Informe trimestral en R+D+I del Govern de la Generalitatpremsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/11/02/18/33/df67254c-f3f2-4...Consell executiu de 2 de novembre de 2010. ... ¾Es presenten

1

Informe trimestral en R+D+I del Govern de la Generalitat

JULIOL-OCTUBRE 2010 – Núm. 2

Consell executiu de 2 de novembre de 2010

FINALITATPosar la recerca i la innovació en el primer pla de l’agenda política del Govern i del país.

OBJECTIUProporcionar periòdicament una visió de l’evolució del sistema català d’R+D+I i del desenvolupament de l’accióde Govern en R+D+I.

ELABORACIÓL’informe és elaborat per la Comissió Interdepartamentalde Recerca i Innovació a partir de les informacions i treballs que aquesta analitza i realitza trimestralment.

INFORME TRIMESTRAL EN R+D+I

Informe trimestral en R+D+I: Juliol-Octubre 2010 – Núm. 22

3

ÍNDEXPART A: SITUACIÓ DEL SISTEMA D’R+D+I CATALÀ1. Producció científica de Catalunya........................................................................ 5

2. Catalunya en el Programa Idees (7è PM) de l’ERC.............................................. 14

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa Marc....................................................... 24

4. Competitivitat dels investigadors del Programa ICREA..................................... 40

5. Les universitats catalanes en el Programa CEI................................................... 43

6. Seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.......................... 45

7. Context en R+D+I: Estat espanyol i Unió Europea.............................................. 53

PART B: SEGUIMENT DE L’ACCIÓ DE GOVERN EN R+D+I8. Despesa 2009 executada en R+D+I...................................................................... 62

9. Planificació de l’R+D+I.......................................................................................... 66

10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I.......................................................... 71

11. Ordenació del sistema d’R+D+I............................................................................ 77


4

PART ASituació del Sistema d’R+D+I Català

En aquest informe es presenten informacions, dades i fites del període Juliol-Octubre 2010


1. Producció Científica a Catalunya

5Informe trimestral en R+D+I: Juliol-Octubre 2010 – Núm. 2

Es presenten dades de la producció científica a Catalunya i la seva qualitat comparant-les amb alguns països europeus de grandària similar i amb Espanya.

Les dades abasten la producció científica entre 2003 i 2008, les més recents possibles atès que per analitzar la qualitat és necessari esperar almenys dos anys des de la publicació.

Es presenten també dades de Catalunya sobre la producció científica i la seva qualitat dividides per grans àrees científiques temàtiques segons la classificació de SCOPUS.

Les dades mostrades han estat processades pel grup SCIMAGO (www.scimago.es) a partir de la base de dades de SCOPUS que integra el major volum de revistes científiques existents.

Introducció


1. Producció Científica a Catalunya Síntesi valorativa – Quantitat i Qualitat

La producció científica catalana arriba el 2008 a quasi 15.000 documents (14.918) amb un increment del 12.1% de mitjana anual des del 2008 (8.393 documents) i passa a representar, per primera vegada, més de la 4a part de la de l’Estat espanyol (el 26,1%). Espanya és el 9èpaís del món en producció científica.

Catalunya supera el 2008 la producció científica de països com Àustria (per primera vegada), Finlàndia o Noruega, respecte als quals es va apropant, o fins i tot superant, en producció per habitant (documents/Mhab)/1000: Catalunya-1,99; Àustria-1,73; Suècia-2,16; Noruega-2,25; Finlàndia-2,40. Comparativament, Espanya-1,24 (incloent Cat).

La qualitat de la producció científica feta a Catalunya (1,40 d’índex d’impacte normalitzat) és comparable a la de Finlàndia (1,39), Àustria (1,38) o Suècia (1,48) i significativament superior a la d’Espanya (1,13) (incloent Cat).

Si hom té en consideració que la inversió en R+D i el nombre d’investigadors per miliód’habitants a Catalunya (dades no mostrades) és inferior, i en alguns casos significativament inferior, a la dels països en que s’ha fet la comparació, aquests resultats de Catalunya es poden explicar per una major productivitat/qualitat relativa dels investigadors catalans i per millors polítiques en R+D fetes des de Catalunya.

Quan es fa un comparació conjunta de paràmetres de producció científica (Docs/Mhab) i de qualitat científica (a-impacte normalitzat i b-concessions de l’European Research Council/Mhab com a indicador d’excel·lència d’alt nivell) aleshores s’observa com Catalunya té un perfil similar a Suècia o Finlàndia, superior a Àustria o Noruega i molt superior a Espanya (incloent Cat).


1. Producció Científica a Catalunya Síntesi valorativa – Àrees científiques

Les àrees (classificades segons SCOPUS) en les que Catalunya (període 2003-2008) té una qualitat més alta (impacte normalitzat igual a 1 és la mitjana mundial de cada àrea) són:

1.Impacte normalitzat superior a 1,5, i per aquest ordre: Veterinària i Energia (ambdues amb producció moderada-baixa; Enginyeria (prod. mitjana-alta) i General (publicacions en àmbits sovint difícils de classificar) (prod. baixa); Enginyeria Química (prod. mitjana), Ciències Ambientals (prod. mitjana) i Ciències de la terra i l’espai (prod. mitjana).

2.Impacte normalitzat entre 1,25 i 1,5, i per aquest ordre: Empresa, Gestió i Comptabilitat (prod. baixa); Física i Astronomia (prod. alta) i Medicina (prod. molt alta); Arts i humanitats, Infermeria (prod. baixa); Agricultura/ciències biològiques (prod.alta); Química (prod. molt alta); Ciències de la Computació i Matemàtiques (ambdues amb prod. mitjana-alta), Ciències dels Materials (prod. mitjana) i professions salut (prod. baixa). La pràctica totalitat de les altres àrees estan entre 1 i 1,25.

A l’analitzar les àrees en les que un país destaca cal valorar la quantitat i la qualitat conjuntament. Així, ser excel·lent en una àrea en la que es produeix una quantitat baixa té relativament poca rellevància i viceversa, publicar molt en una àrea però fer-ho en qualitat baixa també és poc significatiu. Així mateix, cal tenir en compte que hi ha àrees en les que per sí mateix ja es publica molt més que altres (per exemple les àrees de ciències de la vida es publica arreu molt més que en altres àrees).

Amb aquestes dades es pot concloure que Catalunya té com àrees més rellevants en quant a la producció científica (qualitat per sobre d’1,25 d’índex d’impacte normalitzat i producció mitjana-alta-molt alta):

Bloc Tècnic: Enginyeria, Enginyeria Química. (Energia amb prod. baixa)

Bloc Ciències experimentals: Química, Ciències de la terra i de l’espai; Ciències de la computació; Matemàtiques; Física i Astronomia; Ciències dels MaterialsBloc Ciències de la vida i salut: Medicina, Agricultura/Ciències biològiques i Ciències ambientals.(Veterinària, Inferm. i Prof.salut amb prod. baixa)

Bloc Humanitats i Ciències socials: (Arts i humanitats, Empresa/Gestió/Comptabilitat i General, totes prod. baixa)

8

1. Producció Científica a Catalunya Evolució dels documents produïts entre 2003 i 2008


9

Any Catalunya Finlàndia Espanya Àustria Suècia Noruega2003 8393 9796 36486 10770 19791 7046

2004 10197 10780 40858 11634 20990 7881

2005 11318 11350 45289 12532 22480 9011

2006 12423 12031 50540 12895 22885 9740

2007 13573 12691 54365 13928 23827 10670

2008 14918 12865 57091 14473 23435 10927

1. Producció Científica a Catalunya Evolució dels documents produïts entre 2003 i 2008


10

1. Producció Científica a Catalunya Qualitat de la producció científica segons el seu impacte


11

1. Producció Científica a Catalunya Comparació de producció científica (Docs/Mhab) i de qualitat científica (Impacte normalitzat i ERC grants*/Mhab)


*ERC grants com aparàmetre que representa la qualitatd’alt nivell

12

1. Producció Científica a Catalunya Qualitat per àrea segons impacte normalitzat (2003-2008)

1 és la mitjana mundial en cada àrea

Les àrees són les de SCOPUS


13

Les àrees són les de SCOPUS

Cal considerar que hi ha àrees on arreu es publica molt més que en altres àrees

1. Producció Científica a Catalunya Nombre de documents (2003-2008)



El Programa Idees del 7è Programa Marc Europeu d’R+D, dirigit i gestionat per l’European Research Council (ERC), està destinat al foment de projectes de recerca frontera del més alt nivell en qualsevol àmbit de la ciència.

Existeixen convocatòries dirigides a investigadors/es joves (Starting grants) i a investigadors/es consolidats/des (Advanced grants) que es divideixen en grans àrees científiques: LS (Life Sciences); PSE (Physical Sciences and Engineering); SSH (Social Sciences and Humanities; INT (Interdisciplinary).

Es presenten en aquest informe dades de la darrera concessió a joves investigadors/es (starting grants 2010) comparant Catalunya amb Espanya i els demés països. També es mostra quin és el repartiment d’aquestes concessions entre els principals agents de la recerca a Catalunya.

De manera equivalent, es mostren dades agregades de totes les 5 convocatòries resoltes des de que s’inicià el Programa Idees. En aquest sentit s’afegeix informaciósobre el moviments que es produeixen, internament a Catalunya i externa (entrades-sortides), per remarcar l’existència d’una mobilitat de talent científic del més alt nivell com un component estructural i estratègic del sistema d’R+D+I.

Les dades, en tots els casos, fan referència a la nacionalitat de la institució a l’empara de la qual l’investigador/a ha sol·licitat l’ajut per al projecte finalment concedit.

Introducció

2. Catalunya en el Programa Idees (7è PM) de l’ERC


Síntesi valorativa - Starting Grants 2010 (joves investigadors)

Catalunya ha obtingut 10 concessions que representen el 2,3% del total (427) i el 43% de les de l’Estat espanyol (23).

Catalunya és el 12è país en total de concessions i el 7è en concessions per miliód’habitants (1,33) per davant del Regne Unit (1,27).

Per àmbits Catalunya ha rebut les següents concessions:

LSE: 1 que representa un 0,7% del total i un 20% de les de l’Estat

PSE: 4 que representa un 2,1% del total i un 36% de les de l’Estat

SSH: 5 que representa un 6,3% del total i un 71% de les de l’Estat

Segons la tipologia d’institució, les 10 concessions a Catalunya han anat a Universitats (5), i centres CERCA (5). De totes elles 4 pertanyen a investigadors del Programa ICREA (40%).



Síntesi valorativa - totes les convocatòries (5, des de 2007 a Octubre 2010)

Catalunya ha obtingut 52 concessions que representen el 3,5% del total (1.474) i el 58% de les de l’Estat espanyol (89). En nombre de concessions Catalunya és el 10è país en total de concessions, davant de l’Estat sense Cat (11è-39 concessions) i d’Àustria (13è-38 concessions) i Finlàndia (14è-30 concessions).En nombre de concessions per milió d’habitants Catalunya és el 4t país (6,92) molt a prop de Suècia (6,95) i lluny dels dos dels països que, sense pertànyer a la UE accedeixen com a països tercers al Programa Idees, Israel (12,0 concessions/MHab) i Suïssa (14,95 concessions/Mhab). Per darrera de Catalunya es situa Holanda (5è-6,51) i Finlàndia (6è-5,61). Espanya es situa en 16è lloc i sense Cat es situaria en 21è lloc.Per àmbits Catalunya, en el total de convocatòries, ha rebut les següents concessions:

LSE: 16, que representa un 3,1% del total (511) i un 47% de les de l’EstatPSE: 18, que representa un 2,7% del total (658) i un 55% de les de l’EstatSSH: 16, que representa un 5,8% del total (276) i un 73% de les de l’EstatINT: 2, que representa un 6,9% del total (29) i un 100% de les de l’Estat

Segons la tipologia d’institució, les 52 concessions en total rebudes per Catalunya han anat a centres CERCA (30), Universitats (19), Centres CSIC a Catalunya (2) i a Grans infraestructures (1). De totes elles 27 pertanyen a investigadors del Programa ICREA (52%).

Finalment, constatar que s’han produït del total de concessions a Catalunya (52), 2 entrades i 2 sortides a més de tres reubicacions internes dels investigadors/es, el que suposa romandre en els mateixos 52 del total encara que amb 7 canvis d’adscripció (13%).


17

Starting Grants 2010 [Concessions]79

71

67

2725 25

23 2220

17

13 1210

6 5 5 5 53 3 3 3

10

20

40

60

80

UK FR DE CH IL NL ES+ IT SE BE ES- AT CAT PT DK FI HU IE CZ EL NO PL CY

UK: Regne Unit, FR: França, DE: Alemanya, CH: Suïssa, IL: Israel, NL: Països Baixos, ES+: Estat espanyol, IT: Itàlia, SE: Suècia, BE: Bèlgica, ES-: Espanya (exclou Catalunya), AT: Àustria, CAT: Catalunya, PT: Portugal, DK: Dinamarca, FI: Finlàndia, HU: Hongria, IE: Irlanda, CZ: Txèquia, EL: Grècia, NO: Noruega, PL: Polònia, CY: Xipre

Concessions per països en la convocatòria Starting grants 2010



18

N NHabita

nts [M]

Consessions/milió

UK 79 CH 27 7,76 3,48FR 71 IL 25 7,50 3,33DE 67 SE 20 9,35 2,14CH 27 BE 17 10,83 1,57IL 25 NL 25 16,58 1,51NL 25 AT 12 8,37 1,43ES+ 23 CAT 10 7,51 1,33IT 22 UK 79 62,04 1,27SE 20 CY 1 0,80 1,25BE 17 IE 5 4,45 1,12ES- 13 FR 71 64,71 1,10AT 12 FI 5 5,35 0,93

CAT 10 DE 67 82,00 0,82PT 6 7PM 427 661,76 0,65DK 5 NO 3 4,85 0,62FI 5 DK 5 8,54 0,59HU 5 PT 6 10,64 0,56IE 5 HU 5 10,01 0,50CZ 3 ES+ 23 46,09 0,50EL 3 IT 22 60,40 0,36NO 3 ES- 13 38,58 0,34PL 3 CZ 3 10,51 0,29CY 1 EL 3 11,31 0,27

PL 3 38,16 0,08

Cat Spain UEPE 4 11 36,4% 195 2,1%

Starting Grants 2010 [Concessions/milió habitants]

3,483,33

2,14

1,57 1,51 1,431,33 1,27 1,25

1,12 1,100,93

0,820,65 0,62 0,59 0,56 0,50 0,50

0,36 0,34 0,29 0,270,08

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

CH IL SE BE NL AT CAT UK CY IE FR FI DE 7PM NO DK PT HU ES+ IT ES- CZ EL PL

CH: Suïssa, IL: Israel, SE: Suècia, BE: Bèlgica, NL: Països Baixos, AT: Àustria, CAT: Catalunya, UK: Regne Unit, CY: Xipre, IE: Irlanda, FR: França, FI: Finlàndia, DE: Alemanya, 7PM: Conjunt de països participants al 7èPM, NO: Noruega, DK: Dinamarca, PT: Portugal, HU: Hongria, ES+: Estat espanyol, IT: Itàlia, ES-: Espanya (exclou Catalunya), CZ: Txèquia, EL: Grècia, PL: Polònia

Concessions/Mhab per països en la convocatòria Starting grants 2010



Altres

CNIO

5 5

3 0

UniversitatsNo Cat

CSIC no Cat

CAT Altres CCAA

LS 1 4

PSE 4 7

SSH 5 2

INT 0 0

10 13

31

1

1

10

6

5

CERCA

5

Univ. CAT

0

CSIC CAT

4

ICREA

Universitats

Centres CERCA

3

2

2

3

ICTS

0

ICTS

CSICCatalunya

1

Concessions en la convocatòria Starting grants 2010


20

ERC Grants. Totes les convocatòries [Concessions]

302

212

188

116108

9891 90

6552 52

39 3830

23 17 14 14 11 11 7 6 4 2 1 1 10

50

100

150

200

250

300

350

UK FR DE CH NL IT ES+ IL SE BE CAT ES- AT FI DK HU PT EL IE NO PL CZ CY BG EE IS TU

UK: Regne Unit, FR: França, DE: Alemanya, CH: Suïssa, NL: Països Baixos, IT: Itàlia, ES+: Estat espanyol, IL: Israel,SE: Suècia, BE: Bèlgica, CAT: Catalunya, ES-: Espanya (exclou Catalunya), AT: Àustria, FI: Finlàndia, DK: Dinamarca, HU: Hongria, PT: Portugal, EL: Grècia, IE: Irlanda, NO: Noruega, PL: Polònia, CZ: Txèquia, CY: Xipre, BG: Bulgària, EE: Estònia, IS: Islàndia, TU: Turquia

Concessions per països en les 5 convocatòries 2007-2010



21

ERC Grants [Concessions/milió habitants]14,95

12,00

6,95 6,926,51

5,615,00 4,87 4,80

4,54

3,28 3,132,69 2,47 2,29 2,27 2,27

1,971,70 1,62

1,32 1,24 1,010,75 0,57

0,26 0,18 0,010,00

5,00

10,00

15,00

CH IL SE CAT NL FI CY UK BE AT FR IS DK IE DE 7PM NO ES+ HU IT PT EL ES- EE CZ BG PL TU

CH: Suïssa, IL: Israel, SE: Suècia, CAT: Catalunya, NL: Països Baixos, FI: Finlàndia, CY: Xipre, UK: Regne Unit,BE: Bèlgica, AT: Àustria, FR: França, IS: Islàndia, DK: Dinamarca, IE: Irlanda, DE: Alemanya, 7PM: Conjunt de països participants al 7èPM, NO: Noruega, ES+: Estat espanyol, PT: Portugal, HU: Hongria, IT: Itàlia, ES-: Espanya (exclou Catalunya), CZ: Txèquia, EL: Grècia, PL: Polònia

Concessions/Mhab per països en les 5 convocatòries 2007-2010



Altres

CNIO

12 8

12 7

UniversitatsNo Cat

CSIC no Cat

CAT Altres CCAA

LS 16 18

PSE 18 15

SSH 16 6

INT 2 0

52 39

42

2

2

1

3

52

24

30

CERCA

19

Univ. CAT

2

CSIC CAT

27

ICREA

Universitats

Centres CERCA

7

13

12

16

1

1

ICTS

1

ICTS

1

CSICCatalunya

1

1

22

Concessions en les 5 convocatòries 2007-2010


Altres

CNIO

12 9

12 7

UniversitatsNo Cat

CSIC no Cat

CAT Altres CCAA

LS 17 18

PSE 16 16

SSH 17 6

INT 2 0

52 40

52

2

2

1

3

52

24

30

CERCA

20

Univ. CAT

1

CSIC CAT

28

ICREA

Universitats

Centres CERCA

6

13

14

16

1

1

ICTS

1

ICTS

1

CSICCatalunya

1

URV->UPVITA->UB ICreaITA->CRG ICrea

UdG->UB ICreaUPC->UB ICreaCSIC->UB ICrea

ICIQ->Univ.St.Andrews (UK) Icrea

23

Concessions 2007-2010 (moviments in-in, in-out, out-in)



La participació de les PIME en el 7è Programa Marc es realitza en:

Programa Cooperació: inclou R+D orientada a temes prioritaris, la contribució a l’ESA(European Space Agency), les JTI (Joint Technology Initiatives, grans clústers que solen liderar i integrar grans empreses), i les activitats generals.Programa Capacitats: és el programa més orientat a les PIME doncs conté un programa específic anomenat R+D per al benefici de les PIME i també inclou el EUTOSTARs.Programa Persones: inclou el suport a la incorporació de posdocs principalment mitjançant el Marie Curie Industry Academia Partnerships en Pathways (IAPP) i el Marie Curie Initial TrainingNetworks (ITN).

L’estudi publicat per la Comissió Europea sobre la participació de les PIME en el 7è PM presenta dades per estats i també regionalitzades (NUTS-2) integrant els resultats del període que va des de l’inici del 7è PM fins març de 2010.

En aquest informe es presenten aquestes darreres emfatitzant el posicionament de Catalunya en els tres programes esmentats anteriorment: Cooperació, Capacitats i Persones.

Cal tenir en consideració que les dades regionals basades en la classificació NUTS-2trobem Catalunya tractada com un tot i “al costat” regions que tenen una grandària molt diferent. Així doncs cal ser conscients que s’estan comparant “regions i regions”.

Introducció

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa Marc


PROGRAMA COOPERACIÓCatalunya és la 13a en nombre de participacions (418) i la 8a en Euros aconseguits de la UE (136,8 M€). La participació de les PIME és de 59 el que suposa la 15a posició junt amb el Piemont. Els Euros aconseguits per les PIME catalanes són 18,9 M€ (la 8a posició), suposant un 13,8 dels Euros aconseguits per Catalunya (la UE va fixar com objectiu el 15%).

PROGRAMA CAPACITATSCatalunya és la 1a en nombre de participacions (65) junt amb Llombardia i també en nombre de PIME participants (53) mentre que és la 2a en Euros aconseguits per les PIME (7,3 M€) darrera Llombardia (10,5 M€).

PROGRAMA PERSONES (programa poc usat en general per les PIME)

Catalunya ocupa un rang intermedi en el nombre total de participacions encara que només hi participen 4 PIME en total (12 és la màxima participació de l’Île de France). En quant el € Catalunya també ocupa una posició intermèdia (5.7,5 M€). El fet que les PIME en general no utilitzin massa le programa persones fa pensar que aquest instrument no és dient per elles.

Síntesi valorativa


26

26

PROGRAMA COOPERACIÓPRINCIPALS REGIONS ORDENADES PER NOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS


En els 5 mapes següents es presenten les dades de les columnes 1, 2, 3, 4 i 51 23 4 5

1


27


1PROGRAMA COOPERACIÓNOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS 1



3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA COOPERACIÓTOTAL DE PARTICIPACIONS (M€) 2

29


3PROGRAMA COOPERACIÓNOMBRE DE PIME BENFICIÀRIES DELS CONTRACTES SIGNATS 3


30


3PROGRAMA COOPERACIÓMEUROS PER LES PIME DELS CONTRACTES SIGNATS LES PIME4


31


3PROGRAMA COOPERACIÓ% DE LA CONTRIBUCIÓ en M€ DE LA UE QUE VA A LES PIME 5


32

PROGRAMA CAPACITATS PRINCIPALS REGIONS ORDENADES PER NOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS


En els 3 mapes següents es presenten les dades de les columnes 1, 2 i 31 32


33

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA CAPACITATS NOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS 1


34

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA CAPACITATS NOMBRE TOTAL DE PIME PARTICIPANTS2


35

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA CAPACITATS EUROS ACONSEGUITS 3


36

PROGRAMA PÊRSONES PRINCIPALS REGIONS ORDENADES PER NOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS


1

En els 3 mapes següents es presenten les dades de les columnes 1, 2 i 3

1 32


37

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA PERSONES NOMBRE TOTAL DE PARTICIPACIONS1


38

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA PERSONESNOMBRE TOTAL DE PIME PARTICIPANTS 2


39

3. Les PIME catalanes en el 7è Programa MarcPROGRAMA PERSONESEUROS ACONSEGUITS 3


12,4% dels Investigadors ICREA han aconseguit una concessió de l’ERC

ConvocatòriaPropostes

seleccionades EU (% ICREA)

Propostes seleccionades

ESPANYA (% ICREA)


CATALUNYA (% ICREA)


(ICREA)

Starting 2007 300 (3%) 25 (40%) 15 (67%) 10 (8+2)

Advanced 2007 256 (2.3%) 13 (46%) 8 (75%) 6 (7-1)

Starting 2009 240 (2%) 18 (28%) 10 (50%) 5 (4+1)

Advanced 2009 236 (1,7%) 12 (33%) 8 ( 50%) 4 (3+1)

Starting 2010 427 (1%) 23 (17%) 10 (40%) 4

Total 1459 (2%) 91 (32%) 51 (57%) 29

40

Participació dels Investigadors del Programa ICREA en les Convocatòries del European Research Council

4. Competitivitat dels investigadors del Programa ICREA


Convocatòria de l’ERC

1-1---ICTS

------CSIC Catalunya

1322225Centres CERCA

1421344Universitats

2844569Total

TOTALStG’10AdG’09StG’09AdG’08StG’07Agent del sistema de recerca

41

Investigadors del Programa ICREA amb concessions de l’ERC



Els investigadors ICREA que han aconseguit ajuts de l’ERC a Catalunya estan el 50% en universitats i l’altre 50% en centres CERCA

42

AnyProjectes

seleccionatsICREA com

CoordinadorProjectes amb ICREAscom IP o Coordinador(no com investigador)

ICREAs com IP o Coordinador. (234 ICREAs el 2010)

2006 17 1 6 172007 28 1 9 162008 12 1 2 22009 13 2 3 112010 7 2 2 7Total 77 7 24 53

9% dels projectes seleccionats són coordinats per Investigadors ICREA31% dels projectes seleccionats tenen ICREAs com IP o com Coordinador23% dels ICREA participen a un Consolider bé com IP, bé com Coordinador.

CONSOLIDER és una línea del Programa INGENIO 2010 del Govern Espanyol que pretén aconseguir l’excel·lència investigadora augmentant la cooperació entre investigadors i creant grans grups d’investigació.


Participació dels Investigadors ICREA en el Programa Consolider


43

2009 2010CATALUNYA RESTA ESTAT ESPANYOL CATALUNYA RESTA ESTAT ESPANYOL

UB, UPC 21.000.000,00 € 21.000.000,00 € UB, UPC 2.200.000,00 € 3.000.000,00 €

UAB 10.000.000,00 € 11.000.000,00 € UAB 2.600.000,00 € 2.800.000,00 €

10.000.000,00 € UPF, UOC 4.000.000,00 € 2.600.000,00 €

UB, HCPB, HUB, CSIC 3.000.000,00 € UdL (U Saragossa, U 5.300.000,00 €

UPC, IREC, CIEMAT 3.000.000,00 € 5.300.000,00 €

2.000.000,00 €

4.000.000,00 €

5.300.000,00 €CEI SUBTOTAL 2 31.000.000,00 € 3 42.000.000,00 € 5 14.800.000,00 € 8 30.300.000,00 €

7.600.000,00 € URV 3.000.000,00 € 2.000.000,00 €

7.500.000,00 € 3.000.000,00 €

7.500.000,00 €

7.500.000,00 €

3.000.000,00 €

5.300.000,00 €

5.300.000,00 €

5.300.000,00 €

5.300.000,00 €CEIR SUBTOTAL 0 0,00 € 4 30.100.000,00 € 1 3.000.000,00 € 7 29.200.000,00 €

URV 4.000.000,00 € 8.000.000,00 €

URL 2.000.000,00 € 4.000.000,00 €

UPF 4.000.000,00 € 2.000.000,00 €

4.000.000,00 €

3.000.000,00 €

4.000.000,00 €Prometedors 3 10.000.000,00 € 6 25.000.000,00 €

TOTALS 5 41.000.000,00 € 13 97.100.000,00 € 6 17.800.000,00 € 15 59.500.000,00 €

27,8% 29,7% 28,6% 23,0%

Passió per l'excel·lència

Universitat de València

Montegancedo

Catalunya Sud Cantabria

Atlántico Tricontinental

Studii Salmantinii

Health Universitat de Barcelona

Montegancedo I2Tech

Euskampus

Campus - València

Cantàbria

Energia per a l'excel·lència

Moncloa

Excelencia Internacional UAM-CSIC

Carlos III

Iberus

Andalucía TECH

Barcelona Knowledge

Aposta pel coneixement i la innovació

Icària Internacional

Agroalimentari

BioTic Granada

Campus do Mar

Mare Nostrum 37/38

Universidad de Sevilla

Icària Internacional Mundus

Granada

Horizonte 2015

Catalunya Sud

Vida

Barcelona Knowledge

Aposta pel coneixement i la innovació

Agroalimentario

Ad Futurum

Moncloa

Excelencia Internacional

Carlos III

5. Les universitats catalanes en el Programa CEI


44

2009 2010

CATALUNYARESTA ESTAT

ESPANYOLCATALUNYA

RESTA ESTAT ESPANYOL

2 coordinacions UB, UAB 4 coordinadores 4 coordinacions UB, UAB, UPC, UPF7 coordinacions1 participa UPC 2 participacions UdL, UOC 4 participacions0 coordinacions 4 coordinadores 1 coordinació URV 8 coordinacions0 participacions 0 participacions 9 participacions3 coordinacions URV, URL, UPF 6 coordinadores0 participacions

CEI

CEIR

Prometedors

L’any 2010, la UB coordina 2 campus (Barcelona Knowledge, Health Universitat de Barcelona)

L’any 2010, la UPC coordina 1 campus (Energia per a l’excel·lència) i participa en un altre (Barcelona Knowledge)

5. Les universitats catalanes en el Programa CEI



6. Seguiment del PNRI

El 14 d’octubre de 2010 es va celebrar la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació que integren els seus signants.

Durant la sessió es va presentar l’informe de seguiment del PNRI elaborat pel Consell Català de Recerca i Innovació, la síntesi del qual es mostra en les següents pàgines.

Els agents signants van explicitar les principals actuacions realitzades respecte als compromisos contrets en el PNRI.

Els representants dels partits polítics van manifestar el seu suport a seguir en la línia de treball acordada pel pacte i en la prioritat política de la recerca i la innovació tenen en el context actual.

El Govern va incidir en els esforços rellevants realitzats en recerca i innovació des de les polítiques públiques de la Generalitat, en l’acompliment de compromisos i en l’alineament del Pla de Recerca i Innovació 2010-2013 amb el PNRI.

Consell Català de Recerca i Innovació

INFORME DE SEGUIMENT 2010

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI)

14 d’octubre de 2010


R+D+I imprescindible per canvi de model de creixement i per afrontar reptes globals

Sistema català RDI amb debilitats i amenaces persistents

Avenç molt notable d’altres sistemes d’R+D+I

Crisi econòmica que pot posar en qüestió la inversió en R+D+I

Imminent nou cicle polític a nivell català, que ha de marcar prioritats pensant en el futur

Context


El PRI 2010-2013 integra els compromisos del PNRI de l’Administració de la Generalitat que ara cal executarGovernança del sistema d’R+D+I: millors instruments per a la presa de decisions i implementació de polítiques, tot i que convé avançar en el model PNRIFocalització de l’R+D+I a reptes: un canvi significatiu que serveix per fer confluir els agents cap a nínxols de valor diferencial on Catalunya té capacitats/necessitatsAgenda renovada d’R+D+I en línia amb les noves estratègies de la UE:

Educació i formació per a la creativitat i la innovacióInnovació no-tecnològicaSector públic motor d’innovacióAproximació territorial als sistemes d’innovació...

Altres avenços significatius en els compromisos vinculats a:Captació i retenció talent científicCentres de recerca catalans i instituts recerca sanitària Enfortiment xarxa de transferència de tecnologiaInternacionalització sistema R+D+I i socialització de la ciència i la tecnologia,...

Avenços rellevants


Implantació, en tots els nivells educatius, de metodologies sistemàtiques per afavorir la creativitat, la innovació i potenciar la iniciativa emprenedora.

Dèficits en el nombre de personal tècnic i postdoctoral a les universitats, així com a la qualitat de la direcció i gestió dels RRHH dedicats a la recerca.

Foment de la incorporació de talent investigador i innovador a les empreses, especialment a les PIME.

Insuficient valorització dels resultats de la recerca pública.

Persistent fragmentació estructural i funcional del sistema d’R+D+Icatalà públic, i public-privat.

Insuficient desenvolupament de les infraestructures científiques i tecnològiques i necessitat d’optimització del seva explotació.

No han avançat suficientment, atesa la relativa novetat en l’agenda d’R+D+I a Catalunya: foment de la innovació no-tecnològica, compra pública tractora d’innovació i sistemes territorials d’innovació.

Avenços insuficients


Recursos per a l’R+D+I a la UE: increment significatiu captació competitiva,

clau reforçar aquesta via de finançament en els propers anys.

Recursos per a l’R+D+I a Estat: perill per la reducció dels fons, insuficients

recursos addicional 3ª a infraestructures científiques i tecnològiques.

Recursos per a l’R+D+I a Catalunya: necessitat de desenvolupar un marc

estratègic i pluriennal per al finançament públic de l’R+D+I que permeti complir

les previsions del Pla de Recerca i Innovació 2010-2013.

Desenvolupament de mecanismes i instruments innovadors de cooperaciópublicoprivada per al finançament de l’R+D+I.

Recursos econòmics per a l’R+D+I


Sense universitats investigadores fortes que utilitzen els recursos eficientment i eficaç no es podrà avançar cap a la visió del PNRI.

Persisteixen els dèficits respecte al finançament de l’R+D a les universitats que ja existien quan es va signar el PNRI.

Cal abordar el finançament de l’R+D a les universitats amb una visiómés àmplia, perquè les missions docent, investigadora i de transferència són intrínsicament inseparables.

És necessari un acord a llarg termini per al finançament de les universitats, que faci possible desenvolupar el seu rol central en el sistema d’R+D+I i en el progrés socioeconòmic, tal com insisteix la UE.

Aquest acord ha de garantir un marc estable, suficient i exigent que permeti a les universitats catalanes desenvolupar les seves missions en un context altament competitiu, maximitzant l’eficiència i l’eficàcia.

Sobre el finançament de l’R+D+I i les universitats


L’R+D+I encara no forma part del relat compartit de país; no és una prioritat permanent clara i de primer nivell per a tots els actors del sistema.

Actualment, l’esforç per a l’R+D+I és encara més imprescindible i urgent que fa dos anys, quan es va signar el PNRI.

El PNRI ha fet possible avenços significatius en aspectes que, sense aquest pacte, no s’haguessin esdevingut.

Cal actualitzar el PNRI i reforçar el seu compliment, atenent als canvis succeïts, prioritzant els compromisos clau i establint fites mesurables compartides.

Les fortaleses existents del sistema català d’R+D+I s’han de mantenir i cal afrontar les debilitats persistents amb urgència maximitzant eficiència i impacte.

El finançament per a l’R+D+I ha de ser una qüestió de país i la cooperaciópública i privada un element clau.

Conclusions finals



Principals trets dels pressupostos d’R+D+I per al 2011

7. Context en R+D+I: Estat Espanyol

Els programes d’R+D+I civil executats pel conjunt de l’Administració Central (Estat, Organismes Autònoms i Agències Estatals) tenen un reducció molt propera a la mitjana del conjunt de despesa total, el 7% de la seva despesa total respecte 2010 (un 6,4% en la despesa no financera).

Mentre que el conjunt de ministeris experimenten una retallada mitjana al voltant del 16%, el Ministeri de Ciència i Innovació (MICIN) redueix la seva despesa no financera un 7,7% en relació al 2010.

La despesa financera (els préstecs concedits pel MICIN en el marc dels diferents programes) es manté estable respecte l’any anterior, per la qual cosa el conjunt de la despesa es redueix només un 3,6%.

El programa de Foment i coordinació de la recerca científica i tècnica tindrà una reduccióde la seva despesa no financera entorn del 8% i un manteniment de la despesa financera.

Es reduiran un 14% les transferències de capital a les CCAA.

Les transferències adreçades a centres de recerca es reduirà un 47% pel que fa a les subvencions de funcionament i un 25% pel que fa a les transferències de capital.

El Pla estratègic d’incorporació de personal d’R+D experimentarà un creixement del 56% en la seva dotació respecte al 2010, fins a situar-se en 130,4 M€.

54

Les inversions reals del MICIN a Catalunya, destinades bàsicament als centres CSIC, es redueixen en el 2011 un 28%, una taxa inferior al conjunt d’inversió“territorialitzable” (40%).

No obstant això, s’abandonen alguns projectes d’inversió en centres CSIC a Catalunya que l’Estat ja havia anunciat.

Els consorcis interadministratius per a les grans infraestructures de recerca (BSC i Sincrotró) mantenen, amb un lleuger increment, les seves dotacions.

Els projectes nominatius (sense concurrència competitiva) assignats a Catalunya en els pressupostos de 2011 es redueixen un 30,5% respecte l’exercici anterior (9,7 M€ en xifres absolutes).

A diferència de l’any anterior, no hi ha cap previsió explícita per a cobrir els compromisos en matèria d’R+D+I derivats de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Implicacions per Catalunya dels pressupostos d’R+D+I per al 2011

7. Context en R+D+I: Estat Espanyol



Aprovació de la Unió per a la Innovació – Octubre 2010

7. Context en R+D+I: Unió Europea


Aprovació de la Unió per a la Innovació – Octubre 2010Trets generals més destacats


La «Unió per a la innovació» exposa un enfocament estratègic integrat i audaçque explota i impulsa els punts forts de maneres noves i productives amb la visió que fer el de sempre és igual a anar perdent els avantatges competitius i acceptar el declivi constant d’Europa.

Incorpora una visió àmplia de la innovació orientant l’R+D+I a reptes (el primer en el que es configurarà un partenariat estratègic europeu d’R+D+I seràl’envelliment saludable i actiu).

Per primera vegada en un document d’aquestes característiques i en el procés d’elaboració i implementació es fa un esment rellevant al paper de les regions.

S’insisteix en què la Unió per a la Innovació integrarà tots els instruments actuals i futurs (8è Programa Marc) per evitar la fragmentació d’esforços.

S’insisteix també en el paper de les PIME i que el desplegament de l’estratègia ha d’impactar totes les diferents tipologies de regions europees.


Aprovació de la Unió per a la Innovació – Octubre 2010Objectius


1. En temps de restriccions, la UE i els Estats Membres necessiten continuar invertint en educació, R+D, innovació i TIC. Aquestes inversions no tan sols s’haurien de protegir, en la mesura del possible, de les reduccions pressupostàries, sinó que s’haurien de reforçar.

2. Això hauria d’anar acompanyat de reformes per aconseguir una bona relació qualitat-preui fer front a la fragmentació. La UE i els sistemes de recerca i desenvolupament nacionals necessiten estar més ben connectats entre ells i millorar-ne el rendiment.

3. Cal que es modernitzin els sistemes educatius a tots els nivells. L’excel·lència s’ha de convertir cada vegada més en el nostre principi rector. Necessitem més universitats de primera categoria, augmentar els nivells de competència i atraure el millor talent de fora.

4. Els investigadors i els innovadors han de poder treballar i cooperar entre els països de la UE amb la mateixa facilitat que ho fan dins de les fronteres estatals. S’ha de completar l’Àrea de Recerca Europea en quatre anys i s’han d’implementar les estructures per a un moviment realment lliure del coneixement.

5. S’ha de simplificar l’accés als programes de la UE i s’ha d’augmentar l’efecte de palanquejament en la inversió del sector privat, amb el suport del Banc Europeu d’Inversions. Cal reforçar el paper del Consell Europeu de Recerca i estimular la contribució del programa marc per cultivar el creixement ràpid de PIME. S’ha d’explotar totalment el Fons Europeu de Desenvolupament Regional per desenvolupar capacitats de recerca i innovació per Europa, basades en estratègies intel·ligents d’especialitzacióregionals.


Aprovació de la Unió per a la Innovació – Octubre 2010Objectius


6. Ens cal innovar més mitjançant la recerca. Cal millorar la cooperació entre el món de la ciència i el dels negocis: s’han d’eliminar els obstacles i implementar iniciatives.

7. S’han d’eliminar les barreres que queden perquè els emprenedors portin «idees al mercat»: un millor accés al finançament, particularment per a les PIME, uns drets de propietat intel·lectual i industrial assequibles, uns objectius més ambiciosos i audaços, un establiment més ràpid d’estàndards interoperables i un ús estratègic per a pressupostos de contractació pública massius. Com a pas immediat, s’hauria d’arribar a un acord en la patent de la UE abans de final d’any.

8. Cal fundar partenariats europeus per la innovació per accelerar la recerca, el desenvolupament i el desplegament del mercat de les innovacions per abordar els principals reptes socials, combinar els coneixements i els recursos i estimular la competitivitat de la indústria europea, començant per l’àrea de l’envelliment actiu i saludable. Altres que s’estan estudiant: ciutats intel·ligents; Europa eficient amb l’aigua; subministrament sostenible de matèries primeres no energètiques per a una societat moderna; mobilitat intel·ligent per als ciutadans i negocis europeus; productivitat i sostenibilitat agrícola.

9. Els nostres punts forts en el disseny i la creativitat s’han d’explotar més bé. Hem de defensar la innovació social, desenvolupar una millor comprensió de la innovació en el sector públic, identificar les iniciatives que tenen èxit i donar-los visibilitat i avaluar el progrés per comparació.

10. Necessitem treballar millor amb els socis internacionals. Això implica l’accés obert als programes d’R+D i assegurar condicions comparables a l’estranger, així com adoptar un front comú europeu quan calgui per tal de protegir els nostres interessos. Incorpora una visió àmplia de la innovació orientant l’R+D+I a reptes (el primer envelliment saludable).


Aprovació de la Unió per a la Innovació – Octubre 2010Implicacions per Catalunya


L’estratègia Unió per a la Innovació reforça l’estratègia de Catalunya plasmada en el PNRI i en les polítiques del PRI 2010-2013 doncs està completament alineada en visió, orientació estratègica i objectius.

Caldrà aglutinar internament de manera urgent els agents de l’R+D+I de forma estratègica per reduir la fragmentació i aconseguir que Catalunya tingui pes en les aliances europees que es configuraran en R+D+I al voltant de reptes.

Els aliats de països tercers de gran excel·lència científica i de l’eix franco-alemany més Regne Unit esdevenen claus per configurar una estratègia d’aliances catalanes. Hom espera també un paper estratègic creixent d’aliances interregionals.

La innovació en el sector públic i la innovació social esdevenen un motor de progrés segons la Unió per a la Innovació (i en el PNRI i el PRI) i Catalunya ha de saber aprofitar les seves potencialitats evidents per estar en primera línia dels programes que sorgiran en aquest sentit de la Unió per a la Innovació.

Les PIME tenen un paper clau en la Unió per a la Innovació i cal que la seva participació sigui activa a Catalunya.

60

PART BAcció de Govern en R+D+I

Es presenten els principals temes de l’agenda de Govern en R+D+I del període Juliol-Octubre 2010


Índex detallat de la part B8. Despesa 2009 executada en R+D+I ............................................ 62

9. Planificació de l’R+D+I• PRI 2010-2013: seguiment 2010 i projecte d’actuacions 2011................. 66• Previsió de temes a considerar en l’actualització 2011 del PRI.............. 67• Plans Estratègics d’R+D+I 2010-2013 sectorials/departamentals........... 68• Plans Directors d’R+D+I 2010-2013 de les agències i ens d’R+D+I......... 69• Projectes de planificació i avaluació......................................................... 70

10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I• Focalització de l’R+D+I en reptes.............................................................. 71• Infraestructures Científiques i Tecnològiques......................................... 72• Innogencat: Innovació en l’Administració de la Generalitat................... 73• Processos estratègics d’R+D+I................................................................. 75• Projectes singulars: Nous talents, Consorci esport.............................. 76

11. Ordenació del sistema R+D+I• Sistema de centres CERCA de la Generalitat de Catalunya................... 77• Aliança Tecnològica de Catalunya............................................................ 78


R+D Universitats públiques

(salaris):

297 M€

R+D Sistema sanitari públic(Indirecta, inclou salaris)

182 M€

Foment de l’R+D:

350 M€

Foment de la Innovació

97 M€Innovació Interna – 22 M€

R+D

(Fra

scat

i)(2

009-

834M

€)In

nov.

(O

slo)

12

0M€

R+D

+I (2

009-

954M

€)

PRI

Enginycat, difusió R+D+I, Compra pública, ........

S’utilitzen els mateixos coeficientsper a totes les universitats (una

estimació mitjana): 40% pel càculdel salari professorat imputable a

R+D i 20% pel del PAS.

Costos del temps dedicat a l’R+D de professorat universitari i PAS

segons estàndards.

S’utilitzen els mateixos coeficientsper a totes les universitats (una

estimació mitjana): 40% pel càculdel salari professorat imputable a

R+D i 20% pel del PAS.

Costos del temps dedicat a l’R+D de professorat universitari i PAS

segons estàndards.

R+D Interna (6 M€)

Estudi experimental Dept. Salut(2000): atribució d’un percentatge (entre el 1,5 i el 2%) de la despesa

sanitària total, obtinguda de la suma del pressupost de l’InstitutCatalà de Salut (ICS) i del Servei

Català de Salut (SCS)

Costos del temps dedicat a l’R+D del personal assistencial (metges,

infermeres..) i altres costos indirectes no contemplats en els

pressupostos dels projectes d’R+D.

Estudi experimental Dept. Salut(2000): atribució d’un percentatge (entre el 1,5 i el 2%) de la despesa

sanitària total, obtinguda de la suma del pressupost de l’InstitutCatalà de Salut (ICS) i del Servei

Català de Salut (SCS)

Costos del temps dedicat a l’R+D del personal assistencial (metges,

infermeres..) i altres costos indirectes no contemplats en els

pressupostos dels projectes d’R+D.

Dificultat de desagregar R+D de Ien alguns tipus de despesa

R+D finançada per l’Adm. GC en forma d’ajuts i crèdits als

executors de l’R+D: a personal (predocs,postdocs, contractes a investigadors...), a programes i

projectes, a centres, a infrestructures de recerca....


R+D finançada per l’Adm. GC en forma d’ajuts i crèdits als

executors de l’R+D: a personal (predocs,postdocs, contractes a investigadors...), a programes i

projectes, a centres, a infrestructures de recerca....

(1)

(1)


Innov. finançada per l’Adm. GCen forma d’ajuts i crèdits alsexecutors de la Innovació


Innov. finançada per l’Adm. GCen forma d’ajuts i crèdits alsexecutors de la Innovació

idemR+D realitzada per l’Adm. GC idemR+D realitzada per l’Adm. GC

Innov.oculta i Innov. no comptab. Innov. realitzada per l’Adm. GC Innov.oculta i Innov. no comptab. Innov. realitzada per l’Adm. GC

Limitacions mètodeQuè es comptabilitza Limitacions mètodeQuè es comptabilitza

Nomenclatura: I= Innovació exclosa l’R+D

No R+D+I*


8. Despesa 2009 executada en R+D+I

63

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009R+D+I R+D a personal Univ. i Hosp.*Foment R+D Foment IR+D+I interna R+D+I cap. 8

Nota: “R+D+I interna” pels anys 2003 i 2004 no es va comptabilitzar

8. Evolució de la despesa executada en R+D+I (M€)

La dificultat d’execució del capítol 8 (suport R+D+I empreses mitjançant crèdit) explica la disminució del 2009 respecte el 2008 en el qual es van executar més 100 M€ en capítol 8


Generalitat de Catalunya

64

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

R+D+I R+D a personal Univ. i Hosp.*Foment R+D Foment IR+D+I interna R+D+I cap. 8

Nota: “R+D+I interna” pels anys 2003 i 2004 no es va comptabilitzar

8. Evolució de la despesa executada en R+D+I (% pressup.)


Generalitat de Catalunya

65

•(1) Inclou partides de capítol 8 (crèdits)•(2) Fons generals a Universitats. Inclou tram de recerca del professorat universitari i de les inversions a universitats•(3) Inclou ACC1Ó, DGII i SIE

Import Propi R+D+I

46.190.032,00 €3.689.672,87 €

13.828.185,80 €1.113.503,00 €

10.898.394,76 €

1.707.000,00 €2.766.070,56 €

FGU (2) 313.203.092,47 € 48,85%Resta del CUR 179.536.231,68 € 28,00%

147.369.024,36 € 22,98%

1.045.698,72 € 0,16%

212.606,45 €3.572.613,55 €8.894.821,24 €5.148.165,00 €

181.831.216,00 € 87,80%

25.262.164,97 € 12,20%

7.410.861,10 €479.054,48 €

954.158.409,01 €Total 3,85%

DESPESA INDIRECTA

RESTA DESPESADEPARTAMENT DE TREBALL (TI) 1,08%DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA (VP) 0,18%

4,95%

DEPARTAMENT DE SALUT (SA) 207.093.380,97 € 2,24%

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (PR)

0,02%DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (MA) 0,67%

0,58%DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (PO)

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA (JU)

40,35%INNOVACIÓ I EMPRESA (1) (3)

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (GO)

COMERÇ I TURISME

0,21%

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ (CU) (1)

0,36%DEPARTAMENT D'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ (IT) 0,22%

0,22%

2,13%DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES (EC) 0,46%

% Import Propi R+D+I sobre pressupost totalSecció Pressupostària: Departaments de la GC

DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL (AG) (1) 10,16%DEPARTAMENT D'ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA (BE)

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ (EN)

DEPARTAMENT D'INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA (IU)

CUR641.154.047,23 €


8. Despesa 2009 executada en R+D+I (Euros)Generalitat de Catalunya . Per Departaments.

66

PRI 2010-2013: seguiment 2010 i projecte d’actuacions 20119. Planificació de l’R+D+I


Tots els departaments de la Generalitat disposen d’un full de seguiment de les actuacions 2010 en R+D+I realitzades i d’una previsió 2011 alineada amb el PRI 2010-2013.

Pla d’actuacions 2011. Accions classificades per línia d’actuació. Exemple

Codi Descripció DEPARTAMENT BREU DESCRIPCIÓ DOTACIÓ ECONÒMICA PRÒPIA

SLT Finançament de centres/instituts/programes de recerca concrets a través de centres participats 35,746,067.82 €

PTO Finançament dels centres de recerca recerca participats (CIMNE; CREAF; CIIRC) 11,885,443.00 €

DAR Finançament dels centres de recerca participats (IRTA, CTFC, INCAVI)

19,700,000.00 €

MAHFinançament de centres de recerca participats (CREAL,IC3, CREAF, CTFC, Institut Català del Suro, InstitutCatalà de la Fusta, ICRA)

2,788,919.35 €

DIUE Finançament de centres de recerca (CERCA i altres) 80,784,260.48 €

ACTUACIÓ PRI ACCIONS DEPARTAMENTS

2.1.1 - 7

Consolidar el finançament dels centres de recerca de la Generalitat, a través de contractes programa per objectius, amb la finalitat de consolidar el model d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels altres departaments implicats.

PLA ACTUACIÓ 2010-2011 - DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Objectiu 2Política 2.1.

Línia d'actuació 2.1.1. Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, de transferència i internacionalitzacióEnfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacteSistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor

67

Previsió de temes a considerar en l’actualització 2011 del PRI9. Planificació de l’R+D+I


El PRI 2010-2013 preveu una actualització anual a partir de canvis de context, noves prioritats o els resultats de l’execució. Operativament es preveu afegir un annex/addenda que n’actualitza la versió inicial aprovada.

Temes a considerar per l’actualització 2011 (no exclou que en puguin aparèixer d’altres)

Polítiques d’R+D+I i dones:Millorar, a partir de les bones pràctiques internacionals, la definició de polítiques de suport a les dones per tal d’incrementar la seva presència qualitativa i quantitativa en el sistema de recerca i innovaciócatalà i frenar el drenatge de talent femení existent.

Incloure la recerca en gènere de manera transversal en la configuració i desenvolupament dels focus de recerca i innovació del PRI que es puguin veure afavorits per aquests coneixements.

Estratègia d’innovació de la UE :Realitzar una anàlisi exhaustiva de l’impacte de l’Estratègia 2020 d’Innovació de la UE aprovada l’Octubre de 2010 sobre la política de recerca i innovació de Catalunya per tal d’enfortir i, si s’escau, activar o redissenyar les polítiques del PRI.

Es tindran en consideració, especialment, fins i tot ja des del moment actual, els reptes prioritaris que aquesta estratègia apunta, començant per l’envelliment actiu i saludable. Els altres reptes d’R+D+I que la UE està analitzant són: ciutats intel·ligents (smart cities), eficiència en l’aigua, subministrament de matèries primeres no energètiques per a una societat moderna, mobilitat intel·ligent per als ciutadans i els negocis; productivitat i sostenibilitat agrícola.

68

Plans Estratègics d’R+D+I 2010-2013 sectorials/departamentals9. Planificació de l’R+D+I


S’han elaborat els següents Plans alineats amb el PRI 2010-2013 :

Per primera vegada es disposa de plans departamentals sectorials als quals s’han d’afegir els existents de salut i agricultura. El desenvolupament de plans departamentals/sectorials respon a un dels objectius del PRI 2010-2013 i representa un salt qualitatiu rellevant pel que fa a la integració de l’R+D+I de manera estructural en l’acció de Govern.

Algunes bones pràctiques a destacar en l’elaboració dels plans:

DASC: Visió integral dels serveis socials i de la innovació requerida.DCMC: Implicació de totes les unitats adscrites (més de 20).DPTOP: Gestió del coneixement i organització interna en R+D+I.DMAH: Xarxa i expertesa externa incorporada.

Pla de Recerca i Innovació 2010-2013 en serveis socials (DASC)Pla de Recerca i Innovació 2010-2013 del Departament de Cultura i Mitjans de ComunicacióPla de Recerca i Innovació 2010-2013 del Departament de Medi Ambient i HabitatgePla 2010-2013 d’Eixos Estratègics de recerca i innovació del Departament de Política Territorial o Obres Públiques

S’han elaborat els següents Plans Directors alineats amb el PRI 2010-2013 :

Per primera vegada es disposa de plans directors de totes les agències i ens facilitadors de l’R+D+I catalans que constitueixen part de la Governança del sistema catalàd’R+D+I.

Aquest era un objectiu del PRI 2010-2013 per facilitar una implementació coherent.

Aquests Plans directors han de servir de fonament per establir contractes programa entre el Govern i els diferents ens fonamentats amb una base sòlida.

69

Plans Directors d’R+D+I 2010-2013 de les agències i ens d’R+D+I9. Planificació de l’R+D+I


Pla Director 2010-2013 de l’àrea de recerca d’AGAUR i FCRI (futura Talència)Pla Director 2010-2013 de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)Pla Director 2010-2013 de l’agència ACC1ÓPla Director 2010-2013 de la Institució CERCA (ICERCA)Pla Director 2010-2013 de la Bioregió de Catalunya (BIOCAT)

70

Projectes de planificació i avaluació9. Planificació de l’R+D+I


Definició i Aprovació del Projecte del Pla Estratègic Interdepartamental d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural amb els següents objectius:

– Definir el posicionament estratègic en l’àmbit agroalimentari català per al 2020, com a sector clau de

competitivitat i generació de riquesa, començant per una avaluació de la situació de partida (Actuació 2.1.2 num

28 del PRI: avaluar el conglomerat d’estructures d’R+D+I catalanes ne l’àmbit agroalimentari)

– Identificar els principals reptes de futur en matèria de generació de coneixement, foment de la innovació i

creixement socioeconòmic , definint objectius finalistes en matèria de producció científica, valorització,

transferència, competitivitat i ocupació.

– Alinear i focalitzar tots els agents del sistema (recerca, formació, transferència, internacionalització i teixit

empresarial) vers els objectius prioritaris identificats (Polítiques 8 i 9 del PRI)

Aprovació de l’avaluació del conglomerat d’estructures i ens d’R+D+I catalans en els àmbits de la biomedicina i la salut segons defineix el PRI 2010-2013.

71

Focalització de l’R+D+I en reptes 10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I

L’estratègia de focalització de l’R+D+I és un dels trets claus del PNRI i del PRI 2010-2013. Ara, Europa diu que aquest és el camí, orientar l’R+D+I a reptes.

FocalitzarFocalitzarR+D+I R+D+I

en reptesen reptes

Generar resultats

excel·lents

Orientarpolítiques iprogrames

Accelerar capacitats i sinergies

Impacte Impacte social i social i

econòmiceconòmic

Establir estratègies

compartides

Pla de Recerca i Innovació (PRI)de Catalunya2010-2013

• Objectiu: Comunicar l’estratègia focus en R+D+I a una base àmplia d’agents i catalitzar primers passos a seguir en cada focus

• Format: Sessions amb presentació general (estratègia + experiències d’èxit) + visió per cada repte (estat de l’art + prospectiva + interconnexions entre reptes)

• Programació (setembre-octubre):– Focus vinculats a reptes d’oci, lleure, nous serveis i cultura (Setembre)– Focus vinculats a reptes ambientals, de l’entorn i territorials (Octubre)– Focus vinculats a salut i aliments (Desembre)– Focus vinculats a serveis socials i educacó (Desembre)– .....

LLANÇAMENT FOCUS

• Focalització progressiva de convocatòries per a l’R+D+I en reptes

• Mapa de grups de recerca focalitzats en reptes (1.400 respostes), ara cal fer confluir.

72

Infraestructures Científiques i Tecnològiques10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I

Objectius principals1. Disposar d’un catàleg d’STI presents a Catalunya que permeti millorar l’anàlisi,

projecció i capacitats sistèmiques de gestió.2. Per augmentar les STI cal renovar les existents i tenir accés a les de fora de Catalunya

amb la qual cosa poder respondre a les necessitats i possibilitats de potenciar la cooperació.

3. Generar economies d’escala de valor afegit que permetin millorar l’eficiència de les STI i maximitzar els beneficis directes i indirectes de llur explotació.

4. Millorar la presa de decisions de les STI que atenen les prioritats en recerca i innovació i les estratègies dels diferents nivells del Sistema Català.

5. Augmentar la l’eficiència de la coordinació de les STI estatals, europees i interregionals.

Configuració del Sistema d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques de Catalunya (SICT-CAT)

El Govern encarrega la supervisió i gestió del projecte al Consell Català de Recerca i Innovació

1. Els instruments i processos de la governança i gestió del SICT-CAT.2. El mapa d’ICT que formen part del SICT-CAT.3. Les recomanacions per a l’optimització inicial del SICT-CAT4. El full de ruta STI 2020 que haurà d’incloure les noves o les

actualitzacions de les existents.

Motivacions

Estratègies d’R+D+I

La millora del sector públic a través de la innovació és clau per al progrés social i econòmic i esdevé un objectiu prioritari pels governs d’arreu.

Els reptes actuals són molt rellevants i és imprescindible que el sector públic s’adapti a les necessitats complexes de la comunitat i sigui més eficient.

El PNRI i el PRI 2010-2013 posen per primera vegada la innovació en el sector públic com a objectiu estratègic de les polítiques d’R+D+I incidint en els serveis públics innovadors, la compra pública i les regulacions, el bon disseny de polítiques,...L’Estratègia d’Innovació UE 2020 (oct-2010) conclou que la UE ha de ser líder en innovació social i que ha de comprendre millor la innovació en el sector públic, identificant i donant visibilitat a les iniciatives d’èxit i mesurant el progrés mitjançant un nou sistema d’indicadors d’innovació per al sector públic (2011).

L’Administració de la Generalitat i el seu sector públic innoven però no ho fan encara de manera sistemàtica i generalitzada.

73

Innogencat: Innovació a l’Admnistració de la Generlitat10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I

Innogencat és l’estratègia per al desenvolupament d’una política integral d’innovació a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i en el seu sector públic

2010: Iniciatives innovadores i bases per progressar

1. Identificar 25 iniciatives innovadores

2. Definir les bases i un model preliminar d’innovació

4. Articular el nucli d’una comunitat d’interès

3. Establir recomanacions sobre properes passes

74

Innogencat: Innovació a l’Admnistració de la Generlitat10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I


75

Processos estratègics d’R+D+I10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I


Millorar l’organització, coordinació i planificació de processos claus per al desenvolupament de l’acció de Govern en R+D+I

Anàlisi estratègicaProspectiva en ciència, tecnologia i innovacióVigilància, comparació i anàlisi d’estratègies i de polítiques d’R+D+ISistema d’informació, indicadors, estadístiques i informes d’R+D+I

Avaluació, estratègies i polítiquesDefinició, implementació i seguiment d’estratègies i polítiques d’R+D+IAvaluació de polítiques i de programes d’R+D+ICriteris i procediments per a l’avaluació de l’R+D+IProcediments per a la presa de decisions en la creació/tancament i seguiment d’estructures d’R+D+I participades per la Generalitat

ComunicacióComunicació del sistema català d’R+D+IComunicació de l’acció de Govern en R+D+I

RelacionsRelacions internacionals en R+D+IRelacions amb altres administracions en R+D+I

Catàleg de processos estratègics en R+D+I

76

Projectes singulars10. Projectes estratègics i singulars en R+D+I


1) Promoure l’interés dels joves per dedicar-se professionalment a la recerca científica. 2) Aconseguir la implicació en el programa de tots els agents, públics i privats, dedicats a la recerca i al coneixement, així com a la seva divulgació.3) Visualitzar el compromís del Govern de convertir Catalunya en un referent internacional de primer nivell en recerca i innovació, en el marc del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, així com la capacitat del Govern de consensuar un full de ruta bàsic per al desenvolupament del país a mitjà i llarg termini amb tots els agents socials.

NOUS TALENTS.CATPrograma per promoure l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia i la recerca

En el marc d’una estratègia per fer de l’esport motor de progrés socioeconòmic el Govern promou el desenvolupament del clúster de l’esport multidisciplinari a Sant Cugat.

Ara s’ha impulsat la constitució d’un consorci que en el context general de l’estratègia general, impulsi la col·laboració en matèria de docència i planificació de la recerca en l'àmbit de l'educació física, l'activitat física i l'esport en tots els seus vessants i dimensions (educativa, competició, recreació, salut, lleure, gestió, etc.) i, si s'escau, el desenvolupament d'accions conjuntes de formació i recerca en els àmbits abans esmentats.

Consorci per al Desenvolupament Científic de l'Esport a Catalunya

77

Sistema de centres CERCA de la Generalitat11. Ordenació del sistema d’R+D+I


El Govern ha avançat en la configuració del sistema de centres CERCA de la Generalitat, el qual no tenia fins ara cap referent legislatiu que en concretés la seva definició i singularitat.

Els sistema de centres CERCA està integrat per:

a) Els centres de recerca que reuneixin els requisits i les condicions del Programa CERCA, i que restin expressament incorporats al Programa esmentat.

b) La Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Institució CERCA).c) El Programa CERCA, l’instrument operatiu específic del qual es dota la Generalitat

per impulsar els centres de recerca. d) Els instruments de governança requerits per a la creació, evolució i avaluació dels

centres.S’estableix també quines han de ser les característiques d’un centre CERCA i quins són inicialment el llistat de centres que integren el sistema a falta d’una avaluació que s’aplicarà a aquests i als altres centres que es puguin acollir en el sistema.

78

Aliança Tecnològica de Catalunya11. Ordenació del sistema d’R+D+I


L’aliança està constituïda inicialment per 6 centres que representen més del 30% dels ingressos de TECNIO (Xarxa Tecnològica de Catalunya) i generen el 70% de grans projectes tractors.

DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES INTEGRATSExecució de projectes complexes de demostració tecnològica (ex: vehicle elèctric). Alineament amb la prospectiva tecnològica de país (OME).Generació de capacitats de recerca industrial a Catalunya.Actuació com a demanda sofisticada.Canvi de paradigma en els ajuts públics a les unitats de transferència. tecnològica: del plans de treball

unidisciplinars als grans projectes tractors pluridisciplinars.

ALIANCES ESTRATÈGIQUES EMPRESARIALSCreació d’aliances estratègiques de recerca industrial, a llarg termini, amb empreses nacionals i

multinacionals.

INTERNACIONALITZACIÓ DE TECNIOAnàlisi presència de TECNIO a l’exteriorEstabliment d’acords de cooperació amb grans xarxes de transferència tecnològica internacionals (Fraunhofer,

VTT, SRI...)Penetració en països en desenvolupament, aprofitant finançament d’organismes multilaterals (BID, BM...)Venda de projectes integrats a corporacions multinacionals

VALORITZACIO DE LA TECNOLOGIAEstabliment d’un procés conjunt de valorització tecnològica i creació de NEBT’sPossibilitat de creació de fons de co-inversió en projectes de start-up i projectes d’expansió industrial

Objectius estratègics

Documents

Informe trimestral en R+D+I del Govern de la Generalitatpremsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/11/02/18/33/df67254c-f3f2-4...Consell executiu de 2 de novembre de 2010. ... ¾Es presenten