Informe

Devolució de resultats del taller participatiu

"Repensant la Festa Major de Calella"

A càrrec de la Fundació Desenvolupament Comunitari:

Juliette Lapaco Sara Alonso Elena Rovira

Juliol 2010

Índex de continguts

1- Introducció....................................................................................... 3

2- Metodología .................................................................................... 6

3- Preparatius del procés.................................................................... 8 4- Resultats taller .............................................................................. 10

4.1- 1a part. Com a calellenc o calellenca, quina Festa Major penseu que a tothom li agradaría gaudir? .......................................................................... 10 4.2- 2a part. La Festa Major que tots i totes volem! ................................... 17

5. Valoració general del taller ......................................................... 20 6. Conclusions .................................................................................... 22 7. Recomanacions .............................................................................. 32

2 2

1- Introducció

A finals del 2008 i durant el primer semestre del 2009, l'Ajuntament de Calella va emprendre dos processos de participació ciutadana: la definició d'un Pla Director de Participació Ciutadana (PDPC) i l'inici d'un Pacte Local del Turisme (PLT) en què es demana per primera vegada a la ciutadania de Calella un posicionament sobre el tema turístic de la ciutat. Ambdós processos foren encapçalats per la Regidoria de Participació i la de Promoció Econòmica respectivament, però, de forma coordinada ja que s'alimentaren mútuament: una gran qüestió per treballar-la de forma participada del Pla Director era el "turisme", i aquest era un exemple de com la ciutadania el situava dins de l'entramat de canals i circuits de participació per poder-lo tractar conjuntament amb l'Ajuntament.

D'aquests processos sorgiren diferents temes a abordar. Un d'ells, com a principi en el Pacte Local de Turisme, i com aspecte a treballar de forma participada en el Pla Director, es recollí la idea que Calella havia de fer ressorgir la identitat de la seva ciutat, ja que semblava que aquesta havia perdut pistonada davant de la massificació del turisme. El tractament de la "identitat" en un territori i el seu "sentiment de pertinença" té múltiples cares (l'educativa, la cultural, la històrica, la urbanística, l'associativa...) i és, sens dubte, el punt principal per tractar un altre tema, més específic i concret, que també aparegué en el llistat de propostes del PDPC per a ser processos participats en el muncipi: cal repensar el format de la Festa Major de Calella per fer-la més atractiva, més nostrada i més participativa.

En aquest sentit, es va realitzar una primera acció un cop acabada la festa major 2009.La regidoria de Cultura, i

3 3

concretament la Comissió de Festes, van elaborar un qüestionari per recollir valoracions respecte el model de Festa Major que hi havia i en demanar en què s'havia de posar l'accent per millorar-la. Es recolliren mes d'un centenar de qüestionaris. Resum dels resultats:

• Opinions: la separació de la Festa Major i de la Fira de Calella ha fet afeblir la Festa Major (desllïida, poc innovadora, avorrida, no s'ha percebut la festa, activitats repetides, pobre...). El debat entre unir o no els dos esdeveniments no esta resolt.

• Suggeriments:

- potenciar el dia 23 de setembre (dia de la Festa Major)

- potenciar la difusió

- potenciar la participació de les associacions

- allargar actes mes enllà del cap de setmana

- renovació o canvi de lloc d'algunes activitats

• Dels espais el més ben valorat és l'envelat i el pitjor l’Ap Renfe.

• Els horaris d'actes es consideren adequats, pero ha mancat difusió i comunicació del programa d'activitats. La distribució d'activitats peí poble no es considera adequada. Es suggereix obrir activitats al ParcDalmau o engalanar determinats carrers, utilitzar l'espai de la Riera Capaspre...

• D'activitats destacades és la Trobada de Gegants i les Barraques en segon lloc. Dels resultats no destaquen el pregó, pregó infantil i les activitats infantils. S'ha trobat a faltar activitats de caire musical.

• Els aspectes valorats més negativament han estat les atraccions i la comunicació i difusió d'activitats de la festa.

• S'han trobat a faltar activitats adreçades a diferents públics en general,

4 4

però sobretot les dirigides a públic infantil i juvenil.

• Suggeriment per a dates del 22 al 26 a setembre (49.06%) o pel 17 al 23 de setembre (50%)

5 5

2- Metodología

Des de la Regidoria de Cultura es va creure pertinent continuar el treball iniciat i buscar de forma participada i creant xarxa amb diferents agents socials implicats (especialment, des del teixit associatiu), la fórmula per fer un pas més en la construcció d'un "model" de festa que pugui ser potenciada i viscuda amb més entusiasme per la població calellenca.

El Consell de Cultura té una Comissió de Festes, formada per 6 representants d'associacions de Calella i la Regidora de Cultura, en què executa -entre altres funcions- l'organització de la Festa Major de Calella. Aquest nucli, com a principal receptor dels resultats (el que necessita son criteris en qué basar-se per a la renovació del model de Festa) ha assumit el paper de "Comissió de Seguiment" d'aquest procés curt i puntual.

Calia obrir un debat, mes enllà dels membres de la Comissió de festes, on es poguessin manifestar i consensuar aquells aspectes a renovar, potenciar, canviar i innovar dins de la Festa Major. En aquest sentit, i donades les limitacions temporals i pressupostàries, s'optà per realitzar una acció concreta (sessió participativa puntual) a on es va convidar a tot el teixit associatiu de la ciutat, aixió com a regidors/es de l’ajuntament

La sessió fou amb la finalitat d'obrir-se a noves idees i consensuar criteris que ajudessin a la Comissió de Festes en l'organització de la Festa Major d'aquest setembre del 2010.

6 6

3- Preparatius del procés

El plantejament de l'abordatge del tema no era senzill. El motor de canvi del model de la Festa Major es troba, sens dubte, en el plantejament d'activitats assertives que facilitin la participació, captin l’interes i, sobretot, que la població calellenca les gaudeixi plenament. A banda de trobar aquest punt d'equilibri en cadascuna de les activitats (tant de les que ja es realitzen com les que s'han d'innovar), calía també tenir present un mapa de limitacions que es mostra resumit en el següent quadre. De cada ítem, però, també es destacava aquell element que s'ha de tractar perquèla "limitació" es converteixi en "oportunitat" i que superi entrebancs per tal de facilitar l'aportació de noves idees:

limitació oportunitat

Enguany, es torna a separar la Festa Major i la Fira de Calella. Només coincideixen en el dia 23. Aquest fet, afebleix la Festa Major.

Quines activitats poden mostrar-se a la Festa Major per ser mes lluïda? Busquem un eix transversal que coordini les activitats o grups d'activitats? Busquem elements identitaris de Calella?

El Passeig de Mar queda inhàbil a causa del muntatge dels stands de la Fira.

Hi ha altres espais a Calella on poder fer activitats?

Limitacions de pressupost. Any de retallades.

Creativitat al poder. La participació de les associacions poden aportar idees creatives i menys costoses?

Ball de dates. Enguany és del 17 al 23 de setembre.

Quin dia potenciem? On posem les principals activitats?

8

De cada activitat, també, calia tenir present:

• Significatives

• Inamovibles /movibles/reformulables

• Reubicables (es poden fer en un altre lloc?)

• Cobreixen tots els perfils d'edat?

• Crear noves activitats

• Especial èmfasi en trobar un TRET DIFERENCIAL de la Festa Major de Calella: un fil conductor, un acte emblemàtic, significatiu, recuperant història que generi sinèrgia positiva....

En resum, el planteig del taller participatiu queda, dones, dividit en dues parts:

1ªpart: per a concretar els criteris marc i superar la barrera de les limitacions

• Foment de la identitat calellenca (treball del tret diferencial de la festa)

• Públic. Oferta d'activitats intergeneracionals, interculturals i amb igualtat de gènere

• Foment d'espais infravaloráis

• Dates i dies a potenciar

2ªpart: Reformular i/o evocar noves activitats

• Les velles que s'han de mantenir per afluencia o significativitat (mantenint el mateix lloc o reubicant-les).

• Les noves a fer i crear.

9

4- Resultats taller

4.1- 1a part. Com a calellenc o calellenca, quina Festa Major penseu que a tothom li agradaria gaudir?

Preguntes generadores de debat per temes1: -

> Tipus de públic i sectors de població

Respecte al programa d'activitats de la Festa, penseu que es beneficia tothom? Algú quedaria a fora?

1r grup

a- Aquí es va destacar el grup de la Canalla. Per assolir aquest objectiu es va proposar desenvolupar un treball amb les escoles, (comunitat escolar- AMPAS i altres entitats del teixit associatiu) per tal de pensar activitats. b- Persones d'origen estranger - La idea va sortir de la representant de l'AMPA. Es va

consensuar la idea d'organitzar un tastet de menjar, però caldrà treballar prèviament amb

les associacions de persones d'origen estranger per tal d'involucrar-se. c- Gent Gran. Potenciar activitats per a aquests sector de població.

2n grup

Es relaciona la manca de participació d'alguns sectors de població de Calella amb les activitats que s'ofereixen per a aquest públic al programa de Festa Major. - Públic infantil: potenciar activitats per a la canalla (l 'any passat no hi va haver parc d'atraccions per a la canalla). - Públic juvenil: baixa participació del jovent a les activitats de la Festa Major. Els i les participants es pregunten el per què no hi són al taller per proposar ells mateixos activitats.

1 Es recull textualment les aportacions dels participants escrites sobre paperògraf.

10

D'altra banda, es detecta una participació de les activitats segmentada per franges d'edat (dones, joves gent gran, etc). És en aquest sentit, que es proposa crear una activitat atractiva per a tots els públics (diversitat de franges d'edat, gènere, intergeneracional, etc).

3r grup

Destaquen dos sectors de població per als quals cal reforçar les activitats: - Població entre els 50 i 65 anys - Públic infantil Destacaren dos aspectes a considerar:

• Potser d'activitats n'hi havia per a tothom, pero la informació no va arribar a tothom. Cal potenciar aspectes de comunicació del programa festiu. La dilatació en dies de la Festa Major i la manca de concentració d'actes, fa que la gent seleccioni a quina activitat assistir. Algunes activitats son més baixes en participació.

è Espais actuals en què es duen a terme les activitats

El Passeig de Mar queda inhabilitat per la Festa Major a causa del muntatge dels stands per a la Fira de Calella (que comença la mateixa tarda del 23 de setembre). Creieu que es podrien potenciar altres espais i/o equipaments de Calella? Cal la reubicació d'algunes activitats en altres espais?

1r grup

a- Lluïs Gallart Un espai per propiciar activitats esportives per a joves. b- Riera de Capaspre: Es va destacar com espai per:

• posar les atraccions grans destinades pels mes petits.

• desenvolupar activitats esportives per a joves - torneigs. c- Placa de l'Església i de l'Ajuntament. Un espai pensat per desenvolupar activitats culturáis: com coral, sardanes ... d- Plaça de Catalunya. Com que al grup hi havia una representant del col·lectiu equatorià va sortir la proposta d'organitzar un espai per conèixer i ballar músiques del

11

"món"- la Salsa i el Country (en horaris diferents).

2n grup

Un criteri consensuat pel grup va ser el repartir les activitats pel poble, ja que es detectava una major concentració d'activitats en el centre (delimitat pel bar Rodó, estació del tren i plaçaa Maresme). Els espais que es proposen potenciar son: Plaça Catalunya

• Placa Gallart

Pati de l'Ós situat al Pare Dalmau: realitzar activitats per a a la canalla.

• Riera Capaspre: aprofitar el passeig arrel de la cobertura de la riera.

3r grup

a- Potenciar l'espai de l'Orfeó. b- Reubicar el pregó infantil. A l'envelat només hi van assistir els pares i mares. Es proposa a la Plaça de l'Ajuntament. c- Potenciar la Riera Capaspre i utilitzar-la per la concentració d'activitats per no

dispersar. Altrament, dues consideracions apunten de nou aquest grup:

• La barrera urbana de la N-II fa que sigui inaccessible arribar a l'espai per sobre de la carretera, com la la Fàbrica Llobet o el Parc Dalmau.

• Debat al voltant de l'horari de tancament d'activitats de nit, especialment pel què fa a les Barraques. Etern problema de les queixes veïnals. Es proposa que un dels dies de barraques, el que tingui el "plat fort", es tanqui a les 5h de la matinada (el dia següent d'aquesta nit, hauria de ser festiu). La resta de dies, respectar les 3h com es fa sempre.

-> Dates per a la Festa Major:

La Festa Major d'enguany és del divendres 17 al dijous 23 de setembre, aquest últim, s'enllaça amb l'obertura de la Fira de Calella. Quin dia creieu que s'hauria de potenciar de la Festa Major? Per què?

12

1r grup

Unanimitat: el dia 23, perqué és el dia de Festa Major. I també el dia 17.

Es va consensuar que les activitats relacionades amb la tradició local es farien el dia 23, entre aquestes es va mencionar el ball de sardanes i la coral.

• El dia 17- es deixaria pel ball de la Salsa i el Country

2n grup

Debat al voltant de Festa Major i Fira d'Entitats (Fira d'Alt Maresme) i diferenciació prèvia d'una i altra. Sorgeix tot un debat al voltant del públic beneficiari de la Festa Major, es conclou que les activitats haurien d'anar dirigides als calellencs i calellenques i no als turistes.

A tall de propostes:

Es proposa concentrar els dies de la Festa Major en dies de cap de setmana, on la durada total sigui de 4-5 dies màxim (Festa Major actual massa llarga).

• Ajuntar la Fira de Calella amb la Festa Major i participar i gaudir de les activitats que proposa la Fira.

Potenciar el 23 de setembre com a dia significatiu de Festa Major.

3r grup

Es consensuaren 3 moments:

• Dissabte 18, vespre-nit: Pregó

Durant tot el dia 23, ja que és el dia de la festa major. Per al vespre-nit, hi ha un concert programat (aquest s'ha de contractar un any abans). Aquesta nit no hi

ha d'haver barraques. Dimecres 22 nit. Ball-orquestra

13

-> Trets identitaris de Calella per mostrar-los en la Festa Major

Una de les valoracions abstretes dels processos participatius anteriors a Calella (Pía Director de Participació i Pacte Local de Calella) fou que caldria recuperar, potenciar i mostrar més fermament la identitat calellenca. La Festa Major és l'escenari per excel.lència per mostrar els símbols, la història i els trets identintitaris locáis.

Quins serien, llavors, els trets identitaris de Calella que s'haurien de potenciar? Es podrien aprofitar com a valor afegit per a la Festa Major? Podrien vertebrar diferents activitats?

1r grup

No es va disposar de temps suficient per desenvolupar el debat sobre aquesta pregunta, sobretot perquè no es va entendre suficientment i va ser necessari explicitar-la millor. Tot i així, cal destacar que el turisme va ser mencionat per tots de forma bastant espontània, a més de concordar unànimement sobre la intrínseca relació que hi ha entre Calella -Turisme. El tret significatiu dins la festa Major: la Trobada de gegants.

2n grup

Un cop el grup va estar d'acord en la necessitat i importància de trobar un tret identitari per a la Festa Major de Calella (Festa de la Minerva en honor al canvi d'estació)2, es pensa en les primeres Festes Majors de Calella. Un dels participants proposa recuperar la història de Minerva. Cal dir que el debat va servir perquè molts dels participants s'adonessin que no coneixien la història. Es proposa dur a terme tota una tasca de sensibilització a les escoles sobre la història de Minerva i anar generant sentiment de pertinença.

3r grup

• Tret cultural. Mostrar la història de la ciutat. Arribada d'Alfons XIII. Fundació de la ciutat.

2 Una aportado explica que la festa de la Minerva se celebrava peí canvi d'estació d'estiu a tardor.

14

Donar a conèixer fets històrics de la ciutat, mitjançant activitats, especialment

dirigides al públic infantil i juvenil.

Ex. pujada a cavall vestit de rei com Alfons XIII, confecció d'una auca amb jocs de

paraules...).

Es comenta que potser seria un eix que se solapararia amb la festa renaixentista.

• "La llopa", com a símbol de la ciutat.

Aquest personatge de bestari , es considera que podria ser eix motor de diferents

activitats al voltant de les tradicions: taller de titelles de dit, correfoc... Les activitats es

podrien concentrar a la Riera.

• Altres activitats

Muntar un arbre dels desitjos.

Altres debats sorgits als tres grups en aquesta primera part:

- Es comentà que la "manca de diners no ha de ser un entrebanc per muntar

activitats, al contrari, s'ha de ser creatius i es poden fer moltes coses amb

pocs recursos econòmics".

- Davant de la pregunta sobre la participació de la gent, caldria preguntar-se

"per què la gent se'n va en determinades activitats?". En aquest sentit,

sorgeix la idea de buscar orquestres econòmiques, però que generen molta

afluència i aglutini diversos gustos. Ex. Grup "D-versiones", que fan versions.

- En el primer grup, es va llençar la idea de tancar el comerç perquè els

comerciants poguéssin gaudir també de la festa sota l'argument que són tant

calellencs com la resta. Tot i que el grup es manifestava favorable a la proposta,

no va ser recollida per a la impossibilitat legal de portar-la a terme.

- En diversos moments es va manifestar certa confusió pel que fa a la separació

entre Festa major de Calella i la Fira de Calella. Per tant, va ser necessari

recordar que enguany, com l'any passat, quedarien separades i emfatitzar

que el Taller se centrava en la Festa Major.

- Tot i així, es recull la necessitat de separar ambdós actes, molt més dilatats en

el temps. Es proposa que la Fira de Calella sigui per a la primavera i tenir,

15

d'aquesta manera, el Passeig de Mar per a disposar per a la Festa Major. Val a dir que un dels grups proposà d'ajuntar ambdós esdeveniments altra vegada per reforçar la festa Major i que no quedés tant deslluïda.

Al llarg de la primera part, va anar sorgint el debat de la "Calella turística". Si bé en el 2n grup van concloure que les activitats de la Festa Major haurien d'anar dirigides als calellencs i calellenques i no als turistes, el 1r grup sorgeix el "turisme" com un possible tema a tractar per fomentar la identitat calellenca.

16

4.2- 2a part. La Festa Major que tots i totes volem!

a) Quines activitats es mantindrien?

Inamovibles i reubicables (dia i/o lloc) / Atractives/ Significatives

- Pregó. Ubicació Placa de l'Ajuntament. (proposta: 10h. de la nit, dia?)

- Pregó infantil (proposta de reubicar-lo al balcó de l'Ajuntament o a la Plaça de l'Església)

- Barraques. (proposta d'escurçar-ho: Durant el cap de setmana -17, 18 i 19 nit-)

- Dia 23: Concert i sardanes (tarda) i ball (nit)

- Dia 22: concert de jazz i blues

- Ball de la Pubilla

- Fira d'atraccions

- Trobada de Gegants

- Focs artificials (proposta de fer-ho la nit del 23)

- L'Ofici

- Ball en l'envelat

- Sardanes

b) Quines activitats noves proposaríeu en la línia de fomentar la identitat calellenca?

Tret identitari/diferencial de Calella

Potenciació de nous espais/equipaments i públics de Calella

Activitats al voltant de "la Llopa"

- història mitjançant dibuixos de còmic

- tallers de fer titelles de dit

17

Pel dia 23, Festa de la Minerva, fomentar activitats al voltant d'aquest eix: Caminada de la Minerva (proposaven un recorregut que no va quedar anotat al full). Al final del recorregut: incloure a la mainada en activitats com la cursa del sac, etc. Sardana de la Minerva ?

Ball de gegants de la Minerva Dansa de la Minerva ?

Obra de teatre de la Minerva ?

Activitats d'arre l tradicional:

- Trabucaires (o un tipus de "despertador" del que ja tenim. Els geganters proposen que fan les matinales)

- Correfoc (també s'opinava que podria enllaçar-se amb activitats al voltant de la Llopa i pel dia 22, nit)

Foment artístic:

- Fomentar la participació de grups de música locals, de joves i grans.

- Contractar grup de música Di-versiones

- Contractar una obra de teatre "de masses" i fer-la a l'envelat (tipus Tricicle)

- Espectacles de carrer (malabars, teatre...)

Foment esportiu:

- Cursa fins a les Torretes + esmorzar de germanor

- Activitats per a joves a través de l'esport

Foment activitats interculturals:

- Mostra de plats casolans, nacionals i internacionals

- Espai de mostra de balls del món (Salsa, merengue, country...etc.). Es proposava, la plaça Catalunya. Treball conjunt entre associació Equatoriana del

18

Maresme i associació de country.

Foment d'activitats infantils-juvenils:

- "Recerca del tresor", com activitat per a la mainada

- Pels joves, de 12 a 17 anys, jocs de nit a Els Pins

- Xaranga infantil, música i cercavila. Activitat de tarda, des de la Plaça Catalunya fins a l'Ajuntament, passant pels carrers principáis.

- Cercavila musical amb la participació de l'Escola de Música.

- Activitats educatives i lúdiques al voltant dels eixos identitaris: Elaboració d'una auca gegant (pintura, lletres, frases, rodolins...) Pujada en ponis Taller de disfresses

Altres:

- Sardinada a la platja

19

5. Valoració general del taller

23 qüestionaris recollits

Si-us-plau, valori els diversos aspectes del taller que s'indiquen a continuació:

Continguts de la valoració Molt bé Bé Regular Malament Molt malament

Què li ha semblat el Taller? 7 13 3

Què li ha semblat el lloc de treball: Ajuntament Vell?

5 13 3 1 1

Què li ha semblat el funcionament de les dinàmiques de grup?

7 9 6 1

Què li ha semblat l'horari de realització del taller?

6 10 5 2

Com valora que es tracti la Festa Major de manera participada?

12 7 3

Com valora la seva participació en les Jornades? Perquè? - no em pensava que tindria tantes idees - no ens faran massa cas - he aportat el què he pogut

4 12 5

Pot indicar en dues línies quins han estat els resultats mes significatius del taller: - Conèixer gent d'altres entitats - La coincidència en la posada en comú - La gran disparitat d'opinions - Coincidència sobre noves activitats - Crec que el taller el que ha fet és embolicar més, ja que sense saber el que ja està contractat per l'Ajuntament les coses se sobreposen. - Posada en comú de pensament d'activitats. Penso que ha estat positiu. - Ens han fet pensar - Les entitats hem parlat de la Festa Major. Hem intentat entre tots millorar-la. - La participació - Aplicar alguna cosa de les que surten en aquests tallers.

20

Pot assenyalar en dues línies les teves critiques al taller: - Cap. M'ha agradat molt - Limitar el nombre d'assistents: una persona per cada entitat - Uns tenien més informació que d'altres - Potser s'hauria de fer en grups més reduïts - No crec que sigui positiu, ja que havent una Comissió de Festes i que l'Ajuntament fixa les dates de la Festa Major a esquena de la Comissió, el taller no crec que serveixi. - Crear una Comissió de festes ben representativa de la ciutat i que l'Ajuntament en faci cas, tant amb les dates com en la programació. - Falta participació de joves, pel què penso que si no hi són no podem saber el seu parer. - No confio en què aporti gaires resultats - Els joves no s'impliquen. No n'hi na cap en aquest taller - Les noies que el condueixen no coneixen es costums o el poble, entitats...

Quines qüestions creuria que s'hauria de tractar en un futur per donar continuïtat a la reformulació de la Festa Major: - Delimitar els dies de Festa Major i concretar-los. No més de 4 dies de festa! - Intentar atraure la joventut i que l'Ajuntament escolti al poble. - Mirar de fer la Fira en altres dates - A partir d'aquestes activitats per a aquest any, mirarem com han funcionat i l'any vinent igual s'ha de fer algun canvi. - Acabar de decidir si se separa de la Fira i repetir un taller com el d'avui. - Continuar buscant la participació de la gent. - Emplaçar les Festes de cara a la primavera. - Canviar les festes de cara la primavera - Remarcar el dia 23 - Passeig de Mar en bon estat - Festa Major i Fira d'Entitats en dates diferents, però que no s'ajuntessin - Canviar les Festes de Primavera

21

6. Conclusions

El dimecres 30 de juny es reuniren una trentena de persones representants d'associacions diverses de Calella, juntament amb regidors de l'Ajuntament de Calella i el mateix alcalde, a fi de repensar el model de Festa Major que hi ha actualment i, mitjançant dinàmiques de treball en comú, obtenir criteris per fer-la mes lluïda, més participativa i més atractiva.

Malgrat els inconvenients d'espai i so que dificultaren la dinàmica del taller i la fluïda participació, un dels elements positius que es destaca és que, efectivament, els i les participants trencaren les limitacions plantejades i obriren pas a pensar idees més creatives i innovadores.

De la primera part del taller, es plantejaren quatre preguntes de debat. Sobre la primera, oferta d'activitats per a la diversitat de públics, ressalta en els tres grups generar activitats infantils i, en menor mesura, per a mitjana edat (50 a 65 anys) i per a gent gran. També sorgí la idea de potenciar activitats interculturals (degustació de plats d'arreu del món, mostra de ball de països diferents... i fomentant la participació de les associacions de persones d'origen estranger). Cal destacar l'observació que va fer el segon grup dient que les activitats actuals de Festa Major són molt segmentades per franges d'edat i que cal generar activitats per a tots els públics.

Respecte a utilitzar nous espais de la ciutat, hi ha la coincidència de potenciar l'espai de la Riera Capaspre ara que està coberta, especialment per ubicar les atraccions que es desitja que s'ampliïn i que n'hi hagi per a totes les edats. També es considera un espai ideal per activitats concretes (com s'especificarà més endavant, la recuperació del Correfoc). També es coincideix en potenciar la plaça de l'Ajuntament i la placa Església per la seva centralitat.

22

Tot i que el tercer grup adverteix que la dispersió d'actes fa minvar l'afluència de públic i especialment si estan ubicats per sobre de la Nacional II, els altres dos grups s'atreveixen a proposar altres espais: coincideixen amb la plaça Catalunya (per activitats de dansa i ball) i amb la plaça Lluís Gallart (per activitats esportives juvenils).

L'Orfeó es considera un espai infrautilitzat per aquestes dates. També hi ha la necessitat de reubicar el pregó infantil (a l'envelat no va funcionar l'any passat i es proposa la plaça de l'Ajuntament).

La tercera pregunta, sobre les dates de la Festa Major i els dies a potenciar, reobreel debat entre separar o no de la Fira de Calella. Tot i que no era

motiu d'arribar a un consens sobre aquest debat, es recull el següent paràgraf que resumeix la situació: "si són dues activitats que es decideix que no es realitzin en el mateix moment, cal diferenciar-les més en el temps, ja que s'allarguen massa els dies de festa i continua prestant-se a la confusió i deslluïment de la Festa Major. Posar la Fira de Calella per primavera, per exemple, facilitaría crear una Festa Major amb més identitat. A més, es disposaria del Passeig de Mar, un espai ideal per muntar activitats de Festa Major". Bàsicament, la separació es dóna per una petició d'algunes associacions calellenques que, el fet de participar en ambdós esdeveniments activament, se sobrecarreguen i no poden gaudir ni d'una ni de l'altra.

Respecte als dies a potenciar, hi ha unanimitat en potenciar el dia 23 de setembre, dia Festa Major de la Minerva. Aquest dia és el que ha de

mostrar les activitats tradicionals i populars o de recuperació de la història de la deessa. La nit anterior, la del dia 22, també es podria posar una activitat atractiva.

23

Així mateix, també hi ha consens en potenciar les activitats del cap de

setmana, 17 nit, 18 tot el dia/vespre/nit i 19 durant el dia/vespre.

Per tant, dilluns 20, dimarts 21 i durant el dia del 22, són els dies de menor significativitat i destinats per a activitats més tranquil·les.

L'última pregunta de la primera part, referent a la potenciació dels trets identitaris per poder vertebrar la Festa Major i dotar-la de més protagonisme, tot i que va costar ja que s'opinava que "Calella no té res que la identifiqui", s'ideen tres temes a poder tractar:

- Recuperar la història de la Minerva (especialment per tractar-la el dia 23). Com s'especificava en el darrer punt, és un dia per mostrar els aspectes tradicionals i populars, però s'afegeixen els suggerits en la segona part del taller. Per aquest dia es proposaren activitats concretes al voltant d'aquesta diada: ballada de la sardana de la Minerva, caminada de la Minerva, obra de teatre de la Minerva, dansa de la Minerva, ball de la geganta Minerva...

- Activitats al voltant de "la Llopa" (generador d'activitats tradicionals per a totes les edats, des de la recuperació del Correfoc a fer tallers de titelles de dit per a petits).

- Activitats al voltant de la història de la ciutat. Com l'arribada d'Alfons XIII, Fundació de la ciutat.

També s'anota:

- Tímidament un grup va suggerir el tema del turisme com a tret identitari. Però no hi hauria consens ja que hagueren opinions que la Festa Major havia de ser per als calellencs i calellenques.

- Els gegants de la ciutat, en Quirze i la Minerva, són dos personatges

24

que generen identitat a la Festa Major i per a la ciutat en general.

En la segona part del taller, es van abocar activitats que es desitjaven mantenir (tant si canviaven de lloc de realització o no) i sobretot fer una pluja d'idees al voltant de la generació d'activitats noves (tenint present el mapa de limitacions). En aquest sentit, es recullen diverses activitats3 al voltant de la deessa de la Minerva, de la figura de la Llopa, activitats esportives, culturals i interculturals, artístiques, d'arrel tradicional...

Possibilitats de vertebrar la Festa Major:

Per tant, davant d'aquestes idees, la informació es pot desenvolupar seguint diverses i possibles formulacions. Val a dir que l'eix central són la identificació dels trets identitaris i, al voltant d'aquests, s'ubiquen les velles i noves activitats i es disposen en un espai determinat per a la seva realització:

- A partir dels eixos identitaris proposats, es distribueixen les activitats pensades al llarg dels dies de festa. Per tant, els eixos identitaris es van creuant en els dies.

- Dedicar uns dies determinats per mostrar els eixos identitaris exclusivament (el 23 el dia de la Minerva, el diumenge el de la Llopa...)

- Hi hauria una tercera formulació que barrejaria les dues primeres opcions: alguns dies assenyalats per un eix identitari (conserva el 23 peí dia de la Minerva), i altres eixos repartits durant els dies de Festa.

Altres aspectes a considerar:

- Obertura i provatura d'altres llocs, pero sense diversificar excessivament

3 Veure pagines 15, 16 i 17.

25

(vigilar les activitats que es facin per sobre la N-II). Prova a la Plaça Catalunya, més activitats a l'Orfeó, obertura de camins per a la caminada i/o cursa....

- Foment d'activitats intergeneracionals

- Foment d'activitats interculturals.

Ara cal fer l'exercici de reubicar-ho en un calendari i un cronograma