INFORME DE CONJUNTURA ECONÒMICA DE …...També hem realitzat un estudi evolutiu de l’activitat econòmica de Santa Perpètua a partir de l’anàlisi del nombre d’empreses i

Servei de Promoció Econòmica | Aju

INFORCONJU

ECONÒMICAPERPÈTUA D

Número 3Febrer de 2006

ME DENTURA DE SANTAE MOGODA

MONOGRÀFIC:ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL I INTENSITATTECNOLÒGICA A SANTA PERPÈTUA DEMOGODA I LA RIERA DE CALDES

ntament de Santa Perpètua de Mogoda

INFORME DE CONJUNTURA / MÉS INFORMACIÓ A [www.granjasoldevila.com/observatori.html]

NÚMERO 3 / FEBRER DE 2006 1

ÍNDEXPRESENTACIÓ.........................................................................................................................................3

DEMOGRAFIA ........................................................................................................................................4

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 1981-2005. Padró Continu d’Habitants. ......................................4

EVOLUCIÓ POBLACIONAL SEGONS SECCIONS CENSALS 2004-2005. Padró Municipald’Habitants......................................................................................................................................5

LLARS SEGONS SECCIONS CENSALS 2004-2005. Padró Municipal d’Habitants. ......................6

POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT 2004-2005. Padró Municipal d’Habitants. ......................7

INCIDÈNCIA DE LES DIVERSES NACIONALITATS A CADA SECCIÓ EN RELACIÓ ALS TOTALSPARCIALS DE POBLACIÓ PER SECCIÓ 2005. Padró Municipal d’Habitants...............................8

MERCAT DE TREBALL ..............................................................................................................................9

INTRODUCCIÓ AL CANVI DE METODOLOGIA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE L’ATUR..............9

COMPARATIVA DE LES TAXES D’ATUR TOTAL I PER SEXE A SANTA PERPÈTUA, EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ENTRE 1998 I 2005 (SILE I SISPE) ....................10

DETALL DE LES TAXES D’ATUR MENSUALS TOTAL I PER SEXE DE SANTA PERPÈTUA, EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA PER A 2005 (SISPE) .........................................12

L’ATUR A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1998 I 2005 COMPARAT AMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LAPROVÍNCIA DE BARCELONA........................................................................................................14

L’ATUR A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARAT AMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LAPROVÍNCIA DE BARCELONA........................................................................................................15

LA CONTRACTACIÓ A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1998 I 2005 COMPARADA AMB EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA .........................................................................16

LA CONTRACTACIÓ A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARADA AMB EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA .........................................................................19

LA CONTRACTACIÓ PER ETT A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1999 I 2005 COMPARADA AMB ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ............................................................21

LA CONTRACTACIÓ PER ETT A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARADA AMB EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA .........................................................................24



LA CONTRACTACIÓ D’ESTRANGERS A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1999 I 2005 COMPARADAAMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA...............................................26

LA CONTRACTACIÓ D’ESTRANGERS A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARADA AMB ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ............................................................29

ACTIVITAT ECONÒMICA.....................................................................................................................31

LES EMPRESES I ELS ASSALARIATS A SANTA PERPÈTUA ENTRE 2004 I 2005 COMPARATS AMB ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ............................................................31

COMPARATIVA DE LA SITUACIÓ DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA A SANTA PERPÈTUA, ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ENTRE 2004 I 2005.............................32

PARC DE VEHICLES ..............................................................................................................................33

NOMBRE I EVOLUCIÓ DE VEHICLES PER TIPUS 2000, 2004 I 2005 ..............................................33

DISTRIBUCIÓ I EVOLUCIÓ DE VEHICLES AL TERRITORI 2004-2005..............................................34

MONOGRÀFIC:....................................................................................................................................35

ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL I INTENSITAT TECNOLÒGICA A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA I LARIERA DE CALDES.................................................................................................................................35

PRESENTACIÓ ................................................................................................................................35

EL PES CREIXENT DE L’ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL A L’ÀMBIT................................................37

ANÀLISI COMPARATIVA DEL PERFIL TECNOLÒGIC DE LA INDUSTRIA DEL MUNICIPI ...............39

APROXIMACIÓ ALS MICROCLÙSTERS POTENCIALS EN 4 SUBSECTORS DE LA RIERA DE CALDES.......................................................................................................................................................41

PRESÈNCIA DE LA RIERA DE CALDES ALS SISTEMES PRODUCTIUS LOCALS INDUSTRIALS DECATALUNYA ..................................................................................................................................44

CONCLUSIONS..............................................................................................................................46

ANNEX: PLÀNOLS AERIS DE LES SECCIONS CENSALS DE SANTA PERPÈTUA....................................48

DIVISIÓ PER SECCIONS CENSALS DEL NUCLI URBÀ DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA.........48

DIVISIÓ PER SECCIONS CENSALS DELS NUCLIS DE LA FLORIDA I MAS COSTA A SANTAPERPÈTUA DE MOGODA ...............................................................................................................49



PRESENTACIÓ

Presentem la tercera entrega de l’Informe de Conjuntura de Santa Perpètua de Mogoda comuna eina útil de consulta per part dels agents socioeconòmics tant del municipi com del seuentorn. Aquest document és fruit del conveni entre l’Ajuntament de Santa Perpètua deMogoda i la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic, el Gremid’Indústries Gràfiques de Catalunya, el Gremi d’Instal·ladors Elèctrics i Fontaneria, el Gremide Tallers de Reparació d’Automòbils, Comissions Obreres i UGT.

Per aquest tercer número, a més d’incloure el detall de l’evolució demogràfica oficial id’algunes variables del Padró Municipal d’Habitants del municipi (població, llars inacionalitats), hem dut a terme una anàlisi evolutiva del mercat de treball des de duesperspectives: una primera que es fonamenta en l’evolució temporal del mercat de treballperpetuenc en comparació al Vallès Occidental i la Província de Barcelona per als darrersanys inclòs 2005. I una segona que ens mostra en detall el moment actual (any 2005) delmateix mercat laboral també comparat amb la Comarca i la Província.En aquesta nova entrega hem adjuntat les xifres de la nova metodologia de càlcul (SISPE)per a l’atur i es presenten amb els resultats de la metodologia anterior (SILE).

També hem realitzat un estudi evolutiu de l’activitat econòmica de Santa Perpètua a partirde l’anàlisi del nombre d’empreses i assalariats entre 2004 i 2005, juntament amb les primeresdades oficials de la presència de treballadors autònoms al municipi per al mateix període.

Finalment, hem dut a terme una anàlisi detallada de la presència, evolució i distribucióterritorial del parc de vehicles municipal per als dos darrers anys.

El document es completa amb un nou monogràfic que analitza l’Especialització industrial iintensitat tecnològica a Santa Perpètua de Mogoda i la Riera de Caldes.

Podeu trobar la versió electrònica del document a www.granjasoldevila.com (web del serveide Promoció Econòmica) o enllaçant directament amb l'Observatori de l'Economia Local(www.granjasoldevila.com/observatori.html).

Finalment, volem agrair la col·laboració dels diversos agents i persones que han contribuït ala realització d’aquest tercer Informe de Conjuntura.

Agustina Silgado GalánPresidenta Delegada

Patronat Granja SoldevilaAjuntament de Santa Perpètua de Mogoda

http://www.granjasoldevila.com/

http://www.granjasoldevila.com/observatori.html



DEMOGRAFIA1

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 1981-2005. Padró Continu d’Habitants2.

1 Les dues fonts utilitzades en l’apartat demogràfic són el Padró Continu d’Habitants INE (Instituto Nacional de Estadística) i el PadróMunicipal d’Habitants d’elaboració pròpia.2 Font: Dades oficials del Padró Continu d’Habitants. INE (Instituto Nacional de Estadística).

Les dades oficials de població mostren que Santa Perpètua va créixer en un 2.71% a2005 respecte l’any anterior; una variació força més significativa que el 0.93% de creixementtotal registrat entre 2003 i 2004.

La sèrie històrica mostra dos moments d’importants increments poblacionals almunicipi: un primer període entre 1985 i 1986 atribuïble al creixement urbanístic de la zonade Can Taió i un segon moment recent entre 2002 i 2003 on es combinen les darrerespromocions urbanístiques a la zona nova de Can Folguera i les noves construccions de l’àreade Mas Costa.

Evolució de la població i variacions interanuals 1981-2005

2140

9

2084

4

2065

2

1948

6

1923

5

1908

4

1867

0

1823

3

1812

4

1760

3

1748

3

1722

9

1693

6

1679

2

1681

1

1641

6

1599

0

1531

3

1505

1

1417

8

1391

9

1386

0

1379

6

1354

9

0,43%

1,86%

6,16%

1,74%

4,42%

2,66%2,41%

-0,11%

0,86%

1,73%1,47%

0,69%

2,96%

0,60%

2,40%2,22%

0,79%1,30%

5,98%

0,93%

variació 81-82;1,82%

variació 04-05; 2,71%

0,46%

0

5000

10000

15000

20000

25000

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Pobl

ació

-1,00%

0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

6,00%

7,00%

% d

e va

riaci

ó

Total % de variació interanual



EVOLUCIÓ POBLACIONAL SEGONS SECCIONS CENSALS3 2004-2005. PadróMunicipal d’Habitants4.

La població a Santa Perpètua de Mogoda ha passat de 23110 persones durant 2004 a23687 per a 2005. Això suposa un increment total del 2.50% molt similar al 2.71% de les dadesoficials. Les seccions 12, 2 i 9 esdevenen les àrees on, respectivament, s’agrupa majornombre d’individus.

L’evolució del nombre d’habitants a les seccions del municipi mostra una tendènciageneral creixent sense grans variacions a excepció de l’àrea de Mas Costa (secció 13). Denou, aquesta zona del municipi acompanya el seu creixement urbanístic amb un incrementde 270 persones (variació del 16.05%).

Tanmateix, són les seccions 6 (zona Centre-Avda.Girona-Dr. Fleming), 9 (Can Taió,nucli de la Mogoda, Santiga i cases de pagès) i 11 (zona de l’estació de rodalies a LaFlorida) les àrees del municipi que presentes pèrdues de població.

3 Ubicació territorial de les seccions: secció 1: la Creueta / Secció 2: centre zona esglèsia-correus / Secció 3: centre zona Plaça Nova /Secció 4: Can Folguera zona vella / Secció 5: Can Folguera zona casal avis / Secció 6: centre zona avda.Girona-Doctor Fleming / Secció 7:la Florida “alta” / Secció 8: la Florida “baixa” / Secció 9: Can Taió, Mogoda, Santiga i altres cases de pagès / Secció 10: centre zona mercat/ Secció 11: la Florida zona estació / Secció 12: Can Folguera zona nova / Secció 13: Mas Costa.4 Font: Padró Municipal d’Habitants a 23/06/04 i 13/06/05. Elaboració pròpia. La metodologia de captació de dades oficials del PadróContinu d’INE i les corporatives del Padró Municipal és diferent, per tant, les dades obtingudes a partir d’amdues fonts no són estrictamentcomparables. Alhora, la metodologia de captació de dades del Padró Municipal provoca que les dades del mateix, tot i no ésser oficials,esdevinguin més completes que les obtingudes del Padró Continu.

Comparativa dels totals de població i variacions percentuals entre 2004 i 2005 per a cada secció

1471

2605

2028 22

17

1618

1079 12

80

1643

2541

905 11

31

2910

1682

1502

2635

2047 22

48

1688

1069 13

11

1688

2521

931 11

17

2978

1952

16,05%

2,34%

-1,24%

2,87%

-0,79%

2,74%2,42%

-0,93%

4,33%

1,40%0,94%1,15%2,11% Va

riaci

ó to

tal;

2,50

%

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13Secció

Pobl

ació

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

% d

e va

riaci

ó

Població 2004 Població 2005 %variació hab. 04-05



LLARS SEGONS SECCIONS CENSALS5 2004-2005. Padró Municipal d’Habitants6.

El nombre de llars al global del municipi ha passat de 7838 a 8005, una diferència de167 que representa un 2.13% més que l’any anterior.

De nou, l’àrea de Mas Costa presenta un important creixement de llars que, comcomentàvem anteriorment, acompanya l’increment de població: concretament, 79 noushabitatges que acullen 279 persones. Si tenim en compte que aquestes 79 llars representenun 47.3% dins l’augment global de 167 al municipi, la importància de Mas Costa en aquestaspecte és encara més evident.

La densitat dels habitatges a Santa Perpètua se situa en 2.96 habitants per llar a 2005,només una centèssima per sobre del valor per a 2004. Les seccions 4 (zona antiga de CanFolguera), 7 (La Florida “alta”), 8 (La Florida “baixa”), 9 (Can Taió, nucli de la Mogoda,Santiga i cases de pagès) i per últim, la secció 5 (zona del Casal d’Avis de Can Folguera),són les que compten amb un promig superior a 3 habitants per llar.

Referent a la secció 9 (Can Taió, nucli de la Mogoda, Santiga i altres cases de pagès)cal esmentar l’efecte estadístic generat per l’ubicació del Castell de Can Taió (Centred’Acolliment Temporal de Refugiats) dins la mateixa; fet que provoca un augment significatiude la densitat de persones per llar.

5 Ubicació territorial de les seccions: secció 1: la Creueta / Secció 2: centre zona esglèsia-correus / Secció 3: centre zona Plaça Nova /Secció 4: Can Folguera zona vella / Secció 5: Can Folguera zona casal avis / Secció 6: centre zona avda.Girona-Doctor Fleming / Secció 7:la Florida “alta” / Secció 8: la Florida “baixa” / Secció 9: Can Taió, Mogoda, Santiga i altres cases de pagès / Secció 10: centre zona mercat/ Secció 11: la Florida zona estació / Secció 12: Can Folguera zona nova / Secció 13: Mas Costa.6 Font: Padró Municipal d’Habitants a 23/06/04 i 13/06/05. Elaboració pròpia. La metodologia de captació de dades oficials del PadróContinu d’INE i les corporatives del Padró Municipal és diferent, per tant, les dades obtingudes a partir d’amdues fonts no són estrictamentcomparables. Alhora, la metodologia de captació de dades del Padró Municipal provoca que les dades del mateix, tot i no ésser oficials,esdevinguin més completes que les obtingudes del Padró Continu.

Comparativa del nombre de llars per secció i variació percentual 2004-2005

513

904

718

727

548

378 41

7

540

744

319 38

8

1046

596

526

926

734

723

547

380 42

7

542

741

324 39

2

1068

675

2,53% 2,43% 2,23%

-0,55% -0,18%0,53%

2,40%

0,37%-0,40%

1,57%1,03%

2,10%

13,26%

Tota

l mun

icip

i ; 2

,13%

0

200

400

600

800

1000

1200

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13Secció

Llar

s

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

% d

e va

riaci

ó

Llars 2004 Llars 2005 % variació llars 04-05



POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT7 2004-2005. Padró Municipal d’Habitants8.

El predomini de la població de nacionalitat espanyola a Santa Perpètua esdevémanifestament aclaparadora en relació al conjunt de població estrangera.

Tot i això, les persones amb orígen no espanyol han augmentat la seva presència almunicipi durant el darrer any. En aquest cas, existeix un creixement diferenciat en funció desi les persones provenen de fora de la UE dels 15 o si ho fan des de països membres. En elprimer cas l’increment esdevé molt superior al segon: 351 individus provinents de fora de laUE dels 15 i 10 persones originàries de països membres.

7 La classificació segons nacionalitat es realitza a partir de la UE dels 15. Anteriorment a la recent ampliació, els 15 Estats membres eren:Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Espanya, Països Baixos, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Austria, Dinamarca, Finlandia, Irlanda iLuxemburg.8 Font: Padró Municipal d’Habitants a 23/06/04 i 13/06/05. Elaboració pròpia. La metodologia de captació de dades oficials del PadróContinu d’INE i les corporatives del Padró Municipal és diferent, per tant, les dades obtingudes a partir d’amdues fonts no són estrictamentcomparables. Alhora, la metodologia de captació de dades del Padró Municipal provoca que les dades del mateix, tot i no ésser oficials,esdevinguin més completes que les obtingudes del Padró Continu.

Comparativa de població segons nacionaliat i variacions percentuals 2004-2005

21455

1533122

2311021671

1884132

23687

1,01%

22,90%

8,20%

2,50%

0

5000

10000

15000

20000

25000

Espanyol/a Fora UE dels 15 UE dels 15 Total municipi

Població

0%

5%

10%

15%

20%

25%

% d

e va

riaci

ó

2004 2005 % de variació 04-05



INCIDÈNCIA DE LES DIVERSES NACIONALITATS9 A CADA SECCIÓ10 EN RELACIÓALS TOTALS PARCIALS DE POBLACIÓ PER SECCIÓ 2005. Padró Municipal

d’Habitants11.

9 La classificació segons nacionalitat es realitza a partir de la UE dels 15. Anteriorment a la recent ampliació, els 15 Estats membres eren:Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Espanya, Països Baixos, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Austria, Dinamarca, Finlandia, Irlanda iLuxemburg.10 Ubicació territorial de les seccions: secció 1: La Creueta/ Secció 2: Centre zona Esglèsia-correus/ Secció 3: Centre zona Plaça Nova/Secció 4: Can Folguera zona vella/ Secció 5: Can Folguera zona casal avis/ Secció 6: Centre-Avda.Girona-Doctor Fleming/ Secció 7: LaFlorida “alta”/ Secció 8: La Florida “baixa”/ Secció 9: Can Taió, Mogoda, Santiga i altres cases de pagès/ Secció 10: Centre zona mercat/Secció 11: La Florida zona estació/ Secció 12: Can Folguera zona nova/ Secció 13: Mas Costa.11 Font: Padró Municipal d’Habitants a 23/06/04 i 13/06/05. Elaboració pròpia. La metodologia de captació de dades oficials del PadróContinu d’INE i les corporatives del Padró Municipal és diferent, per tant, les dades obtingudes a partir d’amdues fonts no són estrictamentcomparables. Alhora, la metodologia de captació de dades del Padró Municipal provoca que les dades del mateix, tot i no ésser oficials,esdevinguin més completes que les obtingudes del Padró Continu.

La zona antiga de Can Folguera(seccions 4 i 5) mostrapercentatges de població defora de la UE dels 15 molt méselevats que la resta de barris delmunicipi. El mateix, tot i que ambun pes estadístic molt inferior,succeeix a la secció 8 amb lapoblació provinents de dins la UEdels 15.

Pel contrari, la nova zona de MasCosta (secció 13) concentra demanera gairebé exclusivapersones d’orígen espanyolseguida per la zona nova deCan Folguera (secció 12).

Els percentatges més altsd’individus de fora de la UE dels15 a la zona “vella” de CanFolguera es concentren entre els21 i els 35 anys independentmentdel sexe tot i que amb majoriad’homes.

91,4

9%7,

95%

0,56

%

89,8

8%9,

45%

0,67

%

93,1

3%6,

26%

0,61

%

94,4

8%4,

93%

0,59

%

71,0

4%28

,69%

0,27

%

81,3

4%18

,31%

0,36

%

96,1

6%3,

55%

0,28

%

93,5

9%6,

10%

0,31

%

94,1

4%4,

32%

1,54

%

95,3

6%4,

05%

0,60

%

89,1

5%10

,63%

0,21

%

94,7

2%4,

12%

1,16

%

97,2

1%2,

45%

0,34

%

98,9

8%0,

56%

0,46

%

0%10%20%30%

40%50%60%70%

80%90%

100%

Total2005

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Secció

Pes percentual de cada nacionalitat sobre els totals parcials de població per a cada secció censal 2005

Espanyol/a Fora UE dels 15 UE dels 15



MERCAT DE TREBALL12

INTRODUCCIÓ AL CANVI DE METODOLOGIA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE L’ATUR

El 4 de maig de 2005 va entrar en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistemad’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació), que permet recollir millor la informacióutilitzada per a l’elaboració estadística de l’atur registrat i que aboca dades més fiables queles del sistema anterior (SILE).

Les dues modificacions més destacables del nou sistema són: d’una banda, elscreuaments amb fitxers d’afiliació a la Seguretat Social que permeten actualitzar la situacióde diversos col·lectius de persones que, tot i considerades inicialment com a ocupades,hagin estat donades de baixa a la Seguretat Social i, per tant, puguin passar a l’atur registrat.De l’altra, els demandants estrangers no s’exclouran directament de l’atur registrat pel simplefet de ser-ho, sinó que s’analitzarà si reuneixen els requisits per a passar a ser consideratsaturats. Per tant, el SISPE modifica el nombre d’aturats registrats, no perquè canviï la definicióde qui es considera aturat, sinó perquè millora la gestió i actualització de la informació.

A la pràctica, la implantació del SISPE afecta a l’anàlisi i presentació de les dadesd’atur, és a dir, comptem amb les sèries corresponents al sistema anterior (de gener de 1998a abril de 2005) i amb les noves dades obtingudes amb el SISPE a partir de gener de 2005.Aquestes dues sèries no són estrictament comparables a causa dels canvis metodològicsesmentats entre ambdós sistemes d’informació.

12 Font: Departament de Treball i Indústria. Servei d’Estudis i Estadístiques.



COMPARATIVA DE LES TAXES D’ATUR TOTAL I PER SEXE A SANTA PERPÈTUA, ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ENTRE 1998 I 2005 (SILE I

SISPE)

Les taxes d’atur de Santa Perpètua, del Vallès Occidental i de la Província deBarcelona mostren dues tendències clarament diferenciades abans i després de 2001:mentre que entre 1998 i 2001 la tendència evolutiva és marcadament decreixent, a partir de2001 les xifres s’estabilitzen amb lleugers augments fins arribar al canvi metodològic de 2005(SISPE).

Aquesta nova metodologia comporta un evident increment en el nombre d’aturats iconseqüentment de les respectives taxes.

La situació de l’atur femení a Santa Perpètua, tot i experimentar una importantdisminució a partir de 2001, s’ha mostrat desfavorable al llarg dels darrers anys respecte laComarca i la Província.

Taxa d'atur registrat comparada a partir del promig anual d'aturats a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 1998-2005 (SILE) I 2005 (SISPE)

10,24%

8,74%8,15%

7,06%7,35%

8,79%

7,60%6,98%

6,21%

6,93%7,32%

7,73%8,14%

6,90%6,35%

5,77%

6,50% 6,70% 6,83% 6,87%

8,67%

7,50%7,34% 7,59%

9,75%

7,61%

9,70%

5,0%5,5%6,0%6,5%7,0%7,5%8,0%8,5%9,0%9,5%

10,0%10,5%11,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Taxa 2005SISPE

Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Província de Barcelona

Taxa d'atur registrat comparada a partir del promig anual de dones aturades a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 1998-2005 (SILE) i 2005 SISPE

17,03%

15,11%14,41%

11,41%

14,66%

13,14%

11,67%10,83%

9,00%9,76% 10,21% 10,50% 10,56%

13,55%

11,36%

9,90%9,29%

7,85%8,62% 8,86% 8,98% 8,93%

11,56%11,26%11,04% 10,87%10,99%

7,5%8,0%8,5%9,0%9,5%

10,0%10,5%11,0%11,5%12,0%12,5%13,0%13,5%14,0%14,5%15,0%15,5%16,0%16,5%17,0%17,5%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Taxa 2005SISPESanta Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Província de Barcelona



La realitat de la taxa masculina a Santa Perpètua és totalment contrària a la femenina.Les taxes perpetuenques per a homes han estat molt pròximes a les comarcals i provincialsdurant els darrers anys fins que el canvi de tendència de 2001 ha situat l’atur masculíperpetuenc per sota dels altres dos àmbits territorials.

La comparativa de les taxes femenina i masculina dels darrers anys deixa entreveureuna situació de diferenciació quantitativa per sexe especialment rellevant a Santa Perpètua:la diferència entre les taxes femenines i les masculines dels darrers anys és força mésacusada al nostre municipi que al Vallès i a la Província.

Taxa d'atur registrat comparada a partir del promig anual d'homes aturats a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 1998-2005 (SILE) i 2005 SISPE

6,15%

4,60%4,90% 4,88%

6,29%

4,38%

4,81%

5,46%5,63%

6,83%

5,96%

5,07%5,20% 5,31%

6,49%

5,05%

4,26%

4,91%

4,39%

5,18%

5,86%

4,84%

4,13%

4,90%4,86%

4,35% 4,19%4,0%

4,5%

5,0%

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Taxa 2005SISPESanta Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Província de Barcelona



DETALL DE LES TAXES D’ATUR MENSUALS TOTAL I PER SEXE DE SANTAPERPÈTUA, EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA PER A 2005

(SISPE)

La taxa d’atur per al promig anual d’aturats/des de Santa Perpètua se situa en un9.75% per a 2005. Aquesta taxa és molt pròxima a la comarcal i es troba per sobre del 8.67%corresponent a la Província.

Taxa d'atur femení Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 2005 (SISPE)

14,90% 15,06%14,70%

13,54%

15,37%15,62%

15,06% 14,93% 14,97%

13,20%13,46% 13,68%

13,12%13,37% 13,48%

14,87%

14,00%

13,28%12,98% 12,81%

11,74% 11,82% 11,88%11,31% 11,26% 11,28%

11,97%12,29%

11,77%11,24% 11,16% 10,98%

13,76% 13,67%

14,34%14,66%

13,55%14,31%

11,56%

10%

11%

12%

13%

14%

15%

16%

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Prom

ig a

nual


Taxa d'atur total a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 2005 (SISPE)

10,27% 10,17%

9,28% 9,25%9,11%

9,33%

10,08%10,35%

9,83%9,63%9,65% 9,74%

9,49% 9,47% 9,46%

9,93%

10,45%

9,98%

9,55%9,40% 9,40%

9,03% 8,99% 9,00%

8,62%8,39% 8,30%

8,68%

8,99%8,76%

8,46% 8,45% 8,39%

9,83% 9,75%9,84%9,87%

9,70%

8,67%

8,0%

8,5%

9,0%

9,5%

10,0%

10,5%

11,0%

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Prom

ig a

nual




La taxa de 14.66% per al promig anual de dones a l’atur se situa molt per sobre del6.29% corresponent als homes. La situació de l’atur femení perpetuenc també ésdesfavorable respecte la Comarca i la Província, tot el contrari que en el cas masculí.

Taxa d'atur masculí Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental i la Província de Barcelona 2005 (SISPE)

6,43%6,29%

6,08%5,90% 5,80%

6,37%

6,65%

6,15% 6,24%

5,88%

6,80%6,56%

6,46%6,67%

7,16%6,98%

6,77% 6,73%6,86% 6,83%6,86% 6,83%

6,59%

6,22%6,05%

6,18%

6,50% 6,48%6,36% 6,40% 6,43%

6,73%

6,29%

7,01%6,97% 7,03%7,00%

6,49%

6,98%

5,0%

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

7,5%G

ener

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Prom

ig a

nual




L’ATUR A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1998 I 200513 COMPARAT AMB EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

EDAT PREDOMINANT ENTRE ELS ATURATS:

L’atur femení ha afectat majoritàriament a dones d’entre 25 i 35 anys al municipi, alVallès Occidental i a la Província de Barcelona entre 1998 i 2005.

L’atur masculí s’ha redistribuit d’edats avançades cap a edat joves (25 a 30 anys) aSanta Perpètua i a la Comarca a partir de 2000 i 2001 respectivament.

En canvi, la Província ha presentat un continu predomini d’homes aturats d’entre 55 i60 anys durant els darrers vuit anys.

SECTORS D’ACTIVITAT AMB MÉS ATUR:

La majoria del contingent de persones aturades a Santa Perpètua, el Vallès i laProvíncia durant els darrers vuit anys s’ha concentrat de forma clara dins el sector delsserveis seguit a força distància pel sector industrial.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES14 AMB MÉS INCIDENCIA:

Les indústries manufactureres han concentrat el major percentatge d’aturats tant almunicipi com a la Comarca i la Província. Les activitats immobiliàries, de lloguer i serveisempresarials són el segon gran àmbit d’activitat on s’han agrupat els aturats.

CATEGORIA PROFESSIONAL MAJORITÀRIA DELS ATURATS:

Els treballadors no qualificats han estat els més afectats per l’atur tant al municipi coma la Comarca i la Província. Els segueixen de manera igualitària els administratius i elstreballadors dels serveis. Malgrat això, cal concretar que en el cas del Vallès els treballadorsde maquinària han superat lleugerament en percentatge tant als administratius com alstreballadors dels serveis durant els darrers anys.

NIVELL FORMATIU:

Més del 70% dels aturats al municipi, el Vallès i la Província compten amb nivell deCertificat i EGB. Cal concretar que els percentatges de persones a l’atur amb Certificat s’hamantingut sempre per sobre de la xifra d’individus amb EGB durant el període analitzat.

13 La informació evolutiva i comparada entre 1998 i 2005 prové de la metodologia antiga SILE, la sèrie de la qual arriba fins abril de 2005.Tot i que les dades per a 2005 no arriben al desembre i, per tant, no serien estrictament comparables a les dels anys 1998-2004 síesdevenen indicatives de la tendència existent.14 La secció econòmica és equivalent als dos primers dígits de la classificació CCAE.



L’ATUR A SANTA PERPÈTUA DURANT 200515 COMPARAT AMB EL VALLÈSOCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

EDAT PREDOMINANT ENTRE ELS ATURATS:

Les dones en edat plenament reproductiva (30 a 35 anys) configuren la principalborsa d’atur femení del municipi. Els percentatges més alts d’atur masculí perpetuenc esconcentren entre els 25 i els 35 anys. La situació a nivell comarcal també presenta les bossesprincipals de persones aturades per ambdós sexes dins les edats reproductives i potencialsd’emancipació (25 a 35 anys).

Es detecta una concentració important de dones aturades entre els 55 i els 60 anystant a nivell comarcal com provincial que no es detecta al municipi.

SECTORS D’ACTIVITAT AMB MÉS ATUR:

La majoria del contingent de persones aturades a Santa Perpètua, el Vallès i laProvíncia es concentra dins el sector dels serveis seguit per la indústria a força distància.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES16 AMB MÉS INCIDENCIA:

L’àmbit de les indústries manufactureres és el que ha concentrat el major percentatged’aturats durant el darrer a Santa Perpètua i el Vallès. Tot seguit, les activitats immobiliàries,de lloguer i serveis empresarials són el segon gran àmbit d’activitat on s’agrupen lespersones aturades també del municipi i la Comarca.

La tendència provincial inverteix l’ordre dels altres dos territoris, ja que les activitatsimmobiliàries, de lloguer i serveis empresarials compten amb major promig d’aturats que lesindústries manufactureres ja en segon terme.

CATEGORIA PROFESSIONAL MAJORITÀRIA DELS ATURATS:

Els treballadors no qualificats són els més afectats per l’atur tant al municipi com a laComarca i la Província. Els segueixen de manera igualitària els administratius i elstreballadors dels serveis. En el cas del Vallès, els treballadors de maquinària superenlleugerament en percentatge tant als administratius com als treballadors dels serveis.

NIVELL FORMATIU:

Més del 70% dels aturats al municipi, el Vallès i la Província compten amb nivell17

d’Educació General (Certificat Escolar, EGB o BUP). Esdevé significatiu que els universitaris deprimer cicle conformin un percentatge inferior que els universitaris de segon i tercer cicledins l’atur total als tres territoris analitzats. 15 La informació de l’atur referida al detall de la situació per a 2005 prové de la nova sèrie amb metodologia SISPE entre gener i desembredel mateix any. Aquestes dades no són estrictament comparables amb les dades SILE referides al període 1998-2005.16 La secció econòmica és equivalent als dos primers dígits de la classificació CCAE.17 Correspondència de les categories de nivell formatiu amb el nivell acadèmic: Altres estudis post-secundaris amb universitaris de GrauSuperior / Educació General amb Certificat Escolar, EGB, BUP / Estud is primaris complets amb primaris sense Certificat / Estudis primarisincomplets amb primaris sense Certificat / Programes de Formació Professional amb FP / Tècnics-professionals superiors amb FP /Universitaris de Primer Cicle amb universitaris de Grau Mig / Universitaris de Segon Cicle amb universitaris de Grau Superior.



LA CONTRACTACIÓ A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1998 I 2005 COMPARADA AMB ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES:

La tendència evolutiva globalde les contractacions a SantaPerpètua durant els darrers vuitanys ha estat positivamentsostinguda amb incrementsimportants entre 1998 i 2004.

Tot i això, s’ha produït una moltimportant disminució en elnombre de contractesformalitzats durant 2005respecte l’any anterior: dels19643 corresponents a 2004 s’hapassat a 13789 per a 2005, elque representa undecreixement del 29.80%.Analitzant el fenomen en termesde temporalitat, hem observatque aquesta disminució tanelevada és únicamentatribuïble als contractestemporals i no als indefinits(aquests darrers augmenten perambdós sexes).

Aquesta tendència decreixentdel municipi durant el darrerany contrasta amb elsincrements experimentats a laComarca (0.07%) i la Província(5.59%) per al mateix període.

Total de contractes i variació percentual interanual 1998-2005 Santa Perpètua de Mogoda

988712309

1385516243 16849 17305

19643

13789

24,50%17,24%

12,56%

-29,80%

3,73%13,51%

2,71%

0

5000

10000

15000

20000

25000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-40%

-30%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

Total de contractes i variació percentual interanual 1998-2005 Vallès Occidental

230400256942 253674 252979 267919

237888

302614302416

11,52%

-1,27% -0,27%5,91%

-11,21%

0,07%

27,13%

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-15%-10%-5%0%5%10%15%20%25%30%

Total de contractes i variació percentual interanual 1998-2005 Província de Barcelona

15187831710595 1731024 1672066 1607914 1555498

1901876 2008194

-3,26%

5,59%

22,27%

12,63%

1,19%

-3,41% -3,84%

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%



TEMPORALITAT DE LA CONTRACTACIÓ:

Els percentatges del promig interanual de contractes temporals sobre el total al llargdels darrers vuit anys han estat d’un 91.74% a Santa Perpètua, del 87% a la Comarca i del86.67% a la Província.

CONTRACTACIÓ INDEFINIDA I TEMPORAL PER SEXES:

Les diferències quantitatives en termes de sexe favorables als homes són molt patentsa Santa Perpètua i esdevenen més equitatives al Vallès i la Província: mentre el promiginteranual perpetuenc de contractes a dones ha estat d’un 35.98% del total, a la Comarcaha suposat el 45.11% i a la Província un 48.02%.

Si analitzem el percentatge dels promitjos de contractes indefinits a dones i homessobre els totals parcials de cada sexe, l’estabilitat de la contractació masculina ha estattendencialment més elevada per als tres territoris. Malgrat això, cal dir que aquestatendència ha canviat durant els darrers dos anys en favor de la dona a Santa Perpètua.

EDATS PREDOMINANTS:

La contractació indefinida s’ha concentrat en homes i dones entre 25 i 35 anys i latemporal ho ha fet en persones entre 20 i 30 anys.

DURADA DELS CONTRACTES:

El període predominant dels contractes al nostre municipi ha estat l’inferior a 1 mes.Pel contrari, la durada indeterminada ha concentrat el percentatge més alt decontractacions al Vallès i a la Província durant els darrers vuit anys.

SECTORS D’ACTIVITAT AMB MÉS CONTRACTACIÓ:

El pes percentual dels contractes temporals al sector serveis durant el períodeanalitzat ha estat evident. El propi sector serveis també ha comptat amb un clar predominientre els contractes indefinits sobre el total a excepció del període 1998-2002 a SantaPerpètua: en aquest període el predomini de la contractació indefinida sobre el total delmunicipi corresponia a la indústria.

GRANDÀRIA DE LES EMPRESES QUE MÉS CONTRACTEN:

Les grans empreses (de 1001 a 5000 treballadors) de Santa Perpètua han comptatamb un important pes específic dins la contractació temporal (gairebé el 50% sobre el totalglobal. No obstant això, i tenint en compte que cap empresa del municipi arriba als 1000treballadors, aquesta contractació correspon a ETT’s amb seu social fora del municipi i no acentres de treball realment ubicats a Santa Perpètua.



Aquest fenomen és difícil d’identificar en àmbits territorials tan grans com els queestem comparant amb el municipi. De tota manera, les empreses mitjanes-grans (101 a 500empleats) i les grans (de 1001 a 5000 treballadors) han concentrat la majoria decontractació temporal a la Comarca i a la Província tot i que de forma més equitativa que aSanta Perpètua.

CATEGORIA PROFESSIONAL MAJORITÀRIA DELS CONTRACTATS:

Els treballadors no qualificats han dominat el mercat contractual municipal, comarcali provincial al llarg del període analitzat.

No cal deixar de tenir en compte la presència dels administratius i d’operadors demaquinària per aquest ordre dins la contractació total al municipi; una situació que canvia apartir de 2004, ja que el percentatge de contractes temporals a operadors de maquinàriacomença a superar la xifra dels administratius.

Els treballadors dels serveis han estat el segon col·lectiu destinatari de contractaciódurant els darrers anys al Vallès i a la Província.

NIVELL FORMATIU:

Els individus amb un perfil formatiu genèric-bàsic (EGB i Certificat) han estat elsdestinataris principals dels contractes indefinits i temporals formalitzats a Santa Perpètua, elVallès i la Província entre 1998 i 2005.

El pes del Certificat dins la contractació s’ha anat reduïnt en favor d’altres nivells comel BUP o la FP als tres àmbits territorials.



LA CONTRACTACIÓ A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARADA AMB ELVALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Taula 1. Comparativa dels contractes (acumulats) segons tipus per sexe i variacions percentuals interanuals 2004 i 2005.

Sexe / tipus contr. i any Indefinit 2004 Indefinit 2005 % var. indef. 2004-05 Temporal 2004 Temporal 2005 % var. temp. 2004-05

Homes 814 853 4,79% 14161 9487 -33,01%

Dones 341 411 20,53% 4327 3038 -29,79%

EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES RESPECTE 2004:

El nombre de contractes formalitzats a Santa Perpètua durant 2005 ha estat de 13789,un 29.80% menys que els 19643 corresponents a 2004. Aquest important decreixement éstotalment contrari als increments de la Comarca (0.07%) i la Província (5.59%).

Si analitzem aquest significatiu descens al nostre municipi en termes de sexe i detipologia dels contractes (veure taula 1), observem com aquest fenomen és únicamentatribuïble a la contractació temporal per ambdós sexes.


El 86.94% dels contractes a la Comarca i el 87.10% a la Província al llarg del darrer anyhan estat de caràcter temporal. Aquest percentatge ha pujat fins el 90.83% en el cas deSanta Perpètua.


El nostre municipi mostra que un 25.01% del total de contractes han anat destinats adones i el 74.99% restant a homes. Aquesta desigualtat quantitativa entre homes i dones alnostre municipi queda pràcticament anulada a la Comarca i a la Província.

Tot i aquestes diferències quantitatives per sexe a nivell perpetuenc, el percentatgede contractes indefinits a dones sobre el total per a aquestes al municipi és més elevat quela mateixa xifra en el cas dels homes; un fenomen que comporta major estabilitat laboralfemenina a Santa Perpètua i que no es produeix als altres dos territoris analitzats.

EDATS PREDOMINANTS:

Per edats, la contractació indefinida als àmbits comparats tendeix a centrar-se enhomes i dones entre 25 i 30 anys i la contractació temporal ho fa més en persones entre 20 i25 anys.


La durada de contracte clarament predominant a Santa Perpètua és la inferior a 1mes. En canvi, la durada indeterminada és la que domina quantitativament la contractacióa nivell comarcal i provincial.




El pes percentual dels contractes temporals al sector serveis durant el darrer any ésevident als territoris analitzats. El propi sector serveis també compta amb el majorpercentatge de contractes indefinits sobre el total.


Les grans empreses (de 1001 a 5000 treballadors ) són les que porten el pes específicde la contractació temporal al municipi (gairebé el 50% sobre el total global). S’ha tenir molten compte l’efecte estadístic d’increment produït a causa de què gran part d’aquestscontractes d’empreses amb més de 1000 treballadors corresponen a ETT’s amb seu socialfora del municipi i no a centres de treball realment ubicats a Santa Perpètua (només existeixuna empresa amb aquesta grandària).

Aquest fenomen és difícil d’identificar en àmbits territorials tan grans com els queestem comparant amb el municipi. De tota manera, les empreses mitjanes-grans (101 a 500empleats) i les grans (de 1001 a 5000 treballadors) concentren la majoria de contractaciótemporal a la Comarca i a la Província tot i que de forma més equitativa que a SantaPerpètua.


De la mateixa manera que els treballadors no qualificats constitueixen el grancontingent d’aturats i de demandants d’ocupació als territoris analitzats, les persones quecompten amb aquesta categoria professional dominen el mercat contractual.

No cal deixar de tenir en compte la presència dels operadors de maquinària i delsadministratius dins la contractació total del municipi.

Pel que fa als àmbits comarcal i provincial, el predomini dels operadors demaquinària és reemplaçat pels treballadors dels serveis.

NIVELL FORMATIU:

Els individus amb un perfil formatiu genèric-bàsic (EGB) han estat els destinatarisprincipals dels contractes indefinits i temporals formalitzats durant el darrer any a SantaPerpètua. Alhora, no cal obviar la importància de la contractació temporal a persones quecompten amb el Certificat (inferior a EGB).

En el cas del Vallès i la Província el predomini també correspon a l’EGB i al Certificat.Tot i això, cal tenir en compte que els contractats temporals amb nivell de BUP tenen unapresència equiparable a la de les persones amb Certificat a ambdós territoris.



LA CONTRACTACIÓ PER ETT A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1999 I 2005 COMPARADAAMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

EVOLUCIÓ DELS CONTRACTESPER ETT:

El creixement dels contractesformalitzats a través d’ETT alnostre municipi ha seguit unatendència fortament positiva isostinguda que no coincideixamb les evolucions mésirregulars i decreixents a laComarca i la Província dins elperíode 1999-2005.

L’arribada de 2005 ha suposatper a Santa Perpètua unadisminució molt notable delscontractes per ETT que gairebés’han reduït a la meitatrespecte l’any anterior.

El comportament de retrocés anivell municipal durant el darrerany també s’ha produït alVallès tot i que amb unaintensitat molt menor. En aquestsentit, la tendència en el globalde la Província segueix uncamí marcadament diferent, jaque els contractes d’ETT hanaugmentat en un 7.03% entre2004 i 2005.

Total de contractes per ETT i variació percentual interanual 1999-2005 Vallès Occidental

7543167528 68064 71028 67818

87311 83066

-10,48%

28,74%

-4,52%

4,35%0,79%

-4,86%

0100002000030000400005000060000700008000090000

100000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-15%-10%-5%0%5%10%15%20%25%30%35%

Total de contractes per ETT i variació percentual interanual 1999-2005 Província de Barcelona

380216 358487324105 307990 312839

44501241579432,91%

7,03%

-5,71%-9,59%

-4,97%

1,57%

050000

100000150000200000250000300000350000400000450000500000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-15%-10%-5%0%5%10%15%20%25%30%35%40%

Total de contractes per ETT i variació percentual interanual 1999-2005 Santa Perpètua de Mogoda

6807 7338

9506

1205913932

7863

1089629,54%

15,53%

-43,56%

10,67%14,62%

7,80%

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-50%-40%-30%-20%-10%0%10%20%30%40%



PES ESPECÍFIC DELSCONTRACTES D’ETT SOBRE ELTOTAL I SEXE DELSDESTINATARIS:

Les característiques de lacontractació a través d’ETT aSanta Perpètua de Mogodaentre 1999 i 2005 han estatmarcades per una desigualtatcreixent en termes de sexe queha acabat esdevenintquantitativament favorable alshomes.

L’important pes específic delscontractes d’ETT i ladiferenciació per sexes tanelevada de l’àmbit perpetuencno es reprodueix ni a laComarca ni a la Província.

La importància dels contractesformalitzats via ETT dins el globalde contractació a SantaPerpètua ha estat creixentmentconstant fins 2004. Arribat 2005,juntament amb la importantdisminució de contractaciótotal, es produeix un canvi detendència a partir del qual elpes específic dels contractesd’ETT passa d’un 70% sobre elglobal del municipi per a 2004 al52% registrat durant 2005.

57,5

4%42

,46% 55

,30%

48,8

3%51

,17%

52,9

6%

42,5

8% 57,4

2%58

,52%

45,0

7%54

,93%

64,6

7%

38,5

1%61

,49%

69,6

9%

19,5

4%80

,46%

70,9

3%

16,7

5%83

,25%

57,0

2%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge de contractes d'ETT per sexe sobre el total per ETT i sobre la contractació global a Santa Perpètua de Mogoda 1999-2005

(acumulats)

Dones ETT s/total contr. ETT Homes ETT s/total contr. ETT Contr. ETT s/contr. total municipi

47,4

5%52

,55%

29,3

6%

47,8

0%52

,20%

26,6

2%

45,7

2% 54,2

8%26

,91%

47,2

5%52

,75%

26,5

1%

46,7

5% 53,2

5%28

,51%

44,3

5% 55,6

5%28

,87%

45,7

7% 54,2

3%27

,45%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge de contractes d'ETT per sexe sobre el total per ETT i sobre la contractació global al Vallès Occidental 1999-2005 (acumulats)

Dones ETT s/total contr. ETT Homes ETT s/total contr. ETT Contr. ETT s/contr. total Com.

46,1

6% 53,8

4%22

,23%

45,9

1% 54,0

9%20

,71%

45,6

5% 54,3

5%19

,38%

45,9

5% 54,0

5%19

,15%

44,5

1% 55,4

9%20

,11%

46,0

9% 53,9

1%21

,86%

46,5

4% 53,4

6%22

,16%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge de contractes d' ETT per sexe sobre el total per ETT i sobre la contractació global a la Província de Barcelona 1999-2005

(aculumats)

Dones ETT s/total contr. ETT Homes ETT s/total contr. ETT Contr. ETT s/contr. total Prov.



EDATS PREDOMINANTS DELS CONTRACTATS PER ETT:

L’estructura d’edats dels destinataris d’aquest tipus de contractació al municipi haestat caracteritzada per un canvi de tendència abans i després de 2002: s’ha passat delpredomini de persones entre 20 i 25 anys a una major importància dels individus entre 30 i 45anys que s’han acabat convertit en els principals destinataris a partir de 2003.

Aquest canvi de tendència en l’estructura d’edats per a la Comarca i la Provínciaesdevé més recent i no és tan intens com al municipi.

L’esmentat predomini d’edatsmitjanes (30 a 45 anys) quedarelativitzat si tenim en comptela incidència real delscontractes d’ETT per edats: mésdel 70% dels contractes per amenors de 20 anys a SantaPerpètua es van formalitzar através d’ETT entre 1999 i 2004.

Malgrat que l’elevada indidència de les ETT dins el mercat contractual dels menors de20 s’ha reduït al llarg del darrer any, aquesta continua sent molt més acusada a SantaPerpètua que al Vallès i la Província, on els percentatges es mouen entre el 35% i el 30%respectivament.

DURADA DELS CONTRACTES PER ETT:

Pel que fa a la durada dels contractes, la tendència que es manté al llarg del tempstant al municipi com a la Comarca i la Província és la del predomini dels contractesindeterminats.

74,1

0%43

,52%

34,0

5%

70,1

6%38

,52%

29,3

9%

76,0

7%37

,80%

26,9

3%

80,0

4%35

,57%

25,0

1%

83,0

3%36

,97%

25,7

7%

79,6

3%35

,92%

27,1

6%

63,9

7%34

,76%

28,7

3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge dels contractes per ETT a menors de 20 anys sobre la contractació total per territori 1999-2005




LA CONTRACTACIÓ PER ETT A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005 COMPARADA AMBEL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

PES ESPECÍFIC DELS CONTRACTES D’ETT SOBRE EL TOTAL I SEXE DELS DESTINATARIS:

El pes de la contractació a través d’ETT sobre el total de contractes per a 2005 esdevéforça desigual en funció del municipi i/o territori que tractem: Santa Perpètua de Mogodacompta amb el major pes percentual d’aquesta tipologia de contractació si el comparemamb l’Eix de la Riera de Caldes18, la Comarca i la Província.

La contractació per ETT presenta diferències remarcables en termes de sexe a tots lesmunicipis de l’Eix de la Riera de Caldes: en el cas de Santa Perpètua, el percentatged’homes contractats per ETT sobre el propi total de contractes d’ETT és molt superior alpercentatge de dones, concretament un 66.5% més.

No succeeix el mateix a nivell vallesa ni provincial, ja que aquestes diferències, tot iexistents, són molt menys acusades.

18 L’Eix de la Riera de Caldes constitueix l’entorn socioeconòmic conformat pels municipis de Caldes de Montbui, la Llagosta, Palau-solità iPlegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat. PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTEU L’INFORME DE CONJUNTURANº 1.

58,1

0%41

,90%

22,3

3%

40,0

1%59

,99%

51,5

5%

38,4

0%61

,60%

27,0

8%

38,9

0%61

,10%

31,5

8%

16,7

5%83

,25%

57,0

2%

35,2

3%64

,77%

17,5

8%

45,7

7% 54,2

3%27

,45%

46,5

4% 53,4

6%22

,16%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Cal

des

deM

ontb

ui

Llag

osta

, la

Pala

u-so

lità i

Pleg

aman

s

Polin

yà

Sant

a Pe

rpèt

uade

Mog

oda

Sent

men

at

Vallè

sO

ccid

enta

l

Prov

ínci

a de

Barc

elon

a

Percentatge de contractes d'ETT per sexe sobre el total per ETT i sobre el total global a cada territori 2005 (acumulats)

% contractes ETT dones s/total ETT % contractes ETT homes s/total ETT % contr. ETT s/ total de contractes a cada territori



EDATS DELS DESTINATARIS DELS CONTRACTES PER ETT:

El perfil d’edat predominant dels destinataris de contractes d’ETT als tres àmbitsanalitzats va dels 30 als 45 anys. Malgrat això, cal constatar que el pes d’aquesta franjad’edat a Santa Perpètua és molt més elevat que a la Comarca i la Província.

El predomini quantitatiu dels destinataris de mitjana edat queda relativitzadaobservant que el 64% dels contractes a joves menors de 20 anys a Santa Perpètua esformalitzen a través d’ETT. Aquesta indidència de les ETT per als menors de 20 és molt menysacusada a la Comarca i la Província amb aproximadament el 35 i el 30% respectivament.

Aquest fenomen deixa clar que les agències de treball temporal al nostre territorijuguen un paper fonamental com a pont de contacte entre els joves sense experiència ques’inicien en el mercat de treball i empreses demandants que ofereixen contractes de curtadurada per a obres o serveis determinats.

DURADA DELS CONTRACTES PER ETT:

La durada indeterminada és la que predomina en els contractes a través d’ETT delmunicipi, la Comarca i la Província. En el cas de Santa Perpètua no cal cal obviar el pespercentual que tenen les relacions laborals d’entre 5 i 10 dies i a la Comarca i la Provínciatambé cal tenir en compte la importància dels contractes d’un sol dia.

L’extrema temporalitat i la manca d’estabilitat contractual associades a les ETT ambforta incidència entre els més joves és palesa a tots els territoris analitzats i en especial alnostre municipi: d’una banda, la majoria de contractes són indeterminats, el que implica queel treballador no pot dur a terme cap planificació laboral a curt-mitjà termini, ja quedesconeix la data de finalització de la relació contractual. De l’altra, les durades que sí estandeterminades són per a períodes molt concrets i limitats en el temps; fet que tampoc ajuda aquè la realitat del mercat laboral entre els més joves compti amb una major estabilitat.



LA CONTRACTACIÓ D’ESTRANGERS A SANTA PERPÈTUA ENTRE 1999 I 2005COMPARADA AMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

La xifra absoluta decontractes a estrangers no hadeixat d’augmentar al llargdels darrers anys en el si delsterritoris analitzats. Tot i això,tal i com succeeix amb lacontractació global, el nostremunicipi reflecteix unatendència decreixent moltimportant durant 2005:concretament, la disminucióes xifra en un 26.47%;percentatge que contrastaamb el 24.34% i el 30.70%d’increments comarcal iprovincial.

De la mateixa manera, laimportància dels contractesper a estrangers sobre elmercat contractual delsdiversos territoris ha estatespectacularment creixent alllarg dels darrers set anys:mentre la contractaciód’estrangers representava un2.25% del total a SantaPerpètua per a 1999, elpercentatge ha passat a un39.46% per a 2005. El mateixha succeït al Vallès, on la xifraha passat del 2.79% el 1999 aun 19.67% per a 2005 i a laProvíncia, on l’increment s’hamogut del 3.89% fins el 20.81%a l’actualitat.

Total de contractes i variació percentual interanual 1999-2005 Vallès Occidental

716212530

19395

30168

47870

59520

32429

74,95%

55,55%

47,61%

24,34%

7,49%

54,79%

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 20050%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Total de contractes i variació percentual interanual 1999-2005 Província de Barcelona

66487104763

154377

203301

319753

417911

232464

57,57%

47,36%

14,34%

30,70%

37,55%31,69%

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 20050%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Total de contractes i variació percentual interanual 1999-2005 Santa Perpètua de Mogoda

277 5661338

2154

7400

5441

3401

104,33%

136,40%

60,99%

117,58%

-26,47%

57,89%

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-40%-20%0%20%40%60%80%100%120%140%160%




Les xifres globalment creixents del mercat contractual estranger no amagen l’extrematemporalitat que ha caracteritzat la realitat laboral d’aquest col·lectiu al llarg dels darrersanys a Santa Perpètua, el Vallès i la Província de Barcelona. Cal tenir en compte que elspercentatges de contractes temporals sobre el total s’han mogut entorn el 90% del totaldurant el període analitzat.


Ha existit una elevada desigualtat quantitativa segons sexe en el si dels tres territorisanalitzats tot i que amb més intensitat a Santa Perpètua: el percentatge de contractesdestinats a dones estrangeres perpetuenques s’ha situat entre un màxim del 16.61%corresponent a 1999 i un mínim del 5.88% per a 2004; la xifra del darrer any és d’un 7.68%. Elcas de la Comarca ha seguit una diferenciació quantitativa acusada però ambpercentatges de contractes femenins entorn el 20-25% per al període analitzat.Només podem parlar d’un cert acostament percentual entre homes i dones en l’àmbitprovincial, ja que el percentatge de contractes a dones estrangeres ha passat del 29.48% de1999 al 36.11% corresponent a 2005 sense deixar de crèixer.

Malgrat aquesta situació de desigualtat quantitativa, les dones estrangerescontractades tenen més estabilitat laboral que els homes. El motiu és que si ens centrem enel percentatge de contractes indefinits dins la contractació femenina, les xifres als tresterritoris han estat més elevades que per als homes (només a Santa Perpètua durant 2000 i2003 el percentatge de contractes per a homes dins la contractació masculina va superar lamateixa xifra en cas femení).

EDATS PREDOMINANTS:

Els homes i dones estrangers d’entre 25 i 35 anys han concentrat la majoria decontractació indefinida i temporal a Santa Perpètua, la Comarca i la Província.


La durada predominant i clarament creixent dels contractes per a estrangers de SantaPerpètua ha estat inferior a 1 mes. Per la seva banda, els contractes de duradaindeterminada han estat els majoritaris tan a la Comarca com a la Província al llarg delperíode 1999-2005.


El predomini del sector serveis dins els contractes temporals ha estat manifestamentcreixent durant els darrers anys en detriment de la resta de sectors perpetuencs. Per la sevabanda, el sector industrial continua essent el majoritari dins els contractes indefinits aestrangers de Santa Perpètua.

Referent al Vallès i a la Província, la situació per sectors ha esdevingut més sostingudai el domini dels serveis s’ha mantigut en proporcions similars a la resta de sectors.




El paper de les empreses mitjanes per a la contractació d’estrangers al municipi hadecrescut de manera clara en favor de les empreses grans (de 1001 a 5000 treballadors)durant els darrers anys. Novament, cal tenir en compte l’efecte de la contractació per ETT dela que no existeixen dades per a estrangers.

En el cas del Vallès i de la Província, la grandària de les empreses contractadores esdistribueix de manera més equitativa que al municipi. Tot i que els centres de treball d’entre1001 i 5000 treballadors han acabat concentrat la majoria de contractes a estrangers de laComarca durant els darrers tres anys, les petites i mitjanes empreses ha jugat un paperdestacat sobre el total de contractes a estrangers al llarg del període. Pel que fa a laProvíncia, la distribució de la contractació s’ha concentrat respectivament en les petitesempreses d’1 a 5 treballadors i en els mitjanes-grans d’entre 101 i 500.


Per la seva banda, la mà d’obra no qualificada ha estat la més contractada indefinidai temporalment als territoris analitzats al llarg del període. Tot i això, la presència d’aquesttipus de mà d’obra ha estat molt més intensa entre els contractes temporals que entre elsindefinits.

Cal esmentar la presència dels operadors de maquinària i dels treballadors qualificatsdins la contractació indefinida d’estragers a Santa Perpètua. Referent a la contractaciótemporal, els treballadors qualificats i els treballadors dels serveis han destacat a laComarca i la Província durant el període analitzat.

NIVELL FORMATIU:

La majoria de contractacions d’estrangers al municipi han anat dirigides a personesamb Certificat i EGB en aquest ordre.

A la Comarca i la Província els contractes indefinits i temporals s’han concentrat enindividus d’EGB i Certificat respectivament. Tot i això, mentre el pes dels contractes apersones a Certificat ha anat disminuïnt, la importància de la contractació entre individusamb EGB s’ha mantingut constant.



LA CONTRACTACIÓ D’ESTRANGERS A SANTA PERPÈTUA DURANT 2005COMPARADA AMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

EVOLUCIÓ DELS CONTRACTES RESPECTE 2004:

El nombre de contractes per a estrangers, que durant 2005 va suposar un 39.46% deltotal de contractes a Santa Perpètua, ha decrescut en un 26.47% respecte 2004. Aquestadisminució al municipi és gairebé inversament proporcional a les tendències comarcal iprovincial, on els contractes per a estrangers van augmentar en un 24.34% i en un 30.70%respectivament per al mateix període.


L’extrema temporalitat contractual marca la realitat laboral dels estrangers a SantaPerpètua, el Vallès i la Província de Barcelona. Cal tenir en compte que mentre elscontractes indefinits ordinaris al municipi constitueixen un 9.17% del total, els contractesindefinits per a estrangers només representen un 3.33%. Aquesta distància percentual entrecontractes indefinits segons la nacionalitat es manté a la Comarca i la Província tot i queamb menor intensitat que al municipi.

La intensitat de la desigualtat en la contractació per sexe és molt més evident almunicipi que als altres dos territoris analitzats: mentre que el 7.68% de contractes aestrangers de Santa Perpètua són per a dones, en el cas de la Comarca aquest percentatges’incrementa fins el 27.38% i pel que fa a la Província la xifra puja fins un 36.11%.

Malgrat aquesta situació, les dones estrangeres contractades tenen més estabilitatlaboral que els homes. El motiu és que si ens centrem en el percentatge de contractesindefinits dins la contractació femenina, les xifres pels tres territoris són més altes que en elcas dels homes.

EDATS PREDOMINANTS:

Els homes i dones estrangers d’entre 25 i 35 anys concentren la majoria decontractació indefinida i temporal a Santa Perpètua, la Comarca i la Província.


La durada predominant dels contractes per a estrangers de Santa Perpètua és inferiora 1 mes. Per la seva banda, els contractes de durada indeterminada són els majoritaris tan ala Comarca com a la Província.


La temporalitat dins el sector serveis caracteritza la contractació d’estrangers demanera aclaparadora als territoris comparats.




L’efecte de les empreses de Treball Temporal (més de 1000 treballadors de maneraagregada) dins la contractació global també es present en el cas dels estrangers. Per tant,s’ha de tornar a qüestionar la significativitat dels percentatges a empreses entre 1001 i 5000treballadors a causa de l’efecte de la contractació per ETT.

En el cas del Vallès i de la Província, la grandària de les empreses contractadores esdistribueix de manera més equitativa que al municipi. Tot i que els centres de treball d’entre1001 i 5000 treballadors concentren la majoria de contractes a estrangers de la Comarca, lesempreses mitjanes-grans d’entre 101 i 500 i les petites d’entre 1 i 5 persones també juguen unpaper destacat sobre el total de contractes a estrangers. Pel que fa a la Província, ladistribució de la contractació es centra en les petites empreses d’1 a 5 treballadors i en elsmitjanes-grans d’entre 101 i 500 respectivament.


La mà d’obra no qualificada és la més contractada indefinida i temporalment almunicipi seguida a distància pels operadors de maquinària. Aquest tipus de mà d’obratambé és la més contractada al Vallès i a la Província tot i que seguida pels treballadors delsserveis. Cal afegir que els segons destinataris més importants de contractes temporals per aestrangers dins la Comarca són treballadors qualificats.

NIVELL FORMATIU:

Existeixen diferències de nivell formatiu en funció del tipus de contracte que esformalitza: els contractes indefinits van majoritàriament dirigits a persones amb EGB i elstemporals es concentren en individus amb Certificat. A la Comarca i la Província elscontractes tan indefinits com temporals es concentren en persones amb nivell d’EGB iCertificat respectivament.



ACTIVITAT ECONÒMICA19

LES EMPRESES I ELS ASSALARIATS A SANTA PERPÈTUA ENTRE 2004 I 2005COMPARATS AMB EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

19 Font: Departament de Treball i Indústria. Servei d’Estudis i Estadístiques.

El creixement del 1.14% en empresesa Santa Perpètua entre 2004 i 2005 ésinferior que els registrats a laComarca i la Província.

El municipi presenta disminucions enocupació dins els sectors primari, laindústria i la construcció, aquestdarrer amb el decreixement mésimportant (4.57%). L’únic àmbitd’activitat que augmenta en nombrede treballadors de forma destacadaés el dels serveis (en el cas de SantaPerpètua, activitats tan importantscom el transport de mercaderies escodifiquen dins aquest sector).

Els tres àmbits territorialscomparteixen la disminució del’ocupació a la indústria. En aquestcas, el municipi compta amb unpercentatge de decreixement moltmenys acusat (-0.17%) que els altresdos territoris comparats.

Malgrat tot, cal remacar que elpercentatge de creixement del’ocupació a Santa Perpètua éssuperior al del Vallès Occidental i esmanté pròxim al de la Província.

Treballadors segons sector d'activitat i variació percentual entre 2004 i 2005 al Vallès Occidental

525

183820

775

98766

25454

308583

9452528838

318944

19480647,62%

-4,29%

13,29%5,98% 3,36%

0

50000100000

150000

200000

250000300000

350000

Agricultura Indústria Construcció Serveis Totaltreballadors

-10%

0%10%

20%

30%

40%50%

60%

31/12/2004 31/12/2005 % variació

Treballadors segons sector d'activitat i variació percentual entre 2004 i 2005 a la Província de Barcelona

4522

1319563

1914677

443426

146909432843

5552 165782

2001754

1397577

22,78%

5,91% 4,55%

-2,39%

12,85%

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000


-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

31/12/2004 31/12/2005 % variació

Treballadors segons sector d'activitat i variació percentual entre 2004 i 2005 a Santa Perpètua de Mogoda

47 679

13830

45 648

5636

74686237

14385

7455

-0,17%

10,66%

4,01%

-4,57%-4,26%

02000400060008000

10000120001400016000


-6%-4%-2%0%2%4%6%8%10%12%

31/12/2004 31/12/2005 % variació



Nota: existeix una diferenciació quantitativa entre les xifres de treballadors de les dades INSS(Instituto Nacional de la Seguridad Social) i el nombre de treballadors a les empreses recollitpel Cens d’Empreses Municipal. Mentre la primera font xifra en 14385 els assalariats a finalsde 2005, la segona quantifica els treballadors en poc més de 18000. Les causes esrelacionen amb que l’INSS considera els comptes de cotització en relació a l’ubicació de laseu social dels mateixos, per tant, els empleats de moltes delegacions o subseus amb seusocial fora del municipi comptabilitzen al territori de la mateixa seu i no a Santa Perpètua.Aquest seria el cas ja esmentat de les empreses d’ETT que formalitzen contractes per atreballadors al municipi: el total de treballadors és comptabilitzat en relació al territori de laseu social de la mateixa ETT i no a Santa Perpètua.

COMPARATIVA DE LA SITUACIÓ DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA A SANTA PERPÈTUA,EL VALLÈS OCCIDENTAL I LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ENTRE 2004 I 2005

Taula 2. Nombre de treballadors autònoms segons grans sector d’activitat.


Data 31/12/2004 31/12/2005 % variació 31/12/2004 31/12/2005 % variació 31/12/2004 31/12/2005 % variació

Agricultura 11 12 9,09% 157 177 12,74% 3306 3551 7,41%

Indústria 207 217 4,83% 8132 7997 -1,66% 45597 44394 -2,64%

Construcció 302 307 1,66% 11031 11673 5,82% 58341 61200 4,90%

Serveis 1191 1245 4,53% 41284 42596 3,18% 279892 285971 2,17%

No classificats 1 1 0,00% 93 85 -8,60% 567 523 -7,76%

Treballadors 1712 1782 4,09% 60697 62528 3,02% 387703 395639 2,05%

La situació evolutiva de l’ocupació autònoma a Santa Perpètua és creixent a tots elssectors i a nivell global es mostra percentualment superior a la Comarca i a la Provínciaentre 2004 i 2005. El creixement a la indústria es troba en el 4.83%; una tendènciacontraposada a la disminució d’autònoms registrada en aquest sector tant al Vallès com alconjunt de la Província.

Referent al sector serveis, els tres àmbits analitzats presenten increments en l’ocupacióautònoma. Tot i això, és a Santa Perpètua on aquest creixement esdevé més accentuat.



PARC DE VEHICLES20

NOMBRE I EVOLUCIÓ DE VEHICLES PER TIPUS 2000, 2004 I 2005

El nombre de vehicles a Santa Perpètua entre 2004 i 2005 s’ha incrementat en un4.41%. Les variacions percentuals més importants en vehicles corresponen a tractors21 iremolcs. Pel que fa als turismes, aquests han augmentat en 660 unitats respecte l’anyanterior, el que suposa un increment del 4.09%.Taula 3. Nombre de vehicles per tipus i any 2000, 2004 i 2005.

% de cada tipus s/totalper a cada any

Descripció tipus/any 2000 2004 2005 2000 2004 2005 % Variació 2004/05

Autobus 27 37 35 0,29% 0,25% 0,22% -5,41%

Camio 1389 2031 2058 14,78% 13,58% 13,18% 1,33%

Motocicleta 556 869 954 5,91% 5,81% 6,11% 9,78%

Remolc 278 340 409 2,96% 2,27% 2,62% 20,29%

Tractor 86 299 364 0,91% 2,00% 2,33% 21,74%

Turisme 7052 10696 11133 75,02% 71,53% 71,30% 4,09%

Velomotor 12 682 661 0,13% 4,56% 4,23% -3,08%

Total municipi 9400 14954 15614 100% 100% 100% 4,41%

El nombre de vehicles per a cada 1000 habitants22 ha passat de 717.42 durant 2004 a729.31 per a 2005. Si realitzem el mateix càlcul amb les dades de Padró Municipal, per a2004 obtenim 647.08 vehicles per a cada 1000 habitants i per a 2005 659.18.

20 Font: Dades corporatives. Elaboració pròpia.21 Tractors industrials: vehicles capacitats per arrossegar d'altres vehicles, exclosos els tractors agrícoles.22 Càlcul realitzat sobre la població a 01/01/04 i 01/01/05 del Padró Continu d’Habitants INE.



DISTRIBUCIÓ I EVOLUCIÓ DE VEHICLES AL TERRITORI 2004-2005

La zona centre és el punt de Santa Perpètua que concentra major nombre devehicles. Tot seguit trobem Can Folguera i La Florida. Els increments en aquestes zones méspoblades giren entorn un 2-3%.

L’augment més destacat tenint en compte els termes absoluts és paral·lel a l’expansiódemogràfica de la zona en qüestió: Mas Costa, increment del 23.14% corresponent a 146vehicles.

Referent a les zones industrials, els increments esdevenen en alguns casospercentualment més significatius que dins el nucli urbà: la zona industrial que més vehiclesconcentra és el CIM del Vallès amb 580 per a 2005 i un important augment del 13.50%respecte l’any anterior. Aquest fet esdevé indirectament indicatiu del creixement d’activitateconòmica en aquesta zona i concretament del sector del transport terrestre.

Un altre augment destacable és el de la Torre del Rector, on es registren 282 vehicles,41 més que el 2004 amb el creixement xifrat en un 17.01%.

Comparativa del nombre de vehicles segons àrea del municipi i variació percentual 2004-2005

287

2709

1446

5

138

3763

511

518

880

2529

101

5

631

985

172 241

292

2783

1480

15

140

3835

580

595

897

2606

103

8

777 10

01

175

1033 35

282

200%

4,41

%

17,0

1%

1,74

%

1,62

%

23,1

4%60%

1,98

%

3,04

%

1,93

%

14,8

6%

13,5

0%

1,91

%1,45

%

2,35

%

2,73

%

1,74

%

6,06

%

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

Ca

n'O

ller

Can

Ber

nade

s Su

birà

Can

Fol

guer

a

Can

Tai

ó

Can

Vin

yale

ts

Can

Vin

yals

Cen

tre

CIM

Val

lès

Dis

sem

inat

s

La C

reue

ta

La F

lorid

a

La M

ogod

a

Cam

p de

les

Pere

res

Mas

Cos

ta

No

perta

ny a

l mun

icip

i

Sant

iga

Torr

e de

l Rec

tor

Des

cone

gut

TOTA

L

Vehi

cles

0%

25%

50%

75%

100%

125%

150%

175%

200%

225%

% d

e va

riaci

ó

2004 2005 % variació 04-05



MONOGRÀFIC:ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL I INTENSITAT

TECNOLÒGICA A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA ILA RIERA DE CALDES23

Eduard Jiménez Hernàndez24

Economista, director d’Innovació i Consultoria en Polítiques Públiques S.L.

PRESENTACIÓ

Les evidències d’un procés d’ajust industrial a Catalunya s’han fet molt paleses en els darrersmesos, amb gran presència en els mitjans de comunicació i afectació d’alguns delsprincipals sectors productius de casa nostra, particularment el tèxtil i l’automoció. No éspropòsit d’aquest treball parlar-ne, però és ben cert que en l’origen i objectius del mateix hiha dues reflexions que hi estan directament relacionades.

La primera té a veure amb l’esdevenidor dels municipis que, com els que ens ocupen de laRiera de Caldes25, tenen un caràcter marcadament industrial de l’activitat econòmica i lalocalització; segurament dels més característics a tota la regió metropolitana. Al respectehem de preguntar-nos si els municipis coneixen els riscos i oportunitats d’aquest procés, enel ben entès que tot indica que sí són plenament conscients de l’existència dels mateixos.

La segona reflexió té a veure amb les polítiques industrials del país, on el factor territorial hatingut i té una presència, per així dir-ho, tangencial o molt complementària, llevat d’aquellscasos on una única gran empresa afectava el futur de tot un municipi o Comarca. Alrespecte hem de preguntar-nos si és pertinent i si és possible –i cóm- que es promoguinprogrames i actuacions on el caràcter territorial tingui alguna rellevància.

En qualsevol dels casos i amb independència de les respostes a les anteriors preguntes, elprimer que cal és conèixer amb més profunditat la realitat d’aquest teixit productiu, mésenllà de les anàlisi habituals sobre la distribució en sectors d’activitat. El present treball és unprimer pas en aquesta direcció, examinant dos aspectes que són determinants per establir elperfil d’aquest teixit; d’una banda la intensitat tecnològica i de l’altra l’especialització.Aquest primer pas es situa encara en el nivell descriptiu i d’anàlisi de les dades generals,però es suficient per identificar algunes característiques de l’activitat en l’àmbit i apuntartemptativament línies i factors claus pel seu desenvolupament.

23 La monografia recull els resultats de diversos treballs en els quals ha participat l’autor, particularment la consultoria Pla Local de suport ala colaboració empresa-territori en l’àmbit R+D+i i l’estudi Desenvolupament de sòl i sostre per a activitat i R+D en dos sectors delmunicipi, ambdós fruits de l’encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.24 Vull agraïr expressament la col·laboració de Víctor Galmés i de les empreses SAPRE, ESPAI PÚBLIC SIGMET21 per la utilització delsseus resultats, com la dels responsables i tècnics del Patronat de la Granja Soldevila.25 Per la definició de l’àmbit, s’ha seguit l’emprada en el Monogràfic número 1, d’octubre de 2004, que inclou els municipis de Caldes deMontbui, La Llagosta, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.



Pel que fa a la intensitat tecnològica, aquesta ens aproxima al nivell d’incorporació detecnologia en el procés de fabricació de cada sector d’activitat industrial, i per aquesta viala seva incorporació de coneixement com a principal factor competitiu. Per dir-hoconvencionalment, els sectors industrials amb baixa intensitat tecnològica tenen unaprobabilitat molt més alta de veure’s afectats pels diferencials de cost en el factor treball enuna economia globalitzada.

Pel que fa a l’especialització, i en el marc de les prou conegudes modelitzacions dedistrictes industrials i clústers productius, els grans sectors industrials (metall, químic,alimentació,...) presenten com més va més diferenciació interna i heterogeneïtat en la sevaevolució, de manera que hem d’examinar a un nivell més detallat –gairebé demercat/producte- el seu posicionament per tal de valorar correctament la situació actualdel teixit productiu.

Sempre sense oblidar, més enllà d’aquestes consideracions poc o molt agregades, queaquestes valoracions no impedeixen l’existència d’estratègies empresarials individualsexitoses, que expliquen com, fins i tot en l’àmbit d’alguns del sectors industrials méssubjectes a l’ajust, amb pèrdua neta del valor de producció i d’ocupació, trobem empresesque viuen un notable increment de la seva activitat i el reforçament del seu lideratge local ointernacional, fruit sens dubte d’un excel·lent comportament estratègic en els diversosmercats.



EL PES CREIXENT DE L’ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL A L’ÀMBIT

En el període 2000 a 2005, s’ha intensificat la especialització industrial de l’àmbit de la Rierade Caldes per bé que l’ocupació industrial –mesurada en termes de treballadors afiliats alrègim general de la Seguretat Social- s’ha mantingut pràcticament estancada i elcreixement de la mateixa es concentra gairebé totalment al sector dels serveis. Aquestaaparent paradoxa s’explica per l’evolució general de l’ocupació industrial a Catalunya, enclar retrocés en el darrer període.

Taula 1. Evolució de l’ocupació assalariada26 a Santa Perpètua de Mogoda i la Riera de Caldes, 2000-2005.

Desembre 2000 Desembre 2005

Municipi Santa Perpètua deMogoda

Riera de Caldes Santa Perpètuade Mogoda

Riera de Caldes

Comptes decotització 882 3.242 975 3.641

Treballadors afiliats13.427 41.386 14.385 46.683

Agricultura 20 69 45 109

Indústria 6.909 22.161 7.455 22.100

Construcció 747 2.242 648 2.495

Serveis 5.751 16.913 6.237 21.979

Treballadorssegons sector

d'activitateconòmica del CC

No classificats 1 0

Fins a 50 treballadors6.326 19.326 7.013 21.743

De 51 a 250treballadors 4.932 11.222 4.830 11.249

Treballadorssegons grandària

del CC251 i més

treballadors 2.169 10.838 2.5421

3.691

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social facilitades per Generalitat de Catalunya, Departamentde treball, 2006.

Com es pot comprovar en les Taules 1 i 2, en un període en què fins i tot s’ha reduït lalocalització total de treballadors a la Riera de Caldes en relació al conjunt de Catalunya, elpes dels treballadors industrials és l’únic que ha crescut notablement, en 0,3 puntspercentuals, superant el 4% de l’ocupació total del sector d’activitat a Catalunya. Les dadessón molt evidents: en el mateix període el nombre de treballadors de la indústria es reduïa aCatalunya en gairebé 45.000 persones.

26 Les dades d’afiliació a la Seguretat Social són les úniques que permeten un seguiment conjuntural de l’evolució de l’ocupació, per bé queen el seu nivell local acostumen a subestimar el nombre d’ocupats a la indústria, pel fet que moltes empreses amb seu social i plantaindustrial computen en el centre de cotització de la seu central.



Taula 2. Variació del nombre de treballadors a la Riera de Caldes i del seu pes al conjunt de Catalunya,2000-2005.

Variació 2000-2005 Riera de

Caldes

Pes aCatalunya

2000

Pes aCatalunya

2005

Variació pes aCatalunya2000-2005

Comptes de cotització 399 1,33% 1,31% -0,02 p.p.

Treballadors afiliats 5.297 1,86% 1,80% -0,06 p.p.

Agricultura 40 0,86% 0,86% 0

Indústria -61 3,74% 4,04% 0,30 p.p.

Construcció 253 1,14% 0,98% -0,06 p.p.

Serveis 5.066 1,18% 1,24% 0,06 p.p.

Treballadorssegons sector

d'activitateconòmica del CC

No classificats -1 0,38% 0,00% -0,38 p.p.

Fins a 50 treballadors 2.417 1,64% 1,60% -0,04 p.p.

De 51 a 250 treballadors 27 2,33% 1,99% -0,34 p.p.

Treballadorssegons grandària

del CC

251 i més treballadors 2.853 1,92% 2,06% 0,14 p.p.

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de la Tresoreria de la Seguretat Social facilitades per Generalitat de Catalunya, Departamentde treball, 2006.

Val a dir, a més, que amb les dades de finals del 2005, els 22.000 treballadors industrials de laRiera de Caldes la situen com a una de les principals localitzacions industrials metropolitanesi de Catalunya, amb dimensió equivalent o superior a la dels nuclis tradicionals del VallèsOccidental i del Baix Llobregat.



ANÀLISI COMPARATIVA DEL PERFIL TECNOLÒGIC DE LA INDUSTRIA DEL MUNICIPI

La intensitat tecnològica dels sectors industrials, mesurat en termes de la proporció que ladespesa i la inversió en R+D té en el valor afegit sectorial, la producció i la compra de bensintermedis, ha estat analitzada en profunditat per l’OCDE27 des de finals dels anys vuitantadel segle passat, amb l’elaboració de dues classificacions, una amb dades de 1991 i l’altrade 1999. En síntesi, els treballs de classificació constaten una estabilitat important entre elsdos moments i el manteniment d’unes diferències notables en la presència de l’R+D entrecadascun dels quatre grups que es descriuen a la Taula 3. Per establir-ho en termescomparatius, els pes de l’R+D en els sectors d’intensitat tecnològica alta és aproximadamentel triple que en els sectors classificats com mitja-alta, tretze vegades més gran que en elssectors d’intensitat mitja-baixa i vint-i-tres vegades que en aquells classificats com de baixaintensitat tecnològica.

Taula 3. Classificació CNAE-93 dels sectors industrials segons intensitat tecnològica.

CNAE SectorsSectors manufacturers de tecnologia alta

244 Indústria farmacèutica30 Maquinaria de oficina i material informàtic

321 Components electrònics32-321 Aparells de radio, TV i comunicacions

33 Instruments mèdics, de precisió, òptica i rellotgeria353 Construcció aeronàutica i espacial

Sectors manufacturers de tecnologia mitja - alta24-244 Indústria química excepte indústria farmacèutica

29 Maquinaria i equips31 Maquinaria i aparells elèctrics34 Indústria de l’automòbil

35-353 Altre material de transportSectors manufacturers de tecnologia mitja - baixa

23 Carbó, productes de petroli refinat i combustible nuclear25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques26 Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics

35.1 Construcció i reparació naval27 Metal·lúrgia28 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinaria i equips

Sectors manufacturers de tecnologia baixa36+37 Altres indústries manufactureres i reciclatge

20+21+22 Indústria de Fusta, cautxú, paper, edició i arts gràfiques15+16 Indústria de productes alimentaris, begudes i tabac

17+18+19 Indústria tèxtil, confecció, cuir i acabats de cuir

Font: OCDE, INE.

27 Veure OCDE Science, Technology and Industry Scoreboard 2003.



L’aplicació de l’anterior classificació a les dades municipals, que disposem desagregades anivell dels municipis del Vallès Occidental per a l’any 2002, dóna resultats força interessants.Pel que fa al municipi de Santa Perpètua de Mogoda, poc més d’un 44% dels treballadorsindustrials ho són en sectors d’activitat tecnològica alta o mitja-alta. Aquesta proporció estroba 9 punts percentual per sobre de la del conjunt de la Comarca del Vallès Occidental, isitua el municipi en el sisè lloc pel que fa a intensitat tecnològica de les activitats industrials,tal i com mostren les Taules 4 i 5.

Taula 4. Distribució de l’ocupació industrial segons intensitat tecnològica, Santa Perpètua de Mogoda,2002.

Intensitat Tecnològica Nombre de Treballadors Pes (%) sobre el total delstreballadors industrials

Alta Tecnologia 380 5,33%

Mitja-Alta Tec. 2781 39,03%

Mitja-Baixa Tec. 2050 28,77%

Baixa Tecnologia 1915 26,87%

Total 7126

Font: Elaboració pròpia en base a Ajuntament de Sabadell (2004). Anàlisi de l’economia del coneixement al Vallès Occidental,Sabadell.

Taula 5. Rànking dels municipis del Vallès Occidental per intensitat tecnològica de la indústria, 2002.

Municipi Pes (%) dels treballadors en sectors d’intensitat tecnològicaalta i mitja-alta en el total de la indústria

Vacarisses 77,41%Sant Cugat del Vallès 66,87%

Viladecavalls 64,49%Sentmenat 59,54%

Rubí 53,16%Santa Perpètua de Mogoda 44,36%

Sant Quirze del Vallès 43,44%Cerdanyola del Vallès 39,09%

Polinya 38,14%Total Vallès Occidental 35,62%Palau-Solità i Plegamans 34,71%

Ullastrell 30,77%Barberà del Vallès 30,22%Montcada i Reixac 28,82%

Terrassa 27,56%Castellbisbal 25,97%

Ripollet 19,14%Sabadell 16,76%

Sant Llorenç Savall 16,30%Castellar del Vallès 14,85%

Badia del Vallès 0,00%Gallifa 0,00%

Matadepera 0,00%Rellinars 0,00%

Font: Elaboració pròpia en base a Ajuntament de Sabadell (2004). Anàlisi de l’economia del coneixement al Vallès Occidental,Sabadell.



Val a dir que els tres primers municipis del rànking s’explican en gran mesura per tenirsingularitats industrials molt acusades, particularment el cas de Sant Cugat del Vallès, un delsmunicipis de la comarca amb menor presència de l’activitat industrial però on aquesta esconcentra en activitats d’alt valor.

APROXIMACIÓ ALS MICROCLÙSTERS POTENCIALS EN 4 SUBSECTORS DE LARIERA DE CALDES

Com s’ha analitzat amb anterioritat en aquesta mateixa publicació28, són les activitats de lesindústries metall-mecàniques i d’altres indústries manufactureres les que concentren unaproporció molt alta de l’activitat de l’àmbit, prenent com a referència el número d’empreses.

Per tal d’aprofundir en aquesta anàlisi, i partint de la mateixa referència del padróempresarial de l’IAE, s’ha procedit a examinar amb detall les característiques empresarials(volums de facturació i ocupació, interrelació amb altres sectors i productes) de 4 subsectorsd’activitat que semblaven d’especial rellevància: químic, material de transport, alimentació iarts gràfiques, amb un total de 325 empreses identificades amb fonts municipals i ladistribució sectorial i municipal que figura a la Taula 6. No s’han inclòs altres activitats delgran sector metall-mecànic més per la dimensió del treball que no pas per menystenimentdel seu potencial, i serà igualment protagonista en el següent apartat.

Un primer resultat dels treballs, per bé que no l’objectiu, és constatar l’alta proporciód’incidències en la identificació i localització de les empreses, que supera una quarta partdel total, i que mostra una vegada més la feble i/o deficient disponibilitat a nivell locald’informació sobre l’activitat econòmica, així com l’enorme importància de l’esforçmunicipal en suplir-la, tal i com aquest mateix material n’és un exemple.

L’anàlisi empresarial efectuat s’ha dirigit a identificar tres factors que s’han associat al’existència d’un potencial de desenvolupament com a microclúster, entesos aquests, demanera convencional, com a nucli d’activitats específiques que expressen un nivelld’especialització prou important com per dedicar-hi atenció des de les polítiques públiquesde suport.

Els factors que s’han tingut en compte han estat bàsicament tres: densitat empresarial,lideratge empresarial i relació intersectorial.

Per densitat empresarial s’ha entès un nombre suficient d’empreses d’aquella activitat enl’àmbit i, alhora, una pes significatiu en el conjunt de l’activitat en l’àmbit de la regiómetropolitana de Barcelona.

Per lideratge empresarial s’ha entès la presència d’una o vàries empreses que puguin figurarentre les primeres del sector a nivell de Catalunya i Espanya.

Per relació intersectorial s’ha entès els vincles de producte i mercat amb empreses del’àmbit d’un altre sector –per bé que no necessàriament comercials-, en la mesura qued’aquests es poden deduïr entorns de cooperació. 28 Veure Informe de Conjuntura, número 1, plana 30.



Taula 6. Distribució per activitat i municipis del cens empresarial dels subsectors químic, de material detransport, alimentació i arts gràfiques.

IAE_4 Descripció

Tota

l

CA

LDES

DE

MO

NTB

UI

LA L

LAG

OST

A

PALA

U-S

OLI

TA I

PLEG

AM

AN

S

POLI

NYA

SAN

TAPE

RPE

TUA

DE

MO

GO

DA

SEN

TMEN

AT

1245 Fabricació d'abrasius 12 4 2 3 3

1251 Fabricació de productes químics bàsics (llevat de productes farmacèutics de base) 20 4 4 7 2 2 1

1252 Fabricació de productes químics destinats principalment a l'agricultura 3 3

1253 Fabricació de productes químics destinats principalment a la indústria 43 5 2 10 11 11 4

1254 Fabricació de productes farmacèutics 9 2 2 1 4

1255 Fabricació d'altres productes químics destinats principalment al consum final 29 6 1 5 3 9 5

Totals 116 21 7 24 22 29 131361 Construcció i muntatge de vehicles automòbils i els seus motors 1 1

1362 Construcció de carrosseries, remolcs i bolquets 17 4 2 4 4 3

1363 Fabricació d'equips, components, accessoris i peces de recanvi per a vehiclesautomòbils

24 6 2 9 7

1371 Construcció naval 1 1

1372 Reparació i manteniment de vaixells 1 1

1381 Construcció, reparació i manteniment de material ferroviari 3 1 2

1382 Construcció, reparació i manteniment d'aeronaus 1 1

1383 Construcció de bicicletes, motocicletes i les seves peces de recanvi 12 7 2 3

1389 Construcció d'altres materials de transport NCAA 9 8 1

Totals 69 17 3 19 15 15 01411 Fabricació i envasament d'oli d'oliva 1 1

1412 Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals (llevat d'oli d'oliva) 4 2 2

1413 Sacrifici de bestiar, preparació i conserves de carn. Incubació d'aus 20 8 2 2 2 4 2

1414 Indústries làcties 2 2

1415 Fabricació de sucs i conserves vegetals 2 2

1416 Fabricació de conserves de peix i altres productes marins 2 1 1

1418 Fabricació de pastes alimentàries i productes amilacis 1 1

1419 Indústries del pa, brioixeria, pastisseria i galetes 19 7 1 2 2 6 1

1421 Indústries del cacau, xocolata i productes de confiteria 2 1 1

1422 Indústries de productes per a l'alimentació animal, incloses les farines de peix 5 3 1 1

1423 Elaboració de productes alimentaris diversos 9 3 4 2

1424 Indústries d'alcohols etílics de fermentació 1 1

1425 Indústries vinícoles 1 1

1428 Indústries d'aigües minerals, aigües gasoses i altres begudes analcohòliques 1 1

Totals 70 24 7 6 10 18 51474 Arts gràfiques (impressió gràfica) 39 6 7 4 6 14 2

1475 Activitats similars a les arts gràfiques 31 5 3 6 2 12 3

Totals 70 11 10 10 8 26 5Total General 325 73 27 59 55 88 23

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i altres municipis, elaboració pròpia en base al cens d’IAE, 2004.



Els tres factors anteriors s’han d’entendre d’una manera combinada, en el sentit que, perexemple, una baixa densitat empresarial però d’empreses totes elles d’importància enl’activitat, o a l’inrevès, ha fet decantar incloure la mateixa com a microclúster potencial.Els resultats es presenten sintéticament en la Taula 7, on es descriuen les 10 activitats ques’han identificat amb potencial.

Taula 7. Microclústers potencials a la Riera de Caldes en els sectors químic, arts gràfiques, alimentació imaterial de transport.

ActivitatNombre

d’empreses Principals empreses a l’àmbitFactor

d’identificacióprincipal

Alimentació i begudes

Productes càrnics 13

J BRUY SLEMBUTIDOS SUBIRATS SA

MARGARITA MARCH BOSCH SAJAUME ARTIGAS CASELLAS SA

Densitat

Indústria de pastisseria i pastes 14PANRICO SA

BAÑOS Y GARCIA SADensitatLideratge

Paper, edició i arts gràfiques

Impressió gràfica 27

ALVAGRAF SLDUMON SL

MODERNGRAB SAGRUP QUEBECOR

ROTOGRAPHIK

DensitatLideratge

Indústries químiques

Química industrial 18

I. QUIMICA VIBA IBERICA SLCARBUROS METALICOS SA

QUAKER CHEMICAL SACOPRIMA SA

CTX SAPLASTICOS COMPUESTOS SA

CONDENSIA QUIMICA SASOLUTIA IBERICA SL

RHODIA SILICONAS ESPAÑA SAHEBRON SA

Densitat

Fabricació de sabons, detergents illeixius

12 DETERCO SAODYL SADERMO

Densitat

Especialitats i productes farmacèutics 8CHEMFERM INDUSTRIAL SA

ZAMBON SAGRUPO URIACH

DensitatLideratge

Materials de transport

Construcció de motocicletes 4 HONDAYAMAHA

Lideratge

Material Ferroviari 3 ALSTOM Lideratge

Construcció de carrosseries i remolcs 11 CAYVOL COMERCIAL Lideratge

Altres sectors

Material per a infants 3PLAY SA

BABYNURSE SAJANE SA

Lideratge

Font: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i altres municipis, elaboració pròpia en base al cens d’IAE, 2004.



PRESÈNCIA DE LA RIERA DE CALDES ALS SISTEMES PRODUCTIUS LOCALSINDUSTRIALS DE CATALUNYA

De forma paral·lela a l’anàlisi de l’anterior apartat, s’han examinat els resultats del treballMapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya29. L’estudi destaca queCatalunya compta amb 42 sistemes productius locals industrials que donen feina a 235.000persones i generen un volum de negoci superior a 45.000 M€, la qual cosa equival a un 10%del PIB total. Aquestes magnituds representen el 26% dels establiments, el 36% de l’ocupaciói el 39% del volum de negoci de la indústria catalana.

Aquest examen, els resultats del qual es presenten a la Taula 8, permet, d’una banda,confirmar alguns dels resultats de l’apartat anterior i, d’un altra, incorporar també l’anàlisid’altres grans sectors, particularment els metal·lúrgics. La Riera de Caldes està present en 12dels 42 SPLI, i en alguns casos n’és una localització molt central o destacada, particularmentpel que fa al material ferroviari o la construcció de maquinària i equips d’envàs i embalatge.

Taula 8. Sistemes productius locals industrials de Catalunya amb presència de la Riera de Caldes entreles empreses principals.

Nom del sistemaproductiu local

Àmbit territorial delsistema

Empreses de la Riera de Caldesque formen part del grup

principalMunicipi

Galí Internacional, SA SentmenatMaquinària per a lesindústries tèxtils i de laconfecció al Bages i al

Vallès Occidental

Bages i Vallès OccidentalGraf. España, SA Santa Perpètua de

Mogoda

Volpak, SA Santa Perpètua deMogoda

Rovema Ibérica, SA Sentmenat

Maquinària i equips d’envàsi d’embalatge a l’àmbit

metropolità de Barcelona

Baix Llobregat, Barcelonès,Vallès Occidental i Vallès

Oriental

Mespack, SL Santa Perpètua deMogoda

Maquinària per a lesindústries de l’alimentació al

Vallès OccidentalVallès Occidental GPG Técnicas de Panificación, SL Santa Perpètua de

Mogoda

Alstom Transporte, SA Santa Perpètua deMogoda

Draka Cables, SA Santa Perpètua deMogoda

Material ferroviari a l’àmbitmetropolità de Barcelona

Barcelonès, Baix Llobregat,Vallès Occidental i Vallès

Oriental

Constr. Modulares y comp deInteriorismo, SA

Santa Perpètua deMogoda

29 Hernández Gascón, JM (2005) Mapa dels Sistemes Productius locals industrials a Catalunya, Papers, d’Economia Industrial, num21, Barcelona: Secretaria d’Industria i Energia, Generalitat de Catalunya.



Montesa Honda, SA Santa Perpètua deMogoda

Motocicletes a l’àmbitmetropolità de Barcelona


Oriental Yamaha Motor España, SA Palau Solità iPlegamans

Productes de matèriesplàstiques a l’àmbit

metropolità de Barcelona


Oriental

Peguform Ibérica, SL Polinyà

Rodant, SA Palau Solità iPlegamansMaquinària de manipulació i

elevació a l’àmbitmetropolità de Barcelona


Oriental Bolzoni-Elman, SL Palau Solità iPlegamans

Productes metàl·lics al’àmbit metropolità de

Barcelona i la CatalunyaCentral

Bages, Baix Llobregat,Barcelonès, Maresme,

Osona, Vallès Occidental iVallès Oriental

ESSA Palau, SA Palau Solità iPlegamans

Química de gran consum al’àmbit metropolità de

Barcelona

Baix Llobregat, Barcelonès,Maresme, Vallès Occidental

i Vallès OrientalSara Lee D.E. España, SA Santa Perpètua de

Mogoda

Arts Gràfiques i edicióÀmbit Metropolità de

Barcelona i CatalunyaCentral

CAYFOSA QUEBECOR Santa Perpètua deMogoda

Grup Ermenegildo Zegna PolinyàConfecció a l'àmbit

metropolità de BarcelonaBarcelonès, Baix Llobregat i

Vallès Occidental

Punto-Fa, SL Palau Solità iPlegamans

Pell petita a Osona i elVallès Oriental Osona i Vallès Oriental Curtidos Riba Guixà, SL Caldes de Montbui

Font: Elaboració pròpia en base a Hernández Gascón, 2005.



CONCLUSIONS

1. La Riera de Caldes, i molt particularment Santa Perpètua de Mogoda que representaun terç de la seva ocupació industrial, constitueix ja, i reforçarà en el futur en un cicled’ajust industrial com el que vivim, un dels principals nuclis de localització del’activitat industrial a Catalunya, que serà superior quantitativament i qualitativa alsnuclis industrials tradicionals de la regió metropolitana. Presenta a més un perfilindustrial amb presència d’activitats d’intensitat tecnològica alta i mitjana-altasuperior a la mitjana i amb potencial de desenvolupament.

2. Es poden identificar un conjunt de 17 activitats on el nivell d’especialització, lideratge iinterrelació sectorial és suficientment notable com per constituir sectors ambpotencial de desenvolupament, i les autoritats locals n’hauríen de dedicar unaatenció particular. Els sectors són els següents:

Amb presència rellevant de Santa Perpètua de Mogoda

DA: INDÚSTRIES D’ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABAC Indústria de pastisseria i pastes Productes càrnics

DB: INDUSTRIES DEL PAPER; EDICIÓ ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPORTSENREGISTRATS

Impressió gràficaDG: INDÚSTRIES QUÍMIQUES:

Química industrial Fabricació de sabons, detergents i lleixius Especialitats i productes farmacèutics

DK: INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS MECÀNICS Maquinària per a les indústries de l’alimentació Maquinària i equips d’envàs i embalatge Maquinària per a les indústries tèxtil i de la confecció

DM: FABRICACIÓ DE MATERIALS DE TRANSPORT Construcció de motocicletes Material Ferroviari Construcció de carrosseries i remolcs

Sectors d’especialització a la Riera de Caldes on la presència del municipi de SantaPerpètua de Mogoda és menys rellevant

Productes de matèries plàstiques Maquinària de manipulació i elevació Productes metàl·lics Confecció



Intersectorial

Material per a infants

3. És possible i segurament necessari fornir un conjunt de polítiques i actuacionspúbliques que configurin una veritable estratègia de localització, que es fonamenti enels punts forts i oportunitats derivades d’aquesta realitat i intenti minimitzar els riscos.Aquesta estratègia pot dirigir-se en una doble direcció:

a. Les activitats productives complementàries i que reforcen els sectorsd’especialització, en el sentit de facilitar a les empreses ja instal·lades laproximitat en la cadena de proveïment i l’establiment de més i millors relacionsintersectorials.

b. Les àrees de coneixement, tecnologies i serveis tecnològics més directamentvinculats als sectors d’especialització, com a manera de donar suport a l’esforçd’innovació que, en qualsevol dels casos, serà determinant peldesenvolupament del futur de la industria a casa nostra.


NÚMERO 3 / FEBRER DE 2

ANNEX: PLÀNOLS AERIS DE LES SECCIONSCENSALS DE SANTA PERPÈTUA

DIVISIÓ PER SECCIONS CENSALS DEL NUCLI URBÀ DE SANTA PERPÈTUA DEMOGODA

SECCIÓ 9: CAN TAIÓ (INCLOU ELNUCLI DE LA MOGODA,

SANTIGA I ALTRES CASES DEPAGÈS)

SECCIÓ 12:ZONA

“NOVA” DECAN

FOLGUERA

Z

SECCIÓ 5:ZONA

CASALD’AVIS A

CANFOLGUERA SECCIÓ 3:

ZONAPLAÇA

NOVA ALCENTRE

SECCIÓ 10:ZONA

MERCATMUNICIPALAL CENTRE

SECCIÓ 2:ZONA

ESGLÈSIA-CORREUS

AL CENTRE

SECCIÓ 1:LA

CREUETA

SECCIÓ 4:ONA ANTIGA

DE CANFOLGUERA

006

SECCIÓ 6:ZONA AVDA.GIRONA-DR.

FLEMING

48



DIVISIÓ PER SECCIONS CENSALS DELS NUCLIS DE LA FLORIDA I MAS COSTA ASANTA PERPÈTUA DE MOGODA

SECCIÓFLORIDA

SECCIÓ 11: ZONA DEL’ESTACIÓ DE RENFE

A LA FLORIDA

SECCIÓ 8

SECCIÓ 13: MAS COSTA

49

SECCIÓ 13:MAS COSTA

7: LA “ALTA”

SECCIÓ 8: LAFLORIDA “BAIXA”



Amb la col·laboració de:

Cambra de Comerç de Sabadell

Amb el suport de:

| Servei de Promoció

Gremi d'IndústriesGràfiques

Gremi d'Instal·ladorsElèctrics i Fontaneria

Realització:

Econòmica | Ajuntament de Santa Perpètua de

Gremi de Tallers deReparació d'Automòbils

50

Mogoda

Documents

INFORME DE CONJUNTURA ECONÒMICA DE …...També hem realitzat un estudi evolutiu de l’activitat econòmica de Santa Perpètua a partir de l’anàlisi del nombre d’empreses i