INFORME MENSUAL - CaixaBank Research · INFORME MENSUAL Servei d’Estudis SETEMBRE 2005 Perspectives econòmiques La situació econòmica Conjuntura internacional Estats Units Japó

INFORME MENSUAL

Servei d’Estudis

SETEMBRE 2005

Perspectives econòmiques

La situació econòmica

Conjuntura internacionalEstats Units

Japó

Xina

Mèxic

Primeres matèries

Unió EuropeaZona de l’euro

Dèficits públicsAlemanya

França

Itàlia

Regne Unit

Mercats financersMercats monetaris i de capital

Revaluació del iuan

Conjuntura espanyolaActivitat econòmica

TransportsMercat de treball

Enquesta de població activaPreus

Sector exterior

Sector públic

Estalvi i finançament

Estudis especialsPrestacions per atur

N. 283 Índex

1

2

66

10

12

15

17

1919

2223

24

27

27

2929

35

4242

4751

51 58

63

67

69

7272

El preu del petroli assoleix nous màxims històricsAl final d’agost, el preu del cru Brent supera els 66 dòlars

per barril. Pàg. 17

La Reserva Federal apuja els seus tipus d’interèsEn canvi, el Banc d’Anglaterra els retalla i el Banc Central

Europeu es manté inamovible. Pàg. 29

L’economia espanyola creix el 3,4% en el segontrimestreLa fortalesa de la demanda interna explica els brillants resultats

del PIB. Pàg. 42

L’atur se situa en el nivell més baix en 25 anysL’ocupació creix al 5%, tot i que, en gran part, per contractes

temporals i a temps parcial. Pàg. 51

El petroli impedeix la millora de l’IPCLa inflació subjacent (menys energia i aliments frescos)

es conté, però els hidrocarburs tiren cap amunt. Pàg. 58

ESTUDIS ESPECIALS

Prestacions per atur i eficiència del mercat laboralLes prestacions per atur difereixen considerablement d’unpaís a un altre i poden influir notablement a l’hora d’estimularla recerca de feina. Pàg. 72

Previsions% de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat d’indicació expressa

2004 20052003 2004 2005

I II III IV I II III

ECONOMIA INTERNACIONAL Previsions Previsions

Producte interior brut

Estats Units

Japó

Regne Unit

Zona de l’euro

Alemanya

França

Preus de consum

Estats Units

Japó

Regne Unit

Zona de l’euro

Alemanya

França

ECONOMIA ESPANYOLAAgregats macroeconòmics

Consum de les llars

Consum de les AP

Formació bruta de capital fix

Béns d’equipament

Construcció

Demanda nacional (contr. al � PIB)

Exportació de béns i serveis

Importació de béns i serveis

Producte interior brut

Altres variables

Ocupació

Taxa d’atur (% població activa)

Índex de preus de consum

Costos laborals unitaris

Saldo operacions corrents (% PIB)

Cap. o nec. finanç. resta món(% PIB)

Saldo públic (% PIB)

MERCATS FINANCERSTipus d’interès internacionals

Fed Funds

Repo BCE

Bons EUA 10 anys

Bons alemanys 10 anys

Obligacions 10 anys

Tipus de canvi

$/Euro

2,7 4,2 3,6 4,7 4,6 3,8 3,8 3,6 3,6 3,6

1,4 2,6 1,6 4,1 3,1 2,4 0,9 1,0 1,5 2,2

2,5 3,2 2,0 3,4 3,7 3,1 2,7 2,1 1,8 1,9

0,7 1,7 1,3 1,5 2,1 1,8 1,6 1,4 1,2 1,3

–0,2 1,1 0,9 1,2 1,6 1,1 0,5 0,8 0,6 1,0

0,9 2,1 1,5 1,6 2,8 1,8 2,1 1,9 1,3 1,5

2,3 2,7 2,9 1,8 2,9 2,7 3,3 3,0 2,9 3,0

–0,3 0,0 0,0 –0,1 –0,3 –0,1 0,5 –0,2 –0,1 0,1

2,8 2,2 2,2 2,3 2,2 2,1 2,3 2,2 2,2 2,3

2,1 2,1 2,1 1,7 2,3 2,2 2,3 2,0 2,0 2,2

1,0 1,7 1,8 1,0 1,9 1,9 1,9 1,7 1,7 1,9

2,1 2,1 1,7 1,8 2,4 2,3 2,1 1,7 1,7 1,8

2,6 4,4 4,7 3,3 4,7 4,7 4,8 4,8 4,7 4,7

3,9 6,4 5,6 5,4 6,3 7,1 6,7 6,0 5,7 5,4

5,3 4,4 7,5 3,4 3,1 4,9 5,9 7,5 7,7 7,5

1,9 2,1 10,7 –2,5 –1,6 5,1 7,3 10,5 10,6 10,9

6,2 5,5 6,2 6,0 5,4 5,2 5,3 6,1 6,2 6,3

3,8 4,8 5,8 3,8 4,6 5,2 5,5 5,8 5,8 5,8

3,6 2,8 0,3 3,5 2,8 3,2 1,8 –1,7 –0,3 1,2

6,3 8,1 7,1 6,2 8,0 9,2 8,8 6,0 5,8 7,5

2,9 3,1 3,3 3,0 3,1 3,1 3,2 3,3 3,4 3,4

2,5 2,7 3,0 2,6 2,5 2,7 2,9 3,0 3,0 3,1

11,5 11,0 9,4 11,5 11,1 10,7 10,6 10,2 9,3 9,1

3,0 3,0 3,2 2,2 3,2 3,3 3,4 3,3 3,2 3,3

2,7 2,7 2,7 2,7 2,6 2,7 2,8 2,6

–4,3 –5,1 –6,1 –3,4 –5,5 –5,1 –6,5 –6,8

–3,1 –4,1 –5,1 –2,8 –4,2 –3,9 –5,4 –6,3

0,3 –0,1 0,0

1,1 1,3 3,2 1,0 1,0 1,4 1,9 2,4 2,9 3,4

2,3 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0

4,0 4,3 4,3 4,0 4,6 4,3 4,2 4,3 4,2 4,2

4,1 4,1 3,4 4,1 4,2 4,1 3,8 3,6 3,3 3,2

4,1 4,1 3,4 4,1 4,2 4,2 3,8 3,6 3,3 3,2

1,13 1,24 1,25 1,25 1,20 1,22 1,30 1,31 1,26 1,22

Servei d’Estudis de ”la Caixa” - INFORME MENSUAL - setembre 2005

INFORME MENSUALSetembre 2005

CAIXA D’ESTALVIS IPENSIONS DE BARCELONA

Servei d’Estudis

Av. Diagonal, 629, planta 6, torre I08028 BARCELONATel. 93 404 76 82Telefax 93 404 68 92www.estudis.lacaixa.esa/e: [email protected]

Disseny, maquetació i impressió: www.cege.es - Ciutat d’Asunción, 42 - 08030 Barcelona D. L.: B. 610-1980 ISSN: 1134-1955Publicació internet: J.J. Serveis d’Informàtica S.L. - www.comunicacions.com - Travessera de Dalt 30 - 08024 Barcelona

La informació i les opinions contingudes en aquest informe procedeixen de fonts que considerem fiables. Aquest document ténomés propòsits informatius, per la qual cosa ”la Caixa” no es responsabilitza de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i lesestimacions són pròpies del Servei d’Estudis i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

Converteix el teu PDA en unafont d’informació sincronitzant-laamb l’Informe Mensual.

L’Informe Mensual edició PDAés un resum de la situacióeconòmica i de l’evolució delsmercats financers, tanten l’àmbit internacionalcom en l’interior, amb especialatenció al marc europeui a la zona de l’euro.

Està disponible per als PDA amb sistemes Palm, Pocket PC i Windows CE.

Més informació awww.estudis.lacaixa.es

GRUP ”la Caixa”: DADES MÉS RELLEVANTSa 31 de desembre de 2004

ACTIVITAT FINANCERA Milions

Recursos totals de clients 143.912

Crèdits sobre clients 93.242

Resultat atribuït al Grup 1.020

PERSONAL, OFICINES I MITJANS DE PAGAMENT

Empleats 24.827

Oficines 4.841

Terminals d’autoservei 6.988

Targetes 7.805.561

OBRA SOCIAL: PRESSUPOST PER AL 2005

Activitats Milions d’euros %

Socials 114 62

Culturals 29 16

Ciència i medi ambient 23 13

Educatives 17 9

Total activitats 183 100

Inversió i altres despeses 67

TOTAL PRESSUPOST 250

1Servei d’Estudis de ”la Caixa” - INFORME MENSUAL - setembre 2005

L’economia mundial encara la part final del 2005 amb un moderat optimisme.Les últimes dades de creixement dels Estats Units i de la Xina, principals vectors de ladinàmica internacional, apunten al manteniment de les tendències. Millora la situaciódel Japó i es comença a percebre símptomes de recuperació a la zona de l’euro. Lamateixa embranzida de l’economia mundial explica en bona part l’escalada del preudel petroli, que ha continuat enfilant-se a màxims històrics. Ara com ara, sembla queles tensions als mercats de primeres matèries (les d’origen industrial també pateixenimportants pujades) amb prou feines influeixen en l’activitat. Per la seva banda, llevatdel component energètic, les taxes d’inflació dels països desenvolupats es mostrenestables. Així i tot, la pujada del preu del petroli continua constituint una ame-naça per al creixement, com es reflecteix en l’evolució de les borses internacionalsen l’última part del mes d’agost.

Més concretament, els Estats Units apunten a un creixement del 3,6% el 2005,gràcies a un consum privat que, pel que sembla, s’ha desaccelerat lleugerament, situa-ció compensada per una inversió empresarial forta i per un sector immobiliari que esbeneficia dels baixos tipus d’interès. El Japó presenta una evolució més modesta, ambun creixement de l’1,6%, però amb una significativa recuperació del consumintern i un to més positiu de les exportacions. Per la seva banda, la zona de l’euro,després d’haver tocat fons en el segon trimestre, ha començat a mostrar els primerssignes d’estar entrant en una fase de més activitat, d’acord amb els primers indi-cadors relatius al tercer trimestre. De tota manera, el creixement del conjunt de l’anyserà de l’1,3% (1,8% el 2004).

La Reserva Federal continuarà apujant el tipus d’interès de referència en els pro-pers mesos fins a situar-lo en un nivell més neutral, per damunt del 4%. En canvi, elBanc Central Europeu mantindrà el tipus d’interès oficial en el 2% fins benentrat l’any vinent, tot esperant que es consolidi la reactivació econòmica de la zonade l’euro i que desapareguin els riscos inflacionistes del petroli car. Pel que fa al mer-cat de divises, en general s’espera que el dòlar es depreciï a mitjà termini enfront deles monedes asiàtiques, un cop que la cotització del iuan s’ha desvinculat del bitlletverd. Enfront de l’euro, continuarà oscil·lant en un rang proper als nivells actuals,sotmès a forces divergents procedents del seu desequilibri exterior i del diferencial detipus d’interès.

L’economia espanyola continua fent gal·la d’un creixement robust, el 3,4% enel segon trimestre (3,1% en el conjunt del 2004). El comportament favorable del con-sum, l’expansió de la inversió en equipament i el manteniment de la demanda deconstrucció (habitatge i obra pública) garanteixen el manteniment dels resultats delPIB fins al final de l’any. Així mateix, la creació d’ocupació presenta una evolucióvigorosa, amb gairebé 900.000 ocupats més en un any (bona part dels quals, però, entreballs temporals i a temps parcial), i una important reducció de l’atur. El contrapuntnegatiu de la situació econòmica espanyola el protagonitza el constant deteriora-ment de la balança comercial i corrent amb l’exterior. En canvi, la inflació evolu-ciona favorablement, llevat del component d’hidrocarburs. L’energia ha situat la taxainteranual de l’IPC per damunt del 3%, un nivell del qual difícilment baixarà enguanysi no es produeix un canvi substancial en els preus del petroli.

26 d’agost de 2005

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES

Vents favorables per a l’economia internacional

El creixement de l’activitat i del comerç mundial sembla ben consolidaten aquesta part central de l’any. L’economia dels Estats Units manté elpols expansiu, el Japó millora la demanda interna i fins i tot la zona del’euro presenta tímids indicis de recuperació. La Xina ha decidit desvincu-lar el iuan del dòlar, de manera que s’inicia una lleugera apreciació de lamoneda xinesa que hauria de contribuir a pal·liar els desequilibris mun-dials de comerç i estalvi. En aquest context, la demanda de petroli id’altres primeres matèries industrials s’ha mantingut ferma. El cru s’haenfilat fins a nous màxims històrics a l’agost i ha superat la cota dels 66dòlars en el cas de la qualitat Brent (40 dòlars al començament de l’any).No obstant això, els índexs d’inflació, quan es descompta el componentenergètic, es continuen comportant de forma molt moderada.

Els Estats Units continuen exhibint un nivell de creixement notable. Elprimer semestre de l’any ha presentat un increment del producte interiorbrut (PIB) del 3,6% interanual, i, en els mesos d’estiu, la primera economiamundial amb prou feines ha ofert signes de feblesa. El consumidor conti-nua gastant, les vendes d’habitatges es mostren robustes i la inversió mantéun to vigorós. El bon ritme de creació d’ocupació, que ha permès que sesuperin els 2,2 milions de llocs de treball creats en l’últim any, representaun important suport per al manteniment del to actual de l’economia.

En l’apartat de riscos, la pujada del cru ha començat a marcar l’evolu-ció dels preus de consum, però el bon comportament de la resta de com-ponents de l’índex ha permès absorbir en bona part aquest impacte. Lainflació subjacent, és a dir, la que no contempla l’evolució dels compo-nents més volàtils de l’índex, exhibeix estabilitat en nivells relativamentcontinguts, de l’ordre del 2% interanual en els últims mesos.

Tot plegat deixa com a principal font de preocupació els crònics dèfi-cits fiscal i exterior, dos desequilibris que poden pesar a mitjà o a llargtermini, especialment el dèficit exterior, on la tendència no és tranquil·lit-zadora. Concretament, les moderades reduccions recents del desequilibricomercial han quedat anul·lades al juny, de manera que els números ver-mells es tornen a apropar als màxims històrics registrats al començamentde l’any.

Juntament amb els Estats Units, la Xina és el segon pulmó de la recu-peració econòmica mundial. Tot i que s’espera una certa desacceleració amesura que avanci l’any, les dades del primer semestre no apunten enaquest sentit. El PIB va créixer el 9,5% interanual en el segon trimestre, iels indicadors més recents donen suport a la fortalesa de la conjuntura.Més enllà del ritme de creixement, el més positiu és l’absència de ten-sions inflacionistes destacables.

2 Servei d’Estudis de ”la Caixa” - INFORME MENSUAL - setembre 2005

Panorama optimista

de l’economia interna-

cional, una mica

enterbolit pel preu del

petroli.

L’activitat es manté

forta als Estats

Units…

LA SITUACIÓ ECONÒMICA

…sense mostrar ten-

sions inflacionistes,

llevat de l’efecte direc-

te del petroli.

Els importants dèficits

públic i exterior són

encara les principals

amenaces.

La Xina continua crei-

xent dinàmicament,

sense que la inflació

repunti.

En un altre nivell, l’economia japonesa també ofereix senyals espe-rançadors en matèria d’evolució cíclica. Després de la notable recuperaciódel 2004, al final d’aquest any i començament del 2005 semblava que elJapó havia tornat a perdre el ritme. L’exportació patia un alentiment, lareactivació del consum s’esvaïa i la inversió es contreia. No obstant això,les dades de comptabilitat nacional del segon trimestre han allunyatl’amenaça d’una nova etapa d’atonia: la demanda interna ha protagonitzatuna inflexió alcista positiva i sembla que l’exportació comença a recupe-rar terreny. La persistència de la deflació és, en aquest context, la princi-pal rèmora que arrossega l’economia nipona.

En fort contrast, les economies europees amb prou feines es beneficiende les tendències globals. El notable ritme d’intercanvis comercials interna-cionals lògicament afavoreix unes economies tan obertes com les de laUnió Europea, la qual cosa explica un comportament exportador positiu entermes globals. No obstant això, la falta de pols intern contraresta l’aporta-ció de creixement provinent de l’exterior. Conseqüentment, en el segon tri-mestre de l’any, les grans economies europees s’han desaccelerat, de mane-ra que la zona de l’euro en conjunt amb prou feines ha crescut l’1,2% i laUnió Europea dels 25 només una dècima percentual més.

Així i tot, les perspectives poden estar canviant també a Europa. Entreel final del segon trimestre i l’inici del tercer, les expectatives han milloratràpidament, fins i tot a l’abatuda Alemanya. L’indicador de sentimenteconòmic ha repuntat a la zona de l’euro al juny i al juliol, i, segons esdesprèn de l’evolució positiva d’altres enquestes similars alemanyes, sem-bla que la tendència prosseguirà. Altres indicadors de caràcter més tangi-ble, com la producció industrial o les comandes industrials, mostren se-nyals de recuperació del sector secundari, tan sensible al cicle. Lacontenció de la inflació aporta un element positiu addicional.

Les disparitats del moment cíclic de les diferents economies es reflec-teixen en el comportament dels principals bancs centrals. A l’agost, elBanc d’Anglaterra va abaixar el tipus d’interès oficial, la Reserva Federaldels Estats Units va anunciar una nova pujada dels tipus de referència (ladesena des de mitjan any passat) i el Banc Central Europeu i el del Japóvan mantenir sense canvis les polítiques monetàries. Per contra, els tipusd’interès a llarg termini es mouen més a l’uníson i, en general, romanenen nivells molt moderats.

Ni tan sols l’anunci de la revaluació del iuan xinès ha aconseguit alte-rar sensiblement els rendiments dels bons nord-americans. En efecte, el21 de juliol les autoritats xineses van decidir desvincular la seva monedadel dòlar. De llavors ençà, la cotització del iuan s’estableix en relació ambuna cistella de divises formada per la major part de les monedes dels paï-sos amb què el gegant asiàtic comercia, per bé que se’n desconeixen lesponderacions. Cal destacar, però, que la revaluació va ser molt inferior al’esperada, ja que el valor del dòlar enfront del iuan va passar de 8,28 a8,11 iuans, i, de llavors ençà, els moviments han estat molt petits.

Per la seva banda, les borses s’han comportat millor del que s’esperavaen els primers compassos de l’estiu, en especial les europees i les emer-gents, i han superat moments de nerviosisme provocats pels atemptats de


El Japó supera l’enso-

pegada del final del

2004 amb una contri-

bució cada cop més

important de la

demanda interna.

Tot i el positiu entorn

internacional, a la

Unió Europa pesa més

l’atonia interna, fet

que prolonga la fase

de baix creixement…

…però les perspecti-

ves comencen a millo-

rar en els mesos

d’estiu.

Pugen els tipus mone-

taris de referència als

Estats Units i es man-

tenen a la zona de

l’euro, però els tipus

d’interès a llarg termi-

ni romanen en nivells

baixos.

Les autoritats xineses

decideixen desvincu-

lar el iuan del dòlar i

apliquen una tímida

revaluació.

Símptomes d’esgota-

ment en la pujada de

les borses.

Londres i Egipte i per la pujada del petroli. No obstant això, en l’últimtram d’agost, han aparegut símptomes d’esgotament que han retallat unapart dels guanys.

Espanya manté un elevat ritme de creixement

Pel que fa a l’economia espanyola, durant el segon trimestre del 2005 elPIB va créixer el 3,4% interanual, en termes reals, una dècima més que enel trimestre precedent, d’acord amb l’estimació avançada per l’InstitutNacional d’Estadística. El dinamisme de la demanda interna, amb un ritmed’expansió força estabilitzat, i l’aportació lleugerament menys negativa delsector exterior han estat els factors que han impulsat el creixement del PIBen la primera meitat de l’any. Un plantejament que, segons tots els indicis,amb prou feines ha patit canvis en el començament del segon semestre.

La indústria és l’única excepció a la tònica expansiva general, amb uncomportament particularment negatiu en la manufactura tèxtil, confecció,pelleteria, cuir i sabateria, sectors afectats pel creixement de les importa-cions procedents d’Àsia. En canvi, a la construcció, les perspectives conti-nuen essent optimistes. Els indicadors disponibles apunten a una suauacceleració de l’edificació residencial, amb el suport de la forta expansiócreditícia, mentre que el fort dinamisme que ha recuperat la licitació ofi-cial en els últims mesos sembla augurar un alt nivell d’obra pública en elfutur immediat. També als serveis el to és, en general, positiu, amb unbalanç del turisme en els set primers mesos de l’any més favorable delque estava previst en principi.

El signe expansiu de l’economia espanyola esperona el dinamisme delmercat laboral. Durant el segon trimestre del 2005, es van crear més de400.000 nous llocs de treball, amb un ritme de creixement interanual del 5,0%, segons les dades de l’enquesta de població activa. El creixementde l’oferta de l’ocupació es dirigeix al treball a temps parcial i a la con-tractació temporal, modalitat que actualment ja representa un terç de l’o-cupació assalariada total. A més a més, els grups que més creixement del’ocupació experimenten són el col·lectiu femení i els immigrants. D’altrabanda, el bon to del mercat laboral ha permès que la taxa d’atur hagi bai-xat al 9,3% durant el període considerat, el nivell més baix dels vint-i-cincúltims anys.

En matèria d’inflació, la taxa de variació anual de l’IPC es va accelerarfins al 3,3% al juliol, a causa, exclusivament, de l’alça dels preus energè-tics, que han dut els preus dels hidrocarburs a màxims històrics. En canvi,la inflació subjacent va romandre estable, a causa, sobretot, de la conten-ció dels preus dels béns industrials no energètics.

L’encariment dels carburants influeix també directament en l’ampliaciódel desequilibri exterior. En el primer semestre, el dèficit comercial mesu-rat per Duanes va superar els 36.000 milions d’euros, i una tercera partd’aquest dèficit corresponia al saldo negatiu que va presentar el capítolenergètic. Cal destacar, finalment, que els comptes de l’Estat evidenciavenun lleuger dèficit acumulat al final del primer semestre, però inferior fins itot al registrat un any abans.


A Espanya, s’accelera

el creixement del PIB

en el segon trimes-

tre…

L’ocupació continua

creixent amb força

i la taxa d’atur cau

al nivell mínim dels

vint-i-cinc últims anys.

…i s’aprecia un clar

signe expansiu en tots

els sectors d’activitat,

llevat de la indústria

manufacturera.

L’alça dels preus dels

carburants influeix en

l’augment de la taxa

d’inflació…

…i en el creixement

del dèficit comercial.


CRONOLOGIA 2004

març 11 Tràgic atemptat terrorista a la xarxa ferroviària de rodalies de Madrid.14 Victòria del Partido Socialista Obrero Español a les eleccions generals.

maig 1 Ampliació de la Unió Europea a deu nous Estats membres fins a un total de vint-i-cinc.octubre 29 Els caps d’Estat i de govern dels 25 països membres de la Unió Europea firmen el tractat

pel qual s’institueix una constitució per a Europa.novembre 2 George W. Bush és reelegit president dels Estats Units.desembre 28 L’euro cotitza a 1,363 dòlars, el valor màxim des del llançament de la moneda única al

començament de 1999.2005

febrer 25 El govern aprova el Pla de Dinamització de l’Economia, un ampli programa de reformeseconòmiques destinades a augmentar la productivitat i l’ocupació (BOE 14-3-05).

març 4 L’índex Dow Jones de la Borsa de Nova York registra un màxim anual (10.940,55)amb una alça de l’1,5% en relació amb el final de l’any 2004.

23 Els caps d’Estat i de govern dels països membres de la Unió Europea aproven la reformadel Pacte d’Estabilitat i Creixement i introdueixen més flexibilitat.

abril 20 L’índex Dow Jones de la Borsa de Nova York marca un mínim anual (10.012,36) ambun descens del 7,1% en relació amb el final del 2004.

maig 2 La lliura xipriota, el lat letó i la lira maltesa s’incorporen al Mecanisme de Tipus deCanvi.

agost 9 La Reserva Federal apuja el tipus d’interès de referència en un quart de punt percen-tual fins al 3,50%.

10 L’índex de la borsa espanyola IBEX 35 anota un màxim anual (10.229,2), amb unsguanys acumulats del 12,6%.

26 El preu del petroli qualitat Brent a un mes puja fins a un nivell màxim històric de 66,56dòlars per barril.

AGENDA

Octubre

5 Índex de producció industrial (agost).

6 Reunió del Consell de Govern del Banc CentralEuropeu.

14 Índex de preus de consum (setembre).

18 Índex de preus de consum harmonitzats de la Unió Europea (setembre).

25 Índex de preus industrials (setembre). Ingressos i despeses de l’Estat (setembre).

28 Enquesta de població activa (tercer trimestre).Indicador avançat de l’IPCH (octubre). PIB dels Estats Units (tercer trimestre).

Setembre

1 Reunió del Consell de Govern del BancCentral Europeu.

8 Índex de producció industrial (juliol).

13 Índex de preus de consum (agost).

16 Índex de preus de consum harmonitzats de laUnió Europea (agost).

20 Ingressos i despeses de l’Estat (agost). Reunió del Comitè de Mercat Obert de laReserva Federal.

21 Enquesta trimestral de costos laborals (segontrimestre).

26 Índex de preus industrials (agost).

29 Indicador avançat de l’IPCH (setembre).


Els Estats Units crei-

xen el 3,6% i millora el

seu sector exterior.

El consum privat

avança el 3,9%, amb

la recuperació de la

compra d’automòbils.

La inversió creix el

8%, els béns de trans-

port es recuperen i les

existències s’ajusten.

El sector exterior

millora arran de l’alen-

timent de les importa-

cions i de l’increment

de les exportacions.

El creixement dels Estats Units es manté estable

El producte interior brut (PIB) dels Estats Units va créixer el 3,6% inter-anual en el segon trimestre del 2005 i va mantenir així la taxa del trimes-tre anterior. En termes intertrimestrals anualitzats, el creixement va ser del3,4%, enfront del 3,8% del primer trimestre. L’embranzida de l’habitatge ila notable millora del sector exterior van ser compensades per una fortareducció d’existències. El Bureau of Economic Analysis, en la revisió deljuliol, va deixar el creixement del 2004 en el 4,2%, enfront del 4,4% esti-mat prèviament.

El consum privat del segon trimestre va avançar el 3,9% interanual, toti que, en termes intertrimestrals anualitzats, va quedar en el 3,3%, taxamés moderada. La recuperació de les vendes d’automòbils va ser com-pensada per un menor consum de béns no duradors, en especial delsrelacionats amb els productes derivats del petroli. Per la seva banda, elconsum i la inversió públics van mantenir la tònica de moderació i vanavançar l’1,6% interanual.

En el segon trimestre del 2005, la inversió va créixer el 8,0% inter-anual, una mica per sota de les taxes del primer trimestre, però sempremantenint un to vigorós. El component no residencial es va recuperar del’alentiment del primer trimestre, basat, en especial, en una forta inversióen equipament de transport, que havia estat el component més fluix delperíode anterior. La inversió residencial va augmentar el 5,8% interanual,una mica per sota dels forts avanços del trimestre anterior, la taxa de crei-xement del qual havia estat revisada a l’alça fins al 7,7%, lluny, però, demostrar signes de desacceleració. Durant el segon trimestre, es van ajustara la baixa els nivells d’existències, que van sostreure el 40% del creixe-ment intertrimestral anualitzat.

El sector exterior va evidenciar una franca recuperació, motivada,sobretot, per una reducció de les importacions, propiciada per l’esmentatajustament dels nivells d’existències. Així, les importacions del segon tri-mestre van créixer el 5,2% interanual, quan, en el període anterior, haviencrescut el 9,4%. La reposició d’existències hauria de reduir aquesta milloraen els propers trimestres. No obstant això, les exportacions es van com-portar positivament, amb un creixement del 8,1% interanual, superior ales taxes de l’inici de l’any. Per la seva banda, el sector exterior va teniruna notable aportació positiva al creixement intertrimestral, després de sistrimestres consecutius de contribucions negatives.

CONJUNTURA INTERNACIONAL


CONSUM PRIVAT

2003 2004

DEMANDA INTERNA

EVOLUCIÓ DEL PIB DELS ESTATS UNITS PER COMPONENTSPercentatge de variació interanual en termes reals

INVERSIÓ NO RESIDENCIAL

2003

2003 2004

PIB

2003 2004

CONSUM PÚBLIC

INVERSIÓ RESIDENCIAL

2003 2004

2003 2004

4,2

2,7

2,2

3,9

IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

2003 2004

EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS

2003 2004

FONTS: Bureau of Economic Analysis i elaboració pròpia.

2,8

2,9

2004

1,3

9,4

8,4

10,3

3,0

4,8

1,8

8,4

4,6

10,7

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

I

I I

I

I I

I

I

I

2,9

1,72,0 2,1

1,7 1,6

8,1

10,5

9,0

6,16,7

8,1

11,913,9

9,1

6,67,7

5,8

4,7 4,6

3,8 3,8 3,6 3,6

4,33,9

3,53,8

3,53,9

7,99,2 9,3

10,9 10,39,2

5,0 5,14,5 4,5

4,2

3,4

8,8

11,7 11,810,6

9,4

5,2

Pel que fa als indicadors més recents de la demanda, les vendes aldetall del juliol van avançar un robust 10,3%, resultat que reflecteix larecuperació de les vendes d’automòbils, i van mantenir la tendència acce-leradora iniciada cap a la meitat del 2003. Com a contrapunt, la confiançadel consumidor del mateix mes es va reduir lleugerament fins als nivellsdel maig i va quedar en 103,2 punts. En línia amb el patró dels últimsmesos, la percepció de la situació present és millor que la de les perspec-tives futures.

Les vendes al detall

creixen per damunt

del 10%, però dismi-

nueix la confiança del

consumidor.

Pel que fa a l’oferta, després d’uns mesos sense un consens inequívoc,les expectatives dels empresaris van millorar clarament. L’índex d’activitatmanufacturera de l’Institute of Supply Management del juliol es va recu-perar fins al nivell dels 56,6 punts, el més alt de l’any. El component denoves comandes il·lustra especialment aquesta millora del clima empresa-rial, ja que ha passat en dos mesos del nivell de 51,7, que denotava dub-tes sobre la marxa de l’economia, a un nivell decididament més optimistade 60,2. Malgrat aquesta millora del clima empresarial, la produccióindustrial del juliol va augmentar el 3,0% interanual i va evidenciar queles manufactures encara continuen en una posició de feblesa.


L’indicador d’activitat

manufacturera es

recupera, però la pro-

ducció industrial con-

tinua feble.

ESTATS UNITS: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004

II III IV I Abril Maig Juny Juliol

PIB real

Vendes al detall

Confiança del consumidor (*)

Producció industrial

Índex d’activitatmanufacturera (ISM) (*)

Venda d’habitatges unifamiliars

Taxa d’atur (**)

Preus de consum

Balança comercial (***)

NOTES: (*) Valor.(**) Percentatge sobre població activa.

(***) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions de dòlars.FONTS: OCDE, organismes nacionals d’estadística i elaboració pròpia.

2,7 4,2 4,6 3,8 3,8 3,6 – 3,6 – –

4,3 7,2 7,4 6,3 8,3 7,3 9,1 6,3 9,7 10,3

79,8 96,1 96,3 100,4 96,1 104,2 97,5 103,1 106,2 103,2

0,0 4,1 4,9 4,6 4,3 3,8 2,9 2,5 3,7 3,0

53,3 60,5 62,0 60,1 57,5 55,6 53,3 51,4 53,8 56,6

11,8 10,0 10,0 –0,3 10,8 5,0 9,2 4,4 9,9 27,7

6,0 5,5 5,6 5,4 5,4 5,3 5,2 5,1 5,0 5,0

2,3 2,7 2,8 2,7 3,4 3,0 3,5 2,8 2,5 3,1

–532 –651 –575 –608 –651 –686 –696 –704 –709 ...

EL CONSUM AL DETALL CREIX AMB AVIDESAVariació interanual de l’índex de vendes al detall (*)

NOTA: (*) Sèriede cicle-tendència.FONTS:Departamentde Comerçi elaboració pròpia.

0

1

2

3

4

8

%

5

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005D

6

M J

7

Per la seva banda, el sector de l’habitatge va continuar exhibint un tovigorós. Si els habitatges iniciats del juliol van créixer el 2,8% interanual ivan mostrar símptomes de desacceleració, la venda d’habitatges nous delmateix mes va créixer un robust 27,7% interanual i la d’habitatges desegona mà es va incrementar el 4,6%. En aquest mateix context alcista, elpreu mitjà de l’habitatge usat es va incrementar al juny el 14,5% inter-anual, taxa que, juntament amb el 14,7% de l’abril, constitueix la més ele-vada dels últims anys.

Al juliol el mercat de treball es va continuar recuperant, amb 207.000nous llocs de treballs no agraris, de manera que, en els dotze últimsmesos, s’han creat 2.224.000 nous llocs de treball. La taxa d’atur es vamantenir en el 5,0% de la població activa, el nivell més baix des delsetembre del 2001. El sector manufacturer va continuar sense afegir-se ala tònica general i va perdre 4.000 llocs de treball.

Si la creació de llocs de treball, que preocupava al començament del’actual recuperació, ha deixat de ser un problema, la qüestió que conti-nua generant dubtes en el moment present són els salaris. Els guanyssalarials horaris reals (descomptant la inflació) van baixar al juliol el 0,5%interanual, un descens iniciat fa 15 mesos i que, unit a les alces del petro-li, redueix de manera significativa la capacitat adquisitiva de moltes llars.Així, la sostenibilitat de les vendes al detall i del consum privat només éspossible amb nivells d’estalvi cada cop més baixos de les economiesdomèstiques. En un context similar, la productivitat del treball es va alen-tir en el segon trimestre i va avançar un discret 2,3% interanual, amb unscostos laborals unitaris que van pujar el 4,3% interanual.


L’habitatge, amb uns

preus que pugen per

damunt del 14%, con-

tinua fort.

La recuperació de

l’ocupació, amb

207.000 nous llocs de

treball al juliol, és un

fet…

…però la capacitat

adquisitiva dels salaris

continua baixant i la

productivitat del treball

s’alenteix.

ELS SALARIS CONTINUEN PERDENT PODER ADQUISITIUGuany per hora real (*)

NOTA: (*)Descomptantla inflació.FONTS:Departamentde Comerçi elaboració pròpia.

8

8,1

8,2

8,3

8,4

Dòlars de 1982

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005D M J

Els preus al consum del juliol van repuntar fins al 3,1% interanual.Però la pujada es va centrar en els preus energètics, de manera que elcomponent subjacent, sense alimentació ni energia, es va mantenir esta-ble en el 2,1%. Els preus de producció van pujar al juliol amb una certaforça, amb una taxa interanual que va repuntar fins al 4,6%, que vareprendre la via alcista dels primers mesos del 2005 i que va donar al’economia un biaix més inflacionista que el del mes passat.

El sector exterior continua sense tocar fons. Al juny el dèficit comercialva ser de 62.751 milions de dòlars, nivell que s’apropa al rècord delfebrer, que deixa el dèficit acumulat dels dotze últims mesos en un noumàxim de 709.055 milions de dòlars i que anul·la les tímides millores delsmesos anteriors.

El consum japonès esperona la recuperació

L’economia japonesa va créixer l’1,5% interanual en el segon trimestredel 2005 i comença a consolidar la seva millora, basada en el consum pri-vat i en la recent recuperació de les exportacions. L’evolució intertrimes-tral anualitzada, amb l’1,1%, va quedar una mica per sota, però la variaciód’existències del segon trimestre va contribuir negativament al creixementde l’economia. El cicle d’existències i la recuperació exportadora donensuport a la continuïtat del creixement.

El consum privat del segon trimestre va créixer l’1,7% interanual i vaconsolidar la seva tendència alcista, amb una contribució al creixement del’economia de l’1,7% en termes intertrimestrals anualitzats. El consumpúblic va créixer l’1,4%, però la seva contribució al creixement intertri-mestral va ser negativa. La inversió, per la seva banda, va créixer el 2,3%interanual. La inversió privada en béns d’equipament, amb un incrementdel 5,3% interanual, es va comportar molt millor que el component deconstrucció, que va cedir el 2,4%.

Les exportacions van créixer el 4,9% interanual, una mica per sota dela taxa del primer trimestre. No obstant això, lliure d’efectes de base, lavariació intertrimestral anualitzada va ser de l’11,3%, enfront de la recula-da del 0,3% del primer trimestre. Les importacions van créixer el 6,9%interanual, per damunt de les exportacions, però el sector exterior vatenir una contribució al creixement intertrimestral anualitzat de l’1,5%, varecuperar els valors del començament del 2004 i va trencar la tònica defeblesa dels tres trimestres previs.

Els indicadors de demanda van ser coherents amb la recuperació delconsum privat. Les vendes al detall del juny van avançar el 3,0% inter-anual i van mantenir aquest creixement per tercer mes consecutiu, fet queno es donava des del 1997. Les vendes d’automòbils del juliol, però, vancaure el 4,5% interanual després de tres mesos de forts augments.

Pel que fa a l’oferta, el biaix alcista va ser menys clar. La produccióindustrial del juny va avançar un feble 0,2% interanual, i les comandes demaquinària van mantenir el 3,3%. Al juliol van fer fallida 1.024 empreses ies va relaxar la tendència a la baixa dels últims mesos. L’habitatge, tot i queamb una suau tendència alcista, no acaba de consolidar una recuperació


Els preus energètics

col·loquen la inflació

per damunt del 3%.

El dèficit comercial es

continua deteriorant.

El Japó creix l’1,5% en

el segon trimestre,

amb el suport del con-

sum privat i de la

recuperació exporta-

dora.

El consum privat es

consolida i avança

l’1,7% i la inversió es

basa en els béns

d’equipament.

Les exportacions es

recuperen i el sector

exterior torna a con-

tribuir al creixement.

Les vendes al detall

consoliden el creixe-

ment en el 3%...

…però la producció

industrial s’estanca i

l’habitatge no aconse-

gueix consolidar la

recuperació.


CONSUM PRIVAT

2003 2004

EVOLUCIÓ DEL PIB DEL JAPÓ PER COMPONENTSPercentatge de variació interanual en termes reals

FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL FIX

2003

PIB

2003 2004

CONSUM PÚBLIC

2003 2004

2,6

1,4

2,7

1,5


2003 2004


2003 2004

FONTS: Institut de Recerca Econòmica i Social i elaboració pròpia.

1,2

0,2

2004

1,01,4

9,1

14,5

3,8

8,9

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

I

I I

I I

I

I

4,1

3,1

2,4

0,9 1,01,5

2,1

3,02,5

3,0

2,3

1,4

14,817,9

14,7

10,8

5,2 4,9

1,82,0

1,8

0,2

0,8

1,7

4,9

1,1 1,4

–1,5

–0,4

2,3

5,3

10,0 10,0 10,4

7,2 6,9

JAPÓ: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004

II III IV I Abril Maig Juny

PIB real

Vendes al detall


Índex d’activitat empresarial (Tankan) (*)

Habitatges iniciats

Taxa d’atur (**)

Preus de consum



(***) Saldo acumulat de 12 mesos. Bilions de iens.FONTS: OCDE, organismes nacionals d’estadística i elaboració pròpia.

1,4 2,6 3,1 2,4 0,9 1,0 – 1,5 –

–1,7 –0,9 –1,7 –0,5 –0,4 1,1 3,6 3,1 3,0

3,3 5,3 7,8 6,6 1,6 2,7 1,5 –0,9 0,2

–21,0 –0,5 0,0 2,0 1,0 –2,0 – 1,0 –

0,6 2,6 –3,5 9,4 –0,1 1,5 0,7 2,9 2,6

5,2 4,7 4,7 4,8 4,5 4,6 4,4 4,4 4,2

–0,3 0,0 –0,3 –0,1 0,5 –0,2 0,0 0,2 –0,5

12,0 13,7 13,7 14,1 13,7 13,3 13,0 12,5 12,3

clara. Els habitatges iniciats al juny van avançar el 2,6%, i, al juliol, el preude l’habitatge mitjà venut a Tòquio va augmentar el 3,7% interanual, peròles vendes van baixar el 3,8%.


L’atur baixa al 4,2%,

però la deflació persis-

teix i la productivitat

disminueix.

LES VENDES AL DETALL AVANCEN AMB PAS FERMVariació interanual de les vendes al detall (*)

NOTA: (*)Sèrie decicle-tendència.FONTS: Ministerid’economia, comerç iindústria del Japói elaboració pròpia.

–6

–5

–4

–3

3

%

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005D M J

–2

0

1

2

–1

La taxa d’atur del juny va disminuir fins al 4,2% de la població activa,la més baixa des del començament de 1998, però la productivitat manu-facturera del mateix mes va recular el 0,4% interanual. Els preus al con-sum del juny van retrocedir el 0,5% interanual, resultat que continua dei-xant l’economia japonesa en deflació, amb els preus de productes noduradors reculant el 0,8% interanual. La balança comercial dels dotzemesos fins al juny va registrar un superàvit de 12,3 bilions de iens, xifraencara a la baixa, influïda per efectes de base, que no reflecteix la recu-peració del juny.

La Xina continua creixent, però sense tensionsinflacionistes

L’economia xinesa va continuar expandint-se a un ritme ferm i va créi-xer el 9,5% interanual en termes reals en el segon trimestre del 2005.Durant aquest període, els tres sectors de l’economia van exhibir unalleugera acceleració del ritme de creixement. La indústria va créixerl’11,2% interanual, el sector agrícola va avançar el 5,0% i els serveis vanavançar el 7,8%.

Des de l’òptica de la despesa, la inversió en zones urbanes del segontrimestre va créixer el 28% interanual. El sector exterior va continuar aug-mentant la seva contribució al creixement, que va ser el 38% superior aldel trimestre anterior. Resultats que es van donar tot i l’alentiment de lesexportacions, que, així i tot, van créixer un robust 30,9% interanual. El rit-me d’avanç de les importacions es va incrementar fins al 15,5%, una mica

La Xina creix en el

segon trimestre el

9,5%, per l’embranzi-

da del sector indus-

trial i de l’exterior.

per damunt del 12,1% del període anterior, però molt per sota de lestaxes del 2004. La combinació d’una inversió que continua forta amb unesimportacions que creixen més lentament evidencia l’increment de la parti-cipació xinesa en la producció de béns de capital, enfront del predominiforà existent fins ara.


La producció indus-

trial xinesa manté un

fort ritme de creixe-

ment, superior al 16%.

El creixement de la

producció d’energia

elèctrica i d’ordina-

dors s’intensifica,

però la producció de

vehicles a motor con-

tinua feble.

Les vendes al detall es

moderen, però creixen

encara el 13%.

XINA: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB real


Producció elèctrica

Preus de consum

Balança comercial (*)

NOTA: (*) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions de dòlars.FONTS: Oficina Nacional d’Estadístiques de la Xina, Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

9,4 9,5 9,6 9,1 9,5 9,4 – 9,5 – –

16,7 16,3 17,6 15,8 15,0 14,5 16,0 16,6 16,8 16,1

14,2 15,0 16,5 12,9 14,6 14,7 12,7 13,7 14,8 14,8

1,2 3,9 4,4 5,3 3,2 2,8 1,8 1,8 1,6 1,8

25,5 31,9 13,5 20,3 31,9 57,0 63,9 71,0 79,1 87,5

Els indicadors de l’oferta més recents ofereixen una imatge de conti-nuïtat de l’expansió, coherent amb els comptes nacionals. D’aquestamanera, la producció industrial del juliol va créixer el 16,1% interanual,taxa lleugerament superior a la mitjana de les del 2004. El patró de laindústria va seguir l’evolució dels períodes anteriors, amb un componentde la indústria pesant que creix per damunt de la resta. La producció dela indústria pesant es va incrementar el 17,2% interanual, i la de la indús-tria lleugera, el 13,9%. Les altes taxes de creixement van continuar reduintla proporció de la producció industrial representada pels conglomeratsestatals, que creixen a un ritme menor i deixen el pes del sector estataldel juliol en el 39,8%.

La producció d’energia elèctrica del juliol va seguir una tònica sem-blant: va augmentar el 14,8% interanual i va mostrar una lleugera accele-ració. La producció de microordinadors dels dotze mesos fins al juliol vacontinuar repuntant i va créixer el 65,3% interanual. El contrapunt calbuscar-lo en la producció industrial de vehicles a motor, que, amb unareculada del 0,4% en el mateix període, va continuar essent el sector mésfeble de la indústria xinesa. Cal destacar que la producció de motocicletesva caure el 7,2%. No obstant això, el ritme d’avanç de la producció deciment es va incrementar lleugerament fins a la taxa del 8,1%.

Pel que fa a la demanda, les vendes al detall del juliol van presentarun perfil de lleugera desacceleració, amb un augment del 12,7% inter-anual (12,9% al juny). Les vendes al detall en zones urbanes van augmen-tar al juliol el 13,8%, enfront del màxim del 17,3% del febrer, i van mos-trar la mateixa tendència. A les zones rurals, les vendes al detall del junyvan avançar el 10,5%. El component de béns d’alimentació del juliol vacontinuar mantenint un creixement robust, del 17,5%, taxa forta, però unamica inferior a les dels tres mesos precedents.

Els preus al consum del juliol van créixer l’1,8% interanual, taxa quecontinua essent moderada i que millora les perspectives inflacionistesapuntades al començament de l’any. La reducció més notable de lestendències inflacionistes es va continuar donant en el component alimen-tari, els preus del qual van avançar al juliol el 2,3% interanual, molt persota del 14,6% del mateix període de l’any anterior. Per regions significati-ves, la regió especial de la ciutat de Shanghai va presentar una inflaciódel 0,2% i Guangdong, del 2,8% (3,2% al març). Els preus de produccióvan créixer al juliol el 5,2% interanual, taxa també inferior a les delsúltims mesos.

El superàvit comercial acumulat dels dotze mesos fins al juliol va arribarals 87.519 milions de dòlars, quan fa un any era de 13.523 milions. Durantaquest període, les exportacions van augmentar el 33,4% interanual i lesimportacions, el 19,7%. Per països i regions, l’increment del superàvit ambEuropa és el que més ha contribuït a aquest augment del saldo comercial,que ha arribat als 51.037 milions de dòlars, 26.941 més que en el mateixperíode de l’any anterior. El superàvit amb els Estats Units continua essentel més important: al juliol va arribar als 90.628 milions de dòlars, 21.947més que en l’any anterior. Taiwan, Corea i el Japó van continuar mantenintbalances comercials positives amb la Xina, i el superàvit d’Alemanya gaire-bé va desaparèixer al juliol.


Els preus de consum

es contenen i aug-

menten l’1,8%.

El superàvit comercial

arriba als 88.000

milions de dòlars…

...gràcies a una nota-

ble reducció en la

importació de prime-

res matèries.

EL SUPERÀVIT COMERCIAL XINÈS ES DISPARASaldo acumulat dels dotze últims mesos de la balança comercial

FONT:Oficina Nacionald’Estadístiquesde la Xina.

0

70

80

90

Milers de milions de dòlars

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005D M J

60

50

40

30

20

10

Per productes, va prosseguir la força de les exportacions de manufactu-res, combinada amb un ritme inferior d’importacions de primeres matèries.En els dotze mesos acumulats fins al juny, la importació d’alumini en volumva baixar el 24,3% interanual i la de coure, el 15,2%, i la importació d’acernomés va augmentar el 5,8%, quan, en el mateix període de l’any anterior,va créixer el 28,4%. Les importacions de petroli van augmentar el 15,7%,taxa també significativament més baixa que la dels mesos anteriors.

Mèxic: el creixement del sector exterior s’alenteix

L’economia mexicana va créixer el 2,4% interanual en el primer trimes-tre del 2005 i va mostrar un cert alentiment. La demanda interna delperíode va presentar, però, una desacceleració menys intensa, amb el sec-tor exterior com a principal causant de la pèrdua de creixement.

El consum privat va avançar el 5,4% interanual i va continuar contri-buint amb força al creixement. El consum públic va tenir un creixementnul, en línia amb els últims trimestres. La inversió va avançar el 6,5% enrelació amb el mateix període de l’any anterior, taxa considerable tot i serinferior a la del final del 2004, però amb una notable substitució d’inver-sió privada per inversió pública.


Mèxic es desaccelera,

però la demanda

interna aguanta.

Consum i inversió crei-

xen per damunt del

5%, amb un auge de la

inversió pública.

CONSUM PRIVAT

2003 2004

EVOLUCIÓ DEL PIB DE MÈXIC PER COMPONENTSPercentatge de variació interanual en termes reals


2003

PIB

2003 2004

CONSUM PÚBLIC

2003 2004

1,4

0,8

0,8

2,3


2003 2004


2003 2004

FONT: Banc Central de Mèxic.

–0,3

1,6

2004

–0,6

0,4

1,62,7

1,50,7

2004IVIIIIII I

2005

2004IVIIIIII I

2005

2004IVIIIIII I

2005

2004IVIIIIII I

2005

2004IVIIIIII I

2005

2004IVIIIIII I

2005

I

3,9 4,14,6 4,9

2,4

–0,2

–2,7

–1,1–0,9

0,0

9,6

13,7 12,4

10,3

4,8

3,9

5,25,8

7,0

5,4

4,55,9

8,5

10,9

6,5

7,9

10,4 10,411,9

7,9

El sector exterior va estar marcat per una notable desacceleracióexportadora, que va reduir la taxa de creixement fins al 4,8% interanual,quan, al final del 2004, creixia al 10,9%. L’alentiment de les importacions,que van avançar el 7,9%, va ser més moderat. Aquest feble comportamentva fer que el sector exterior drenés un terç del creixement interanual dela demanda interna mexicana.

Pel que fa als indicadors de demanda, les vendes al detall del maigvan créixer el 3,7% interanual i van mantenir el to després del robust crei-xement del 8,8% de l’abril. Quant a l’oferta, la producció industrial deljuny va créixer el 0,6% interanual, va tallar la recuperació dels mesosd’abril i maig i va evidenciar l’apatia del sector manufacturer. Així, la pro-ducció industrial de manufactures va recular el 0,1% interanual, però laconstrucció va créixer al 3,6% i la producció industrial de les «maquilado-ras» (empreses situades prop de la frontera que importen materials i com-ponents lliures d’aranzels per elaborar productes que exporten als EstatsUnits) va avançar el 6,3%, en línia amb l’evolució recent.


El sector exterior,

amb feblesa exporta-

dora, drena un terç

del creixement de la

demanda interna.

Les vendes al detall es

mantenen, però la

producció industrial

manufacturera conti-

nua feble.

L’atur baixa fins al

3,5%, però la producti-

vitat manufacturera

s’estanca.

La inflació continua

moderada, amb un

augment del 4,5%.

El dèficit comercial,

sense exportacions

de petroli, voreja els

37.000 milions de

dòlars.

MÈXIC: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB real


Taxa d’atur general (*)

Preus de consum

Balança comercial (**)

NOTES: (*) Percentatge sobre població activa.(**) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions de dòlars.

FONT: Banc Central de Mèxic.

1,4 4,4 4,1 4,6 4,9 2,4 – ... – –

–0,2 3,8 3,7 4,8 3,6 –0,2 5,2 2,9 0,6 ...

3,2 3,7 3,6 4,0 3,5 3,9 4,2 4,3 3,5 3,5

4,5 4,7 4,3 4,8 5,3 4,4 4,6 4,6 4,3 4,5

–5,8 –8,8 –5,6 –6,2 –8,8 –10,2 –10,2 –10,3 –9,8 ...

La taxa d’atur general del juny va baixar fins al 3,5% de la poblacióactiva, però la nota negativa cal buscar-la en el deteriorament de la pro-ductivitat manufacturera del maig, que va recular el 0,2% interanual. Laconseqüència directa d’aquest deteriorament va ser el creixement fins al7,0% interanual dels costos laborals unitaris, amb el consegüent deteriora-ment de la competitivitat.

Els preus al consum del juliol van augmentar el 4,5% interanual i vanmantenir la tònica de moderació que ha prevalgut al llarg de la primerameitat del 2005. El component sense aliments ni energia del mateix mesva apuntar en la mateixa direcció i va mantenir la taxa del 3,4%.

El dèficit comercial dels dotze mesos fins al juny del 2005 es va mante-nir en els 9.810 milions de dòlars. Les exportacions de petroli del mateixperíode van créixer el 33,1% interanual, amb el suport dels alts preus,però el dèficit sense exportacions de petroli va arribar fins als 36.922milions, el 13,7% per damunt del final del 2004. Aquest dèficit, juntamentamb el deteriorament de la productivitat manufacturera, és l’interrogantd’una economia que, d’altra banda, combina un demanda interna fortaamb uns preus moderats.


El preu del petroli assoleix nous màxims històrics

A l’agost, s’ha assistit a la superació continuada dels màxims històricsdels preus del petroli en termes nominals. En aquest mes, les cotitzacionsdel petroli de qualitat Brent per a lliurament a un mes van partir denivells de l’ordre dels 60 dòlars per barril i van superar els 65 dòlars endiferents sessions, amb un màxim històric de 66,56 dòlars registrat el pas-sat 26 d’agost. Al final d’agost, les cotitzacions s’han situat clarament perdamunt dels 65 dòlars per barril. En comparació amb els preus d’un anyabans, la mitjana mensual de l’agost, 63,9 dòlars, era el 54% superior.

Més enllà de factors conjunturals, com, per exemple, la creixent tensiópolítica entre els països occidentals i l’Iran, darrere d’aquesta notablepujada de l’or negre hi ha les dificultats que té l’oferta de cru per adaptar-se a una demanda que continua essent molt dinàmica. En aquest sentit,tant l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) com l’Organització de Paï-sos Exportadors de Petroli (OPEP) han revisat moderadament a l’alça ensengles informes recents el creixement previst de la demanda mundialper al 2005 i el 2006. El més significatiu, però, és que l’oferta dels païsosproductors fora de l’OPEP no es podrà adaptar al creixement d’aquestademanda, fet que incrementarà el requeriment d’extracció de l’OPEP. Si esconsidera que la capacitat extractiva addicional de l’OPEP és relativamentlimitada, s’expliquen les actuals pressions en els preus.

La resta de primeres matèries han seguit una tendència alcista, peròamb una intensitat menor. A l’agost, l’índex «The Economist» de primeresmatèries en dòlars es va accelerar fins al 8% interanual, que cal compararamb el 3% del juliol. Expressat en euros, la pujada es matisa moderada-ment per l’apreciació de la moneda única, de forma que l’augment inter-anual va ser del 7% (5% al juliol). Per categories, els metalls continuenliderant les alces, amb augments de l’ordre del 17% interanual a l’agost,mentre que les primeres matèries alimentàries (avanç interanual del 5% a

El petroli trenca la

barrera dels 66 dòlars

a l’agost…

…pujada deguda a les

dificultats que troba

l’oferta de cru per

satisfer una demanda

en expansió.

Acceleració de la resta

de primeres matèries

a l’agost, amb el

paper destacat dels

metalls que pugen el

17% en un any.

LA PRODUCTIVITAT S’ESTANCAVariació interanual de la productivitat manufacturera (*)

NOTA: (*) Sèriede cicle-tendència.FONTS:Banc Centralde Mèxici elaboració pròpia.

–1

0

7

%

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005D M

1

3

4

5

2

6

l’agost) s’acceleren menys. Finalment, cal destacar que l’or continua capi-talitzant les incerteses percebudes pels inversors i es va apropar, en lamitjana de l’agost, als 440 dòlars per unça (aproximadament el 9% perdamunt del seu valor d’un any abans).


NOVES COTES HISTÒRIQUES DEL PREU DEL PETROLICotització del barril de petroli Brent a un mes en mitjanes setmanals

27

52

62

67

Dòlars

57

37

32

FONT: ThomsonFinancial Datastream. 2004 2005

M J J A S O N D G F MF M AG A M A

42

47

J J

PREUS DE PRIMERES MATÈRIES

2004 20052003 2004

III IV I II Juliol Agost

Índex «The Economist» en dòlars (*)

General

Alimentàries

Industrials

Agrícoles no alimentàries

Metalls

Índex «The Economist» en euros (*)

Petroli (**)

Dòlars/barril

Taxa de variació

Or

Dòlars/unça

Taxa de variació

NOTES: (*) Taxa de variació interanual.(**) Qualitat Brent; preus a un mes.

FONTS: «The Economist», Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

11,7 17,4 16,0 1,5 –2,3 –1,8 2,8 7,7

9,1 11,2 9,4 –7,3 –8,5 –7,7 –0,2 5,1

15,9 26,1 25,1 13,8 5,9 6,3 6,8 10,8

21,8 9,2 6,8 –11,2 –10,7 –8,6 0,9 –0,9

11,8 38,2 38,3 31,5 16,1 15,5 10,2 17,4

–6,7 6,7 6,9 –6,5 –6,4 –6,0 4,8 6,9

28,4 38,0 40,7 44,7 47,8 53,1 58,1 63,9

13,1 34,4 44,4 53,8 52,7 50,9 54,1 53,9

364,0 409,6 401,9 434,0 427,3 427,8 424,7 438,3

17,3 12,7 10,6 10,6 4,6 8,6 6,7 9,2


La zona de l’euro creix

un modest 1,2% en el

segon trimestre…

Zona de l’euro: l’economia toca fons en el segontrimestre

L’economia de la zona de l’euro va créixer l’1,2% interanual en elsegon trimestre, en suau reculada des de l’1,4% interanual del trimestreanterior. En taxa intertrimestral anualitzada, el producte interior brut (PIB)va passar d’augmentar l’1,9% en el primer trimestre a l’1,0% del períodeabril-juny. A falta del desglossament per components de la demanda, lainformació més rellevant l’aporta el detall de creixement per països, que

UNIÓ EUROPEA

CREIXEMENT DISPAR AL SI DE LA UNIÓ EUROPEAVariació interanual del producte interior brut real, últim trimestre disponible, en percentatge

Letònia

Estònia

Lituània (*)

Eslovàquia

República Txeca

Xipre

Hongria

Grècia (*)

Espanya (*)

Eslovènia

Irlanda

Polònia

Àustria

Suècia (*)

Dinamarca

Regne Unit (*)

Bèlgica (*)

França (*)

Països Baixos (*)

Alemanya (*)

Portugal

Itàlia (*)

Malta

Finlàndia (*)

852–1 1 3 70

NOTA: Dades referides al primer trimestre del 2005, llevat dels països marcats amb asterisc (*),que corresponen al segon trimestre del 2005.

FONTS: Eurostat, organismes nacionals d’estadística i elaboració pròpia.

64

7,4

6,9

6,7

5,1

4,4

3,9

3,6

3,5

3,4

2,7

2,4

2,1

2,1

2,0

1,9

1,8

1,4

1,3

1,3

0,6

0,1

0,1

–0,1

–0,4

ratifica el mal comportament relatiu d’Alemanya, d’Itàlia i, amb menysintensitat, de França. La tònica de desacceleració afecta, a diferènciad’altres ocasions, el Regne Unit, mentre que la nota positiva l’aporta laincipient recuperació dels Països Baixos.

Els indicadors més recents fan pensar que, durant el període abril-juny,l’economia de la zona de l’euro podria haver tocat fons i que hauria iniciatuna suau inflexió alcista en el tercer trimestre. Així, després de situar-se almaig en el nivell dels 96,1 punts, mínim des del setembre del 2003, l’índexde sentiment econòmic va remuntar al juny i al juliol i va sumar un ascensd’1,2 punts. Aquesta recuperació ha estat deguda al to més positiu dels ser-veis i, amb menys pes, al de la construcció i la indústria. La nota més nega-tiva la presenta el persistent estancament de la confiança del consumidor,que es va mantenir en el nivell dels 15 punts negatius entre els mesos demaig i juliol. Coherent amb aquesta evolució, la confiança del comerç aldetall tampoc no va recuperar el seu pols al juliol.


El consum continua

essent l’assignatura

pendent de la zona de

l’euro.

2002 20042001 2003M J S D M J S D M J S D JMFONT: Comissió

Europea.

S

MILLORA LA PERSPECTIVA ECONÒMICA DE LA ZONA DE L’EUROValor de l’índex de sentiment econòmic

D85

90

95

100

105

110

115

2005JM

…però sembla que

l’activitat repunta al

començament del

tercer.

De fet, el principal dels indicadors de demanda referit al consum pri-vat, l’evolució de les vendes al detall, que van créixer un moderat 0,9%interanual al juny, confirma que el tebi moment de la despesa de les llarsno remet. Altres indicadors de consum privat reiteren aquesta falta dedinamisme. En canvi, sembla que la inversió comença a remuntar. Des-prés de fluixejar al maig, la producció de béns d’equipament es va accele-rar significativament al juny i va créixer l’1,8% interanual. No obstant això,el manteniment del grau d’utilització de la capacitat productiva en el81,2% en el tercer trimestre, sense ampliació en relació amb el segon tri-mestre, evidencia que a la reactivació inversora encara li falta molt terrenyper recórrer abans no es pugui considerar consolidada.

La demanda externa difícilment serà capaç, tota sola, de compensarl’atonia interna. Tot i que les exportacions es van accelerar en el segontrimestre (van créixer el 6,2% interanual), l’embranzida més intensa de lesimportacions (augment del 10,9%) ha erosionat el superàvit comercial.Concretament, en saldo acumulat dels dotze últims mesos, el saldocomercial positiu es va situar en el segon trimestre en els 51.600 milionsd’euros, lluny del valor de 72.600 milions d’euros amb què havia iniciatl’exercici 2005.

Per la seva banda, el principal indicador d’oferta, l’índex de produccióindustrial (IPI), ha mostrat un comportament irregular, característic delsmoments de canvi de tendència. Així, al juny, l’IPI es va accelerar fins al0,3% interanual, que cal comparar amb el creixement nul del maig. Noobstant això, aquesta recuperació va ser deguda, principalment, a l’evolu-ció positiva de les indústries energètiques, molt beneficiades per l’actualconjuntura del mercat del petroli i dels productes derivats.

Davant l’absència de pols de la demanda interna, els preus de consumcontinuen mostrant escasses tensions. Al juliol, l’índex de preus de con-sum (IPC) harmonitzat va créixer el 2,2% interanual, una dècima percen-tual més que al juny. Fora del component energètic, que va augmentar el12% interanual, la resta de categories de l’índex es van mostrar estables.Així, la taxa d’inflació resultant de descomptar l’energia es va situar en unaugment de l’1,3% interanual, sense canvis en relació amb la de juny.

Pel que fa al mercat laboral, sembla que la seva evolució recent ésmarginalment millor. Així, l’ocupació accelera lentament el ritme de crei-xement (augment del 0,9% interanual en el primer trimestre, última dadaconeguda), mentre que la taxa d’atur va repetir al juny, per segon mesconsecutiu, en el 8,7% de la població activa, una xifra dues dècimes per-centuals inferior a l’exhibida un any abans.


Les exportacions es

recuperen en el segon

trimestre.

La millora de la pro-

ducció industrial enca-

ra és molt incipient i

sectorialment dispar.

L’energia tensiona la

inflació fins al 2,2%.

L’atur es manté en el

8,7% al juny.

ZONA DE L’EURO: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB

Vendes al detall

Confiança del consumidor (*)


Sentiment econòmic (*)

Taxa d’atur (**)

Preus de consum



(***) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions d’euros. FONTS: Eurostat, Banc Central Europeu, Comissió Europea i elaboració pròpia.

0,7 1,7 2,1 1,8 1,5 1,4 – 1,2 – –

0,4 0,8 0,5 0,7 1,0 1,0 –0,8 1,9 0,9 ...

–18 –13,8 –14 –14 –13,0 –13,1 –13 –15 –15 –15

0,3 2,0 3,0 2,8 1,1 0,8 1,2 0,0 0,3 ...

93,4 100,0 99,9 100,6 100,9 99,0 96,5 96,1 96,3 97,3

8,7 8,9 8,9 8,9 8,8 8,8 8,8 8,7 8,7 ...

2,1 2,1 2,3 2,2 2,3 2,0 2,1 2,0 2,1 2,2

80,3 81,0 88,4 85,2 74,1 65,2 55,1 50,7 48,8 ...


SITUACIÓ PRESSUPOSTÀRIA A LA UNIÓ EUROPEA: SENSE PERSPECTIVES DE MILLORA

L’actual etapa de feblesa cíclica, juntament amb l’insuficient ajustament pressupostari al’anterior fase de bonança econòmica, ha provocat que els dèficits públics dels països de laUnió Europea hagin experimentat notables augments en els últims anys. Així, el 2000, l’últimexercici de creixement robust a la UE, només quatre dels actuals 25 membres van superar ellímit de dèficit públic del 3% del producte interior brut (PIB) establert en el mecanisme de con-trol pressupostari de la Unió, el Pacte d’Estabilitat i Creixement. En canvi, el 2004, eren 11 elspaïsos amb un desequilibri de finances públiques que arribava o superava aquest llindar,incloses les quatre grans economies comunitàries (Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit).Així mateix, cal destacar que, considerant les perspectives de creixement, la mateixa ComissióEuropea preveu que la situació pressupostària no millorarà significativament el 2005 i el2006, una possibilitat validada pels projectes pressupostaris dels estats coneguts fins ara.

L’empitjorament de les finances públiques a la UE no es reflecteix en un enduriment de lesdecisions institucionals a l’empara del Pacte d’Estabilitat aplicables als països que participenen l’euro. Després de la reforma del Pacte aprovada al març del 2005, l’ampliació dels supòsitsque es consideren en avaluar la situació pressupostària d’un país ha conduït a una notablereducció de les recomanacions de la Comissió relatives a situacions de dèficit excessiu a laUnió. Si el 2004 l’executiu comunitari va recomanar en sis ocasions al Consell de Ministresque adoptés mesures polítiques arran de la situació de diferents estats de la zona de l’euro, el2005, primer any d’aplicació del nou Pacte d’Estabilitat, només ha formulat tres recomana-cions de dèficit excessiu (cronològicament, Grècia, Itàlia i Portugal) i una petició d’exclusiódel procediment (Països Baixos).

MOLTS PAÏSOS DE LA UE INCOMPLEIXEN EL LÍMITDE DÈFICIT PÚBLICDèficit públic en percentatge del producte interior brut, 2004

0 4 6

NOTA: Les dadesoficials de Portugalmantenen unaestimació de dèficitpúblic per al 2004 del2,9% del PIB. Noobstant això, caldestacar que la previsióoficial per al 2005 ésdel 6,2% del PIB, laqual cosa comportaràprevisiblement unamodificació a l’alçadel valor de l’any 2004.FONTS: Eurostat,Comissió Europeai elaboració pròpia. 7

Grècia

Malta

Polònia

Hongria

Xipre

França

Alemanya

Eslovàquia

Regne Unit

Itàlia

República Txeca

5321

6,1

5,2

4,8

4,5

4,2

3,7

3,7

3,3

3,2

3,1

3,0

Alemanya: estancament en el segon trimestre, però amb perspectives de millora

Després d’avançar el 0,8% intertrimestral en els tres primers mesos del’any, l’economia germànica va anotar un creixement nul en el segon tri-mestre. En taxa interanual, l’augment del PIB va ser del 0,6% en el segontrimestre, dues dècimes percentuals per sota del 0,8% del trimestre ante-rior. L’element més nou que ofereix el quadre macroeconòmic germànicés la millor evolució relativa de la demanda interna, arran de la recupera-ció de la inversió (caiguda interanual del 0,3%, enfront de la reculada del0,7% anterior) i del consum públic. En canvi, el consum privat, amb uncreixement nul interanual, continua sense recuperar el to. Per la seva ban-da, el sector exterior va drenar una dècima percentual a la variació delPIB, la seva primera contribució negativa des del tercer trimestre del2004. Aquest resultat va derivar de la intensificació del dinamisme impor-tador i d’un cert alentiment exportador.


Magre creixement en

el segon trimestre a

Alemanya.

La demanda interna

pot estar iniciant

una etapa de menor

atonia.

Sembla que la indús-

tria es revifa al final

del segon trimestre

i començament del

tercer.

Els últims indicadors reforcen la imatge d’una demanda interna quemillora progressivament, però que, malgrat tot, és lluny del dinamisme.Les vendes al detall van augmentar, en el conjunt del segon trimestre,l’1,2%, un punt percentual per damunt del primer trimestre. Més intensaés la recuperació de la inversió, segons es desprèn del notable impuls delcomponent de béns d’equipament de la producció industrial (augmentinteranual del 4,5% al juny).

El to econòmic més positiu del final del segon trimestre i comença-ment del tercer s’ha reflectit en l’evolució sectorial. Així, la produccióindustrial va anotar al juny un avanç del 2,8% interanual, el seu màximdes del gener passat, mentre que la incipient recuperació de la confiançadel sector serveis del juny s’ha orientat cap a una expansió més clara al

ATURADA DE L’ACTIVITAT EN EL SEGON TRIMESTREA ALEMANYAVariació del producte interior brut en termes reals

En relacióamb el mateixperíode del’any anterior

En relacióamb eltrimestreanterior,anualitzada

FONTS: OficinaFederal d’Estadísticai elaboració pròpia.

%

4

–3

2001I IVI II III IVI II III

2002 2003 2005III

2004IVI II III

–2

IVII III

–1

0

2

1

3

juliol. Fins i tot la construcció, el sector amb un comportament relatiu pit-jor, ha mostrat els primers senyals d’abandonar el mal moment dels últimsexercicis, com es desprèn de la menor caiguda dels permisos de construc-ció, que, després d’anotar descensos interanuals superiors al 30% entredesembre del 2004 i març del 2005, han passat a caure només el 6% inter-anual al juny. El to més positiu del sector empresarial es reflecteix enl’augment de l’indicador IFO, que es va enfilar fins als 95 punts al juliol,nivell que va consolidar a l’agost tot i una reculada marginal.


El superàvit comercial

es recupera gràcies al

millor comportament

exportador.

Els preus de produc-

ció i de consum reflec-

teixen l’augment del

petroli.

L’economia francesa

es frena en el segon

trimestre per la menor

despesa de les llars…

ALEMANYA: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB

Vendes al detall


Índex d’activitatempresarial (IFO) (*)

Taxa d’atur (**)

Preus de consum



(***) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions d’euros.FONTS: OCDE, organismes nacionals d’estadística i elaboració pròpia.

–0,2 1,1 1,6 1,1 0,5 0,8 – 0,6 – –

–0,5 0,9 0,1 0,7 1,0 0,2 –0,8 2,7 1,9 ...

0,1 2,4 3,3 3,8 1,4 2,4 2,0 0,6 2,8 ...

91,7 95,7 95,7 95,3 95,2 95,3 93,3 92,9 93,3 95,0

10,5 10,6 10,5 10,6 10,7 11,7 11,8 11,8 11,7 11,6

1,0 1,7 1,8 1,9 2,0 1,7 1,6 1,7 1,8 1,9

130 149 150 153 154 156 155 152,8 154,6 ...

Per la seva banda, el sector exterior, després de fluixejar en els mesosd’abril i maig, ha millorat al juny. En aquest mes, gràcies a l’efecte combi-nat de l’impuls exportador i un cert alentiment de les importacions, elsuperàvit comercial en saldo acumulat de dotze mesos es va situar en els154.600 milions d’euros, enfront dels 152.800 milions d’euros del maig.

Pel que fa a l’evolució dels preus, l’encariment del petroli els està ten-sant progressivament. Concretament, els preus de consum es van situaren l’1,9% interanual a l’agost, sense canvis en relació amb el registre delmes de juliol. Tot i que el nivell no és preocupant, cal destacar que són jaquatre els mesos consecutius sense davallades des del mínim anual anotata l’abril. Més pressió mostren els preus de producció, que es van accele-rar mig punt percentual al juny, fins al 4,6% interanual. Finalment, calcomentar que la taxa d’atur va baixar fins a l’11,6% al juliol, percentatgeque s’ha de comparar amb l’11,7% del mes anterior.

França: creixement mínim

L’economia gal·la es va desaccelerar en el segon trimestre fins a l’1,3%interanual, enfront de l’1,9% dels tres primers mesos del 2005. En taxaintertrimestral anualitzada, es va passar de l’1,6% del període gener-marçal 0,5% del segon trimestre. La menor expansió del consum privat, que esva desaccelerar un punt percentual, fins a l’1,5% interanual, va ser el prin-cipal responsable d’aquest comportament. No obstant això, el consum

públic, que va créixer l’1,2% interanual (1,7% interanual en el primer tri-mestre), la formació bruta de capital fix (augment interanual del 2,1%,enfront del 3,5% anterior) i la menor aportació de la variació d’existènciestambé van contribuir a la contenció de la demanda interna. En canvi, elsector exterior va passar de drenar l’1,6% a l’increment del PIB en el pri-mer trimestre a fer-ho només l’1,1% en el segon, gràcies a la menorexpansió de les importacions (les exportacions van mantenir un ritmeidèntic al del primer trimestre).


CONSUM PRIVAT

2003 2004

EVOLUCIÓ DEL PIB DE FRANÇA PER COMPONENTSPercentatge de variació interanual


2003

PIB

2003 2004

CONSUM PÚBLIC

2003 2004

2,1

0,9

2,7

2,3


2003 2004


2003 2004

FONTS: INSEE i elaboració pròpia.

2,1

1,6

2004

2,7

2,1

–1,7

2,0

1,3

6,0

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

2004IVIIIIII II

2005

I

I I

I I

I

I

1,6

2,8

1,82,1

1,9

1,3

2,8

3,3

2,52,2

1,7

1,2

0,8

2,92,4 2,1 1,8 1,8

2,2

2,8

1,6

2,5 2,5

1,5

2,8 2,9

1,4 1,5

3,5

2,1

2,8

6,3

8,07,1 7,5

5,4

…tot i que la sotraga-

da podria quedar

enrere en el tercer tri-

mestre.

Pel que fa a l’inici del tercer trimestre, els escassos indicadors disponi-bles apunten, com a la resta de grans economies de la zona de l’euro, auna certa inflexió alcista. El sentiment econòmic gal es va situar al juliolen el nivell dels 104,3 punts, que cal comparar amb els 102,5 punts de lamitjana del segon trimestre, a causa del repunt combinat dels serveis i dela indústria. No obstant això, els principals indicadors no qualitatius publi-cats no recullen encara aquesta recuperació: al juny, el consum privat va

créixer un moderat 0,4% interanual, mentre que la producció industrialreculava el 0,4% interanual.

Tampoc no acaba de ser positiva l’evolució del sector exterior. Tot i queles exportacions van augmentar al juny el 4,8% en relació amb el mateixmes del 2004, l’evolució més dinàmica de les importacions, que van créixerel 6,0% interanual en aquest mateix mes, va impedir que el dèficit comer-cial es reduís. Al juny, el saldo negatiu acumulat de 12 mesos va ser de1.700 milions d’euros, un empitjorament notable en relació amb el superà-vit comercial de 200 milions d’euros registrat un any abans.

Pel que fa als preus i al mercat laboral, es mantenen inalterades lestendències recents. Així, ara com ara, els preus de consum mostren limita-des tensions inflacionistes (al juliol, l’IPC creixia l’1,7% interanual, sense capcanvi en relació amb el mes de juny), gràcies a l’estabilitat del nucli subja-cent, que no incorpora les partides més erràtiques de l’índex. De manerasimilar, la millora de la taxa d’atur del juny, mes en què va registrar un des-cens d’una dècima percentual, fins al 10,1%, amb prou feines allunyaaquesta taxa dels màxims anuals del 10,2% registrat de març a maig.

En un altre ordre de coses, cal destacar diferents mesures de políticaeconòmica anunciades recentment. En primer lloc, l’executiu gal ha deci-dit que una part de la recaptació fiscal derivada de la imposició sobre car-burants, concretament la propiciada pel fet que el preu del petroli superiles previsions dels pressupostos de l’Estat, serà revertida en els actorseconòmics més afectats per la pujada dels carburants (transportistes, taxis-tes, agricultors, pescadors, etc.) en forma de deduccions fiscals. Una sego-na decisió destacable ha estat anticipar la bateria de mesures de liberalit-zació del mercat de treball, prevista inicialment per al setembre ifinalment en vigor des del 4 d’agost. La més rellevant d’aquestes mesuresés l’aparició d’un nou contracte temporal que agilita i abarateix l’acomia-dament per a les empreses de menys de 20 treballadors.


FRANÇA: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB

Consum intern


Taxa d’atur (*)

Preus de consum


NOTES: (*) Percentatge sobre població activa.(**) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions d’euros.

FONTS: OCDE, organismes nacionals d’estadística i elaboració pròpia.

0,9 2,0 2,8 1,8 2,1 1,9 – 1,3 – –

1,9 3,3 4,4 2,5 4,0 3,2 2,9 1,3 0,4 ...

–0,4 1,8 3,0 1,8 1,6 1,0 0,2 –0,3 –0,4 ...

9,8 10,0 10,0 10,0 10,0 10,1 10,2 10,2 10,1 ...

2,1 2,1 2,4 2,2 2,1 1,6 1,8 1,5 1,7 1,7

0,3 –0,1 0,2 0,0 –0,6 –1,2 –1,6 –1,7 –1,7 ...

L’executiu gal aprofi-

tarà l’excés de recap-

tació fiscal sobre el

petroli per compensar

sectors afectats i deci-

deix anticipar noves

mesures de flexibilit-

zació laboral.

Persistent dèficit

comercial, derivat del

notable dinamisme

importador.

La inflació es manté

en l’1,7% al juliol.

L’economia italiana, en vies de recuperació

Tot i que l’economia italiana continua encallada en una etapa de baixcreixement, la inesperada millora del segon trimestre pot indicar la transi-ció cap a una fase de més activitat. Així, després de caure en taxa intertri-mestral durant dos trimestres consecutius, l’economia va créixer el 0,7%en el segon trimestre de l’any (avanç del 0,1% interanual, enfront del des-cens interanual del 0,2% en el primer trimestre). Així i tot, cal destacarque el mateix govern ha revisat a la baixa les previsions de creixementper al conjunt del 2005 fins al 0% i que l’Organització per a la Cooperaciói el Desenvolupament Econòmics (OCDE) manté que l’economia transal-pina serà l’única, entre les 30 primeres del món, amb un creixementnegatiu el 2005.


…que no esvaeix defi-

nitivament els dubtes

sobre les perspectives

futures.

El PIB del Regne Unit

creix l’1,8% en el

segon trimestre per

l’alentiment del con-

sum.

De fet, els indicadors mensuals coneguts confirmen la feblesa cíclicade l’economia. Des de la perspectiva de la demanda, cal indicar que laconfiança del consumidor va recular quatre punts en els mesos de juny ijuliol. Pel que fa a l’oferta, les dificultats del sector secundari augmenten amesura que avança l’any. Al juny, la producció industrial se situava ennivells un 2,4% inferiors als d’un any abans. És una bona notícia, enaquest context, la millora exportadora experimentada al maig, quan lesvendes a l’exterior van créixer gairebé el 9% interanual. No obstant això,al maig, el major dinamisme importador ha provocat l’empitjorament deldèficit comercial, fins als 5.100 milions d’euros en saldo acumulat de dot-ze mesos. Finalment, la inflació reflecteix el tensionament del componentenergètic i s’ha accelerat en tres dècimes percentuals al juliol fins al 2,1%interanual.

Regne Unit: nova desacceleració en el segon trimestre

L’estimació del PIB del segon trimestre informa d’una desacceleracióde l’economia britànica, que va créixer l’1,8% interanual, enfront del 2,1%anterior. El principal responsable de la desacceleració és el consum pri-vat, que es va alentir gairebé un punt percentual en relació amb el primertrimestre. En canvi, la formació bruta de capital fix i el consum públic es

ITÀLIA: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB

Vendes al detall


Taxa d’atur (*)

Preus de consum


NOTES: (*) Percentatge sobre població activa.(**) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions d’euros.


0,4 1,0 1,2 1,2 0,8 –0,2 – 0,1 – –

2,0 –0,4 –0,2 –1,3 –1,1 0,1 –3,9 0,9 ... ...

–0,6 –0,6 0,8 –0,7 –2,0 –2,4 –0,6 –1,9 –2,4 ...

8,4 8,0 8,0 7,9 8,0 7,9 – ... – –

2,7 2,2 2,4 2,2 2,0 1,9 1,9 1,9 1,8 2,1

4,1 1,6 2,9 2,3 –0,9 –2,2 –4,6 –5,1 ... ...

Sorprenent accelera-

ció del creixement

a Itàlia en el segon

trimestre…

van mantenir aproximadament en els ritmes de creixement del trimestreanterior. Per la seva banda, la demanda externa va aportar dues dècimespercentuals a l’increment del PIB, gràcies al millor comportament de lesexportacions.


Recuperació de

l’exportació en el

segon trimestre.

El petroli tensiona la

inflació fins al 2,4% al

juliol.

Evolució positiva dels

serveis i millora de les

perspectives de la

construcció.

REGNE UNIT: PRINCIPALS INDICADORS ECONÒMICSPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior, llevat que s’indiqui el contrari

2004 20052003 2004


PIB

Vendes al detall


Taxa d’atur (*)

Preus de consum


NOTES: (*) Percentatge sobre població activa.(**) Saldo acumulat de 12 mesos. Milers de milions de lliures esterlines.


2,5 3,2 3,7 3,1 2,7 2,1 – 1,8 – –

3,0 6,2 6,9 6,7 4,8 3,0 2,0 0,9 1,3 1,9

–0,5 0,8 1,9 0,4 0,0 –1,0 –1,9 –1,5 –1,9 ...

3,0 2,7 2,8 2,7 2,7 2,6 2,7 2,7 2,8 2,8

2,8 2,2 2,2 2,1 2,3 2,2 2,3 2,1 2,2 2,4

–46,8 –54,7 –53,7 –56,6 –58,2 –59,3 –60,2 –60,2 –59,9 ...

Des d’una perspectiva sectorial, el més destacable és la millora de pers-pectives de la construcció (les comandes de construcció van créixer el17,2% interanual al juny) i la recuperació de la confiança del sector serveisal juliol, que podria tancar la fase de relatiu mal comportament que es vaproduir en el segon trimestre. Pel que fa a la indústria, sembla que lesdificultats del sector manufacturer comencen a remetre, ja que l’enquestade cartera de comandes va pujar 10 punts al juliol.

Un element que pot contribuir a revertir la negativa dinàmica del sec-tor secundari és la recuperació de les exportacions, el creixement inter-anual de les quals va superar el 10% en el conjunt del segon trimestre(augment interanual del 6% en el primer trimestre). Aquesta embranzidaexportadora, juntament amb una certa contenció de les importacions,arran de la comentada desacceleració de la demanda interna, ha permèsque el dèficit comercial hagi començat a reduir-se moderadament.

Per la seva banda, els preus de consum es van situar al juliol en el2,4% interanual, dues dècimes percentuals per damunt de la xifra del mesde juny, a causa de l’encariment de l’energia. Aquest registre és el màximdes del març del 2004. Menys novetats presenta el mercat laboral. Aljuliol, la taxa d’atur es va mantenir en el 2,8% de la població activa, sensecanvis en relació amb el mes de juny. Aquest nivell representa un empit-jorament moderat en relació amb els mínims històrics del 2,6% registratsal començament de l’any.


Moviments divergents

dels tipus d’interès

dels principals bancs

centrals.

MERCATS MONETARIS I DE CAPITAL

La Reserva Federal apuja els seus tipus d’interès

A l’agost s’han posat de manifest les notables diferències en les políti-ques monetàries de les principals zones geogràfiques. Mentre el Bancd’Anglaterra revertia la pujada del tipus d’interès oficial d’un any enrere,la Reserva Federal dels Estats Units prosseguia la sostinguda via d’ascen-sos del tipus d’interès de referència. D’altra banda, el Banc Central Euro-peu i el Banc del Japó no han mogut fitxa i han mantingut els tipusd’interès directors en nivells mínims històrics. Aquesta situació de movi-ments divergents en els tipus d’interès contrasta amb la dels últims anys,en què les decisions de tipus d’interès dels principals bancs centralstenien el mateix signe.

MERCATS FINANCERS

LA RESERVA FEDERAL APUJA EL TIPUS D’INTERÈSOFICIAL FINS AL 3,50%Tipus d’interès de referència de la política monetària

FONTS: Bancscentrals nacionals.

6

0,5

5

4

3

2

1

1,5

2,5

3,5

4,5

5,5

Zona de l’euro(O. p. definançament)

Regne Unit(Tipusd’intervenció)

Estats Units(Fons federals)

%

J S D M J S D M J S DMJ S DM

2001 2002 2003 2004 2005

M J

Als Estats Units, la compareixença del president de la Reserva Federal,Alan Greenspan, davant d’un comitè del Congrés va confirmar que conti-nuaria apujant progressivament els tipus d’interès. En efecte, tal coms’esperava, en la reunió del 9 d’agost, el Comitè Federal de Mercat Obertva decidir apujar el tipus de referència de la Reserva Federal –el nivellobjectiu del tipus interbancari diari– en 25 punts bàsics fins al 3,50%. Esva tractar de la desena alça consecutiva en catorze mesos. Així, aquesttipus oficial ha augmentat en 250 punts bàsics des del juny del 2004,quan es va iniciar el gir monetari restrictiu. Al mateix temps, la taxa dedescompte també es va incrementar en 25 punts bàsics fins al 4,50%.

En el comunicat de premsa, la Reserva Federal manifestava que la sevapolítica monetària continuava essent relaxada després de la nova retalla-da. Atès que la despesa agregada s’havia intensificat des de l’hivern i queles pressions inflacionistes havien estat elevades, l’autoritat monetàrianord-americana va suggerir que continuaria el moviment alcista dels tipusd’interès, però de manera gradual.

En aquest context, el rendiment dels dipòsits interbancaris nord-ameri-cans a un any va continuar pujant al juliol i a l’agost després d’una pausamotivada per especulacions sobre la proximitat de l’interès oficial al seumàxim cíclic. Així, la rendibilitat dels dipòsits interbancaris nord-ameri-cans a dotze mesos es va situar en el 4,20% cap a la meitat de la quartasetmana d’agost, amb un increment de 36 punts bàsics sobre el final delprimer semestre i de 192 en relació amb un any abans. D’aquesta manera,el mercat descompta noves pujades. Segons la corba de tipus d’interès, eltipus oficial de la Reserva Federal es col·locarà per damunt del 4% en elspropers mesos.

A la zona de l’euro, el Banc Central Europeu (BCE) ha mantingut infle-xiblement la seva posició que els tipus d’interès de l’Eurosistema estan enun nivell apropiat i no els ha variat en les reunions del començament dejuliol i d’agost. D’aquesta manera, ha resistit moltes pressions a favord’una rebaixa. Fins i tot el Parlament europeu va arribar a rebutjar uninforme no vinculant que donava suport a l’actuació del BCE al comença-ment de juliol. Així, el tipus d’interès oficial va continuar en el 2%, sensevariacions des del juny del 2003.

El BCE va argumentar que les últimes dades apunten a una reactivacióde la demanda interna. D’altra banda, tot i que constata que les tensionsinflacionistes no són significatives, considera que hi ha riscos per a l’estabi-litat dels preus a causa de l’escalada del preu del petroli. Així, la inflació deljuliol va pujar fins al 2,2%, per damunt de l’objectiu a mitjà termini del 2%.A més a més, s’aprecien signes d’un excés de liquiditat a la zona de l’euro.Al juny, els préstecs al sector privat es van accelerar fins al 7,9%. De fet,s’observa un canvi de posició per part d’institucions internacionals quehavien recomanat recentment una davallada dels tipus d’interès al BCE.


Desè increment

consecutiu del tipus

d’interès de referència

de la Reserva Fede-

ral…

…i no serà l’últim…

…ja que s’espera que

arribi al 4%.

El Banc Central Euro-

peu resisteix les pres-

sions a favor d’una

davallada…

…basant-se en la

millora de les perspec-

tives econòmiques de

la zona de l’euro.

En un marc d’especulacions sobre una reducció del tipus d’interès delBCE, l’euríbor a dotze mesos es va reduir en 9 punts bàsics de mitjanamensual al juny fins al 2,10%, la cota més baixa des del març del 2004. Aljuliol, l’euríbor a un any va pujar 7 punts bàsics fins al 2,17% de mitjanamensual. En les primeres setmanes d’agost, l’euríbor a 12 mesos ha tendita situar-se al voltant del 2,20%, una mica per sota del nivell d’un anyabans. Actualment, el mercat ja no espera un descens del tipus de refe-rència del BCE, però no anticipa una alça fins ben entrat el segon semes-tre del 2006.

Després de la publicació de les actes de la reunió del comitè monetaridel Banc d’Anglaterra del juliol, amb un resultat molt ajustat a favor delmanteniment del tipus d’interès d’intervenció, s’esperava àmpliament unaimminent rebaixa, que es va produir el dia 4 d’agost. D’aquesta manera,l’autoritat monetària britànica va disminuir el tipus de referència en 25punts bàsics fins al 4,50%. Així, va revertir la mesura en sentit contrarid’un any abans. El banc central anglès va justificar la decisió per unaintensa desacceleració de l’economia britànica i pel refredament del mer-cat immobiliari. El Banc d’Anglaterra va suggerir, però, que no era gaireprobable una nova retallada del tipus d’interès oficial en el futur imme-diat, ja que l’alça de la borsa i la depreciació de la lliura esterlina donavensuport a l’activitat econòmica.


TIPUS D’INTERÈS A CURT TERMINI ALS MERCATS NACIONALSMitjanes mensuals, en percentatge anual

Zona de l’euro Estats Units Japó Regne Unit Suïssa

Tres mesos Un anyTres mesos Tres mesos Tres mesos Tres mesos

2004

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

2005

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol (*)

Agost (1)

NOTES: (*) Xifres provisionals.(1) Dia 24.(2) Tipus d’interès marginal. Últimes dates de variació del tipus mínim: 6-3-03 (2,50%), 5-6-03 (2,00%).(3) Últimes dates de variació: 10-11-04 (2,00%), 14-12-04 (2,25%), 2-2-05 (2,50%), 22-3-05 (2,75%), 3-5-05 (3,00%), 30-6-05 (3,25%), 9-8-05 (3,50%).(4) Últimes dates de variació: 10-7-03 (3,50%), 6-11-03 (3,75%), 5-2-04 (4,00%), 6-5-04 (4,25%), 10-6-04 (4,50%), 5-8-04 (4,75%), 4-8-05 (4,50%).

FONTS: Banc Central Europeu, Banc d’Espanya, Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

2,01 2,12 2,36 1,25 1,59 0,00 4,50 4,77 0,50

2,01 2,11 2,30 1,43 1,70 0,00 4,72 4,88 0,54

2,02 2,12 2,38 1,59 1,88 0,00 4,75 4,85 0,67

2,03 2,15 2,32 1,75 2,06 0,00 4,75 4,81 0,71

2,05 2,17 2,33 1,92 2,28 0,00 4,75 4,79 0,75

2,07 2,17 2,30 2,25 2,47 0,00 4,75 4,78 0,75

2,06 2,15 2,31 2,25 2,64 0,00 4,75 4,79 0,74

2,06 2,14 2,31 2,50 2,80 0,00 4,75 4,80 0,75

2,05 2,14 2,34 2,59 2,99 0,00 4,75 4,90 0,75

2,05 2,14 2,27 2,75 3,12 0,00 4,75 4,86 0,76

2,05 2,13 2,19 2,99 3,24 0,00 4,75 4,81 0,76

2,05 2,11 2,10 3,01 3,40 0,00 4,75 4,76 0,75

2,05 2,12 2,17 3,25 3,59 0,00 4,75 4,60 0,75

2,05 2,13 2,21 3,50 3,80 0,00 4,50 4,56 0,76

SubhastesBCE (2)

Nivellobjectiu dela ReservaFederal (3)

Tipusd’intervenció

Banc d’Anglaterra (4)

Euríbor

L’euríbor a un any se

situa una mica per

sota de dotze mesos

abans.

El Banc d’Anglaterra

suggereix que no són

gaire probables noves

rebaixes en el futur

immediat.

El dòlar perd posicions a l’estiu

El dòlar va pujar el 3,8% en el primer semestre del 2005 en termes glo-bals, després d’haver patit una considerable caiguda en l’última part del2004. Aquesta reacció es va produir tot i el creixent desequilibri exteriorde l’economia nord-americana. El bitllet verd va ser impulsat per unaexpansió econòmica relativament forta i per l’ampliació del diferencial detipus d’interès, després de successius augments per part de la ReservaFederal. D’aquesta manera, al començament de juliol, la divisa dels EstatsUnits va marcar el nivell màxim des de l’octubre del 2004 en relació ambun conjunt ampli de divises.


El dòlar marca la cota

màxima des de l’octu-

bre del 2004 al

començament de

juliol…

…però el dèficit exte-

rior el llasta.

TIPUS DE CANVI DE LES PRINCIPALS MONEDESJuliol 2005

Última sessió del mes Dades mensuals

Enfront del dòlar dels EUA

Ien japonès

Lliura esterlina (1)

Franc suís

Dòlar canadenc

Peso mexicà

Índex efectiu nominal (4)

Enfront de l’euro

Dòlar dels EUA

Ien japonès

Franc suís

Lliura esterlina

Corona sueca

Corona danesa (3)

Zloty polonès

Corona txeca

Forint hongarès

Índex efectiu nominal (5)

NOTES: (1) Unitats per lliura esterlina.(2) Els percentatges de variació fan referència a les cotitzacions tal com apareixen al quadre.(3) La corona danesa té una paritat central enfront de l’euro de 7,46038 amb una banda de fluctuació del ±2,25%.(4) Índex efectiu nominal ampli del dòlar de la Reserva Federal dels Estats Units. Calculat com a mitjana ponderada del valor del dòlar enfront de les 26

monedes dels països amb més volum de comerç amb els Estats Units. Base: 1-1997 = 100.(5) Índex de tipus de canvi efectiu nominal de l’euro del Banc Central Europeu. Calculat com a mitjana ponderada del valor bilateral de l’euro enfront de les

monedes dels 23 principals socis comercials de la zona de l’euro. Base: I-1999 = 100.FONTS: Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

112,5 1,5 111,9 3,0 7,9 2,3 110,2

1,757 –1,8 1,752 –3,7 –9,2 –5,0 1,800

1,288 0,4 1,294 2,2 12,9 3,9 1,264

1,224 –0,1 1,224 –1,3 0,5 –7,5 1,191

10,60 –1,6 10,68 –1,3 –4,7 –6,9 10,88

111,7 –0,3 112,2 0,5 3,0 –2,5 111,1

1,209 0,0 1,204 –1,0 –10,2 –1,9 1,221

135,9 1,5 134,7 1,9 –3,2 0,5 134,8

1,561 0,7 1,558 1,2 1,4 2,0 1,555

0,689 2,2 0,688 2,8 –1,1 3,3 0,680

9,405 –0,2 9,428 1,8 5,0 2,5 9,333

7,459 0,1 7,458 0,2 0,3 0,3 7,459

4,072 0,8 4,099 0,9 –0,9 –8,2 4,019

30,15 0,4 30,18 0,5 –1,5 –4,3 29,66

245,0 –0,9 246,5 –1,0 0,3 –1,4 245,8

101,9 0,5 101,7 0,5 –5,0 –1,2 101,8

Tipus decanvi

% devariació

mensual (2)

Tipus decanvimitjà

% variació (2)

Mensual s/desembre 2004 Anual

Tipus decanvi

24-8-05

No obstant això, de llavors ençà el dòlar ha perdut força. La preocupa-ció pel dèficit exterior ha tornat a pesar. Aquesta tendència es va intensifi-car amb l’anunci d’una revaluació del iuan xinès del 2,1% el dia 21 dejuliol per part de les autoritats xineses (vegeu requadre adjunt), movimentque va ser seguit per l’apreciació de nombroses monedes asiàtiques.D’aquesta manera, el dia 12 d’agost el bitllet verd havia perdut el 2,7% enrelació amb un conjunt ampli de divises des del màxim del començament

de juliol. No obstant això, des de mitjan agost la divisa nord-americana varecuperar el vigor, estimulada per la publicació d’un seguit de dadesmacroeconòmiques positives.

Per la seva banda, l’euro va caure el 6,2% durant la primera meitat del’exercici en relació amb les monedes dels seus principals socis comer-cials, després d’una forta apreciació en l’últim trimestre del 2004. Elmodest creixement econòmic de la zona de l’euro, l’ampliació del diferen-cial de tipus d’interès en contra seu en relació amb altres monedes i elrebuig de la Constitució Europea en els referèndums de França i els Paï-sos Baixos, amb la consegüent crisi política, van afeblir la moneda única.

No obstant això, en esvair-se al juliol les expectatives d’una retalladadel tipus d’interès del Banc Central Europeu i en consolidar-se la perspec-tiva d’una reactivació econòmica, l’euro es va entonar. D’aquesta manera,al començament d’agost, presentava una pujada de l’1,7% en relació ambles principals monedes. Més tard, però, la moneda única va tornar a fla-quejar en un entorn d’incertesa per l’escalada dels preus del petroli.

En relació amb el dòlar, l’euro va baixar fins als 1,188 dòlars el dia 5de juliol, la cota mínima des del maig del 2004, amb un descens del12,8% des del començament de l’any. Amb posterioritat, la divisa europeaes va recuperar fins a cotitzar a 1,246 dòlars el dia 12 d’agost, però va tro-bar resistències en el seu avanç i va recular de nou.


L’euro cau el 6% en

el primer semestre

en termes globals…

…tot i que es recupe-

ra parcialment a

l’estiu.

Enfront del dòlar, la

moneda única arriba a

perdre el 13% des del

desembre.

VAIVENS DE L’EURO ENFRONT DEL DÒLARDòlars dels Estats Units per euro

Mitjanes mensuals Canvis diaris

NOTA: Les dades arriben fins al 24 d’agost. FONTS: OCDE, Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

A JM J2001 2002 2003 20040,85

0,90

0,95

1

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

20051,18

1,24

1,26

1,28

1,32

2005A

1,30

1,20

1,22

La lliura esterlina va pujar el 2,5% en relació amb un conjunt ampli demonedes en el període gener-juny, amb el suport d’un diferencial detipus d’interès favorable. No obstant això, des del final de juny, la lliuraha girat a la baixa en anticipar-se una propera baixada del tipus d’interèsd’intervenció del Banc d’Anglaterra. No obstant això, a l’agost la divisabritànica es va recuperar en moderar-se les expectatives de més rebaixesdel tipus d’interès en els propers mesos, després de l’efectuada alcomençament del mes. Així i tot, la lliura se situava notablement per sotadel seu nivell de l’inici de l’any enfront del dòlar, però sensiblement perdamunt en relació amb l’euro.


Des de l’inici de l’any,

la lliura esterlina ha

caigut enfront del

dòlar, però s’ha apre-

ciat en relació amb

l’euro.

LLEUGERA APRECIACIÓ DEL IENIens per dòlar


NOTA: Els tipus arriben fins al 24 d’agost. FONTS: OCDE, Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

100

110

120

130

140

104

105

106

113

2001 2002 2003 2004 2005 A JM J2005

A

107

108

109

110

111

112

RECUPERACIÓ DE LA LLIURA ESTERLINA A L’AGOSTLliures esterlines per euro


NOTA: Els tipus arriben fins al 24 d’agost. FONT: Thomson Financial Datastream.

0,60

0,62

0,64

0,68

0,70

0,72

0,66

2002 20032001 2004 20050,660

0,680

0,685

0,690

0,700

0,695

0,670

0,675

A JM J2005

A

0,665

El dia 20 de juliol, el ien va anotar la cota mínima des del maig del2004 enfront d’un conjunt ampli de divises, afectat per un diferencial detipus d’interès en contra seu en relació amb la resta de monedes enromandre el tipus oficial del Japó en el 0%. No obstant això, l’anunci dela revaluació del iuan enfront del dòlar el dia 21 de juliol va motivar unsobtat repunt de la divisa nipona. Tot i que aquesta pujada va ser fugaç,en constatar-se el limitat augment del iuan, la moneda japonesa va rebreel suport d’una millora de la conjuntura econòmica del país. No obstantaixò, el ien va patir ensurts arran de la crisi política desencadenada alJapó, que comportarà eleccions anticipades. Així i tot, en la quarta setma-na d’agost, el ien es va col·locar significativament per sota del comença-ment de l’any enfront del dòlar, per bé que mostrava una considerablepujada enfront de l’euro.

Després de l’anunci d’una revaluació del iuan en relació amb el dòlarel dia 21 de juliol, la moneda xinesa ha seguit una via d’apreciació moltsuau enfront del dòlar. Així, cap a la meitat de la quarta setmana d’agost,es cotitzava a 8,105 unitats per dòlar, enfront de les 8,11 del dia de larevaluació. La mesura xinesa va tenir un impacte important sobre lesmonedes de la regió, atesa la importància econòmica i comercial delcolós asiàtic. La decisió de desvincular el iuan del dòlar va ser seguidaimmediatament per les autoritats de Malàisia, que també van deslligar elringgit de la moneda dels Estats Units i van passar a un règim de flotaciócontrolada enfront d’una cistella de monedes. Altres monedes asiàtiques,com el won coreà, el dòlar de Singapur o el baht tailandès, van tendir apujar enfront del dòlar. En canvi, el dòlar de Hong Kong va romandreancorat amb el dòlar nord-americà.


El ien rebota arran de

la devaluació del iuan

xinès.

Lleugera apreciació

del iuan enfront del

dòlar d’ençà que es va

anunciar que se’n des-

vinculava.

EL IUAN ES DESVINCULA DEL DÒLAR

El dia 21 de juliol, les autoritats xineses van anunciar que el iuan es desvinculava deldòlar. Des del 1995, la divisa de la Xina tenia un canvi fix amb el dòlar, el qual va ser modifi-cat el 1998 i es va establir en 8,28 unitats per dòlar dels Estats Units. Doncs bé, en el primerdia del nou règim de tipus de canvi, la nova cotització del iuan es va situar en 8,11 unitatsper dòlar, amb una revaluació del 2,1%.

El Banc de la Xina va comunicar que, de llavors ençà, la cotització del iuan s’establiria enrelació amb una cistella de divises, de manera que es mantingués en un nivell d’equilibri rao-nable. Uns dies més tard, es va anunciar que aquesta cistella integraria el dòlar, l’euro, el ienjaponès, el won de Corea del Sud, el dòlar de Singapur, la lliura esterlina, el ringgit malai, elruble, el dòlar australià, el baht tailandès i el dòlar canadenc, tot i que no es van explicitar elspesos d’aquestes monedes en el total. En principi, la tria d’aquestes monedes respon a la delsprincipals fluxos comercials i financers amb el gegant asiàtic, tot i que no es van esmentar eldòlar de Taiwan ni el de Hong Kong. En el nou règim de flotació intervinguda, les autoritatsxineses limiten la variació diària del iuan enfront del dòlar en el ±0,3%.

S’especulava amb la flotació del iuan des de feia mesos, però s’esperava que es revaluariamés. De fet, es tracta del primer pas de la seva liberalització. A l’agost, les autoritats xinesesvan anunciar mesures complementàries en aquest sentit, com l’autorització a un seguitd’entitats financeres xineses i estrangeres per operar amb contractes de futurs en iuans per acobertura. Probablement continuarà l’especulació d’una major apreciació del iuan enfront

Lleuger rebot de les rendibilitats del deute públic a llarg termini

El rendiment dels bons a 10 anys del Tresor dels Estats Units va regis-trar el nivell mínim des del març del 2004 al començament de juny en el3,89%. Atesa la fase de recuperació econòmica, aquesta cota va ser inu-sualment baixa. Aquesta situació s’explica per la conjunció d’un seguit defactors: l’existència d’una gran liquiditat global per unes polítiquesmonetàries encara laxes en general –els tipus d’interès a curt termini con-tinuen en el 0% al Japó–; un excés d’estalvi en una conjuntura de capaci-tat productiva no utilitzada; la disminució de la prima de risc associada auna major credibilitat dels bancs centrals, i una intensificació de la com-petència global que conté les pressions inflacionistes. En particular, lesadquisicions de bons dels Estats Units per part de bancs centrals asiàticsper evitar l’apreciació de les seves monedes contribueixen al manteni-ment de rendibilitats dels bons a llarg termini anormalment baixes.


del dòlar, tot i que les autoritats xineses es van encarregar de refredar els ànims, i, amb laseva intervenció i amb els controls de capitals, el iuan cotitzava prop del nou nivell inicial de8,11 unitats a l’agost. A llarg termini, en tot cas, sembla lògica una apreciació del iuanenfront del dòlar.

Pel que fa a les causes de la decisió xinesa, cal esmentar la reducció dels desequilibris comer-cials i l’estimulació de la demanda interna. Sens dubte, les intenses pressions nord-americaneshan tingut un paper important. D’altra banda, la situació de gran acumulació de reserves exte-riors era insostenible. Pel que fa a les repercussions monetàries de la mesura, nombroses divisesasiàtiques es van apreciar, i els tipus d’interès de deute nord-americans van tendir a pujar. Aixímateix, l’euro experimentarà una menor pressió.

TIPUS DE CANVI DE LA MONEDA XINESAIuans per dòlar

9492 93 95FONT: ThomsonFinancial Datastream.

Mitjanes mensuals

91811

2

3

4

5

9

96 97 98 99 00 01 02 03 0589 9082 83 84 85 86 87 88

6

7

04

8

L’excés de liquiditat

global manté deprimi-

da la rendibilitat dels

bons.


Mitjanes mensuals Valors diaris

1

3

6

0

5

2

4

NOTA: Els tipus arriben fins al 24 d’agost.FONTS: Banc d’Espanya i Thomson Financial Datastream.

Estats UnitsAlemanya

Japó

AMPLIACIÓ DEL DIFERENCIAL DE TIPUS D’INTERÈS A LLARG TERMINIENTRE EL DÒLAR I L’EURORendibilitat dels bons públics a 10 anys, en percentatge anual

3

3,2

3,4

4,6

2001 2002 2003 2004 2005 A JM J2005

A

3,6

3,8

4

4,2

4,4

Al juliol, el rendiment dels bons del Tresor nord-americans va iniciaruna trajectòria a l’alça en intensificar-se la perspectiva d’augments delstipus d’interès de la Reserva Federal, amb l’anunci de la revaluació deliuan xinès el dia 21 i la pujada del preu del petroli. Així, el dia 8 d’agostva arribar al 4,42%. No obstant això, posteriorment va tornar a cedir enun context de recuperació del dòlar. D’aquesta manera, la rendibilitat deldeute públic a llarg termini es va continuar situant prop del 4%, en unrang relativament baix.

D’altra banda, al començament d’agost es va confirmar oficialment queel 2006 es reprendrà l’emissió dels bons del Tresor dels Estats Units a 30anys, considerats com a referència a llarg termini. El 2001 s’havia deciditinterrompre’n l’emissió en un marc d’excedents pressupostaris, situaciócontrària a l’actual. Amb aquesta mesura, el Tresor nord-americà diversificaels seus instruments d’endeutament i augmenta la base d’inversors per alsseus productes. D’altra banda, seguint aquesta tendència d’emetre deute aterminis molt llargs, Polònia ha emès recentment obligacions a 50 anys.

A Alemanya, la rendibilitat dels bons de l’Estat a 10 anys va anotar elnivell mínim de les últimes dècades el dia 24 de juny en el 3,12%. Méstard va repuntar suaument amb la millora econòmica de la zona de l’euroi en desaparèixer les expectatives d’una retallada del tipus d’interès delBanc Central Europeu. Així, el dia 5 d’agost va marcar el 3,37%. Desprésva tornar a flexionar a la baixa i es va mantenir en nivells molt reduïts.Per la seva banda, el diferencial de tipus d’interès a llarg termini entre elsEstats Units i Alemanya s’ha ampliat a l’estiu fins a situar-se per damuntdels 100 punts bàsics.

El rendiment dels

bons del Tresor dels

Estats Units cedeix

després del repunt del

juliol.

Anunci de la represa

de l’emissió dels bons

a 30 anys del Tresor

nord-americà.

El diferencial de tipus

d’interès a llarg termi-

ni entre el dòlar i

l’euro supera els 100

punts bàsics.

Al Japó, el rendiment dels bons de l’Estat a 10 anys al final del primersemestre va marcar la cota mínima des de l’agost del 2003 en baixar fins al’1,14%. No obstant això, després va rebotar gràcies a la millora del to del’economia i als indicis d’una propera sortida de la deflació. Així, cap a lameitat de la quarta setmana d’agost, la rendibilitat dels bons públics a 10anys es va col·locar per damunt de l’1,4%.

L’agència de qualificació del crèdit Standard & Poor’s va reduir la qua-lificació d’Itàlia en un esglaó fins a AA– per al seu crèdit a llarg termini aljuliol. A l’agost, aquesta mateixa agència va disminuir la perspectiva delcrèdit d’Itàlia d’«estable» a «negativa» a causa del deteriorament de lesfinances públiques. D’aquesta manera, la prima de risc dels bons públicsitalians a 10 anys, mesurada com el diferencial del seu rendiment en rela-ció amb els homòlegs alemanys, es va ampliar lleugerament fins a situar-se en uns 20 punts bàsics en la quarta setmana d’agost, enfront d’uns 7punts al final del 2004. En contrast, cap al final d’agost, el diferencial delsbons de l’Estat espanyols en relació amb els alemanys era negatiu d’uns 2punts bàsics.

La taxa de morositat global dels bons de baixa qualitat creditícia varomandre en el mínim dels últims vuit anys al juliol i es va col·locar enl’1,8%, segons l’agència especialitzada Moody’s. La taxa de morositat hacaigut sensiblement des del 2,4% del gener i el 3,1% de dotze mesosabans. Això, juntament amb l’interès dels inversors, atesos els reduïtsnivells dels rendiments del deute públic, va motivar que la prima de riscdels bons de baixa qualitat creditícia, mesurada com la diferència entre larendibilitat d’aquests bons i la del deute públic a llarg termini, baixés enels últims mesos i deixés enrere el rebot del mes de maig.


El tipus d’interès dels

bons públics del Japó

remunta a l’estiu.

Es redueix la qualifica-

ció italiana i la seva

prima de risc augmen-

ta lleugerament fins a

uns 20 punts bàsics.

Reducció de la prima

de risc dels bons de

baixa qualitat credití-

cia.

TIPUS D’INTERÈS A LLARG TERMINI ALS MERCATS NACIONALSDeute públic a 10 anys, mitjana del període, en percentatge anual

20052003 2004

I Abril Maig Juny Juliol 24 agost

Estats Units

Japó

Alemanya

França

Itàlia

Espanya

Regne Unit

Suïssa

FONTS: Banc d’Espanya, Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

4,04 4,31 4,34 4,39 4,19 4,04 4,16 4,20

0,99 1,50 1,41 1,32 1,27 1,24 1,25 1,41

4,10 4,07 3,63 3,51 3,35 3,19 3,23 3,15

4,13 4,10 3,64 3,55 3,38 3,20 3,24 3,17

4,24 4,24 3,75 3,66 3,52 3,41 3,38 3,38

4,12 4,10 3,63 3,53 3,36 3,19 3,22 3,15

4,53 4,93 4,72 4,69 4,47 4,33 4,29 4,23

2,47 2,57 2,15 2,15 2,02 1,96 1,95 1,92

Nombroses borses anoten les cotes màximes dels últims tres o quatre anys

Els favorables resultats empresarials i l’abundant liquiditat existent,amb els tipus d’interès en nivells baixos, han impulsat cap amunt les bor-ses en els primers mesos de l’estiu. Així, nombrosos índexs borsaris hanmarcat les cotes màximes dels últims tres o quatre anys o fins i tot hanregistrat màxims històrics. D’aquesta manera, els mercats borsaris han supe-rat moments de nerviosisme provocats pels atemptats terroristes de Londresi Egipte. També han pujat tot i l’escalada del preu del petroli, atès el seumoderat efecte sobre l’economia fins ara. No obstant això, el persistentencariment del cru ha limitat l’alça de les borses i ha motivat algunes recu-lades a l’agost.

Als Estats Units, l’índex Standard & Poor’s 500 va assolir el nivellmàxim des del juny del 2001 al començament d’agost. Posteriorment,però, va cedir terreny i, cap a la meitat de la quarta setmana d’agost, esva col·locar una mica per sota de la par de l’exercici. D’altra banda, el tra-dicional índex Dow Jones de valors industrials no va poder superar elmàxim anual del març i es va situar per sota del nivell inicial de l’any.L’índex Nasdaq general, representatiu dels valors tecnològics, va anotar elmàxim dels quatre últims anys al començament d’agost, tot i que més tardva perdre la par de l’exercici. L’evolució més negativa dels mercats borsa-ris nord-americans en relació amb els europeus i amb els emergents des


Els favorables resul-

tats empresarials i

l’abundant liquiditat

existent impulsen les

borses a l’alça.

El Dow Jones i el Nas-

daq tornen a perdre la

par de l’exercici.

ÍNDEXS DE LES PRINCIPALS BORSES MUNDIALS29-07-2005

Cotització a 24-8-05

Índex (*)% variació % variació % variació

% variació% variació

mensual acumulada anualacumulada

sobre la mateixadata de 2002

Nova York

Dow Jones

Standard & Poor’s

Nasdaq

Tòquio

Londres

Zona de l’euro

Frankfurt

París

Amsterdam

Milà

Madrid

Zuric

Hong Kong

Buenos Aires

São Paulo

NOTA: (*) Nova York: Dow Jones Industrials, Standard & Poor’s Composite, Nasdaq Composite; Tòquio: Nikkei 225; Zona de l’euro: DJ Eurostoxx 50; Londres: FinancialTimes 100; Frankfurt: DAX; París: CAC 40; Amsterdam: AEX; Milà: MIBTEL; Madrid: IBEX 35 de les borses espanyoles; Zuric: Swiss Market Index; HongKong: Hang Seng; Buenos Aires: Merval; São Paulo: Bovespa.

FONTS: Thomson Financial Datastream i elaboració pròpia.

10.640,9 3,6 –1,3 4,9 –3,2 17,6

1.234,2 3,6 1,8 12,0 –0,2 28,6

2.184,8 6,2 0,4 15,8 –2,1 54,2

11.899,6 2,7 3,6 5,1 8,8 26,7

5.282,3 3,3 9,7 19,7 9,6 20,2

3.326,5 4,6 12,7 22,3 11,6 16,8

4.886,5 6,5 14,8 25,4 15,5 28,4

4.451,7 5,3 16,5 22,1 15,8 25,5

395,8 3,1 13,7 20,0 12,0 –0,1

25.772,0 4,2 9,5 24,2 9,5 32,8

10.115,6 3,4 11,4 27,7 11,0 52,9

6.600,9 5,6 15,9 19,0 14,8 19,0

14.881,0 4,8 4,6 21,6 4,5 45,2

1.507,6 10,3 9,6 56,0 11,7 296,8

26.042,0 4,0 –0,6 16,6 2,0 176,1

de l’inici de l’any s’explica per una relativa sobrevaloració de les borsesnord-americanes i pels successius increments dels tipus d’interès de laReserva Federal.

Per sectors, l’evolució va ser molt dispar. El sector energètic va desta-car pels seus guanys acumulats. Les companyies de serveis públics i elsector sanitari i farmacèutic també van registrar plusvàlues considerablesal desembre. Al costat contrari, les minusvàlues més importants fins al’agost van correspondre a les societats de materials i de telecomunica-cions.

Cap a la meitat de la quarta setmana d’agost, l’índex DJ Eurostoxx 50,format per les firmes més grans de la zona de l’euro, va presentar un aug-ment sobre desembre superior a l’11% i va assolir la cota màxima delstres últims anys el dia 10 d’agost. Els elevats creixements dels beneficis deles empreses europees, amb el suport d’una certa feblesa de l’euro i delmanteniment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu en nivells moltreduïts, van empènyer cap amunt les borses europees. Els guanys acumu-lats més importants es van concentrar en els parquets de París, Frankfurt iAmsterdam.

Pel que fa a la borsa espanyola, el dia 10 d’agost l’índex IBEX 35 vasuperar la cota 10.200 i va marcar el màxim des del novembre de l’any2000, tot i que posteriorment va cedir una mica. Cal destacar que, al’estiu, moltes accions incloses en l’IBEX 35 es van situar en màxims histò-rics i que, cap al final del mes, només 5 de les 35 se situaven en númerosvermells en relació amb el mes de desembre.

Fora de la zona de l’euro, l’índex Financial Times 100 de la Borsa deLondres també va presentar un increment considerable en els vuit primersmesos de l’exercici, amb la contribució de la davallada del tipus d’interèsd’intervenció del Banc d’Anglaterra a l’agost. L’índex SMI de la borsa suïs-sa va mostrar fins i tot un comportament més positiu en el període gener-agost. D’altra banda, cal esmentar la pujada experimentada per la borsajaponesa a l’estiu. Així, l’índex Nikkei 225 va anotar a l’agost la cota màxi-ma dels quatre últims anys arran de la millora de les perspectives del’economia nipona. En particular, la declaració oficial que la crisi bancàriahavia acabat va representar un major atractiu per a les cotitzacions de lesentitats financeres.

Pel que fa als mercats emergents, en general han mostrat una bonaevolució des del començament de l’any i han reflectit una reactivacióeconòmica que ha rebut el suport de l’alça dels preus de les primeresmatèries i d’uns baixos tipus d’interès internacionals. Nombroses borsesdels països emergents, com Indonèsia, Índia, Rússia, Polònia, Hongria,Mèxic i Xile, van marcar màxims històrics a l’agost. Les borses de Coreadel Sud i de Hong Kong van anotar les cotes més altes dels últims anyscap a la meitat del mes. Les borses de Buenos Aires i de São Paulo vanmostrar resultats positius sobre el mes desembre, per bé que no vansuperar els màxims del primer trimestre.


Pujada espectacular

del sector energètic.

L’Eurostoxx 50 anota

el màxim dels tres

últims anys.

Màxim de la borsa

japonesa dels quatre

últims anys…

Moltes accions de

l’IBEX 35 anoten

màxims històrics.

…i també de diversos

índexs dels mercats

emergents.


ÍNDEX NASDAQ DELS ESTATS UNITS

BORSES INTERNACIONALSÍndexs al final del mes

MADRID (IBEX 35)

NOVA YORK (Standard & Poor’s 500)

ZONA EURO (DJ Eurostoxx 50)

NOTA: Agost 2005, dia 24. FONT: Thomson Financial Datastream.

TÒQUIO (Nikkei 225)LONDRES (Financial Times 100)

BUENOS AIRES (Merval)SÃO PAULO (Bovespa)

800850900950

1.0001.0501.1001.1501.2001.250

2002 2003 2004 20051.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.0002.2002.4002.6002.8003.0003.2003.4003.6003.800

3.4003.6003.8004.0004.2004.4004.6004.8005.0005.2005.400

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

13.000

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2002 2003 2004 2005

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

11.000

2002 2003 2004 2005 2002 2003 2004 2005

2002 2003 2004 2005 2002 2003 2004 2005

2002 2003 2004 2005 2002 2003 2004 2005

10.000

12.000


S’accelera lleugera-

ment el ritme de crei-

xement del PIB en el

segon trimestre del

2005…

…i s’aprecia una tòni-

ca de continuïtat al

començament del ter-

cer trimestre, amb la

flagrant excepció de la

indústria…

ACTIVITAT ECONÒMICA

L’economia espanyola creix el 3,4% en el segontrimestre

En el segon trimestre del 2005, el producte interior brut (PIB) generatper l’economia espanyola va créixer el 3,4% real, en relació amb elmateix període de l’any anterior, una dècima més que en el trimestre pre-cedent, d’acord amb l’estimació avançada per l’Institut Nacional d’Estadís-tica (INE). El dinamisme de la demanda interna, amb un ritme d’expansióforça estabilitzat, i l’aportació lleugerament menys negativa del sectorexterior són les principals causes de la suau acceleració constatada, situa-ció que, si tenim en compte l’evolució dels principals indicadors d’activi-tat, amb prou feines hauria patit canvis al llarg del tercer trimestre.

CONJUNTURA ESPANYOLA

EL PIB MANTÉ UN RITME DE CREIXEMENT INTENSPercentatge de variació real

NOTA: Dadescorregidesd’estacionalitati calendari.FONTS: INEi elaboració pròpia.

1,2

0


2002 2003 2005III

2004IVI II III

0,2

IVII III

0,4

0,6

1

0,8

6

0

1

2

3

4

5

Taxainteranual(escala dreta)

Taxaintertrimestral(escalaesquerra)

En un pla general, el consum d’electricitat corregit d’efectes de calendarii temperatura (molt representatiu de la marxa de l’activitat global) mostraun perfil de creixement lleugerament accelerat en termes de cicle-tendèn-cia, pauta que es repeteix amb més o menys grau a la majoria de la restad’indicadors. L’excepció més flagrant correspon a l’índex de produccióindustrial, amb una tendència de creixement que s’aproxima progressiva-

ment a zero. S’aprecia, en particular, un comportament molt negatiu a laindústria tèxtil, confecció, pelleteria, cuir i sabateria, amb descensos acumu-lats en els sis primers mesos que se situen entre el 10% i el 15% en relacióamb el mateix període de l’any anterior, afectats indubtablement pel creixe-ment de les importacions procedents principalment de la Xina.


…que continua reflec-

tint signes de feblesa,

tot i el to més positiu

de la cartera de

comandes.

A la construcció, les

perspectives a curt

termini continuen

essent molt optimis-

tes.

CREIXEMENT ANÈMIC A LA INDÚSTRIAVariació interanual de l’índex de producció industrial

NOTA: Sèriede cicle-tendènciacorregida dediferènciesde calendari.FONTS: INEi elaboració pròpia.

%

–4

–2

0

4

2

2001 2002 2003 2004 2005M J S D M J S D M J S D JM S D JM

A l’extrem oposat, les branques d’edició i arts gràfiques i de producciód’electricitat i gas es van apartar de la tònica general i van mostrar uncomportament molt expansiu durant aquests sis mesos, amb un creixe-ment mitjà dels respectius índexs superior al 5%. Cal constatar, al mateixtemps, al vessant més positiu, que l’índex d’entrades de comandes a laindústria ha tendit a millorar en els últims mesos. De gener a juny, l’aug-ment mitjà de l’índex representatiu de les noves comandes va augmentarel 5,6%. En aquest sentit, cal destacar el fort creixement corresponent ales branques energètiques i el més moderat de la indústria de bénsd’equipament i de béns intermedis.

Pel que fa a la construcció, les perspectives continuen essent optimis-tes. Tant el consum aparent de ciment com la producció de materials deconstrucció reflecteixen en els últims mesos una tendència creixent, con-firmada, des d’un altre punt de vista, per les afiliacions a la SeguretatSocial i per l’atur registrat al sector, que mantenen igualment una evoluciófavorable. En concret, els indicadors apunten a una suau acceleració del’edificació residencial, basada en la forta expansió creditícia. Quant al’obra pública, el fort dinamisme que ha recuperat la licitació oficial en elsúltims mesos augura un augment de l’activitat en el futur immediat.

Pel que fa al turisme, el balanç dels set primers mesos de l’any haresultat més favorable del que estava previst al començament. Durant elperíode considerat, van visitar Espanya 31,5 milions de turistes, el 6,1%més que el 2004. Fins al juliol, Catalunya lidera el rànquing del turismereceptor, amb 8,1 milions de visitants (12,7% d’augment interanual),seguida de Balears (5,5 milions de turistes) i de Canàries (5,4 milions),però amb un augment moderat (1,8%) en el primer cas i un descens inter-anual del 2,1% en el segon. Per mercats emissors, continua la primaciadel Regne Unit, amb 9,1 milions de turistes (l’1,6% més que en els set pri-mers mesos del 2004), seguit d’Alemanya (5,6 milions) i de França (4,9milions).

En termes estrictament econòmics, el balanç del turisme exterior ésmés moderat. Així, les pernoctacions en hotels realitzades per estrangersnomés van augmentar el 2,0% de gener a juliol, i la despesa acumuladaper tots els conceptes va créixer al voltant d’una proporció similar en ter-mes reals, d’acord amb l’enquesta de la despesa turística elaborada perl’Institut d’Estudis Turístics. D’altra banda, el turisme interior continuamolt actiu i suma gairebé 58 milions de pernoctacions de gener a juliol, el8,1% més que en el mateix període de l’any anterior.

En la resta de serveis, el to és, en general, positiu, amb creixementsmolt significatius als sectors de tecnologies de la informació i la comuni-cació i de serveis a empreses. Les xifres de negoci dels sectors esmentatsvan augmentar el 9,0% i el 7,1% interanual, respectivament, en el primersemestre del 2005, i es van apreciar tendències de fons clarament alcistes.L’evolució del comerç i el transport és igualment favorable, tot i que ambtaxes d’augment una mica més moderades (6,8% i 5,1%).


El turisme presenta de

gener a juliol un balanç

més positiu del que

estava previst al

començament…

…tot i que l’augment

dels ingressos reflec-

teix certament una

major moderació.

Les tecnologies de la

informació i la comu-

nicació i els serveis a

empreses són els ser-

veis més destacats.

EL CONSUM DE CIMENT MANTÉ UN RITMEDE CREIXEMENT ELEVATVariació interanual del consum de ciment

NOTA: Sèriede cicle-tendència.FONTS: OFICEMENi elaboració pròpia.

%

0

2

4

12

6

8

10


Pel que fa a la demanda, el consum privat continua mostrant un grandinamisme, tot i que el seu ritme expansiu tendeix a moderar-se. Així, enel primer semestre del 2005, l’índex de vendes del comerç al detall (corre-git d’efectes de calendari) va créixer el 2,2% interanual, en termes reals,percentatge inferior al corresponent a un any abans. A les grans superfí-cies, l’augment va ser més important (3,9%), però també per sota delcorresponent al 2004.

Un altre indicador molt significatiu, com és el de les vendes d’automò-bils, registra una taxa de creixement notable (1,6% interanual de gener ajuliol), tenint en compte que la comparació es realitza amb les xifresexcepcionalment elevades del 2004. En un pla més general, cal esmentarel fort creixement de les importacions de béns de consum (l’11,0% reald’abril a maig, en relació amb els mateixos mesos del 2004) i el manteni-ment d’un paradoxal baix nivell de confiança dels consumidors, quepodria anticipar, potser, una major moderació de la demanda en els pro-pers mesos.


INDICADORS D’OFERTAPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior

2004 20052003 2004

III IV I Abril Maig Juny Juliol

Indústria

Consum d’electricitat (1)

Índex de producció industrial (2)

Indicador de confiança a la indústria (3)

Utilització capacitat productiva (4)

Imp. béns interm. no energ. (5)

Construcció

Consum de ciment

Indicador de confiança a la construcció (3)

Habitatges (visats obra nova)

Licitació oficial

Serveis

Vendes comerç al detall

Turistes estrangers

Ingressos turisme

Mercaderies ferrocarril (Tm-km)

Tràfic aeri passatgers

Consum de gasoil automoció

NOTES: (1) Corregit dels efectes de laboralitat i temperatura.(2) Filtrat de diferències del calendari laboral.(3) Enquesta de la Comissió Europea: diferència entre els percentatges de respostes positives i negatives.(4) Enquesta de Conjuntura: percentatge d’utilització inferit de les respostes.(5) En volum.

FONTS: Xarxa Elèctrica Espanyola, OFICEMEN, AENA, Institut Nacional d’Estadística, Banc d’Espanya, Comissió Europea, Ministeri de Foment, Ministeri d’Indústria, Co-merç i Turisme, Ministeri d’Economia i elaboració pròpia.

5,4 3,3 3,0 2,4 5,2 2,6 4,8 4,6 4,7

1,4 1,6 2,2 0,4 0,3 0,2 0,2 –0,2 ...

–0,9 –2,5 –2,7 –2,3 –3,3 –6,0 –7,0 –8,0 –5,0

79,1 79,8 80,5 80,5 79,4 – 79,5 – 81,1

6,2 6,6 6,0 4,7 0,7 6,4 8,7 –3,5 ...

4,8 3,8 3,8 3,9 –0,2 16,0 11,3 3,5 ...

10,3 13,6 16,0 24,0 23,7 20,0 15,0 10,0 17,0

21,4 8,0 14,9 0,5 3,7 16,5 4,5 ... ...

–10,9 17,8 65,5 37,1 5,8 59,5 144,2 ... ...

5,7 5,5 4,4 5,5 4,0 7,2 4,8 4,2 ...

–1,0 2,6 1,2 10,0 7,4 0,0 5,4 7,8 7,7

4,4 3,8 5,2 8,5 –0,8 –7,2 0,9 ... ...

1,7 –3,5 –8,5 –16,7 –14,3 –3,2 ... ... ...

7,5 7,9 6,5 8,3 8,4 5,4 11,1 8,7 11,8

7,5 7,2 9,0 5,7 2,5 10,2 7,6 ... ...

Dinamisme del con-

sum, tot i que sembla

que el seu ritme

expansiu tendeix a

moderar-se.

Paradoxalment, la

confiança dels consu-

midors es manté en

cotes baixes.

Finalment, pel que fa a la inversió en béns d’equipament, els indica-dors mantenen un signe molt expansiu. En efecte, la importació de bénsd’aquesta naturalesa va créixer el 33,2% real durant els cinc primersmesos de l’any, mentre que, per la seva banda, les matriculacions devehicles industrials van augmentar el 13,2% de gener a juliol.


INDICADORS DE DEMANDAPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior

2004 20052003 2004

III IV I Abril Maig Juny Juliol

Consum

Producció de béns de consum (*)

Importació de béns de consum (**)

Matriculacions d’automòbils

Crèdit al consum de béns duradors

Indicador de confiança dels consumidors (***)

Inversió

Producció de béns d’equipament (*)

Importació de béns d’equipament (**)

Matriculació de vehicles industrials

Comerç exterior (**)

Importacions no energètiques

Exportacions

NOTES: (*) Filtrat de diferències del calendari laboral.(**) En volum.

(***) Enquesta de la Comissió Europea: diferència entre els percentatges de respostes positives i negatives.FONTS: ANFAC, Institut Nacional d’Estadística, Banc d’Espanya, Ministeri d’Economia, Comissió Europea i elaboració pròpia.

0,2 –0,2 0,1 0,1 0,1 2,3 –0,1 0,4 ...

10,9 13,4 9,7 8,3 6,5 6,8 15,5 3,5 ...

3,8 9,8 5,3 4,7 –0,0 6,5 7,1 1,8 –2,8

1,6 5,5 4,4 9,2 8,8 – – – –

–13,7 –10,8 –11,7 –10,3 –9,7 –11,0 –11,0 –12,0 –11,0

0,6 1,8 4,7 –1,7 –0,8 1,8 1,7 –0,9 ...

14,8 14,9 19,2 29,0 28,6 50,5 28,4 29,8 ...

13,5 11,7 9,4 9,4 9,2 23,6 17,3 13,6 10,3

8,8 9,8 8,9 9,0 5,7 11,6 13,4 2,7 ...

6,9 5,2 6,7 4,3 –3,1 5,6 1,4 0,4 ...

LA CONFIANÇA DELS CONSUMIDORS CONTINUA EN COTES BAIXESDiferència entre els percentatges de respostes positives i negatives

FONT: ComissióEuropea.

–20

0

–15

–10

–5


La inversió en béns

d’equipament conti-

nua creixent.

Transport: suau moderació de l’activitat

El sector del transport va mantenir un nivell d’activitat elevat el 2004,tot i que menor al de l’any precedent, segons l’índex general elaborat perl’Institut Nacional d’Estadística. En efecte, aquest indicador va créixer el6,3%, quatre dècimes menys que el 2003. La suau desacceleració de l’acti-vitat es va evidenciar en el quart trimestre de l’any i, segons es desprènde les dades disponibles, va prosseguir, fins i tot amb més intensitat, alcomençament del 2005. No sembla que aquesta desacceleració responguia un dinamisme menor de l’economia, sinó a un conjunt de circumstàn-cies diverses, que depenen de cada mitjà de transport.


El transport manté un

to elevat el 2004, però

pateix un cert afebli-

ment que s’estén al

2005.

EL RITME DE CREIXEMENT DEL TRANSPORT ES MODERAPercentatge de variació interanual de l’IGAT (*)

NOTA: (*) ÍndexGeneral d’Activitatdel Transport.FONTS: INEi elaboració pròpia.

%

10

0

2002I II III IV I II III IV IVI II III

2003 2005I

2001 2004IVI II III

6

4

2

8

La moderació del ritme d’activitat no va ser homogènia ni general permitjans o per tipus de tràfic. El transport per carretera va tenir un bonexercici el 2004, igual que el marítim, tot i que en els primers compassosdel 2005 la carretera va mostrar una certa feblesa, a diferència del trans-port marítim, que va continuar ferm. D’altra banda, es va constatar unacerta feblesa en el transport urbà col·lectiu i una reculada palpable del’activitat en el ferrocarril. El transport aeri, en canvi, va mantenir la tònicade fortalesa de l’any anterior.

El transport de mercaderies per carretera, que representa gairebé el60% del valor afegit del sector de transport, segons les dades de l’enques-ta de serveis més recent (2002), va resultar brillant en termes d’activitat.Les tones-quilòmetre transportades van augmentar el 14,8% per la fortapressió de la demanda internacional. Aquesta xifra contrasta amb la cai-guda de la intensitat mitjana diària de vehicles pesants en autopistes depeatge, el 3,4% en el mateix període. Més dubtoses, en canvi, són lesxifres del 2005, ja que indiquen una caiguda del volum d’activitat del’1,7% en el primer trimestre. L’aspra climatologia de l’hivern passat pothaver provocat aquesta contracció de l’activitat.

La moderació de

l’activitat no és

homogènia per mit-

jans ni per tipus de

tràfic.

El transport de merca-

deries per carretera té

un any brillant, però

perd força al

començament del

2005.

Molt més feble es va mostrar, en canvi, el ferrocarril. El seu índexd’activitat va caure l’1,3% el 2004 i va mostrar, a més a més, un perfil mar-cadament descendent que s’hauria mantingut en els primers mesos del2005. La feblesa va ser general en passatgers i en mercaderies, tot i que lasituació es va agreujar particularment en aquest últim àmbit, on, durant elsegon semestre del 2004, l’activitat va cedir de manera notable, en bonapart a causa de l’intens declivi del transport de materials de construcció.

El descens en el nombre de viatgers transportats en ferrocarril va sergeneral a les grans línies, de rodalies i regionals, però no en alta velocitat,segment que, malgrat tot, va mantenir una importància relativa menor. Enefecte, aquesta modalitat va concentrar l’1,3% del total de viatgers, enfrontdel 90,8% dels trens de rodalies.

Una tònica similar a la dels ferrocarrils de rodalies va presentar el trans-port urbà col·lectiu, tant en autobús com en metro. En el primer cas, elnombre de passatgers transportats amb prou feines va créixer l’1% el 2004,i el perfil de l’activitat es va mostrar clarament descendent, amb valorsnegatius en el quart trimestre que van prosseguir en començar l’any 2005.En el cas del metro, l’augment del tràfic es va situar en el 3,5% el 2004,però també es va constatar un afebliment progressiu de l’activitat, que varepresentar entrar en valors negatius al començament del 2005. Els intensosfreds de l’hivern passat han incidit, sens dubte, en la mobilitat ciutadana,canalitzada fonamentalment per mitjà del transport públic col·lectiu.

El transport aeri va mostrar una gran fortalesa, reflectida en l’intensincrement del seu índex general d’activitat, el 8,3% el 2004, que va ser, amés a més, superior al de l’any precedent en més d’un punt percentual.Aquesta tendència tan favorable va prosseguir en els primers mesos del2005, no solament perquè així ho evidencia aquest índex general (quearriba només al primer trimestre), sinó perquè també ho indiquen lesdades de tràfic d’Aeroports Nacionals (AENA). Així i tot, la continuïtat dela tònica positiva es va donar només en el transport de viatgers, ja que elde mercaderies es va afeblir lleugerament.


TRANSPORT: VALOR AFEGIT PER SUBSECTORSAny 2002Percentatge sobre el total del transport

FONTS: INE i elaboració pròpia.

Mercaderies per carretera58,1

Autobús urbà i interurbà11,7

Aeri de viatgers13,3

Taxi8,1

Ferrocarril4,9

Marítim de viatgers1,5

Metro1,1

Marítim de mercaderies1,0

Aeri de mercaderies0,3

Feblesa creixent del

transport per ferrocar-

ril tant en passatgers

com, especialment, en

mercaderies.

Totes les línies de

ferrocarril perden pas-

satge, llevat de l’alta

velocitat.

El transport urbà

col·lectiu també es

desaccelera.

El transport aeri conti-

nua amb un fort auge.


INDICADORS DEL TRANSPORTPercentatge de variació anual

2004 20052002 2003 2004

I II III IV I

Índexs d’activitat del transport

General (*)

Mercaderies (*)

Viatgers

Ocupació

Terrestre

Marítima

Aèria

Total

Transport urbà col·lectiu

Índex general

Autobusos urbans (passatgers)

Metropolità (passatgers)

Transport per carretera

Passatgers autobús interurbà

Mercaderies (Tm-km)

Tràfic vehicles pesants (**)

Transport per ferrocarril

Índex general

Nombre de passatgers-km

Mercaderies (Tm-km)

Transport aeri

Índex general

Entrades i sortides d’aeronaus (***)

Nombre de passatgers

Mercaderies (Tm)

Transport marítim

Índex general

Vaixells entrats (unitats) (*)

Vaixells entrats (TRB) (*)

Nombre de passatgers (***)

Mercaderies (Tm) (*)

NOTES: (*) El 2005, les xifres corresponen al període gener-febrer.(**) Intensitat mitjana diària a la xarxa d’autopistes de peatge de l’Estat.

(***) El 2005, les xifres corresponen al gener.FONTS: INE, Ministeri de Foment i elaboració pròpia.

4,5 6,7 6,3 6,9 6,5 6,6 5,3 3,3

5,9 7,7 6,7 7,5 6,9 7,0 5,6 3,2

0,3 3,8 4,8 4,6 5,3 5,2 4,2 4,8

7,3 5,7 –1,1 1,4 0,0 –4,6 –1,3 …

–4,5 6,4 7,7 –3,2 9,9 11,4 12,5 …

–6,1 –3,2 –4,3 –22,5 0,0 0,9 6,5 …

5,9 5,1 –1,1 –0,4 0,3 –3,8 –0,5 …

0,5 4,0 1,2 2,2 1,4 2,5 –0,9 –0,7

–2,7 0,7 0,8 1,5 1,2 1,9 –1,1 –1,4

5,0 6,2 3,5 5,4 3,4 5,4 0,3 –0,6

5,7 7,1 6,4 6,9 6,6 6,6 5,4 2,5

11,5 4,2 14,8 14,7 17,0 13,9 13,4 –1,7

1,2 –5,2 –3,4 –2,8 –3,7 –4,1 –3,1 …

3,5 1,6 –1,3 0,5 2,2 –1,4 –6,4 –2,8

1,4 –0,8 –1,6 –0,7 –3,9 –0,7 –1,0 3,3

–0,7 1,7 –3,5 6,4 6,2 –8,5 –16,7 –14,3

–1,0 7,0 8,3 10,7 7,0 7,5 8,6 7,9

–2,2 6,5 7,8 9,6 7,2 6,9 8,0 8,2

–1,0 7,4 8,0 11,0 6,8 6,7 8,7 9,9

–0,5 0,5 9,1 7,2 11,7 11,5 6,5 4,2

4,9 3,5 7,4 1,9 9,2 10,7 6,8 16,2

2,3 3,8 –9,2 –0,1 –1,4 –3,1 –32,9 –0,2

9,0 6,4 2,6 2,0 2,7 2,5 3,1 5,9

2,8 5,1 10,8 8,5 16,7 8,8 10,2 3,4

3,6 5,0 8,1 8,3 6,2 11,7 6,4 10,2

El nombre de passatgers que ha passat pels aeroports espanyols vapujar a 163,9 milions el 2004, el 8,0% més que l’any anterior. El 41%d’aquest tràfic va correspondre a vols interiors i la resta, a internacionals, ies va mostrar més dinàmic el mercat interior, amb un creixement del9,9%, tres punts i una dècima superior a l’internacional. El creixement deltràfic internacional de passatgers va tenir una base molt sòlida en leslínies aèries de baix cost, que van capitalitzar l’increment de la demanda.Aquesta tònica ha prosseguit en els primers mesos del 2005. Segons

El mercat interior creix

per damunt de l’inter-

nacional, tot i el dina-

misme de les línies

aèries de baix cost.

AENA, el tràfic de passatgers va augmentar el 8,2% durant el períodegener-maig, amb un dinamisme una mica superior del tràfic nacional quede l’internacional.

En el camp de les mercaderies, les dades completes del 2004 mostrenun creixement del 9,2% en tones, amb registres sensiblement més elevatsen transport internacional que en l’intern. El segment internacional repre-senta el 62,3% del tonatge transportat. Durant el període gener-maig del2005, en canvi, la càrrega comercial va disminuir lleugerament el seuvolum tant pel mercat interior com per l’exterior.

El transport marítim, finalment, va mostrar també un balanç més favo-rable que l’any precedent tant en passatge com en mercaderies. En efecte,els passatgers transportats el 2004 van augmentar el 10,8%, cinc punts perdamunt de l’any precedent. El transport de mercaderies, per la seva ban-da, va créixer el 8,1% en tones, tres punts més que el 2003. En els doscasos, a més a més, el perfil de l’activitat va mostrar una solidesa notableal llarg de tot l’any.

Finalment, cal destacar la recent presentació del Pla Estratègic d’Infra-estructures i Transport 2005-2020 per part del president del Govern, ela-borat pel Ministeri de Foment, que preveu unes inversions de 248.892milions d’euros durant el període considerat. Les inversions més impor-tants es dirigeixen al ferrocarril, que concentra gairebé el 50% del total,incloses les actuacions urbanes. La segona destinació de les inversionssón les carreteres, a les quals es consignen 63.000 milions, la meitat desti-nats a autovies i autopistes. El transport urbà i metropolità és el tercer envolum d’inversió, mentre que el transport marítim i els ports rebran23.000 milions.


El transport aeri de

mercaderies creix el

9% el 2004 pel tràfic,

però no aguanta el rit-

me en els primers

mesos del 2005.

Balanç favorable del

transport marítim.

El Govern presenta el

Pla Estratègic d’Infra-

estructures i Trans-

port 2005-2020.


Fort augment de

l’ocupació en el segon

trimestre, que eleva a

897.100 els llocs de

treball creats en els

dotze últims mesos.

MERCAT DE TREBALL

L’atur se situa en el nivell més baix en 25 anys

El nombre de persones ocupades va arribar als 18,89 milions en elsegon trimestre del 2005, segons l’enquesta de població activa (EPA) ela-borada per l’Institut Nacional d’Estadística. Durant aquest període, es vancrear 402.300 nous llocs de treball, xifra que situa l’acumulat dels dotzeúltims mesos en 897.100 nous ocupats, que representen un incrementinteranual del 5,0%. Aquestes últimes xifres estan corregides de l’impactedels canvis metodològics en l’elaboració de l’enquesta introduïts el 2005,que tendeixen a sobreestimar el creixement de l’ocupació.

SOLIDESA DE L’OCUPACIÓ EN EL SEGON TRIMESTREVariació interanual de l’ocupació estimada

NOTA: El 2005,les variaciones estancorregides de l’impactedels canvis deqüestionari i demètode de recollidaintroduïts enguany.FONTS: InstitutNacional d’Estadísticai elaboració pròpia.

%

6

5,5

4,5

3,5

2,5

2000 2001I II III IV I II III IV IVI II III IVI II III

2002 2003 2005III

1999 2004IVI II III

5

4

3

IVI II III

L’elevada magnitud de l’augment de l’ocupació és deguda, en bonapart, a l’auge del treball a temps parcial, fórmula laboral que la nova EPApermet apreciar millor, ja que detecta de manera més precisa situacionsfrontera en relació amb l’activitat laboral, com les jornades de poqueshores, esporàdiques o sota fórmules sense remuneració determinada. Enels dotze últims mesos, els 452.500 llocs de treball a temps parcial creatsvan representar més de la meitat de la nova ocupació. Aquesta proporcióés molt superior a la que aquest tipus de jornada té en el conjunt de

L’embranzida del tre-

ball a temps parcial

contribueix a aquest

intens augment…

l’ocupació, el 12,8% en el segon trimestre del 2005. El treball a temps par-cial té una especial rellevància per a la població femenina, ja que el 25%de les dones amb feina s’acullen a aquesta opció.


…així com el major

recurs a la contracta-

ció temporal.

EL TREBALL A TEMPS PARCIAL, CLAU DE LA NOVAOCUPACIÓ CREADAVariació interanual de l’ocupació estimada per temps d’ocupació

0

1.000Contractea tempscomplet

Contractea tempsparcial

300

100

Ocupats

200

600

400

500

700

800

900

NOTA: El 2005,les variacions estancorregides de canvismetodològics.FONTS: InstitutNacional d’Estadísticai elaboració pròpia.

I II III IV IVI II III2002 2003 2005

III2004

IVI II III

EL PES DE LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL AUGMENTAVariació interanual de l’ocupació assalariada segons contracte

0

1.000Indefinit

Temporal

300

100

Assalariats

200

600

400

500

700

800

900

NOTA: El 2005,les variacions escalculen en funció del’enquesta testimoni.FONTS: InstitutNacional d’Estadísticai elaboració pròpia.

I II III IV IVI II III2002 2003 2005

III2004

IVI II III

El segon pilar de la fortalesa del mercat de treball és la contractaciótemporal, la qual va avançar a un ritme interanual del 12,9%, deu puntsper damunt de la contractació indefinida, fins a representar el 33,3% del’ocupació assalariada (el 31,2% en el segon trimestre del 2004). Pel quefa a l’ocupació assalariada, el sector privat va presentar un dinamisme

superior al del públic, que, en total, va ocupar 2,85 milions de persones,és a dir, el 18,4% de l’ocupació assalariada o, el que és equivalent, el 15%de l’ocupació total.


986,6 –30,7 –3,0 5,1 0,5 7,3 0,7 5,2

17.908,4 433,1 2,5 892,0 5,2 1.021,9 6,1 94,8

3.262,8 5,2 0,2 8,6 0,3 62,4 2,0 17,3

2.339,3 68,8 3,0 168,0 7,5 101,6 4,5 12,4

12.306,3 358,9 3,0 715,4 6,3 857,8 7,5 65,1

16.045,4 384,2 2,5 ... ... 940,1 6,2 84,9

2.849,5 18,0 0,6 ... ... 89,0 3,2 15,1

15.440,1 463,2 3,1 907,5 6,2 830,6 5,7 81,7

10.305,3 102,5 1,0 300,9 3,0 381,2 3,8 54,5

5.134,8 360,6 7,6 606,6 12,9 449,4 9,6 27,2

3.428,3 –57,4 –1,6 –60,8 –1,9 186,9 5,8 18,1

971,3 28,9 3,1 ... ... –0,2 –0,0 5,1

2.144,1 –38,1 –1,7 ... ... 132,1 6,6 11,3

312,9 –48,2 –13,3 ... ... 55,0 21,3 1,7

26,6 –3,3 –11,2 50,4 336,7 11,6 77,5 0,1

16.476,8 410,3 2,6 444,6 2,7 196,2 1,2 87,2

2.418,1 –8,0 –0,3 452,5 28,5 832,9 52,5 12,8

11.317,8 154,9 1,4 396,3 3,6 435,4 4,0 59,9

7.577,1 247,3 3,4 500,6 7,2 593,7 8,5 40,1

18.894,9 402,3 2,2 897,1 5,0 1.029,1 5,8 100,0

OCUPACIÓ ESTIMADASegon trimestre 2005

Variació trimestral Variació anual (*) Variació anual (**) Participació

Milers % Milers % Milers % %

Per sectors

Agricultura

No agraris

Indústria

Construcció

Serveis

Per empleadors

Sector privat

Sector públic

Per situació professional

Assalariats

Contracte indefinit

Contracte temporal

No assalariats

Empresaris empleadors

Empresaris no empleadors

Ajudes familiars

Altres

Per temps d’ocupació

A temps complet

A temps parcial

Per sexes

Homes

Dones

TOTAL

NOTES: (*) Corregida de l’impacte dels canvis metodològics introduïts en el primer trimestre del 2005.(**) Sense corregir de l’impacte d’aquests canvis.

FONTS: Institut Nacional d’Estadística i elaboració pròpia.

Ocupats(milers)

Per sectors, les tendències apunten a un major vigor de l’ocupació alsserveis, un cert estancament a la indústria i una suau desacceleració a laconstrucció, la qual, però, encara es manté en cotes molt elevades. L’eclo-sió de l’ocupació als serveis, on es van crear 715.400 llocs de treball endotze mesos, respon a l’auge del treball a temps parcial. L’hoteleria i elsserveis personals, juntament amb el sector immobiliari, concentren lamajor part d’aquest augment. A l’agricultura, s’aprecia una substitució dejornades completes per parcials, i a la indústria, la nova ocupació és tam-bé a temps parcial. A la construcció, en canvi, els nous llocs de treball esdistribueixen, pràcticament, per meitats entre els dos tipus de jornada.

Vigor de l’ocupació

als serveis i menor to,

tot i que sòlid, a la

construcció.

Una bona part de la nova ocupació, el 45,4% del total en l’últim any,és a dir, 407.100 llocs de treball si tenim en compte les dades homoge-neïtzades, ha estat ocupada per estrangers. El dinamisme de l’economiaespanyola i la insuficiència o inadaptació de l’oferta interior de mà d’obra,entre altres factors, han afavorit aquest auge de la immigració. En elsegon trimestre del 2005, l’ocupació estrangera ha arribat a representar el10,8% de l’ocupació total, proporció molt superior al 2% del final de ladècada anterior.


Els estrangers cobrei-

xen el 45% de la nova

ocupació generada en

l’últim any.

Dinamisme més

intens de l’ocupació

femenina.

L’afiliació a la Segure-

tat Social creix a un

ritme del 5%, però dos

punts són atribuïbles

al procés extraordinari

de regularització

d’estrangers.

ELS ESTRANGERS REPRESENTEN L’11% DE L’OCUPACIÓEstrangers sobre l’ocupació total estimada

FONTS: INEi elaboració pròpia.

%

12

0

2000 2001I II III IV I II III IV IVI II III IVI II III

2002 2003 2005III

1998 2004IVI II III

9

6

3

IVI II III1999

I II III IV

El dinamisme més intens de l’ocupació, d’altra banda, continua essentespecialment palpable en la població femenina. En efecte, l’ocupacióentre les dones creix de manera intensa i accelerada, el 7,2% interanual, idobla gairebé el ritme d’augment de l’ocupació masculina. D’aquestamanera, més de la meitat dels nous llocs de treball, el 56% en total, enca-ra són absorbits per les dones. Així i tot, la taxa d’ocupació femenina, el40,8% mesurada sobre la població de 16 anys o més, dista de la taxad’ocupació masculina, el 63,7% en el segon trimestre del 2005.

L’intens augment de l’ocupació que reflecteix l’EPA queda tambécorroborat per l’afiliació a la Seguretat Social, que ja al juliol va augmentarel ritme d’increment fins al 5,1% i va arribar als 18,15 milions d’afiliats enalta laboral. Aquest increment tan intens s’explica, en bona part, per laregularització extraordinària de treballadors estrangers realitzada al gener-maig, que, segons algunes estimacions, va fer aflorar uns 600.000 nouscotitzants. Descomptat aquest fenomen, es calcula que l’increment del’afiliació quedaria en el 3,0%.

L’atur estimat, 1.944.700 persones en el segon trimestre, va caure el9,2% en relació amb el mateix període del 2004, tot i que la població acti-va va continuar creixent a un ritme superior al de la població de 16 anys imés. L’increment de la població activa en els dotze últims mesos, mesuraten termes homogenis, va ser de 693.000 persones, enfront de les 599.500de la població més gran de 16 anys. Aquesta propensió a la recerca activad’una feina és superior en el cas femení, ja que les noves actives, 358.000,van superar amb escreix l’increment de població femenina, 279.700. Alsegment masculí, en canvi, el diferencial va ser menor, 335.100 actiusmés, enfront d’un increment de la població de 319.800.


L’atur estimat cau

amb força tot i l’incre-

ment de la població

activa.

S’INTENSIFICA EL DESCENS DE LA TAXA D’ATURAtur estimat sobre la població activa

FONTS: InstitutNacional d’Estadísticai elaboració pròpia.

%

12

9


2002 2003 2005III

2004IVI II III

11

10

IVII III

ATUR ESTIMATSegon trimestre 2005

Variació trimestral Variació anual (*) Variació anual (**) ParticipacióTaxa d’atur

% sobreMilers % Milers % Milers % % població activa

Per sexes

Homes

Dones

Per edats

Menors de 25 anys

Resta

Per situació personal

Atur de llarga durada

Busquen la seva primera feina

Resta

TOTAL

NOTES: (*) Corregida de l’impacte dels canvis metodològics introduïts en el primer trimestre del 2005.(**) Sense corregir de l’impacte d’aquests canvis.

FONTS: Institut Nacional d’Estadística i elaboració pròpia.

890,1 –50,8 –5,4 –61,3 –6,3 –82,3 –8,5 45,8 7,3

1.054,6 –103,5 –8,9 –142,8 –11,4 –200,2 –16,0 54,2 12,2

508,1 –23,5 –4,4 ... ... –27,9 –5,2 26,1 20,4

1.436,6 –130,8 –8,3 ... ... –254,6 –15,1 73,9 7,8

593,7 –19,0 –3,1 ... ... 20,2 3,5 30,5 –

258,1 1,0 0,4 ... ... –79,1 –23,5 13,3 –

1.092,9 –136,3 –11,1 ... ... –223,6 –17,0 56,2 –

1.944,7 –154,3 –7,4 –204,0 –9,2 –282,4 –12,7 100,0 9,3

Aturats(milers)


POBLACIÓ ACTIVA, OCUPACIÓ I ATUR ESTIMAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES (*)Segon trimestre 2005

Actius Ocupats Aturats

Total Variació % variació Total Variació % variació Total Variació % variació(milers) anual anual (milers) anual anual (milers) anual anual

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-la Manxa

Catalunya

Comunitat Valenciana

Extremadura

Galícia

Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

La Rioja

Ceuta i Melilla

TOTAL

NOTA: (*) Les variacions anuals estan corregides de l’impacte dels canvis metodològics introduïts en el primer trimestre del 2005.FONTS: Institut Nacional d’Estadística i elaboració pròpia.

Taxad’atur

%

3.415,6 139,9 4,2 2.944,8 214,9 7,9 470,8 –75,0 –13,0 13,8

605,8 22,0 3,9 567,8 19,9 3,7 38,0 2,0 6,6 6,3

448,4 –3,3 –0,8 399,9 –8,4 –2,2 48,5 5,2 11,4 10,8

516,8 25,9 5,2 485,6 40,2 8,9 31,2 –14,4 –31,4 6,0

935,9 5,7 0,6 820,1 29,7 3,7 115,8 –24,0 –20,5 12,4

259,2 5,4 2,2 235,6 4,4 2,0 23,6 1,0 4,0 9,1

1.115,2 37,0 3,5 1.018,9 49,0 5,2 96,3 –12,0 –10,3 8,6

836,6 69,2 8,9 758,4 47,2 6,7 78,2 22,0 32,0 9,3

3.528,0 77,5 2,3 3.276,6 116,2 3,7 251,3 –38,7 –11,5 7,1

2.237,3 87,2 4,0 2.030,5 96,8 5,0 206,8 –9,7 –4,4 9,2

456,4 10,1 2,3 387,3 18,3 5,0 69,1 –8,2 –10,3 15,1

1.252,6 12,6 1,0 1.113,4 24,6 2,3 139,2 –11,9 –6,7 11,1

3.085,2 133,6 4,6 2.873,3 158,0 5,8 211,9 –24,3 –12,3 6,9

618,4 34,8 5,8 568,6 38,8 7,2 49,8 –4,0 –6,1 8,1

286,4 8,9 3,3 271,7 10,7 4,2 14,7 –1,8 –12,2 5,1

1.032,9 15,5 1,5 954,7 22,5 2,4 78,2 –7,0 –7,3 7,6

151,1 13,6 10,2 141,3 14,2 11,2 9,7 –0,7 –10,2 6,4

57,9 ... ... 46,4 ... ... 11,5 ... ... 19,9

20.839,6 693,0 3,5 18.894,9 897,1 5,0 1.944,7 –204,0 –9,2 9,3

La taxa d’atur es va situar en el 9,3% (la més baixa dels 25 últimsanys), un punt i tres dècimes per sota del mateix trimestre de l’any ante-rior, i es van mantenir les intenses diferències entre els índexs correspo-nents a la població masculina i la femenina, el 7,3% i el 12,2%, respectiva-ment. El nivell d’atur entre els més joves de 25 anys es va situar, per laseva banda, en el 20,4%.

La proporció del nombre de llars en què tots els membres estan atu-rats, el 3,0% del total, és molt inferior. La situació també va millorar en elcas dels caps de família, per als quals la taxa d’atur va cedir fins al 5,6%, ientre els cònjuges i els fills de la persona de referència, tot i que les taxesd’atur, el 9,2% i el 15,5%, eren més elevades. L’atur de llarga durada, és adir, de durada superior a l’any, va afectar 593.700 persones, el 30,2% de lapoblació sense feina.

La taxa d’atur baixa

al 9,3%.

Al 3% de les llars tots

els membres estan

aturats.

Des d’una perspectiva territorial, la situació va presentar una notablediversitat entre comunitats autònomes. Així, les comunitats amb un crei-xement més intens de l’ocupació van ser La Rioja, Balears, Múrcia, Madridi les dues Castelles, amb taxes superiors a la mitjana espanyola. Al’extrem oposat cal esmentar les comunitats de la cornisa cantàbrica, ambaugments inferiors al 2,5% en tres casos i una clara reculada a Astúries.

La Rioja, Balears,

Madrid, Múrcia i les

dues Castelles presen-

ten els increments de

l’ocupació més impor-

tants.

Atur registrat: sorpresa poc agradable al juliol

El nombre d’inscrits a les Oficines dels Serveis Públics d’Ocupació vaaugmentar al juliol de manera intensa després de l’apreciable descens delmes anterior. D’aquesta manera, al final de juliol, l’atur es va situar en1.989.417 persones, segons les sèries del Sistema d’Informació dels Ser-veis Públics d’Ocupació, i es va col·locar l’1,2% per sota del mateix mesdel 2004. La dada del juliol representa una inflexió en relació amb latendència positiva registrada per l’atur en els mesos anteriors.


L’atur registrat repun-

ta a l’alça al juliol.

INESPERAT AUGMENT DE L’ATUR REGISTRATVariació de l’atur registrat en el mes de juliol

FONT: Institutd’Ocupació.

Milers

20

–901994

10

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

0

–10

–20

–30

–40

–50

–60

–70

–80

ATUR REGISTRAT PER SECTORS, SEXE I EDATSJuliol 2005

Variació sobre Variació sobre el mateixdesembre 2004 període de l’any anterior %

Absoluta

Aturats

% Absoluta %

participació

Per sectors

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Primera ocupació

Per sexes

Homes

Dones

Per edats

Menors de 25 anys

Resta d’edats

TOTAL

FONTS: Institut d’Ocupació i elaboració pròpia.

58.780 8.488 16,9 7.699 15,1 3,0

287.705 –15.877 –5,2 –2.224 –0,8 14,5

218.166 –34.533 –13,7 –6.549 –2,9 11,0

1.198.440 –66.345 –5,2 154 0,0 60,2

226.326 –15.031 –6,2 –23.881 –9,5 11,4

763.528 –114.492 –13,0 –34.239 –4,3 38,4

1.225.889 –8.806 –0,7 9.439 0,8 61,6

244.257 –24.556 –9,1 –11.694 –4,6 12,3

1.745.160 –98.742 –5,4 –13.106 –0,7 87,7

1.989.417 –123.298 –5,8 –24.801 –1,2 100,0


La taxa d’inflació puja

al 3,3% al juliol, des-

prés d’haver-se man-

tingut estable al maig

i al juny.

PREUS

El petroli impedeix la millora de l’IPC

La taxa de variació anual de l’índex de preus de consum (IPC) es vamantenir estable al juny després d’accelerar-se lleugerament al juliol finsal 3,3% interanual. L’acceleració de la taxa d’inflació va ser deguda, fona-mentalment, a l’alça dels preus energètics i no va ser de més magnitudgràcies a l’efecte compensador de la major part de la resta de preus.

MODEST REPUNT DE LA TAXA D’INFLACIÓVariació interanual de l’IPC

FONT: InstitutNacional d’Estadística.

2

2,5

3

3,5

4

4,5

%

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004M J S D

2005JM

La desacceleració de la inflació subjacent (la que exclou els alimentsfrescos i l’energia), una dècima de punt fins al 2,5% interanual, no va sermés intensa perquè els preus dels serveis van rebotar lleugerament aljuliol després d’una certa moderació al juny. Els preus dels hotels i delsviatges organitzats, dels serveis mèdics, dels relacionats amb la llar i laconservació de l’habitatge i també els públics de neteja i sanejament vandur el creixement dels preus d’aquest grup fins al 3,8% interanual, unadècima per damunt del mes precedent i en la mateixa cota en què es vatancar el 2004.

Els serveis repunten a

l’alça després d’una

certa moderació al

juny.

Més favorable va resultar el comportament dels preus dels béns indus-trials no energètics, que van seguir la pauta de suau contenció i van situarla taxa de creixement en el 0,7% interanual, la més baixa des de l’inici del’any. La influència de les importacions de baix cost i la creixent com-petència als mercats de manufactures de consum van incidir en aquestcomportament més que les mateixes rebaixes estiuenques, d’intensitatsimilar a les de l’any anterior, segons es desprèn del comportament aljuliol dels preus més susceptibles de descensos importants, com el vestit,el calçat o els articles de parament de la llar.


ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM

2004 2005

% % variació % % % variació %variació s/desembre variació variació s/desembre variaciómensual 2003 anual mensual 2004 anual

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

FONT: Institut Nacional d’Estadística.

–0,7 –0,7 2,3 –0,8 –0,8 3,1

0,0 –0,7 2,1 0,3 –0,6 3,3

0,7 0,0 2,1 0,8 0,2 3,4

1,4 1,4 2,7 1,4 1,6 3,5

0,6 2,0 3,4 0,2 1,8 3,1

0,2 2,2 3,5 0,2 2,1 3,1

–0,8 1,4 3,4 –0,6 1,5 3,3

0,4 1,8 3,3

0,2 2,0 3,2

1,0 3,1 3,6

0,2 3,3 3,5

–0,1 3,2 3,2

LA INFLACIÓ SUBJACENT ES MODERAVariació interanual de l’IPC sense energia ni aliments no elaborats

FONT: InstitutNacional d’Estadística.

2

2,5

4,5

%

2001 2003M J S D M J S D

2004M J S D

2005J

3

3,5

4

2002M J S D M

Els béns industrials no

energètics segueixen

la pauta de desaccele-

ració.

Durant els mesos de juny i juliol, l’IPC va ser afavorit també per l’apre-ciable desacceleració dels preus dels aliments frescos i elaborats. Els doscomponents es van situar en les taxes interanuals més moderades des del’inici de l’any, concretament en el 2,1% i en el 3,0%, respectivament, i esvan allunyar de les cotes superiors al 4% registrades al començament delsegon trimestre. El pollastre i les fruites, dins els aliments frescos, i l’oli,dins els elaborats, expliquen la major part d’aquesta desacceleració.

La nota negativa la van donar els preus de l’energia, en particular elscombustibles i els carburants, que, en termes nominals, es van situar enmàxims històrics i van contribuir de manera decisiva a l’alça de la inflació.De fet, el component energètic va créixer l’11,4% interanual (el 15,0% sies fa referència exclusiva als combustibles) i va sumar tres dècimes depunt a la taxa general d’inflació des del final del 2004, de manera que, aljuliol, es va convertir en l’únic responsable de la seva alça (els altres com-ponents han restat, en conjunt, dues dècimes a la taxa d’inflació).


Els preus dels ali-

ments s’orienten a la

baixa al juny i al juliol.

L’energia, responsable

de l’alça de la inflació.

BENZINA I GASOIL, EN MÀXIMSPreus de benzina i gasoil

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004MFONT: Ministeri

d’Economia.

Euros per litre

J S D2005

0,60

0,70

0,80

1,05Benzinasúper95 octans

Gasoilautomoció

0,65

0,75

0,85

0,90

0,95

1

M J

Des d’aquesta perspectiva, el futur a curt termini de l’IPC depèn, pri-mordialment, del preu de l’energia, ara com ara difícil d’acotar, i de laincertesa que acompanya els preus dels aliments. Les possibilitats demoderació dels preus dels serveis semblen limitades, segons es desprènde la situació de competència en determinats mercats i de l’evolució delssalaris. Els béns industrials no energètics, en canvi, presenten un perfilfavorable, que lentament ha de millorar, en recollir l’impacte de les im-portacions a baix cost i unes condicions de competència més intenses.

Les perspectives

d’inflació estan sub-

jectes al comporta-

ment dels preus de

l’energia.

El diferencial d’inflació amb els països de la zona de l’euro es va man-tenir estable en 1,1 punts, segons l’índex de preus de consum harmonitzat(IPCH), és a dir, dues dècimes per damunt del tancament del 2004. Percomponents, el diferencial més ampli en contra d’Espanya es registra enalimentació, transport, hotels, restaurants i cafès, així com en vestit icalçat. Aquest últim grup presenta descensos a la zona de l’euro que con-trasten amb els augments a Espanya.

Millora el panorama dels preus en origen menys per a l’energia

Els preus industrials van mostrar una clara tendència alcista en elsmesos de juny i juliol per l’efecte dels preus de l’energia. Així, el seu rit-me d’augment es va situar en el 4,6% interanual, quatre dècimes perdamunt dels mínims anuals assolits al maig. Així i tot, l’augment inter-


El diferencial d’inflació

amb la zona de l’euro

es manté en 1,1 punts

percentuals.

ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM PER GRUPS DE COMPONENTSJuliol

% variació % variació % variaciómensual s/desembre anterior anual

2004 2005 2004 2005 2004 2005

Per classes de despesa

Aliments i begudes no alcohòliques

Begudes alcohòliques i tabac

Vestit i calçat

Habitatge

Parament

Medicina

Transport

Comunicacions

Oci i cultura

Ensenyament

Hotels, cafès i restaurants

Altres

Agrupacions

Aliments amb elaboració

Aliments sense elaboració

Conjunt no alimentari

Béns industrials

Productes energètics

Carburants i combustibles

Béns industrials sense productesenergètics

Serveis

Inflació subjacent (**)

ÍNDEX GENERAL

NOTES: (*) Base 2001 = 100.(**) Índex general sense energia ni aliments no elaborats.

FONT: Institut Nacional d’Estadística.

116,3 0,4 –0,2 2,0 1,5 4,5 2,5

120,5 0,1 0,0 5,5 3,9 5,6 3,9

105,5 –10,7 –10,7 –10,2 –11,2 1,5 1,0

115,3 0,3 0,8 2,7 4,4 3,7 5,8

107,7 –0,6 –0,8 0,5 0,7 1,7 2,0

106,2 0,2 0,1 –0,1 0,6 0,2 0,9

116,9 0,1 1,7 5,5 6,4 5,3 6,9

91,9 –0,2 –0,2 0,1 –1,2 –0,8 –2,0

103,6 0,7 1,2 0,4 0,3 0,2 –0,1

117,1 0,0 0,0 0,5 0,6 3,9 4,2

120,4 0,9 0,9 3,7 3,8 4,0 4,3

114,3 –0,1 –0,1 2,4 2,7 3,0 3,1

115,2 0,2 –0,0 3,3 2,1 4,2 3,0

120,1 0,8 –0,5 0,8 1,1 5,5 2,1

112,1 –1,2 –0,8 1,0 1,3 2,9 3,5

107,7 –2,7 –2,0 –0,9 –0,3 2,2 3,3

118,7 0,3 3,3 6,7 10,5 6,6 11,4

124,2 0,4 4,4 8,6 13,8 8,4 15,0

104,3 –3,7 –3,7 –3,2 –3,5 0,8 0,7

117,4 0,6 0,6 3,1 3,1 3,7 3,8

112,0 –1,0 –1,1 0,9 0,5 2,8 2,5

113,3 –0,8 –0,6 1,4 1,5 3,4 3,3

Índexs(*)

L’energia pressiona

l’índex de preus

industrials.

anual va quedar encara per sota de les cotes de tancament de l’any ante-rior.

L’acceleració progressiva dels preus energètics, fins al 15,7% inter-anual, contrasta amb la moderació relativa de la resta de components del’índex. Els béns de consum van situar el seu creixement en mínims del’any, el 2,0% interanual, amb l’ajuda dels preus dels aliments, que vanarribar a creixements molt baixos, inferiors a l’1%, i molt per sota delsmesos anteriors. De la mateixa manera, els preus a l’engròs dels bénsd’equipament i intermedis es van moderar també lleugerament i van aju-dar a pal·liar l’impacte de l’alça de l’energia.


La resta de preus a

l’engròs de productes

industrials presenta,

en canvi, una sensible

moderació.

INDICADORS D’INFLACIÓPercentatge de variació sobre el mateix període de l’any anterior

Índex de preus industrials Preus d’importacióPreus

Índex Béns Béns d’equi- Béns Béns Béns Béns Bénsagrarisgeneral de consum pament intermedis energètics Total de consum de capital intermedis

2004

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

2005

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

NOTA: (*) Dades brutes corregides.FONTS: Institut Nacional d’Estadística, Ministeri d’Economia i elaboració pròpia.

Deflactordel PIB

(*)

3,3 2,6 2,9 1,3 3,7 1,2 0,2 –4,5 5,1 1,7 –

7,1 3,8 3,1 1,2 4,4 7,2 5,6 2,9 5,1 7,0 4,0

12,0 4,0 3,2 1,3 4,8 7,1 1,4 –2,9 3,2 3,3 –

11,2 4,1 2,8 1,6 5,3 7,2 3,8 5,0 –9,8 6,4 –

–5,4 4,4 2,2 1,7 5,7 9,0 6,8 4,4 –1,8 9,9 4,1

–10,4 4,6 2,1 1,6 5,9 11,0 5,4 0,8 –3,1 9,6 –

–5,1 5,4 2,3 1,8 6,2 14,2 5,2 1,7 –7,3 9,7 –

–0,4 5,2 2,2 1,5 6,3 12,6 4,6 1,8 –3,0 7,5 4,2

2,5 5,0 2,8 1,6 6,2 10,6 5,8 4,2 –3,7 9,4 –

8,4 4,8 3,2 1,8 6,2 8,7 5,0 3,4 –1,6 7,2 –

12,2 4,9 3,2 1,9 5,5 11,0 5,4 1,0 –1,9 9,3 4,2

13,2 5,1 2,8 2,0 4,9 13,1 5,3 2,6 –7,6 9,7 –

4,7 5,0 2,8 2,0 3,7 14,5 4,6 0,9 –7,5 9,1 –

... 4,2 2,5 2,1 3,3 11,0 0,9 –3,2 –6,5 4,7 ...

... 4,4 2,2 2,1 3,1 13,5 ... ... ... ... –

... 4,6 2,0 1,9 3,0 15,7 ... ... ... ... –

Els preus d’importació també van continuar afectats pel preu del petro-li, i el seu creixement interanual acumulat es va situar en el 4,2% al maig,percentatge encara elevat. L’increment dels productes no energètics, encanvi, va romandre en cotes inferiors, l’1,9%. Els preus dels béns de con-sum van mostrar una gran moderació, en especial els béns de consum ali-mentari.

Els preus agraris es van moderar al maig per la caiguda dels preusagrícoles. Malgrat aquesta caiguda, l’augment acumulat en els cinc pri-mers mesos del 2005 es va situar en un elevat 7,5%, gairebé cinc puntsper damunt de l’any anterior, nivell que, indubtablement, constitueix unpunt de pressió per als preus finals dels béns alimentaris.

Els preus d’importació

es mostren contin-

guts, llevat del petroli.

Els preus agraris es

moderen al maig, però

el seu creixement enca-

ra és molt alt.


El dèficit comercial

creix el 36% en el pri-

mer semestre.

SECTOR EXTERIOR

La pressió de les importacions amplia el dèficitcomercial

El dèficit comercial va augmentar al juny el 19,7%, taxa una mica infe-rior a la dels mesos anteriors, gràcies a una certa moderació del ritmed’increment de les importacions, ja que les exportacions van mantenir unritme d’avanç molt modest. Així i tot, el balanç del primer semestre conti-nua essent negatiu i clarament més desfavorable que el corresponent almateix període de l’any anterior. En efecte, el desequilibri comercial vaarribar als 36.273 milions d’euros i va superar en un 36,0% el del mateixperíode del 2004.

COMERÇ EXTERIORGener-juny 2005

Importacions Exportacions Saldo

Milions% variació %

Milions% variació %

Milions

Taxa de

d’eurosanual en partici-

d’eurosanual en partici-

d’euros

cober-

valor pació valor paciótura (%)

Per grups de productes

Energètics

Béns de consum

Alimentaris

No alimentaris

Béns de capital

Béns intermedis no energètics

Per àrees geogràfiques

Unió Europea 15

Zona de l’euro

Altres països

Rússia

Estats Units

Japó

Amèrica Llatina

OPEP

Resta

TOTAL

FONTS: Departament de Duanes i Impostos Especials i elaboració pròpia.

14.252 35,4 12,7 2.738 16,1 3,6 –11.514 19,2

31.782 8,9 28,3 29.430 –2,3 38,6 –2.353 92,6

6.512 4,8 5,8 9.678 1,2 12,7 3.166 148,6

25.270 9,7 22,5 19.752 –5,8 25,9 –5.518 78,2

13.099 26,4 11,6 6.868 4,5 9,0 –6.231 52,4

53.364 6,6 47,4 37.188 8,1 48,8 –16.176 69,7

67.423 7,1 59,9 54.129 2,5 71,0 –13.294 80,3

58.905 7,3 52,4 45.575 3,2 59,8 –13.331 77,4

45.075 21,2 40,1 22.095 7,1 29,0 –22.980 49,0

2.403 58,3 2,1 485 14,6 0,6 –1.919 20,2

4.245 12,4 3,8 2.835 1,2 3,7 –1.409 66,8

2.996 5,3 2,7 574 –11,6 0,8 –2.422 19,2

4.873 24,4 4,3 3.468 2,9 4,5 –1.405 71,2

7.595 30,1 6,8 1.986 25,4 2,6 –5.609 26,2

22.962 19,0 20,4 12.747 8,1 16,7 –10.216 55,5

112.498 12,4 100,0 76.224 3,8 100,0 –36.274 67,8

Les importacions van arribar als 112.498 milions d’euros en el períodegener-juny i van créixer el 12,4% en relació amb el 2004. L’increment envolum va ser menor, el 7,6%, a causa de l’augment dels preus, el 4,4%,imputable sobretot a les compres d’hidrocarburs. En efecte, el cru impor-tat va tenir un cost mitjà de 249,5 euros per tona en el primer semestre, el29,5% més que el 2004. Les importacions no energètiques, en canvi, vanpujar el 2,0%, esperonades, principalment, pels béns intermedis noenergètics.

El component més dinàmic de les compres exteriors el constitueixenels béns de capital, amb un creixement acumulat del 32,6% en volum,gràcies a l’increment de les compres de material de transport, principal-ment vaixells i aeronaus, i de motors. A una distància considerable es vansituar les importacions de béns intermedis no energètics, que van aug-mentar el 9,0% real, i les de béns de consum no alimentari, amb el 8,3%.En aquest cas, automòbils, joguines, mobles, calçat i confecció van ser elsproductes amb més augments. Els aliments van quedar en un incrementreal del 4,4%, una mica superior a l’experimentat pels béns intermedis noenergètics.

Per àrees geogràfiques, les compres a la Unió Europea de vint-i-cincmembres (UE-25) van augmentar el 3,8% en volum, mentre que el ritmed’avanç de les procedents de la resta del món es va incrementar fins al14,0%. Aquestes compres van ser impulsades pel dinamisme de les proce-dents de la Xina i també per les de l’antiga Unió Soviètica, el PròximOrient i Mèxic, en aquests casos principalment pel petroli.

Les exportacions van arribar als 76.224 milions d’euros en el semestre,el 3,8% més que en el mateix període del 2004. Aquest augment va serdegut, totalment, als preus, que, amb un increment del 4,1%, van com-pensar el descens real del 0,3%. El descens en volum va ser una micasuperior en les vendes a la UE-25, l’1,4%, ja que les dirigides a tercers paï-sos van augmentar el 2,5%. Dins de la UE, contrasta el to discretamentfavorable del mercat francès i, amb menys intensitat, de l’alemany, amb lareculada de l’italià, el britànic i el del Benelux. Fora de la UE, les vendesal Japó van recular apreciablement, mentre que les dirigides als EstatsUnits van quedar en un nivell similar al de l’any precedent.

Per productes, la reculada de les vendes exteriors van ser generalitza-da, llevat dels béns intermedis, que van mantenir un increment mínim,explicable pel dinamisme de les de ferro, acer i plàstics. La feblesa mésnotòria es va evidenciar en les vendes exteriors d’aliments, llevat delsproductes carnis. Les de béns de capital també van disminuir en termesreals, tot i que no en valor, afectades pel negatiu balanç en vaixells iequipaments d’oficina. Entre els béns de consum, cal destacar les recula-des de les vendes exteriors d’automòbils i calçat, que contrasten amb elto relativament favorable dels components d’automòbil.


Les importacions man-

tenen l’auge i pateixen

l’impacte de la factura

petroliera.

Les importacions de

béns d’equipament i

les energètiques i de

béns de consum no

alimentari presenten

el dinamisme més

intens.

Auge de les compres

a tercers països, espe-

cialment la Xina i pro-

ductors de petroli, i

moderació en les pro-

cedents de la UE.

Reculada generalitza-

da de les exportacions

per productes, llevat

dels béns intermedis.

Les exportacions recu-

len en volum.

El dèficit corrent continua augmentant

La balança per compte corrent va presentar un dèficit de 5.258 milionsd’euros al maig, el 58,7% més que en el mateix mes del 2004, segons lesdades de la nova sèrie de la balança de pagaments del Banc d’Espanya. Enaquest sentit, l’ampliació del dèficit comercial va ser decisiva, així com tam-bé l’ampliació del desequilibri del compte de rendes, la reducció del superà-vit per serveis i el canvi de signe de la balança de transferències corrents.


…i l’acumulat de dot-

ze mesos supera els

50.000 milions

d’euros.

Deteriorament dels

saldos de les diferents

rúbriques de la

balança.

BALANÇA DE PAGAMENTSAcumulat 12 últims mesos en milions d’euros

Maig Maig% variació2004 2005

Balança corrent

Balança comercial

Serveis

Turisme

Altres serveis

Total

Rendes

Transferències

Total

Compte de capital

Balança financera

Inversions directes

Inversions de cartera

Altres inversions

Total

Errors i omissions

Variació d’actius del Banc d’Espanya

NOTA: El saldo resultant de la suma de la balança corrent, del compte de capital i de la balança financera es compensaper la variació d’actius del Banc d’Espanya més els errors i omissions.

FONTS: Banc d’Espanya i elaboració pròpia.

–43.188 –61.058 41,4

26.549 25.511 –3,9

–4.012 –3.939 –1,8

22.536 21.571 –4,3

–11.213 –16.228 44,7

657 –1.058 –

–31.207 –56.772 81,9

9.281 7.451 –19,7

–8.159 –27.736 239,9

4.507 108.292 –

26.972 –30.903 –

23.320 49.653 112,9

1.472 –2.205 –

–2.866 1.873 –

El dèficit corrent del mes de maig va dur el desequilibri acumulat delsdotze últims mesos fins als 56.772 milions d’euros. L’intens deterioramentde la situació va obeir, principalment, a l’ampliació del desequilibricomercial, que ha contribuït al 70% de l’augment del dèficit corrent. Laresta va correspondre a la rúbrica de rendes i, amb menys pes, al menorsuperàvit en serveis i al canvi de signe de la balança de transferències.

En el cas de la balança comercial, l’augment del desequilibri derivad’un creixement de les importacions molt superior al de les exportacions.La progressiva reducció del superàvit per serveis, per la seva banda, estàdeterminada per una balança turística que pateix el fort increment delspagaments, al voltant del 25%, en un context de feblesa dels ingressos. Elsigne del saldo per transferències, tradicionalment positiu, ha canviat aconseqüència de la davallada de les transferències netes procedents de laUnió Europea i de l’increment de les remeses a l’exterior dels treballadorsestrangers.

El dèficit corrent creix

amb força al maig…

El compte de capital, per la seva banda, va presentar al maig unsuperàvit sensiblement inferior al del mateix mes del 2004, que va dur elsaldo acumulat dels cinc primers mesos a situar-se el 30,5% per sota delmateix període de l’any anterior. En els dotze últims mesos, el saldo s’hasituat en 7.451 milions d’euros, xifra insuficient per compensar l’importantdèficit corrent. D’aquesta manera, la necessitat de finançament de l’econo-mia espanyola, resultant dels saldos de la balança corrent i de capital, vapujar a 49.321 milions d’euros, és a dir, el 5,9% del PIB.

En l’àmbit financer, va prosseguir l’alça de la inversió estrangera direc-ta a Espanya, tot i que no en immobles, i de la inversió de cartera. Pelque fa a les sortides, la inversió espanyola directa a l’exterior es va recu-perar amb intensitat, també en l’àmbit immobiliari, mentre que la de car-tera va continuar caient amb força. Aquests moviments, juntament ambaltres operacions del sistema financer, principalment préstecs i dipòsits,van generar un saldo positiu del compte financer, excloses les operacionsdel Banc d’Espanya, per import de 18.505 milions d’euros fins al maig, el6,0% menys que en els cinc primers mesos del 2004.


Creix la inversió

estrangera directa no

immobiliària i l’espa-

nyola a l’exterior, lle-

vat de la de cartera.

El superàvit del comp-

te de capital no com-

pensa el dèficit

corrent.


Els ingressos imposi-

tius augmenten el

17% en el primer

semestre.

SECTOR PÚBLIC

L’Estat manté el superàvit en el primer semestre

Els ingressos no financers de l’Estat van augmentar el 17,0% en el pri-mer semestre i van arribar als 55.775 milions d’euros. Aquesta xifra noinclou els trams de la recaptació de l’impost sobre la renda de les personesfísiques ni de la major part d’impostos indirectes cedits a les comunitatsautònomes i a les corporacions locals, de manera que és poc significativacom a indicador de la capacitat d’ingrés de les administracions per la viadels impostos generals. Un cop inclosos aquests ingressos cedits, la recap-tació va pujar a 76.376 milions d’euros i va superar en un 14,5% la delmateix període del 2004.

EXECUCIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L’ESTATJuny 2005

Mes Acumulat de l’any

Milions% variació

Milions% variació

d’euross/mateix mes

d’euross/mateix mes

any anterior any anterior

Ingressos no financers

Ingressos no financers corregits (*)

IRPF

Impost de societats

IVA

Impostos especials

Resta

Total

Pagaments no financers

Saldo de caixa

Capacitat (+) o necessitat (–)de finançament (**)

NOTES: (*) Estan inclosos els trams cedits a les comunitats autònomes d’acord amb el sistema de finançament vigent apartir de 2002.

(**) En termes de comptabilitat nacional.FONTS: Ministeri d’Hisenda i elaboració pròpia.

2.406 208,1 55.775 17,0

1.299 83,0 24.780 16,7

268 28,8 6.012 31,1

964 281,0 27.731 21,7

1.371 –16,1 8.715 –0,7

1.937 69,0 9.138 –1,8

5.839 47,7 76.376 14,5

9.398 –5,0 59.278 9,0

–6.992 –23,2 –3.503 –48,0

693 – –1.462 –83,6

L’avanç de la recaptació impositiva es va basar en els impostos directes ien els indirectes. Els directes van acumular un augment del 17,9% fins aljuny, gràcies a la bona marxa de la recaptació dels impostos sobre la rendade les persones físiques i, en especial, de societats. Els recursos procedentsde les dues figures van augmentar el 16,7% i el 31,1%, respectivament.

Fort impuls de la

recaptació per impos-

tos directes.

Els ingressos procedents dels impostos indirectes van augmentar el15,4% en relació amb el primer semestre del 2004, amb l’impost sobre elvalor afegit, amb un increment del 21,7%, com a principal recurs. El crei-xement va ser especialment elevat en la recaptació per operacions inte-riors, un elevat 31,1%, atribuïble, en part, al descens de les devolucions.Pel que fa a la resta d’indirectes, cal destacar l’increment en els recursosprocedents de l’impost sobre l’alcohol i les begudes derivades, amb el6,1%, i, a l’extrem oposat, el de l’impost d’hidrocarburs, l’1,1%, afectat perla reducció del consum derivat de l’alça dels preus dels combustibles. Elsingressos per tràfic exterior, és a dir, els derivats dels aranzels de lesimportacions dels països no pertanyents a la Unió Europea, també vanaugmentar amb força, el 18,1%.

Al marge dels recursos impositius, les taxes i els preus públics vanaugmentar el 38,5%, impulsats per la recaptació de la corresponent a lareserva del domini públic radioelèctric. Per contra, els ingressos patrimo-nials i les transferències de capital van disminuir intensament. Les cor-rents, en canvi, van augmentar molt modestament.

Els pagaments no financers de l’Estat, per la seva banda, van augmen-tar el 9,0% i van pujar a 59.278 milions d’euros. Aquesta xifra no inclou lacontrapartida dels ingressos corresponents als trams dels impostos ceditsa les comunitats autònomes. L’increment de la despesa va ser degut a lesoperacions corrents i a les de capital. En el primer cas, els desencade-nants de l’increment dels pagaments van ser les despeses financeres, lestransferències corrents i, amb menys pes, les despeses de personal, quevan augmentar el 7,4%. En el segon, cal destacar l’augment de les inver-sions reals.

El saldo acumulat de caixa de l’Estat en el primer semestre, és a dir, ladiferència entre els ingressos i els pagaments no financers, va ser negatiuper un import de 3.503 milions d’euros i inferior en un 48,0% al delmateix període de l’any anterior. Aquest dèficit va ser compensat parcial-ment pel descens net d’actius financers, de manera que la necessitatd’endeutament va quedar reduïda a 1.462 milions d’euros, xifra molt infe-rior a la de l’any passat. El descens d’actius financers es va concentrar enels dipòsits en institucions financeres i en certes operacions de préstecsde l’Estat. En termes de comptabilitat nacional, el saldo pressupostari vaser també negatiu per 1.194 milions d’euros, també inferior al del mateixperíode del 2004.


Els ingressos per

impostos indirectes

creixen gràcies a

l’IVA, la recaptació

del qual augmenta

el 22%.

Disminueixen els

ingressos patrimo-

nials i augmenta la

recaptació per taxes

i preus públics.

Les despeses no

financeres de l’Estat

creixen el 9%, amb els

interessos com a par-

tida amb més incre-

ment.

Dèficit de caixa i per

comptabilitat nacional

en el primer semestre.


Les hipoteques conti-

nuen impulsant el crè-

dit bancari.

ESTALVI I FINANÇAMENT

El finançament al sector privat avança a un ritme elevat

El finançament al sector privat va avançar al juny amb una taxa devariació interanual del 18,4%, segons les dades del Banc d’Espanya. Així,va augmentar amb el ritme més alt des del setembre de l’any 2000 i sensi-blement per damunt del conjunt de la zona de l’euro. L’increment inter-anual més intens va ser registrat per les llars, del 20,4%, que amb proufeines va ser inferior a l’anotat al maig. El finançament rebut per les famí-lies, constituït bàsicament pel crèdit bancari, continua essent impulsat perles hipoteques.

FORT CREIXEMENT DEL FINANÇAMENT A LES EMPRESESI FAMÍLIESVariació interanual del finançament total per sectors institucionals

20022001 2003M J S D M J S D M J S D

2004MFONT: Banc

d’Espanya.

%

J S D2005

12

14

16

21Empreses nofinanceres

Llars

13

15

17

18

19

20

M JD

Els fons obtinguts per les empreses no financeres van augmentar el16,8% en relació amb el mes de juny del 2004, taxa superior en una dèci-ma a la del mes precedent. Del total del finançament, el crèdit atorgat ales societats no financeres per les entitats de crèdit residents i els fons detitulització va ascendir el 21,5% en els dotze últims mesos, la taxa méselevada dels últims anys.

El finançament a les

empreses puja el 17%

en els dotze últims

mesos.

Els tipus d’interès bancaris d’actiu van cedir lleugerament al juny, engeneral. Així, el tipus sintètic dels préstecs i crèdits al sector privat va bai-xar 10 punts bàsics, fins a col·locar-se en el 3,79%, i va marcar un noumínim històric. El tipus d’interès sintètic de les famílies també va registrarun nivell mínim del 4,14% i es va situar 4 punts bàsics per sota de dotzemesos abans. Així mateix, el tipus sintètic de les societats no financeresva anotar una cota mínima del 3,40%, amb un descens de 10 punts bàsicsen relació amb el juny del 2004.

D’altra banda, al juliol del 2005 el tipus d’interès dels préstecs hipote-caris a més de tres anys per a la compra d’habitatge lliure del conjuntd’entitats de crèdit va disminuir lleugerament en 7 punts bàsics fins al3,20%. D’aquesta manera, se situava 13 punts bàsics per sota del mateixmes del 2004.

Forta expansió dels dipòsits bancaris

Els dipòsits totals de les empreses i famílies residents en euros i mone-da estrangera van créixer a un fort ritme al juny en relació amb el mateixmes de l’any anterior, sensiblement superior al registrat a la zona del’euro. No obstant això, el seu augment en els dotze últims mesos va sernotablement inferior a l’augment dels crèdits. Per compensar aquest des-equilibri en els balanços, les entitats van realitzar emissions de valors ititulitzacions i van acudir al mercat exterior.

D’altra banda, al juny va entrar en vigor una nova normativa comptableper a les entitats de crèdit derivada de l’adopció per part de la Unió Euro-pea de les Normes Internacionals d’Informació Financera relatives a l’apli-cació de les Normes Internacionals de Comptabilitat, fet que comporta can-vis que dificulten la comparació amb els períodes anteriors. No obstantaixò, es pot afirmar que els comptes a termini a més de dos anys, que gau-deixen d’una bonificació fiscal dels interessos del 40%, van experimentarun elevat increment. No obstant això, la major participació corresponia alscomptes a la vista i d’estalvi, que representaven el 45,3% del total.


Els tipus d’interès

bancaris actius, en

nivells mínims.

El tipus d’interès dels

préstecs per a l’habi-

tatge marca un mínim

històric al juliol.

Els dipòsits creixen a

un ritme sensiblement

superior al de la zona

de l’euro.

Els comptes a la vista

i d’estalvi representen

el 45% del total dels

dipòsits del sector

privat.

DIPÒSITS D’EMPRESES I FAMÍLIES A LES ENTITATS DE CRÈDITJuny 2005

Saldo Variació any actual Variació 12 mesos

Milions Milions Milions%

d’euros d’euros % d’euros % participació

A la vista i d’estalvi (**)

A termini fins a 2 anys

A termini a més de 2 anys

Cessions temporals

Total

Dipòsits en monedes no euro

TOTAL

NOTES: (*) A partir de juny de 2005 a conseqüència de l’entrada en vigor de la nova normativa comptable derivada de l’aplicació de les Normes Internacionalsde Comptabilitat es produeixen canvis a les sèries que dificulten la seva comparabilitat.

(**) Inclou els dipòsits amb preavís, segons definició del BCE.FONTS: Banc d’Espanya i elaboració pròpia.

377.312 32.238 9,3 39.071 11,6 45,3

177.026 16.559 10,3 22.802 14,8 21,2

197.297 69.829 54,8 96.928 96,6 23,7

73.983 –6.499 –8,1 –6.644 –8,2 8,9

825.617 112.127 15,7 152.155 22,6 99,1

7.689 1.842 31,5 2.421 46,0 0,9

833.306 113.969 15,8 154.576 22,8 100,0

Pel que fa als tipus d’interès bancaris de passiu d’empreses i famílies,en el primer semestre van experimentar lleugeres oscil·lacions i es vansituar en un nivell lleugerament superior al mínim de l’octubre del 2003. Eltipus d’interès sintètic de les empreses no financeres va baixar al juny finsa l’1,17%, 3 punts bàsics per damunt d’un any abans. El tipus d’interèssintètic de les famílies va augmentar lleugerament al juny fins a l’1,14%, 3 punts bàsics per damunt de dotze mesos abans.


Lleugeres oscil·lacions

dels tipus d’interès

bancaris de passiu.

CREIXEMENT SOSTINGUT DEL PATRIMONI DELS FONS D’INVERSIÓPatrimoni total dels fons d’inversió mobiliària

FONT: Inverco.

Milers de milions d’euros

2001 2002 20041997 19991996 1998 2000 2003199560

85

110

135

160

185

210

235

2005

El patrimoni dels fons d’inversió mobiliària es va incrementar en 1.929milions d’euros al juliol i va arribar als 234.835 milions d’euros, amb unaugment del 6,9% en relació amb el final de desembre. Aquest incrementdels actius va ser degut a unes subscripcions netes de participacions –des-comptant les vendes– de 1.030 milions d’euros i a plusvàlues per la posi-tiva evolució dels mercats financers. Les entrades netes de diners al julioles van centrar en la renda fixa, tant a curt com a llarg termini, i en elsglobals. D’altra banda, el nombre de partícips va arribar als 8.195.357 alfinal del mes de juliol, amb un augment acumulat de 156.266.

En un altre àmbit, el volum d’actius dels fons de pensions va arribar als66.429 milions d’euros al final del primer semestre del 2005. Aquest importrepresenta una pujada del 15,4% interanual, segons les dades de l’associa-ció de gestores Inverco. Per sistemes, el patrimoni dels fons de pensionsindividuals va augmentar el 18,8% en els dotze últims mesos; el d’ocupació,el 10,9%, i l’associat, el 8,0%. En els dotze últims mesos, el nombre decomptes de partícips ha crescut el 15,9% fins als 8.795.983, i s’estima quecorresponen a uns 7 milions de partícips, ja que alguns tenen diversoscomptes.

El patrimoni dels fons

d’inversió mobiliària

puja el 7% en els set

primers mesos de

l’exercici.

El volum d’actius dels

fons de pensions creix

el 15% anual al juny.


Les prestacions per

atur poden pertorbar

l’eficiència del mercat

laboral.

Prestacions per atur i eficiència del mercat laboral

La majoria de països desenvolupats tenen un sistema de prestacionsper atur que permet compensar temporalment la pèrdua de rendes queimplica la situació d’atur. En ocasions, s’atribueix a aquest sistema unainfluència negativa a l’hora d’estimular la recerca d’una nova feina, ja quepot contribuir a fer menys flexible el mercat laboral, a inflar la taxa d’aturo a limitar la millora de la productivitat. Per aquest motiu, dins el ventall

ESTUDIS ESPECIALS

GRANS DISPARITATS EN LES PRESTACIONS SOCIALSPER ATURAny 2001Prestacions brutes en percentatge del producte interior brut (*)

Dinamarca 3,0

2,2

2,0

1,6

1,3

1,3

1,2

1,0

1,0

1,0

0,9

0,8

0,8

0,7

0,6

0,5

0,5

0,5

0,4

0,4

0,4

0,3

0,3

0,2

0,2

0 10,5

NOTA: (*) Diferentsde transferències socialsen espècie.FONT: Benefitsand Wages, OCDE. 1,5 2 2,5 3 3,5

Bèlgica

Finlàndia

França

Espanya

Països Baixos

Alemanya

Suècia

Polònia

Austràlia

Portugal

Canadà

Àustria

Irlanda

Itàlia

Suïssa

Eslovàquia

Japó

Noruega

Hongria

Grècia

Estats Units

Regne Unit

Corea del Sud

República Txeca

de reformes de política econòmica considerades quan es pretén millorarel creixement i la capacitat competitiva de les economies, les prestacionsper atur ocupen un lloc rellevant.

Les prestacions per atur difereixen considerablement d’un país a unaltre. En termes pressupostaris, ens trobem que, dins l’Organització per ala Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Dinamarca és elpaís que hi dedica més recursos, el 3,0% del producte interior brut (PIB).A l’altre extrem hi ha la República Txeca, que amb prou feines destina el0,2% del PIB a aquest objectiu. En general, els països en què les presta-cions per atur absorbeixen més recursos són les grans economies del’Europa continental. En canvi, els Estats Units, el Regne Unit i el Japó hidediquen proporcionalment pocs fons. Es podria pensar que això ésdegut a les majors taxes d’atur, que lògicament incrementen la despesa deles prestacions, però, com es pot observar al gràfic adjunt, no hi ha gaire-bé correlació entre el nivell d’atur i la despesa en prestacions socials peratur.


Els grans països de

l’Europa continental

són els que hi dedi-

quen més recursos,

mentre que, a l’altre

extrem, se situen els

Estats Units, el Regne

Unit i el Japó.

MÉS ATUR NO IMPLICA MÉS PRESTACIONS PER ATURAny 2001

0

5

20

0 30,5 1 1,5 2 2,5

Atur (% sobre població activa)

10

15

Prestacions per atur (en % PIB)

Dinamarca

Bèlgica

FinlàndiaFrança

Països Baixos

Espanya

AlemanyaAustràlia

Polònia

Suècia

Portugal

Canadà

IrlandaJapó

Eslovàquia

Suïssa

Grècia

Hongria

Noruega

RegneUnit

EUA

Rep. Txeca

Corea S.

Itàlia

Àustria

FONT: Benefits and Wages, OCDE.

Per consegüent, les diferències responen, fonamentalment, al dissenyde les prestacions a cada país. L’assegurança d’atur és l’instrument mésimportant per assistir les persones que perden la feina. Per obtenir-ne lesprestacions, els demandants han d’haver contribuït al fons d’atur durantun cert període, molt variable segons els països, tal com es pot compro-var en la tria del quadre adjunt. A més a més, en principi, els demandantshan de buscar feina activament, i, en general, la causa de l’atur ha de serinvoluntària. Les prestacions de l’assegurança d’atur varien notablementsegons els diferents països.

L’assegurança d’atur

varia notablement en

els diferents països

avançats…


Per a les persones que han esgotat les prestacions de l’assegurançad’atur i no han trobat una nova feina, o bé que no compleixen les condi-cions per obtenir-les, hi ha les prestacions assistencials d’atur, les quals,però, poden estar subjectes a condicions i, igual que l’assegurança d’atur,solen tenir una durada limitada. Estan reservades només a les personesque busquen feina activament. A diferència de les prestacions de l’assegu-rança d’atur, la principal finalitat de les prestacions assistencials d’atur ésproporcionar un nivell de recursos mínims durant la situació d’atur, mésque assegurar els ingressos perduts. Conseqüentment, les prestacionsassistencials d’atur tendeixen a ser inferiors i estan relacionades menysdirectament amb els ingressos laborals previs.

…igual que les presta-

cions assistencials per

atur…

PRESTACIONS DE L’ASSEGURANÇA D’ATURAny 2002 (1)

Prestació Prestaciómínima (3) màxima (3)

% del salari % del salarimitjà industrial mitjà industrial

Alemanya O: 12 mesos 0 12 60 Neta – 103C: 12 mesosen 3 anys

Espanya C: 360 dies 0 24 70 Bruta 28 64en 6 anys (60 després

de 6 mesos)

Estats Units O: 20 setmanes 0 6 53 Bruta 13 48(més requisitd’ingressosmínims)

França C: 4 mesos 8 30 57-75 Bruta 40 295en 18

Itàlia (4) C: 52 setmanes 7 6 40 Mitjana – 52en 2 anys dels ingressos

bruts en els 3 mesosanteriors

Polònia O+C 7 18 Import fix _ _ _365 dies (26% delen 18 mesos salari mitjà

industrial) (5)

Regne Unit C: 2 anys 3 6 Import fix _ _ _(14% del

salari mitjàindustrial)

NOTES: (1) Treballador de 40 anys, solter, sense fills i amb 22 anys treballats. Tots els imports de prestacions es presenten anualitzats.(2) Bruta: ingressos salarials bruts. Neta: la bruta menys els impostos sobre la renda de les persones físiques i menys les cotitzacions a la Seguretat Social.(3) Els imports de les prestacions es mostren per a una persona amb una feina prèvia a temps complet.(4) Per a empleats amb una reducció temporal de les hores de treball també hi ha el pla CIG (Cassa Integrazione Generale), que paga unes prestacions del

80% de la mitjana dels ingressos mitjans bruts per les hores no treballades.(5) L’import de la prestació bàsica s’ajusta amb els anys treballats: 80% per a menys de 5 anys, 100% per a 5-20 anys i 120% per a més de 20 anys.


CondicionsPeríode Durada

Taxa ded’ocupació [O]

d’espera màximapagament inicial Base

País i de(dies) (mesos)

(% de la base d’ingressos (2)cotització [C] d’ingressos)


PRESTACIONS ASSISTENCIALS D’ATUR (*)Any 2002

Prestaciómàxima

% del salarimitjà

industrial

Alemanya AA Sense 53% dels 28.620 87 Família L’exempció de la renda límits ingressos del cònjuge és igual

nets a la prestació assistencial que rebria siestigués aturat.

Espanya AA 18 Quantitat 3.980 24 Família Renda inferior a o 3-6 fixa 3.980 e/persona.

No hi ha exempcions.

Estats Units – – No existeix – – – –aquesta prestació

França AA i 60 6 mesos – 4.810 22 Família Exempció d’ingressosen els (renovable) inferiors a 6.413 e, últims després reducció 1/1 120 fins a 11.222 e. Els límits

per a les parelles són12.826 e i 17.635 e.

Itàlia – – No existeix – – – –aquesta prestació

Polònia – – No existeix – – – –aquesta prestació

Regne Unit – Sense Quantitat 2.805 14 Família Les exempcions delslímits fixa ingressos són 260 £

i 520 £ individuals i per a parelles,respectivament.

NOTES: (*) Treballador solter de 40 anys i amb 22 anys treballats. Tots els imports de prestacions es presenten anualitzats.(**) La finalització de l’assegurança d’atur (AA) és un requisit per poder rebre la prestació assistencial d’atur.


Mesos Durada Taxa de

Moneda

RequisitsPaís

treballats (**) (mesos) pagaments

nacional

en relació Límits i exempcionsamb la renda

Les prestacions assistencials per atur també tenen característiques dife-rents segons els països. De fet, en certs països, com els Estats Units, Itàliao Polònia, no existeixen, tot i que, en aquests casos, les persones senserecursos es poden beneficiar generalment de l’assistència social. En altrespaïsos, com Finlàndia, Irlanda o el Regne Unit, els aturats que no podenpercebre les prestacions de l’assegurança d’atur però busquen feina acti-vament poden rebre prestacions assistencials d’atur sense altres condi-cions sobre la feina anterior. Llevat dels Països Baixos i de Suècia, lesprestacions assistencials d’atur també depenen de la renda dels altresmembres de la família. Això pot reduir molt els incentius perquè els còn-juges d’aturats de llarga durada mantinguin o busquin un lloc de treball,ja que, si l’aconsegueixen, podrien perdre o veure reduïdes les presta-cions del cap de família.

…les quals depenen

de diversos factors.


De fet, els efectes nets de les prestacions per atur en les rendes de lesllars depenen de possibles interaccions amb altres elements del sistemad’impostos-prestacions socials. Això és degut al fet que les prestacionssolen estar subjectes a impostos o contribucions a la Seguretat Social; lesprestacions d’un determinat tipus poden reduir els drets a la percepciód’altres, o bé algunes prestacions poden proporcionar més drets a la per-cepció d’altres prestacions socials o a reduccions d’impostos. Arrand’aquestes interaccions, es poden produir distorsions en els incentius peracceptar una feina. Així, per exemple, l’OCDE esmenta que alguns recep-tors d’assistència social a Espanya poden arribar a perdre renda com aresultat de treballar més.

A més de la durada de les prestacions, les taxes de reemplaçament sónindicadors importants de la suficiència de les prestacions. La taxa dereemplaçament mostra la proporció d’ingressos que rep una persona atu-rada en relació amb el salari que percebia a la feina prèvia. Com a indica-dors de rendes netes, incorporen els efectes directes de tots els tipusrellevants d’impostos i prestacions en les rendes de les famílies. En el casd’Espanya, com es pot apreciar en el quadre adjunt, les taxes de reem-plaçament netes mitjanes se situen per sota de la mitjana dels païsosdesenvolupats considerats, però clarament per damunt d’alguns païsoscom Itàlia o els Estats Units. Cal destacar que, calculada per a les llars,aquesta taxa de reemplaçament està influïda per les rendes dels altresmembres de la família.

Un altre indicador important que fa ressaltar l’efecte esmentat és l’ano-menada taxa impositiva efectiva mitjana per als aturats que tornen a tre-ballar. Aquesta taxa mostra en quina mesura es grava l’augment delsingressos quan es torna a estar ocupat, a causa del consegüent incrementd’impostos i del descens de prestacions. Aquesta ràtio mesura més fidel-ment la influència del sistema d’impostos-prestacions en els incentiusfinancers per treballar. Quan aquest indicador té valors elevats apunta aforts desincentius per acceptar una feina a temps parcial amb nivells infe-riors de salaris o menys hores de treball que en l’ocupació anterior.D’acord amb el quadre adjunt, aquestes taxes impositives efectives mitja-nes per a un aturat de curta durada se situen, en el cas d’Espanya, perdamunt de la mitjana.

Quan es passa de l’atur a ocupar un lloc de treball, els impostos gra-ven els ingressos salarials i, d’altra banda, es redueixen les prestacionsd’atur. Així, disminueix la remuneració per treballar. Això és particular-ment problemàtic en el cas de persones amb un baix nivell d’ingressos,que poden quedar atrapades en situacions de pobresa i de dependènciade les prestacions, la qual cosa s’anomena «trampa de pobresa». La dispo-nibilitat de llocs de treball amb salaris baixos o de feines a temps parcialsón una via potencialment efectiva per escapar de la pobresa als païsosque permeten als receptors de prestacions complementar-les amb guanyssalarials. Així mateix, poden permetre l’adquisició d’una experiènciavaluosa i la inserció en el món laboral. A més a més, baixos nivells detipus de l’impost sobre la renda i, especialment, de les cotitzacions a laSeguretat Social per a aquestes classes de feines augmenten l’atractiumonetari dels llocs de treball de baixa remuneració, en incrementar lapart de la renda salarial que s’afegeix als recursos familiars.

La taxa de reemplaça-

ment neta en 60

mesos d’atur a Espa-

nya es col·loca per

sota de la mitjana

dels països desenvo-

lupats…

…mentre que la taxa

impositiva efectiva

per a un aturat de cur-

ta durada que torna a

treballar se situa per

damunt de la mitjana.

Un bon disseny del

sistema fiscal i de

prestacions pot evitar

situacions de «tram-

pes de pobresa» en

què es desincentiva

el treball.

Alguns receptors

d’assistència social a

Espanya poden arribar

a perdre renda si tre-

ballen més.

En aquest context, per evitar que curts episodis d’atur es converteixinen situacions d’atur prolongat i per promoure l’estabilitat de l’ocupaciófutura, és essencial que el pagament de les prestacions vagi acompanyatd’una assistència activa per trobar un lloc de treball apropiat. Així mateix,per assegurar que l’aturat participi activament en la recerca de feina, calque estigui incentivat per la perspectiva d’augmentar substancialment elsseus ingressos.


TAXES DE REEMPLAÇAMENTAny 2002Proporció de la renda neta durant l’atur en relació amb la renda neta d’un ocupat, en percentatge (*)

Sense assistència social Amb assistència social

Sense nens 2 nens Sense nens 2 nens

Persona Matrimoni amb Mono- Matrimoni amb Persona Matrimoni amb Mono- Matrimoni ambsoltera un únic salari parental un únic salari soltera un únic salari parental un únic salari

Alemanya

Austràlia

Àustria

Bèlgica

Canadà

Corea del Sud

Dinamarca

Eslovàquia

Espanya

Estats Units

Finlàndia

França

Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Japó

Noruega

Països Baixos

Polònia

Portugal

Regne Unit

República Txeca

Suècia

Suïssa

Mitjana

NOTA: (*) Es considera una mitjana no ponderada per a nivells salarials del 67% i del 100% de la mitjana salarial d’un obrer industrial. Els impostos eventuals sobreles prestacions d’atur es determinen en relació amb els valors anualitzats de les prestacions (és a dir, els valors mensuals multiplicats per 12) fins i tot si ladurada màxima de la prestació és inferior a 12 mesos. Se suposa que els nens tenen 4 i 6 anys d’edat, i no es consideren ni prestacions per tenir-ne cura niels costos associats.


57 54 81 76 67 72 75 85 77 77

39 34 57 72 51 39 34 57 72 51

52 55 70 73 62 58 73 75 89 74

66 67 74 69 69 66 67 74 69 69

11 12 27 28 20 32 47 62 67 52

6 6 7 6 6 25 37 49 61 43

58 64 75 73 67 69 78 84 81 78

28 33 42 45 37 54 86 79 96 79

29 28 32 31 30 46 48 54 57 51

6 6 5 5 6 13 19 42 47 30

60 64 77 73 69 64 78 77 89 77

62 64 74 74 68 62 69 78 78 72

22 23 29 29 26 22 23 29 29 26

32 32 40 39 36 32 32 40 39 36

35 53 47 61 49 61 78 63 82 71

5 5 6 6 5 5 5 6 6 5

7 7 27 10 13 45 60 83 79 67

39 40 80 57 54 60 67 80 78 71

60 67 64 70 65 71 80 76 81 77

21 21 31 29 26 41 56 65 79 60

44 46 51 51 48 56 63 66 66 63

34 34 32 32 33 54 67 65 75 65

4 4 13 13 9 39 62 68 81 63

17 17 50 42 32 67 83 67 89 77

30 30 33 33 31 68 78 81 87 79

34 37 47 47 41 49 60 65 71 61

Mitjanatotal

Mitjanatotal

És important que la

recerca d’una feina

sigui incentivada amb

la perspectiva d’un

augment significatiu

de la renda.


LES POLÍTIQUES BEN DISSENYADES PODEN FACILITAR LA RÀPIDATORNADA A LA FEINAAny 2002Percentatge dels ingressos bruts gravats en el moment de reincorporar-se al treball (*)

0 2010

NOTA: (*) Matrimoni ambdos nens.Transició a ocupacióa temps complet.Ingressos iguals alsanteriors. Se suposa quel’aturat guanyava unsalari mitjà en l’ocupacióprèvia i que rebia lesprestacions d’atur inicials.El cònjuge està ocupat atemps complet ambingressosde 2/3 del salari mitjà.Els nens tenen 4 i 6 anys.FONT: Benefitsand Wages, OCDE. 30 40 50 60 10070 80 90

Alemanya

Suècia

Suïssa

Espanya

Portugal

Canadà

Països Baixos

Bèlgica

Noruega

Dinamarca

França

Finlàndia

Àustria

Eslovàquia

Itàlia

Estats Units

República Txeca

Japó

Hongria

Polònia

Irlanda

Grècia

Gran Bretanya

Austràlia

Corea del Sud 35

38

44

46

50

58

59

60

64

65

70

80

80

79

78

78

77

76

76

73

73

81

83

87

96

Diversos països han adoptat o anunciat diferents mesures per incenti-var el treball. Cal destacar, especialment, el cas d’Alemanya, que, a partirdel començament del 2005, ha retallat les prestacions d’atur i ha empèsels aturats de llarga durada a buscar feina (restriccions a l’accés a les pres-tacions, en especial si no s’accepten les feines disponibles). D’altra banda,diversos països han introduït prestacions per a certs tipus de treballadorsper reduir la pobresa, i altres han reestructurat els sistemes fiscals perreduir els costos fiscals associats a l’acceptació d’una feina. En general,l’objectiu és redefinir els aspectes del sistema fiscal i de prestacions quecalgui per contribuir a un funcionament eficient del mercat laboral, sensemenyscabar la necessària protecció social.

Alguns aspectes del

sistema fiscal i de

prestacions es

podrien redefinir.


TAXES IMPOSITIVES EFECTIVES MITJANES PER A ATURATS DE CURTA DURADAQUE TORNEN A TREBALLARAny 2002Percentatge dels ingressos bruts gravats en el moment de reincorporar-se al treball (*)

Sense nens 2 nens

Persona Matrimoni amb Matrimoni ambMonoparental

Matrimoni amb Matrimoni ambsoltera un únic salari dos salaris un únic salari dos salaris

Alemanya

Austràlia

Àustria

Bèlgica

Canadà

Corea del Sud

Dinamarca

Eslovàquia

Espanya

Estats Units

Finlàndia

França

Grècia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Japó

Noruega

Països Baixos

Polònia

Portugal

Regne Unit

República Txeca

Suècia

Suïssa

NOTA: (*) Les xifres fan referència a la situació d’una persona que, estant aturada, rep prestacions d’atur basades en uns ingressos anteriors iguals a la mitjana salariald’un obrer industrial. Després torna a treballar a temps complet. Els eventuals impostos sobre les prestacions d’atur es determinen en relació amb elsvalors anualitzats de les prestacions (és a dir, els valors mensuals multiplicats per 12) fins i tot si la durada màxima de la prestació és inferior a 12 mesos.Se suposa que els nens tenen 4 i 6 anys, i no es consideren ni prestacions per tenir-ne cura ni els costos associats.


77 68 85 87 82 96

49 44 27 60 70 38

68 69 70 74 76 73

80 72 78 73 69 78

72 73 72 78 79 80

35 35 35 36 35 35

77 77 77 82 82 77

69 72 70 70 72 73

76 75 76 79 77 81

67 65 66 61 58 65

75 79 72 84 86 76

78 74 78 79 79 76

56 56 47 57 57 46

60 60 59 59 59 59

41 51 42 31 55 50

65 67 65 66 65 70

56 54 58 63 52 60

76 76 76 84 78 78

73 74 80 75 76 79

62 62 54 65 65 58

82 80 83 78 78 80

58 58 38 50 51 44

62 61 63 61 60 64

87 87 87 91 87 87

77 76 76 84 83 83

PUBLICACIONS DEL SERVEI D’ESTUDIS

Totes les publicacions estan disponibles a Internet:www.estudis.lacaixa.esCorreu electrònic: [email protected]

INFORME MENSUALInforme sobre la situació econòmica

MONTHLY REPORTVersió anglesa de l’Informe Mensual

ANUARIO ECONÓMICO DE ESPAÑA 2005Estadístiques municipals, provincials i autonòmiques

COL·LECCIÓ ESTUDIS ECONÒMICS

1 - ESTUDI DE L’OCDE SOBRE L’OCUPACIÓ (Exhaurit)

2 - LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA A ESPANYAI A EUROPA (Exhaurit)

3 - ÈTICA I PROGRÉS ECONÒMIC (Exhaurit)James M. Buchanan

4 - LA REFORMA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS A ESPANYA (Exhaurit)José A. Herce i Víctor Pérez-DíazVersió anglesa: REFORM OF THE PUBLIC PENSIONSYSTEM IN SPAIN

5 - POBLACIÓ I ACTIVITAT A ESPANYA: EVOLUCIÓ I PERSPECTIVES (Exhaurit)A. Blanes, F. Gil i J. Pérez

6 - EL SECTOR BANCARI EUROPEU: PANORAMAI TENDÈNCIESJosep M. Liso (director), Teresa Balagueri Montserrat Soler

7 - EL DESAFIAMENT DE LA MONEDA ÚNICAEUROPEA (Exhaurit)Joan Elias (2a edició)

8 - EL FUTUR DE LES PENSIONS A ESPANYA: CAP A UN SISTEMA MIXTJosé A. Herce, Simón Sosvilla, Sonsoles Castilloi Rosa Duce

9 - ESPANYA I L’EURO: RISCOS I OPORTUNITATS (Exhaurit)Joaquim Muns (director), Susan M. Collins, Manuel Conthe,Juergen B. Donges, José Luis Feito, José Luis Oller-Ariño i Alfredo PastorVersió anglesa: SPAIN AND THE EURO: RISKSAND OPPORTUNITIES (Exhaurit)

10 - L’OPINIÓ PÚBLICA DAVANT DEL SISTEMADE PENSIONS (Exhaurit)Víctor Pérez-Díaz, Berta Álvarez-Miranda i Elisa Chuliá

11 - ELS BENEFICIS DE LA LIBERALITZACIÓDELS MERCATS DE PRODUCTESAntón Costas i Germà Bel (editors)

12 - LA SUCCESSIÓ A L’EMPRESA FAMILIARMiguel Ángel Gallo

13 - BENEFICIS FISCALS A L’EMPRESA FAMILIAR:PATRIMONI I SUCCESSIONS (Exhaurit)Ernest de Aguiar

14 - L’IMPACTE DE L’EURO ALS MERCATS FINANCERSEnrique Vidal-Ribas (director), Carmen Alcaide,Javier Aríztegui, Robert N. McCauley, Blas Calzada,Francisco de Oña, Ignacio Ezquiaga i León Benelbas

15 - LA CULTURA DE L’ESTABILITAT I EL CONSENS DE WASHINGTONManuel Guitián i Joaquim Muns (directors),Antonio Argandoña, Miguel A. Fernández Ordóñez, Paul Krugman i John Williamson

16 - EL SECTOR BANCARI EUROPEU: PANORAMAI TENDÈNCIES (2a part)Josep M. Liso (director), Teresa Balagueri Montserrat Soler

17 - LA MESURA DE LA INFLACIÓ A ESPANYAJavier Ruiz-Castillo, Eduardo Ley i Mario Izquierdo

18 - L’ECONOMIA DE L’ART (Exhaurit)Bruno Frey

19 - LA REFORMA DE LES PENSIONS DAVANTLA REVISIÓ DEL PACTE DE TOLEDOJosé A. Herce i Javier Alonso Meseguer

20 - L’AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA A L’EST D’EUROPA

21 - DEL RAL A L’EURO. UNA HISTÒRIA DE LA PESSETAJosé Luis García Delgado i José María Serrano Sanz(directors)

22 - COM TRACTAR AMB BRUSSEL·LES.EL LOBBY A LA UNIÓ EUROPEARobin Pedler

23 - CREIXEMENT I OCUPACIÓ EN LES EMPRESESINDUSTRIALSÁngel Hermosilla i Natalia Ortega

24 - LA REGULACIÓ DEL COMERÇ INTERNACIONAL:DEL GATT A L’OMC (Exhaurit)Montserrat Millet

25 - FALLIDES I SUSPENSIONS DE PAGAMENTS:CLAUS PER A LA REFORMA CONCURSALFernando Cerdá i Ignacio Sancho

26 - L’EURO: BALANÇ DELS TRES PRIMERS ANYSJoan Elias (director), Pere Miret, Àlex Ruizi Valentí Sabaté

27 - L’AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA.EFECTES SOBRE L’ECONOMIA ESPANYOLACarmela Martín, José Antonio Herce,Simón Sosvilla-Rivero i Francisco J. Velázquez

Versió anglesa: EUROPEAN UNION ENLARGEMENT.EFFECTS ON THE SPANISH ECONOMY (Exhaurit)

28 - INTERNET: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVESFèlix Badia

29 - EL GOVERN DE L’EMPRESA (Exhaurit)Vicente Salas Fumás

30 - LA BANCA A L’AMÈRICA LLATINA. REFORMES RECENTSI PERSPECTIVESJosep M. Liso, Montserrat Soler, Montserrat Maneroi Maria Pilar Buil

31 - ELS NOUS INSTRUMENTS DE LA GESTIÓ PÚBLICAGuillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy,Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret

32 - LA COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA ESPANYOLA:INFLACIÓ, PRODUCTIVITAT I ESPECIALITZACIÓFrancisco Pérez (director), Pilar Chorén, Francisco J. Goerlich, Matilde Mas, Juliette Milgram, Juan Carlos Robledo, Ángel Soler, Lorenzo Serrano, Deniz Ünal-Kesenci i Ezequiel Uriel

33 - LA CREACIÓ D’EMPRESES. UN ENFOCAMENT GERENCIALJosep Maria Veciana

34 - POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA: BALANÇ I PERSPECTIVESJosé Luis García Delgado i M. Josefa García Grande(directors)

Documents

INFORME MENSUAL - CaixaBank Research · INFORME MENSUAL Servei d’Estudis SETEMBRE 2005 Perspectives econòmiques La situació econòmica Conjuntura internacional Estats Units Japó