INFORME DE DESPLEGAMENTDEL PACTE NACIONALPER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ(PNRI)

INFORME DE DESPLEGAMENT

DEL PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

(PNRI)

Presentat en la reunió de la Comissió de Seguiment del PNRI de 12 de març de 2009

1a reunió Comissió Seguiment PNRI – Informe de Desplegament 2 de 27

INFORME DE DESPLEGAMENT DEL PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ (PNRI)

ÍNDEX

ABAST DE LINFORME 3

ADHESIONS AL PNRI 11

DESPLEGAMENT DEL PNRI 11

INSTRUMENTS BÀSICS PER AL CANVI 11

− MONITORATGE 11

− TRANSFORMACIÓ DE LA GOVERNANÇA 14

− ORIENTACIÓ DE LA RECERCA I DE LA INNOVACIÓ 17

− RECURSOS 18

− CANVIS LEGISLATIUS 20

PLANIFICACIÓ D’ACTUACIONS 21

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES 23

ACORDS FACILITADORS DEL DESPLEGAMENT DEL PNRI 24

PLA DE COMUNICACIÓ 25

ANNEX 1. CAPÍTOL DE DESPLEGAMENT DEL PNRI (4.2)

ANNEX 2. PROJECTE CATALUNYA RECERCA I INNOVACIÓ 2020


ABAST DE L’INFORME 1. Procés d’adhesions Es presenta l’estat de situació del procés d’adhesions al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (en endavant PNRI) que s’han materialitzat després de la seva signatura en data 21 d’octubre de 2008. 2. Desplegament dels instruments prioritaris Es presenta l’estat de situació dels instruments de desplegament del PNRI corresponents a l’apartat 4.2 del pacte (vegeu l’annex 1).


ADHESIONS AL PNRI A banda dels agents signants del Pacte (Govern, Grups parlamentaris, Universitats i Agents socioeconòmics més representatius), diversos agents del sistema de recerca i innovació català s’han adherit o s’adheriran al PNRI. Amb la seva adhesió, els agents es comprometen a contribuir als objectius del Pacte, cooperant amb els altres agents del sistema per assolir que la recerca i la innovació esdevinguin una prioritat real a l’agenda política, econòmica i social del país. L’adhesió al PNRI implica haver de concretar en els propers mesos la contribució de l’agent adherit als objectius i compromisos específics del pacte, bé sigui mitjançant instruments existents (ex. contractes programa) o bé a través d’un acord que marqui les actuacions pluriennals previstes.

Acte adhesió

Document estàndardd’adhesió al PNRIConseller DIUEAgent/s adherits

Annex:Agenda de temes a desenvolupar

PNRI

Activitats existents o potencials dels agents adherits

relacionades amb el PNRI

CONTRIBUCIÓ DELS AGENTS AL PNRI

Pla pluriennal accions

AGENTS ADHERITS

Centres de recerca CERCA, centres de recerca hospitalaris, grans infraestructures, fundacions de recerca i innovació

Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) Consell General de Cambres de Catalunya Fundació Privada BioRegió de Catalunya (BioCat) Associació ForQ d’escoles de negoci i ens universitaris de formació superior no reglada amb entitat

jurídica pròpia Federació Catalana de Caixes d’Estalvi

AGENTS EN PROCÉS D’ADHESIÓ

Ajuntament de Barcelona Administracions locals: Federació de Municipis de Catalunya, Associació de Municipis i Comarques

de Catalunya i Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona Centres Tecnològics Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

ALTRES AGENTS PREVISTOS

Col·legis professionals Federació de Cooperatives Taula del Tercer Sector Unió de Pagesos USOC IEC Associacions de consumidors i usuaris


AGENTS ADHERITS

Centres de recerca CERCA, centres de recerca hospitalaris, grans infraestructures, fundacions de recerca i innovació

El 10 de novembre de 2009, en presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, la Consellera de Salut,Marina Geli, la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el director general de Recerca, Ramon Moreno, una cinquantena d’agents de la recerca es van adherir al PNRI. En concret, van adherir-s’hi els centres següents: Centre d'Estudis Demogràfics (CED); Centre d'Investigacions Internacionals de Recursos Costaners (CIIRC); Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE); Centre de Medicina; Regenerativa de Barcelona (CMRB); Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG); Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF); Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL); Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI); Centre de Recerca en Sanitat; Animal (CRESA); Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB); Centre de Regulació Genòmica (CRG); Centre de Recerca Matemàtica (CRM); Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC); Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC); Centre de Visió per Computador (CVC); Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC); Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC); Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Institut Català d'Investigació Química (ICIQ); Institut Català de Nanotecnologia (ICN); Institut Català de Paleontologia (ICP); Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC); Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA); Institut Català de Ciències del Clima (IC3); Institut d'Investigacions Biomèdiques (IDIBAPS); Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC); Institut de Física d'Altes Energies (IFAE); Institut de Geomàtica (IG); Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC); Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB); Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC); Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA); Fundació Institut d'Investigació Oncològica (VHIO). Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI); Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol; Fundació Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLLEIDA); Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica (FCLINIC); Fundació Privada Institut de Recerca de la SIDA-CAIXA (IRSI-CAIXA), Fundació Sant Joan de Déu; Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL); Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); Institut de Recerca Biomèdica Vall d'Hebron (IR-HUVH); Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona Supercomputing Center (BSC); Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA); Laboratori de Llum Sincrotró (SINCROTRÓ ALBA – CELLS). Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI); Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); Fundació Privada I2CAT. Els centres de recerca adherits al PNRI s’han compromès a desenvolupar els compromisos que el pacte estableix en referència a les seves actuacions i a incorporar-los a la seva planificació i als contracte programa que estableixin amb el Govern de la Generalitat. Els compromisos del PNRI que involucren als centres de recerca estan relacionats amb les àrees següents associades, al seu torn, als diferents reptes que el pacte estableix:

Direcció i gestió de personal Estratègia i planificació Transferència de coneixement Cooperació amb els agents del sistema de recerca i innovació Alineament amb les prioritats de recerca i innovació nacionals Impuls a la internacionalització i la socialització

A continuació es descriuen els diferents compromisos en cadascuna de les àrees.


Direcció i gestió de personal − Desenvolupar una planificació estratègica dels recursos humans (compromís 16). − Desenvolupar uns mecanismes avançats de gestió dels recursos humans que incloguin

la tutorització, l’avaluació continuada, la formació per competències, reconeixement i incentius i supervisió orientada a la millora, entre altres (compromís 17).

− Incorporar la Carta Europea de l’investigador i adequació progressiva i selectiva de la retribució competitiva respecte dels països més ben posicionats en recerca (compromís 13).

− Incrementar la presència de dones en el sistema de recerca i innovació (compromís 14). − Fomentar la mobilitat de científics, gestors i tecnòlegs (amb el suport dels programes

existents).

Estratègia i planificació − Desenvolupar una planificació estratègica i operativa sòlida de la recerca i la seva

valorització (compromís 25). − Planificació de l’acció a través de contractes programa per objectius amb la Generalitat

(compromís 24). − Avaluació periòdica de les activitats i de la seva planificació estratègica per comitès

científics externs i procediments i estàndards internacionals (compromís 26). − Promoció, amb l’impuls de la Generalitat, de l’establiment d’unitats associades i centres

mixtes amb centres de referència internacionals i i impulsar la integració en el sistema europeu de recerca d’excel•lència (compromís 28).

− Coordinació en la gestió i ús de les infraestructures científiques i tecnològiques per maximitzar eficiència i eficàcia (compromís 32).

Transferència de coneixement

− Incorporar la transferència de coneixement a la missió i enfortir les capacitats en aquest àmbit des del punt de vista estratègic i operatiu cooperant amb els altres agents del sistema per maximitzar eficiència i eficàcia (compromisos 35 i 36).

− Desplegar una estratègia sòlida de gestió de la propietat intel•lectual d’acord amb les recomanació de la Comissió Europea (compromís 37).

− Impulsar la incubació i creixement d’empreses intensives en l’ús de coneixement amb cooperació amb les iniciatives i programes existents o que es puguin crear (compromís 39).

Cooperació amb els agents del sistema de recerca i innovació

− Articulació amb el sistema universitari mitjançant l’adscripció a les universitats (bases de l’ordenació del sistema de recerca i innovació, pàgina 65 PNRI) mitjançant l’establiment d’acords relacionals en què es maximitzi el benefici mutu (compromís 23).

− Participar en els nous clústers que s’han de generar com a comunitats de coneixement i innovació en els àmbits de focalització i priorització de la recerca i la innovació (compromís 56).

− Participar de les sinergies que es generen en els entorns innovadors dels parcs científics i tecnològics.

− Participar en el desenvolupament dels sistemes d’innovació territorials impulsats pels agents de la triple hèlix.

Alineament amb les prioritats de recerca i innovació nacionals

− Alinear les estratègies i les actuacions de recerca i innovació amb els resultats dels processos encaminats a definir les àrees de focalització i priorització de la recerca i la innovació (compromisos 90 i 95).

Impuls a la internacionalització i la socialització

− Definir i implementar una estratègia sòlida d’internacionalització alineada amb l’estratègia i les actuacions a nivell nacional i amb la dels altres agents del sistema de recerca i innovació (compromís 64).

− Incorporar la difusió de la ciència, la tecnologia i la innovació com una de les activitats nuclears a través d’una planificació alineada i coordinada amb les iniciatives nacionals i amb els altres agents del sistema de recerca i innovació (compromís 78).


Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

El 13 de novembre de 2008, el president del CSIC, Rafael Rodrigo, va formalitzar l’adhesió del CSIC al PNRI, mitjançant la qual declara compartir la seva finalitat i visió, així com els reptes i els objectius i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen. L’acte es va celebrar en presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Sr. Josep Huguet, la Comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, el director general de Recerca, Ramon Moreno, i el delegat del CSIC a Catalunya, Luis Calvo. El PNRI suposa un element clau en la definició del nou marc estratègic de col·laboració i també per a l'acció del CSIC a Catalunya. L'adhesió del CSIC al PNRI consolida la incorporació del CSIC al sistema de recerca i innovació català. A més, suposa un important avenç per assolir el compromís del PNRI pel qual la Generalitat promourà un acord marc amb el CSIC que permeti posar mecanismes de cooperació i l’alineació de politiques. Dins de la planificació estratègica que se’n derivi, es promouran acords entre els centres del sistema de recerca català i els instituts del CSIC a Catalunya per desenvolupar unitats o centres mixtos focalitzats en àrees de recerca prioritàries per a Catalunya. Aquests acords han de garantir la visibilitat i la independència dels centres promotors. L’adhesió del CSIC al PNRI preveu, entre altres formes de col·laboració, l'execució conjunta de projectes i programes de recerca, l'assessorament recíproc, la cooperació en programes de formació, l'intercanvi i col·laboració de personal investigador i tècnic i la creació de unitats mixtes de investigació.

Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT)

El 23 de desembre de 2008 es va formalitzar l’adhesió d’XPCAT al PNRI, amb la signatura del president de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics, Josep Miquel Piqué, en presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, la directora general d’ACC1Ó, Carme Botifoll, el director general de Recerca, Ramon Moreno i el director de la CIRIT, Joan Roca. L’adhesió representa compartir la finalitat i visió del PNRI, així com els reptes i els objectius i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen. XPCAT es compromet a: 1. Contribuir a l’assoliment dels reptes del pacte cooperant amb els altres agents del sistema de

recerca i innovació i a incidir en la necessitat que la recerca i la innovació esdevinguin de manera sostinguda una prioritat real a l’agenda política, econòmica i social del país.

2. Materialitzar els compromisos descrits en el pacte que els afectin específicament i a incidir en aquells altres que per la naturalesa de la seva missió i les seves activitats facilitin el seu desenvolupament.

3. Concretar, en els propers mesos, la seva contribució al desplegament del pacte mitjançant un acord específic amb l’Administració de la Generalitat per definir els compromisos i activitats a desenvolupar.

4. Planificar adequadament les activitats derivades de la seva contribució al pacte i a rendir comptes periòdicament dels resultats assolits.

5. Participar, de la manera que es determini, en el seguiment del desenvolupament del PNRI. 6. Participar en les activitats de comunicació i difusió que es derivin del pacte i del seu

desplegament.


Consell General de Cambres de Catalunya El 20 de gener de 2009, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, va formalitzar la seva adhesió al PNRI, en presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, la directora general d’ACC1Ó, Carme Botifoll, i el director del PNRI, Jordi Cartanyà. L’adhesió al PNRI implica que el Consell General de Cambres de Catalunya comparteix la seva finalitat i visió, els reptes i els objectius i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen. En concret, es compromet a: 1. Contribuir a l’assoliment dels reptes del Pacte cooperant amb els altres agents del sistema de


2. Materialitzar els compromisos descrits en el Pacte que afectin específicament a les cambres de comerç de Catalunya i al Consell General de les Cambres, i a incidir en aquells altres que facilitin el seu desenvolupament per la naturalesa de les funcions que tenen atribuïdes per Llei.

3. Concretar, en els propers mesos, la contribució al desplegament del Pacte, mitjançant un acord específic entre el departament competent de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres, per tal de definir els compromisos i les activitats a desenvolupar i que no estiguin contemplades en altres acords sectorials.

4. Planificar adequadament les activitats derivades de la contribució del Consell General de Cambres al Pacte i a rendir comptes periòdicament dels resultats assolits.

5. Participar, de la manera que es determini, en el seguiment del desenvolupament del PNRI. 6. Participar en les activitats de comunicació i difusió que es derivin del Pacte i del seu

desplegament. BioCat

El 23 de febrer de 2009, el president de la comissió executiva de la Fundació Privada BioRegió de Catalunya, Manel Balcells, va formalitzar l’adhesió de BioCat al PNRI. Amb la seva adhesió al PNRI, BIOCAT contribuirà a l’assoliment dels reptes del pacte cooperant amb els altres agents del sistema de recerca i innovació i a incidir en la necessitat que aquests factors esdevinguin de manera sostinguda una prioritat real a l’agenda política, econòmica i social del país. Amb l’acord signat, Biocat es compromet a contribuir, entre altres, als objectius fixats en el PNRI en els àmbits següents: Talent: mitjançant la promoció de vocacions en els diferents trams educatius; el foment de la

formació de professionals per a la direcció i la gestió de la recerca i la transferència de coneixement; col·laboració en la captació, recuperació i retenció de talent.

Emprenedoria i entorns d’innovació: Col·laborar en el foment i promoció de la emprenedoria, el creixement empresarial i l’orientació professional; col·laborar en l’enfortiment del paper del Parcs Científics i Tecnològics com a gestors i impulsors de la creació d’entorns d’innovació; orientar l’acció dins de la nova política de clústers, entesos com a comunitats de coneixement i innovació.

Administració innovadora i tractora d’innovació: Col·laborar a impulsar el paper de la contractació pública com instrument per fomentar la recerca i la innovació empresarial.

Internacionalització: Col·laborar en el foment de la internacionalització de la recerca i la innovació.

Socialització: Foment de la socialització i la innovació. Priorització: Alinear les actuacions de futur amb el marc de focalització i priorització de la

recerca i la innovació resultant dels processos que a nivell nacional es duran a terme en els propers mesos.

Governança i recursos: Col·laborar amb els agents de la recerca i de la innovació del sistema català; participar en un model de governança que observi els principis generals del sistema de recerca i innovació contemplats en el PNRI; col·laborar en l’afavoriment de la captació de recursos, de capital risc especialitzat i els provinents d’accions de mecenatge.


Associació Escoles de negoci i ens universitaris de formació superior no reglada amb entitat jurídica pròpia

El 27 de febrer de 2009, les escoles de negoci i els ens universitaris de formació superior no reglada amb entitat jurídica pròpia van acordar amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa la seva adhesió al PNRI. Segons aquest compromís, les escoles de negoci integrades en l’Associació ForQ, la Fundació Universitària de Girona Innovació i Formació, la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili, i la Fundació Universitat de Lleida manifesten compartir la finalitat i visió del Pacte promogut pel Govern de Catalunya així com els reptes i els objectius i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen. L’associació ForQ, presidida per David Parcerisas, integra les escoles de negoci IESE, EADA, ESADE, EAE, La Salle Business School i els ens universitaris d’educació superior no reglada amb entitat jurídica pròpia IL3 (de la Universitat de Barcelona), IDEC (de la Universitat Pompeu Fabra ) i Fundació UPC (de la Universitat Politècnica de Catalunya). Per part de la Fundació Universitària de Girona Innovació i Formació ha signat el seu director general, Joan Saurina; per la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili ha signat el seu director general, Josep Anton Ferré; i en representació de Fundació Universitat de Lleida ha signat Ramon Canela, vicerector de Política Científica i Tecnològica de la UdL. Amb l’acord signat, els signants adherits al PNRI es comprometen a contribuir, entre altres, als objectius fixats en el PNRI (entre parèntesi) en els àmbits següents: Formació de talent Incorporació de la gestió del coneixement i de la innovació en les organitzacions en programes

específics i en els MBAs. (compromís 8) Formació de professionals per a la direcció i la gestió de la recerca i la transferència de

coneixement. (compromís 9) Clúster de formació internacional (entès com a sector econòmic) (compromís 56) Cooperació per l’articulació d’un clúster internacional de formació superior:

- projecció - internacionalització - atracció i retenció talent innovador (incloent professors) - establiment de xarxa d’ambaixadors,...

Creixement d’un ecosistema empresarial innovador (objectiu 3.3) Establiment d’un marc operatiu de cooperació que permeti valoritzar els projectes d’empresa

dels estudiants de MBAs. (compromís 54) Col•laborar en el suport a les PIME en polítiques d’innovació tecnològica i “no tecnològica”.

(compromís 55) Col·laboració en la posada en marxa i desenvolupament dels sistemes territorials d’innovació.

(compromís 58)

Federació Catalana de Caixes d’Estalvi El 9 de març de 2009, el president de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi, Isidre Fainé, va formalitzar l’adhesió al PNRI. L’adhesió implica compartir la finalitat i visió del PNRI, els reptes i els objectius que marca i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen. La Federació Catalana de Caixes d’Estalvis es compromet a: 1. Contribuir a l’assoliment dels reptes del PNRI cooperant amb els altres agents del sistema de


2. Materialitzar els compromisos descrits en el PNRI que l’afectin específicament i a incidir en aquells altres que per la naturalesa de la seva missió i les seves activitats en facilitin el desenvolupament.


3. Concretar la seva contribució al desplegament del PNRI mitjançant un acord amb l’Administració de la Generalitat que defineixi una agenda comuna en forma d’actuacions i projectes concrets i rellevants i que habiliti, en el seu cas, per al desenvolupament d’acords individuals de les caixes en funció de l’especificitat de cadascuna. La definició d’aquesta agenda comuna es portarà a terme pel Grup de Treball sobre Innovació i Talent, creat per la Comissió Mixta Generalitat- Federació, al que s’hi afegirà el Director del Programa del PNRI.

4. Planificar adequadament les activitats derivades de la seva contribució al pacte i a retre comptes periòdicament dels resultats assolits en el marc dels acords contrets.

5. Elaborar un llibre blanc de la situació actual pel que fa a la contribució de la Caixes d’Estalvis Catalanes a la recerca i la innovació en el marc dels reptes que planteja el PNRI.

6. Participar, de la manera que es determini, en el seguiment del desenvolupament del PNRI. 7. Participar en les activitats de comunicació i difusió que es derivin del PNRI i del seu

desplegament. L’esmentada agenda comuna de temes que permetrien a les Caixes contribuir als objectius fixats en el PNRI (entre parèntesis) podria incloure, entre altres, els àmbits següents: Talent Col·laborar en la captació, recuperació i retenció de talent científic i innovador. (objectiu 1.3)

Emprenedoria i entorns d’innovació Col·laborar en el foment de la emprenedoria orientada a la creació d’empreses intensives en

coneixement, amb especial atenció a les dones emprenedores, en coordinació amb l’administració de la Generalitat i els altres agents del sistema de recerca i innovació de Catalunya. (comprimís 54)

Participar en els sinergies territorials d’innovació de manera coordinada i alineada amb els agents socioeconòmics, les altres administracions i els agents del coneixement. (compromís 58)

Innovació Innovació en serveis: Impulsar coordinadament la formació, la recerca i la innovació en serveis

financers avançats (mòbil-internet, e-comerç, aspectes legals i e-seguretat,...) com han fet alguns països (ex. Irlanda). (compromisos 45 i 47)

Innovació social: impulsar projectes d’innovació social i tecnològica en àrees com la dependència, l’envelliment, la immigració... (compromís 60)

Socialització Foment de la socialització de la recerca i la innovació. (Repte 5)

Focalització Alinear els àmbits de destinació dels esforços en recerca i innovació a les prioritats que

Catalunya estableixi com resultat dels processos que a nivell nacional es duran a terme en els propers mesos. (compromís 95)

Governança Actuar coordinadament amb les agents del sistema de recerca i innovació i amb les polítiques

del govern català (objectiu 7.1) observant els principis generals contemplats en el PNRI (compromís 97)

Recursos Participar en la creació de fons nacional de capital inversor destinat a la recerca i la innovació

(compromís 129 i 130) Millorar l’oferta de productes financers específics per a l’R+D+I empresarial (compromís 129) Alinear les polítiques de mecenatge de l’R+D+I amb les prioritats i estratègies que es defineixin

en el sistema català de recerca i innovació (compromís 130) Desplegament estratègic del PNRI Establir un marc d’acords amb l’Administració de la Generalitat en els temes relacionats amb el

PNRI. (Apartat desplegament del PNRI: acords facilitadors).


DESPLEGAMENT DEL PNRI

Els àmbits i actuacions següents corresponen a les descrites en l’apartat 4.2 del PNRI

INSTRUMENTS BÀSICS PER AL CANVI

MONITORATGE Revisar la mètrica de mesura i els indicadors de recerca i d’innovació.

Aquest punt dóna compliment al compromís 40 del PNRI.

La revisió de la mètrica es farà en el context del projecte d’avaluació internacional del sistema de recerca i innovació català encarregat a l’OCDE (Review of Regional Innovation: Catalonia, Spain - vegeu punt de la pàgina 12 d’aquest informe), dins del qual s’ha parlat de la possibilitat de participar en els estudis de l’OCDE sobre els nous indicadors d’innovació del futur, que permetin analitzar la “innovació oculta” deguda a la creativitat, innovació en models de negoci, etc. En aquesta línia, des del CIRIT s’ha enviat proposta d’indicadors de sistema de recerca i innovació per a rebre aportacions i definició del grau de rellevància a tots els coordinadors RDI de tots els Departaments del Govern i al Grup de treball del DIUE pel nou PRI (DGR, ACC1Ó, DGU, CIC, FCRI, ICREA, OEEC). Els indicadors es classificarien en: Recursos econòmics en RDI Recursos humans Resultats científics i tecnològics Estructura productiva Indicadors de transferència Èxit en convocatòries competitives Fons estatals. Recursos destinats a personal de Catalunya (beques i contractes) Divulgació científica, percepció social de la ciència i alfabetització científica

Un cop es valorin els nous indicadors, caldrà fer un pla de desenvolupament de la nova mètrica de mesura.


Implantar un sistema integrat d’informació del sistema de recerca i innovació català.

Aquest punt dóna compliment al compromís 111 del PNRI. En primer lloc, s’estan analitzant els sistemes d’informació generats de manera vertical per trobar la millor manera d’harmonitzar-los en UNEIX (el portal del sistema d'informació d'Universitats i Recerca de Catalunya), important-hi les dades de: BOGA: Conté les dades de totes les convocatòries que gestiona l’AGAUR GALERA. Conté les dades de totes les actuacions de la DGR IRENEU: Conté les dades de les accions de finançament d’actuacions RDI dels Departaments de la

Generalitat de Catalunya, recollides pel CIRIT. En segon lloc caldrà procedir a l’harmonització de les bases de dades actuals i a un pla d’explotació. En tercer lloc caldrà revisar la mètrica de recerca i innovació atenent a les tendències i anàlisis que s’estan fent, especialment l’OCDE. En quart lloc, caldrà desenvolupar un pla per implantació els nous indicadors. En aquest context es reforçarà l’estadística d’indicadors de recerca i innovació dins del Pla Estadístic Nacional que desenvolupa l’IDESCAT. Fer una avaluació internacional del sistema de recerca i innovació català en conjunt.

Aquest punt dóna compliment al compromís 116 del PNRI.

L’avaluació global del sistema durant l’any subsegüent a l’aprovació del PNRI permetrà tenir un punt de referència zero de l’estat de situació pocs mesos després de la signatura del PNRI i analitzar al mateix temps alguns dels canvis que s’estan fent com a conseqüència del PNRI. El resultat permetrà posar en un context internacional l’estat de situació i els canvis el sistema i possibilitarà en el futur comprovar els avenços realitats. El 16 de gener de 2009 es va signar un conveni entre l’OCDE i la FCRI - DIUE per dur a terme una avaluació internacional del sistema de recerca i innovació català en conjunt. El projecte conclourà amb la publicació d’un estudi anomenat “Review of Regional Innovation: Catalonia, Spain” la primavera del 2010.


DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Catalunya, així com les regions d’altres països de l’OCDE, cerca polítiques públiques que promoguin la innovació com a eina per aconseguir un creixement econòmic sostenible. La innovació depèn principalment de les capacitats dels actors econòmics clau que tant creen demanda de coneixement com el generen, les iniciatives que aquest actors tenen, i el suport que reben. El Sistema Regional d’Innovació (RIS: Regional Innovation System) s’ha convertit en un concepte comú com a via per descriure la interacció entre aquestes tres dimensions a nivell regional. Per tant, l’OCDE ha llançat una sèrie d’informes de sistemes regionals d’innovació per ajudar a les regions en els seus esforços. BENEFICIS Un informe de l’OCDE sobre Innovació Regional ofereix: • Benchmarking del funcionament comparat amb d’altres regions de l’OCDE. • Efecte catalític per la regió gràcies a la unió de múltiples agents durant el procés que en aquest cas seguirà els

esforços del PNRI per desenvolupar processos participatius d’anàlisi i presa de decisions. • Recomanacions als agents de nivell regional subregional-local) i nacional per millorar el sistema regional

d’innovació. • Punt de partida, amb el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, per mesurar el progrés futur tant

qualitativament com quantitativament. • Visibilitat internacional per a la regió amb la publicació de l’informe.

METODOLOGIA DE L’OCDE L’informe de la sèrie sobre Innovació Regional utilitza la següent metodologia creada arran de treballs previs en la Divisió de Competitivitat Regional i Governança així com també d’altres eines utilitzades a l’OCDE. Aquesta metodologia ja ha estat utilitzada en proves pilot en tres províncies a la Xina i aplicada al nord d’Anglaterra (Regne Unit) i al Piedmont (Itàlia): 1. Valorar el funcionament en general de la regió en termes d’indicadors estàndard de competitivitat i innovació. 2. Avaluar el funcionament dels components principals del sistema d’innovació a diversos nivells:

La presència i la comprensió de l’estratègia general o de la reflexió estratègica per el sistema d’innovació de la regió.

La governança i el flux de finançament per donar suport a la innovació. Per al cas de Catalunya, la governança multi-nivell serà un tema clau en l’informe.

Les limitacions i els incentius per als agents clau en el sistema d’innovació (com per exemple la petita empresa, la gran empresa, institucions de recerca i universitats) i les polítiques a adreçar-los.

3. Proposar recomanacions polítiques basades en aquesta valoració de les fortaleses i les debilitats de l’actual sistema i del seu funcionament així com valorar els canvis que s’estan fent en el marc del PNRI.

CRONOLOGIA/CALENDARI DEL PROJECTE

Fase Calendari Aproximat Exemple Fites

Iniciació Mes 0 Des. 2008 Nomenament del Coordinador Local del projecte i l’equip local de participants

Definició de l’abast Mes 1 Gener 2009 Temes de l’informe

Informe base sobre politiques i dades Mes1-3

Gener -Març 2009

Preparació de documentació per a l’anàlisi de l’OCDE.

Anàlisi de dades Mes 2-4 Feb.-Abril 2009

Preparació per part de l’OCDE d’una valoració preliminar

Primera missió Mes 5 Maig 2009

Missió de 3-5 dies per part de l’equip de l’OCDE per realitzar entrevistes amb els agents clau en el funcionament del sistema d’innovació.

Preparació de l’esborrany de l’informe

Mes 6-9 Juny -Set. 2009

Contribucions dels experts internacionals/personal de l’OCDE/preparació del primer esborrany de l’informe

Missió de seguiment Mes 9 Set. 2009 Missió de seguiment per part de l’OCDE; debat sobre l’esborrany de l’informe

Finalització de l’informe i de les recomanacions

Mes 10-11 Oct.-Nov. 2009

Finalització de l’informe per part de l’OCDE. Pot ser que siguin necessàries aportacions des de Catalunya.

Presentació al Comitè de l’OCDE * Mes 11-12 Nov. o

Dec. 2009 Presentació al Comitè de l’OCDE per rebre comentaris dels estats membres i aprovació.

Publicació de l’Informe Final

Post aprovació de l’OCDE

Primavera del 2010

Finalització de l’Informe amb la presentació dels resultats i fer disponible la publicació oficial; el llançament es celebrarà a Catalunya


TRANSFORMACIÓ DE LA GOVERNANÇA Crear el CCRI i reestructurar el CIRIT.

Aquest punt dóna compliment als compromisos 100 i 102 del PNRI. S’ha ultimant una proposta que està previst que es traslladi a l’instrument jurídic adient per procedir a la tramitació corresponent per tal que un cop aprovada permeti fer els canvis necessaris en el CIRIT i crear el CCRI. Transformar progressivament les estructures d’implantació de polítiques.

Aquest punt dóna compliment als compromisos 103 a 109 del PNRI.

Per iniciar de manera immediata la coordinació de les agències de recerca i innovació (sense haver d’esperar a la transformació total de les estructures d’implantació de polítiques) el 4 de febrer de 2009 el Conseller Huguet va dictar una ordre de resolució de “creació del Grup de treball sobre la coordinació de programes i instruments de suport i foment de la recerca i la innovació”, fet que permetrà també concretar així amb garanties la transformació de les estructures. El grup l’integren el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, el DG de Recerca, la DG d’ACC1Ó, i els directors del CIRIT, l’AGAUR, l’FCRI, la Fundació ICREA i el PNRI.

Pel que fa a la conversió de l’agència AGAUR, és a punt de lliurar-se la proposta de nou organigrama i les bases del pla estratègic. S’espera aconseguir amb això la coordinació necessària entre aquesta nova Agència de Finançament de la Recerca de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i la Fundació ICREA.


Pel que fa a ICREA i les accions de captació de talent, es continuen promovent les activitats de la Fundació ICREA i s’han ampliat amb l’inici del Programa ICREA Acadèmia, que té per finalitat incentivar i recompensar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador (PDI) doctor amb vinculació permanent a les universitats públiques de Catalunya. El Programa va destinat exclusivament al professorat universitari que fa recerca a la universitat i, especialment, al que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora, contribuint així a la retenció de talent investigador dins del sistema universitari de Catalunya.

La nova agència ACC1Ó, fusió de les anteriors CIDEM i COPCA, és ja una realitat, que ha presentat el seu Pla estratègic, i només està pendent d’aprovació parlamentària abans de setmana santa de 2009.

Pel que fa al compromís de vehicular a través de les agències de recerca i d’innovació del sistema català els recursos que els departaments de la Generalitat destinen a finançar projectes o actuacions d’R+D+I a través de procediments competitius, alguns departaments (Agricultura, Acció Social,...) ja estan acordant amb ACC1Ó la convocatòria de programes finançats amb recursos dels departaments a través de processos competitius.

Pel que fa a la creació de l’Agència de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) s’ha procedit a una anàlisi de funcions i necessitats que ha de permetre el desenvolupament normatiu necessari per a procedir a la seva creació. En la figura següent, les principals accions descrites es poden observar en verd sobre l’organigrama futur del sistema de recerca i innovació català.



ORIENTACIÓ DE LA RECERCA I DE LA INNOVACIÓ Focalitzar la recerca i la innovació en reptes, sectors, ciències i tecnologies.

Aquest punt dóna compliment al compromís 89 del PNRI. De gener a juny de 2009 es durà a terme el projecte “Catalunya Recerca i Innovació 2020”, el projecte de focalització de la recerca i la innovació de Catalunya. Síntesi de l’estat actual del projecte

Procés dissenyat a partir d’estàndards internacionals

Procés consensuat amb tots els agents signants del PNRI

Definició del resultat esperat i de la utilitat per al nou PRI

Instruments del projecte disponibles:

Panel del Projecte Mapa inicial de reptes 2020 Consulta electrònica per ampliar el mapa de reptes Diferents diagnosis del sistema recerca i innovació

A l’annex 2 trobareu la presentació que descriu tot el projecte, i podeu trobar tota la informació al web del projecte: http://cri2020.pnri.cat


RECURSOS

Incrementar els recursos públics destinats a recerca i a innovació en la planificació pluriennal.

Aquest punt està relacionat amb els compromisos 117, 118 i 119 del PNRI i amb l’apartat 4.1. En l’apartat 4.2 del PNRI es presenta una taula d’escenari d’inversió pública i privada en R+D que, com s’indica en el text del pacte, es revisarà periòdicament en funció de l’evolució del PIB. Així, s’ha refet l’escenari tenint en compte les previsions de la Comissió Europea de variació del PIB d’Espanya per als propers anys:

Nota. En vermell, xifres consolidades segons INE (i CIRIT per les dades Generalitat).

Supòsits d'evolució del PIB segons estimacions 2008-2010 de la Comissió Europea (Interim Forecast – gener de 2009): − Increment 2008 = 4,6% (en euros corrents, 1,2% en volum), − Increment 2009 = 1% (en euros corrents, - 2% en volum) − Increment 2010 = 1,8% (en euros corrents, - 0,2% en volum) − Increment 2011-2012 = 3,5% (en euros corrents, 1% en volum) − Increment 2013-2017 = 7% (en euros corrents, 3% en volum)


Segons aquestes noves previsions del PIB (que en l’escenari econòmic actual poden a més variar en els propers mesos) , i tenint en compte que es mantenen els objectius d’assolir els percentatges d’R+D/PIB, varien les xifres de despesa total en R+D, i per tant també les de finançament de l’administració pública (que es preveu mantinguin el pes del 56% aproximadament) que hi havia previstes en l’escenari del PNRI. Si es miren les xifres que corresponen a la Generalitat (que se suposa que continuaria mantenint un pes del 60% del total administració pública), s’observa la disminució els propers anys de la inversió requerida:

Any RD milions € previst PNRI (amb previsions PIB de juny de 2008)

RD milions € previst segons noves xifres PIB (amb previsions PIB de gener de 2009)

2008 800 789 2009 939 887 2010 1.128 1.014 2011 1.280 1.113 2012 1.438 1.209

Però donat el solapament de competències en recerca i innovació entre l’Estat i la Generalitat, el més important és mantenir les xifres globals d’inversió en R+D+I per part de l’administració pública. Així, les xifres per al 2009 estan pendents de l’acord per al nou finançament entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat. De les recents negociacions a la Comissió Bilateral entre Generalitat i Estat sobre l’addicional tercera de l’Estatut, es coneix que dels 800 milions d’euros extra aconseguits per a infraestructures, aproximadament uns 80 milions serien per a infraestructures científico-tecnològiques, dels quals uns 50 serien inversió directa de l’Estat a Catalunya, i uns 30 es transferirien a la Generalitat (20 serien per a RD i per tant es comptabilitzarien a la “fila” Generalitat de la taula de recursos del PNRI per al 2009). Malgrat els programes pressupostaris de la Generalitat no permeten comptabilitzar a priori la inversió en RDI en tota la seva exactitud, fet que s’està intentant solucionar per part del departament d’Economia i Finances, des del CIRIT s’ha demanat als departaments una avaluació estimativa ex-ante dels pressupostos 2009 en RDI. La següent figura mostra l’evolució d’aquesta despesa en RDI i la seva previsió pel 2009.

Nota: Dades 2005-2007: execució real / (*) Dades 2008: en procés de recollida / Dades 2009: avaluació estimativa ex-ante del pressupost. Imports en milions d’euros Aquestes xifres, que com s’ha comentat estan pendents també de les millores en el finançament en la negociació Estat-Generalitat, no inclouen a més el capítol VIII (crèdit), instrument amb el qual es buscarà potenciar encara més la inversió en RDI (per ex. a través de línies competitives d’R+D i d’Innovació cooperativa dels departaments del Govern). Així per exemple, l’agència ACC1Ó té previst dedicar més de 125 milions d’euros de capítol VIII a innovació empresarial: línies de finançament específiques, xarxa tecnològica de Catalunya, capital llavor, nous fons de capital risc,...


CANVIS LEGISLATIUS

S’han iniciat els tràmits per desenvolupar i aprovar la legislació necessària per consolidar els canvis en l’organització i en la governança del sistema de recerca i innovació català i donar continuïtat a les polítiques generals de recerca i d’innovació a llarg termini:

- Llei de política industrial (que fixarà la fusió de CIDEM i COPCA en la nova agència ACC1Ó) - Llei de recerca i innovació (que fixarà el nou sistema de governança i incorporarà la filosofia del

PNRI; caldrà estar amatents a la nova Ley de la Ciencia estatal) - Llei de Contractació Pública de les administracions catalanes

Respecte a la darrera, que dóna compliment al compromís 59 del PNRI i que va alineat amb el punt5, línia 1, bloc 1 de Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, s’han iniciat dos treballs en paral·lel: l’elaboració de la nova Llei i l’elaboració d’un Decret de mesures immediates, a poder aplicar de seguida per fer de la compra pública un motor tractor d’innovació. Al DIUE s’ha constituït un grup de treball liderat pel SG amb representants d’ACC1Ó, l’equip PNRI i el propi CIRIT per actualitzar el treball iniciat l’any 2005 per l’equip de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa (JCCP) sobre “Viabilitat de l’aplicació dels criteris relatius a l’RDI en l’àmbit de la contractació pública”, i el febrer de 2009, s’ha fet arribar al departament d’Economia i Finances una relació de propostes a incloure en el Decret i/o en la futura Llei.


PLANIFICACIÓ D’ACTUACIONS Pla de recerca i innovació 2009-2013 del Govern català

Amb la participació de tots els departaments del Govern i el lideratge del CIRIT, des de 2008 es duen a terme les accions per elaborar el nou PRI 2009-2013. Així, es va crear i s’han celebrat reunions de l’equip de treball permanent del PRI (dirigit pel director del CIRIT i format per representants dels departaments de la Comissió Permanent del CIRIT) i el grup interdepartamental (format per persones d’alt perfil de tots els departaments per la integració horitzontal dels objectius i polítiques d’RDI). A més, en el nou PRI també hi treballa el Grup de treball PRI del DIUE (format per representants del CIRIT, de la Direcció General de Recerca (DGR), de la Direcció General d’Universitats (DGU), del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), de l’Agència CIDEM – COPCA (ACC1Ó), de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), de la Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Fundació ICREA) i del PNRI. Aquest grup de treball ha de garantir l’alineament de les estratègies del nou PRI amb els compromisos i la filosofia del PNRI. Així per exemple, en el nou PRI s’implementarà el model de governança acordat en el PNRI, i per tant el nou PRI tindrà les característiques següents: Nivells de decisió i assessorament: El Govern marca estratègies i polítiques, en el context general del PNRI, defineix objectius a assolir

mesurables i fixa els recursos necessaris per al seu assoliment. Totes les àrees i departaments participen activament en les polítiques d’RDI i incrementen de

manera efectiva la coordinació horitzontal d’aquestes. El Pla plurianual és l’instrument primordial de planificació de l’estratègia de recerca i innovació de

Catalunya que s’alinea temporalment amb el Programa Marc Europeu. L’assessorament al Govern el realitza el Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), pendent de

constituir i nomenar. Nivell d’implementació de polítiques: El nivell de decisió i el d’implementació de polítiques estan separats a partir del principi

d’agencificació (agències especialitzades i amb alta capacitat professional encarregades de traduir els objectius i els recursos fixats pel Govern en matèria d’R+D+I en programes, instruments i actuacions eficients i eficaces).

El contingut del PRI s’enfocarà a: Establir les estratègies i les polítiques d’RDI pels propers anys amb una elevada coordinació

interdepartamental. Fixar els objectius i els resultats esperats mesurables qualitativament i/o quantitativa. Concretar els recursos econòmics destinats a l’assoliment dels objectius

Marc i bases de referència per a l’elaboració del PRI 2009-2013 Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació com a marc general i estratègic. Programa de Govern 2007-2010 atès que el període del PRI es solapa parcialment amb el

Programa. Plans departamentals. Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de

l’economia catalana L’avaluació del PRI 2005-2008 amb la finalitat de conèixer l’estat de desenvolupament de les

polítiques planificades i les dificultats que s’hagin pogut presentar. L’informe sobre la Recerca i la Innovació a Catalunya que descriu l’estat de situació en el moment

d’iniciar els treballs d’elaboració del PRI. Altres marcs a tenir en compte: Alineació temporal amb els Programes Marc europeus. VII PM, acaba 2013. Plan Nacional espanyol (2008-2011). Acords de conferències de Presidents de CCAA en matèria d’RDI.


Altres acords RDI ja existents entre Catalunya i: o L’Estat o La UE o Altres a nivell internacional

Plans dels altres agents signants o adherits al PNRI

Els altres agents signants i adherits al PNRI desenvoluparan una planificació adequada de la seva contribució al desplegament del PNRI i el compliment dels compromisos que tindran assignats (vegeu procés de seguiment i rendiment de comptes presentat en el punt 3 de la reunió de constitució de la Comissió de Seguiment del PNRI). La seva contribució s’haurà de concretar en un futur pla pluriennal d’accions, algunes vegades a través d’un acord ad hoc amb l’agent, i en d’altres a través d’instruments ja existents o en procés d’elaboració, com contractes programa (universitats, centres de recerca,...), plans estratègics conjunts (CSIC), convenis específics de col·laboració (Cambres de Comerç), i altres.


DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES Estratègia i model de transferència de coneixement.

Aquest punt dóna compliment al compromís 36 del PNRI. S’ha creat al DIUE el Grup de treball sobre la coordinació de programes i instruments de suport i foment de la recerca i la innovació, que està analitzant diverses opcions per definir el model de transferència de coneixement. Estratègia d’internacionalització de la recerca i la innovació.

Aquest punt dóna compliment als compromisos 63 i 72 del PNRI. Des de la nova agència ACC1Ó s’està treballant en la coordinació de l’estratègia d’internacionalització de la recerca i la innovació, per ex. a través de la signatura d’acords marc amb el Consell de Cambres de Catalunya. Estratègia de clústers per impulsar els àmbits de focalització i priorització de manera

paral·lela al mapa territorial català de ciència, de tecnologia i d’innovació. Aquest punt dóna compliment al compromís 56 del PNRI.

Des de la nova agència ACC1Ó s’està treballant en l’establiment de clústers en diferents sectors, i s’espera poder-ne impulsar també especialment en els àmbits de focalització que es desprenguin del projecte Catalunya Recerca i Innovació 2020.


ACORDS FACILITADORS DEL DESPLEGAMENT DEL PNRI Aquest punt dóna compliment als compromisos 27 i 125 del PNRI. Acords entre administracions

Pel que fa als acords facilitadors que el Pacte proposa establir amb diverses administracions, hi ha sobre la taula una proposta inicial d’acord DIUE – MICINN (Ministeri de Ciència i Innovació espanyol), i està en procés l’establiment d’una comissió bilateral Estat-Generalitat en recerca i innovació (dins de la Comissió de seguiment Estat-Generalitat del desplegament estatutari). També s’ha renovat l’acord marc amb el CSIC (que inclou la redacció d’un pla estratègic conjunt Generalitat-CSIC). Acords entre Generalitat i agents sòcioeconòmics

Es formalitzaran acords específics amb els agents signants i adherits al PNRI, sigui a través de canals ja establerts (contractes programa,...) o amb nous acords, tal com s’ha esmentat abans, per ex. amb Cambres de Comerç. Alineament dels compromisos del PNRI amb altres acords marc nacionals

Caldrà coordinació entre el desplegament del PNRI i el de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, i és important incloure l’R+D+I en tots els Pactes nacionals (educació, immigració, infraestructures, habitatge) i destinar-hi recursos.


PLA DE COMUNICACIÓ Al final del capítol 4.2 del PNRI, s’esmenta la necessitat de disposar d’un pla de comunicació i difusió per facilitar el seu desplegament, amb la participació dels agents signants i adherits. A més de les accions ja concertades amb els agents signants del Pacte a través de les unitats de comunicació (banners del PNRI als webs dels signants, difusió de la signatura del PNRI, etc), el passat 18 de febrer de 2009 hi va haver una reunió dels caps de comunicació del DIUE, les universitats, Foment i Pimec per parlar de les accions conjuntes que es podran emprendre per 1) donar més visibilitat al PNRI (banners a les webs, intercanvi en butlletins), i 2) per coordinar i compartir informació sobre la difusió d’activitats de recerca i innovació (compartir

casos d’èxit,...). Així mateix, des del DIUE s’ha dissenyat i implementat un pla de comunicació del PNRI, tant previ a la signatura com per al seu desplegament, que fins al moment inclou: Web del PNRI amb 2.000 accessos mensuals (http://www.gencat.cat/diue/departament/pnri/)

Butlletí mensual amb 2.100 subscriptors (http://www.gencat.cat/diue/departament/pnri/butlleti/)

Making of del PNRI (es pot veure a http://www.gencat.cat/diue/departament/pnri/making/)

17 notes de premsa (http://www.gencat.cat/diue/departament/pnri/sala_premsa/notes/)

9 convocatòries de premsa

Entrevistes en diversos mitjans

9 articles d’opinió publicats

6 Conferències i discursos estatals i internacionals en viatges del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.

8 Conferències territorials a les cambres de comerç i 6 reunions territorials amb els agents de la triple hèlix (administracions, agents del coneixement i agents socioeconòmics).

Trobades del Conseller amb opinadors i empresaris

Enviament de 3.000 exemplars del Document de Bases del Comitè Permanent d’Experts del PNRI.

Accions comunicatives internes al DIUE

ANNEX 1. CAPÍTOL DE DESPLEGAMENT DEL PNRI (4.2)

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

84

4.2. Instrumentació i prioritats per al desplegament del PNRI

A continuació es descriuen els instruments i les prioritats generals mínimes que s’han d’incloure posteriorment a l’acord del PNRI (en el primer o en el segon any) per tal de garantir-ne un desenvolupament eficient i eficaç.

INSTRuMENTS BÀSICS PER Al CANVI

MONITORATGE•Revisarlamètricademesuraielsindicadorsderecercaid’innovació.• Implantarunsistemaintegratd’informaciódelsistemaderecercaiinnovaciócatalà.• Ferunaavaluacióinternacionaldelsistemaderecercaiinnovaciócatalàenconjunt.

TRANSFORMACIÓDELAGOVERNANÇA•CrearelCCRIireestructurarelCIRIT.• Transformarprogressivamentlesestructuresd’implantaciódepolítiques.

ORIENTACIÓDELARECERCAIDELAINNOVACIÓ• Focalitzarlarecercailainnovacióenreptes,sectors,ciènciesitecnologies.• Prioritzarsectorsestratègicsenrecercaiinnovació.

RECURSOS• Incrementar els recursos públics destinats a recerca i a innovació en la planificació

pluriennal.•Augmentarelsrecursosprivatsdestinatsarecercaiainnovació.

CANVISLEGISLATIUS•Desenvolupar la legislació necessària per consolidar els canvis en l’organització i en la

governança del sistema de recerca i innovació català i donar continuïtat a les polítiques generals de recerca i d’innovació a llarg termini.

PlANIFICACIÓ D’ACTuACIoNS

La planificació pluriennal de les activitats en recerca i innovació és l’instrument fonamental en què se sustenta el desenvolupament del PNRI en els propers anys:

•Plans de recerca i innovació del Govern català: Pla de recerca i innovació 2009-2013 i Pla de recerca i innovació 2014-2020. Aquests plans, alineats amb els terminis dels programes marc de la Unió Europea fins a l’horitzó del 2020 que estableix el PNRI, s’han de sotmetre a avaluacions i a revisions en l’intermedi dels períodes.

•Plans dels altres agents signants o adherits al PNRI: han de planificar les actuacions vinculades als compromisos del PNRI en què estan implicats.

DEFINICIÓ D’ESTRATèGIES

El procés del PNRI ha portat a la conclusió que és prioritari que es desenvolupin, a partir de l’anàlisi prèvia, les estratègies següents:

•Estratègia d’infraestructures científiques i tecnològiques.•Estratègia i model de transferència de coneixement.•Estratègia de recerca i d’innovació en serveis.•Estratègia de la propietat intel·lectual en recerca i innovació.•Estratègia d’internacionalització de la recerca i la innovació.

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

85

•Estratègia de clústers per impulsar els àmbits de focalització i priorització de manera paral·lela al mapa territorial català de ciència, de tecnologia i d’innovació.

Els resultats d’aquestes estratègies s’han de traslladar, mitjançant plans i programes, a les planificacions del Govern català (i de l’Estat, si escau, a través de l’acord marc en recerca i innovació) i dels agents signants o adherits al PNRI, i s’han de realitzar a partir dels treballs desenvolupats pel CCRI, com a òrgan d’assessorament del sistema de recerca i innovació català.

ACoRDS FACIlITADoRS DEl DESPlEGAMENT DEl PNRI

ACORDSENTREADMINISTRACIONS•Acord estratègic en recerca i innovació entre la Generalitat i l’Estat.•Acords entre la Generalitat i les administracions locals catalanes en temes relacionats amb el

PNRI.

ACORDSENTREGENERALITATIAGENTSSOCIOECONÒMICS•Acords entre la Generalitat i els sectors productius per desenvolupar accions orientades a

assolir els objectius del PNRI.•Acords entre la Generalitat i els agents socioeconòmics (sistema financer, mitjans de

comunicació, etc.) per desenvolupar accions orientades a assolir els objectius del PNRI.

ALINEAMENTDELSCOMPROMISOSDELPNRIAMBELSACORDSMARCNACIONALSJAEXISTENTSO EN PROCÉS D’ELABORACIÓ•Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de

l’economia catalana.•Pactes nacionals (educació, immigració, infraestructures, habitatge, etc.).

EL PNRI disposarà d’un pla de comunicació i difusió per facilitar el seu desplegament, amb la participació dels agents signants i adherits.

ANNEX 2. PROJECTE CATALUNYA RECERCA I INNOVACIÓ 2020

CATALUNYARECERCA I INNOVACIÓRECERCA I INNOVACIÓ

20202020Ó ÈPROJECTE D’ORIENTACIÓ ESTRATÈGICA DE LA RECERCA I

LA INNOVACIÓ PER A LA PROSPERITAT I EL BENESTAR

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de CatalunyaConsell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica

MARÇ DEL 2009

CATALUNYA RECERCA I INNOVACIÓ 2020

QUÈ IMPULSA EL PROJECTEEl PNRI defineix com un dels reptes perquè Catalunya

esdevingui el 2020 un pol de referència de recerca i innovació la necessitat de:

Definir una estratègia pròpia de focalització i priorització

la necessitat de:

de la recerca i de la innovació que sigui sòlida i sostinguda en el temps,..

...formulada a partir de les necessitats, dels reptes i de les oportunitats socioeconòmiques i cientificotecnològiques,

... implantada mitjançant les polítiques públiques de la Generalitat alineades amb les de l’Estat i la UE i l’establiment

2

Generalitat alineades amb les de l Estat i la UE, i l establiment de sinergies amb la iniciativa privada.

2


COM S’HA AFRONTAT EL DISSENY DEL PROJECTE

El é d l CIRIT l di i ióEl govern, a través del CIRIT, encarrega el disseny i execució del projecte a l’Oficina del PNRI

EL FULL DE RUTA SEGUIT

Partir del què diu el PNRI

Conèixer que s’ha fet arreu: experts + comparacióConèixer que s ha fet arreu: experts comparació

Tenir en compte el temps i els recursos disponibles

Prendre una decisió metodològica i elaborar la proposta

Consensuar-ho amb el Govern3

Consensuar-ho amb el Govern

Consensuar-ho amb els altres signants del PNRI 3

CATALUNYARECERCA I INNOVACIÓ

20202020

FOCALITZACIÓ I PRIORITZACIÓ DE LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

QUÈ DIU EL PNRI

4

PNRI

Compromisos de l’Administració de la Generalitat en el PNRI respecte a la focalització i priorització en recerca i innovació

Concretar mitjançant procediments experts i rigorosos enConcretar mitjançant procediments experts i rigorosos, en els propers mesos, la focalització a llarg termini en la recerca i la innovació a Catalunya a partir dels fonamentsrecerca i la innovació a Catalunya a partir dels fonaments estratègics definits en el PNRI i ....

que hauria d’abastar almenys el proper període... que hauria d abastar almenys el proper període pluriennal de planificació de la recerca i la innovació a Catalunya (2009-2013).y ( )

Concretar la priorització estratègica de recerca i innovació d’acord amb les bases definides en el PNRId acord amb les bases definides en el PNRI.

5

PNRIBases per a l’estratègia de focalització de la recerca i laBases per a l estratègia de focalització de la recerca i la innovació

CAT

Cooperació públic-privada

Alineament polítiques públiques

CAT

66

6

PNRI

7

PNRI

Compromisos del PNRI respecte als processos de presa de decisions en la focalització i priorització de la recerca i la innovacióinnovació

Consens dels signants del PNRI en els processos a seg irConsens dels signants del PNRI en els processos a seguir per a concretar la focalització i la priorització...

... sent el Govern el responsable de prendre les decisionsa partir dels resultats dels processos encaminats a donar suport a la focalització i prioritzaciósuport a la focalització i priorització, ...

... “havent-ho posat en consideració de la Comissió de SSeguiment del PNRI, i garantint que s’estableix l’acord polític suficient per tal que aquesta priorització i focalització tinguin l’estabilitat necessària”tinguin l estabilitat necessària .

8

PNRI El PNRI i l l f lit ió i l i it ió d l iEl PNRI impulsa la focalització i la priorització de la recerca i la innovació per:

PENSAR EN EL LLARG TERMINI – 2020Prospectiva + Estratègia

Crear un visió de futur compartida de cap on s’ha d’orientar estratègicament el futur de la recerca i la innovació per respondre als reptes i oportunitats socioeconòmiques de Catalunya.

ENFOCAR L’ACCIÓ EN EL CURT TERMINIPlanificació + AccióPlanificació Acció

Orientant els recursos i els esforços.Desenvolupant projectes d’R+D+I de gran abast en els àmbits prioritzats.Alineant l’acció entre les diferents administracions i els agents de la recerca en les focalitzacions i prioritats definides.Establint/enfortint partenariats públicoprivats estratègics de recerca i inno acióinnovació.Impulsant aliances internacionals en àmbits clau, .....

9

PNRI

Encaix d’aquest projecte: entre el PNRI i l’acció

ORIENTAR DECIDIR EXECUTAR

Signants PNRI - seguiment Govern- decisió Govern/agències-altres

Decisió Anàlisi Planificació Implementació

Signants PNRI - consens

Preliminar

Signants PNRI seguiment Govern decisió

Programes,Accions

Goved líti

Govern/agències altresSignants PNRI consens

PNRIMarc

general pel

InformeOrientacióRecerca i

Execució del projecte

Disseny

projecte

PRI2009-2013

Focus i priorització

R&I

Accions ernacord polític suficient

AcordsAlineament,

Altrgeneral pel

projecteInnovacióprojecteprojecte R&I Alineament,

partenariats

res

10Abast de la proposta que es presenta

PNRI

ELS TRETS CLAUS DEL PROJECTE D’ORIENTACIÓ DE LA ÓRECERCA I LA INNOVACIÓ HAN DE SER

Solidesa en el procediment emprat - legitimitatSolidesa en el procediment emprat legitimitat

Alt grau de consens – participació / diàlegg p p g

Enfocament als reptes de futur – visió prospectiva

Presa de decisions a curt termini - utilitat

1111


20202020ORIENTACIÓ DE LA RECERCA I LA

ÓINNOVACIÓ

PRESA DE DECISIÓ DE L’ENFOCAMENT METODOLÒGICDE L’ENFOCAMENT METODOLÒGIC

12

Procés de presa de decisions

Anàlisi i expertesa

Experiències prèvies a Catalunya

Experts internacionals (10 experts, jornada 20 d’octubre 08)

Diverses possibilitats

C ióComparació (Benchmarking)

Estats: Austràlia, Dinamarca, Alemanya, FinlàndiaRegions: Flandes, Llombardia, País Basc

Experts internacional (4 experts, jornades 27-28 novembre 08)

13

Experts internacional (4 experts, jornades 27 28 novembre 08)

Decisió proposta Grup assessors internacionals durant el desenvolupament del projecte

13

Procés de presa de decisions Reunió d’experts europeus (Barcelona, 20 d’octubre de 2008)

Nº Name Pos ition Ins titutionNº Name Pos ition Ins titution

1 P ierre‐Alan S chieb Advisory Unit to the S ecretary‐General OE C D

2 C laudio Roveda Vice P res ident for R esearch Fondazione R osselli2 C laudio Roveda Vice P res ident for R esearch Fondazione R osselli

3 Michael K eenan S enior R esearch F ellow Manchester Ins titute of Innovation R esearch

4 Alas dair R eid Director Technopolis C onsulting Group Belgium

5 Daniel Malkin International C onsultantLast official pos ition: Deputy Manager for E ducation. S cience and Technology at (IDB ).

6 Michaël Van C uts em Director of research at the Destree Institutehead of the Fores ight Unit

The Destree Ins titute

7 K ieran Moylan, Ass is tant Director BMW R egional Assembly,y , g y,

8 R iel Miller C onsulting Xperidox: futures consulting

9 C ornelia Daheim Director Fores ight C onsulting Z_punkt GmbH The Fores ight C ompany

10 Maribel Narváez R esponsable projectes OP T I

Michal Miedzinski C onsultant (P hD S tudent) Technopolis C onsulting Group Belgium14

Procés de presa de decisions

Opcions diverses després de les primeres anàlisisComençar per uns pocs “àmbits” que serveixin de model tenint en ç p p qcompte la poca experiència de Catalunya en prospectiva estratègica de ciència/tecnologia/innovació – societat/empresa: com escolliríem els àmbits i els altres què?àmbits i els altres què?Definir tecnologies claus pel futur (aproximació de prospectiva tecnològica): aproximació reduccionista ? acabarien sortint les tec o òg ca) ap o ac ó educc o sta acaba e so t t esmateixes llistes que tothom ?Definir sectors claus pel futur (aproximació sectorial): els sectors es difuminen especialment en serveis, a més cal treballar en sub-sub-sub sectors cada vegada més, els grans sectors no diuen gaire cosa, poc utilitzada aquesta aproximació en els darrers anys.utilitzada aquesta aproximació en els darrers anys.Definir un “catàleg” de temes que són reptes/tendències de futur socials, econòmiques, tecnològiques... on la recerca i la innovació són

15

claus per fer-hi front i on hi ha capacitats i oportunitats diferencials per Catalunya: aproximació finalment proposada.

15

Comparació: processos seguits i alguns resultats en síntesialguns resultats en síntesi

16

Benchmarking

Les experiències prèvies de priorització a Catalunya no inclouen els

Processosp p p y

trets necessaris de legitimitat, participació/diàleg i visió prospectiva.Els països/regions que tenen més tradició en aquests tipus de projectes realitzen exercicis generals (en quins àmbits de futur s’ha d’orientarrealitzen exercicis generals (en quins àmbits de futur s’ha d’orientar l’R+D+I) i també exercicis específics (en un àmbit, cap on s’ha d’anar en R+D+I).Els processos són, en general, participatius i estan integrats en un programa pluriennal de prospectiva estratègica d’R+D+I el qual està, al seu torn, incardinat en el sistema de presa de decisions en ciència, , p ,tecnologia i innovació.Els resultats dels processos són útils pels governs (priorització, creació de clústers aliances ) però també per la iniciativa privada i pels altresde clústers, aliances...) però també per la iniciativa privada i pels altres agents del sistema (universitats,...).S’utilitzen abundants recursos humans i materials per al

17

desenvolupament dels processos, els quals són dirigits per les màximes instàncies governamentals i amb el suport d’unitats especialitzades. 17

1. LEARNING AND LEARNING SOCIETY2 SERVICES AND SERVICE INNOVATIONS

FINLAND 2015 - SCIENCE, TECHNOLOGY AND SOCIETY

2. SERVICES AND SERVICE INNOVATIONS3. WELL-BEING AND HEALTH4. ENVIRONMENT AND ENERGY5. INFRASTRUCTURE AND SECURITY6. BIO-EXPERTISE AND BIO-SOCIETY7. INFORMATION AND COMMUNICATIONS8. UNDERSTANDING HUMAN INTERACTIONS9. MATERIALS10. GLOBAL ECONOMY

1818

The BMBF Foresight Process

4. Topic FieldsALEMANYA

DETECCIÓ DE NECESSITATS DE RECERCA DE FUTURpDETECCIÓ DE NECESSITATS DE RECERCA DE FUTUR PROCÉS EN DECURS (inici octubre 2007!)

Industrial ProductionCognition Sciences

Materials

ICT

Industrial Production Processes

Health Research

Services Science

Ageing Research

S t / C l itICT

Nanotechnology

Biotechnology

Water Infrastructures

Environment/ Sustainability

Systems/ Complexity

Simulation and Modelling

Time ResearchBiotechnology

Optical TechnologiesLiving Spaces

ProducingConsumption 2.0

Energy

Time Research

“Noves àrees”Energy

Mobility

Human-Machine Boundary

19

Human Machine Boundary Shifts

19

AUSTRALIAN RESEARCH PRIORITIES AND GOALS

Research Priorities and GoalsCommercial benefit as the principal focus

Other material, human, social or

environmental benefit as the principal focus

AN ENVIRONMENTALLY SUSTAINABLE AUSTRALIA1.Water – a critical resource2.Transforming existing industries3.Overcoming soil loss, salinity and acidity4 R d i d t i i i i t t d ti

√√

√√4.Reducing and capturing emissions in transport and energy generation

5.Sustainable use of Australia’s biodiversity6.Developing deep earth resources7.Responding to climate change and variability √

√

√

√PROMOTING AND MAINTAINING GOOD HEALTH1.A healthy start to life2.Ageing well, ageing productively3.Preventive healthcare4.Strengthening Australia’s social and economic fabric

√√√√4.Strengthening Australia s social and economic fabric √

FRONTIER TECHNOLOGIES FOR BUILDING AND TRANSFORMING AUSTRALIAN INDUSTRIES1.Breakthrough science2.Frontier technologies3 Advanced materials

√√√3.Advanced materials

4.Smart information use5.Promoting an innovation culture and economy

√√√

SAFEGUARDING AUSTRALIA1.Critical infrastructure √

20

2.Understanding our region and the world3.Protecting Australia from invasive diseases and pests4.Protecting Australia from terrorism and crime5.Transformational defence technologies

√√√√

BASQUE COUNTRY STI FOCUS STRATEGY

El govern ha desenvolupat clústers declústers de coneixement i innovació en alguns dels àmbits, ha prioritzat inversions selectivament (500selectivament (500 M€ els propers anys a nanoBASK) i està desenvolupant exercicis de prospectiva estratègica en alguns dels temes (turisme)

21

Regional technology Foresight Flanders 2015

Transport – Logistics – Services – Supply Chain ManagementTransport – Logistics – Services – Supply Chain Management

ICT d S i f H lth CPriorització de clústers tecnològics associats aICT and Services for Health Care tecnològics associats a

reptes i oportunitats socioeconòmiques

Health care – Food – Prevention and treatment

New materials – (Nanotechnology) – Manufacturing Industry

ICT for Socio‐economic innovation

Energy and Environment for Services and Manufacturing IndustryEnergy and Environment for Services and Manufacturing Industry

22

DINAMARCA

En cada tema es detecten les potencialitats i els sectors i àmbits de coneixement implicats

El govern danès ha emprat aquest catàleg per prioritzar una part dels recursos disponibles

2323

Bases per a la presa de decisió

Procés amb una àmplia visió de futur de les implicacions

recerca-innovació en la societat-economia: prospectiva.

C èi d’ ti (di i) i i ó lConèixer d’on partim (diagnosi) i quines són les

possibilitats diferencials de Catalunya en R+D+I (prognosi).

Utilització d’instruments qualitatius i quantitatius.

Grau de consens elevat: participació.

Recursos limitats i temps curt: no es pot aprofundir en totRecursos limitats i temps curt: no es pot aprofundir en tot

Procés que es pugui repetir periòdicament (cada 4-5 anys)

24


20202020

OBJECTIUS I RESULTAT ESPERAT DEL

PROJECTE

25

Raó de ser i propòsit

RAÓ DE SER

Orientar la recerca i la innovació amb la finalitat deproporcionar alts nivells de prosperitat i benestar en elmarc d’una Catalunya socialment avançada que visquidins d’uns límits mediambientals sostenibles.

PROPÒSITProporcionar al Govern i als agents del sistema derecerca i innovació català informació i coneixementrellevant, consistent i útil per a la presa de decisionssobre la focalització i priorització de la recerca i innovacióen l’horitzó del 2020.

26

ObjectiusObj ti d lt tObjectius de resultat

Identificar els àmbits on s’ha d’orientar la recerca i innovació a Catalunya en els propers anys per respondre als reptes i oportunitats socioeconòmiques.

Determinar les implicacions, barreres, potencialitats i motors en el sistema de recerca i innovació per almotors en el sistema de recerca i innovació per al desenvolupament dels àmbits identificats.

Objectiu de procés

Mill l it t l l ti l d d i iMillorar la capacitat col·lectiva per a la presa de decisions estratègiques en recerca i innovació a través de procediments rigorosos basats en l’evidència i l’ús delprocediments rigorosos basats en l evidència i l ús del pensament sistemàtic amb enfocament al llarg termini.

27

Resultat esperat: l’informe a lliurarResultat esperat: l informe a lliurar

28

CATALUNYA 2020 – FOCUS EN RECERCA I INNOVACIÓ

À ÀUN “CATÀLEG” D’ÀMBITS IDENTIFICATS PER A CATALUNYA ON ORIENTAR LA RECERCA I LA

1. Aigua, un recurs crític (a tall d’erxemple)

2 ORIENTAR LA RECERCA I LA INNOVACIÓ EN EL FUTUR, PERÒ...

2. ……3. ……4. ……55. ……6. ……7. ……8. ……

FOCALITZACIÓ Com arribar-hi amb legitimitat i dibilit t ?8. ……

9. ……10.……11.……

credibilitat ? I com identificar per a cada àmbit ...

12.…… (següent pàgina)I com passar de la focalització a la priorització? – una decisió estratègica a alt nivell polític

29PRIORITZACIÓ

CATALUNYA 2020 – FOCUS EN RECERCA I INNOVACIÓÀmbit on és possible/necessari, amb visió de futur, un posicionament diferencial en recerca i innovació a Catalunya

Des c ripc ió del repte/oportunitat

1. Aigua un recurs c rític

Àmbit on és possible/necessari, amb visió de futur, un posicionament diferencial en recerca i innovació a Catalunya

(a tall d’exemple)

Una visió sintètica global-local de la temàtica: el plantejament del repte/oportunitat

Neces s itats de rec erc a i Innovac ió as s s oc iades al repte/oportunitat

Una visió prospectiva de les necessitats de recerca i innovació per afrontar aquest repte/oportunitat.

Prerequis its i potenc ialitats diferenc ials de C atalunya

Una diagnosi/prognosi en aquest àmbit de les capacitats diferencials de Catalunya en recerca i innovació i les barreres requisits i motors tractors tenint en compte l’alineament amb la UE i l’Estat en el seu cas

Àmbits empresarials i públics involucrats Àrees de coneixement i innovació implicades

barreres, requisits i motors tractors tenint en compte l alineament amb la UE i l Estat, en el seu cas.

Àrees d’activitat econòmica i/o pública (o tercer sector en el seu cas) Àrees de coneixement científic i/o tecnològic i/o àmbits d’innovació (ex

Pers pec tives i pos s ibles implic ac ions

Àrees d activitat econòmica i/o pública (o tercer sector en el seu cas) que tenen o han de tenir impacte en l’àmbit escollit, amb especial atenció als sectors econòmics madurs que poden cercar nínxols de valor orientant la seva activitat aquests àmbits escollits.

Àrees de coneixement científic i/o tecnològic i/o àmbits d innovació (ex. nous models de gestió i organització dels usos de l’aigua) que tenen o han de tenir impacte en l’àmbit escollit. Especial atenció a “noves àrees” de coneixement emergents (veure cas Alemany).

30

Perspectives generals de l’orientació de futur en aquest àmbit el les que caldrà aprofundir de la mateixa manera que en els possibles implicacions a tenir en compte i que caldrà reforçar: sistema de recerca i innovació (ex. necessitat d’organització de clúster de coneixement i innovació, aliances internacionals estratègiques), elements facilitadors (ex. compra pública innovadora en sistemes de depuració i tractament d’aigües), condicions d’entorn (ex. reforçament legislació aigua ) o formació (ex. nous màsters interdisciplinars en gestió i tecnologies de l’aigua).


Detecció d’interseccions científiques i sectorials amb els àmbits identificats

Àmbits empresarials i públicsÀrees de ciència i innovació Àmbits empresarials i públics involucrats

Àrees de ciència i innovació implicades

1. Aigua, un recurs crític(a tall d’erxemple)(a tall d erxemple)

2. ……3. ……4. ……5. ……5. ……6. ……7. ……8. ……9. ……9. ……10. ……11. ……12. ……

31


.)

Detecció de creuaments de valor afegit cr

ític

mpl

e)

men

tal (

p.ex

.

ginnovadors entre els àmbits identificats

a, u

n re

curs

(a

tall

d’er

xem

esta

r i s

alut

m

1.A

igua

2.…

…3.

……

4.…

…5.

……

6.…

…7.

Ben

e8.

……

9.…

…10

....

...11

....

...12

....

...

1. Aigua, un recurs crític (a tall d’erxemple)

2. ……3. ……4. ……5. ……6. ……7. ……8

Videojocs8. ……9. ……10. Productes creatius (p.ex.)11. ……12. ……

32


20202020

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

33


FASE 1: Mapa de necessitats de recerca i innovació

FASE 2: Identificació d’àmbits rellevants

FASE 3:

Focalització i consens

Prosperitat BenestarSaviesa

innovació rellevants

Necessitats de recercai innovació

FOCUS

SostenibilitatSaviesa

20 Àmbits (aprox) de

focalització estratègica de

Reptes-tendències 2020

“entendre el futur”

estratègica de la recerca i la innovació de

Catalunya 2020

SocietatEconomiaMediambient i recursosGeopolíticaConeixement Àmbits rellevants de

2020

FOCUS

Capacitat

Coneixement Àmbits rellevants de recerca i innovació

Necessitat Oportunitat

Fases del projecte

FASE 1: Mapa de necessitats de recerca i innovació

OBJECTIU: Aconseguir una àmplia relació de temàtiques que suposen en l’horitzó del 2020 reptes/oportunitats socialssuposen, en l horitzó del 2020, reptes/oportunitats socials, econòmiques i mediambientals per Catalunya i en les quals la recerca i la innovació tenen un paper clau per donar-hi resposta o aprofitar l’oportunitat.

INSTRUMENTS:Estudis de referència de prospectiva

C lt d’ li ió d t d f te-Consulta d’ampliació de reptes de futurPanel del projecte

35

Fases del projecte

FASE 2: Identificació d’àmbits rellevants

OBJECTIU: Identificar aquells àmbits on l’esforç en recerca i innovació produirà impacte significatiu sobre la capacitat de generar prosperitat i benestar per Catalunya en l’horitzó del 2020 a partir de:prosperitat i benestar per Catalunya en l horitzó del 2020 a partir de:

Potencialitat (del sistema de recerca i innovació i dels àmbits públic i privat)

Necessitat (responsabilitats que Catalunya té, com donar bons serveis de salut)

Factors tractors (motors de canvi i transformació locals-globals)

INSTRUMENTS:Diagnosi recerca i innovacióPanel projectePanel projectePanel societat-empresa/sector públic

36

Fases del projecteFASE 3 F lit ió iFASE 3: Focalització i consens

OBJECTIU: Focalitzar: Reduir el nombre d’àmbits rellevants en un marc de consens basats en els criteris de rellevància, oportunitat i capacitatpEscollir uns pocs àmbits estratègics on els que concentrar especialment els esforços en recerca i innovació aconseguint el consens polític suficient per garantir l’estabilitat co se s po t c su c e t pe ga a t estab tat

INSTRUMENTS: P l P j tPanel ProjecteProcés de diàleg entre els agents signants del PNRIConsultes (ex. Consell Català de Recerca i Innovació pendent constitució)( )

En paral·lel, aquests àmbits de focalització i priorització i les implicacions en les polítiques, objectius i recursos que impliquen

37

implicacions en les polítiques, objectius i recursos que impliquen s’incorporan al Pla de Recerca i Innovació 2009-2013 del GovernCaldrà cercar les sinergies amb les polítiques de l’Estat i la UE

Diagrama de flux del projecte

38

Instruments del projecteANÀLISI TENDÈNCIES-REPTES

OCDE Horizon Scan: realitzat a finals del 2007, està basat en múltiples documents de referència (think tanks internacionals, visions tecnològiques, informes, estratègies i plans d’acció nacionals) Elaborat a instàncies del Govern danès com a input del procés de priorització de la

ANÀLISI TENDÈNCIES-REPTES

nacionals). Elaborat a instàncies del Govern danès com a input del procés de priorització de la recerca realitzat el 2007-2008.Sigma Scan – UK: L’ Horizon Scanning Centre ha recopilat “evidències del futur” a partir de més 2000 fonts documentals i entrevistes a més de 300 experts de referència, i ha condensat aquest material en 250 articles curts dissenyats per a qüestionar suposicions i idees “trencadores” (sparkmaterial en 250 articles curts dissenyats per a qüestionar suposicions i idees trencadores (spark ideas). Informes anuals OME (Observatori Mercats Exteriors): Informes 2006 a 2008 de prospectiva de tendències realitzats a partir de fonts i dades diverses amb el contrast d’experts internacionalsinternacionals.Anàlisis de l’Acord Estratègic per a la competitivitat.Informes recents de prospectiva sectorial, científica i tecnològica

DIAGNOSI SITUACIÓAnàlisi AGAUR potencialitat científica i relació amb sectors.Anàlisi Dept. Economia sobre sectors estratègics de futur.Anàlisis OPI sobre situació industrial.Anàlisis ACCIÓ sobre empreses i sectors innovadors.Anàlisi de plans i compromisos en desenvolupament sobre recerca i innovació a Catalunya, Estat i Unió Europea.Altres anàlisis recents disponibles.

39

Instruments del projecteCONSULTA ( i j b)

OBJECTIU:D t t t i it t STEPV (S i l T lò i

CONSULTA (mitjançant web)

Detectar reptes i necessitats STEPV (Socials, Tecnològiques, Econòmiques, Polítiques, Valors) amb visió de futur que no estiguin detectats (o feblement) per les anàlisis de referència. T i b d’à li l i i i l’i i i d l j éTenir una base d’àmplia legitimitat a l’inici del projecte a través d’un escaneig exhaustiu de necessitats i reptes que, sense voler ser representatiu mostralment, sigui un reflex social.

UNIVERS: Ampli ventall

Sistema de recerca, intermediaris d’innovació i sistema educatiu - Universitats - Centres de recerca inclòs CSIC, adherits al PNRI - Centres tecnològics, Parcs científics i/o tecnològics UNIVERS: Ampli ventall

de públic objectiu (investigadors, professionals,

Centres tecnològics, Parcs científics i/o tecnològics - Institut d’Estudis Catalans

Sistema productiu i públic - Empreses - Sector públic de serveis col·lectius - Tercer sector Agents econòmics i socials

Agents econòmics i socials professionals, empresaris, gestors públics)

- Associacions empresarials - Sindicats més representatius i sectorials

Agents socioeconòmics - Cambres de comerç (totes les empreses hi estan afiliades !!!) - Col·legis professionals

Administració pública

Agents econòmics i socials l

40

Administració pública - Generalitat: departaments - Administracions locals

Sistema polític: Partits polítics de l’àmbit parlamentari català signants del PNRI Altres: Associacions de consumidors, ...

Instruments del projecte

Format per uns 15 membres d’ampli espectre acadèmic i

PANEL PROJECTE

empresarial que reuneixin, en conjunt, un ampli coneixement dels reptes socioeconòmics i de la recerca i la innovació a Catalunya; no seleccionats com a representants de sectors específics, àrees i tífi i tit icientífiques o institucions.

PANEL SOCIETAT-EMPRESA

50-60 representants de la societat-empresa-sector públic / institucional amb visió de les necessitats-demanda de recerca i i ió El i t d l PNRI did tinnovació. Els signants del PNRI proposen candidats.

ASSESSORS INTERNACIONALSASSESSORS INTERNACIONALS

4 experts (CV en Annex 2) en prospectiva i/o polítiques de recerca i innovació que assessoren a l’equip de projecte sobre qüestionsinnovació que assessoren a l’equip de projecte sobre qüestions metodològiques.

41


Í Ó

Procés dissenyat a partir d’estàndards internacionals

SÍNTESI SITUACIÓ PROJECTE

Procés dissenyat a partir d estàndards internacionalsProcés consensuat amb tots els agents signants del PNRIDefinició clara del resultat esperat i de la utilitat pel PRIDefinició clara del resultat esperat i de la utilitat pel PRIInstruments del projecte disponibles:

Panel del projecte a e de p ojecteMapa inicial de reptes 2020E-consulta per ampliar el mapa de reptes (inici 3 març)Diferents diagnosis del sistema recerca i innovació

Al bj ti “i t ibl ” ’ t i lit tAlguns objectius “intangibles” que s’estan visualitzantImplicació departaments govern des de l’inici del procésAlgun departament aprofita el procés per fer reflexió estratègica

42

Algun departament aprofita el procés per fer reflexió estratègicaRessò internacional (a través dels experts externs)

42

Alguns aspectes que es poden entreveureEl à bit d f lit ió d l i l i ióEls àmbits de focalització de la recerca i la innovació seran, en general, altament interdisciplinars i intersectorials:

Les polítiques públiques d’R+D+I també ho hauran deLes polítiques públiques d R+D+I també ho hauran de ser: tots els departaments implicats en l’estratègia, objectius i recursos.Molts dels àmbits requeriran d’una interacció públicoprivada significativa.

No tot el necessari en recerca i innovació que resulti delsNo tot el necessari en recerca i innovació que resulti dels àmbits identificats on focalitzar es podrà fer a primer nivell a Catalunya (àmbits públic i privat), però si es coneix allò necessari es poden establir estratègies per captar, compartir, adquirir, adaptar... Les ciències socials i les humanitats tindran unaLes ciències socials i les humanitats tindran una importància molt rellevant en el futur.Algunes ciències i tecnologies ara emergents i algunes ara

43

gu es c è c es tec o og es a a e e ge ts a gu es a ano imaginades tindran una capacitat de canvi socioeconòmic insospitat.

Alguns aspectes que es poden entreveure

La manera de pensar i fer en recerca i innovacióLa manera de pensar i fer en recerca i innovació per respondre a les necessitats de futur haurà de ser diferent, poc lineal, molt interconnectada,de ser diferent, poc lineal, molt interconnectada, molt diversificada en els actors (del científic a l’usuari), molts més creativa, trencadora il usuari), molts més creativa, trencadora i transformadora.

Tot plegat hauria de tenir conseqüències sobre el sistema de recerca i innovació català (i elel sistema de recerca i innovació català (i el d’educació superior!), sobre com s’organitza i actua en la línia del que ja s’apunta en el PNRI

44

actua, en la línia del que ja s’apunta en el PNRI

Annex 1: Organització del ProjecteAnnex 1: Organització del Projecte

45

Organització del projecte

Govern

SIGNANTS PNRI: Acord metodologia i seguiment projectePartits polítics

UniversitatsResultats focalització i priorització:

acord polític suficientGovern

Compromís PNRIimpuls projecte Agents socioeconòmicsAssessors

internacionals

CIRITPromotor i Supervisió

Conseller DIUEConsell de Direcció i Gestió del projecte

EQUIP DE PROJECTEDi ió i tió P PNRI

Consultors t

PANEL PROJECTE

Direcció i gestió: Programa PNRIexterns PANEL SOCIETAT-EMPRESA

Execució Projecte

DEPARTAMENTS GOVERNRepresentants assignats al projecte

Facilitació i implicacióFacilitació i implicacióEquip interdepartamental

46

Organització del projecte

S’adoptarà una política de màxima transparència en la gestió del projecte mitjançant la informació en pàgina web de tots els elements necessaris: documentació utilitzada, membres participants en els panels, documents intermedis...

Les discrepàncies o no consens durant el projecte es tractaran de forma pragmàtica i en tot cas com a element rellevant per la presa de d i i i é ldecisions, si és el cas.

Els procediments i les tècniques emprades en aquest projecte minimitzen l’efecte dels lobbies existents en aquesta tipologia de processos.

Cal remarcar que aquest projecte tracta, en el cas de la recerca, de recerca orientada a reptes/oportunitats de futur i no es parla de la recerca bàsica no orientada, la qual s’entén que està sempre prioritzada quan és d’excel·lència, com s’explicita en el PNRI. 47

Annex 2: Panel projecte CRI 2020

(L’encàrrec és metodològic, no sobre els àmbits on s’ha de focalitzar la recerca i la innovació))

48

Composició del Panel Projecte Nom PerfilNom PerfilNúria Basi Presidenta de Basi, SA

Laura BorràsProfessora agregada als Estudis de Llengües i Cultures (UOC) i professora associada de Teoria de la Literatura (UB). Directora Acadèmica del Màster en Estudis Literaris en l'era digital UOC/Grup 62 i Directora del grup de recerca HERMENEIA.

Fàtima Bosch Doctora en Farmàcia i Catedràtica de bioquímica i biologia molecular a la UAB, dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Genètica (CBATEG)

Xavier Bru de Sala President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.Xavier Bru de Sala President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Adriana Casademont Consellera delegada i vicepresidenta de Casademont, SA.

Marcel Coderch Vicepresident de la CMT (Comissió del Mercat de Telecomunicacions). Fundador i vicepresident de l’empresa tecnològica TechFoundries, SA.

Montserrat Duch Professora titular d’Història Contemporània i vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals (URV)

Antonio Flores CEO fundador de CN-Loop.

Adriana Gil Professora al departament de Psicologia social de la UAB, dirigeix el grup de recerca JovenTIC.

Alicia Granados HTA policy manager a MSD España

Santiago Miralles Director Gerent de CCRTV Interactiva,SADirector d´Aliances Estratègiques B2B de la CCMA

P d N Professor d'Emprenedoria a l’ESE.Profesor Titular de la Cátedra Fundación Bertrán de Iniciativa Pedro Nueno pEmpresarial. President executiu de China Europe International Business School (CEIBS) de Shanghai.

Francesc Solé Catedràtic d’organització d’empreses de la UPC, director del Programa INNOVA de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Subirats Director Institut de Govern i Polítiques Públiques; Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP UAB)

49

Joan Subirats Director Institut de Govern i Polítiques Públiques; Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP – UAB).

Lluís Torner Catedràtic de la UPC i Director de l'Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO)

Pilar de Torres Presidenta d’infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT)

Annex 3: Assessors internacionals

(L’encàrrec és metodològic, no sobre els àmbits on s’ha de focalitzar la recerca i la innovació))

50

Assessors internacionals

Daniel Malkin

Daniel Malkin is an international consultant with a long standing career in the field of science, technologyand innovation policy developed at high managerial level in international organizations and the Frenchadministration.

His last official position was Deputy Manager for Education, Science and Technology at the Inter AmericanDevelopment Bank (IDB), a position he left in October 2007 to engage in consulting activities.

From 1986 to 2005, Daniel Malkin held various management positions in the OECD Directorate for Science,, g p ,Technology and Industry (DSTI) the last one as Head of the Science and Technology Policy Division. Hisactivities focused on the assessment of OECD Member countries’ S&T and innovation policies and publicsupport to R&D; the performance and governance of Science and Innovation systems; the developmentand mobility of human resources in S&T; and, more generally, the contribution of science and technology toy g y gyproductivity and economic growth. This work led to the formulation of recommendations to high-levelofficials in charge of Science and Technology in OECD countries.

Before joining the OECD he headed the Industry and Technology Department of the French Planningj g y gy p gCommission from 1983 to 1985. In 1974 he created the Prospective Unit of the French Ministry of Industryand Research and was the managing editor of the review “Prospectives”.

Daniel Malkin graduated from the “École Polytechnique” in Paris in 1965. He completed his post-graduate

51

g y q p p gstudies as a Fulbright scholar at the University of California (Berkeley) and at the University of Pennsylvania(Wharton School).


Pierre-Alain SchiebPierre-Alain Schieb is Counsellor in the Advisory Unit to the Secretary General of the OECD which managesPierre Alain Schieb is Counsellor in the Advisory Unit to the Secretary General of the OECD, which managesthe International Futures Programme.

He is in charge of the International Futures Network, and is Head of OECD Futures Projects such as theongoing project on The Commercialisation of Space and the Development of Space Infrastructure theongoing project on The Commercialisation of Space and the Development of Space Infrastructure, theproject on Risk Management Policies in Selected OECD Countries and the upcoming Global InfrastructureNeeds. The aim of the Programme is to help decision-makers in government and business identify andevaluate the strategic challenges of a rapidly changing world economy within a long-term perspective.

Before joining the OECD in 1994, Pierre-Alain Schieb was formerly Executive Vice-President of InternationalBusiness of one France's major retailing groups; Dean of a graduate school of business in France; and holdsan Associate-Professorship at the University of Paris Dauphine.

Co-founder of a high-tech start-up company in the early 1980s and involved in venture capital initiatives, hewas also a consultant to numerous French and US companies in the field of alliances, industrial cooperation,licensing, corporate and marketing strategies. He has also published many articles in the field ofinternational management risk management marketing and corporate strategy Pierre-Alain Schieb earnedinternational management, risk management, marketing and corporate strategy. Pierre Alain Schieb earneda Ph.D (Doctorat d'Etat) in management science from the University of Strasbourg (1981), a DBA ineconomics and business administration from the University of Aix-en-Provence (1974), M.Sc in quantitativemarketing from the University of Sherbrooke Canada). He has received numerous distinctions such as: theBest Awarding Economy (Aix-en-Provence 1967) Best Dissertation Award (Quebec Canada 1974)

52

Best Awarding Economy (Aix en Provence, 1967), Best Dissertation Award (Quebec, Canada, 1974),Chevalier in the French Order of Palmes Académiques (1991).


Claudio RovedaCl di R d h ld d i El t i E i i f P lit i di Mil P tl h iClaudio Roveda holds a degree in Electronic Engineering from Politecnico di Milano. Presently he isAssociate Professor of Industrial Economics and Management at Politecnico di Milano. Since 2000 to2006 he has been President of the Centre for the Exploitation of Research (Technology Transfer Office)of Politecnico di Milano.

He is Vice President for Research at Fondazione Rosselli, of which he is also a founding member.

He held top positions in a few national research organizations and knowledge based companiesHe held top positions in a few national research organizations and knowledge based companies.

Since 2001 to 2006 he has been member of the Scientific Secretariat for Planning of research and ofthe Scientific Committee for the Diffusion of Science & Technology, at the Ministry of Education,U i it d R hUniversity, and Research.

His current main research fields are: foresight both in public and business organisations; strategicmanagement of technology and innovation; Science and Technology policy; technology transfer;dynamics of industrial clusters in the framework of globalisation.

53


Riel Miller

Riel Miller is a specialist in long-run strategic thinking and the design of advanced foresight processes.For over twenty-five years he has assisted senior decision makers to assess and direct the potential forsocio-economic transformation in both the private and public sectors.

Riel started his career as a professional economist in the early 1980s at the Organisation for EconomicCo-operation and Development’s Economics and Statistics Directorate From the mid 1980s up untilCo-operation and Development s Economics and Statistics Directorate. From the mid 1980s up until1994 he worked in four different areas of the Ontario Government. During this same period he alsoworked on projects with a number of OECD directorates. At the beginning of 1995 he returned full-time tothe OECD as a Principal Administrator in the International Futures Programme. In 2005 he left the OECDto establish an independent consultancy, xperidox: futures consulting, Paris.

His current and recent client list includes public and private sector organizations in more than twenty-fivecountries: the National Economic and Social Development Office, Ireland; the Autonomous University ofMexico; the Office of Harmonization of the Internal Market, Alicante; the Korean Development Institute,Seoul; Europ Assistance; Cartes Bancaire; Ateliers de la Terre; Gemalto; Philips Design; The RenaultSeoul; Europ Assistance; Cartes Bancaire; Ateliers de la Terre; Gemalto; Philips Design; The RenaultFoundation; various DGs of the EC, Brussels; Scottish Enterprise; COPCA Catalonia; Cisco Systems;Secondary Futures, New Zealand; Office of the National Science Advisor, Canada; Policy ResearchInitiative, Canada; La Poste, France; The Institute for Prospective Technological Studies, Seville, Spain;Ministry of Labour, Finland; Research Council of Norway; etc.y y

He is currently a member of the Board of both the World Futures Studies Federation and the Associationof Professional Futurists; a faculty member at the Masters in Public Affairs, Institut de Sciences Politique(Sciences-Po), Paris, France; Visiting Senior Fellow at the Danish Technological Institute, Denmark; andan Associate at Demos UK Born in Canada in 1957 he holds a Ph D in Economics from the New

54

an Associate at Demos, UK. Born in Canada in 1957, he holds a Ph.D. in Economics from the NewSchool for Social Research in New York, MA from York University, Toronto and a BA from CarletonUniversity, Ottawa.

Documents

INFORME DE DESPLEGAMENTDEL PACTE NACIONALPER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ(PNRI)