INFORME PRELIMINAR DE RESULTATS SOBRE LES ACCIONS DE …

INFORME PRELIMINAR DE RESULTATS SOBRE LES

ACCIONS DE LA LÍNIA 1, PANELL DINÀMIC DE BONES

PRÀCTIQUES PARTICIPATIVES AL PAÍS VALENCIÀ

2020

Equip de treball: Bernabé Aldeguer Cerdà, Pau Caparrós Gironés, Lluís Català Oltra (Coordinació), José

Mª Copete Fernández, Francisco Francés García (Direcció tècnica), Xavier Ginés Sànchez.

INTRODUCCIÓ____________________________________________________________________________________________________ 3

METODOLOGIA __________________________________________________________________________________________________ 5

POBLACIÓ I MOSTRA ________________________________________________________________________________________________ 5

TÈCNIQUES ____________________________________________________________________________________________________________ 6

ENQUESTA A AJUNTAMENTS _________________________________________________________________________________ 7

DADES DE CLASSIFICACIÓ ___________________________________________________________________________________________ 7

IMPORTÀNCIA RELATIVA DE L’ÀREA DE PARTICIPACIÓ EN LA REGIDORIA ___________________________________ 9

PRESÈNCIA D’INSTRUMENTS I RECURSOS PARTICIPATIUS _____________________________________________________ 13

ASSOCIACIONS ______________________________________________________________________________________________________ 26

VALORACIONS DES DE L’AJUNTAMENT SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL

MUNICIPI _____________________________________________________________________________________________________________ 31

OBSERVACIÓ DE PÀGINES WEB ______________________________________________________________________________ 41

DADES DE CLASSIFICACIÓ __________________________________________________________________________________________ 41

LA PARTICIPACIÓ EN LA PÀGINA WEB MUNICIPAL ____________________________________________________________ 43

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS _________________________________________________________________________________ 48

CONSELLS MUNICIPALS ___________________________________________________________________________________________ 52

ASSOCIACIONS ______________________________________________________________________________________________________ 60

COMUNICACIÓ ______________________________________________________________________________________________________ 62

ALTRES RECURSOS_________________________________________________________________________________________________ 68

ANNEXOS _______________________________________________________________________________________________________ 71

Qüestionari web a representants polític i treballadors municipals _______________________________________ 71

Fitxa d’arreplegada d’informació sobre les pàgines web dels ajuntaments ______________________________ 1

INTRODUCCIÓ

La Línia de treball 1, Panell dinàmic de bones pràctiques participatives al País Valencià, intentava cobrir

els objectius i accions següents:

OBJECTIUS:

Sistematitzar les bones pràctiques en termes de qualitat de la participació presents en les

pràctiques institucionals dins del territori del País Valencià.

Valorar l'abast d'aquestes pràctiques en relació a les dimensions pròpies de la innovació

participativa.

ACCIONS:

1) Disseny de paràmetres operatius per al mesurament de bones pràctiques participatives en

municipis del País Valencià de més de 30.000 habitants.

2) Rastreig i identificació de bones pràctiques.

3) Avaluació estratègica de les experiències. Per a tal fi es construirà informació a partir tant de

dades primàries (entrevistes o qüestionaris als actors implicats en les experiències) com de dades

secundàries (anàlisis de documentació dels processos o experiències).

Amb aquest marc general, per a 2020 i amb les limitacions que ha implicat la pandèmia global, ens vam

plantejar desenvolupar les accions específiques següents:

a) Disseny d'eines de registre i indicadors per captar la visió institucional de la participació ciutadana

local i les polítiques locals de participació, per registrar els processos participatius, i per valorar el

seu abast en relació a la definició de requisits per a bones pràctiques de participació ciutadana.

b) Rastreig d'informació on-line a través de les webs municipals o de processos de participació

municipals.

c) Anàlisi documental produïda en l'àmbit de la participació ciutadana municipal.

d) Registre d'informació a través d'un qüestionari destinat a personal tècnic o responsables polítics

de l'àrea municipal de participació ciutadana.

Per tant, vam dissenyar instruments de recollida d’informació (a) per a obtenir registres de les pàgines

web (b) i d’una enquesta a personal tècnic o responsables polítics de l'àrea municipal de participació

ciutadana (d), a banda de fer el buidat documental (c) que ens ha servit per consolidar els instruments

de mesura.

En aquest informe figura l’anàlisi preliminar dels resultats d’aquests dos registres, l’enquesta i

l’observació de pàgines web per als municipis de més de 10.000 habitants. Estava previst fer un treball

més intens, fins i tot amb entrevistes en profunditat i dinàmiques grupals només per als municipis de

més de 30.000 habitants. Però en restringir-se la presencialitat per la pandèmia, vam optar per

incrementar el nombre de casos en aquests dos registres de dades quantitatives, incloent-hi municipis

de 10.000 a 30.000, i deixar l’aplicació de tècniques qualitatives per a més endavant en funció del que

permeta l’evolució de la COVID-19. El balanç sobre els resultats de cara a definir les bones pràctiques

no es podrà fer fins que no es puga incorporar a la investigació aquesta informació qualitativa i, per

aquest motiu, de moment fem l’anàlisi descriptiva (en la qual, però, apuntem algun esbós interpretatiu),

però no encara unes conclusions.

METODOLOGIA

POBLACIÓ I MOSTRA

Tot i que hem fet ús de dues tècniques d’investigació social, l’enquesta i l’observació sistemàtica (o

anàlisi de contingut), la població objecte de l’estudi és la mateixa. En conjunt, la tasca investigadora

d’aquest equip té en els municipis valencians la seua unitat d’anàlisi, però en aquest primer any ens

hem cenyit als de més volum poblacional, els de més de 10.000 habitants. Això, per una banda, ens

garanteix estar treballant amb entitats locals que concentren un gran volum de població (concretament

i a partir del Padro Municipal d’Habitants de 2019, el 82,7% del total del País Valencià) i, per tant, fem

passes sòlides en termes de representativitat. I per l’altra banda, recollim dades dels municipis que,

per tenir més recursos, tenen més probabilitat de desenvolupar polítiques en totes les àrees i amb una

gran diversitat d’instruments, i això ha d’afectar també a l’àrea de participació ciutadana. Són, doncs,

municipis on s’espera més riquesa d’informació i on tindrem més opcions de localitzar determinades

eines que aprofundeixen en la participació en l’àmbit local. Per davall d’aquesta xifra d’habitants que

ens hem marcat, l’escala petita facilita processos més informals i un contacte quotidià que en molts

casos aparca l’aplicació d’alguns dels processos i instruments que ens interessen. No obstant això, no

serà el mateix, per exemple, la franja de 5.000 a 10.000 que la de menys de 1.000 i, en conseqüència,

en un futur testarem fins on arriba cada tipus de població segons la grandària.

Al capdavall es tracta exactament de 100 municipis que tenen més de 10.000 persones empadronades

i aquest nombre relativament reduït ens ha impulsat a adoptar una perspectiva censal en termes de

representativitat; és a dir, la proposta de partida planteja abastar tota la població, tots els municipis,

no seleccionar una mostra. Això ha sigut possible en l’observació de les pàgines web, perquè

aconseguir-ho depenia únicament de la dedicació de l’equip investigador. Una altra qüestió és

l’enquesta, perquè, tot i dur a terme un treball de camp acurat i amb tota la insistència que la deguda

cortesia podia permetre, alguns municipis han declinat omplir el formulari. Val a dir que es tractava

d’un qüestionari molt ambiciós, extens i que “sancionava”, per dir-ho d’alguna manera, a aquells

ajuntaments que més coses havien fet, perquè en cada procés participatiu s’obria un subqüestionari

monogràfic. Des d’ací, vaja per davant el nostre agraïment als municipis que han contestat i la voluntat

d’incorporar a la resta en un futur pròxim. En qualsevol cas, el treball de camp ha aconseguit arribar a

més del 80% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants, i només problemes tècnics de la plataforma

de recollida d’informació creada pels companys de la Universitat Politècnica de València han impedit

fer un informe sobre tots els casos aconseguits (ens hem quedat amb 75 municipis dels 81), i amb totes

les variables (en molts casos ens falten els subqüestionaris i la pregunta final que els donava pas). Tot

i això, no necessitem determinar la mostra perquè no s’ha fet un disseny amb una finalitat tal, i perquè

tenim suficients casos dels dos segments que hem delimitat (24 dels 28 de més de 30.000 habitants, i

50 dels 72 de 10.000 a 30.000 habitants), de manera que assumim la generalització dels resultats al

conjunt poblacional.

TÈCNIQUES

S’han usat dues tècniques d’investigació social quantitatives per a recollir informació sobre participació

ciutadana en els municipis de més de 10.000 habitants del País Valencià:

Enquesta: s’ha fet servir la modalitat autoaplicada en formulari web. Les persones que contestaven

podien ser representants polítics municipals de l’àrea de participació ciutadana, o treballadors de

l’Ajuntament encarregats d’aquesta mateixa àrea. Aquesta possibilitat doble s’ha tingut en compte

a l’hora de llegir els resultats en preguntes d’opinió. L’Ajuntament rebia un correu electrònic on

presentàvem l’equip, la investigació i el conveni, demanàvem la col·laboració, garantíem l’anonimat,

i facilitàvem l’enllaç a la plataforma de la Universitat Politècnica de València on estava allotjat el

qüestionari. Una vegada complimentat, l’entrevistat l’enviava i el qüestionari formava part de la

base de dades acumulativa que després hem analitzat estadísticament de manera parcial.

Observació sistemàtica (de pàgines web): s’ha entrat a tots els portals oficials dels ajuntaments

de més de 10.000 habitants i, amb una plantilla d’arreplegada d’informació, en la majoria dels casos

amb indicadors de resposta dicotòmica (sí/no), s’han anat incorporant les dades amb els

procediments típics de l’anàlisi de contingut. Amb aquestes dades, s’ha fet una anàlisi estadística.

ENQUESTA A AJUNTAMENTS

DADES DE CLASSIFICACIÓ

L’informe considera com a unitat d’anàlisi els municipis valencians amb una població superior a 10.000

habitants i aborda una anàlisi descriptiva a partir de les següents variables de classificació:

La província (Alacant, Castelló i València) com a àmbit d’organització administrativa vinculada a

l’estructura de govern i administració local.

La zona, considerant quatre àmbits geogràfics historicofuncionals: les Comarques del Sud, les

Comarques Centrals, la Conurbació de València i les Comarques de Castelló.

La grandària del municipi, a partir de dos trams de població: entre 10.000 i 30.000 habitants i més

de 30.000 habitants.

La natura de l’agent o subjecte que respon al qüestionari, diferenciant entre representant polític;

i, treballador/a municipal, incloent-hi a una diversitat d’empleats municipals entre els què

destaquen els tècnics de participació ciutadana. Aquesta variable s’usarà només en les preguntes

d’opinió/valoració.

Província

Freqüència Percentatge Percentatge vàlid Percentatge

acumulat

Vàlid

Alacant 23 31,1 31,1 31,1

Castelló 8 10,8 10,8 41,9

València 43 58,1 58,1 100,0

Total 74 100,0 100,0

La distribució dels municipis es correspon amb l’ordenació de les províncies a partir del criteri

poblacional, de forma que la mostra inclou un major pes de la Província de València (58,1%), seguida de

la d'Alacant (31,1%) i, finalment, Castelló (10,8%), en certa mesura aproximat a la distribució de la

població valenciana per províncies (Padró Municipal d’Habitants, INE, 2019): Alacant 37,1%; Castelló 11,6%;

i València 51,3%.

Zona


acumulat

Vàlid

Comarques del Sud 15 20,3 20,3 20,3

Comarques Centrals 14 18,9 18,9 39,2

Conurbació de València 37 50,0 50,0 89,2

Comarques de Castelló 8 10,8 10,8 100,0

Total 74 100,0 100,0

L'estudi distribueix també els municipis per zones generades a partir d’un criteri d’agregació comarcal

amb una base historicofuncional. D'acord amb els resultats, destaca la rellevància de la Conurbació de

València, en la qual s'engloben una alta proporció de municipis de gran volum poblacional que formen

part de la coneguda com a Àrea Metropolitana de València. En un percentatge prou menor se situen,

respectivament, les Comarques del Sud (20,3%) i les Comarques Centrals (18,9%).

Grup (grandària)


acumulat

Vàlid

10.000-30.000 50 67,6 67,6 67,6

Més de 30.000 24 32,4 32,4 100,0

Total 74 100,0 100,0

La tercera variable de classificació utilitzada per a distribuir els municipis és la grandària (nombre

d’habitants). La major part de les localitats pertany al grup d’entre 10.000 i 30.000 habitants (67,6%).

La resta representa les ciutats amb una població superior als 30.000 habitants (32,4%). La grandària

dels municipis, juntament amb la distribució dels mateixos per zones de caràcter comarcal, permet

realitzar les anàlisis descriptives de les diferents variables. Els municipis analitzats representen els de

més població del País Valencià, incloent-hi vint-i-quatre ciutats de més de 30.000 habitants i cinquanta

d'entre 10.000 i 30.000 habitants. Es cobreix, així, la majoria dels municipis mitjans-grans que integren

l’administració local valenciana.

Agent que respon

Freqüència Percentatge Percentatge

vàlid Percentatge

acumulat

Vàlid

Un representant polític 44 59,5 59,5 59,5

Un treballador municipal 26 35,1 35,1 94,6

Tots dos 4 5,4 5,4 100,0

Total 74 100,0 100,0

Finalment, la distribució per tipus d’agent deixa un 59,5% per als representants polítics, enfront del

35,1% de respostes aportades per treballador(e)s municipals. En pràcticament tots els casos, els

representants polítics són les persones responsables de la regidoria de participació ciutadana o de

l'àrea a la qual s'atribueixen les competències vinculades a aquesta àrea sectorial de gestió municipal.

La variable agent que respon (responsable polític o treballador municipal) aporta una lectura

diferencial de les dades en funció de l’òptica d’un i altre col·lectiu, i això es traslladarà als indicadors

d’opinió.

IMPORTÀNCIA RELATIVA DE L’ÀREA DE PARTICIPACIÓ EN LA REGIDORIA

En aquest apartat s'analitza la importància relativa de l'àrea de participació ciutadana en la

corresponent regidoria en què s'integra a partir dels següents indicadors: posició de l'àrea de

participació en la regidoria i anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana.

Posició de l'àrea de participació en la regidoria


vàlid Percentatge

acumulat

Vàlid

És un àrea secundària 15 20,3 20,3 20,3

Està al nivell d'altres, tot i que no figure en primer lloc 27 36,5 36,5 56,8

És la principal, figura en primer lloc en la seua denominació 32 43,2 43,2 100,0

Total 74 100,0 100,0

L'àrea de participació ciutadana és la principal en la denominació de la regidoria en la qual s'integra

per al 43,2% dels municipis. En segona instància i en un 36,5% dels casos, l'àrea de participació

ciutadana es reconeix al nivell d'altres, encara que no figure en primer lloc. Finalment, l’àrea de

participació ciutadana ocupa una posició secundària en el 20,3% dels municipis, en concurrència amb

altres àrees o denominacions. Dins d’aquest últim grup hi figuren els municipis que no tenen la

participació ciutadana com a denominació dins d’una regidoria. Això passa sobretot en municipis de

menys de 20.000 habitants. De tota manera, si contrastem aquesta resposta subjectiva amb la realitat

de les denominacions, en alguns casos s’ha donat més importància a la participació ciutadana en la

regidoria de la que en realitat té: s’han esmentat “principals”, que en realitat es podrien situar “al nivell

d’altres”, però no la primera; i s’han esmentat “al nivell d’altres” àrees de participació que en la

denominació estan en últim lloc darrere de quatre o cinc àrees. En qualsevol cas, tampoc aquesta

informació fruit de l’observació ens indica en realitat quin és el pes de la participació en la política

local. Tant un indicador com l’altre són aproximacions i les polítiques reals hauran de contrastar-se

amb els treballs a desenvolupar els pròxims anys.

Posició de l'àrea de participació en la regidoria en funció de la zona


Total No, es un àrea

secundària. Sí, està al nivell d'altres, tot i que no figure en primer lloc

Sí, és la principal, figura en primer lloc en la seua denominació

Zona

Comarques del Sud

3 5 7 15

20,0% 33,3% 46,7% 100,0%

Comarques Centrals

0 7 7 14

0,0% 50,0% 50,0% 100,0%

Conurbació de València

10 12 15 37

27,0% 32,4% 40,5% 100,0%

Comarques de Castelló

2 3 3 8

25,0% 37,5% 37,5% 100,0%

Total 15 27 32 74

20,3% 36,5% 43,2% 100,0%

La distribució dels municipis en funció de la zona mostra una tendència homogènia, de forma que en

totes les zones es majoritari situar en primer lloc l’àrea de participació ciutadana dins de la regidoria:

37,5% a les Comarques de Castelló, 40,5% a la Conurbació de València, 46,7% a les Comarques del Sud i

50,0% a les Comarques Centrals, que és el territori que se situa per davant en aquest indicador i, a

més, s’afegeix que en aquestes comarques la participació mai és considerada una àrea secundària.

Posició de l'àrea de participació en la regidoria en funció de la grandària


Total No, es un àrea

secundària.

Sí, està al nivell d'altres, tot i que

no figure en primer lloc

Sí, és la principal, figura en primer lloc en la seua denominació

Grup (grandària)

10.000-30.000 10 20 20 50

20,0% 40,0% 40,0% 100,0%

Més de 30.000 5 7 12 24

20,8% 29,2% 50,0% 100,0%

Total 15 27 32 74

20,3% 36,5% 43,2% 100,0%

Les dades indiquen un major nivell d’institucionalització i rellevància de l’àrea de participació ciutadana

a l’organigrama municipal en aquelles ciutats amb una població per damunt dels 30.000 habitants: la

meitat ubiquen aquesta àrea en primer lloc en la regidoria on s’insereixen i en prop del 30%, tot i no

estar en primer lloc, conserva una importància semblant a les altres àrees. Les xifres dels municipis de

10.000 a 30.000, però, també són destacables, amb 40% en totes dues categories.

Anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana


vàlid Percentatge

acumulat

Valid

Fins a una any, de nova creació 13 17,6 27,7 27,7

De 2 a 5 anys 13 17,6 27,7 55,3

De 6 a 15 anys 12 16,2 25,5 80,9

Més de 15 anys 9 12,2 19,1 100,0

Total 47 63,5 100,0

Missing No sap/no contesta 27 36,5

Total 74 100,0

Mitjana=7,98; desviació típica=8,45

Els anys de funcionament de l’àrea és un altre indicador per avaluar la importància relativa de la

participació ciutadana als municipis del País Valencià. Sorprèn que la majoria dels municipis que

responen a la pregunta ha engegat l’àrea com a molt la darrera legislatura (de 2 a 5 anys), tot i que és

de suposar que l’alt percentatge de No sap/No contesta corresponga sobretot a municipis que la van

implantar fa temps i per això els costa concretar un any específic. En qualsevol cas, el que està clar és

que la participació ciutadana ha anat entrant en les mitjanes i grans localitats valencianes

gradualment, amb una sèrie de municipis pioners i altres que, bé per “contagi”, bé per arribar al

convenciment que la participació és una eina estratègia en la política local, s’han incorporat més tard.

També s’ha de tenir en compte que alguns equips de govern locals han sigut poc permeables a obrir

processos participatiu i, per tant, fins que no s’ha produït una renovació via comicis, no han pogut

impulsar-se polítiques en esta línia. En aquest sentit i a la llum de les dades, sembla que 2015 és un

punt d’inflexió, perquè en els 5 anys següents una gran quantitat de municipis incorporen l’àrea de

participació ciutadana.

A partir del gràfic s’observa una correlació positiva entre el nombre d’anys de funcionament de l’àrea

de participació ciutadana i la grandària del municipi. L’àrea de participació ciutadana té una existència

mitjana de poc més de 10 anys entre els municipis de més de 30.000 habitants, mentre que aquesta

xifra descendeix als 6,08 anys en els municipis amb una volum poblacional entre 10.000 i 30.000

habitants. Mentrestant, en funció de la zona veiem que és a la Conurbació de València on, per terme

mitjà, més han tardat en incorporar l’àrea de participació ciutadana, perquè fa uns 5 anys de mitjana

que s’ha engegat als seus municipis, mentre que a la resta de zones ronden els 10 anys.

12,56

9,38

5,28

11,00

6,08

10,14

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

Comarques delsud

Comarquescentrals

Conurbació deValència

Comarques deCastelló

10.000-30.000 Més de 30.000

Anys

Anys de funcionament de l'àrea de participació ciutadana en funció de la zona i la grandària (mitjana)

PRESÈNCIA D’INSTRUMENTS I RECURSOS PARTICIPATIUS

L’estudi analitza la presència d’instruments i recursos participatius als municipis valencians de més de

10.000 habitants a partir de les següents variables:

Presència de reglament municipal de participació ciutadana i anys de vigència

Volum de personal amb dedicació a l’àrea de participació

Existència d’un consell consultiu municipal en diferents àrees

Presència d’instruments o canals que possibiliten la comunicació i la participació

Participació de l’Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de

participació ciutadana

En conjunt, el 69,1% dels municipis de més de 10.000 habitants de la Comunitat Valenciana disposa d’un

reglament de participació ciutadana. Els reglaments de participació ciutadana constitueixen un

instrument normatiu local regulador (mitjançant ordenances municipals) dels principis i les garanties

de la participació individual i col·lectiva en els processos d’adopció de decisions públiques a nivell

municipal. Es posa en evidència que, a pesar de que la majoria de municipis amb una regidoria de

participació ciutadana disposen també d’un reglament, encara haurien casos en els quals l’existència

d’una regidoria i el seu funcionament no implica l’existència d’un marc regulador local propi.

Sí69,1%

No30,9%

Presència de reglament municipal de participació ciutadana

Presència de reglament municipal de participació ciutadana en funció de la zona

Presència de reglament municipal de


Total Sí No

Zona

Comarques del Sud 9 4 13

69,2% 30,8% 100,0%

Comarques Centrals 8 5 13

61,5% 38,5% 100,0%

Conurbació de València 25 10 35

71,4% 28,6% 100,0%

Comarques de Castelló 5 2 7

71,4% 28,6% 100,0%

Total 47 21 68

69,1% 30,9% 100,0%

En totes les zones és clarament majoritària la presència del reglaments de participació ciutadana, però

en el cas de les Comarques Centrals el registre és uns 10 punts per davall de la resta de territoris, tot

i, en general, disposar d’àrea de participació des de fa bastant temps (prop de 10 anys de mitjana) i

donar-li prou importància a aquesta àrea en la denominació de la regidoria (més que la resta de zones

del País Valencià).

Presència de reglament municipal de participació ciutadana en funció de la grandària

Presència de reglament municipal de


Total Sí No

Grup (grandària)

10.000-30.000 25 19 44

56,8% 43,2% 100,0%

Més de 30.000 22 2 24

91,7% 8,3% 100,0%

Total 47 21 68

69,1% 30,9% 100,0%

Phi=-0,360, nivell de significació=0,003.

La grandària del municipi es correlaciona positivament també amb l’existència d’un reglament

municipal de participació ciutadana. Mentre que el 91,7% dels municipis de més de 30.000 habitants

disposen d’un reglament municipal de participació ciutadana, en el cas dels municipis mitjans la

proporció cau al 56,8% (en qualsevol cas, encara clarament majoritari).

Anys de vigència del reglament municipal de participació ciutadana


vàlid Percentatge

acumulat

Valid

2 2 2,7 25,0 25,0

3 1 1,4 12,5 37,5

5 1 1,4 12,5 50,0

9 2 2,7 25,0 75,0

19 1 1,4 12,5 87,5

21 1 1,4 12,5 100,0

Total 8 10,8 100,0

Perduts Sistema 66 89,2

Total 74 100,0

Mitjana=8,75; desviació típica=7,5

La vigència del reglament municipal de participació ciutadana s’ubica en la mitjana de 8,75 anys per al

conjunt dels municipis analitzats. La meitat d’aquests municipis compten amb un reglament municipal

de participació ciutadana vigent des dels últims cinc anys, el que està en sintonia amb el percentatge

de municipis que disposaven de l’àrea de participació en els últims cinc anys. De tota manera, el

percentatge de no-resposta (perduts del sistema en aquest cas) és elevadíssim i, per tant, no es poden

fer anàlisis concloents de les dades d’aquesta taula.

El nombre més gran de personal dedicat als projectes de participació municipals prové de les plantilles

pròpies dels ajuntaments, tècnics o administratius. La contractació externa, quan es produeix, es

realitza sobretot a temps parcial. La participació és un element relativament nou en la pràctica dels

ajuntaments, per la qual cosa no és habitual trobar personal expert en participació ciutadana en les

plantilles estables dels ajuntaments o amb contractacions a temps complet. La realització de projectes

de participació puntuals per part dels ajuntaments augmenta la necessitat de contractes de personal

extern, habitualment amb el perfil d’especialista. En aquest sentit, es pot destacar la importància que

tenen en el gràfic els casos de contractacions de dues persones quan es tracta de personal contractat

extern a temps parcial (8,1%), en relació amb la incidència que tenen aquests en la resta de tipologies

contractuals. Per altra banda, i fora de taula, cal subratllar que el 78% d’aquests municipis compten

amb personal per a l’àrea de participació, siga intern o extern, a temps parcial o complet. Per tant, el

22%, tot i comptar amb una àrea en la majoria dels casos, no hi té personal destinat i va desenvolupant

els treballs corresponents amb personal genèric o d’altres àrees.

70,3 68,9

93,2

67,6 70,3

85,1

24,3 24,3

6,8

2723

6,84,1 2,7 0 2,7 4,1 8,11,4 4,1

0 2,8 2,8 00

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P. tècnic atemps complet

(TC)

P. administratiua TC

P. contractatextern a TC

P. tècnic atemps parcial

(TP)

P. administratiua TP

P. contractatextern a TP

%Nombre de personal amb dedicació a l'àrea de participació

0

1

2

Mésde 2

Les contractacions a temps parcial són les més habituals per al desenvolupament dels projectes de

participació ciutadana. Tan sols el personal administratiu a temps complet, amb un perfil que

habitualment no es relaciona amb tasques de planificació o direcció estratègica, presenta mitjanes de

contractació més elevades. Entre la contractació externa, el perfil predominant és el del treballador a

temps parcial, un expert en participació encarregat de dirigir un projecte puntual i que sol ser el

complement dels treballs que desenvolupen els tècnics i administratius contractats pels ajuntaments,

on la temporalitat també s’imposa a la contractació a temps complet. El perfil de contractació estable

en l’àrea de participació ciutadana és el del personal administratiu, en principi amb relació més dèbil

respecte de la direcció i desenvolupament de projectes i en formació específica en participació

ciutadana. En qualsevol cas, les diferències no són significatives entre tècnics i administratius, i

dedicació completa o parcial.

0,38

0,43

0,07

0,45 0,45

0,23

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

0,30

0,35

0,40

0,45

0,50

P. tècnic atemps

complet (TC)

P.administratiu

a TC

P. contractatextern a TC

P. tècnic atemps parcial

(TP)

P.administratiu

a TP

P. contractatextern a TP

Mit

jana

Nombre mitjà de treballadors a temps complet o parcial en les diferents seccions de l'àrea de


Esport i Desenvolupament econòmic són les àrees amb major presència de consells municipals

consultius, amb al voltant del 60% dels casos, però també són majoritaris els consells de Cultura, Salut

i Participació Ciutadana. Serveis Socials i Medi Ambient estan a prop del 50% i la resta de consells són

clarament minoritaris. Per altra banda, el desenvolupament d’una anàlisi multivariable factorial ens ha

permés comprovar que la presència de la majoria d’aquests consells està correlacionada cojuntament

amb els altres, però és precisament la participació ciutadana, una àrea transversal, la que escapa a

aquesta correlació múltiple juntament amb Turisme. Això vol dir que és una àrea amb una dinàmica

pròpia.

62,2%59,5%

55,4% 54,1% 54,1%48,6%

44,6%

29,7%

23,0%20,3% 18,9%

39,2%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%%

Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal

Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal en funció de la zona

Zona

Comarques del Sud Comarques Centrals



Àree

s

Cultura 46,7% 57,1% 62,2% 37,5%

Esports 73,3% 64,3% 54,1% 75,0%

Desenvolupament econòmic 46,7% 57,1% 64,9% 62,5%

Serveis socials 46,7% 50,0% 45,9% 62,5%

Urbanisme 13,3% 35,7% 13,5% 25,0%

Turisme 13,3% 57,1% 8,1% 25,0%

Solidaritat o cooperació 13,3% 42,9% 18,9% 25,0%

Medi ambient 40,0% 64,3% 43,2% 25,0%

Salut 53,3% 57,1% 51,4% 62,5%

Educació 26,7% 50,0% 27,0% 12,5%

Participació ciutadana 40,0% 71,4% 51,4% 62,5%

Altres 26,7% 42,9% 43,2% 37,5%

Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.

Les Comarques Centrals destaquen en la major quantitat de consells del llistat, però cap d’ells és dels

tres consells majoritaris. En canvi, les Comarques de Castelló no en lideren tants, però en els que ho fa

són dels majoritaris (Esports, Desenvolupament Econòmic, Salut). Per la seua banda, els municipis de

la Conurbació de València lideren la presència de consells de Cultura i de Desenvolupament econòmic,

també dels majoritaris. Finalment, a les Comarques del Sud és on trobem menys consells, i només tenen

un percentatge comparativament destacable en Esports.

Àrees en les que existeix un consell consultiu municipal en funció de la grandària

Grup (grandària)

10.000-30.000 Més de 30.000 Àr

ees

Cultura 52,0% 62,5%

Esports 60,0% 66,7%

Desenvolupament econòmic 62,0% 54,2%

Serveis socials 44,0% 58,3%

Urbanisme 12,0% 33,3%

Turisme 12,0% 37,5%

Solidaritat o cooperació 24,0% 20,8%

Medi ambient 42,0% 50,0%

Salut 46,0% 70,8%

Educació 22,0% 45,8%

Participació ciutadana 48,0% 66,7%

Altres? 36,0% 45,8%

Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és

multi-resposta.

Els municipis grans, amb més de 30.000 habitants, registren un percentatge més elevat en la majoria

dels tipus de consells. Només Desenvolupament econòmic i Solidaritat/cooperació són més freqüents

en els municipis de 10.000 a 30.000 habitants.

En la majoria dels ajuntaments es compta amb un instrument per informar a la ciutadania de les

decisions públiques que es prenen en el govern municipal (77% dels casos). La realització d’accions de

consulta a la ciutadania per a la presa de decisions públiques en matèries rellevants dins del municipi

també està present en una àmplia majoria dels consistoris (64,9% dels casos). El percentatge baixa

considerablement quan els ajuntaments es manifesten respecte de la presència d’instruments on la

ciutadania tinga la capacitat real de decisió quant a algun aspecte de l’acció pública del govern

municipal (37,8%). En definitiva es tracta d’una jerarquia lògica, en tant que les categories es podrien

organitzar com una escala ordinal d’aprofundiment en la participació ciutadana: el primer dels

instruments es unidireccional, el segon bidireccional passiu i l’últim bidireccional actiu. Aquest darrer,

el que encara és minoritari entre els mitjans i grans municipis valencians, ja implica un fort compromís

amb la participació ciutadana.

77,0

64,9

37,8

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

s'informe la ciutadania de lesdecisions públiques que es prenen

en el govern municipal

es realitzen accions de consulta ala ciutadania per a la presa de

decisions públiques en matèriesrellevants dins del municipi

la ciutadania tinga capacitat realde decisió quant a algun aspecte

de l'acció pública del governmunicipal

%Presència d'un instrument o canal a través del qual...

A les Comarques Centrals i del Sud són més freqüents els instruments que donen capacitat a la

ciutadania per intervenir l’acció pública e govern, el graó que implica un major aprofundiment en la

participació ciutadana. Però també són els que en major proporció tenen canals per informar a la

ciutadania de les decisions públiques. Pel que fa als instruments per consultar a la ciutadania, les

Comarques Centrals destaquen juntament amb la Conurbació de València.

80,0% 78,6%75,7% 75,0%

60,0%

71,4%67,6%

50,0%46,7%

42,9%

32,4%37,5%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

Comarques del sud Comarques centrals Conurbació deValència


%

Presència d'un instrument o canal que possibilite la comunicació i la participació en funció de la zona

A

B

C

Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.Llegenda: A: s'informe la ciutadania de les decisions públiques que es prenen en el governmunicipal, B: es realitzen accions de consulta a la ciutadania per a la presa de decisionspúbliques en matèries rellevants dins del municipi, C: la ciutadania tinga capacitat real dedecisió quant a algun aspecte de l'acció pública del govern municipal.

Es pot dir, amb caràcter general, que la majoria de municipis han desenvolupat en algun moment

mecanismes participatius, encara que en molts casos no s’haja arribat a facilitar la capacitat real de

decisió de la ciutadania sobre algun aspecte de l’acció del govern municipal, amb caràcter vinculant.

Aquest pas més enllà l’han donat sobretot els grans municipis (45,8% enfront del 34% dels municipis

mitjans). Els municipis grans també destaquen en el segon graó, el de les accions de consulta a la

ciutadania i, en canvi, els municipis de 10.000 a 30.000 habitants tenen tanta o més cura que els grans

en informar als ciutadanas de les decisions que pren l’equip de govern. En definitiva, com en la majoria

dels indicadors, l’avantatge que prenen els municipis grans té molt a veure amb la disposició de

recursos.

78,0%

62,0%

34,0%

75,0%70,8%

45,8%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

A B C

%

Presència d'un instrument o canal que possibilite la comunicació i la participació en funció de la grandària

10.000-30.000 Més de 30.000

Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.Llegenda: A: s'informe la ciutadania de les decisions públiques que es prenen en el governmunicipal, B: es realitzen accions de consulta a la ciutadania per a la presa de decisionspúbliques en matèries rellevants dins del municipi, C: la ciutadania tinga capacitat real dedecisió quant a algun aspecte de l'acció pública del govern municipal.

Són encara pocs els ajuntaments que participen en programes, xarxes o projectes supramunicipals en

matèria de participació ciutadana. El recorregut de la participació es troba encara en un estat de

desenvolupament dins dels municipis que probablement encara espera un major grau de cooperació

entre municipis en els diferents nivells: autonòmic, estatal i europeu. El percentatge de municipis que

sí que decalaren participar en alguna mena de xarxa o projecte de participació ciutadana amb caràcter

supramunicipal és de 29,7%. La majoria dels que contesten afirmativament ho fan perquè participen en

Xarxa Participa, la Red FEMP de Entidades Locales por la Transparencia y la Participación Ciudadana, i

la Red estatal de educación para la participación juvenil Creando Futuro (aquesta darrera amb diferents

ONG i ajuntaments).

Sí29,7%

No70,3%

Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal

en matèria de participació ciutadana

Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de participació ciutadana en funció de la

zona

Participació de l'Ajuntament en algun

programa...

Total Sí No

Zona

Comarques del Sud 3 12 15

20,0% 80,0% 100,0%

Comarques Centrals 2 12 14

14,3% 85,7% 100,0%

Conurbació de València 15 22 37

40,5% 59,5% 100,0%

Comarques de Castelló 2 6 8

25,0% 75,0% 100,0%

Total 22 52 74

29,7% 70,3% 100,0%

Per zones, els ajuntaments de la Conurbació de València registren el percentatge més elevat de

participació en xarxes o projectes de caràcter supramunicipal (un 40,5%), en part pel paper que fa la

Fundació Horta Sud i per una tradició de treball col·laboratiu entre entitats. Cap de les altres zones

supera el 25% en la línia d’unes xifres globals que indicaven que aquestes xarxes supramunicipals estan

encara per consolidar-se.

Participació de l'Ajuntament en algun programa, xarxa o projecte supramunicipal en matèria de participació ciutadana en funció de

la grandària

Participació de l'Ajuntament en algun

programa...

Total Sí No

Grup

(grandària)

10.000-30.000 14 36 50

28,0% 72,0% 100,0%

Més de 30.000 8 16 24

33,3% 66,7% 100,0%

Total 22 52 74

29,7% 70,3% 100,0%

L’associació directa entre la grandària poblacional i els indicadors de participació ciutadana, una

constant al llarg de tot aquest treball, no es manifesta de manera molt acusada en xarxes

supramunicipals i, així, el percentatge de municipis que declaren participar en algun projecte d’aquest

tipus és molt similar tant per a les localitats més grans, com per a les mitjanes.

ASSOCIACIONS

En aquest apartat sobre associacions, abordarem indicadors referits a: presència d’un registre

municipal d’associacions, tipus d’associacions, i grau en què es troben representats en el moviment

associatiu del municipi diferents col·lectius.

El registre d’associacions constitueix un instrument que es troba àmpliament desenvolupat en

l’organització municipal dels ajuntaments. De fet, la totalitat dels municipis valencianes majors de

10.000 habitants estudiats declaren comptar amb aquest registre. La seua organització i continguts

pot variar molt en funció del municipi, des dels mers llistats de noms fins a la inclusió d’adreces,

enllaços web, tipologies, etc.

Sí100,0%

Presència de registre municipal d'associacions

Són moltes les àrees on una gran majoria dels municipis tenen alguna associació, fins i tot per damunt

del 90% de les localitats. Es tracta de les associacions de tipus cultural, recreatives, esportives, de

dones, musicals, i de persones majors. De tota manera, llevat del cas de les associacions de defensa del

territori, la resta també està per damunt del 50%, des del 85% de les veïnals fins al 55,4% de l’àmbit

de la salut. Per tant, 10.000 habitants és una dimensió que dóna per a que hi haja almenys una

associació de la majoria dels tipus d’associacions.

95,9 95,9 95,9 94,6 94,6 91,985,1

77,070,3 67,6

62,255,4

25,718,9

0

20

40

60

80

100

120%

Tipus d'associacions que tenen presència en el municipi

Tipus d'associacions amb presència en el municipi en funció de la grandària

Zona

Comarques del Sud

Comarques Centrals



Tipu

s d'

asso

ciac

ions

pre

sent

s en

el m

unic

ipi

Veïnals 93,3% 92,9% 75,7% 100,0%

De dones 93,3% 92,9% 94,6% 100,0%

De persones majors 80,0% 92,9% 97,3% 87,5%

Culturals 100,0% 92,9% 97,3% 87,5%

Recreatives o festeres 100,0% 92,9% 94,6% 100,0%

D'assistència social 66,7% 78,6% 48,6% 87,5%

Musicals 86,7% 92,9% 97,3% 100,0%

Juvenils 86,7% 64,3% 67,6% 62,5%

Esportives 93,3% 85,7% 100,0% 100,0%

Ecologistes o mediambientals 66,7% 92,9% 56,8% 75,0%

De defensa del territori 20,0% 35,7% 24,3% 25,0%

Relacionades amb l'educació 73,3% 85,7% 73,0% 87,5%

Relacionades amb la salut 66,7% 78,6% 45,9% 37,5%

Altres 20,0% 21,4% 16,2% 25,0%

Nota: la suma dels percentatges sobre columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.

En general, i d’acord amb les dades globals, totes les zones registren percentatges elevats en la majoria

dels tipus d’associacions i en molts casos no trobem diferències significatives. Tot i això, hem de

destacar xifres comparativament baixes de la Conurbació de València en associacions veïnals,

d’assistència social, ecologistes i relacionades amb la salut; el lideratge de les Comarques de Castelló

en molts dels tipus; el registre de les Comarques del Sud en associacions juvenils, vint punts per damunt

de la resta; i el de les Comarques Centrals en associacions ecologistes o mediambientals, també molt

per damunt de les altres zones amb un 92,9% de casos (i a aquesta dada podríem afegir el lideratge en

associacions de defensa del territori, confirmant les preocupacions d’uns municipis, els de les

Comarques Centrals, que viuen entre muntanyes i amb una extensa línia de costa).

Tipus d'associacions amb presència en el municipi en funció de la grandària

Grup (grandària)

10.000-30.000 Més de 30.000 Ti

pus

d'as

soci

acio

ns p

rese

nts

en e

l mun

icip

i Veïnals 78,0% 100,0%

De dones 94,0% 95,8%

De persones majors 90,0% 95,8%

Culturals 94,0% 100,0%

Recreatives o festeres 94,0% 100,0%

D'assistència social 50,0% 87,5%

Musicals 96,0% 91,7%

Juvenils 66,0% 79,2%

Esportives 96,0% 95,8%

Ecologistes o mediambientals 58,0% 87,5%

De defensa del territori 24,0% 29,2%

Relacionades amb l'educació 68,0% 95,8%

Relacionades amb la salut 52,0% 62,5%

Altres 12,0% 33,3%

Nota: la suma dels percentatges sobre columna no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.

La lectura de les dades per volum de població aporta diferències destacades en el tipus ‘assistència

social’ (50% en les localitats de 10.000 a 30.000 per 87,5% en les més grans); en les de l’àmbit de

l’educació (68% i 95,8% respectivament); i en les del tipus ‘ecologistes o mediambientals’ (58% i 87,5%

en cada categoria). Una mica menor és la diferència en les associacions juvenils (66% i 79,2%); veïnals

(78% i 100%); i les relacionades amb la salut (52% i 62,5%), sempre amb els municipis de 10.000 a 30.000

una mica per davall. En canvi, en la resta de tipus les xifres estan més igualades, normalment perquè

es ronda el 90% en tots dos casos, i fins i tot en associacions musicals els pobles mitjans estarien uns

cinc punts per damunt dels grans (pràcticament no hi ha poble valencià sense, com a mínim una banda

de música, per esementar la variant més característica).

La percepció dels que omplen el qüestionari respecte del grau de representació dels diferents

col·lectius en el moviment associatiu és bastant diversa. En el cas dels col·lectius de dones i majors els

ajuntaments perceben majoritàriament que la seua participació és suficient (63,5% i 62,2%

respectivament), tot i que el percentatge d’ajuntaments on es percep una presència escassa tampoc és

desdenyable (31,1% i 24,3%). En el cas del col·lectiu d'immigrants, s'observa una interessant divergència:

d'una banda la meitat dels ajuntaments consideren que la seua participació és escassa, i d'altra banda,

una altra important proporció (37,8%) considera que és excessiva. Aquests són resultats que requeriria

una exploració de la subjectivitat que inspira aquestes respostes.

Una altra dada a destacar és la percepció majoritària (60,8%) de l’escassa representació del col·lectiu

de joves; només un 23% dels ajuntaments ha considerat que la participació dels joves és suficient.

Finalment, en el cas del col·lectiu de persones dependents, la distribució és la més heterogènia i, per

tant, depèn molt de quin siga el grau de desenvolupament específic de l’associacionisme en cada

municipi. Cal destacar, en qualsevol cas, que és el segment poblacional que en major proporció no està

en absolut representat en les associacions del municipi (27%).

4,16,8

12,2 13,5

27,031,1

24,3

50,0

60,8

36,5

63,5 62,2

0

23,0

35,1

1,4

6,8

37,8

2,7 1,4

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

Dones Persones majors/jubilades

Immigrants Joves Personesdependents

%

Mediana=2 en 'Dones' i 'Persones majors'; mediana=1 en 'immigrants', 'joves' i 'persones dependents'. Escala: 0=nul·la, 1=escassa, 2=suficient, 3=excessiva.

Grau en què es troben representats en el moviment associatiu del municipi els següents col·lectius

Nul·la

Escassa

Suficient

Excessiva

La gràfica mostra la distribució percentual de les respostes sobre la presència dels immigrants en el

moviment associatiu segons tipus d’agent, grandària i zona. La desagregació ens permet identificar

que, clarament, els perfils que en major proporció perceben una representació excessiva dels

immigrants en el teixit associatiu són representants polítics (47,7%), de municipis de 10.000 a 30.000

habitants (42%), i de les Comarques Centrals (57,1%). Els que entrevistats que reuneixen aquestes tres

característiques sumen un 70% que considera que els immigrants tenen una representació excessiva

en el moviment associatiu del municipi. En qualsevol cas, les altres categories també registren

percentatges no menyspreables.

VALORACIONS DES DE L’AJUNTAMENT SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL MUNICIPI

En aquest apartat d’opinió s’inclou una valoració de diferents aspectes que afecten a l’àrea de

participació ciutadana, el grau d’acord amb diferents afirmacions i el posicionament sobre quin

mecanisme seria més útil per als ciutadans si tingueren l'objectiu de tractar d'influir en la presa de

decisions sobre qüestions públiques en el seu municipi.

47,7

23,1

42,0

29,2

37,535,1

57,1

26,7

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

%

Consideració que la presència dels immigrants és excessiva en el moviment associatiu en funció de

l'agent que respon, la grandària i la zona

De major a menor valor mitjà, la gràfica mostra el grau de satisfacció dels enquestats amb distints

aspectes de l’àrea de participació ciutadana. Es manifesten els majors nivells de satisfacció amb

l’aportació de les associacions i la ciutadania, els únics per damunt de 5, sobretot en el cas del món

associatiu (6,15). Això podria indicar que una gran part de les regidories de participació reconeixen la

col·laboració i la implicació de la població organitzada en associacions o de subjectes participatius.

Respecte dels cinc elements que al remat representarien la implicació de les institucions, es podria fer

dues agrupacions: per una banda, la dels equipaments i recursos materials, que obtenen valors entre

4,5 i 5; i per l’altra, la resta dels recursos (personal disponible, temps per a que els treballadors públics

desenvolupen tasques i recursos financers), que no superen 4,5 i fins i tot en el cas del personal

disponible es registra un valor mitjà de 3,3. Per tant, en línies generals i sense obtenir puntuacions

elevades, la implicació de la ciutadania es valora de manera més satisfactòria que la de les institucions,

de les quals es demanda més recursos a tots els nivells.

6,15

5,244,84 4,64 4,50 4,38

3,31

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

Col·laboració delsector associatiu

Implicació de laciutadania

Equipaments peral desenvol.d'activitats

relatives a laparticip. ciut.

Recursosmaterials per a

la gestió del'àrea de part.

ciut.

Temps perdesnvolupar les

tasquesassignades

Recursosfinancers per a

la gestió del'àrea de particip.

ciut.

Personaldisponible

Punu

taci

ó

Escala de 0 a 10 on 0 és gens satisfet i 10 és equivalent a la màxima satisfacció.

Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana)

Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de la zona

Zona

Comarques del Sud

Comarques Centrals


Comarques de Castelló Total

Personal disponible 3,07 3,93 3,27 2,88 3,31

Temps per desenvolupar les tasques assignades

4,87 5,43 4,14 3,88 4,50

Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a la participació ciutadana

4,53 5,93 4,76 3,88 4,84

Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de participació ciutadana

4,53 5,57 4,43 4,13 4,64

Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de participació ciutadana

4,13 5,21 4,38 3,38 4,38

Col·laboració del sector associatiu 6,67 6,64 6,08 4,63 6,15

Implicació de la ciutadania 5,60 5,43 5,19 4,50 5,24


La zona que registra nivells de satisfacció més elevats en gairebé tots els ítems són les Comarques

Centrals. De fet, arriben a aprovar diferents recursos que tenen a veure amb l’administració. Se li

uneixen en el lideratge les Comarques del Sud en ‘Col·laboració del sector associatiu’ i ‘Implicació de la

ciutadania’. Una dada que també hem de destacar és que les Comarques Centrals són l’única zona on

la valoració de la implicació de la ciutadania és superada per la satisfacció amb els equipaments i els

recursos materials, i igualada per la valoració del temps per desenvolupar les activitats. La satisfacció

amb la col·laboració del món associatiu és, per altra banda, la més alta en totes les zones. Les

comarques de Castelló se situen en el pol oposat a les Comarques Centrals, perquè són la zona amb un

nivell de satisfacció més baix en tots els aspectes. Mentrestant, la Conurbació de València obté valors

semblants als del conjunt de la mostra.

Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de la grandària

Grup (grandària)

10.000-30.000 Més de 30.000 Total

Personal disponible 2,94 4,08 3,31

Temps per desenvolupar les tasques assignades 4,14 5,25 4,50

Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a

la participació ciutadana 4,46 5,63 4,84

Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de

participació ciutadana 4,10 5,75 4,64

Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de


Col·laboració del sector associatiu 5,88 6,71 6,15

Implicació de la ciutadania 5,10 5,54 5,24


Al marge de que les dues categories de grandària es mostren més satisfetes amb la col·laboració del

sector associatiu i la implicació de la ciutadania que amb les qüestions que afecten a recursos que ha

de proveir l’administració, els municipis de més de 30.000 habitants registren graus de satisfacció més

elevats que els de 10.000 a 30.000 en tots els aspectes abordats. La diferència més petita i, per tant,

el major consens, la trobaríem en ‘implicació de la ciutadania’. Mentrestant, la diferència més acusada

l’obtenim en ‘recursos materials disponibles per a la gestió de l’àrea de participació ciutadana’, que és

una qüestió que els municipis grans la valoren pròxima a 6 i els mitjans pràcticament amb un 4 i, en

conseqüència, la grandària està afectant notablement la disponibilitat de recursos materials. No

sembla, doncs, haver un ajust de recursos proporcional a la població i els municipis mitjans (i

segurament els petits) es queden endarrerits (o almenys aquesta és la percepció).

Grau de satisfacció amb diferents aspectes que afecten a l'àrea de participació ciutadana (mitjana), en funció de l'agent que respon

Agent que respon

Un representant polític

Un treballador municipal Total

Personal disponible 2,84 4,04 3,31

Temps per desenvolupar les tasques assignades 3,98 5,04 4,50

Equipaments per al desenvolupament d'activitats relatives a

la participació ciutadana 4,57 5,35 4,84

Recursos materials disponibles per a la gestió de l'àrea de


Recursos financers disponibles per a la gestió de l'àrea de


Col·laboració del sector associatiu 5,57 6,85 6,15

Implicació de la ciutadania 4,98 5,42 5,24


Tot i que les puntuacions són, en general, baixes, els treballadors municipals estan més satisfets que

els representants polítics en tots els aspectes. La distància entre els dos agents és més gran en la

disposició de recursos materials i humans, i en la col·laboració del sector associatiu; i és més reduïda

en la implicació de la ciutadania. A destacar la puntuació (pròxima a 7) dels treballadors municipals en

la col·laboració del sector associatiu.

Grau d'acord amb diferents afirmacions sobre la participació ciutadana en el municipi

Mediana

Hauria d'existir més participació ciutadana en els assumptes públics del municipi 4

La situació general de la participació ciutadana en el municipi és millor ara que abans 4

L'Ajuntament, en relació amb la gestió pública del seu municipi, ha de prendre decisions basades en el coneixement dels experts

4

Les associacions del seu municipi són un bon mitjà per a representar els interessos i demandes ciutadanes

4

És necessària la introducció de mecanismes perquè els ciutadans participen més directament en les decisions entorn de la gestió pública

4

Els ciutadans del seu municipi estan interessats en les decisions que es prenen a l'Ajuntament 4

La regidoria o àrea de Participació Ciutadana del seu municipi té escàs pes en el govern municipal 3

Una major participació dels ciutadans en les decisions públiques del seu municipi seria molt costosa en termes de temps i diners

3

Si es dóna major impuls a la participació ciutadana en les decisions públiques, només els grups i associacions molt organitzades tindran influència sobre les decisions polítiques

3

La ciutadania del seu municipi no està capacitada per a decidir sobre els assumptes públics de la localitat

2

Una major participació dels ciutadans en les decisions públiques del seu municipi seria indeferent, ja que els polítics no farien cas de les decisions adoptades pels ciutadans

2

Escala: 1=molt en desacord, 2=en desacord, 3=ni d'acord ni en desacord, 4=d'acord, 5=molt d'acord.

La gràfica mostra el grau d’acord amb una sèrie d’afirmacions sobre la participació ciutadana, les

institucions municipals, les associacions i la ciutadania en general. Els aspectes positius de la

participació ciutadana, tant referits a les institucions com a les associacions o la ciutadania han rebut

una puntuació elevada, un 4 (=d’acord). En definitiva es pot percebre en els resultats una visió favorable

a l’aperturisme de les institucions municipals a la ciutadania, organitzada o no organitzada. Les

afirmacions que han rebut una puntuació de 3 o 2 fan referència a aspectes negatius, inconvenients,

obstacles o realitats invalidants de la participació ciutadana i mostren que hi ha cert grau de

convenciment de que la participació ciutadana no únicament es necessària sinó que també és possible

i factible.

Com a síntesi, el que estan dient representants polítics i treballadors municipals de les localitats

mitjanes i grans del País Valencià és que la situació de la participació ciutadana està millor ara que

abans, que aquesta ha d’incrementar la seua presència, facilitant mecanismes per a que s’incorporen

els ciutadans a les decisions públiques, perquè aquests estan capacitats per fer-ho i s’interessen pels

assumptes públics tot i la desmobilització; a més, els polítics tindrien la voluntat de considerar les

seues aportacions. Però en el procés de decisió, els gestors públics també consideren que cal tenir en

compte els experts i la societat civil organitzada, les associacions. Els assumptes que no queden clars

i que depenen de la situació o l’experiència de cada municipi són el pes de la regidoria de participació

ciutadana, el cost (diners i temps) de la participació dels ciutadans en els processos, i el risc de els

processos siguen capitalitzats pels col·lectius més organitzats.

Mecanisme que seria més útil per als ciutadans si tingueren l'objectiu de tractar d'influir en la presa de decisions sobre qüestions públiques en el seu municipi


vàlid Percentatge

acumulat

Posar-se en contacte amb un polític o

representant públic 35 47,3 47,3 47,3

Posar-se en contacte amb una associació 16 21,6 21,6 68,9

Posar-se en contacte amb un tècnic o

funcionari de l'Administració 6 8,1 8,1 77,0

Mitjançant protestes, manifestacions o

concentracions 5 6,8 6,8 83,8

Altre (especialment processos particip.) 12 16,2 16,2 100,0

Total 74 100,0 100,0

Les distintes opcions o mecanismes representen vies per influir en la presa de decisions en el municipi:

la primera opció és la via política-personalista, la segona l’associativa, la tercera l’administrativa, la

quarta la via de la protesta i la cinquena la participativa. Gairebé la meitat dels municipis (47,3%)

indiquen que la via política-personalista es la més efectiva per a influir en les decisions, seguit per la

via associativa (21,6%) i després ‘Altres’, que inclou sobretot la via participativa amb un 16,2%. En canvi,

a ulls de representants i treballadors municipals, la via administrativa o la de protesta son opcions

amb menor importància (8,1% i 6,8% respectivament). La visió de la institució sobre l’efectivitat en la

forma d’influir en les decisions aporta molta informació sobre la cultura institucional. En definitiva, les

vies político-institucionals (representants municipals) i orgàniques (associacions), se sobreposen a

opcions tecnicoadministratives o a la participació ciutadana menys reglada, incloent-hi els mecanismes

de protesta. Però això no vol dir que siga (sempre) una preferència dels agents entrevistats, sinó moltes

vegades un posicionament a partir de l’experiència en cada municipi.

Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de la zona

Zona

Total Comarques

del Sud Comarques

Centrals Conurbació de València


Mecanisme

que seria més

útil...

Posar-se en contacte amb un polític o representant públic

6 7 19 3 35

40,0% 50,0% 51,4% 37,5% 47,3%

Posar-se en contacte amb un tècnic o funcionari de l'Administració

2 2 2 0 6

13,3% 14,3% 5,4% 0,0% 8,1%

Posar-se en contacte amb una associació

3 3 7 3 16

20,0% 21,4% 18,9% 37,5% 21,6%

Mitjançant protestes, manifestacions o concentracions

0 1 3 1 5

0,0% 7,1% 8,1% 12,5% 6,8%

Altre (especialment processos particip.)

4 1 6 1 12

26,7% 7,1% 16,2% 12,5% 16,2%

Total 15 14 37 8 74

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Totes les zones consideren que posar-se en contacte amb un polític (la via política-personalista) és

l’opció més útil, però això és més evident en les Comarques Centrals i la Conurbació de València, que

registren xifres de 50% o més. En canvi, en les Comarques de Castelló aquesta categoria obté el

percentatge més elevat, però juntament amb ‘Posar-se en contacte amb una associació’. Aquesta opció

associativa és la segona en totes les zones. Per altra banda, la via tecnicoadministrativa té més pes en

les Comarques del Sud i les Comarques Centrals, però en aquestes categories menys importants el

nombre de casos és ja molt baix i, per tant, és arriscat extraure conclusions.

Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de la grandària

Grup (grandària)

Total 10.000-30.000 Més de 30.000

Mecanisme que seria

més útil...


28 7 35

56,0% 29,2% 47,3%


5 1 6

10,0% 4,2% 8,1%

Posar-se en contacte amb una associació

7 9 16

14,0% 37,5% 21,6%


3 2 5

6,0% 8,3% 6,8%

Altre (especialment processos particip.)

7 5 12

14,0% 20,8% 16,2%

Total 50 24 74

100,0% 100,0% 100,0%

En funció de la grandària dels municipis, el mecanisme més apreciat en les localitats mitjanes és molt

clarament el contacte amb un representant públic (56%), mentre que els municipis més grans aposten

per la via associativa (37,5%). La via política-personalista (contactar amb un polític) en els municipis de

10.000 a 30.000 habitants proporcionalment és resposta per gairebé el doble que en els municipis

grans, potser perquè aquests són més coneguts pels ciutadans i els senten més propers.

Mecanisme que seria més útil per als ciutadans (...) en funció de l'agent que respon

Agent que respon Un representant

polític Un treballador

municipal

Mecanisme que seria

més útil...


29 4

65,9% 15,4%


4 2

9,1% 7,7%

Posar-se en contacte amb una associació 6 9

13,6% 34,6%


2 3

4,5% 11,5%

Altre (especialment processos particip.) 3 8

6,8% 30,8%

Total 44 26

100,0% 100,0%

La discrepància entre la visió dels representants públics i la dels treballadors municipals sobre la

utilitat dels diversos mecanismes és significativa. Els representants polítics atorguen una gran

confiança al mecanisme que ells mateixos representen (un 65,9%), mentre que només un 15,4% dels

municipis on contesten els treballadors municipals considera que aquesta via és la més eficaç. En canvi,

un 34,6% del personal dels ajuntaments atorga a la via associativa la major utilitat, i també registren

un notable 30,8% per a la categoria ‘altres’ i gairebé el triple que els polítics en ‘protestes,

manifestacions, etc.’. Sobta, no obstant, que la via que ells mateixos representen, la

tecnicoadministrativa, tot just l’esmenten dos treballadors municipals (7,7%), per davall de la xifra que

li atorguen els polítics (9,1%). En conclusió n’hi ha una proporció més elevada de polítics que de

treballadors municipals que es perceben a sí mateixos com a més útils per a influir en la presa de

decisions, el personal tècnic i administratiu dels ajuntaments confia més en la societat civil.

OBSERVACIÓ DE PÀGINES WEB

DADES DE CLASSIFICACIÓ

Dels 102 municipis del País Valencià amb més de 10.000 habitants, s'ha aconseguit cobrir un total de

100 webs municipals per a l'anàlisi de qüestions relacionades amb la participació ciutadana.

La distribució geogràfica dels municipis analitzats registra 52 municipis a la província de València, 37

en la d'Alacant i 11 en la de Castelló.

Alacant37,0%

Castelló11,0%

València52,0%

Província

Si s'assumeix un criteri de segmentació per zones, en la distribució de municipis registrats cal apreciar

una major presència de municipis amb més de 10.000 habitants a la Conurbació de València.

En referència a la variable grandària poblacional, s'ha arreplegat informació d'un total de 28 municipis

amb més de 30.000 habitants, i 72 municipis amb població entre 10.000 i 30.000 habitants.

Comarques del Sud

22,0%

Comarques Centrals

21,0%

Conurbació de València46,0%


11,0%

Zona

10.000-30.00072,0%

Més de 30.00028,0%

Grandària poblacional

LA PARTICIPACIÓ EN LA PÀGINA WEB MUNICIPAL

Per fer possible l’operativització en la valoració dels diferents aspectes de les webs municipals

relacionats amb la participació ciutadana, s'han dissenyat i rastrejat una bateria d'indicadors.

Aquests indicadors persegueixen captar la significació atorgada a la participació ciutadana en

l'estructura i espais propis de les webs dels ajuntaments. La significació, en aquest sentit, ha sigut

mesurada en termes d'existència o no de determinats elements vinculats a l'activitat participativa

impulsada des de la institució local. No és, per tant, objecte d'aquest informe la valoració qualitativa

de continguts o dissenys en els espais dedicats a la participació ciutadana en les webs, sinó el registre

de la presència o absència d'aquests elements. Per desenvolupar aquesta tasca, s'han elaborat set

indicadors, dels quals a continuació reproduïm els resultats.

Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal

% vàlid

Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal 65,0

Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal 38,0

Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal 30,0

Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o el model participatiu que es persegueix

42,0

Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal 17,0

Existència en altres àrees de la web municipal d'algun apartat que informe sobre processos participatius incloent-hi pàgines web externes municipals

43,0

Existència en altres àrees de la web d'algun apartat que cride a la participació en processos participatius de planificació municipal o similar durant la legislatura actual

30,0

Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.

El primer element bàsic d'anàlisi consisteix a determinar si en la web municipal existeix un apartat

dins de la seua estructura dedicat als assumptes de participació ciutadana. Aquest indicador inicial

permet valorar la consideració que des de l'Ajuntament es té de la participació ciutadana i la seua

correspondència en termes de presència en el portal municipal. Els resultats per als municipis del País

Valencià de més de 10.000 habitants mostren que una ampla majoria de webs, un 65%, posseeixen, si

més no, un espai específic dedicat a la participació ciutadana, encara que com posteriorment tindrem

oportunitat de detallar, la grandària poblacional del municipi exercirà un paper molt important per a

establir diferències entre uns municipis i altres. Però de moment és prou tenir en compte que en termes

generals la participació ciutadana sol ocupar un lloc en el disseny i continguts de les webs municipals.

El segon indicador que hem considerat és més exigent, ja que registra si la participació ciutadana

disposa d'un lloc, no ja en algun apartat de la web, sinó en la pàgina d'inici, a través d'un espai propi

visible o d'una pestanya en el menú principal que conduïsca a una subpàgina destinada a la participació

ciutadana. Com caldria esperar, ací el percentatge descendeix fins al 38%. La participació ciutadana és

present en les webs municipals de localitats mitjanes i grans, però per descomptat no hi ocupa un lloc

preeminent. No és considerat un contingut prioritari per a ser presentat a primera vista quan la

ciutadania consulta la web del seu ajuntament, i en general, la participació ciutadana està allunyada

dels continguts comuns presentats en les pàgines d'inici dels ajuntaments.

Un tercer indicador sol·licita de l'activitat digital de l'Ajuntament si els assumptes de participació

ciutadana es vehiculen a través d'una web externa diferent a la principal institucional. L'ítem ha

requerit per tant el rastreig fora del portal institucional, i s'ha registrat que el 30% dels municipis

posseeixen algun tipus de domini web extern a la pàgina principal de l'Ajuntament per a tractar els

temes i processos de participació ciutadana. Amb freqüència aquestes pàgines estan destinades a

processos concrets de participació o a òrgans, consells o fòrums de participació ciutadana. En aquest

sentit, cal destacar l'existència de webs pròpies de participació ciutadana canalitzades o gestionades

des de suports externs que presenten una estructura de continguts estandarditzada per als municipis

que fan ús del seu model.

El quart indicador demanda de les webs municipals l'existència d'un espai dedicat a introduir una

declaració d'intencions relacionada amb el model de participació ciutadana perseguit des de l'equip

de govern de l'Ajuntament, on s'expliciten d'una manera o una altra els seus compromisos polítics o

l'horitzó conceptual que es té de la participació ciutadana. És, en aquest sentit, un ítem de naturalesa

més política que institucional, però en la nostra opinió planteja una qüestió clau per entendre el lloc

que ocupa la participació ciutadana en l'ideari polític de l'equip que governa el municipi. En funció

d'aquesta declaració d'intencions cal esperar que la labor en matèria de participació ciutadana

posseïsca uns objectius o altres, i es proveïsca o no de mitjans per aconseguir-los. I el que les dades

del treball de camp indiquen en aquest cas és que només en un 42% de les webs municipals s'ha trobat

aquest tipus de declaració d'intencions o una introducció al model de participació ciutadana perseguit

des de l'Ajuntament. Insistim en el fet que no s'ha entrat a valorar el contingut ni l'extensió d'aquestes

declaracions, sinó simplement la seua presència en algun lloc de la web municipal. La dada cridanera

és que, siga major o menor la presència dels continguts relacionats amb la participació ciutadana en

les webs dels ajuntaments, en la majoria de casos no es registra una declaració entorn de què entén

l'ajuntament per participació ciutadana o a quin model de participació s'aspira a través de l'acció

institucional. L'espai dedicat a la participació ciutadana en aquest sentit no sol venir acompanyat d'un

segell polític o institucional que dote d'una orientació a l'activitat en aquest àmbit. I, encara més,

l’observació d’aquestes webs d’ajuntaments mitjans-grans, ens ha permès comprovar que una bona

part d’aquestes declaracions són breus i generalistes.

Els indicadors cinquè i sisè per a valorar la presència de la participació ciutadana en les webs

municipals, són els que s'ocupen de registrar si en la pàgina d'inici o en altres llocs d'aquestes webs

existeix un espai dedicat a informar dels processos de participació ciutadana posats en marxa en

el municipi. És necessari ressenyar que perquè aquest indicador resulte afirmatiu no requereix només

la voluntat de situar aquests continguts en les webs, sinó que han d'existir processos participatius

municipals dels quals informar. I un segon condicionant ací ve donat pel fet que les dades referents a

les webs s'han arreplegat en un moment determinat del temps. Podria ocórrer que no s'haja trobat

informació referent a processo participatius en el moment del registre, però sí que existira en moments

anteriors o posteriors al treball de camp. No obstant això, considerem pertinent utilitzar els resultats

d'aquests indicadors, ja que ofereixen una informació rellevant en termes de grau de difusió en la web

municipal dels processos relacionats amb la participació ciutadana. Els resultats indiquen que, si

considerem la informació sobre processos participatius únicament en la pàgina principal o d'inici de les

webs institucionals, la proporció de municipis que presenten informació ací aconsegueix únicament el

17%. I si ampliem la cerca a altres parts de la web municipal, la proporció de casos se situa en el 43%.

En tots dos casos els resultats no semblen reflectir una preocupació significativa per informar dels

processos participatius posats en marxa en la dinàmica municipal.

Finalment, el setè indicador general reclama de les webs no sols si informen dels processos

participatius municipals, sinó si, a més, criden la ciutadania a participar-hi, cercant en aquest sentit

que els veïns i veïnes no sols estiguen informats d'aquestes iniciatives, sinó que prenguen part activa

en elles. L'indicador intenta revelar si els ajuntaments compleixen també una funció dinamitzadora en

els processos participatius que es fan visibles en les webs municipals. Igual que els dos indicadors

anteriors, aquest posseeix el condicionant que apareixerà esbiaixat en el cas que no existisquen

processos participatius municipals en marxa. Per això, encara que per al conjunt de municipis aquest

indicador aconsegueix un 30%, si considerem únicament aquells municipis que sí que informen de

processos participatius en la web, la crida a participar-hi ascendeix a un 47% en el cas que la informació

estiga localitzada en la pàgina principal de la web, o al 60% en el cas que la informació estiga situada

en altres llocs de la web.

En qualsevol cas, els resultats relatius als indicadors fins al moment s'han llegit en termes homogenis,

sense discriminar les dades en funció de la zona geogràfica dels municipis o de la seua grandària

poblacional. Entrem ara detalladament a veure si aquestes dues variables de segmentació estableixen

diferències.

Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la zona

Comarques

del Sud Comarques

Centrals Conurbació

de València

Comarques de

Castelló

Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal

68,2% 61,9% 69,6% 45,5%

Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal

36,4% 33,3% 41,3% 36,4%

Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal

13,6% 47,6% 30,4% 27,3%


31,8% 47,6% 50,0% 18,2%

Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal

18,2% 9,5% 13,0% 45,5%


27,3% 52,4% 45,7% 45,5%


9,1% 42,9% 37,0% 18,2%

Nota: la suma dels percentatges en columna no té per què ser 100, ja que són diferents indicadors.

Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la grandària

10.000 a 30.000 Més de 30.000

Existència d’un apartat dedicat a la participació dins de la web municipal 56,9% 85,7%

Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú principal 31,9% 53,6%

Existència d'una web pròpia per a l'àrea de participació externa a la web municipal

29,2% 32,1%


34,7% 60,7%

Existència d'informació sobre processos participatius municipals en la pàgina principal

19,4% 10,7%


40,3% 50,0%


27,8% 35,7%


En termes territorials, podem observar que les webs institucionals corresponents als municipis de les

Comarques de Castelló són les que en menor mesura aconsegueixen percentatges elevats en el

compliment dels indicadors, exceptuant el de l'existència d'informació sobre processos participatius en

la pàgina principal de les webs. Tampoc les webs dels municipis de les Comarques del Sud ofereixen

resultats molt positius en la valoració d'indicadors de participació ciutadana. Per contra, els millors

resultats en relació amb aquests indicadors són els registrats en les webs dels municipis de la

Conurbació de València i en els de les Comarques Centrals. En qualsevol cas, i encara en les webs

corresponents a municipis de les zones que aconsegueixen millors resultats, s'ha de ressenyar que

aquests se situen en percentatges de respostes afirmatives als indicadors de participació ciutadana

en la majoria dels casos per davall del 50%, la qual cosa suggereix la conveniència d'afrontar una

millora notable si es vol aprofundir en la presència o visibilitat de la participació ciutadana en Internet.

En un segon exercici d'anàlisi, en observar les diferències en els resultats de les webs en funció de la

grandària poblacional dels municipis, és possible apreciar ràpidament que aquesta variable es

configura com un eix discriminador en les dades. Les webs corresponents a municipis menors de 30.000

habitants ofereixen pitjors resultats en pràcticament tots els indicadors, especialment en aquells que

intenten captar el lloc que ocupa la participació ciutadana en la web institucional. Cal presumir que en

aquest segment de municipis trobarem amb menor freqüència l'existència d'una àrea institucional o

administrativa dins de l'ajuntament dedicada a la participació ciutadana. Però ens permetem recordar

que els indicadors intenten registrar la presència no de l'àrea sectorial de participació ciutadana, sinó

de matèries, assumptes, processos o informacions corresponents a l'activitat municipal que es vinculen

d'alguna forma a la participació ciutadana. Per tant, els resultats no estarien reflectint únicament una

menor presència de regidories o àrees administratives de participació ciutadana en els municipis

xicotets, sinó una menor presència en la web d'aspectes relacionats amb la mateixa participació

ciutadana. En els municipis de més de 30.000 habitants, al contrari, s'identifiquen xifres més elevades

en pràcticament tots els indicadors i bretxes molt marcades en ‘Existència d’un apartat dedicat a la

participació dins de la web municipal’, ‘Presència visible de la participació en la pàgina d'inici o el menú

principal’ i ‘Existència d’un espai on figure una declaració d’intencions en relació amb la participació o

el model participatiu que es persegueix’. En canvi, en aquests municipis grans, trobem proporcions més

baixes que en els petits si es tracta d’informar i reclamar la participació de la ciutadania en els

processos participatius municipals.

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

En els últims anys, el pressupost participatiu és una de les apostes municipals més importants dins

del ventall de possibilitats de mecanismes de participació relacionats amb la gestió i la planificació

pública local. En molts casos constitueix, de fet, l'esforç més significatiu i ambiciós dels municipis per

a implementar processos participatius oberts a la ciutadania.

Especialment des de 2015, s'ha assistit a una proliferació d'aquesta mena d'experiències, que han passat

de tenir en el passat una presència marginal en les pràctiques municipals, a convertir-se dins del

panorama local de l'estat espanyol en una pràctica relativament estesa, i això justifica que aquest

informe li dedique una especial atenció.

A més, una de les principals característiques del recorregut recent del pressupost participatiu com a

aposta institucional ha sigut la generalització dels instruments digitals, com ara els que poden estar

presents en les pàgines web. Es pot apreciar en aquest sentit a través d'estudis recents, que gran part

de la metodologia de funcionament dels pressupostos participatius s'ha traslladat cap a accions de

naturalesa virtual o online, la qual cosa afig pertinència a l'observació i anàlisi de la seua presència en

les webs municipals dels municipis del País Valencià. Vegem, doncs, quina és la incidència d'aquesta

figura en la realitat municipal valenciana.

Indicadors sobre la presència dels pressupostos participatius a les pàgines web municipals

% vàlid

Existència d'apartat sobre pressupostos participatius amb referència a processos a partir de juny de 2019

29,0

Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 16,0

Presència d'instruccions sobre com participar 26,0

Presència d'un formulari per participar 17,0

Presència d'informació sobre els resultats del procés participatiu a partir de juny de 2019

21,0


Indicadors sobre la presència dels pressupostos participatius a les pàgines web municipals en funció de la zona

Comarques

del Sud Comarques

Centrals Conurbació de València



9,1% 38,1% 30,4% 45,5%

Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 13,6% 14,3% 19,6% 9,1%

Presència d'instruccions sobre com participar 18,2% 33,3% 19,6% 54,5%

Presència d'un formulari per participar 4,5% 33,3% 13,0% 27,3%


9,1% 23,8% 23,9% 27,3%


Indicadors generals sobre la presència de la participació en la pàgina web municipal en funció de la grandària

10.000 a 30.000 Més de 30.000


26,4% 35,7%

Presència de (auto)reglament de pressupostos participatius 9,7% 32,1%

Presència d'instruccions sobre com participar 23,6% 32,1%

Presència d'un formulari per participar 13,9% 25,0%


18,1% 28,6%


D'acord amb la informació obtinguda de les webs municipals, el pressupost participatiu és present en

un 29% dels municipis valencians de més de 10.000 habitants. Com a dada aproximativa per a un exercici

comparatiu, en un estudi recent dut a terme a nivell estatal en webs de municipis de més de 20.000

habitants, la ràtio de municipis que desenvolupaven aquesta pràctica en 2019 era del 35%. Si ens

quedem només amb els que superen aquests 20.000 habitants, la xifra en el nostre cens seria 33,8%,

un registre molt semblant.

En qualsevol cas, la grandària dels municipis configura un factor determinant i explicatiu a l'hora

d'identificar la pràctica del pressupost participatiu a la Comunitat Valenciana. Com es pot apreciar, el

percentatge de municipis que duen a terme l'experiència del pressupost participatiu és

significativament major en la categoria de localitats de més de 30.000 habitants (35,7%) que en la de

municipis entre 10.000 i 30.000 habitants (26,4%).

A la llum dels resultats, la geografia també emergeix com un factor diferenciador a l'hora de considerar

la realitat del pressupost participatiu. El rastreig en les webs municipals indica que la zona en la qual

és més freqüent aquesta pràctica és en les de les Comarques de Castelló, on quasi la meitat de localitats

de més de 10.000 habitants es troben immerses en aquesta experiència. En el costat contrari trobem

els municipis de les Comarques del Sud, on podem qualificar pràcticament com a marginal la presència

del pressupost participatiu en els municipis, o si més no en les webs municipals: només un de cada deu

municipis de més de 10.000 habitants del migjorn valencià desenvolupa aquesta pràctica.

Passem ara a comentar aspectes parcials relatius als pressupostos participatius presents en les webs

institucionals dels municipis de més de 10.000 habitants. En primer lloc, les dades indiquen la dispar

presència en les webs de normatives reguladores sobre els processos de pressupostos participatius

implementats. Només un 16% dels municipis mitjans-grans disposen d’aquest reglament, que seria

aproximadament el 44,8% dels que tenen apartat de pressupostos participatius. Això no vol dir

necessàriament que només aquest percentatge de municipis dispose una normativa de referència per

a fer el pressupost participatiu. Però només aquesta proporció de localitats permet als seus ciutadans

conèixer la regulació del procés a través de la web institucional. Els resultats ens indiquen una baixa

consideració normativa d'un procés de participació paradigmàtic en l'escena municipal com és el

pressupost participatiu. No existeixen regles formals de funcionament d'aquests processos en més de

la meitat dels municipis que exposen pressupostos participatius en la web. Això indica no sols una

presència escassa de la participació ciutadana en la definició de les regles d'aquesta mena de

processos, sinó fins i tot l’absència d’informació anticipada sobre aspectes bàsics garantistes com qui

podrà participar, a través de quins canals, com es debatran les iniciatives ciutadanes, com es

prioritzaran, o com es resoldran possibles conflictes, entre altres qüestions.

Més freqüent serà trobar en les webs un espai dedicat a intentar transmetre a la ciutadania les

instruccions, terminis i formes a través de les quals pot prendre part en el pressupost participatiu.

En un 26% de les webs municipals de municipis de més de 10.000 habitants és possible identificar

aquest tipus d'informació, que implicaria aproximadament el 72,4% de les pàgines amb pressupost

participatiu. A més, cal destacar l'esforç de comunicació institucional en aquest aspecte, que s’ha pogut

confirmar en la multiplicitat de suports comunicatius observats en el rastreig: fullets en pdf, vídeos,

il·lustracions, etc.

Un altre dels indicadors de presència del pressupost participatiu en la web és la disponibilitat d'un

formulari o fitxa online que permeta a la ciutadania participar directament a través dels canals

digitals en el procés. Això és utilitzat sobretot en les fases de presentació de propostes o de votació

d'aquestes per a prioritzar les despeses finalment incloses en el pressupost participatiu del municipi. I

en aquest punt s'observa que pràcticament en sis de cada deu webs que incorporen continguts de

pressupostos participatius trobarem un canal online perquè els veïns i veïnes puguen implicar-se en

alguna de les accions que comprèn la metodologia del procés. Sobre el total dels municipis representa

el 17%. Hem de ressenyar no obstant això que la presència o no de formularis de participació en les

webs municipals no depèn únicament de la configuració i disseny de continguts de la pròpia web, sinó

també de les normes de funcionament amb què es dota cada procés en cada municipi particular. En

aquest sentit existeixen municipis les vies de participació dels quals es vehiculen exclusivament per

canals presencials, amb el que no hi hauria la possibilitat que existiren formularis per a aquest fi en

les webs.

Finalment, entre els indicadors relatius als pressupostos participatius dins les webs municipals, trobem

informació sobre els resultats dels processos corresponents a anualitats o edicions anteriors.

Habitualment aquest tipus d'informació es vincula amb l'estat d'execució de les inversions o partides

de despesa pública prioritzades per la ciutadania en processos ja acabats. Suposa en aquest sentit un

indicador de rendició de comptes, on es fa transparent el grau de realització de les decisions ciutadanes

en el pressupost participatiu. Així doncs, en les webs de municipis valencians de més de 10.000

habitants trobem que el 21% proporciona aquesta informació, que implica més del seixanta per cent

dels municipis que disposen d’apartat de pressupostos participatius.

Plantejat un paisatge general descriptiu de la presència de la figura del pressupost participatiu en les

webs d'aquells municipis de més de 10.000 habitants que estan celebrant aquesta experiència,

correspon ara entrar en un major detall per a conèixer si la distribució geogràfica o la grandària dels

municipis exerceixen un efecte discriminador en la naturalesa de la informació disponible en les webs.

Pel que fa a la grandària, les diferències són clares entre els pobles grans i els mitjans a favor dels

primers, sempre al voltant de deu punts percentuals excepte en el cas del reglament de participació,

on la diferència s’eixampla fins a situar-se en més de 20 punts i, per tant, és la qüestió més determinada

per la grandària poblacional. En general, la presència de recursos per a participar online pot ser

interpretada en clau d'escala. En aquells municipis de menor grandària pot considerar-se més factible

i viable vehicular les accions del pressupost participatiu a través de dinàmiques i canals presencials,

mentre que en els municipis grans el nombre de persones pot dificultar l'ús de metodologies

presencials en el curs de les accions del pressupost participatiu, sent els canals digitals una alternativa

atractiva en principi per a intentar minimitzar aquests condicionants d'escala. Però amb elevada

probabilitat l'aposta per l'ús intensiu de plataformes digitals per al desenvolupament del pressupost

participatiu suposa no sols un canvi en el canal de la comunicació. També implica un canvi en el propi

model del pressupost participatiu, ja que la naturalesa i intensitat de les accions participatives en el

procés varia sensiblement en funció que s'establisca una dinàmica presencial o una digital.

Més matisos trobem en el cas dels resultats per zona. Quant a l'existència d'un reglament o

autorreglament que referencie les normes de funcionament del pressupost participatiu, trobem

diferències sensibles en les experiències contingudes en les webs de les diferents zones geogràfiques.

Així, la Conurbació de València es configura com la zona en la qual trobarem més sovint aquest

document dins de les webs municipals. En prop del 20% de les webs d'aquesta zona serà possible

localitzar la normativa del funcionament del pressupost participatiu. La freqüència més baixa la podem

localitzar en canvi en les Comarques de Castelló, on únicament un 9% de les experiències s'acompanyen

d'una normativa visible en la web.

En relació amb l'existència d'un espai en la web municipal que proporcione a la ciutadania instruccions

sobre com participar en el pressupost participatiu, trobem que únicament és majoritari a les Comarques

de Castelló i minoritària en les zones més urbanes (Sud i Conurbació de València).

Si cerquem diferències les trobarem de nou si acudim a l'existència d'un formulari per a participar en

els pressupostos participatius en les webs municipals. Serà sobretot en les webs dels municipis mitjans

i grans de les Comarques Centrals on es localitza amb més freqüència aquest canal de participació,

freqüència que descendeix sensiblement en les webs de la Conurbació de València.

En referència a l'últim indicador d'aquest epígraf, la presència en la web d'informació sobre els

resultats del pressupost participatiu corresponent a l'edició anterior, el que destaca és que les

Comarques del Sud tot just en fan ús, enfront d’un nivell molt més elevat en la resta de zones (menys

del 10% en el cas del migjorn valencià, per al voltant del 25% en la resta de territoris).

CONSELLS MUNICIPALS

La figura dels consells municipals, siga en la seua dimensió sectorial o territorial, representa un dels

mecanismes privilegiats en la normativa habitual municipal relacionada amb la participació ciutadana.

La definició, composició i funcionament dels consells municipals constitueixen un punt de pas quasi

obligat en aquells municipis que elaboren qualsevol tipus de regulació de la participació ciutadana

municipal, especialment en el cas de les redaccions dels Reglaments de Participació Ciutadana. Sol ser

també la forma preferent a través de la qual els ajuntaments articulen el diàleg i els espais de trobada

amb els diferents sectors associatius locals.

En la mateixa línia, la presència d'informació relacionada amb els consells sectorials en les webs

municipals implica un recurs informatiu tant per a les associacions com per als veïns i veïnes que

desitgen informar-se o aportar iniciatives.

El ventall de possibilitats en la distribució dels consells sectorials és molt divers, i existeix una

pluralitat molt apreciable que hem intentat arreplegar en aquest informe. Hem de ressenyar en aquest

sentit que s'ha donat com a bona la informació sobre l'existència dels Consells encara que aquesta se

situe en diferents apartats de la web o no estiga centralitzada. Sent aquest el criteri per registrar a

l'efecte d'aquest informe l'existència d'un determinat consell sectorial, s'ha de fer notar que

l'heterogeneïtat d'informació en les webs en relació amb l'activitat dels consells és molt significativa.

La qualitat de la informació vinculada als consells pot anar des de la mera enunciació de la seua

existència, passant per la visibilitat del llistat d'entitats integrants, fins a la disposició online de les

actes de les reunions celebrades pels propis consells. Vegem en qualsevol cas amb una mica en detall

la realitat dels consells municipals a través de les webs institucionals dels ajuntaments valencians de

més de 10.000 habitants.

Com hem anticipat, el que va cridar l'atenció en el treball de camp va ser la relativa dispersió i

heterogeneïtat de la informació relativa als consells. Per altra banda, en el gràfic observem que en

quatre de cada deu webs no és possible identificar un espai amb informació sobre els consells sectorials

existents en el municipi. I en el cas que existisca, la informació relativa als consells es troba

disseminada o desorganitzada dins de la web, i això ens ha obligat a acudir en molts casos a les

diferents àrees de gestió municipal per a trobar allí les dades sobre el consell d'aquesta àrea. Encara

més, quan es troba informació sobre consells, no sempre l’aconseguim de tots els que té creats el

municipi, sinó una part.

Sí60,0%

No40,0%

Apartat amb informació sobre els consells municipals (sectorials o territorials)

És en les webs dels municipis de més població on trobarem amb major freqüència un espai d'informació

sobre els consells. Un 75% municipis amb més de 30.000 habitants alberguen aquest tipus d'espai en

les seues webs, i el percentatge cau fins al 54% per al cas de municipis de 10.000 a 30.000 habitants.

Territorialment, és en els municipis més septentrionals, la Conurbació de València i les Comarques de

Castelló, on apareixen amb major facilitat aquest tipus d'espais per als consells, amb pesos propers als

dos terços de les localitats.

Mitjana de consells municipals presents en la web municipal

Sobre el total dels municipis Sobre els municipis que tenen consells

N Vàlids 100 60

Perduts 0 40

Mitjana 2,87 4,78

Desv. típ. 3,69 3,67

A l'hora de valorar el nombre de consells municipals referenciats en les webs, oferim tant la mitjana

sobre el total com sobre aquells municipis que tenen consells en la web. En aquest darrer cas, la mitjana

se situa en 4,78. Això vol dir que com a mitjana en aquest perfil de municipis valencians mitjans-grans

podrem trobar aproximadament cinc consells municipals, generalment de caràcter sectorial i amb

54,5%52,4%

65,2% 63,6%

54,2%

75,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Comarques delsud

Comarquescentrals

Conurbació deValència


10.000-30.000 Més de 30.000

%

Presència d'apartat amb informació sobre els consells municipals en funció de la zona i la grandària

presència associativa en la seua composició. Ara bé, les dades mostren una desviació típica de 3,67, la

qual cosa apunta a una variabilitat i dispersió molt apreciable, convivint municipis amb un nombre

elevat de consells amb uns altres en els quals aquesta figura participativa tot just es troba

desenvolupada.

Si sotmetem aquesta informació a les variables de segmentació que venim utilitzant, trobem, com seria

d'esperar, que la mitjana de consells en municipis de més de 30.000 habitants és sensiblement superior

als municipis que alberguen entre 10.000 i 30.000 habitants. En el primer dels casos la mitjana de

consells sectorials se situa en 6,38 mentre que en el segon aquesta mitjana no aconsegueix el valor

corresponent a quatre consells sectorials. No s'observen en canvi distàncies significatives entre en el

nombre mitjà de consells visibles en les webs de municipis de les diferents zones geogràfiques.

4,83 4,73 4,83 4,573,92

6,38

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

Nº c

onse

lls

Base: municipis que tenen algun apartat amb informació sobre els consells municipals.

Nombre mitjà de consells municipals en funció de la zona i la grandària

Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de

l’Ajuntament

% vàlid

Agrari 29,0%

Escolar 24,0%

Dona 21,0%

Esports 20,0%

Medi ambient 17,0%

Cultura 15,0%

Econòmic i social 15,0%

Majors 14,0%

Participació ciutadana 14,0%

Benestar social 14,0%

Joventut 13,0%

Xiquet(e)s 12,0%

Territorial 10,0%

Comerç 10,0%

Salut 9,0%

Turisme 7,0%

Entitats ciutadanes 6,0%

Inclusió i drets socials 5,0%

Ciutadan(e)s d'altres països 5,0%

Festes 5,0%

Urbanisme 5,0%

Escola infantil municipal 3,0%

Altres 15,0%

Respecte del tipus del qual és objecte l'activitat dels consells, com es pot apreciar l'heterogeneïtat

també és molt apreciable. Considerant àrees de gestió, els més comuns són els agraris, escolars,

d’esports, de medi ambient o de cultura. Si s'observen les dades en termes de segments poblacionals,

els consells amb major presència són els dedicats a les dones, a persones majors, a joventut i a infància,

per aquest ordre. En una labor comparativa es pot apreciar que els consells sectorials orientats cap a

temes o àrees específiques de gestió pública predominen sobre aquells dedicats a atendre un segment

específic de la població. Però en general podem afirmar que les denominacions tendeixen a coincidir, o

almenys a ser molt pròximes a les denominacions pròpies de regidories municipals, la qual cosa

suggeriria un disseny pensat més des de l'organització administrativa i política del municipi que des

dels perfils de preocupacions ciutadanes, una cosa de la qual en qualsevol cas no disposem informació

específica.

Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de l’Ajuntament en funció de la zona

Total

Comarques del Sud

Comarques Centrals



Agrari 29,0% 27,3% 19,0% 37,0% 18,2%

Escolar 24,0% 27,3% 14,3% 28,3% 18,2%

Dona 21,0% 18,2% 23,8% 21,7% 18,2%

Esports 20,0% 18,2% 23,8% 19,6% 18,2%

Medi ambient 17,0% 18,2% 14,3% 19,6% 9,1%

Cultura 15,0% 13,6% 23,8% 13,0% 9,1%

Econòmic i social 15,0% 13,6% 4,8% 17,4% 27,3%

Majors 14,0% 13,6% 4,8% 17,4% 18,2%

Participació ciutadana 14,0% 0,0% 4,8% 21,7% 27,3%

Benestar social 14,0% 13,6% 14,3% 15,2% 9,1%

Joventut 13,0% 18,2% 9,5% 13,0% 9,1%

Xiquet(e)s 12,0% 13,6% 14,3% 10,9% 9,1%

Territorial 10,0% 13,6% 9,5% 4,3% 27,3%

Comerç 10,0% 4,5% 9,5% 10,9% 18,2%

Salut 9,0% 9,1% 4,8% 10,9% 9,1%

Turisme 7,0% 9,1% 14,3% 2,2% 9,1%

Entitats ciutadanes 6,0% 9,1% 0,0% 8,7% 0,0%

Inclusió i drets socials 5,0% 0,0% 4,8% 8,7% 0,0%

Ciutadan(e)s d'altres països 5,0% 13,6% 4,8% 2,2% 0,0%

Festes 5,0% 0,0% 0,0% 6,5% 18,2%

Urbanisme 5,0%

Escola infantil municipal 3,0% 0,0% 4,8% 4,3% 0,0%

Altres 19,0% 9,1% 23,8% 21,7% 18,2%

L'observació de les dades segmentades en funció de les zones territorials no fa sinó augmentar encara

més l'heterogeneïtat de la casuística. No cal parlar d'un model unitari d'organització del ventall de

consells, sinó més aviat una adaptació de la naturalesa d'aquests a condicions territorials,

demogràfiques, administratives o polítiques. No obstant això, per ressaltar algunes dades podem

observar que en termes de diferències, en les Comarques del Sud es detecta una especial presència

dels consells de joventut i ciutadania d'altres països; en les Comarques Centrals trobem una especial

rellevància dels consells sectorials de Cultura i Turisme; en la zona de la Conurbació de València són

més freqüents els consells sectorials agraris i els relacionats amb la inclusió i els drets socials; i

finalment, en les Comarques de Castelló, que són les que, en termes generals, presenten majors

percentatges en els diferents tipus, destaquen especialment per l'existència de consells econòmics i

socials, de participació ciutadana, territorials, de comerç i de festes.

Tipus de consells municipals amb presència en la web oficial de l’Ajuntament en funció de la grandària

Total 10.000-30.000

Més de 30.000

Agrari 29,0% 30,6% 25,0%

Escolar 24,0% 25,0% 21,4%

Dona 21,0% 15,3% 35,7%

Esports 20,0% 15,3% 32,1%

Medi ambient 17,0% 11,1% 32,1%

Cultura 15,0% 8,3% 32,1%

Econòmic i social 15,0% 8,3% 32,1%

Majors 14,0% 8,3% 28,6%

Participació ciutadana 14,0% 11,1% 21,4%

Benestar social 14,0% 6,9% 32,1%

Joventut 13,0% 9,7% 21,4%

Xiquet(e)s 12,0% 9,7% 17,9%

Territorial 10,0% 4,2% 25,0%

Comerç 10,0% 2,8% 28,6%

Salut 9,0% 9,7% 7,1%

Turisme 7,0% 1,4% 21,4%

Entitats ciutadanes 6,0% 6,9% 3,6%

Inclusió i drets socials 5,0% 4,2% 7,1%

Ciutadan(e)s d'altres països 5,0% 1,4% 14,3%

Festes 5,0% 4,2% 7,1%

Escola infantil municipal 3,0% 2,8% 3,6%

Altres 19,0% 15,3% 28,6%

Si bé l'anàlisi per zona geogràfica no és definitiu, sí que ho és en canvi si girem la nostra atenció cap

a les diferències per grandària poblacional. A la llum d’aquestes dades, la figura dels consells sectorials

és una cosa molt més pròpia de municipis amb més població. A excepció dels consells sectorials agraris

o escolars, els municipis entre 10.000 i 30.000 habitants se situen per a la resta de tipus de consells

en freqüències percentuals inferiors al 20%. En els municipis de més de 30.000 habitants, en canvi,

s'observa una presència molt més consistent dels diferents tipus de consells sectorials, la qual cosa

indica l'obertura en municipis grans d'espais de concertació associativa en multitud de les àrees de

gestió pública. En qualsevol cas, s’ha de ressenyar que, si bé l'existència de consells sectorials és molt

més rellevant en els municipis amb més població, no podem parlar-ne d'una presència generalitzada

d’aquestes figures. En aquest sentit, no és possible identificar cap tipus de consell la presència del qual

siga un fet en almenys la meitat dels municipis grans. El més estès és el de la dona, present en un 35%

d’aquests municipis.

Les dades semblen mostrar que l'organització de la dinàmica participativa s'articula essencialment a

través dels consells sectorials o territorials. Com es pot apreciar, el 85% de les webs municipals no

aporten informació sobre altres possibles espais orgànics de participació com podrien ser les juntes

de barris, meses ciutadanes, etc. No obstant això, si focalitzem l'anàlisi en funció de la grandària

poblacional, sí que és destacable el fet que en les webs de municipis amb més de 30.000 habitants

l'aparició d'una altre tipus d'òrgans de participació aconsegueix el 39,3%, la qual cosa es correspon amb

una organització municipal més complexa i, per tant, amb la presència d'un nombre major d'espais de

concertació addicionals a les figures dels consells. En els municipis entre 10.000 i 30.000 habitants, en

canvi, aquest resultat es redueix fins al 5,6% dels casos.

Sí15,0%

No85,0%

Existència d'informació sobre altres òrgans de participació del municipi (juntes de barri, meses sectorials…)

ASSOCIACIONS

La localització de la presència de les associacions i diferents elements en relació amb elles ha sigut un

dels blocs amb més protagonisme en l’observació de les pàgines web. Concretament hem registrat si

existeix un espai per a l’associacionisme, si s’inclou una secció en la qual es vehicula com constituir

associacions, si hi ha un espai de suport a la gestió, una pàgina que habilite la participació de les

associacions, si s’explica com ho poden fer, i si hi ha una pàgina d’informació sobre processos

participatius realitzats per la societat civil organitzada (en gran mesura, el món associatiu).

Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals

% vàlid

Existència d’un espai per a l’associacionisme 25,0

Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 28,0

Espai de suport a la gestió d’associacions 15,0

Espai on s’explica com poden participar les associacions 11,0

Espai on s’habilita la participació de les associacions 11,0

Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos

participatius realitzats per la societat civil organitzada 5,0


La presència de les associacions en les webs municipals no abunda i va disminuint a mesura que

s’aprofundeix en la cobertura dels portals a l’activitat de les associacions. La més freqüent és la

informació normativa amb les passes per tal de constituir una associació (28%). Solen ser explicacions

sobre documents necessaris, organismes a què dirigir-se i en algun cas models d’estatuts o enllaços a

la web de tràmits de la Generalitat específicament destinat a aquest tràmit de constitució i registre

d’associacions. Per altra banda, l’espai genèric per a l’associacionisme és present a una quarta part de

les webs municipals. Aquest espai es refereix normalment a seccions on s’informa a les associacions

sobre convocatòries o tràmits municipals. I després d’aquest conjunt de «serveis» informatius de base

estàtica i poc manteniment, es passa a un bloc en què la freqüència ronda entre l’11 i el 15% amb una

implicació major per part de les corporacions, que expliquen les formes de participar que aquestes

tenen en el municipi i fins i tot s’habilita un espai per a que ho facen en la pròpia web. En la banda de

dalt d’aquest tram hi ha les webs que compten amb un espai específic de suport, normalment amb

telèfons de contacte dels departaments que gestionen la participació.

Finalment, els webs municipals que informen dels processos participatius promoguts i executats per la

societat civil organitzada tan sols són un 5% de les estudiades. Sens dubte les webs municipals poden

arribar a reflectir en els seues canals informatius o en els específics de participació, els processos que

impulsa el sector associatiu, però sobretot aquell que planteja coordinat amb la pròpia institució.

Rarament es tracta l’activitat autònoma de les entitats ja siga perquè no està en línia amb els

plantejaments estratègics de l’Ajuntament o perquè podria interpretar-se com una cooptació que les

entitats volen evitar.

Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals en funció de la zona

Comarques

del Sud Comarques

Centrals Conurbació

de València

Comarques de

Castelló

Existència d’un espai per a l’associacionisme 27,3% 19,0% 26,1% 27,3%

Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 36,4% 23,8% 30,4% 9,1%

Espai de suport a la gestió d’associacions 22,7% 9,5% 15,2% 9,1%

Espai on s’explica com poden participar les associacions 9,1% 14,3% 13,0% 0,0%

Espai on s’habilita la participació de les associacions 4,5% 14,3% 8,7% 27,3%

Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos participatius realitzats per la societat civil organitzada

18,2% 4,8% 0,0% 0,0%


Les dades presenten una gran disparitat geogràfica en 5 de les 6 modalitats tractades. Les Comarques

de Castelló destaquen per el seu baix índex d’obertura a les associacions, excepte, paradoxalment, en

el cas d’espais on s’habilita la participació. En diversos municipis de Castelló les webs donen la

possibilitat que les associacions envien sol·licituds o participen en processos, mentre que destaca

també que cap web explica com es pot participar ni l’activitat de la societat civil. En aquest apartat

destaquen tanmateix les Comarques del Sud que són les que més proximitat a l’activitat autònoma de

les associacions han demostrat, almenys d’acord amb el que reflecteixen les seues webs.

Indicadors sobre la presència de les associacions en les pàgines web municipals en funció de la grandària

10.000 a 30.000 Més de 30.000

Existència d’un espai per a l’associacionisme 22,2% 32,1%

Secció en la qual es vehicula com constituir associacions 22,2% 42,9%

Espai de suport a la gestió d’associacions 9,7% 28,6%

Espai on s’explica com poden participar les associacions 8,3% 17,9%

Espai on s’habilita la participació de les associacions 8,3% 17,9%

Existència en la pàgina municipal d’informació sobre processos participatius realitzats per la societat civil organitzada

5,6% 3,6%


Per volum de població del municipi, la tònica general és que a més grandària el nivell d’obertura a

l’associacionisme és més elevat. En tots els paràmetres els ajuntament més grans estan molt per sobre

dels mitjans, excepte en l’últim indicador, el que reflecteix l’activitat de les associacions

independentment de la relació que puguen tenir amb l’Ajuntament. En aquest cas són els ajuntaments

més petits els que semblen cuidar més aquesta relació, tot i que la diferència és més bé reduïda i els

percentatges són tan exigus que no es pot traure cap conclusió sòlida. Respecte de la resta d’indicadors,

les diferències proporcionalment més importants les trobem en l’espai de suport a la gestió

d’associacions, que, com dèiem, sol estar lligat a la presència d’una unitat que s’hi dedica, i per tant

potser calen els recursos que tenen els municipis grans.

COMUNICACIÓ

Aquest apartat reuneix diferents indicadors sobre les vies de comunicació que els ajuntaments

mantenen obertes per relacionar-se telemàticament amb els ciutadans. Així, hem considerat les bústies

de suggeriments/reclamacions, i diferents canals interactius com xarxes socials, APP o xats.

La bústia de suggeriments és un mecanisme de relació amb l’administració per a qüestions de índole

molt variada, i més enllà de ser un instrument de participació, pot ser també un signe de responsabilitat

social que fins i tot les empreses posen a l’abast dels seus clients. I tanmateix no tots els ajuntaments

de més de 10.000 habitants el tenen habilitat en les seues pàgines oficials: un terç no compten amb

aquest recurs. Entre els que sí que en disposen, majoritàriament no possibiliten fer un seguiment de

la proposta (48% sobre el total, i 71,6% dels que tenen la bústia). Malauradament, moltes vegades la

bústia no deixa de ser un correu electrònic accionat a través d’un formulari web, sense cap opció més.

Tan sols en un 19% de les webs municipals es pot afirmar que la bústia és un mecanisme complet

d’interacció que és «fiscalitzat» en el seu procés per la ciutadania.

Presència d'una bústia de suggeriments, reclamacions, consultes, etc., actiu i amb bon funcionament en funció de la zona i la grandària

Presència d'una bústia de suggeriments...

Total No

Sí, però no possibilita seguiment

Sí, i possibilita seguiment

Zona

Comarques del Sud 59,1% 36,4% 4,5% 100,0%

Comarques Centrals 47,6% 47,6% 4,8% 100,0%

Conurbació de València 13,0% 50,0% 37,0% 100,0%

Comarques de Castelló 36,4% 63,6% 0,0% 100,0%

Grandària 10.000-30.000 34,7% 47,2% 18,1% 100,0%

Més de 30.000 28,6% 50,0% 21,4% 100,0%

Total 33,0% 48,0% 19,0% 100,0%

No33,0%

Sí, però no possibilita seguiment

48,0%

Sí, i posibilita seguiment

19,0%

Presència d'una bústia de suggeriments, reclamacions, consultes, etc., actiu i amb

bon funcionament

Mentre que la grandària no és massa determinant a l’hora de comptar amb una bústia ciutadana de

qualitat sí sembla ser-ho la zona geogràfica. En el cas de les Comarques de Castelló crida l’atenció que

cap ajuntament té una bústia que possibilite el seguiment mentre que a la Conurbació de València sí

que compten amb un 37% dels municipis. Per la seua banda, tant a les Comarques del Sud (59,1%), com

a les Comarques Centrals (47,6%) es registra una elevada proporció de municipis sense bústia de cap

mena. Entre les possibles explicacions a aquesta disparitat territorial, es pot trobar el paper de les

diferents diputacions que habiliten plantilles web municipals amb unes o altres prestacions -com pot

ser la del seguiment de la bústia-, i/o l’existència d’empreses que presten servei web amb aquesta

implementació que haja estat comprat per l’ajuntament amb certa relació i proximitat. P

La presència a les webs dels ajuntaments d’almenys algun canal de comunicació interactiva és completa

entre els municipis valencians de més volum poblacional (per damunt de 10.000) i, per tant, s’han

configurat com un instrument essencial per a la comunicació entre la institució i els ciutadans.

Sí100,0%

Existència de canals interactius de comunicació amb l'Ajuntament

El domini de les xarxes socials social en aquest aspecte és absolut, amb el 100% dels ajuntaments,

mentre que els xats estan en retirada tot i mantenir-se en un 9% dels consistoris. Les APP són un

capítol a banda perquè són programes que van incorporant les institucions progressivament, tot i que

encara tímidament, probablement degut a que tenen un cost econòmic per a la institució i un espai de

memòria en els dispositius mòbils dels usuaris.

100,0

9,0 9,0

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

Xarxes Socials APP Xat

%

Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.

Tipus de canals interactius que posa l'Ajuntament a l'abast dels ciutadans

Entre les xarxes socials, és Facebook la que es manté al capdavant amb presència en un 98% de les

webs dels ajuntaments. De fet, queda per constatar la sospita que en moltes ocasions Facebook

constitueix un canal de comunicació amb la ciutadania més actiu que els propis webs municipals. El

domini d’aquesta només està qüestionat per Twitter, que també es queda a prop de la totalitat dels

municipis (95%), molt per sobre de la presència real d’aquesta xarxa si ens fixem en el nombre d’usuaris

a nivell mundial.1 Sorprèn l’elevada presència d’aquesta xarxa en les institucions municipals, sobretot

si la comparem amb la resta de xarxes reflectides al gràfic (You Tube 72%, Instagram 45%), que tenen

xifres més lògiques atenent a les jerarquies mundials de les xarxes socials telemàtiques. Molt

possiblement, la presència de Twitter, una xarxa que està perdent usuaris des de fa cert temps, s’haja

d’explicar perquè ha quedat com un residu als webs de temps on estava millor posicionada, o que

mantinga un cert nivell de presència entre el col·lectiu polític o periodístic, que és qui està darrere

d’aquestes xarxes als ajuntaments. Aquests tenen Twitter potser molt més present que la resta de

societat.

En l’anàlisi bivariable no oferirem dades de Twitter i Facebook, perquè la seua distribució és

pràcticament unimodal, és a dir, gairebé tots els ajuntaments les tenen a disposició en les seues

pàgines web. Així doncs, l’anàlisi se centrarà en You Tube i Instagram:

1 Segons la gestora de xarxes socials Hootsuite, en gener de 2020, el nombre de seguidors de Facebook era més de 7 vegades superior al de Twitter (vegeu https://marketing4ecommerce.net/cuales-redes-sociales-con-mas-usuarios-mundo-2019-top/; visita el 22/10/2020).

98,0 95,0

72,0

45,0

12,0

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

Facebook Twitter You Tube Instagram Altres

%

Nota: la suma dels percentatges no té per què ser 100, ja que la pregunta és multi-resposta.

Xarxes socials de les quals disposa l'Ajuntament

Presència d'enllaços actius a comptes oficials de YouTube i Instagram en funció de la grandària

Xarxes

YouTube Instagram

Grup (grandària) 10.000-30.000 73,6% 62,5%

Més de 30.000 67,9% 35,7%

Total 72,0% 45,0%

Nota: la suma dels percentatges en fila no té per què ser 100, ja que l'indicador és multi-resposta.

En xarxes menys usuals, com You Tube o Instagram, sorprèn que siguen els municipis de 10.000 a

30.000 habitants els que més la tinguen accessible en les seues pàgines web, especialment en el cas

de Instagram, amb registres que superen en més de 25 punts els dels municipis més grans. Instagram

és una xarxa nova comparada amb la resta, i es basa sobretot en la imatge, té poc text per definició.

En part això explica el gran èxit sobretot entre els i les joves i, de fet, és la xarxa preferida pel col·lectiu

més jove que està desapareixent de Facebook, una xarxa que perceben antiquada. Queda per acreditar

que aquestes diferències en l’ús de la xarxa responguen a que els Ajuntament menys grans estiguen

més preocupats per implicar el col·lectiu jove o potser compensar la manca de recursos per

desenvolupar altres accions comunicatives de més abast.

Presència d'enllaços actius a comptes oficials de YouTube i Instagram en funció de la zona

Xarxes

YouTube Instagram

Zona

Comarques del Sud 59,1% 27,3%

Comarques Centrals 85,7% 42,9%

Conurbació de València 71,7% 50,0%

Comarques de Castelló 72,7% 63,6%

Total 72,0% 45,0%

Nota: la suma dels percentatges en fila no té per què ser 100, ja que l'indicador és multi-resposta.

Territorialment, les Comarques de Castelló són les que més intensament fan servir les xarxes en

conjunt, i en la que menys diferències es perceben entre les dues plataformes analitzades. En canvi,

les Comarques del Sud registren un ús de You Tube del 59,1% i del 27,3% en Instagram. En aquesta

darrera xarxa sembla que la presència en els ajuntaments és més freqüent quant més al nord.

Mentrestant, les Comarques Centrals destaquen per la presència de You Tube en les seues pàgines

web, equiparable a Facebook i Twitter amb més del 85%, i els valors de la Conurbació de València són

molt propers a la mitjana en totes dues xarxes.

ALTRES RECURSOS

Per finalitzar amb l’anàlisi, aquest petit bloc d’altres recursos inclou els formatius (en participació,

lògicament) i la possibilitat de descarregar el reglament de participació ciutadana.

Els recursos posats a l’abast de la ciutadania per a obtenir formació en participació són inexistents en

un contundent 86% dels municipis valencians de més de 10.000 habitants. Per tant, tan sols un 14%

referencia algun tipus de formació, que majoritàriament té a veure amb oferta de formació presencial.

La formació en línia únicament està present en un 3% de les webs. Val a dir que en aquest cas és

relativament probable que sent aquestes activitats formatives normalment ocasionals és possible que

en el període de la revisió de les webs no hi haguera cap de publicada, però potser sí un temps abans

o després. En les aproximacions via entrevista als representants o treballadors municipals caldrà

abordar aquesta qüestió per tenir una informació completa.

No86,0%

Sí, només online3,0%

Sí, incloent-hi presencial

11,0%

Existència de recursos per a la formació en participació

Existència de recursos per a la formació en participació en funció de la zona i la grandària

Existència de recursos per a la formació en participació

Total No Sí, només online Sí, incloent-hi

presencial

Zona

Comarques del Sud 81,8% 0,0% 18,2% 100,0%

Comarques Centrals 76,2% 9,5% 14,3% 100,0%

Conurbació de València 93,5% 0,0% 6,5% 100,0%

Comarques de Castelló 81,8% 9,1% 9,1% 100,0%

Grandària 10.000-30.000 86,1% 4,2% 9,7% 100,0%

Més de 30.000 85,7% 0,0% 14,3% 100,0%

Total 86,0% 3,0% 11,0% 100,0%

Siga només online o incloent-hi també presencial, la Conurbació de València destaca negativament en

l’oferta de recursos formatius en participació ciutadana a través de la pàgina web municipal, amb

només 6,5% de les localitats. La resta estan en un nivell semblant, llevat que a les Comarques del Sud

sempre inclouen també formació presencial (18,2%), mentre que a les Comarques Centrals i les de

Castelló també trobem municipis que només fan formació online. estaquen les Comarques del Sud com

la zona on les webs de les ciutats tenen una major presència de recursos formatius.

Per la seua banda el volum de població no sembla influir massa si analitzem el conjunt de recursos

formatius, tot i que els tenen distribuïts de forma diferent. Les ciutat menys grans no tenen disponibles

recursos formatius que sols siguen en línia, sempre s’inclou total o parcialment formació presencial;

mentre que en les localitats mitjanes trobem algun municipi que ofereix cursos online exclusivament.

Sí53,0%

No47,0%

Possibilitat de descarregar el Reglament de Participació Ciutadana municipal o normativa referida

al funcionament de la participació ciutadana

Poc més de la meitat dels ajuntaments posen a l'abast de la ciutadania el Reglament de Participació

Ciutadana o altra normativa específica. La dada es refereix a la posada a disposició de la ciutadania, i

no identifica els ajuntaments que tenen aquest instrument aprovat però no l’ofereixen a través de la

pàgina web. Recordem que el 69% dels ajuntaments disposa d’aquesta normativa (veure apartat

d’Enquesta a ajuntaments) i, per tant, el 16% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants estan en

aquesta situació, és a dir, tenen el reglament, però no el faciliten en el portal oficial municipal.

Possibilitat de descarregar el Reglament de Participació Ciutadana municipal o normativa de certa entitat referida al funcionament de la

participació ciutadana en funció de la zona i la grandària

Possibilitat de descarregar el Reglament

de Participació Ciutadana municipal... Total Sí No

Zona

Comarques del Sud 59,1% 40,9% 100,0%

Comarques Centrals 38,1% 61,9% 100,0%

Conurbació de València 58,7% 41,3% 100,0%

Comarques de Castelló 45,5% 54,5% 100,0%

Grandària 10.000-30.000 44,4% 55,6% 100,0%

Més de 30.000 75,0% 25,0% 100,0%

Total 53,0% 47,0% 100,0%

Són les Comarques del Sud i la Conurbació de València les que, en major proporció, han posat a l’abasta

el Reglament Municipal de Participació Ciutadana en les pàgines web. En canvi, les Comarques Centrals

queden molt lluny del percentatge global amb menys del 40%. I pel que fa a la grandària poblacional,

aquest és un dels indicadors que més clarament evidencien la relació directa amb el desenvolupament

de la participació ciutadana, perquè les localitats grans registren un percentatge (75%) més de 30 punts

per sobre de les de 10.000 a 30.000 habitants. Així, per damunt d’aquesta barrera dels 30.000 serà

molt probable que tinguem a la disposició aquesta normativa específica, i per davall d’aquest volum

poblacional és més fàcil que no s’ho trobem.

ANNEXOS

Qüestionari web a representants polític i treballadors municipals

Hola. Este es el cuestionario autoaplicado sobre las políticas de participación ciudadana en el municipio.

El cuestionario debe ser contestado por el concejal de participación o, bajo su autorización, un técnico

encargado del área. Le agradecemos su colaboración en esta investigación que tiene como objeto

definir un compendio de buenas prácticas en materia de participación en la administración local

valenciana.

p0. Quién contesta la encuesta?:

1. Representante público

2. Trabajador municipal

3. Ambos

p1. El área de Participación ciudadana en su municipio, ¿es la principal en la concejalía en la que está inserta?:

1. Sí, es la principal, figura en primer lugar en su denominación 2. Sí, está al nivel de otras, aunque no figure en primer lugar 3. No, es un área secundaria 4. Participación no está en ninguna concejalía

p2. ¿Nos podría decir, aproximadamente, cuántos años lleva funcionando la concejalía o el área de participación ciudadana de su municipio?: _______

p3. ¿Dispone su municipio de Reglamento Municipal de Participación Ciudadana?:

1) Sí (pasar a p4) 2) No (pasar a p5)

(no té número en la web) ¿Nos podría decir, aproximadamente, desde hace cuántos años

está vigente?: ______ años.

p4. ¿Existe en su municipio un registro municipal de asociaciones o algún tipo de registro similar?:

1) Sí 2) No 9) Ns/Nc

p5. ¿Podría valorar en una escala de 0 a 10 (donde el 0 representa “Nada satisfecho” y el 10 “Máxima satisfacción”) los siguientes aspectos que hacen referencia al funcionamiento cotidiano del área o concejalía de participación ciudadana en su municipio?:

5.1. Personal disponible

5.2. Tiempo para desarrollar las tareas asignadas

5.3. Equipamientos para el desarrollo de actividades relativas a la participación ciudadana

5.4. Recursos materiales disponibles para la gestión del área de participación ciudadana

5.5. Recursos financieros disponibles para la gestión del área de participación ciudadana

5.6. Colaboración del sector asociativo

5.7. Implicación de la ciudadanía

p6. ¿Nos podría indicar el número de personas que trabajan a tiempo completo adscritas a la concejalía o área de Participación ciudadana en su municipio?: TC (temps complet) / TP (temps parcial

TC TP

1) Personal técnico: ____ ____

2) Personal administrativo: ____ ____

3) Personal contratado externo: ____ ____

p7. Desde su experiencia en materia de participación ciudadana, ¿en qué grado cree que se encuentran representados dentro del movimiento asociativo de su municipio los siguientes grupos de población? (marcar con una X):

Nula

presencia Escasa

presencia Suficiente presencia

Excesiva presencia

7.1. Mujeres 0 1 2 3

7.2. Personas mayores o jubiladas 0 1 2 3

7.3. Inmigrantes 0 1 2 3

7.4. Jóvenes 0 1 2 3

7.5. Personas dependientes o con necesidades especiales

0 1 2 3

p8. A continuación, le vamos a plantear una serie de afirmaciones. Indíquenos su grado de acuerdo en una escala de “Muy en desacuerdo” (1) a “Muy de acuerdo” (5):

MD D

Ni D ni A

A MA

8.1. Debería existir más participación ciudadana en los asuntos públicos del municipio

1 2 3 4 5

8.2. La ciudadanía de su municipio no está capacitada para decidir en torno a los asuntos públicos de la localidad

1 2 3 4 5

8.3. La concejalía o área de Participación Ciudadana de su municipio tiene escaso peso en el gobierno municipal

1 2 3 4 5

8.4. La situación general de la participación ciudadana en el municipio es mejor ahora que antes

1 2 3 4 5

8.5. El Ayuntamiento, en relación con la gestión pública de su municipio, debe tomar decisiones basadas en el conocimiento de los expertos

1 2 3 4 5

8.6. Las asociaciones de su municipio son un buen medio para representar los intereses y demandas ciudadanas

1 2 3 4 5

8.7. Es necesaria la introducción de mecanismos para que los ciudadanos participen más directamente en las decisiones en torno a la gestión pública

1 2 3 4 5

8.8. Los ciudadanos de su municipio están interesados en las decisiones que se toman en el Ayuntamiento

1 2 3 4 5

8.9. Una mayor participación de los ciudadanos en las decisiones públicas de su municipio sería muy costosa en términos de tiempo y dinero

1 2 3 4 5

8.10. Si se da mayor impulso a la participación ciudadana en las decisiones públicas, sólo los grupos y asociaciones muy organizadas tendrán influencia sobre las decisiones políticas

1 2 3 4 5

8.11. Una mayor participación de los ciudadanos en las decisiones públicas de su municipio daría igual, ya que los políticos no harían caso de las decisiones adoptadas por los ciudadanos

1 2 3 4 5

Escala: 1=muy en desacuerdo, 2=en desacuerdo, 3=ni de acuerdo ni en desacuerdo, 4=de acuerdo, 5=muy de acuerdo.

p9. ¿Su municipio forma parte de algún programa, red o proyecto supramunicipal en materia de Participación Ciudadana?:

1) Sí 15a. ¿Cuál?: ____________________________________________

2) No

p10. De las siguientes áreas municipales, ¿en cuáles de ellas existe un consejo consultivo o sectorial con presencia asociativa en su municipio? (marcar con una X):

10.1. Cultura 10.7. Solidaridad o cooperación

10.2. Deportes 10.8. Medio ambiente

10.3. Desarrollo económico 10.9. Salud

10.4. Servicios sociales 10.10. Educación

10.5. Urbanismo 10.11. Participación ciudadana

10.6. Turismo

p11. Al margen de los medios de comunicación, ¿existe en su municipio algún instrumento o canal de participación ciudadana, a través del cual…? (marcar con una X):

11.1. Se informe a la ciudadanía de las decisiones públicas que se toman en el gobierno municipal

11.2. Se realicen acciones de consulta a la ciudadanía para la toma de decisiones públicas en materias relevantes dentro del municipio

11.3. La ciudadanía tenga capacidad real de decisión en lo relativo a algún aspecto de la acción pública del gobierno municipal

p12. En su opinión, ¿qué mecanismo sería más útil para los ciudadanos si tuviesen el objetivo de tratar de influir en la toma de decisiones sobre cuestiones públicas en su municipio?:

1) Ponerse en contacto con un político o representante público.

2) Ponerse en contacto con una asociación.

3) Ponerse en contacto con un técnico o funcionario de la Administración.

4) Mediante protestas, manifestaciones o concentraciones.

5) Otro: _______________________________________________

p13. ¿Qué tipo de asociaciones tienen presencia dentro de su municipio? (marcar con una X):

13.1. Asociaciones de vecinos 13.8. Asociaciones juveniles

13.2. Asociaciones de mujeres 13.9. Asociaciones deportivas

13.3. Asociaciones de personas mayores 13.10. Asocs. ecologistas o medioamb.

13.4. Asociaciones culturales 13.11. Asocs. de defensa del territorio

13.5. Asociaciones recreativas o festeras 13.12. Asocs. relacionadas con educación

13.6. Asociaciones de asistencia social 13.13. Asocs. relacionadas con la salud

13.7. Asociaciones musicales

p14. ¿Existen o han existido en su municipio experiencias en relación con las siguientes fórmulas de participación ciudadana?:

PLANTEAMIENTO Y REALIZACIÓN DE PROCESOS PARTICIPATIVOS

No se ha planteado llevarse

a cabo

Se planteó o debatió

su realización,

pero no llegó a

realizarse

Se realizó en el pasado (por

otro equipo de gobierno), pero en la actualidad

no

Se está planteando

en estos momentos

su realización

Se ha realizado/realiza en esta legislatura o al final de la anterior

por el mismo equipo de gobierno [1]

Diseño de políticas y toma de decisiones

14.1. Consejos sectoriales con presencia asociativa

1 2 3 4 5

14.2. Consejos o juntas territoriales con presencia asociativa

1 2 3 4 5

14.3. Presupuesto Participativo 1 2 3 4 5

14.4. Consultas o referéndums populares

1 2 3 4 5

14.5. Iniciativa normativa popular

1 2 3 4 5

14.6. Encuesta deliberativa 1 2 3 4 5

14.7. Jurado ciudadano 1 2 3 4 5

14.8. Panel ciudadano 1 2 3 4 5

Diagnóstico de situación y planificación de la agenda pública

14.9. Talleres o foros de consulta comunitaria

1 2 3 4 5

14.10. Agenda 21 local o planes medioambientales

1 2 3 4 5

14.11. Experiencias de planificación territorial o urbanística participada

1 2 3 4 5

14.12. Investigación-Acción-Participativa 1 2 3 4 5

14.13. Talleres de escenarios o de futuro

1 2 3 4 5

Gestión de servicios o equipamientos

14.14. Gestión o cogestión asociativa de equipamientos municipales

1 2 3 4 5

14.15. Gestión o cogestión asociativa de servicios municipales

1 2 3 4 5

Fomento de la participación

14.16. Acciones de formación en participación en centros de enseñanza

1 2 3 4 5

14.17. Talleres o cursos formativos sobre temáticas de democracia participativa

1 2 3 4 5

Legislación colaborat.

14.18. Elaboración participativa de normativas, reglamentos u ordenanzas locales

1 2 3 4 5

14.19. Otros (especifiar): 1 2 3 4 5

SUBQÜESTIONARI QUE S’OBRE A PARTIR DE LA P14. Cada experiència en actiu té un subqüestionari

NOMBRE

1. ÁREA INSTITUCIONAL DE ACTIVIDAD DEL PROCESO (Marcar las que corresponda)

Urbanismo / desarrollo territorial Deportes

Medio ambiente / Sostenibildad Desarrollo económico / Empleo

Servicios sociales / Bienestar Igualdad

Planificación presupuestaria Cultura

Educación Patrimonio

Otras (especificar):

2. SECTOR POBLACIONAL AL QUE SE ORIENTA EL PROCESO (Marcar los que corresponda)

Población en general Personas mayores

Infancia Personas discapacitadas

Juventud Personas extranjeras

Mujer Personas en riesgo de exclusión

Otros (especificar):

3. PRINCIPAL OBJETIVO INSTITUCIONAL AL QUE SE ORIENTA EL PROCESO

Gestión de equipamientos Intervención comunitaria

Gestión de servicios Consulta a la ciudadanía

Toma de decisiones Diagnóstico de problemas

Elaboración de planes/programas Formulación de agendas públicas

Otros (especificar):

4. NIVEL TERRITORIAL MÁXIMO EN EL QUE SE DESARROLLA EL PROCESO

Supramunicipal Distrito

Municipal Barrio

Otro (especificar):

5. FORMA DE INTERACCIÓN CON LA CIUDADANÍA DENTRO DEL PROCESO

Exclusivamente digital Mayoritariamente presencial

Mayoritariamente digital Ambas formas indistintamente

Exclusivamente presencial Otra

6. FRECUENCIA DE REALIZACIÓN DEL PROCESO

Con carácter puntual / esporádico Con carácter cíclico

7. DURACIÓN DEL PROCESO

Menos de 1 mes Entre 1 y 6 meses

Más de 6 meses y menos de 1 año 1 año o más

8. NECESIDAD DE CONTRATACIÓN DE O COLABORACIÓN CON PROFESIONALES EXTERNOS ESPECIALISTAS EN PARTICIPACIÓN PARA LLEVAR A CABO ESTE PROCESO.

Sí No

9. METODOLOGÍAS O HERRAMIENTAS PARTICIPATIVAS EMPLEADAS

Técnicas de identificación de problemas (DAFOs, grupos focales, etc.)

Técnicas de identificación de causas y efectos (árboles de problemas, flujogramas, tc.)

Técnicas de mapeo (de activos, de actores, etc.) Técnicas de priorización de necesidades, soluciones,etc

Técnicas de planificación (matrices reflexivas, talleres de futuro, de escenarios, EASW, etc.)

Técnicas de monitoreo o evaluación (matrices evaluativas, etc.)

Otras (especificar)

10. INCLUSIVIDAD: Quiénes están habilitados (pueden) participar en el proceso

1 Representantes electos 4 Asociaciones o colectivos organizados formalmente

2 Personal técnico de la Administración 5 Ciudadanos auto-seleccionados

3 Personas expertas externas a la Administración 6 Ciudadanos seleccionados al azar

11. INTENSIDAD: Cómo se participa dentro del proceso (Qué pueden hacer en el proceso)

1 Escuchar como espectador 4 Negociar preferencias con otros participantes

2 Expresar preferencias 5 Deliberar colectivamente

3 Desarrollar preferencias con otros participantes 6 Adquirir conocimientos técnicos ligados al objeto del proceso participativo

12. INFLUENCIA: Qué capacidad de acción o influencia tienen los participantes dentro del proceso

1 Recibir información en relación al objeto del proceso participativo

4 Decidir con carácter vinculante en relación al objeto del proceso participativo

2 Persuadir en torno a las decisiones a alcanzar 5 Decidir con carácter vinculante en relación al objeto del proceso participativo

3 Ser consultados en relación a cuestiones relativas al objeto del proceso participativo

6 Cogestionar o gestionar directamente los resultados del proceso participativo

Fitxa d’arreplegada d’informació sobre les pàgines web dels ajuntaments

Municipi: Data:

INDICADORES REGISTRO DE CATEGORÍAS Observaciones

1. Presencia visible de la participación en la página de inicio o el menú principal 0- No 1- Sí

2. Existencia de un portal dedicado a la participación dentro de la web municipal 0- No 1- Sí

3. Existencia de una web propia para el área de participación externa a la web municipal 0- No 1- Sí

4. Existencia de un espacio para el asociacionismo 0- No 1- Sí

4.1. Espacio en el que se explica cómo constituir asociaciones 0- No 1- Sí

4.2. Espacio de apoyo a la gestión de asociaciones 0- No 1- Sí

4.3. Espacio donde se explica cómo pueden participar las asociaciones 0- No 1- Sí

4.4. Espacio donde se habilita la participación de las asociaciones 0- No 1- Sí

5. Presencia de un buzón de sugerencias, reclamaciones, consultas, etc. (activo, con buen funcionamiento; hacer una prueba con pregunta sencilla: “¿Cuál es el horario de oficinas los meses de verano?”)

0- No 1- Sí, pero no posibilita seguimiento 2- Sí, y posibilita seguimiento

5.1. Respuesta 0- No 1- Sí

5.2. Días que tardan en dar respuesta

6. Información sobre los consejos municipales (sectoriales o territoriales) 0- No 1- Sí

6.1. Información sobre la existencia 0- No 1- Sí

6.2. Información sobre la composición 0- No 1- Sí

6.3. Información sobre las reuniones del consejo 0- No 1- Sí

6.4. Información sobre cómo participar en los consejos 0- No 1- Sí

7. Existencia de información sobre otros órganos de participación del municipio (juntas de barrio, mesas sectoriales…) 0- No 1- Sí

8. Existencia en la página municipal información sobre procesos participativos realizados por la sociedad civil organizada (asambleas, propuestas o reivindicaciones de las AA.VV., AMPAS, culturales, coordinadoras, etc.).

0- No 1- Sí

9. Existencia de recursos para la formación en participación

0- No 1- Sí, sólo online 2- Sí, incluyendo formación presencial

2

10. Existencia de un espacio donde figure una declaración de intenciones en relación con la participación o el modelo participativo que se persigue

0- No 1- Sí

11. Existencia en la página principal de información sobre procesos participativos municipales 0- No 1- Sí

12. Existencia en la página principal de algún apartado que llame a la participación en procesos de planificación municipal o similar

0- No 1- Sí

13. Existencia en otras áreas de la web municipal de algún apartado que informe sobre procesos participativos municipales 0- No 1- Sí

14. Existencia en otras áreas de la web de algún apartado que llame a la participación en procesos participativos de planificación municipal o similar

0- No 1- Sí

15. Posibilidad de descargar el Reglamento de Participación Ciudadana municipal 0- No 1- Sí

16. Existencia de canales interactivos de comunicación con el Ayto (al margen de un apartado para quejas, propuestas o sugerencias)

0- No 1- Sí

16.1. Tipos de canales de interacción existentes

1. Redes sociales (Facebook, Twitter, Instagram, YouTube) 2. Chat 3. Otros: __________________________

17. Existencia de apartado sobre presupuestos participativos 0- No 1- Sí

17.1. Presencia de (auto)reglamento de presupuestos participativos 0- No 1- Sí

17.2. Presencia de instrucciones sobre cómo participar 0- No 1- Sí

17.3. Presencia de un formulario para participar 0- No 1- Sí

17.4. Presencia de información sobre los resultados del proceso participativo 0- No 1- Sí

Regidora Participació (adreces, tfns.)

Coordinadora de Participació

3

Documents

INFORME PRELIMINAR DE RESULTATS SOBRE LES ACCIONS DE …