sempre expressem, probablement

ens podem sentir una mica més lliures en l’abordatge de determinades temàtiques més sensibles. La

mostra més palpable va ser el tema de l’ús del preservatiu, que tot i considerar-ho un apèndix

optatiu, va ser tot un èxit. Creiem que hauria de ser una dinàmica inclosa en el cos de la intervenció.

- El fet que 2 de cada 3 nois i noies no haguessin mai rebut cap sessió formativa sobre sexualitat ens

crida l’atenció i entenem que revaloritza aquest aposta. I el fet que sabent d’avantmà que es parlaria

d’aquesta temàtica no hi haguessin pràcticament “desercions”, en demostra l’interés.

- Entenem que l’aproximació més informativa que vivencial va ser vàlida atenent al volum de joves –és

difícil un abordatge vivencial/emocional amb tanta gent- i també al fet que no són temes que

estiguin acostumats a tractar. Segurament haurem de seguir en aquesta línia en futures edicions,

mostrant l’ABC de temes clau (embaràs, IVE, ITS i postcoital), però entenent que caldrà aprofundir

més en la dimensió del plaer, incidint també amb les orientacions sexuals.

CJAS-APFCiB


INFORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

CJAS-APFCiB


DISTRIBUCIÓ DE MATERIALS I PRESERVATIUS

Durant el 2015, s’han repartit al voltant de 5.000 targetes divulgació del CJAS, on consten les diferents

maneres d’accés a l’atenció (presencial, on-line i telefònica). Es tracta de material bàsic del CJAS on hi consten

telèfon, adreça i horari i adreça de la pàgina web.

En diferents moments, s’ha entregat aquest material als punts d’informació juvenil (PIJ) de la ciutat de

Barcelona i als educadors del programa “Jove informa’t i participa” (JIP), de l’Ajuntament de Barcelona, que

fan estades informatives en els Instituts de Secundària i Batxillerat. També s’han anat distribuint durant tot

l’any al centre coordinador d’Informació i Assessorament als joves (CIAJ), de l’Ajuntament de Barcelona. A la

vegada, tots els nois i noies que han realitzat un taller d’Educació afectiva-sexual en el propi CJAS i als usuaris

que venen espontàniament han rebut aquest material. També s’han distribuït gratuïtament al voltant d’ uns

9.000 preservatius.

INFORMACIÓ 2.0

La pàgina web del CJAS va tenir 44.683 visites, realitzades per 22.870 usuaris/es. En total es van visualitzar

133.931 pàgines.

La pàgina del CJAS a facebook té al voltant de 600 seguidors/es i s’han anat publicant notícies i informacions

variades amb un periodicitat mínima setmanal.

CJAS-APFCiB


FORMACIÓ A PROFESSIONALS

CJAS-APFCiB


La vocació del CJAS és la del servei a joves i adolescents i això es pot fer de manera directa però també

indirecta a partir del treball amb els i les professionals que després podran transmetre allò après. Així, la

formació a professionals ha estat sempre un element molt important pel centre i així ho mostren les

actuacions dutes a terme en aquest sentit.

Intervenció als equips educatius dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) en educació sexual i afectiva

La formació Intervenció sobre educació afectiva i sexual en adolescents i joves acollits en Centres Residencials

d’Acció Educativa (CRAE) està adreçada als educadors i educadores, referents d’adolescents i joves entre 12 i

18 anys, que formen part dels equips d’atenció dels CRAE que depenen del Departament de Benestar Social i

Família de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu és proporcionar un espai per a la reflexió i l’intercanvi dels i les professionals, sobre el que suposa

l’abordatge de l’educació afectiva-sexual amb els adolescents i joves amb els que treballen. I també es busca

oferir eines que els ajudin en la intervenció davant de situacions diverses en les que es puguin trobar.

.

Durant el 2015 s’han iniciat dues intervencions:

a) la formació als equips professionals dels CRAE amb un total de 26 formacions en tot el territori català

(cobrint el 25% de tots els centres a Catalunya) de sis hores de durada cadascuna

b) el servei d’atenció individualitzada des del CJAS també adreçada a professionals. El treball amb els equips

d’educadors/es és clau en tant que professionals referents de joves i adolescents.

Les sessions s’han dut a terme mitjançant dinàmiques participatives, la reflexió en grup i la posta en comú

(anàlisis de casos pràctics, brainstorming, talls de pel·lícula, curtmetratges, etc.)intercalant també alguns

continguts teòrics.

El projecte va ser presentat i acceptat en la Jornada del Pla de Salut del 2015

CJAS-APFCiB


XIXa edició del Curs d’Atenció a l’Adolescència

Durant la segona quinzena d’octubre es va celebrar la XIXa edició del Curs d’Atenció a l’Adolescència que organitza al CJAS i que s’adreça a professionals que volen reflexionar i disposar d’eines per treballar amb aquesta població.

Enguany les sessions de treball es van dur a terme a l’Espai Fontana i han assistit 25 professionals provinents de l’àmbit de la infermeria i de l’educació social en la seva majoria. Aquest curs ha esdevingut un clàssic en l’oferta formativa a Catalunya i continua atraient l’interès de professionals, cobrint totes les places que s’oferien. Com cada any el curs ha comptat amb la presència de professionals expertes de primer nivell de l’àmbit sanitari, psicològic i social que han abordat temàtiques diverses de l’adolescent, sempre oferint una visió polièdrica i pluridisciplinar. Des d’una perspectiva basada en els Drets, en el respecte a la decisió de l’adolescent i en la mirada de gènere, s’ha debatut sobre l’entrevista amb el/la jove, com viu la seva sexualitat o el treball amb les famílies entre molts d’altres temes. La valoració que han fet les assistents al curs ha estat molt satisfactòria ja que fins a un 90% de de les avaluacions han estat altes o molt altes. Per veure imatges del curs podeu clicar aquí https://es.pinterest.com/cjas_barcelona/

Per veure el programa complert podeu clicar aquí http://www.centrejove.org/pdf/atencio_especifica_adolescencia_%20CJAS_2015.pdf

Altres

https://es.pinterest.com/cjas_barcelona/

http://www.centrejove.org/pdf/atencio_especifica_adolescencia_%20CJAS_2015.pdf

CJAS-APFCiB


Visita d’intercanvi professional d’un grup professionals d’una clínica de salut sexual per a joves de Fallun, Suècia (11 desembre 2015)

Participació com a ponent de Jordi Baroja a les jornades de la Fundación Lucia (5 de juny del 2015)

Participació com a ponent de Sílvia Egea en la taula rodona “Com ens aproximem als adolescents en la xarxa sanitària” organitzada per la Fundació Sant Pere Claver (9 d’octubre del 2015)

Trobada d’intercanvi amb professionals dels Punts d’Informació Juvenil de Barcelona (16 setembre)

Trobada d’intercanvi amb professionals del CEISCAT per debatre els resultats de l’informe SIVES 2015 (17 setembre 2016)

Organització de la jornada “L’avortament i les adolescents i joves a Catalunya. Es garanteixen els seus Drets?”(29 setembre 2015) que va tenir lloc a l’Espai Fontana en el marc del Dia d’acció global per un

avortament lliure, segur i gratuït.

CJAS-APFCiB


ALTRES ACTIVITATS DEL

CJAS

CJAS-APFCiB


APARICIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2 de maig: Reportatge sobre el CJAS a 8 al dia

5 de maig: Entrevista a El Periódico de Catalunya a Jordi Baroja

16 de juliol: Debat sobre l’anticoncepció d’urgència a Badalona TV amb la presència de Jordi Baroja

10 agost: Article sobre el CJAS al suplement Salut i Medicina_El Periódico de Catalunya

4 de novembre: Entrevista per la Vanguardia

Octubre: Article explicatiu del CJAS a la revista “La Salut” de Gràcia

Octubre: Artículo publicado en la revista DIÁLOGOS “Jóvenes y adolescentes que visitan el CJAS de

Barcelona. ¿Cómo son?

5 de novembre: Entrevista a Jordi Baroja al programa de ràdio “La Tribu” de Catalunya Ràdio

5 de novembre: Entrevista a Jordi Baroja a Ràdio 4

15 de desembre: Entrevista a Jordi Baroja als Matins de Catalunya Ràdio

CJAS-APFCiB


TAULES I GRAFIQUES

CJAS-APFCiB


Gràfica 1. Edat de les usuàries i usuaris que visiten el centre per primera vegada el 2015, per grups d’edat ........ 12

Taula 1. Evolució de l’edat mitja (EM) de la primera relació sexual complerta ....................................................... 13

Gràfica 2. Distribució per grups d’edat i sexe de la primera relació sexual coital (2015) ........................................ 13

Mapa 1. Lloc de residència de les usuàries i usuaris presencials del CJAS dins la ciutat de Barcelona (n=1.580) ... 14

Gràfica 3. Formació de les persones que es visiten al centre el 2015 ...................................................................... 14

Taula 2. Mètodes anticonceptius habituals per sexe en les primeres visites .......................................................... 15

Taula 3. Motiu de consulta en visites presencials .................................................................................................... 16

Taula 4. Evolució 2010-2015 número reactius sobre total de proves realitzades VIH ............................................. 18

Gràfica 4. Distribució de les proves realitzades per grups d’edat i sexe 2015 ......................................................... 19

Gràfica 5. Motius per fer-se la prova a aquest centre .............................................................................................. 20

Gràfica 6. Motius per fer-se la prova del VIH sobre el total d’exposició del risc per sexe ....................................... 21

Gràfica 7. Número de proves per edat i sexe ........................................................................................................... 24

Gràfica 8. Número de proves per grups d’edat i sexe .............................................................................................. 24

Gràfica 9. Número de proves per grups d’edat i sexe .............................................................................................. 25

Gràfica 10. Distribució de les píndoles d’anticoncepció d’emergència per grups d’edat el 2015 ........................... 28

Taula 5. Resolució davant proves embaràs positives (2012-2015) .......................................................................... 30

Gràfica 12. Atenció psicològica per grups d’edat i sexe ........................................................................................... 33

Taula 6. Motiu de consulta per sexe ........................................................................................................................ 34

Gràfica 13. Motiu de consulta per sexe (número de casos) ..................................................................................... 34

Taula 7. Motiu de consulta en atenció psicològica dins Dificultats en les relacions sexuals” .................................. 35

Gràfica 14. Casos atesos dins treball social .............................................................................................................. 38

Taula 8. Motiu de consulta e-mail ............................................................................................................................ 40

Taula 9. Lloc des d’on es fa la consulta on-line ........................................................................................................ 40

Taula 10. Motiu de consulta telefònica .................................................................................................................... 41

Taula 11. Número tallers Parlem-ne i Canviem per Districtes: Total 49 grups. ....................................................... 47

Taula 12. Procedència de l’alumnat en el projecte d’interculturalitat. .................................................................... 53

CJAS

CENTRE JOVE D’ANTICONCEPCIÓ I SEXUALITAT

Documents

Informe anual CJAS 2015