INFORME SOBRE LA SITUACIÓ DELS IL·LUSTRADORS A CATALUNYA

Anàlisi de les dades recollides en l’enquesta realitzada per l’APIC

Recollida de dades i anàlisi: Maria Pichel Juny 2015, Barcelona

ÍNDEX

Introducció 2

1. Perfil sociodemogràfic 31.1. Sexe, edat, residència 31.2. Origen familiar 51.3. Educació 6

2. Condicions de vida 92.1. Vivenda, família 9 2.2. Consum cultural i oci 12

3. Situació professional 153.1. Condicions de feina 15 3.1.1. Activitat principal 15 3.1.2. Quota d’autònoms 21 3.1.3. Clients i sector 233.2. Situació econòmica 24 3.2.1. Ingressos 24 3.2.2. Despesa 313.3. Coneixement de la professió 32 3.3.1. Eines per trobar clients 32 3.3.2. Ús de xarxes socials 34 3.3.3. Pressupostos i preus 38 3.3.4. Drets 39 3.3.5. Coneixement en tècniques digitals 403.4. Subjectivitat de la professió 40 3.4.1. Percepció del valor de la professió 41 3.4.2. Percepció gremial 43 3.4.3. Opinió de la professió 44Annex I: QüestionariAnnex II: Taules concretes sobre els dadesAnnex III: Recull de respostes obertes sobre APIC

1

INTRODUCCIÓ

Aquest informe exposa i analitza els resultats del qüestionari (inclòs a l’annex I) que es va realitzar per part de l’APIC a varis socis i no socis il·lustradors de Catalunya. El qüestionari constava de 66 preguntes relacionades amb les condicions domèstiques, econòmiques, laborals i educatives. Va ser respost per 269 persones, de manera que totes les dades que es presenten en aquest informe procedeixen d’aquests casos. L’objectiu d’aquest informe és múltiple. D’una banda, volem conèixer quin és el perfil sociodemogràfic dels il·lustradors, quina és la mitjana d’edat, el nivell d’estudis o els orígens familiars. Per completar aquesta informació, veiem les condicions de vida pel que fa a l’àmbit domèstic i de convivència. D’altra banda, comprovem quines són les diferents situacions laborals en que es desenvolupa aquesta activitat, per tal de tenir un colorit el més ampli possible respecte les diferents opcions a les que han arribat els enquestats. Aquest capítol és el més ampli, ja que intentem buscar factors explicatius que ens indiquin quines condicions afavoreixen una situació la-boral o una altra. En tercer lloc, el qüestionari pregunta també sobre necessitats i coneixements respecte a aquesta professió per tal de buscar quins serveis o millores podria fer una associació com l’APIC per tal de recollir aquestes inquietuds. L’informe es divideix en diversos capítols i subcapítols en els quals anem desglossant les dades en forma de gràfics per tal tenir una visió clara de cada cas. Degut a l’enorme quantitat de dades que suposava l’anàlisi d’aquesta enquesta, hem inclòs a l’annex II tota una sèrie de taules que donen les dades exactes de cada gràfic i de les hipòtesis descartades.

2

1. PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC

1.1. Sexe, edat, residènciaEn primer lloc, hem volgut saber quina és la tendència en il·lustració pel que fa a sexe, edat i lloc de residència, per tal de tenir un primer apropament que més endavant pot funcionar com factor explicatiu d’altres situacions en que es troben els professionals de la il·lustració. Les primeres dades indiquen que del total dels 269 enquestats:

▶ El 62,5% són dones, mentre que el 37,5% són homes. ▶ Pel que fa a l’edat, el rang del total d’enquestats va dels 20 als 76 anys, essent els 37 anys l’edat mitjana.

En la següent taula, hem agrupat les edats de cinc en cinc per fer-nos una idea més concreta:

De les dades anteriors, obtenim la següent piràmide que ens permet visualitzar d’una manera més gràfica la quantitat d’homes i dones que hi ha de cada edat:

3

▶ Pel que fa al lloc de naixement, trobem una majoria de persones nascudes a Catalunya (gairebé el 80%).

▶ Respecte al lloc de residència, hem classificat els diferents municipis en dues tipificacions diferents. En primer lloc, segons la província; en segon lloc, segons la quantitat d’habitants de cada municipi, per tal de comprovar si hi ha una tendència o facilitat pel fet de dedicar-se a la professió en una ciutat o en un poble. Hi ha dues clares tendències pel que fa al municipi de residència: ciutats grans de més de 100.000 habitants on es troben el 67,4% dels casos i Barcelona com a província preferent, en un 84,8% dels casos.

4

Així, les primeres dades ens apropen a aquest perfil d’il·lustrador a Catalunya: ▶ Dona al voltant dels 35 anys, nascuda a Catalunya i resident a Barcelona.

1.2. Origen familiarHem volgut saber també de quina classe social procedeixen les persones que decideixen dedicar-se a la il·lustració. Per això hem preguntat per la categoria laboral dels pares i mares, i el seu nivell d’estudis. Cada barra indica el nivell d’estudis del pare, mentre que els sectors dins la barra indiquen el nivell d’estudis de la mare. El percentatge és sobre el total dels casos.

▶ Crida l’atenció que hi ha una majoria de pares amb educació superior (49,4%).▶ També hi ha un nombre important de mares amb educació superior (38,4%).▶ Un 31% dels enquestats tenen ambdós pares amb estudis superiors. Aquesta dada és important ja que els estudis superiors indiquen un capital cultural alt, fet que pot influir a l’hora de triar una professió relacionada amb l’art i la cultura. 5

Per ubicar millor la classe social, en els annexos hem inclòs una taula amb el creuament de la situació laboral del pare i la mare en el moment en que l’enquestat tenia 15 anys, ja que pensem que és una edat en que es defineix el futur educatiu i, en part, laboral. De la taula n’extreiem les següents dades:

▶ El 25% dels enquestats tenen ambdós pares en situació d’assalariat/ada amb contracte.▶ El 21% són fills d’un pare empresari o professional amb assalariats (el cas de les mares és un 9,7%).▶ En situació d’atur o sense contracte es troba un 3,5% en el cas dels pares i un 17% de les mares.

Fora de les conclusions que són extrapolables a tota la societat (com la tendència a ajuntar-se entre persones amb categories laborals similars i que, tot i això, les dones sempre estan en més mesura en categories inferiors), cal destacar els percentatges de persones provinents d’un origen social força acomodat, encara que el 50% siguin fills d’assalariats.

1.3. EducacióDirectament relacionat amb l’origen social que hem vist anteriorment, comencem a veure l’educació i el nivell d’estudis a través del tipus de centre en els que van cursar la major part dels enquestats.

Més endavant utilitzem aquestes dades per veure si haver passat per un tipus d’escola o una altra pot resultar útil a l’hora d’exercir la professió, sigui per la qualitat educativa o pels contactes establerts. Pel que fa als estudis, hem volgut tenir en compte que molta gent no prové directament dels estudis artístics o que potser va cursar primer una formació que no tenia relació amb la il·lustració. Per això, en els gràfics veiem el nivell d’estudis dels enquestats i els dividim segons 6

si tenen relació o no amb la il·lustració, així com si són específics en il·lustració o no. En els annexos hem inclòs la taula que creua aquestes dues variables i hem extret les següents dades:

▶ El 74% sí que tenen formació relacionada amb la il·lustració mentre que el 25% no la tenen. ▶ En total, un 48% tenen formació superior relacionada amb la il·lustració d’alguna manera. ▶ El total d’enquestats amb educació universitària (diplomatura o superior) és del 65%. ▶ Les persones amb grau superior representen un 23% dels casos.

* Si preguntem sobre la formació específica en il·lustració, obtenim que:

▶ Les persones amb formació específica en il·lustració representen un 47,9% del total. ▶ Així, la meitat d’il·lustradors s’hi han volgut dedicar sense tenir una formació oficial sobre la professió, veurem si més endavant això es tradueix en més o menys coneixement tant legal com laboral. ▶ Un 27,5% han realitzat cursos no oficials, mentre que només un 8,2% no van acabar els estudis, i un 18,4% no tenen cap mena de formació específica. ▶ D’aquest últim grup, cal destacar que, si bé no han rebut formació oficial d’il·lustració, la majoria sí que han rebut formació relacionada, essent només el 6,8% els enquestats que no tenen cap mena de formació ni específica ni relacionada.

7

Finalment, per acabar de perfilar el nivell formatiu dels enquestats, hem agrupat els anys de formació rebuda en il·lustració o relacionada.

8

2. CONDICIONS DE VIDA

2.1. Vivenda, famíliaA continuació, dediquem aquest apartat a conèixer les condicions de vida dels il·lustradors pel que fa a la situació familiar i la vivenda. Ho relacionem perquè entenem per situació familiar el projecte de vida compartida en el que es troba ara mateix: si encara viu amb els pares, si viu en parella, si té fills, etc. D’aquesta manera, ens acostem a conèixer millor les necessitats i situacions que viuen els enquestats.

▶ Veiem que hi ha un 12,6% dels enquestats que viuen a casa els pares o familiars, mentre que una gran majoria ja es troben independitzats, sigui compartint pis, en parella o amb fills –no ens arrisquem a especular sobre el 10% que han marcat altres. El que resulta interessant d’aquesta variable és saber en quin moment del projecte de vida es troben, així com si es ‘correspon’ amb l’edat que tenen.

D’aquesta manera podrem veure si la il·lustració és una professió que permet viure en bones condicions i sense ajuda. En primer lloc, doncs, veurem la relació entre la convivència i l’edat. Podem apreciar una correspondència en edat i tendències: a mesura que augmenta

9

l’edat, disminueix el nombre de persones que viuen amb pares o familiars, al mateix temps que augmenten aquells que viuen amb parella, i més endavant amb fills. En les condicions de vida hi entra també el temps de treball domèstic. No hem pogut fer l’extens estudi que requeriria conèixer l’ús del temps dels diferents il·lustradors, però sí que hem escollit dues preguntes per comprovar si hi ha un pes major o menor de tasques domèstiques segons el sexe de l’enquestat. Aquesta dada ens resulta important, ja que el fet que les dones arrosseguin un pes extra quant a les tasques domèstiques els impedeix mantenir la mateixa dedicació professional i artística que requereix la il·lustració. Hem preguntat només en els casos en que els enquestats viuen en parella, ja que la repartició de les tasques domèstiques en un pis compartit acostuma a estar més equilibrada (gràfic superior). També hem preguntat el mateix en els casos de persones que tenen fills i viuen en parella:

10

Encara que en ambdós casos anteriors hi ha una majoria que consideren que la repartició de les tasques va per igual, no ens pot passar per alt el fet de que les persones que reconeixen encarregar-se’n més són dones, mentres que els qui reconeixen encarregar-se’n menys són homes. En els annexos hem inclòs una taula amb les dades exactes en cada cas. Respecte a les dades sobre els fills, obtenim les següents taules i gràfics:

▶ Les persones amb fills no arriben a ser la meitat dels enquestats, però són un nombre prou gran de persones com per seguir perfilant com és la seva situació. Per això, en les següents taules incloem el nombre de fills i l’edat que tenen. L’edat resulta una informació important ja que depenent del moment vital en que es trobi el fill, requereix més o menys hores, cures i atenció, un temps que afecta a la vida professional dels progenitors; o més o menys ingressos, que també afecten la vida laboral.

11

Per últim, també hem volgut tenir en compte aquelles persones que volen tenir fills però que per diferents motius no poden. Trobem important incloure aquest gràfic ja que d’alguna manera mostra quina quantitat de persones es troben en una situació frustrada degut a la seva professió, ja que tenen un desig de tenir fills però consideren que per les seves circunstàncies laborals no poden.

▶ És el cas del 45,5% dels enquestats sense fills, dels quals més de la meitat són dones.

2.2. Consum cultural i ociDins dels estils de vida resulta interessant veure també quines són les activitats principals en quant a cultura i oci que practiquen els il·lustradors. En els annexos hem inclòs una taula amb les diferents activitats per les quals se’ls va preguntar, de les quals la majoria no representaven opcions habituals d’oci i entreteniment. Per aquest motiu, citarem només aquelles que han resultat més freqüents i que tenen un valor més significatiu.

▶ Més del 60% han indicat que practiquen ‘força’ o ‘molt’ les següents activitats: llegir llibres (61,7%), passejar (74,3%) i llegir el diari online (62,5%). ▶ El fet que aquestes activitats siguin preferències dels enquestats enfront les altres que no han arribat ni a un 30% (anar a discoteques, actes polítics, exposicions, concerts, etc.) ens dóna un indicatiu sobre el tipus d’interessos culturals que tenen.▶ El fet de que passejar sigui l’activitat més freqüent de les esmentades es pot relacionar amb el fet de tenir un treball que implica, generalment, exercir-lo en llocs tancats i en solitari, de manera que el passeig acaba resultant essencial.

12

▶ Que la lectura formi part de les activitats més freqüents és un indicatiu del capital cultural de la professió, mentre que la lectura de diaris ho és en el sentit que és un col·lectiu interessat per l’actualitat.

Objectivant més aquest capital cultural, hem preguntat també per la relació que tenen amb els llibres. D’aquests gràfics, més que destacar la quantitat de llibres a l’any que llegeixen els il·lustradors, resulta interessant la comparació entre llibres de literatura i llibres especialitzats en il·lustració. Resulta un bon indicatiu ja que senyala l’interès dels enquestats en la il·lustració a un nivell personal, al que hi destinen temps i economia com a consum cultural.

13

Dins el consum d’oci i cultura, hem volgut incloure l’ús que es fa d’internet, ja que és una bona finestra per conèixer o connectar-se amb la il·lustració tant d’aquí com de fora. Veiem com l’ús d’internet ocupa, en general, un nombre molt alt d’hores setmanals. Quan preguntem sobre quines són les activitats que més realitzen quan estan connectats a internet, trobem que les més freqüents:

▶ Informar-se (84,8%).▶ Utilitzar les xarxes socials (72,1%). Ens interessa especialment l’activitat relacionada amb xarxes socials, ja que més endavant volem comprovar si és una font a través de la qual es puguin trobar feines o clients.

També hem volgut preguntar sobre l’activitat política. Tenint en compte que la il·lustració, com d’altres feines artístiques, gaudeix de força espais d’informalitat on es poden donar abusos pel que fa al preu, els drets d’autor, etc.; volem veure fins a quin punt els qui s’hi dediquen tenen assumida la lluita política com un mecanisme per aconseguir drets o reivindicacions. D’aquesta manera, podrem deduir més endavant si podria ser factible ajuntar-se com a gremi per denunciar situacions o reivindicar drets.

▶ Les dades mostren que l’activitat més freqüent és firmar per una petició o recollir firmes (53,4%). ▶ En segon lloc, menys de la meitat dels enquestats indiquen haver assistit a manifestacions (33,6%).▶ En quantitats menors n’hi ha alguns que formen part d’algun moviment social o polític (15,2%) i que assisteixen a assemblees de barri (10,2%). ▶ Al mateix temps, un 34,6% diuen no practicar l’activisme polític. ▶ Entre les aportacions que s’han fet en ‘altres’, hi ha el formar part d’associacions culturals, la implicació per l’escola dels fills i el voluntariat ecològic. Sigui com sigui, podem deduir que no és un col·lectiu especialment implicat políticament, si més no entès de la manera més clàssica. 14

3.SITUACIÓ PROFESSIONAL

3.1. Condicions de feina

3.1.1. Activitat principalPer conèixer la situació professional dels il·lustradors hem volgut classificar, en primer lloc i com a dada essencial, quants dels enquestats es dediquen exclusivament a la il·lustració i quants han de combinar-ho amb altres feines. No se’ns pot escapar el fet que és una professió que, generalment, no ofereix ni feina ni ingressos fixes. Encara que el percentatge major es trobi en el cas de les persones que treballen únicament en il·lustració, aquest percentatge no arriba a representar a la meitat dels enquestats.

▶ Això significa que ben bé el 70% necessiten una altra feina per sobreviure. ▶ El 52% es troben en una situació en que la il·lustració és una activitat menor que l’altra feina. Els factors que poden explicar aquest fet són molts, de manera que hem intentat definir-los a través de creuar aquesta dada amb altres variables que poden resultar significatives.

* En primer lloc, ho hem relacionat amb la variable sexe, ja que, com hem vist abans, el gènere és una situació que condiciona situacions diferenciades.

15

Les dades exactes respecte al creuament d’aquestes dues variables es troben en una taula també en els annexos. En aquest gràfic apareixen els percentatges dins de cada categoria.

▶ Aleshores, de tots els homes il·lustradors enquestats, el 40,6% es dediquen únicament a la il·lustració.▶ En el cas de les dones es tracta del 27,35%.

Recordem que en aquesta enquesta hi ha més dones que homes, de manera que el percentatge sobre el total varia.

▶ Tenim un 32,3% d’enquestats sobre el total que es dediquen a la il·lustració▶ En el cas de les dones és d’un 17,1% i el cas dels homes d’un 15,2%. Això significa que, sobre el total, hi ha més dones que treballen únicament en la il·lustració.

Ara bé, si enlloc de mesurar sobre el total, mesurem la variable sexe, veiem que, dins la seva categoria, hi ha menys dones dedicant la major part de la feina a la il·lustració, a banda de tenir un percentatge més alt de no treballar. Significa que els homes que es dediquen a la il·lustració tenen més possibilitats de dedicar-se únicament a això, mentre que en el cas de les dones aquestes possibilitats disminueixen. Més endavant veurem quins altres factors influeixen en aquest fet. L’explicació no ve donada pel fet de ser home o dona de per si, sinó per les condicions que arrossega ser home o ser dona, sigui per la repartició de tasques domèstiques (com hem vist anteriorment) o per altres motius. 16

* La següent variable amb la que resulta important creuar aquesta variable és l’edat, ja que, com hem comentat en l’apartat anterior, cadascú es troba en un moment vital diferent en el que les necessitats econòmiques i laborals són també diferents i poden marcar la situació professional. Un altre cop, en els annexos hem inclós la taula amb les dades detallades sobre aquesta situació.

▶ En totes les edats, la situació en que coincideixen el major nombre de casos (al voltant del 30%) és la de ‘treballo únicament en il·lustració’, essent una situació gairebé transversal en totes les edats. ▶ La baixada d’aquest percentatge la trobem únicament en les persones de 31 a 35 anys i de 56 a 60 anys (que només representen 4 enquestats, de manera que no és una mostra prou significativa). ▶ En aquests dos grups, el percentatge majoritari es troba en persones que es dediquen tant a la il·lustració com a una altra feina. ▶ Respecte a les persones que no treballen, també és una situació transversal que no es concentra especialment en les persones més joves, sinó en les persones de 26 a 35 anys que és on també hi ha un augment de persones que dediquen la major part del temps a una altra feina.

Per visualitzar amb més detall la situació anterior, hem extret aquest gràfic únicament amb les dues opcions que indiquen dedicar-se majoritàriament o exclusiva a la il·lustració. El percentatge és sobre el total de les dues situacions: treballar només en il·lustració i treballar més en il·lustració que en una altra feina.

17

* Un altre factor a tenir en compte és els anys dedicats a la il·lustració. Podem intuir que com més anys es porti dedicant-se a la professió, més probabilitats hi ha de que aquesta sigui la seva activitat principal, però, contràriament a la intuïció, hem obtingut aquest gràfica. La taula complerta es troba en els annexos, i en aquesta es pot veure que:

▶ El percentatge major sobre el total és d’un 18,2% d’il·lustradors que es dediquen únicament a la il·lustració i porten treballant-hi entre 2 i 5 anys.

En aquest gràfic, però, hem volgut veure què passa per separat a cada categoria d’anys dedicats a la il·lustració. El resultat sorprèn perquè indica que la quantitat de temps dedicat a la il·lustració no implica necessàriament una major professionalització en el sentit de dedicar-s’hi per complert. Ens preguntem, doncs, com és que les persones que porten menys temps en la professió són les qui hi han entrat de manera més directa. Deduïm que les persones més noves han cursat els seus estudis recentment i, amb tota probabilitat, han rebut un altre tipus de coneixement que no van adquirir les persones que van acabar la formació fa, per exemple, 6 anys. Encara que en el gràfic sobre els coneixements digitals dels enquestats, hem vist com en totes les categories s’hi troben totes les opcions, hi ha clarament un percentatge major de persones dedicades només a la il·lustració en aquells casos en que es tenen més coneixements sobre programes informàtics relacionats amb la il·lustració i, com a conseqüència, els qui treballen majoritàriament en digital.

18

▶ Els qui treballen majoritàriament en digital suposen el 30% del total.▶ Dels quals un 46,9% es dediquen només a la il·lustració. Això provoca que es tracti d’un 14,1% dels casos sobre el total.

No podem afirmar que l’ús del digital sigui determinant per dedicar-se de forma exclusiva a la il·lustració, però veiem que ajuda bastant.

19

A continuació, comparem la variable activitat principal amb les hores dedicades ala il·lustració, d’aquesta manera podrem veure quantes hores són necessàries per establir-la com a professió. Clarament, a mida que augmenten el nombre d’hores dedicades a il·lustració, augmenta la capacitat per viure només de la professió.

Tot i així, veiem que hi ha força excepcions en tots els casos, de manera que també hi ha persones que afirmen dedicar 40 hores o més a la il·lustració tot i tenir una altra feina com a majoritària.

Aquest fet ens pot indicar fins a quin punt hi ha interès en dedicar-se a aquesta professió, ja que se segueix treballant moltes hores tot i no tenir assegurat un sou o uns ingressos per part d’aquesta activitat. Per conèixer les dades més concretes sobre aquest creuament, hem inclòs una taula als annexos. De la mateixa manera, i en sentit contrari, tenim un gràfic similar que ens senyala el nombre d’hores dedicades a l’altra feina i a l’activitat principal.

▶ Els casos de persones que afirmen necessitar una altra feina és de 144.▶ Els casos de persones que destinen més de 30 hores a una altra feina és del 9,7%.

Això significa que la gran majoria no arriben a destinar una jornada laboral sencera a l’altra feina, de manera que encara tenen marge per dedicar-se a la il·lustració, tal i com hem vist anteriorment en el nombre d’hores. 20

Tal i com comentàvem en l’apartat de condicions de vida, veurem ara si el fet de tenir fills influeix a l’hora de dedicar-li més o menys hores a la professió.

De la mateixa manera, establirem una tercera variable, el sexe, per comprovar si dins d’aquesta variable, hi ha un doble efecte pel fet de ser dona.

▶ En el cas dels homes que tenen fills, trobem un 28,6% que pot dedicar fins a 10 hores a la il·lustració.▶ Hi ha un 26,2% dedicant-hi més de 40 hores. ▶ En el cas de les dones, en canvi, les que dediquen fins a 10 hores a la il·lustració i tenen fills suposen un 31,8% dels casos.▶ Les que hi destinen més de 40 hores són un 9,1%. La diferència no és significativa dins la categoria home, però sí dins la categoria dona.

3.1.2. Quota d’autònomsVista l’activitat laboral principal, juntament amb les hores dedicades, podem començar a concretar sobre les condicions en que s’exerceix aquesta feina, dins la varietat de possibilitats que hem vist anteriorment. Hem preguntat respecte a la condició en la qual s’exerceix la professió i l’hem creuat amb la pregunta de si estan donats/ades d’alta com autònoms, per tal d’orientar-nos sobre quantes persones exerceixen legalment. Aquest gràfic ens serveix per veure quantes persones hi ha donades d’alta a autònoms en cada categoria.

▶ Al voltant del 40% sí estan donats d’alta. ▶ Hi ha un 29,7% que no ho estan, tot i afirmar que exerceixen com a freelance.▶ Un 19% exerceixen en negre. 21

Probablement la diferència entre els qui consideren exercir en negre i els qui ho fan com a freelance, tot i no pagar autònoms, sigui el fet de passar factures igualment o utilitzar alguna mena de buit legal. No ho podem saber perquè no vam preguntar tan concretament, però queda clar que no hi ha una majoria donada d’alta a autònoms, de manera que també vam preguntar quins eren els motius per no fer-ho.

En el següent subapartat concretarem millor sobre les condicions econòmiques, però de moment veiem clarament com els principals motius per no donar-se d’alta tenen a veure amb els ingressos, o bé la insuficiència d’aquests o bé la poca estabilitat.

▶ El 50% asseguren no donar-se d’alta per no tenir feina ni ingressos suficients. ▶ Al creuar les variables anteriors amb l’activitat principal, veiem com la majoria 22

de casos en negre són d’aquelles persones que no tenen la il·lustració com activitat principal.▶ Aquest no és un fet definitori ja que també trobem casos de persones que treballen únicament com il·lustradors i ho fan en negre (al voltant d’un 5% dels casos aproximadament). ▶ De la mateixa manera, es relaciona directament amb el nombre d’hores dedicades, essent a partir de les 31 hores setmanals quan el 55% dels casos es donen d’alta d’autònoms.▶ Mentre que en el cas de les persones que hi dediquen més de 40 hores hi trobem un 66,7%.

Tot i així, com veiem, segueix havent-hi un nombre important de persones no donades d’alta tot i dedicar-s’hi a temps complert.

▶ Un 45% de les persones que hi dediquen 31 hores setmanals no estan donades d’alta perquè no ho poden pagar.

Buscant factors explicatius sobre aquests casos que exerceixen en negre o que no estan donats d’alta, hem creuat també amb els anys dedicats a la il·lustració.

▶ Hem comprovat que els anys dedicats no comporten necessàriament exercir de manera legal, ja que hi ha un 7,9% de persones que porten més de 6 anys dedicant-s’hi i que exerceixen en negre. ▶ Mentre que el cas de persones que porten menys d’un any i exerceixen en negre, només signifiquen un 1,6% sobre el total. Aquest fet el relacionem amb el vist anteriorment respecte als anys dedicats a la il·lustració i l’activitat principal, on hem vist que els últims en entrar són sovint els qui s’hi poden dedicar a temps complet.

3.1.3. Clients i sectorLa professió d’il·lustrador depèn d’una manera molt directa de la capacitat de trobar clients i donar-se a conèixer, ja que les ofertes laborals són escasses i les persones que s’hi dediquen o s’hi volen dedicar són moltes. Hem preguntat als enquestats d’on provenien la major part dels seus clients.

▶ El 57,4% provenen d’empreses privades.▶ De particulars en provenen el 28,2%.▶ De l’administració pública en provenen el 4%.▶ I d’associacions i ONGs, el 3,2%.

La següent qüestió seria, doncs, de quina manera s’ha contactat amb els clients o s’han trobat aquestes feines.

▶ Essent les xarxes socials (55,2%) i la xarxa de contactes (40,1%) les dues opcions majoritàries, hem creuat aquestes variables amb altres que ens puguin ajudar a buscar un factor explicatiu, però no l’hem trobat. No té relació amb el nivell d’estudis, l’edat, el sexe, el tipus de centre educatiu o els anys dedicats a la il·lustració. Tot i així, hem trobat que per les persones que es dediquen únicament o majoritària a la il·lustració, la xarxa de contactes no suposa una de les principals maneres d’aconseguir clients ni per la meitat dels casos. 23

▶ En el cas de les xarxes socials tampoc suposen la principal font de clients per aquelles persones que es dediquen majoritàriament a la il·lustració, però sí que veiem que és un recurs important: es tracta d’un 18,9% enfront la xarxa de contactes que suposa un 12,6%.

En la resta de casos hem fet el mateix creuament i tampoc indiquen dades rellevants en quant a recursos que garantitzin dedicar-se exclusivament a la il·lustració. Respecte als diferents sectors de la il·lustració als que s’han dedicat els enquestats, incloem la següent taula.

Entre les opcions que s’han marcat a ‘altres’, s’han afegit els següents sectors: murals, marxandatge i material didàctic, docència, joguines, dissenys per a tatuatges, disseny gràfic, decoració i art concept film.

3.2. Situació econòmica3.2.1. IngressosAra que ja hem vist la situació laboral i les diferents condicions en que exerceixen els il·lustradors, caldrà veure com es tradueix a nivell econòmic. Hem classificat els ingressos en categories que van dels 1.200 € anuals (menys de 100 € al mes) a més de 21.600 € (més de 1.800 € mensuals). 24

▶ Veiem com el 40,5% reben 1.200 € anuals.▶ El 20,1% reben entre 1.201 € i 4.800 €.▶ I el 7,8% reben de 4.800 € a 7.200 €. ▶ En total, aquests percentatges sumen 68,2% que són els il·lustradors que reben fins a 600 € mensuals en il·lustració.

Fem el tall en aquest punt perquè els 600 € són el sou mínim a l’estat espanyol.Vist que els qui arriben a 600 € mensuals són una minoria, caldrà veure la relació entre els ingressos i les hores dedicades per comprovar si és una professió ben pagada per hores. Aquest gràfic mostra la relació entre les diferents jornades laborals i els diferents ingressos.

▶ Tenim la franja negra que suposa aquelles persones que reben menys ingressos, que coincideixen en un 80% dels casos de persones que dediquen fins a 10 hores a la il·lustració. ▶ Tot i així, veiem que aquesta franja negre no s’atura i és present fins a les 40 hores setmanals. Això vol dir que un 5% del total són persones dedicades absolutament a la professió, que o bé no cobren per les seves feines o ho fan a preus molt baixos. ▶ El treball constant sembla que també hi és per aquestes persones que arriben als 400 € mensuals. Hi ha vàries hipòtesis al respecte: o bé estan oferint la seva feina a preus molt baixos, o bé només troben ofertes a preus baixos, o bé dediquen temps a la il·lustració sense tenir ingressos, sinó promocionant-se, treballant en projectes propis, etc.▶ Sigui com sigui, en fixar-nos en les persones que tenen ingressos més alts, a partir de 900 € mensuals (les franges granat, groga i taronja), trobem interessant destacar com els sous més alts també són ben bé transversals a totes les jornades laborals. 25

▶ Aquestes franges augmenten de manera considerable a partir de les 20 hores setmanals. Aleshores es pot afirmar que hi ha possibilitats de treballar a mitja jornada i tenir uns ingressos relativament alts dedicant-se a la il·lustració. Una possible explicació a l’augment d’ingressos en aquestes franges és que els professionals que tenen algun tipus de feina en tenir més seguretat econòmica poden triar les feines i demanar millors condicions.

Ara el que ens preguntem és quina diferència hi ha entre aquestes persones que reben més ingressos i les que en reben menys, ja que les hores no resulten un factor determinant, encara que tenen una relació directa. Hem descartat algunes hipòtesi com ara el factor edat o els anys dedicats a la il·lustració que, com hem vist anteriorment, pel que fa l’activitat principal, no resulten significatives ja que segueix havent-hi un efecte transversal en totes les categories. Aleshores ens preguntem si la formació específica en il·lustració pot resultar una avantatge que doni eines per negociar millor, tenir millors ingressos o més feina.Hem volgut incloure aquest gràfic perquè aporta una dada important: els estudis superiors no garanteixen ingressos més alts.

▶ Tot i així, com veiem, aquells que tenen els ingressos més alts no tenen estudis oficials. No representen un gran nombre de casos ja que són pocs els qui sobrepassen els 21.600 € anuals (al voltant del 4% del total), però no deixa de cridar-nos l’atenció aquest fet. L’explicació podria estar en el fet de que la gent més gran és la que té més ingressos, però en canvi no té els estudis reglats.▶ En canvi, les persones amb estudis superiors que tenen ingressos fins a 1.200 € anuals, suposen un 19,3% dels enquestats. Encara que no directament relacionat amb els estudis, però sí amb el coneixement 26

veiem també com el fet d’introduir les tècniques digitals té relació directa amb l’obtenció de majors ingressos.

▶ A l’annex hem inclòs una taula que ho concreta, però aquí n’extreiem aquestes dades: de la població que percep entre 900 i 1.300 € mensuals, el 60% treballen majoritàriament en digital.▶ Mentre en la que percep de 1.301 € a 1.800 €, els que treballen majoritàriament en digital pugen al 66,7%.Un altre factor que hem creuat amb la variable ingressos, ha estat la variable d’estar donat d’alta en autònoms. ▶ Efectivament, hem trobat una relació directa, segons la qual augmenten els percentatges de persones que es fan autònomes a mesura que augmenten els ingressos. A partir dels 7.200 € anuals, al voltant del 70% dels qui es troben en la franja es fan autònoms.

També hem de tenir en compte que els ingressos en una professió com la il·lustració no acostumen a ser fixes, de manera que afegim també un gràfic de barres en el que els enquestats responen en quina quantitat poden arribar a variar els seus ingressos d’un mes a l’altre.

Ja que hem introduït la variable gènere al llarg de tot l’informe, introduïm també aquest gràfic amb les diferències de sou entre ells i elles, per confirmar el que ja hem anat deduint al llarg dels apartats anteriors, ja que elles dediquen menys hores a la il·lustració i els recau el pes de les tasques domèstiques en major mesura que a ells.

▶ Així, veiem com les franges que sobrepassen els 400 € mensuals són superiors en ells, mentre que en elles ho són les que no hi arriben.

És per això que, a banda de preguntar pels ingressos rebuts en il·lustració i l’altra feina, hem volgut saber també si és necessària una ajuda econòmica complementària, sigui en cercles informals com amics o família, o sigui a través 27

28

d’institucions, com bancs o beques. En el cas del sexe, tal i com podíem deduir anteriorment, les dones necessiten més ajuda que els homes. Aquesta ajuda prové majoritàriament de la família en ambdós casos, mentre que en les dones hi ha major tendència a necessitar-la de la parella. Recordem que la major part dels enquestats són il·lustradors que viuen en parella, de manera que no ens sorprèn tant aquesta ajuda mútua, ja que probablement es tracti d’una situació comuna. Per això, veiem en el següent gràfic quina relació hi ha entre la situació de convivència i la necessitat d’ajuda econòmica exterior. Les diferents barres ens mostren millor quina mena de situació d’independència econòmica i de convivència viu cada grup. Així, les ajudes de la família són majors en el cas dels qui encara viuen amb els pares, mentre que per aquells que viuen en parella l’ajuda passa a ser més freqüent per part de la parella.

▶ Si agafem altres dades que resumeixen aquests casos, cal destacar que el 53% del total són independents econòmicament. ▶ En relacionar-lo amb el factor edat, hem comprovat que les ajudes familiars són majors com menor és l’edat –essent dels 26 als 30 anys l’edat en que més es necessita– i començant a disminuir en picat a partir dels 40.

Per acabar de completar l’apartat d’ingressos, hem preguntat respecte a la necessitat de demanar préstecs, ja que uns ingressos baixos poden requerir necessitar ajuda per projectes o plans que ajudin tant la vida domèstica com la laboral. 29

En el gràfic de sectors veiem com els préstecs han estat minoritaris i informals.

Per últim, hem preguntat respecte a la capacitat d’estalvi. És un bon indicatiu per veure quin nivell de benestar i tranquil·litat econòmica tenen, ja que la comoditat en aquest sentit ajuda a poder fer projectes i inversions a diferents nivells, sigui per formació, professional o de qualsevol altre tipus. En el gràfic hem agrupat aquesta dada en edats, però veiem que la tendència es molt transversal.

▶ Les dades senyalen que un 50% no poden estalviar, mentre el 25% no poden estalviar tant com voldrien. ▶ De manera que només el 25% tenen una capacitat d’estalvi que els permeti més moviment a nivell econòmic.

30

3.2.2. DespesaVistos els ingressos, caldrà ara conèixer el nivell de despesa mensual que comporta la professió. D’aquesta manera podrem entendre què suposa en quant a cost i quins serien els ingressos necessaris per poder tirar endavant en aquesta professió.

▶ El 31,6% té una despesa de fins a 60 €.▶ Pel 34,6% els suposa entre 61 i 200 €. ▶ Aquells a qui la despesa els suposa més de 200 € suposen el 33,8%.▶ Només el 5,6% representen una despesa major a 600 €.

En un primer apropament, creuem la variable despesa amb la variable lloc de treball, així ens fem una idea del que suposa a nivell econòmic aquest factor. ▶ La opció majoritària en tots els sectors és la de treballar en un estudi propi dins de casa (65,1% del total).▶ La opció minoritària és l’estudi propi fora de casa (6,3%).

El gràfic confirma una transversalitat en les diferents despeses pel que fa al lloc de treball, de manera que no podem afirmar que hi hagi una relació. Hem creuat també la variable despesa amb l’alta d’autònoms i hem vist que, efectivament, aquesta condició augmenta la despesa. Tenint en compte que la quota d’autònom suposa de 50 a 260 euros, és normal que la despesa augmenta en fer-se autònom. Als annexos hem inclòs una taula. Per últim, aquí tenim la relació entre la despesa i els ingressos, que ens deixen deduir quina quantitat d’ingressos nets queden un cop extreta la despesa agrupada. 31

3.3. Coneixement de la professióHem fet aquest apartat per comprovar els coneixements que tenen els enquestats respecte a l’ofici d’il·lustrador. Hi ha una sèrie d’informació i recursos que poden facilitar el fet de dedicar-s’hi en bones condicions. Aquí hem volgut destacar algunes dades que ens sembla que poden explicar les facilitats o dificultats que té aquest col·lectiu i que estableix diferències entre la mostra.

3.3.1. Eines per trobar clientsEn primer lloc, preguntem per les eines per trobar clients, on clarament queda en evidència que la major part dels enquestats consideren que els falten recursos o idees. Al no ser una feina que disposi d’ofertes de treball constants, la proactivitat a l’hora de buscar feina resulta essencial, però en general no es disposa del coneixement. Tot i així, hem creuat la variable eines per trobar clients amb activitat principal i ens hem trobat amb el següent gràfic.

▶ La majoria dels casos es troben en situació de ‘no massa’, essent el 25% d’aquests els casos de persones que es dediquen únicament a la il·lustració. Així, no podem dir que a menys percepció de tenir eines, menys possibilitats d’establir-la com a professió principal, ja que dins d’aquesta categoria hi trobem totes les opcions.

Hem creuat aquesta variable també amb els diferents nivells d’estudis, ja que volíem saber si el fet d’haver passat per escoles especialitzades o cursos específics donava recursos per aconseguir clients.

32

▶ Trobem, de fet, que el 25,7% dels enquestats tenen estudis superiors en il·lustració i consideren que no tenen massa eines per aconseguir clients. ▶ De fet, entre les persones que consideren tenir força eines, trobem que un 42,9% no té formació específica però sí cursos no reglats.▶ Un 38,1% sí que tenen estudis superiors.

Creuant aquesta variable amb els casos en que la majoria de feines han estat obtingudes a través de xarxes socials o de tenir una xarxa de contactes, trobem que aquests no són els recursos de les persones que afirmen tenir eines per 33

aconseguir clients, i que representen un nombre de casos molt reduït en aquelles persones que afirmen tenir força eines. Hi ha més informació concreta als annexos.Una altra qüestió que ens hem plantejat té a veure amb el fet de buscar clients a l’estranger. La il·lustració és una professió per la que, en general, no cal la presència física, de manera que la opció de treballar fora del país pot estar més que contemplada.

▶ Trobem que el percentatge més alt, el 45,7% dels casos, han pensat en buscar clients fora d’Espanya, però no saben per on començar.▶ En canvi, un 10% no hi havien pensat o no els hi interessa.▶ Un 26,80 diuen que ja tenen clients a l’estranger.▶ I un 17,50% ja estan en el procés de recerca.

Hem volgut relacionar aquesta variable altre cop amb el nivell d’estudis, l’edat, els anys dedicats a la il·lustració, etc. I no hem trobat cap relació directa. La única dada amb la que l’hem poguda relacionar és amb la que té a veure amb el lloc de naixement. Tot i representar un nombre de casos petit, creiem que el fet de no haver nascut aquí també obre una mica les inquietuds o les opcions en aquest sentit.

3.3.2. Ús de xarxes socialsEn l’era d’internet i les noves tecnologies, sens dubte les xarxes socials poden suposar una manera senzilla i gratuïta de donar-se a conèixer, compartir treballs i fer contactes. En aquest apartat veiem quin interès tenen els il·lustradors en les xarxes socials i quines són les plataformes més utilitzades per fer-se difusió.

En primer lloc, veiem si els mateixos il·lustradors consideren que les xarxes socials són una eina important. Hem creuat cadascuna de les plataformes amb la variable ‘feina a través de xarxes socials’, en la qual:

34

▶ Un 10,8% afirma obtenir la majoria de feina a través de les xarxes.▶ Mentre un 11,6% hi té feina sovint. ▶ El 28% indiquen que mai han tingut feina. Més dades concretes a la taula dels annexos.

* Facebook Ens fixarem en els casos d’aquestes persones que obtenen sovint la feina a través de les xarxes socials:▶ Un 33,3% actualitza el Facebook diàriament.▶ Un 40,7% actualitza Facebook setmanalment, de manera que podem establir una relació entre la freqüència d’actualització del Facebook i la oportunitat de rebre feina d’aquesta xarxa. ▶ Entre els casos de persones que no tenen compte, un 50% mai ha obtingut feina a través de xarxes socials.

35

* Twitter

▶ Veiem que dins del grup de persones que obtenen la major part de la feina per xarxes socials, el 33% utilitza Twitter setmanalment.▶ Mentre pels qui tenen feina sovint, són el 29% els qui l’actualitzen setmanalment. ▶ Entre les persones que no tenen compte a Twitter, un 36,1% aconsegueix força feina a través de les xarxes socials, de manera que podem dir que no és una xarxa que ajudi especialment a trobar clients.

* Instagram

Instagram és una altra de les xarxes que utilitzen més il·lustradors i que pot ajudar a donar-se a conèixer. 36

▶ De les persones que obtenen la majoria de la feina per xarxes, un 40,7% l’actualitzen setmanalment.▶ Un 33,3% l’actualitzen diàriament, de manera que podem considerar que, juntament amb Facebook, són les dues xarxes que més conviden a rebre clients.

Incloem aquí la resta de gràfics amb la resta de plataformes, tot i que no hem trobat més dades significatives creuant aquestes plataformes amb els clients que es tenen online. De fet, tots els càlculs deixen entreveure que aquestes xarxes no són la principal via per obtenir clients online, per aquells qui ja obtenen clients a través de les xarxes.

37

▶ Així, trobem que dins les persones que no tenen Tumblr o que l’actualitzen menys d’un cop al mes, el 75% han tingut clients online, pel que aquesta plataforma no suposa un recurs.▶ El mateix succeeix amb Behance, de les persones que han tingut clients online, el 41,4% tampoc hi té compte i el 24,1% l’actualitza menys d’un cop al mes.▶ Linkedin és un cas diferent: és una plataforma per la que es poden obtenir ofertes de feina, tot havent-hi dedicat poques sessions, ja que no requereix actualitzacions diàries.▶ Deviantart sembla ser la plataforma que menys utilitzen els enquestats i de la que podem extreure menys informació o conclusions.▶ Entre les altres xarxes que han inclòs els enquestats, i que nosaltres vam obviar, destaquem: 16 casos amb blog, 13 amb Domestika i 26 amb Pinterest.

3.3.3. Pressupostos i preusDins del coneixement de la professió, també volem saber el coneixement en quant a la pròpia feina feta. Pel que hem preguntat quins aspectes tenen en compte a l’hora de fer un pressupost. Vam posar l’opció multirresposta perquè destaquessin les dues o tres més importants.

38

A banda, en la secció ‘altres’ han afegit les següents: el cost del material, la dificultat o complicació de la il·lustració, la tècnica, l’estil, l’àmbit de difusió i el fet de si és a color o en blanc i negre.▶ En el següent gràfic veiem, d’una banda, que la majoria han fet pressupost alguna vegada. Només el 13% no n’han fet o no els han acceptat. Juntament amb la capacitat de crear pressupostos que s’acceptin, considerem també important el fet de negociar les condicions per millorar-les.

▶ És important destacar que només 15 de 269 enquestats (el 5,6%) negocia les condicions de la feina i aconsegueix sempre o quasi sempre millorar-les.▶ En un percentatge molt més gran, el 17,5% dels enquestats, reconeixen que mai han aconseguit millorar les condicions.

3.3.4. DretsConsiderem que el coneixement dels drets sobre la professió és una de les claus que pot ajudar o no a tirar endavant en aquesta feina, evitant abusos o exigint unes condicions acceptables.

39

▶ Malauradament, el 43,5% consideren no conèixer gaire quins són els seus drets com il·lustrador. Hem buscat com es tradueix aquesta dada en altres aspectes, i hem trobat algunes qüestions interessants.

▶ Veiem que hi ha una relació entre la quantitat d’ingressos en il·lustració amb el coneixement dels drets com a il·lustrador, essent major la quantitat com més coneixement es té sobre la situació legal. ▶ Així, trobem que en el grup de persones que perceben més de 21.600 € anuals, el 45,5% coneixen molt els seus drets i el 18,2% bastant. ▶ En canvi, entre els qui reben menys de 1200 € anuals en il·lustració, el 54,1% afirmen no conéixer gaire els seus drets.▶ El 31,2% diuen tenir un coneixement suficient.

Hem volgut veure si conéixer els drets com il·lustrador anava relacionat amb la formació o el nivell d’estudis, però altra cop ens hem trobat amb varis casos en totes les categories, pel que no se’n pot establir cap relació.

3.3.5. Coneixement en tècniques digitalsHem inclòs una sèrie de taules als annexos per comprovar en quin perfil es complia més el fet de tenir major coneixement de les tècniques digitals.

▶ Donat que el nombre és molt gran, ja que suposa el 73% del total, no està tan clar que hi hagi tendències, sinó que sembla ser una situació transversal en tota la mostra. ▶ Cal destacar que tampoc una major formació ni una formació especialitzada són indicatius de tenir més coneixement d’aquestes tècniques, com tampoc ho és l’edat o els anys dedicats a la professió. De la mateixa manera, tampoc són determinants a l’hora de tenir majors ingressos o tenir la il·lustració com activitat principal.

3.4. Subjectivitat de la professióEn aquest últim apartat sobre la professió, preguntem sobre percepcions, sentiments i idees respecte a la professió. Donat que és informació molt subjectiva i es pot donar en totes les variables, no farem tants creuaments de dades anteriors i ens limitarem a incloure els resultats de les respostes. 40

3.4.1. Percepció del valor de la professió▶ És important destacar el grup dels professionals que han tingut feina de manera contínua però mal pagada, que arriba al 21,6%. En aquest cas es dedueix que valoren més el fet de tenir feina, però caldria analitzar si fan servir l’eina de la negociació, per tal de millorar les condicions econòmiques.

Per altra banda, hem tractar d’esbrinar la percepció que tenen els il·lustradors respecte al preu que se’ls paga per les feines.

41

▶ El 44,61% pensen que la feina no està ben valorada.▶ A aquest s’han de sumar els casos inclusos al bloc més ampli, el del 46,72% dels enquestats, que declaren percebre més o menys diners en funció del client, és a dir, que hi ha uns que paguen un preu just i uns altres que no valoren prou bé la feina.▶ Només el 5,58 % creuen que se’ls hi paga un preu just.

I hem profunditzat encara més, preguntant-los sobre la valoració de la professió a nivell social, en general, i en el cercle familiar, en particular.

La última qüestió, potser la més personal, es refereix a com viuen el moment laboral actual els diferents professionals.

▶ La dada més rellevant i preocupant és que una gran majoria, el 49,4% confessen viure moments d’estrès, angoixa o depressió per culpa de la feina.

42

3.4.2. Percepció gremialAquí ens crida l’atenció perquè hi ha una quantitat tan important de persones que desconeixen la situació econòmica d’altres il·lustradors.

▶ D’aquests, un 45% tenen estudis superiors en il·lustració, de manera que sorprèn que tot i haver tingut relacions amb il·lustradors com a companys de classe, després no es tradueix en compartir informació sobre la situació econòmica.▶ D’aquests trobem també un 48,4% que perceben menys de 1200 € l’any, així com un 35,7% que porten de 3 a 5 anys dedicant-se a la professió.

43

3.4.3. Opinió de la professióEn aquest últim apartat hem proposat diferents frases als enquestats per tal que ens diguessin en quin grau hi estaven d’acord o se sentien identificats.

“Un dels problemes que em trobo més sovint com il·lustrador/a és no saber quin preu posar a la meva feina.”

“Un dels problemes que em trobo més sovint com il·lustrador/a és no saber com aconseguir clients.”

44

“M’he volgut dedicar a la il·lustració perquè m’agrada fer treball

creatiu.”

“M’he volgut dedicar a la il·lustració perquè vull transmetre idees

pròpies”

45

“Perquè un il·lustrador tingui èxit professional ha de tenir un estil propi i definit.”

“Perquè un il·lustrador tingui èxit professional ha de tirar endavant projectes propis.”

46

“Avui dia per un il·lustrador/a és molt important saber comunicar-se i transmetre a través de les xarxes socials.”

“La il·lustració pot ser una eina de transformació social.”

47

“Perquè un il·lustrador tingui èxit professional ha de tenir molt bon nivell tècnic.”

48