Informe de conjunturaPrimer

trimestre2010

1

L’indicador del clima empresarial del Bages assoleix un valor lleugerament milloral de trimestres anteriors. La trajectòria d’aquest indicador és ben similar a les delclima industrial de Catalunya i Espanya que elaboren l’Institut d’Estadística deCatalunya i l’Instituto Nacional de Estadística respectivament. Tots tres indicadors,el del Bages, el de Catalunya i el d’Espanya, registren uns valors equiparables alsregistrats a l’inici de la crisi econòmica.

A dia 31 de març de 2010, a Manresa, hi havia 6.874 aturats. La taxa d’atur (17,5%)resulta 1,3 punts percentuals superior a la registrada en el trimestre anterior i 2,8punts percentuals superior a la registrada un any enrere. Les distribucions sectorialsde l’atur i l’ocupació són desiguals. Mentre que el 72,1% dels assalariats duu aterme la seva activitat professional al sector serveis, tan sols el 58,6% de la poblaciódesocupada procedeix d’aquest ample sector. Indústria i construcció mostren,òbviament, una relació amb signe contrari. Mentre que la indústria ocupa el 19,9%dels assalariats de Manresa, fins un 24,6% dels aturats de la ciutat van dur a termela seva última tasca professional al sector secundari i, mentre que el 16,1% de lapoblació desocupada procedeix del sector de la construcció, aquest sector tan solsocupa en l’actualitat el 7,9% de la població assalariada.

Les grans diferències registrades entre la distribució percentual dels assalariatssegons sectors econòmics i la desocupació per sector econòmic de procedència sónfruit de l’ajust al nou escenari econòmic que la crisi està definint; destaca, en aquestnou escenari, la presència més moderada del sector de la construcció.

Quant a l’ocupació, després d’un període de contínues disminucions, en l’actualitat,s’ha assolit una certa estabilitat. El dia 31 de març de 2008, a Manresa hi havia25.550 treballadors assalariats i 5.410 treballadors autònoms, un any després eren22.713 assalariats i 5.066 treballadors per compte propi. Des de setembre del 2009,l’ocupació de la ciutat s’està mantenint constant; el nombre de treballadors assalariatsentorn els 21.000 i el nombre de treballadors per compte propi entorn els 4.800.

1. EDITORIAL

Font: Ajuntament de Manresa

2

Clima empresarial de conjuntura. Bages

Font: Ajuntament de Manresa i Institut d’Estadística de Catalunya

Indicador de clima empresarial i clima industrial

Clima de conjuntura Mitjana = 0Desviació típica = 1

2. DINAMISME ECONÒMIC

2.1. Clima de conjuntura

3

Sectors segons capacitat d’arrossegament. 31 de març de 2010

Risc de deslocalització

2.2. Dinamisme empresarial

4

Evolució sectors amb elevat contingut tecnològic

Evolució anual de l’ocupació segons subsectors

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de dades de l’INSS

3. MERCAT DE TREBALL

3.1. Ocupació

5

Tipus de contractació per sexe. 31 març de 2010

Anàlisi shift-share. Evolució anual.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Evolució ocupació autònoma

3.2. Contractació

6

Contractació indefinida / Contractació. Evolució

Contractació indefinida / Contractació. Comparativa territorial

7

Contractació dones / Contractació. Primer trimestre 2010

Contractació dones / Contractació. Acumulat últims dotze mesos

8

Composició de la desocupació. Manresa. 31 març de 2010

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Evolució desocupació

3.3. Desocupació

9

Taxa d’atur a 31 de març de 2010

Evolució de la taxa d’atur

10

Desocupació per sexe: Dones desocupades / total desocupats. Manresa

Piràmide d’edats dels desocupats. 31 de març de 2010

11

Assalariats versus aturats segons sector econòmic de procedència.31 de març de 2010. Manresa

Evolució de la desocupació per subsector de procedència. Manresa

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de dades de l’INSS

12

Clima empresarial de conjuntura

Els diferents índexs calculats en aquest apartat han estat elaborats a partir d’una metodologiadesenvolupada pel Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Econòmiques de la UniversitatPompeu Fabra.Les dades s’obtenen a partir d’enquestes telefòniques a cinquanta empreses del Bages.

Indicador de clima empresarial i clima industrial

Comparativa del clima empresarial de conjuntura del Bages amb l’indicador de clima industrial deCatalunya i Espanya que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Risc de deslocalització

Assalariats que estan empleats a sectors amb un risc de ser deslocalitzat elevat. Són els sectors quemés podrien patir, en un futur, decisions de deslocalització per part de les empreses (sobretotmultinacionals) ubicades al territori. Els sectors que es consideren amb un elevat risc de patir deslo-calització són els següents:

13 Indústries tèxtils14 Confecció de les peces de vestir15 Indústria del cuir i del calçat22 Cautxú i plàstic26 Productes informàtics i electrònics27 Materials i equips elèctrics28 Maquinària iequips ncaa29 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs30 Altres materials de transport

Capacitat d’arrossegament

Classificació dels assalariats segons la capacitat d’arrossegament del sector.

Sectors amb efectes d’arrossegament cap endarrera: Sectors que per poder produir una unitat del seuoutput requereixen, en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedisprocedents d’altres sectors. Fruit dels seus efectes multiplicadors, ‘arrosseguen’ la resta de sectors iafavoreixen el creixement. Alguns exemples: Indústries extractives, càrnies, làcties, restaurants irecerca.

Sectors amb efectes d’arrossegament cap endavant: Sectors que generen un producte final que d’altressectors requereixen, en elevada mesura, per a la seva producció. Són sectors que poden provocar collsd’ampolla al sistema. Alguns exemples: Fabricació productes de cautxú, activitats immobiliàries iactivitats informàtiques.

Sectors claus: Sectors amb capacitat d’arrossegament endarrera i endavant. Alguns exemples:Agricultura, indústria alimentària, tèxtil, metall, construcció i comerç a l’engròs.

Sectors independents: Sectors sense capacitat d’arrossegament ni endavant ni endarrera.

4. NOTES METODOLÒGIQUES

13

Sectors amb elevat contingut tecnològic

Assalariats que estan empleats a sectors considerats d’elevat contingut tecnològic:

Sectors industrials de nivell tecnològic alt20 Indústries químiques21 Productes farmacèutics26 Productes informàtics i electrònics27 Fabricació de maquinària i materials elèctrics28 Maquinària i ncaa29 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs30 Altres materials de transport

Sectors serveis intensius en coneixement50 i 51 Transport53 Activitats postals i de correus61, 62 i 63 Telecomunicacions i sistemes d’informació64, 65 i 66 Mediació financera i assegurances69, 70 i 71 Activitats jurídiques, comptabilitat, consultoria, arquitectura i enginyeria72 Recerca i desenvolupament73 Publicitat i estudis de mercat74 Activitats professionals i tècniques ncaa75 Activitats veterinàries77 Activitats de lloguer78 Activitats relacionades amb l’ocupació80 Activitats de seguretat i investigació81 Serveis a edificis i de jardineria82 Activitats administratives d’oficina85 i 86 Educació i sanitat87 i 88 Serveis socials95 Reparació d’ordinadors i efectes personals

Anàlisi shift-share

Desglossament de la variació del creixement del nombre d’assalariats al llarg de l’últim any atribuïta tres conceptes teòrics:

Dinàmica general: Creixement atribuït a la dinàmica de l’economia catalana. Aquest creixement inercials’obté de multiplicar als assalariats de Manresa de l'any anterior per la taxa anual d’incrementd’assalariats de Catalunya.

Estructura productiva: Creixement derivat de l’estructura econòmica pròpia de la ciutat. Aquestcomponent s’obté aplicant a cadascun dels sectors econòmics de Manresa la taxa de creixementregistrada a Catalunya i restant el creixement inercial.

Dinàmica pròpia: Creixement atribuït a la dinàmica pròpia de la ciutat. S’obté calculant el diferencialdel creixement real de la ciutat menys l’atribuït al creixement inercial i l’atribuït a l’estructuraproductiva.

Ajuntament de Manresa. Servei de DesenvolupamentPlaça Major, 1 08241 Manresa. Tel. 93 878 23 00.promoe@ajmanresa.catwww.ajmanresa.cat(Apartat Informació socioeconòmica del menú Ciutat emprenedora)