Embed Size (px)
Citation preview
Curs de Moodle
Aquest manual ha estat elaborat a partir dels cursos:
D004 Iniciació al Moodle
Autoria: Irene Salomé Martínez Pérez
D204 Ús i dinamització de Moodle
Autoria: Joan Queralt, Àngels Mustienes i Irene Martínez
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha coordinat i produït aquests materials didàctics.
Tots els continguts, excepte les imatges de persones clarament identificables, estan sota una llicència Creative Commons 3.0 del tipus by- nc -sa.
En conseqüència, els podeu reproduir, distribuir i comunicar públicament en qualsevol format sempre que:
n’esmenteu la procedència i en reconegueu l’autoria als autors i a les autores; els empreu sense cap mena de finalitat comercial.
Així mateix, en podeu fer obres derivades (resums, traduccions…) sempre que les difongueu amb el mateix tipus de llicència.
Advertiment legal específic per a l’ús de les imatges: Totes les imatges on apareixen persones clarament identificables són propietat del Departament d’Educació, que n’ha obtingut la corresponent autorització. Qualsevol difusió en mitjans no vinculats a l’esmentat Departament sense el consentiment explícit de les persones interessades pot vulnerar el dret d’imatge d’aquestes i ser objecte de les corresponents accions civils i/o penals.
Guia del campus virtualMoodle és una plataforma que té com a objectiu produir i gestionar cursos basats en Internet. Aquests sistemes també reben el nom de Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge (Learning Management Systems, LMS) o Entorns Virtuals d'Aprenentantge (EVA; Virtual Learning Environment, VLE).
Davant altres sistemes semblants disponibles a la xarxa, Moodle té, entre molts, un avantatge important: és d'ús lliure. Moodle és propietat intel·lectual de Martin Dougiamas, qui en va ser el creador original l'any 2002 i el va alliberar poc després sota llicència pública GNU. Darrere Moodle hi ha un grup de professionals que ofereixen diferents serveis. A més, s'ha generat una xarxa entre les pròpies persones usuàries que col·laboren en la millora i desenvolupament continu del programa.
La pàgina principal d'un lloc Moodle
Quan entreu a una pàgina web que ens presenta l'entorn Moodle, pot ser que ja pugueu fer-hi coses com llegir les “Últimes notícies” o els recursos que l'administració del lloc hagi posat accessibles per a tothom. Visiteu aquests llocs, creats amb la plataforma Moodle, i observeu quina informació teniu accessible:
1. Agora2. Alexandria
3. Campus de l'IOC
4. Web de la SES de Sils
5. Campus de formació del Departament d'Educació
Accés al lloc
Generalment Moodle s'utilitza per crear i oferir cursos a Internet, de manera que el primer que voldreu fer és entrar al vostre curs. Per fer-ho haureu d'entrar al sistema i hi ha dues maneres bàsiques de fer-ho:
Com a persona visitant. Com a persona identificada mitjançant un nom d'usuari/ària i una contrasenya.
Un cop dins, haureu d'entrar al curs que us interessi de tots aquells que tingueu actius: per fer-ho només cal que cliqueu sobre el nom. Els cursos poden tenir diferents nivells d'accés, que es corresponen amb icones que apareixen al costat del títol del curs i que informen sobre qui pot accedir:
: Indica que el curs està obert a qualsevol persona que s'identifiqui com a visitant. La seva absència indica que l'accés està restringit només per a persones identificades.
: Indica que el curs té una clau d'inscripció que les persones identificades al lloc han d'escriure la primera vegada que hi accedeixen. Pel que fa a les persones visitants, es poden donar dues situacions:
1
o Que puguin entrar sense escriure la clau.
o Que hagin d'escriure la clau d'inscripció.
Accés als cursos
Als cursos anteriors dos tenen clau d'inscripció i quatre permeten l'accés a visitants.
Segons els temes del lloc Moodle, les icones del lloc poden ser diferents:
: visitant. : clau d'inscripció.
Si no poseu clau d'inscripció qualsevol persona que s'identifiqui al lloc es podrà inscriure lliurement al vostre curs tan sols clicant sobre el nom.
Les persones identificades pot ser que ja puguin entrar a un curs com a estudiants si són al llistat de l'aula perquè una persona amb permisos (professorat-editor, administració) l'hagi inclòs.
Si heu entrat com a visitants només podreu entrar als cursos que tinguin activada l'entrada per a persones visitants i és possible que es demani una clau d'inscripció.
El perfil
Cada persona usuària té un perfil que es pot consultar tot clicant sobre el seu nom. Aquest perfil és públic i el poden veure totes les persones usuàries del lloc.
El perfil conté unes dades i uns paràmetres que pot modificar mitjançant l'opció “Edita perfil”. Editeu el vostre perfil.
És important que habiliteu el vostre correu i el seguiment dels fòrums.
2
Introducció de dades al perfil de l'usuari
Qualsevol usuari pot accedir al seu perfil simplement clicant sobre el seu nom en qualsevol pàgina a partir del moment en què s'ha identificat al sistema. Per exemple, a la part superior de la pàgina on diu Heu entrat com Nom i Cognoms.
La pàgina del perfil d'usuari té diferents pestanyes amb informació valuosa: - la pestanya del perfil mostra la informació que té el sistema sobre l'usuari: nom i cognoms, país, població, adreça de correu electrònic, cursos en què està inscrit (els cursos en gris són cursos ocults als quals no poden entrar els estudiants), moment del darrer accés al sistema i rols assignats (per exemple: professorat, estudiant, visitant, etc.):
Observeu que per defecte tots els usuaris tenen per imatge un solet. Això es pot canviar des de la pestanya d'edició.L'usuari pot canviar la contrasenya inicial clicant al botó Canvia la contrasenya que obrirà una pàgina des d'on s'introdueix la nova contrasenya i es desa.}Prement el botó MIssatges s'accedeix a la missatgeria interna de Moodle que permet enviar i rebre missatges dels altres usuaris del sistema. - la pestanya Edita perfil permet canviar algunes dades personals agrupades sota diferents seccions:
sota la secció General trobareu les dades personals i preferències:
3
o Nom, Cognoms i Adreça de correu són dades obligatòries.o Des de Mostra el correu electrònic podeu triar qui pot veure l'adreça de correu: tothom,
només els usuaris del curs o ningú.
o Tot i que l'adreça de correu sol ser un camp obligatori des de Correu electrònic activat podeu triar no rebre cap avís a través del correu.
o Trieu quin Format del correu voleu rebre: text pla o HTML.
o És important configurar bé el Tipus de resum de correu perquè us podeu trobar la bústia inundada de missatges. Si voleu rebre'n com a màxim un al dia trieu Assumptes (correu diari només amb els assumptes).
o Una altra manera de minimitzar el nombre de missatges és triar No, no em susbcriguis automàticament als fòrums de l'opció Subscripció automàtica al fòrum
o A canvi, i per saber què ha passat en els fòrums, val la pena activar l'opció Sí, destaca'm els missatges nous de Seguiment dels fòrums. Així cada cop que entreu en un curs, si hi ha hagut missatges nous des de la darrera entrada, veureu al costat del nom del fòrum un missatge del tipus 5 missatges sense llegir.
o Trieu l'editor HTML a Per editar text per poder formatar millor els textos que escrigueu a Moodle.
o La Població i el País solen ser camps tancats per l'administrador, com també passa a Nom i Cognoms, però si fossin editables podreu canviar-los.
o La Descripció sol ser una frase que resumeix la visió que té cada usuari de sí mateix/a. Val la pena informar als estudiants que serà visible en el seu perfil i que val més que no hi posin dades personals de contacte (ni telèfon ni adreces).
4
Cal prémer el botó Actualitza perfil per fer permanents els canvis.
Càrrega de la imatge al perfil de l'usuari
Per poder carregar o canviar la vostra fotografia digitalitzada al vostre perfil cal que aneu a la secció Imatge de la pestanya Edita perfil. El procediment és molt senzill:
1. Feu clic al botó Seleccionar per veure el contingut del vostre ordinador i localitzar el fitxer amb la vostra imatge. Un cop trobada, la seleccioneu fent un clic sobre l nom del fitxer i veureu el camí del fitxer a la casella:
2. Premeu el botó Actualitza perfil per pujar la imatge i desar-la.3. Si ara torneu a la pestanya del Perfil veureu la imatge acabada de carregar i que
acompanyarà tota la vostra activitat a Moodle:
El perfil de l'usuari als ulls del professorat
Els estudiants tenen accés a determinades dades del seu perfil com les que hem vist més amunt o les que recull el sistema i li presenta a través de les pestanyes Missatges a fòrums, on hi ha tots les missatges que ha anat deixant en els diferents fòrums dels cursos on està inscrit, o Informes d'activitat on queden recollides les qualificacions dels cursos.
Ara bé, el professorat té accés a altres dades del perfil de l'usuari que aquest no veu. Per exemple, té accés a uns completíssims Informes d'activitat que es veuran en detall en el
5
darrer mòdul d'aquest curs. Ara el que ens interessa és la pestanya Anotacions que apareix als ulls del professorat en el perfil d'usuari dels seus estudiants:
Hi ha tres tipus d'anotacions:
1. Anotacions del lloc: L'anotació serà visible per al professorat de tots els cursos del lloc Moodle. Útil per deixar indicacions sobre els estudiants a altres professors o professores. Per exemple: Bon treballador en grup, Estudiant molt participativa, etc.
2. Anotacions del curs: seran visibles només pel professorat del curs. Especialment útils en el cas de cursos amb més d'un responsable perquè permetran compartir observacions.
3. Anotacions personals: només són visibles pel professorat que les ha fet i serveixen com a recordatori.
També es pot accedir a les Anotacions des de la pestanya del mateix nom que es troba a la Llista de participants d'un curs
6
Estructura dels cursos
Moodle s'organitza per cursos; cada curs conté una sèrie d'informacions i funcionalitats que, per ordenar-les i facilitar-ne la navegació, estan agrupades en blocs. A un curs típic, veureu que hi ha tres columnes de blocs: dues de laterals i una de central, tal i com mostra la imatge següent.
Els blocs centrals i laterals d'un curs
Cada bloc lateral té una funcionalitat específica.
Els blocs centrals són la part principal del curs i el seu contingut depèn del format del curs, que veurem a la pràctica 2:
Els missatges del fòrum social, si es tracta d'un curs en format social. Els diferents temes del curs, a més d'un bloc comú inicial.
Cada bloc lateral té una funció específica, tal i com veurem a la pràctica 3. Les principals funcions que tenen són de comunicació (enviar missatges, consultar les persones que estan connectades a l'aula,…) i gestió (consulta de qualificacions, calendari amb dates de tramesa,…).
7
Els camins
Explorant Moodle descobrireu que no hi ha camins únics per anar d'un punt a un altre sinó més aviat una xarxa de possibilitats. Hi ha, però, dues eines bàsiques:
La barra superior, que us indica a més on us trobeu a cada moment i el camí, amb enllaços, des de la pàgina principal. D'aquesta manera us ajuda a situar-vos i a anar a qualsevol dels llocs enllaçats. Per retornar a la pàgina principal del curs només heu de clicar sobre el seu nom abreujat (a la imatge “0910S1x1B”).
L'opció “Salta a…” que us permet anar d'un recurs a un altre directament.
La barra superior
La barra superior d'un curs permet desplaçar-se entre els diferents elements i pàgines del curs i del lloc.
Una recomanació: és millor que us acostumeu a viatjar per la barra superior més que no pas utilitzar les fletxes d'endavant/enrere del navegador…
8
Els paràmetres del curs
Com a professorat d'un entorn Moodle, la persona que administra el lloc us haurà creat el curs en el qual treballareu. Segons el rol que tingueu assignat tindreu uns permisos o uns altres: si teniu el rol de professorat-editor podreu editar el vostre curs. El rol, generalment, s'assigna a cada curs, de manera que no podreu editar altres cursos, ni tampoc canviar la pàgina principal del lloc.
El curs que l'administració del lloc us haurà creat estarà buit i si no disposeu d'un curs per restaurar haureu de començar a construir-lo.
El format bàsic
La primera decisió que haureu de prendre abans de començar a construir el curs és quin format li voleu donar.
Les principals estructures d'un curs Moodle són aquestes tres:
1. Estructura per temes: al bloc central apareixerà un espai superior en el qual podreu escriure el títol del curs (i fins i tot situar alguns recursos comuns per a tot el curs) i els temes que hàgiu decidit fixar. A cadascun d'aquests temes, un cop creats, hi podreu escriure un títol i posar recursos i activitats.
2. Estructura setmanal: és similar al format per temes però en comptes de fixar el nombre de temes el que fixeu és el nombre de setmanes. Com al cas anterior, a cada setmana hi podeu afegir els recursos i les activitats corresponents.
3. Estructura social: molt diferent a les anteriors, ja que l'eix central del curs és un fòrum de discussió. A la part central hi ha els temes de debat del fòrum de manera que els missatges més recents van apareixent a la part superior. També podeu afegir recursos i activitats, que seran visibles a un bloc lateral anomenat “Activitats socials”.
Un curs en format social
9
Un curs en format social té la part central ocupada per un fòrum: el fòrum social.
Un curs en format per temes
Un curs en format per temes la part central ocupada per un bloc superior comú i tants blocs numerats com temes tingui definit el curs, en aquest cas 5.
Els principals paràmetres
Un cop hàgiu decidit el format del curs (per temes, setmanal o social), per seleccionar-lo com a estructura bàsica del curs heu d'anar a “Administració | Paràmetres”. El bloc
10
“Administració”, que us permet seleccionar aquest i altres paràmetres, és un bloc essencial per definir la configuració bàsica del curs.
D'entre tots els paràmetres que podeu modificar i fixar, els més importants són els següents:
Nom complet: és el nom que es mostra al capdamunt de la pantalla i a les llistes de cursos. Resum: una breu descripció del curs.
Format: aquí triareu el format que hàgiu decidit, per temes, setmanal o social. Si heu triat el format per temes o setmanal haureu de triar el nombre de setmanes/temes.
Disponibilitat: el curs estarà ocult als estudiants fins que no decidiu mostrar-lo. D'aquesta manera el podreu anar construint i no es mostrarà als visitants ni als usuaris del lloc.
Clau d'inscripció: si escriviu una clau, els usuaris i les usuàries del lloc (és a dir, totes les persones que tinguin un nom d'usuari i una contrasenya per identificar-se) hauran d'escriure aquesta clau per inscriure's al vostre curs. Si deixeu aquesta opció en blanc es podran inscriure al vostre curs totes les persones usuàries del lloc. Si només voleu tenir l'alumnat que hàgiu decidit és recomanable que hi poseu una clau.
Accés de visitants: els visitants són persones que no tenen nom d'usuari/ària i contrasenya per entrar al lloc. Podeu permetre, però, que vegin el vostre curs, tot i que no podran fer les activitats.
Mostra les qualificacions: normalment voldreu que els estudiants puguin veure les qualificacions de les activitats que realitzen.
Hi ha altres paràmetres que podeu explorar: “Mostra informes d'activitat”, “Mida màxima de càrrega”,… Quan hàgiu fixat tots els paràmetres, no oblideu “Desar”.
És molt interessant que consulteu l'ajuda contextualitzada que us informarà de les possibilitats de cada paràmetre.
11
Els blocs laterals
La major part dels recursos de la vostra aula estaran situats a la zona central, estructurada en temes, setmanes o centrada en un fòrum social.
Els blocs laterals, però, tenen funcions molt importants per gestionar l'aula. Els podeu utilitzar, per exemple, per a:
Conèixer els participants del curs i consultar les seves dades: Participants. Saber qui està connectat al mateix temps que nosaltres: Usuaris en línia.
Cercar als fòrums temes de conversa a partir de paraules clau: Cerca als fòrums.
Accedir ràpidament a tots els recursos, o totes les lliçons, o totes les tasques, o a tots els elements del mateix tipus del curs: Activitats.
Saber què ha passat a l'aula des de la darrera vegada que hi vàreu entrar: Activitat recent.
Tenir a l'abast les dates importants del curs, per exemple els terminis de lliurament de les activitats: Calendari.
Consultar les vostres qualificacions o canviar el vostre perfil: Administració.
i moltes altres, per exemple “Missatges”, “Els meus cursos”, “Entrada aleatòria de glossari”, etc.
Tipus de blocs laterals
En general, quan munteu el vostre curs heu de tenir clares quines són les funcions que voleu oferir a l'alumnat. Partiu del principi de màxima simplicitat, especialment quan us adreceu a persones que no estan familiaritzades amb els entorns virtuals. En general és una bona idea començar amb el menor nombre de blocs laterals possible i, si cal, anar-los activant a mesura que els estudiants coneguin més l'entorn i s'hi moguin amb més comoditat.
El nombre i tipus de blocs laterals pot variar entre diferents llocs Moodle, ja que es poden activar o desactivar des de l'administració general del lloc.
Bloc Funció Imatge
Persones
L'opció “Participants” us mostra un llistat de les persones que formen part del curs, els professorat i els estudiants, amb algunes informacions, per exemple la darrera vegada que es van connectar.
Usuaris en línia
Aquí podeu veure els companys i companyes de curs que són dins l'aula. Si voleu, podeu enviar-los un missatge intern.
12
Calendari
El calendari no només us recorda les dates clau dins la planificació del curs, per exemple els terminis per entregar les activitats. També us permet convocar esdeveniments o personalitzar la vista (cliqueu sobre el mes per accedir a “Preferències”).
Activitats Podeu accedir als recursos i activitats des de cada un dels temes, però també a través d'aquest bloc, en el qual apareixen classificats per tipus.
Hi ha un bloc lateral que us pot ser molt útil, el bloc HTML, que us permet escriure contingut, com ara text amb enllaços a pàgines externes de referència, i personalitzar-ne el títol, com en aquest exemple:
Quins blocs fareu actius a cada curs dependrà de les necessitats dels participants però també de les seves característiques. És convenient seguir el principi de màxima simplicitat, especialment quan el curs va adreçat a persones que no coneixen l'aula virtual.
Gestionar els blocs laterals
Els blocs laterals es poden afegir, eliminar i canviar de lloc. Per fer-ho primer cal que activeu l'edició, cosa que podeu fer, si teniu els permisos corresponents, des del botó “Activa edició” que trobareu a la part superior dreta de la finestra. Un cop activada l'edició del curs us apareixerà un bloc nou a la banda inferior dreta del curs amb un desplegable en el qual podreu seleccionar el bloc que voleu afegir. Posteriorment podreu canviar el bloc de lloc amb les icones de les fletxes laterals o verticals.
13
Exploreu els blocs laterals disponibles i canvieu la seva disposició a l'aula, tant de la banda dreta a l'esquerra com amunt i avall. Sempre que vulgueu podreu canviar els blocs de lloc, treure'ls, afegir-ne d'altres o posar-los invisibles per a l'alumnat.
És recomanable que agrupeu els blocs segons les funcionalitats, per exemple els de comunicació (“Persones”, “Missatges”, “Usuaris en línia”) a una banda i els de gestió (“Calendari”, “Darrera activitat”, “Cerca fòrums”) a una altra.
Inserció d'un bloc HTML
El blocs HTML permeten al professorat personalitzar tant el títol com el contingut d'un bloc del curs. Poden servir per a diferents propòsits, des de posar avisos fins a mantenir els enllaços més significatius del curs permanentment visibles.
Per inserir un nou bloc de curs de tipus HTML cal que seguiu aquestes passes:
1. Activeu l'edició del curs tot prement el botó Activa edició de la part superior dreta de la pantalla. Això farà que apareguin les icones d'edició als blocs del curs.
2. Aneu a la part inferior dreta de la pantalla on trobareu un bloc del curs fins ara invisible, anomenat Blocs, que conté només un desplegable amb el títol Afegeix
14
Trieu l'opció HTML.
3. Apareix ara el nou bloc sota el títol provisional (nou bloc HTML).
Premeu la icona d'edició per personalitzar-lo.
4. Se us obrirà una pàgina d'edició on podreu posar un títol, Enllaços a l'exemple, o deixar-lo en blanc per destacar-ne el contingut, i el contingut del bloc que, per força, ha de ser curt.
Quan hagueu acabat premeu el botó Desa els canvis per fer-los permanents.
5. Ara tornareu al curs i veureu ja el nou bloc, tal com l'heu personalitzat
Així que sortiu de l'edició del curs el veureu en l'aparença definitiva:
15
Inserció d'un bloc d'alimentacions RSS
Els RSS són la manera més fàcil de tenir el vostre curs sempre al dia de les darreres notícies. No solament canvien l'aspecte del curs, sinó que informen de les novetats de pàgines web externes que canvien molt sovint (diaris o revistes electrònics, emissores de ràdio o TV, etc).
Teniu 3 minuts i 45 segons? Aprengueu en aquest vídeo què són i què fan els RSS:
Per poder portar aquestes novetats al vostre curs necessiteu crear un contenidor, un bloc d'alimentacions RSS remotes. Només cal que seguiu aquestes passes:
Abans de res heu de localitzar aquestes alimentacions a la web del lloc que us les ofereix .
Aneu a la pàgina web desitjada, la de gencat en l'exemple. Hi heu de cercar alguna d'aquestes icones:
Un cop l'hagueu localitzada, feu clic sobre la icona o el text amb el botó dret del ratolí. Això farà que us aparegui un menú contextual:
16
Trieu l'opció Copia la ubicació de l'enllaç perquè així l'ordinador guardi en memòria la complexa adreça URL on es troba l'alimentació RSS i no us hagueu de preocupar per recordar-la o apuntar-la.
Ara que teniu en la memòria de l'ordinador l'adreça URL on Moodle ha d'anar a buscar les entrades RSS, cal crear un bloc de curs per mostrar-les.
1. Activeu l’edició del curs tot prement el botó Activa edició de la part superior dreta de la pantalla. Això farà que apareguin les icones d’edició als blocs del curs.
2. Aneu a la part inferior dreta de la pantalla, on trobareu un bloc del curs fins ara invisible, anomenat Blocs, que conté només un desplegable amb el títol Afegeix
Trieu l’opció alimentacions RSS remotes
3. Això crearà un nou bloc de curs a la part inferior dreta, sota el títol provisional d'Alimentació de notícies remotes
Cliqueu sobre el contingut, que diu feu clic aquí per configurar la visualització d'RSS en aquest bloc.
4. Aquesta acció fa que s'obri la pantalla d'edició del bloc. Com que encara no teniu cap alimentació, cliqueu sobre la segona pestanya, la que diu Gestiona les meves alimentacions per afegir-ne una:
17
5. Deixeu el cursor a la casella Afegeix un URL d'alimentació de notícies i premeu el botó dret del ratolí. Ara veureu que torna a aparèixer el menú contextual, però en aquest cas el que voleu és enganxar a la casella el contingut de la memòria de l'ordinador. Per això triareu l'opció Enganxa
6. Ara veureu que a la casella hi apareix escrita l'adreça URL del lloc gencat, on Moodle anirà a cercar les notícies:
A més d'aquesta adreça URL ara podeu posar un títol diferent de l'original a aquesta alimentació i, també, compartir aquesta alimentació amb altres cursos del lloc Moodle (marqueu la casella).
18
7. Finalment, quan ho tingueu tot configurat, premeu el botó Afegeix. Ara us apareixerà l'alimentació RSS perfectament configurada i, quan en tingueu més d'una, podreu editar-les o esborrar-les des de les icones de la part dreta:
8. Ara que ja teniu una alimentació, en podeu afegir més o bé tornar a l'edició del bloc tot clicant la pestanya Configura aquest bloc:
9. Des d'aquesta pestanya podreu triar si voleu, o no, mostrar la descripció de l'enllaç que dóna la pròpia alimentació. És important fixar el nombre màxim d'entrades que es mostraran, 3 en l'exemple; si n'hi poseu massa, allargareu excessivament l'alçada de la pàgina, però si n'hi poseu pocs (un de sol) es perdrà informació.
A continuació trobareu la llista d'alimentacions que podeu mostrar en aquest bloc; en l'exemple només n'hi ha una, gencat. Marqueu les que vulgueu.
Podeu escriure un Títol diferent del que incorpora d'origen la mateixa alimentació.
19
També podeu mostrar un enllaç extra al lloc d'origen de l'alimentació, sempre que aquesta ho permeti, que és el cas més general.
I, finalment, podeu permetre que es mostri la imatge o logo corporatiu del lloc d'origen (es mostrarà, en el cas d'exemple).
10. Quan tingueu el bloc configurat al vostre gust (tot i que sempre podreu tornar a editar-lo), premeu el botó Desa els canvis
11. Això us retornarà al curs, on podreu veure el bloc en ple funcionament i recollint les notícies del lloc d'origen:
20
L'espai de fitxers
Els cursos de moodle no són només espais per a la comunicació, amb fòrums i missatges. Generalment proposareu als participants que consultin documentació, per exemple pàgines web externes. També els podeu proposar que llegeixin un document de text que hàgiu elaborat prèviament, o que analitzin una imatge. Els documents i les imatges són fitxers amb extensions diverses, .odt, .pdf o .doc en el primer cas; .gif, .jpg, .png en el segon. On es poden pujar per tal que siguin accessible als participants al curs? Perquè evidentment, no tenen accés al vostre ordinador!
Cada curs té associat un espai de fitxers accessible des del menú “Administració”. Allà podeu crear les carpetes (o directoris, és el mateix) en les quals desareu els documents que després podreu posar a l'abast dels estudiants.
És molt recomanable que penseu l'estructura de carpetes abans de començar a crear els recursos i les activitats del vostre curs. Si després reorganitzeu haureu de refer tots els enllaços als fitxers.
Molt aviat, però, hi podreu veure un parell de carpetes que Moodle crea automàticament:
Si al lloc hi ha activada l'opció de crear còpies de seguretat automàtiques, aquestes es guarden a la carpeta backupdata de cada curs:
21
Quan es fa una còpia de seguretat manual d'un curs també es desa a la carpeta backupdata, de manera que el seu contingut són còpies de seguretat de diferent tipus (amb usuaris, sense usuaris, completes, parcials, etc.) i de diferents dates.
Fixeu-vos, però, que si voleu donar una còpia de seguretat del curs als vostres estudiants en acabar-lo, heu de treure-la d'aquesta carpeta.
El contingut de la carpeta backupdata no és accessible als estudiants, només hi pot accedir el professorat.
Si heu afegit al curs alguna activitat que admet fitxers adjunts (un fòrum, una tasca amb enviament de fitxers, etc.) Moodle crearà automàticament una carpeta moddata:
Dins d'aquesta carpeta moddata Moodle crea subcarpetes per a cada activitat, i, al seu interior, en crea de noves per desar-hi ordenadament els fitxers adjunts. El següent exemple correspon a una imatge adjunta a una entrada de glossari:
Els recursos del servidor no són il·limitats i si manteniu fitxers vells, obsolets o inútils estareu consumint uns recursos que us poden arribar a fer falta. Periòdicament cal que feu neteja dels fitxers del curs.
22
Crear carpetes
Creeu les carpetes abans de començar a pujar fitxers al curs. D'aquesta manera us estalviareu haver-los de moure més tard ja que els podreu pujar directament a la carpeta de destinació definitiva.
Per crear una carpeta només heu de seguir aquests quatre passos:
1. Aneu a “Administració | Fitxers”.2. Cliqueu sobre “Crea una carpeta”.
3. Escriviu el nom de la carpeta.
4. Cliqueu “Crea”.
Podeu seguir diferents criteris a l'hora de crear les carpetes del vostre curs: per tipus de fitxers (documents, imatges, audio,…), o per temes (tema1, tema2, tema3,…)
Pujar fitxers
Per pujar els fitxers, heu de:
1. Clicar sobre “Administració | Fitxers”.2. Entreu a la carpeta on voleu desar el fitxer.
3. Cliqueu el botó “Penja un fitxer”.
4. Cerqueu el fitxer al vostre ordinador i seleccioneu-lo.
5. Cliqueu “Penja aquest fitxer”.
Tingueu en compte que l'administració del lloc (no del curs sinó del lloc moodle) haurà limitat la mida màxima dels fitxers que es poden pujar. Si heu de pujar fitxers més grans haureu de demanar ajuda a qui administra el lloc.
Observeu que apareixen diferents tipus de fitxers i que en el cas dels fitxers de text pla (extensió TXT) o les pàgines web (extensió HTML) apareix una opció nova que permet editar
23
en línia el seu contingut. Si feu clic sobre la paraula Edita, accedireu a una pantalla per editar-ne el codi:
Esborrar fitxers
Per esborrar tant carpetes com fitxers els heu de seleccionar tot clicant a la casella que hi ha a la seva esquerra i triar després l'opció “Suprimeix-los completament” del desplegable inferior:
Una darrera recomanació: els fitxers es poden pujar d'un en un i aquest pot ser un procediment molt lent si en voleu pujar un número important, per exemple 10 imatges. En aquest cas, comprimiu-les primer en un fitxer zip (no serveix un altre format de compressió) i pugeu-lo directament. Un cop al vostre espai de fitxers el podreu descomprimir mitjançant l'opció unzip.
24
Participants del curs
Un curs necessita professorat (persones formadores, tutores, consultores,…) i estudiants (alumnat, participants,…), necessita persones que interaccionin i donin sentit a tots els recursos que hi ha utilitzant-los per a l'aprenentatge.
Inscriure estudiants
Una manera d'inscriure estudiants és donar-los la clau d'inscripció del curs: d'aquesta manera es poden inscriure tan sols clicant sobre el nom del curs i escrivint la clau. Només cal que l'escriguin la primera vegada: després el sistema ja recorda que hi estan inscrits.
Recordeu que la clau d'inscripció del curs està definida als paràmetres del curs, accessibles des d'“Administració | Paràmetres”.
També podeu fer una inscripció manual. Al menú “Administració” hi ha l'opció “Assignació de rols”, que us permet seleccionar els estudiants que voleu que participin al vostre curs.
1. Cliqueu “Administració | Assignació de rols”2. Seleccioneu el rol que voleu assignar, per exemple “estudiant”.
3. Seleccioneu les persones al quadre de la dreta (“Usuaris potencials”)o cerqueu-les si n'hi ha moltes.
4. Cliqueu la fletxa ←- per passar-los al quadre de l'esquerra (“Usuaris existents”).
El desplegable superior esquerre us permet seleccionar el rol d'inscripció (segons els rols que estiguin definits al lloc): estudiant, participant, professorat no editor,...
D'aquesta manera les persones seleccionades quedaran automàticament inscrites al curs i no caldrà que escriguin la clau d'inscripció del curs per accedir-hi.
És molt recomanable que poseu una clau d'inscripció al vostre curs per tal d'evitar que qualsevol usuari/ària del sistema s'hi inscrigui automàticament. Si no ho feu així, de tant en tant us pot aparèixer nou alumnat al curs que haureu de donar de baixa.
25
Organitzar els recursos
Un curs de Moodle estructurat en setmanes o en temes (els cursos en format social són un xic diferents) té una part central amb:
Un bloc superior sense número de tema Uns blocs amb un número cadascun, tants com nombre de temes hàgiu definit a
“Preferències”. Cadascun d'aquests blocs correspon a un tema (o una setmana en el format setmanal).
A un curs hi poden haver força recursos i activitats que cal estructurar per facilitar a l'alumnat el seu ús. Moodle ofereix diverses eines i estratègies per a organitzar i estructurar aquests recursos, tot i que seran l'experiència i la pràctica que us faran trobar les més efectives.
Les etiquetes
Si heu estructurat el vostre curs en temes, a la part superior de cada un veureu una icona d'edició del resum que us permet escriure el títol corresponent (fins i tot hi podeu incloure una imatge motivadora, un enllaç,…):
Posar el títol a un tema
26
Més funcions per a les etiquetes
Una etiqueta és accessible des del menú “Afegeix un recurs…” Es poden utilitzar amb diferents finalitats:
Escriure un subtítol dins d'un tema. Separar els recursos de les activitats (amb paraules, una línia horitzontal,…)
Afegir imatges.
Inserir multimèdia, tal i com s'explica a la pràctica ”Elements multimèdia”.
Desplaçar els elements del curs
Imagineu que heu creat una activitat a un tema però ara el voleu enviar a un altre de diferent, o bé alterar l'ordre en el qual es presenta una sèrie de recursos. Com ho podeu fer? En activar l'edició, cada element editable té unes icones, cadascuna associada a una acció. N'hi ha dues que us facilitaran el desplaçament dels elements:
: Permeten moure cap a la dreta o l'esquerra els elements i trencar així la monotonia visual.
: Serveix per moure l'element amunt o avall dins el tema o també a un altre bloc, per exemple un tema anterior o posterior. Quan el cliqueu apareixen una sèrie de rectangles amb línia discontínua als quals podeu col·locar de nou l'element. Potser que la icona sigui diferent (amb dues fletxes creuades en perpendicular) i en aquest cas podeu moure l'element tot arrossegant-la.
27
Ocultar / mostrar
De vegades no voldreu que els estudiants puguin accedir a tots els recursos que l'aula té en el mateix moment. Per exemple, podeu haver planificat el curs de manera que els estudiants no puguin accedir al tema 2 abans d'haver acabat el tema 1. Moodle us permet ocultar elements individuals o temes sencers als estudiants (tot i que vosaltres, com a professorat, sí que els veureu):
28
: Si al costat d'un element hi ha aquesta icona, els estudiants el poden veure. Si la cliqueu, ocultareu el recurs, activitat, tema o bloc corresponent.
: I al contrari, si al costat d'un element hi ha aquesta icona sabem que està ocult als estudiants i que per fer-lo visible hi heu de clicar.
Quan oculteu un tema esteu ocultant tots els elements que conté; quan el feu visible, podeu triar quins dels seus elements es mostraran als estudiants.
L'editor HTML
El llenguatge HTML és el llenguatge de les pàgines web i es caracteritza per la possibilitat de formatar text, d'inserir-hi enllaços a altres pàgines web i, finalment, de visualitzar imatges, escoltar sons o veure fitxers multimèdia.
És una eina de molt fàcil ús que Moodle posa a l'abast de tots els usuaris, professorat i estudiants, per tal que puguin millorar força l'aspecte del seus escrits. Aquesta millora passa per afegir format de pàgina web al text, cosa que permet des de canviar el tipus de lletra o el color, fins a inserir imatges o recursos multimèdia.
El funcionament de l'editor HTML és molt senzill i, en la majoria dels casos, funciona simplement seleccionant el text i prement el botó corresponent.
Els botons de l'editor són els següents:
botons de tipus de lletra:
desplegable per canviar de tipus de lletra
desplegable per canviar la mida de la lletra
desplegable per canviar el format del paràgraf
botons per formatar text:
lletra negreta
lletra cursiva
text subratllat
text tatxat
superíndex, exponent
subíndex
29
botons d'edició de text:
copia el text seleccionat
retalla el text seleccionat
enganxa
neteja el codi HTML de text enganxat des de Word
desfà la darrera acció
refà la darrera acció
acoloreix el text seleccionat
acoloreix el fons del text seleccionat
cerca i reemplaça
botons de paràgraf:
alinea a l'esquerra el paràgraf
centra el paràgraf
alinea a la dreta el paràgraf
justifica el paràgraf
sentit de l'escriptura d'esquerra a dreta
sentit de l'escriptura de dreta a esquerra
numera el paràgraf
insereix una vinyeta al paràgraf
disminueix sagnat del paràgraf
augmenta sagnat del paràgraf
botons HTML:
insereix una línia horitzontal
insereix una àncora al text seleccionat
30
insereix un enllaç al text seleccionat
elimina l'enllaç del text seleccionat
impedeix la inserció d'enllaços automàtics
insereix una imatge
insereix una taula
insereix una emoticona
insereix un caràcter especial
canvia a vista de codi HTML
canvia a editor ampliat
Inserir una imatge desada
Quan disposeu de diferents fitxers d'imatges que vulgueu enllaçar des d'algun recurs (etiqueta, pàgina web, etc.) el més recomanable és tenir-los agrupats en una carpeta d'imatges que haureu creat dins la carpeta de fitxers del curs. Repasseu la pràctica 1 d'aquest mateix mòdul 2 per veure com es creen carpetes i s'hi pugen fitxers.
Partirem del supòsit que teniu un fitxer d'imatge ADN_animation.gif dins el directori imatges de la carpeta de fitxers del curs:
1. Activeu l'edició del curs, cliqueu el botó Actualitza del recurs etiqueta i entrareu a la pàgina d'actualització:
31
2. Situeu el cursor al punt del text on voleu que aparegui la imatge i cliqueu sobre la icona 3. Veureu que s'obre una finestreta emergent que us permet inserir la imatge:
4. Heu de veure el fitxer d'imatge a la finestreta Explorador de fitxers de la part esquerra, però com que és dins la carpeta imatges, primer cal clicar sobre el nom d'aquesta carpeta per obrir-la i veure'l:
32
5. Quan feu clic sobre el nom de la imatge, en veureu la Visualització prèvia a la finestreta de la dreta i us apareixerà escrita la ruta on es troba el fitxer en la primera casella, la que diu URL de la imatge.
6. Si esteu d'acord a escollir aquesta imatge, escriviu un Text alternatiu a la casella corresponent (ADN a l'exemple) i premeu el botó D'acord.Aquest text alternatiu es mostra al lloc que ocuparia la imatge quan aquesta no s'està descarregant:
També apareix dins un requadret groc emergent quan deixem uns instants el cursor sobre la imatge:
7. Ara torneu a ser a la pàgina d'actualització del recurs, però veieu la imatge inserida al lloc triat:
8. Quan acabeu l'edició del recurs Etiqueta, deseu els canvis i torneu al curs, veureu la imatge al lloc on l'heu inserida:
33
Inserir una imatge d'una web externa
A vegades pot ser interessant enllaçar a una imatge d'una web externa perquè aquesta va canviant i actualitzant-se molt freqüentment i no podem acudir a la web a descarregar-la cada cop que canvia. Pensem en un mapa meteorològic que va actualitzant-se cada 8 hores, però sempre sota el mateix nom de fitxer d'imatge.
Per exemple, el mapa de la previsió del temps per l'endemà de meteocat té com a nom dema.jpg, però lògicament no mostra sempre la mateixa imatge. En aquest cas, si volem inserir el mapa canviant del pronòstic en un recurs, hem d'enllaçar amb la imatge i no tenir-la desada.
Per saber exactament l'adreça de la imatge el millor és deixar que sigui el mateix navegador, el Firefox en l'exemple següent, qui la recordi. Podeu seguir aquestes passes:
1. Visiteu el lloc on es troba la imatge. Per exemple, la pàgina de **meteocat** on hi ha els mapes de previsions
2. Situeu el cursor sobre la imatge desitjada i feu-hi però amb el botó dret del ratolí. Això fa que aparegui un menú contextual amb diferents opcions.
L'opció que us interessa ara, i que heu de triar, és Copia la ubicació de la imatge perquè el que fa és copiar a la memòria de l'ordinador l'adreça URL exacta de la imatge, per molt llarga o complicada que sigui.
3. En el moment d'escriure aquesta adreça haureu de fer una acció similar. Situeu el cursor sobre el lloc on voleu bolcar aquesta adreça URL i premeu el botó dret del ratolí. Però del menú contextual que us pareixerà ara haureu de triar l'opció Enganxa:
34
Aquest procés us serà força útil per inserir la imatge canviant al recurs:
1. Activeu l'edició del curs, cliqueu el botó Actualitza del recurs etiqueta i entrareu a la pàgina d'actualització:
2. Situeu el cursor al punt del text on voleu que aparegui la imatge canviant i cliqueu sobre la
icona 3. Veureu que s'obre la finestreta emergent que us permet inserir la imatge:
35
4. En el cas actual no heu de triar cap imatge dels fitxers del curs, sinó escriure l'adreça URL on es troba a la casella URL de la imatge.Si heu seguit el procediment anterior, aquesta adreça ha de trobar-se a la memòria de l'ordinador. Per tant, situeu el cursor a la casella URL de la imatge, premeu el botó DRET, trieu Enganxa i veureu que apareix escrita l'adreça URL completa:
5. Abans d'acabar d'inserir la imatge, val la pena omplir els detalls, començant pel Text alternatiu.
6. Podeu decidir quina alineació respecte al text que l'envolta tindrà la imatge triant-la del desplegable Alineació
També podeu escriure un valor diferent de 0 a Gruix del contorn, si voleu un marc al voltant de la imatge.
7. Des del requadre Espaiament podeu determinar la distància de la imatge al text:
36
Escriviu un valor diferent de 0, per exemple 5, per separar 5 píxels la imatge del text.
8. Des del requadre Mida podeu imposar una mida diferent de la que té la imatge.
Cal tenir en compte, però, que si només canvieu un dels valors, l'amplada però no l'alçada per exemple, podeu distorsionar la imatge.
El millor és conèixer la mida “real” de la imatge i fer-ne la reducció o ampliació de manera proporcional. Aneu a la pàgina web on es troba la imatge original, feu-hi clic amb el botó dret del ratolí i trieu l'opció Propietats:
Amb aquestes dades ja podeu fer els càlculs necessaris.
9. Finalment, premeu el botó D'acord per acabar el procés. Veureu que la imatge procedent de l'altra pàgina web es mostra a la vostra:
37
Els estudiants no poden pujar imatges a les entrades de fòrums. Només poden adjuntar-les al missatge o bé enllaçar-les des de la web original.
Usualment ni professorat ni estudiants poden incrustar vídeos en les entrades de fòrums per raons de seguretat. El que es pot fer en aquests casos és posar l'enllaç a la pàgina original.
38
Com enllaçar recursos
Una aula virtual permet posar a l'abast dels i de les estudiants recursos molt diversos. Podeu decidir estructurar-los en un curs completament virtual o bé com a materials complementaris per a les classes presencials. En ambdós casos heu de seleccionar molt bé els materials i activitats que incorporeu i evitar la sensació que l'aula es converteix en un calaix de sastre on hi ha molts recursos però desorganitzats.
Sovint us trobareu que alguns dels recursos que voleu posar a l'abast dels estudiants ja els teniu, per exemple en forma de:
Document en word (o en pdf, o en openoffice) que normalment lliureu fotocopiat, Taula de dades que heu fet en un full de càlcul
Pàgina web que heu trobat a la xarxa i de la qual coneixeu la URL
Imatges
Fitxer de so (per exemple mp3)
Vídeo, fitxer flash,…
Com podeu incloure aquests recursos al vostre curs? Això és el que veureu a les pràctiques següents.
Enllaçar un fitxer
És recomanable que abans de fer aquesta pràctica hàgiu pujat els fitxers a la seva carpeta definitiva. El procediment és senzill i comú per a tots els casos anteriors:
1. En primer lloc heu d' “Activar l'edició”.2. A cada tema apareixeran dos menús desplegables, un “Afegeix un recurs…” i un segon
“Afegeix una activitat…”
3. Fixeu-vos de moment en el menú “Afegeix un recurs…” i seleccioneu l'opció “Enllaça un fitxer o lloc web”. Això ho heu de fer al tema en el qual voleu que aparegui el recurs que enllaçareu.
4. Ompliu la pàgina d'edició del recurs: escriviu el nom, un petit resum, seleccioneu el fitxer que volem enllaçar, decidiu si es visualitzarà a la mateixa finestra o una de nova,…
39
5. Si marqueu la casella Imposa que es baixi fareu que el navegador baixi el fitxer a l'ordinador de l'usuari i no intenti mostrar-lo dins d'una finestra. Això evita problemes d'incompatibilitats entre diferents versions de navegadors o de connectors multimèdia.
6. Si premeu el botó Mostra paràmetres la pàgina us mostra una sèrie d’opcions que tenen efecte a l'hora de mostrar el recurs als estudiants:
1. La mateixa finestra mostrarà el recurs dins la finestra actual, és a dir, dividirà la pantalla en dos marcs: al superior hi ha l’encapçalament del curs i la barra de navegació, mentre que al marc inferior es mostra el recurs. Molt útil per a usuaris amb poques habilitats tecnològiques perquè els manté dins el curs. És l'opció triada en l'exemple.
2. Nova finestra mostra el recurs en una nova finestra emergent. En aquest segon cas podeu determinar, a més, quines característiques tindrà la nova finestra, des de la mida fins a barres d’eines, menús, etc.
7. Deseu els canvis.
Com a resultat apareixerà el recurs que heu triat al tema en el qual heu treballat.
40
Com podeu observar, a l'esquerra del nom del recurs apareix una icona que informa del tipus de fitxer, en aquest cas un document en pdf. Moodle disposa d'icones diverses per a identificar els recursos amb les quals convé que us familiaritzeu.
Moodle mostra una icona identificativa per diferenciar els diferents tipus de fitxer:
Animacions de d'Adobe_Flash.
Documents de text en diferents formats: OpenOffice Writer, Word, i text pla (que es poden editar en línia des de l'opció Edita).
Fitxers XML.
Pàgina web o fitxer HTML. Es pot editar el codi en línia des de l'opció Edita.
Fitxers de so.
Fulls de càlcul en diferents formats: Excel i OpenOffice Calc.
Fitxers d'imatge en diferents formats,
Document PDF
Presentacions en diferents formats: OpenOffice Impress i Powerpoint.
Fitxers de vídeo en diferents formats.
41
Enllaçar una pàgina web
El procediment és molt similar al cas anterior:
1. Seguiu els passos 1 a 3 de la secció “Enllaçar un fitxer”.2. Ompliu la pàgina d'edició del recurs: escriviu el nom, un petit resum i escriviu la URL o adreça
de la pàgina web externa. Decidiu si es visualitzarà a la mateixa finestra o una de nova,..
3. Deseu els canvis.
Si copieu i enganxeu l'adreça URL, recordeu d'esborrar el text http: que hi ha per defecte. Una errada comuna que fa que un recurs no funcioni és que el text http: apareix duplicat.
Visualitzar un conjunt de fitxers
Imagineu que voleu posar a l'abast dels estudiants 10 documents de lectura. Si utilitzeu el mètode anterior el tema corresponent tindrà un llistat de 10 recursos, l'un sota l'altre. Hi ha, però, un altre mecanisme que us pot simplificar tant la feina d'edició dels recursos com l'aspecte final del tema: treballar amb directoris. Si agrupeu tots els documents en un únic directori, podeu oferir com a recurs el directori que els conté, de manera que al tema del curs tots aquests documents apareixeran com un únic recurs.
El procediment seria el següent:
1. Aneu a l'opció “Fitxers” del menú “Administració”.2. Creeu un directori dins el qual pujareu tots els documents que voleu mostrar. És
especialment important que creeu aquest directori, per tal de no haver de donar accés al directori principal.
3. Des del menú “Afegeix un recurs…” seleccioneu l'opció “Visualitza un directori”.
4. Ompliu la pàgina d'edició del recurs: escriviu el nom, un petit resum, seleccioneu el directori que conté els fitxers d'interès i decidiu si es visualitzarà a la mateixa finestra o una de nova.
5. Deseu els canvis
42
Una recomanació: si voleu pujar un cert nombre de fitxers a l'espai de fitxers del curs és millor generar un fitxer comprimit (en .zip) que els contingui, pujar-lo al directori corresponent i descomprimir-lo allà.
43
Com crear recursos
A la pràctica anterior ”Com enllaçar recursos” heu vist la manera de fer accessibles materials que ja teniu elaborats, com ara un document en pdf.
Us podeu trobar també en el cas de voler oferir una informació als estudiants que encara no heu elaborat, per exemple un seguit d'orientacions per preparar una prova que tenen al cap d'uns dies. És clar que podeu escriure un document i enllaçar-lo de la manera que acabem de veure, però Moodle ofereix dues opcions que us poden simplificar la feina:
Elaborar una pàgina de text pla. Elaborar una pàgina web.
Quina diferència hi ha entre els dos recursos? Bé, el primer és molt més senzill i no té editor enriquit amb icones que ens faciliten el formatat del text, però ambdós “entenen” el format html, el de les pàgines web.
De totes maneres, el recurs “tex pla” té una utilitat molt interessant que podeu veure a la pràctica ”Elements multimèdia”.
En general, podeu triar el recurs “text pla” quan voleu mostrar informació curta i amb una elaboració senzilla, com si fos un missatge de correu electrònic. El recurs “pàgina web” és molt més versàtil i permet elaborar més el text per fer-ne un tractament didàctic, incloure imatges i taules,…
Crear una pàgina web o una pàgina de text
El procés tècnic és senzill:
1. Activeu l'edició.2. Al desplegable “Afegeix un recurs” del tema corresponent seleccioneu l'opció “Compon una
pàgina de text” o bé “Compon una pàgina web”.
3. Escriviu el títol, el resum i el contingut. En el cas de la pàgina web disposeu d'un editor que us permet donar format al text, afegir imatges, enllaços,…
4. Deseu els canvis.
Feu una prova amb els dos tipus de recursos i observeu les diferències.
Crear un recurs Pàgina de text1. Activeu l'edició del curs prement el botó Activa l'edició que trobareu a la part superior dreta
o, també, des del bloc Administració.2. Escolliu el punt on voleu inserir el recurs: a la part comuna del curs, o bé a la setmana o tema
corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix un recurs i desplegueu-lo.
4. Trieu l'opció Compon una pàgina de text:
44
5. Aquesta acció fa que s’obri la pàgina d’edició del recurs.6. Escriviu el Nom del recurs, que serà el que apareixerà en el curs i feu-ne un petit Resum que
podreu formatar amb l’ajut de l’editor HTML de Moodle:
7. Escriviu el Text complet, és a dir, el contingut del recurs pàgina de text. Ho podeu fer amb tres formats diferents, que haureu d'especificar des del desplegable de la part inferior Formatatge:
o Autoformat de Moodle: el resultat és pràcticament igual a l'entrada, tot i que Moodle crearà enllaços web quan trobi adreces electròniques, les línies en blanc separaran paràgrafs i es crearan emoticones a partir del codi de text. S'hi pot incloure codi HTML si es desitja, que es conservarà al resultat.
o Format text: en aquest cas no hi haurà cap mena de formatat automàtic i es conservaran exactament els caràcters que s'han introduït. Molt útil en el cas de llistes de codi, com en aquest exemple de codi LaTeX:
45
o Format Markdown: a partir d'una sintaxi molt senzilla i en format de text s'aconsegueix un resultat ben formatat i bastant ric. Per exemple, escrivint:# Titularobtindreu un titular de primer ordre, i amb ## Titularun de segon ordre. Per crear un enllaç a XTEC, per exemple, n'hi ha prou amb
[XTEC](http://www.xtec.cat)
Podeu trobar molta més informació sobre aquest format a la web del projecte.
8. Si premeu el botó Mostra paràmetres la pàgina us mostrarà una sèrie d'opcions per mostrar el recurs:
o La mateixa finestra mostrarà el recurs dins la finestra actual, és a dir, dividirà la pantalla en dues parts: a la superior hi haurà l'encapçalament del curs i la barra de navegació, mentre que a la part inferior es mostrarà el recurs. Molt útil per a usuaris amb poques habilitats tecnològiques perquè els manté dins el curs.
o Nova finestra mostrarà el recurs en una nova finestra emergent. En aquest segon cas podem determinar, a més, quines característiques tindrà la nova finestra, des de la mida fins a barres d'eines, menús, etcètera.
9. Des del desplegable Visible triem si mostrem o ocultem el recurs i, finalment, fem permanents els canvis prement el botó Desa els canvis.
10. Ara s'ha d'obrir el recurs bé en la mateixa finestra, bé en una finestra emergent, segons hàgiu triat:
46
11. Si torneu al curs trobareu el recurs perfectament identificat i tal com el veuran els estudiants:
Crear un recurs Pàgina web1. Activeu l'edició del curs prement el botó Activa l'edició que trobareu a la part superior dreta
o, també, des del bloc Administració.2. Escolliu el punt on voleu inserir el recurs: a la part comuna del curs, o bé a la setmana o tema
corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix un recurs i desplegueu-lo.
4. Trieu l'opció Compon una pàgina web:
5. Aquesta acció fa que s'obri la pàgina d'edició del recurs. 6. Escriviu el Nom del recurs, que serà el que apareixerà en el curs i feu-ne un petit Resum que
podreu formatar amb l’ajut de l’editor HTML de Moodle:
47
7. A continuació escriviu el contingut de la pàgina web a la casella Text complet amb l'ajut de l'editor HTML.
8. En acabat, si premeu el botó Mostra paràmetres la pàgina us mostrarà la sèrie d’opcions per mostrar el recurs als estudiants. Trieu la que trobeu més adient.
9. Des del desplegable Visible trieu si mostreu o oculteu el recurs i, finalment, feu permanents els canvis prement el botó Desa els canvis.
10. Immediatament Moodle mostra el recurs pàgina web tal com el veuran els estudiants:
.
11. Si torneu al curs veureu que ja hi apareix el nou recurs:
Moodle permet visualitzar expressions científiques escrites en llenguatge LaTeX.
Parleu amb el vostre administrador si a l'escriure a l'editor HTML
$$x=\frac{-b\pm\sqrt{b^2-4ac}}{2a}$$
no veieu aquesta equació:
48
Alguns consells No és una bona opció escriure text a un editor de textos com ara OpenOffice Writer o
Microsoft Word i després copiar-lo i enganxar-lo a l'editor de Moodle: podeu tenir força problemes de format.
Si voleu copiar text d'un document fet amb un dels anteriors programes i “netejar-lo” abans d'enganxar-lo a l'editor de Moodle, el podeu copiar prèviament a un editor senzill com la llibreta o el bloc de notes de Windows o el programa Gedit de Linux.
Si sabeu utilitzar el codi html, podeu visualitzar el codi clicant sobre la icona < > de l'editor.
Si esteu avesats a escriure pàgines web en un programa com ara Kompozer o Dreamweaver podeu copiar el codi i enganxar-lo en la vista de codi de l'editor.
El recurs text pla admet les etiquetes html, de manera que les podeu utilitzar per donar format al text.
49
Elements multimèdia
A Moodle no només podeu escriure text, afegir imatges o hiperenllaçar text: també hi podeu incloure altres elements multimèdia: el so, el vídeo i les presentacions de diapositives poden enriquir els vostres recursos, activitats o missatges, a més de ser recursos en sí mateixos.
Per poder inserir aquests elements multimèdia és necessari que la persona que tingui permisos d'administració del lloc Moodle hi hagi activat el filtre multimèdia.
El so
Podeu inserir fitxers de so en format mp3 a qualsevol ítem del curs en el qual escriviu amb l'editor de text: etiquetes, pàgines web, enunciats de les tasques, preguntes dels qüestionaris,… En fer-ho apareix un reproductor que permet escoltar-los directament des de la pàgina.
El reproductor d'àudio
El reproductor (emmarcat en vermell) permet iniciar i aturar la reproducció del fitxer d'àudio (aquí no és actiu perquè es tracta d'una imatge).
Per afegir so als recursos i les activitats de Moodle el procediment és molt senzill:
1. En primer lloc heu de tenir el fitxer mp3 desat a alguna carpeta de l'espai de fitxers del vostre curs o bé disposar de la URL del fitxer mp3 desat a un espai extern.
2. Allà on vulgueu que aparegui inserit el so heu d'escriure text (o, si ho preferiu, un espai).
3. Tot seguit seleccioneu el text (o l'espai) i cliqueu la icona “Insereix un enllaç web”.
4. A la finestra emergent que s'obrirà cliqueu “Navega” i cerqueu el fitxer mp3 i seleccioneu-lo o bé escriviu directament la URL si es tracta d'un fitxer extern.
5. La finestra emergent es tancarà i ja haureu acabat.
Semblarà que no heu fet res (només veureu el text hiperenllaçat o l'espai en blanc) però en desar els canvis podreu observar l'efecte.
Recordeu: els fitxers de so han d'estar en format mp3 i desats dins una carpeta de l'espai de fitxers o bé a un espai extern. En aquest cas haureu de conèixer la seva adreça o URL.
50
Es pot seguir el mateix procediment per fitxers de vídeo, encara que degut a la seva grandaria no sigui gaire recomanable
El vídeo
Els vídeos del llocs web que ofereixen codi per embedir, com ara Edu3.cat, YouTube o TeacherTube, són senzills d'inserir a l'editor de Moodle: tan sols cal disposar del codi HTML de l'objecte, que trobareu a la casella “Embed”, “Inserir” o “Insertar” dels vídeos, tal i com mostra la imatge següent:
Codi per inserir un vídeo de Youtube
Una precaució: assegureu-vos que copieu TOT el codi. Podeu clicar amb el botó dret del ratolí i anar a l'opció “Selecciona-ho tot”.
Com que el que esteu copiant és codi, en anar a l'editor de Moodle caldrà que commuteu l'editor visual per l'editor de codi HTML, tot clicant sobre la icona editor HTML: < >
51
A Moodle els comandaments del vídeo són actius i es pot iniciar la reproducció, aturar-la, passar-la a pantalla completa,...
Podeu inserir també vídeos del banc de recursos Edu3.cat tot copiant el codi a embedir.
Els vídeos poden ser recursos independents si copieu el codi a un recurs tipus pàgina de text o etiqueta. Podeu també inserir-los a recursos del tipus pàgina web i afegir text i altra informació complementària. També els podeu incloure a enunciats de tasques, preguntes de qüestionari,…
Les presentacions de diapositives
Un recurs didàctic molt utilitzat pel professorat al llarg dels darrers anys han estat les presentacions de diapositives. Algunes presentacions inclouen sons, animacions, enllaços,… Si les enllaceu directament com a fitxer us trobareu amb dos inconvenients:
D'una banda cada vegada que es vulgui consultar la presentació caldrà que s'obri un programa extern a Moodle com ara l'OpenOffice Writer o el PowerPoint.
D'altra banda, quan els estudiants obrin el fitxer el podran modificar, ja que els doneu accés al document de base.
Hi ha diverses maneres d'evitar aquests dos inconvenients. Una d'elles, pràctica, fàcil i còmoda, és pujar les vostres presentacions a llocs web com Slideshare o GoogleDocs. Per fer-ho caldrà que prèviament us creeu un compte d'usuari/ària si encara no el teniu. La inserció de les presentacions d'ambdós serveis web, tant Slideshare com GoogleDocs, és molt semblant a la dels vídeos que hem vist: necessiteu el codi de l'objecte, que podeu aconseguir a la pàgina de la presentació, codi que després haureu d'enganxar a l'editor de Moodle (en mode codi HTML o bé directament a un recurs del tipus pàgina de text).
Proveu de crear dos recursos del tipus pàgina de text utilitzant a un el codi d'un vídeo i a l'altre el codi d'una presentació. Si no en teniu, podeu utilitzar els següents:
Presentació amb Slideshare
<div style="width: 425px; text-align: center;" id="__ss_199572"><embed width="425" height="355" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" type="application/x-shockwave-flash" src="http://static.slideshare.net/swf/ssplayer2.swf?doc=bases-llei-educacio-119737980619811-4" /> <div style="font-size: 11px; padding-top: 2px; font-family: tahoma,arial; height: 26px;"><a href="http://www.slideshare.net/?src=embed"><img src="http://s3.amazonaws.com/slideshare/blank.gif" alt="SlideShare" sizingmethod="scale" style="border-top: 0px none; border-right: 0px none;" /></a> | <a href="http://www.slideshare.net/ipelegri6/bases-llei-educacio" title="View 'Bases Llei Educacio' on SlideShare">View</a> | <a href="http://www.slideshare.net/upload">Upload your own</a></div></div>
Presentació amb Slide
<div><embed align="middle" name="flashticker" style="width: 426px; height: 320px;" flashvars="cy=lt&il=1&channel=2017612633086247587&site=widget-a3.slide.com" wmode="transparent" salign="l" scale="noscale" quality="high"
52
type="application/x-shockwave-flash" src="http://widget-a3.slide.com/widgets/slideticker.swf" /> <div style="width: 426px; text-align: left;"> <a target="_blank" href="http://www.slide.com/pivot?cy=lt&at=un&id=2017612633086247587&map=2"><br /></a> </div></div>
Vídeo de Youtube
<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-0VcxxoOZ30&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/-0VcxxoOZ30&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>
Recordeu que hi ha dues maneres d'aconseguir que Moodle interpreti el codi d'un vídeo o d'una presentació:
Crear un recurs del tipus pàgina de text i a l'opció “Format” seleccioneu “Autoformat Moodle”.
A l'editor normal d'un recurs del tipus pàgina web, a l'enunciat d'una tasca, a una pregunta de qüestionari,… tot clicant la icona “Codi HTML”, identificada per la imatge < >.
Inserció d'una animació Flash
Partim del supòsit que teniu una animació Flash a la carpeta multimedia, animació.swf en l'exemple següent:
i voleu que es mostri enmig d'un recurs de tipus pàgina web:
53
1. Editeu el recurs amb l'ajuda de l'editor HTML.
2. Quan arribeu al punt on voleu inserir l'animació Flash, premeu la icona que mostra el codi HTML de la pàgina web que esteu fent.Escriviu-hi un codi basat en aquest:
<embed width="300" height="150"src="http://phobos.xtec.cat/mood//file.php/3/multimedia/animacio.swf" quality="low" loop="true" type="application/x-shockwave-flash"pluginspage="http://www.macromedia.com/shockwave/download/index.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash" />
El significat d'aquest codi és el següent:
embed indica que s'incrustarà el codi.
width=“300” és l'amplada de l'animació. El valor, 300 en l'exemple, indica els píxels que ocuparà.
height=“150” és l'alçada de l'animació. El valor, 150 en l'exemple, indica els píxels que ocuparà. Aneu molt en compte amb la proporció de les dues mesures; si convé, esbrineu les mides reals de l'animació.
src=“http: ”
és l'adreça URL on cal anar a cercar el fitxer amb l'animació. Per saber exactament quina hi heu de posar en lloc de la que hi ha en l'exemple,
1. aneu a la carpeta on hi ha el fitxer amb l'animació 2. Cliqueu sobre el nom de l'animació Flash amb el botó **dret** del ratolí
3. Trieu l'opció **Propietats** del menú contextual on podreu veure l’adreça que heu de copiar un cop seleccionada
En acabat, podeu enganxar la URL: 1. Deixant el cursor després de //src="//
2. Prement altre cop el botó **dret**, però triant ara l'opció **Enganxa**.
54
quality=“low” indica la qualitat amb què es mostra l'animació; podeu triar entre els valors low, baixa, o hight, alta.
loop=“true” fa que l'animació es repeteixi infinites vegades. Si voleu que només es mostri un sol cop, canvieu el valor a false.
pluginspage=“http:” és l'adreça URL on cal a anar a cercar el plugin, i és la del fabricant del programari. Aquesta no s'ha de canviar.
1. Un cop enganxat el codi HTML adequat al vostre fitxer, premeu de nou la icona de l'editor per continuar editant el recurs en format HTML, més amigable.
2. Observareu que potser no es mostra l'animació. No patiu, es mostrarà quan acabeu l'edició i premeu el botó Desa els canvis.
Per raons de seguretat els usuaris de Moodle no poden incrustar animacions de Flash a les entrades dels fòrums.
Només el professorat pot incrustar-les a la descripció dels fòrums i als recursos etiqueta o pàgina web.
55
Les activitats en Moodle
Tipus bàsics d'activitats
En primer lloc, cal saber diferenciar quina activitat voleu proposar als i les estudiants i quina serà l'eina tecnològica que us permetrà proposar-la.
Dins la plataforma Moodle teniu diverses eines per a proposar activitats, algunes de les quals estan recollides a la taula següent:
Eina Tipus d'activitat d'aprenentatge Observacions addicionals Dificultat tècnica
ConsultaSeleccionar una opció, fer una votació.
No és avaluable. Baixa
Qüestionari
Respondre preguntes d'elecció múltiple, veritat/fals, amb resposta curta, amb resposta numèrica,…
L'estudiant pot haver de consultar informació que se li ofereix a l'enunciat de la pregunta. Autoavaluable. L'estudiant coneix la seva qualificació en finalitzar l'activitat.
Alta
Lliçó
Consultar informació i respondre preguntes d'elecció múltiple, veritat/fals, associació, amb resposta curta o numèrica,…
El recorregut per les pàgines de la lliçó és interactiu i depèn de les respostes que fa l'estudiant. Autoavaluable. L'estudiant coneix la seva qualificació en finalitzar l'activitat.
Alta
Tasca
Elaborar un resum, una anàlisi, un comentari de text, una taula, una imatge, enregistrar la seva veu,… qualsevol activitat que es pugui recollir en un fitxer que l'estudiant pugui trametre per la xarxa. Fer una activitat fora de línia (una sortida curricular, un examen presencial,…) avaluable.
La dinàmica de treball pot ser individual o grupal si el document final a trametre ha estat resultat d'un treball col·laboratiu. En aquest darrer cas haurem de preveure que l'alumnat necessitarà un espai on comunicar-se i intercanviar els fitxers de treball (pot ser un fòrum o un xat, fins i tot combinats amb un wiki per a l'elaboració conjunta del document final). Avaluable. L'estudiant coneix la seva qualificació quan el professor/a revisa i avalua l'activitat.
Baixa
Glossari Elaborar definicions de conceptes, recollir informació (enllaços, imatges, text,…) sobre un tema i sistematitzar-la, fer un recull de PF
La construcció del glossari pot ser una tasca col·laborativa i avaluable, tant pel professor/a com per companys i
Baixa
56
(preguntes freqüents, FAQ),… companyes de curs.
Wikis
Elaboració d'un treball sobre un tema, recull d'informació, comentari d'un text,… en format de pàgina web (llenguatge wiki).
La dinàmica de treball sol ser grupal, ja que la utilitat principal dels wikis és que possibiliten la creació col·laborativa del document. Es pot utilitzar també per a un treball individual que s'hagi d'anar actualitzant, amb o sense els comentaris del professor. Si es consulta l'historial es poden veure les aportacions dels diferents estudiants, tot i que no és una activitat avaluativa.
Mitjana
Fòrum
Un fòrum és un espai per a la comunicació asíncrona que permet activitats de discussió: participació en un debat virtual sobre un tema proposat, desenvolupament d'un seminari virtual en el qual un/a estudiant (o un petit grup) exposen un tema i la resta del grup fa preguntes,…
Els fòrums es poden utilitzar també com a espais informals de comunicació en els quals els i les estudiants comparteixen dubtes, fan suggeriments, comenten el desenvolupament del curs,… Els fòrums són també un espai en el qual els membres d'un grup poden comunicar-se i intercanviar fitxers per elaborar un treball conjunt. Les participacions als fòrums poden ser avaluables, tant pel professor/a com per companys i companyes.
Baixa
Xat
Un xat és un espai per a la comunicació síncrona que permet activitats de discussió amb missatges més curts, menys elaborats i més àgils que un fòrum.
La conversa d'un xat queda enregistrada, de manera que després es pot recuperar i editar. No és una activitat avaluativa.
Baixa
Més activitats
Al llarg del seu desenvolupament Moodle ha anat integrant altres recursos didàctics disponibles a la xarxa, per exemple les activitats Hotpotatoes o, més recentment, els Quaderns Virtuals i les activitats JClic. Integrar vol dir no només que es pot enllaçar l'activitat als blocs dels temes, sinó també que el resultat que obtingui l'estudiant quedarà recollit a la seva taula de qualificacions.
El mòdul de Hotpotatoes ja està completament integrat a les distribucions estàndard de moodle, si bé potser caldrà dir a la persona que tingui permisos d'administració del lloc que l'activi. En canvi, els mòduls del programa Moodle que corresponen a les activitats JClic i Quaderns Virtuals no estan en la versió estàndard del programa i caldrà instal·lar-los i activar-los. Si els voleu instal·lar heu de comprovar que corresponen a la versió de Moodle que teniu
57
instal·lada i tenir present que hi ha algunes versions per a les quals no trobareu el mòdul. El més recomanable, si teniu dubtes, és fer una consulta a un fòrum de discussió de moodle.org.
Els llocs Moodle del servei Àgora tenen ja instal·lats els mòduls Hotpotatoes, JClic i Quaderns Virtuals.
La taula següent recull informació sobre aquestes activitats addicionals que podem incloure a un curs construït en moodle:
Eina Tipus d'activitat d'aprenentatge Observacions addicionals
HotPotatoes
Respondre preguntes d'elecció múltiple, veritat/fals, amb resposta curta, amb resposta numèrica, associacions, encreuats, trencaclosques, omplir espais, exploració, sopes de lletres,...
Avaluables. L'estudiant coneix la seva qualificació en finalitzar l'activitat.
JClic i Quaderns Virtuals no vénen a la versió estàndard de Moodle i cal instal·lar els mòduls addicionals.
Els llocs Moodle del servei Àgora sí que els tenen instal·lats.
Quaderns Virtuals
JClic
Moodle també disposa de diferents filtres que convé conèixer ni que sigui per poder demanar que els activi la persona que administra el lloc. Us en destaquem alguns:
Filtre multimedia: necessari per veure elements multimèdia (vídeos, comandament d'àudio)
Geogebra: per visualitzar activitats elaborades amb aquest programa
Freemind: permet veure els mapes conceptuals interactius creats amb aquest programa
TeX i notació algebraica, per escriure en llenguatge matemàtic
La instal·lació i activació de nous mòduls només la pot fer la persona que tingui permisos d'administració del lloc, de manera que serà a ella a qui us haureu d'adreçar si necessiteu algun d'aquests elements.
58
Les tasques
Les tasques a Moodle són encàrrecs de feina que el professorat fa als participants. Aquestes feines poden ser de quatre tipus:
Càrrega avançada de fitxers: l'estudiant pot pujar més d'un fitxer i modificar-los mentre la tasca es troba en l'estat “Esborrany”. El professorat també pot enviar fitxers a l'estudiant, a més d'una retroacció en forma de text.
En línia: l'estudiant ha de fer un escrit directament sobre la pantalla on es reflecteixi l'encàrrec: un redactat, respondre unes preguntes, resoldre un problema, etcètera.
Tramesa d'un fitxer: l'estudiant coneix l'encàrrec de feina, que consisteix en l'elaboració d'un material digital (fitxer de text, d'imatge, full de càlcul, etc.) i que ha de trametre, un cop tingui fet, en forma d'un únic fitxer.
Fora de línia: consisteixen en activitats que es realitzen fora de l'aula virtual i de les quals no es tindrà constància directa que s'hagin fet, si bé poden ser valorades i la qualificació s'integra al quadre de qualificacions de l'alumne. Per exemple: “Visiteu el Museu…” o “Mireu la pel·lícula…”; però també “Valoració de la sortida o de la pràctica…” o “Examen presencial del tema…”
És molt recomanable que l'enunciat de la tasca sigui el més clar possible i que expliqueu als estudiants tot allò que han de fer, fins i tot ”Un cop redactada la teva activitat, recorda Desar els canvis”.
Tingueu en compte que una vegada heu creat una tasca d'un tipus podreu tornar a editar els paràmetres de configuració però NO el tipus de tasca.
Inserció d'una tasca en línia1. Activeu l'edició del curs, escolliu el punt on voleu inserir la tasca i al menú Afegeix una
activitat, trieu Tasca | Activitat en línia, amb la qual cosa se us obre el formulari d'edició i configuració de la tasca.
2. Comenceu donant-li un nom i escrivint la introducció. És important fer un enunciat el més complet possible i explicar què esperem del producte que l'estudiant ens ha de fer arribar, com se'l puntuarà, etc. També hi podeu donar alguna orientació més tècnica (per exemple: “fes clic sobre el botó…”).
59
3. Després doneu un valor a la qualificació i fixeu els dies i les hores en què serà possible dur a terme o bé inhabiliteu-les si voleu que estigui sempre disponible. Si poseu un termini podeu decidir si el sistema ha d'impedir, o no, que l'alumnat pugui enviar la tasca un cop passat el termini fixat.
4. El paràmetre “Permet tornar a trametre” possibilita que hi hagi un procés iteratiu de tramesa: l'estudiant envia el seu treball, el professorat el valora i comenta, l'estudiant el refà a partir dels comentaris, el professorat el torna a revisar i així fins que s'arriba a la qualitat desitjada.
5. Especifiqueu també si voleu rebre un avís per correu electrònic quan hi hagi activitats fetes, si voleu que s'insereixi tot el text de l'estudiant en la vostra retroacció (indicat per a correccions molt detallistes, de faltes d'ortografia, etc.), si voleu rebre notificacions per correu electrònic, etc.
6. Per acabar, deseu els canvis i ja tindreu la tasca en línia activa al vostre curs.
Només rep la notificació el professorat que pot qualificar la tramesa. Així, per exemple, si un curs utilitza grups separats, un/a professor/a restringit a un grup d'estudiants no rep notificacions referents a les trameses d'estudiants d'altres grups.
Creeu una tasca en línia al vostre curs. Poseu especial atenció en el redactat de l'enunciat, que ha de donar tota la informació que l'estudiant necessita. Tot seguit, animeu el vostre alumnat a realitzar-la i reviseu i valoreu les seves trameses.
Com a professors/es tindreu un registre exhaustiu de quins estudiants han fet la tasca i quan l'han feta, i podreu entrar a valorar-la fent clic sobre el nom de la tasca i, en acabat, a Visualitza n tasques trameses.
60
Us apareixerà un quadre amb el nom de l'alumnat del curs, la qualificació que li heu donat, el comentari que li heu fet, la data de la darrera modificació de l'estudiant, la del professor/a…
L'opció Qualificació us permetrà entrar a veure la feina de l'estudiant, valorar-la i fer-ne el comentari. En canvi, Actualitza apareix en el cas dels estudiants que ja estan qualificats i us permet modificar la qualificació o el comentari.
Per qualificar les trameses, premeu el botó Qualificació, que obre una finestra emergent on podreu llegir el seu treball, comentar-lo i valorar-lo segons l'escala de qualificació que hàgiu especificat als paràmetres de la tasca.
Inserció de la tasca de penjar un fitxer1. Aquesta tasca es crea de manera molt semblant a l'anterior. Al desplegable Afegeix una
activitat heu de seleccionar Tasca | Penjar un fitxer.2. Molts dels paràmetres són equivalents als de la tasca del tipus Activitat en línia: nom,
descripció, escala de qualificació, terminis,… Hi ha un paràmetre addicional, que és la mida màxima dels fitxers que cada estudiant pot trametre.
Si l'alumnat ha de trametre documents de text o fulls de càlcul amb 1-2 Mb serà suficient, però si hi ha elements multimèdia haureu de permetre mides més grans.
Quan l'estudiant entri a la tasca trobarà, a banda de les indicacions que els hàgiu donat a la descripció, l'opció de cercar un fitxer al seu ordinador mitjançant el botó Navega. Després de seleccionar-lo apareixerà la ruta escrita a la finestreta i només li caldrà prémer el botó Penja aquest fitxer per enviar-lo al sistema i deixar-lo a disposició del professorat.
61
Feu al vostre curs una tasca d'aquest tipus i animeu al vostre alumnat que la respongui. Qualifiqueu algun intent i compareu el sistema de qualificació amb el de les tasques en línia. Quin tipus de tasca és més ràpid de valorar? Per què?
Càrrega avançada de fitxers1. Aquesta tasca es crea de manera molt semblant a les anteriors. Al desplegable Afegeix una
activitat heu de seleccionar Tasca | Càrrega avançada de fitxers.2. Molts dels paràmetres són equivalents als de les tasques que ja heu vist. Comentarem aquí
els paràmetres addicionals:
o Mida màxima: Especifica la mida màxima (en total) dels fitxers que cada estudiant pot carregar en la seva tramesa.
Recordeu que hi ha altres llocs on es pot limitar la mida màxima dels fitxers que es poden carregar: els paràmetres del curs, els paràmetres del lloc i les característiques del servidor.
Permet suprimir: l'estudiant podrà suprimir els fitxers que hagi penjat, sempre que no hagin estat ja qualificats.
Nombre màxim de fitxers: És el nombre màxim de fitxers que pot penjar cada participant en aquesta tasca. Per exemple, si voleu que puguin dos fitxers, un de text amb el poema i un de so amb la gravació del poema recitat, haureu de seleccionar aquí el valor “2”.
Aquest nombre no es mostra a les persones amb perfil d'estudiant. Per tant, cal que indiqueu clarament en la descripció de la tasca el nombre de fitxers que esteu demanant.
Permet notes: Si habiliteu aquesta opció, l'estudiant podrà introduir notes en un quadre de text. És similar al tipus de tasca en línia. Aquestes notes serveixen per comunicar-se amb el professorat que l'ha de qualificar, per descriure el progrés en la realització de la tasca, etc.
Oculta la descripció fins a la data de disponibilitat: en aquest cas la descripció de la tasca romandrà oculta fins la data en què la tasca s'obri.
Les tasques de càrrega avançada de fitxers tenen algunes particularitats. Per exemple, l'estudiant pot canviar l'estat de la tasca, d'“Esborrany” a “Lliurat” o “Tramesa”. Mentre està en estat esborrany pot modificar els fitxers i les notes; quan passa a l'estat “Tramesa” ja no pot tornar a pujar fitxers.
62
Pel que fa al professorat, sempre pot revertir de manera individual l'estat de “Tramesa” a l'estat d'“Esborrany”, des de la finestra de qualificació, on també pot especificar la nota, escriure un comentari i enviar un fitxer a l'estudiant, tal i com es mostra a la imatge:
63
Creeu una tasca d'aquest tipus al vostre curs i animeu el vostre alumnat a fer-la per tal que pugueu qualificar els seus intents.
Suggeriments metodològics
Podeu utilitzar les tasques en línia quan voleu que l'alumnat us trameti reflexions, resums… d'una manera ràpida i sense haver d'utilitzar cap programa addicional, com ara un processador de textos. Les tasques en línia són també més ràpides de revisar, ja que no cal obrir cap fitxer a un programa extern.
Les tasques fora de línia us poden resultar útils si voleu portar un registre de totes les activitats que fan els alumnes, fins i tot les que no fan a l'aula virtual, com ara una prova presencial, una sortida extraescolar, una pràctica de laboratori o de taller…
Totes les modalitats de tasques, fins i tot les de fora de línia, permeten escriure una retroacció a l'estudiant, de manera que vegi estimulada la reflexió sobre la feina feta.
En tots els casos, la descripció de la tasca ha de contenir tota la informació per tal que l'estudiant la pugui realitzar. Això inclou, especialment quan són les primeres tasques que fan els estudiants, indicacions sobre com us han de fer arribar la seva feina. Aquestes explicacions seran més o menys completes segons si són completament en línia o bé treballeu de manera semipresencial.
Els enunciats de les tasques poden contenir enllaços a recursos del curs, a pàgines web externes, imatges…
64
Si voleu que la vostra retroacció inclogui un fitxer haureu d'utilitzar les tasques del tipus “Càrrega avançada de fitxers”.
Les tasques són una activitat molt interessant per conèixer l'avenç dels estudiants. Cal, però, triar bé quin tipus de tasca els proposeu de fer i adaptar-la al seu nivell d'habilitat tecnològica. Sempre serà més fàcil treballar sobre pàgina web, en una tasca en línia, que enviar un fitxer.
65
Els qüestionaris
Els qüestionaris són activitats que us proporcionen informació sobre com van aprenent un determinat tema els estudiants. Agrupa un seguit de preguntes, tantes com vulgueu, que l'estudiant troba corregides un cop ha enviat el qüestionari. És, per tant, una activitat que li ofereix un retorn immediat sobre l'avenç del seu treball i, en aquest sentit, es poden utilitzar per fomentar l'autoavaluació. Alhora, permet al professorat fer un seguiment exhaustiu no solament de les respostes de cada estudiant, sinó també del grup complet; i també informa, entre altres temes, del percentatge d'encerts de cada pregunta per tal de revisar-les i millorar-les.
L'elaboració d'un qüestionari és un procés doble:
1. D'una banda, cal elaborar les preguntes. És recomanable tenir un banc de preguntes ampli en el qual aquestes estiguin agrupades per categories. Després podeu combinar les preguntes per fer diferents qüestionaris. És la part que veureu aquí.
2. De l'altra banda s'han de configurar els paràmetres que definiran les característiques del qüestionari i decidir quines preguntes s'hi inclouran.
Val la pena dedicar un temps a pensar com voleu que les preguntes estiguin categoritzades, és a dir, agrupades, per no barrejar-les i trobar-les aviat. També hi ha la possibilitat de compartir-les entre els diferents cursos d'un lloc, de manera que la mateixa pregunta es pugui utilitzar en qüestionaris de cursos diferents. Finalment, les preguntes que elaboreu poden ser exportades i importades, de manera que es poden intercanviar entre diferents llocs Moodle.
Un qüestionari l'únic que fa és “lligar” les preguntes d'una manera determinada, però és buit en el sentit que no les conté, només les crida i les presenta aleatòriament o en un ordre predeterminat. Per això cal tenir les preguntes fetes a l'hora d'incloure-les en un qüestionari.
Importar preguntes
Les preguntes dels qüestionaris de Moodle es poden exportar des d'un lloc Moodle per ser importades des d'un altre lloc Moodle i, així, compartir-les. Per fer-ho només cal que aneu a Administració | Preguntes i cliqueu sobre la pestanya Importar. Teninu en compte que:
Si voleu importar les categories del fitxer (cliqueu la casella corresponent) El format del fitxer
Navegueu, cerqueu el fitxer i cliqueu el botó Penja aquest fitxer. Comproveu que a la pestanya Preguntes han aparegut les preguntes.
Crear categories de preguntes
És molt convenient tenir les preguntes classificades per categories, on cada categoria pot correspondre a un nivell educatiu o a un tema: això us permetrà tenir ben ordenades les
66
preguntes i us facilitarà el fet de trobar-les quan les necessiteu. Al seu torn les categories es poden dividir en subcategories de manera que una pregunta pot pertànyer, per exemple, a la subcategoria Insectes de la categoria Animals.
Si teniu poques preguntes us serà fàcil localitzar-les quan vulgueu configurar un qüestionari particular; quan en tingueu moltes (i el banc de preguntes creix constantment) us serà molt difícil trobar aquelles que voleu combinar si prèviament no les heu organitzat en categories ben estructurades.
Per crear les categories heu de partir d'Administració | Preguntes i clicar sobre el botó Edita categories o sobre la pestanya Categories. En ambdós casos s'obre un formulari des d'on podeu crear i editar les categories.
Per practicar la creació de categories creeu des del vostre curs, com a mínim, quatre categories amb alguna subcategoria dins les quals després incloureu les preguntes que elaborareu. Proveu les següents opcions per veure'n els efectes:
Publicació Edició
Canvi d'ordre
Canvi de categoria
Eliminació
Crear i afegir preguntes
Ara esteu en un punt en què ja heu decidit en quines categories agrupareu les preguntes però encara no n'hi ha cap i us cal fer-les.
Les preguntes poden ser de diferents tipus:
Opcions múltiples: permeten triar diferents opcions d'un desplegable. Pot ser que hi hagi una única opció correcta o més d'una. En aquest cas heu d'especificar que es permet més d'una resposta correcta i vigilar que entre totes les opcions que siguin correctes es pugui obtenir el 100% de la puntuació. Si a Qualificació deixeu el valor per defecte, Cap, vol dir que és errònia; si li assigneu un percentatge vol dir que és correcta. Aquest sistema us permet plantejar una única solució correcta (amb una qualificació del 100%) o diverses de mig correctes (amb qualificacions del 50%, com en l'exemple de la imatge).
Vertader o fals: permet triar com a resposta una d'aquestes dues opcions, vertader o fals.
Resposta breu: la resposta és una paraula o frase curta que ha de coincidir exactament amb les opcions que hàgiu especificat com a correctes.
Vigileu amb les preguntes de resposta breu. Si a la pregunta “Com es diu el nostre satèl·lit?” doneu per bones les opcions “lluna” i “la lluna” i especifiqueu que no es distingeixi entre majúscules i minúscules, respostes com “Lluna” o “La Lluna” seran vàlides, però d'altres com “Es diu Lluna” no ho seran.
67
Numèriques: són molt semblants a les de resposta breu però es pot permetre un cert marge d'error que cal especificar en elaborar la pregunta.
Calculades: permeten crear preguntes numèriques mitjançant comodins que són reemplaçats per valors concrets.
D'aparellar: per a cada opció de resposta apareix un desplegable per triar l'element que correspon a cada cas.
Respostes incrustades (format cloze): permet incrustar les respostes dins del text. Les veureu amb més detall a la pràctica 3.
Aleatòries d'aparellar amb resposta breu: són preguntes d'aparellar però les opcions es treuen aleatòriament de preguntes de resposta breu de la categoria a la qual pertany la pregunta.
Aleatòries: en aquest cas es mostrarà a l'estudiant una pregunta triada a l'atzar de la categoria que es defineixi.
Descripció: presenten a l'estudiant informació però no s'avaluen. Es poden utilitzar per inserir-les entre blocs de preguntes i informar l'estudiant sobre les característiques de les preguntes següents, o per fer-li recomanacions en arribar a un punt concret del qüestionari.
Resposta oberta: permeten que l'estudiant escrigui la resposta a un editor de text. Són preguntes de valoració manual, no autoavaluatives.
En finalitzar el qüestionari l'estudiant rep la qualificació de les preguntes autoavaluatives; la qualificació de les preguntes de resposta oberta s'hi sumarà quan el professorat les hagi revisat i valorat.
Si voleu tenir més detalls sobre els tipus de preguntes cliqueu sobre la icona “Ajuda” que apareix al costat del desplegable “Crea una nova pregunta” de la pàgina “Administració | Preguntes”.
Algunes recomanacions:
No confongueu el títol de la pregunta amb la pregunta. El títol no es mostra a l'estudiant però us serveix per identificar les preguntes quan les volgueu incorporar al qüestionari. Mireu que sigui prou descriptiu per ser-vos útil en aquest provés.
Per redactar el text de la pregunta disposeu d'un editor complet. Això vol dir que hi podeu afegir enllaços o imatges que il·lustrin o complementin la pregunta. Per exemple, podeu proporcionar enllaços que calgui visitar per cercar la resposta.
La qualificació per defecte de la pregunta la podreu modificar després, en combinar les preguntes per construir el qüestionari.
El factor de penalització s'aplicarà en cas que l'estudiant doni la resposta correcta però després d'haver comès algun error. Ha de tenir un valor inferior a 1 llevat de les preguntes de veritat/fals en les quals val 1 i l'estudiant ha de respondre correctament la primera vegada per obtenir la puntuació corresponent a la pregunta.
Les preguntes permeten diverses retroaccions possibles i a través d'aquestes retroaccions, que es mostraran de manera automàtica a l'estudiant, podem orientar-lo sobre què ha de revisar o on pot trobar informació complementària. Utilitzeu-les amb rigor:
68
o La retroacció general es mostra sempre, independentment de si la resposta de l'estudiant és correcta o no, i es pot utilitzar, per exemple, per oferir orientacions o informació addicional.
o Hi pot haver retroaccions específiques per a cada opció de resposta, que apareixeran al costat quan l'estudiant les seleccioni.
o Finalment, hi pot haver retroaccions que apareixen si l'estudiant respon correctament, de manera parcialment correcta o erròniament. Aquestes retroaccions corresponen a la pregunta, no a les opcions particulars.
A les imatges següents podeu veure la retroacció de les preguntes dos supòsits:
L'estudiant selecciona la resposta correcta. En aquest cas, selecciona les dues opcions correctes.
L'estudiant selecciona una resposta parcialment correcta. En aquest cas, selecciona una de les dues opcions correctes però, a més, en selecciona també una d'incorrecta.
69
És molt important, per millorar l'efectivitat del qüestionari, donar una bona retroacció als diferents nivells possibles. Si la resposta és correcta, per encoratjar l'estudiant, i si és errònia, per fer-lo adonar de l'error i portar-lo a cercar la solució.
Les icones d'edició que apareixen al costat de la pregunta creada us permeten tornar a editar-la, esborrar-la i visualitzar-la. Aquesta darrera opció, disponible a partir de la icona “Visualització prèvia”, és molt interessant ja que podeu veure la pregunta tal com la veurà l'estudiant, i també la retroacció que obtindrà segons les seves respostes.
Abans de continuar amb la creació d'un qüestionari, us proposem que exploreu i practiqueu l'elaboració de preguntes.
1. Elaboreu un mínim de cinc preguntes a diferents categories i de tipus divers. Practiqueu com a mínim els tipus de preguntes, especialment Resposta oberta, Aparellament, Resposta breu, Opcions múltiples, i Descripció. Recordeu que aquest darrer tipus és una “pregunta” que no s'avalua i en la qual l'estudiant no ha de fer cap acció. Es pot utilitzar per donar informació addicional per tal de continuar el qüestionari.
Exportar preguntes
En aquesta pràctica comprovareu que l'exportació de preguntes és un procés senzill tot i que heu de tenir en compte algunes consideracions:
Hi ha diversos formats d'importació/exportació. Us en recomanem dos: el format GIFT, que genera un fitxer de text pla amb l'extensió .txt i el format Moodle XML, que genera un fitxer amb l'extensió xml. El format GIFT té l'inconvenient que no pot incloure les preguntes de tipus cloze.
70
Els fitxers exportats no contenen altres fitxers que puguin anar associats a les preguntes, per exemple una imatge. Si les imatges de les preguntes són a una carpeta del vostre curs no s'afegiran al fitxer exportat i, per tant, no es visualitzaran des d'un altre lloc Moodle. Per evitar aquesta limitació podeu tenir les imatges a un lloc web extern i enllaçar-les amb la seva URL.
En exportar heu de seleccionar la categoria (amb les subcategories que conté). Podeu especificar si la informació de la categoria s'inclou al fitxer d'exportació.
Quan importeu preguntes repetides no se sobreescriuen. Això vol dir que si importeu dues vegades un mateix fitxer amb preguntes obtindreu una col·lecció de preguntes duplicades al vostre lloc.
Aneu a Administració | Preguntes i cliqueu sobre la pestanya Exportar. Exporteu les preguntes d'una de les categories no publicades que heu creat i compartiu-les amb d'altres participants al curs per tal que les puguin importat al seu curs. Utilitzeu els dos formats d'exportació que hem comentat.
Creació i configuració d'un qüestionari
Aquí veureu com crear i configurar el qüestionari que finalment presentareu a l'alumnat, tot tenint en compte aspectes com la visualització, la qualificació final, la limitació de temps per respondre'l… i també, és clar, quines preguntes voleu proposar i en quin ordre voleu que apareguin.
En aquest punt heu de tenir present els objectius de l'activitat que proposeu com ara les característiques de l'alumnat (edat o nivell educatiu), si es tracta d'una activitat d'aprenentatge o avaluativa, si voleu que sigui completament autocorrectiu o bé que hi hagi preguntes d'avaluació manual, en quin entorn serà utilitzat (aula presencial o altres espais), etc.
Totes aquestes consideracions les necessitareu a l'hora de definir els paràmetres. Per exemple, si l'alumnat és dels primers cicles de primària és millor presentar poques preguntes per pàgina i no limitar el temps de resposta; si voleu utilitzar el qüestionari com a activitat d'aprenentatge a l'aula i comentar les respostes és molt convenient que no barregeu l'ordre en què es presenten a cada usuari/ària; si és un qüestionari d'autoaprenentatge convé que totes les preguntes siguin autocorrectives i si es tracta d'un qüestionari avaluatiu podeu activar la presentació aleatòria de preguntes i d'opcions dins les preguntes, limitar el dia i l'hora en què està disponible i el temps de resposta, presentar-lo en una finestra segura (que té algunes opcions desactivades),…
Inserció d'un qüestionari
Com a la resta d'activitats, el primer que heu de fer per anar a la pàgina d'edició del qüestionari és activar l'edició del curs, escollir la secció del curs on el voleu inserir i seleccionar del menú Afegeix una activitat l'opció Qüestionari. Tot seguit s'obrirà el formulari d'edició i configuració d'aquesta activitat.
El procés bàsic de creació d'un qüestionari, que comprén dues fases:
1. Definició dels paràmetres.2. Selecció i organització de les preguntes que el conformaran.
71
Comenceu donant-li un nom i escrivint la introducció. És important explicar aquí el nombre d'intents de què disposarà l'estudiant, com se'l puntuarà, etc. També hi podeu donar alguna explicació tècnica (per exemple: “fes clic sobre el botó…”) o simplement animar els estudiants a fer-lo amb calma i aprofitant l'ocasió per aprendre.
Marqueu el moment en què s'obrirà i es tancarà el qüestionari, de manera que els estudiants sàpiguen el temps que romandrà obert a la seva disposició. Ni abans ni després d'aquests moments es pot contestar un qüestionari. Podeu imposar o no un temps màxim per respondre'l (per defecte és Cap).
Especifiqueu la resta de paràmetres:
o Podeu fer que cada pregunta aparegui en una pàgina, o totes en una de sola, configurant l'opció Preguntes per pàgina.
o Podeu fer que les preguntes apareguin barrejades a l'atzar, de manera que no segueixin sempre el mateix ordre. També ho podeu fer amb les respostes de les preguntes de resposta múltiple.
o Marqueu el nombre d'intents de respondre el qüestionari: un sol cop, 2, 3, etc. Per defecte, és il·limitat.
o Podeu fer, en el cas de diferents intents, que cada estudiant reprengui l'anterior de manera que les respostes correctes no es presenten i només s'hagin de contestar les errònies.
o El mètode de qualificació informa de la manera com es puntuarà en el cas de diferents intents: amb la mitjana de les puntuacions, la més alta, la primera, etc.
o El mode adaptatiu de resposta permet a l'estudiant canviar-la immediatament en cas d'haver-la fallat. Això normalment va lligat a una penalització que fa que la puntuació sigui més baixa a les preguntes a les quals s'ha definit un factor de penalització diferent de zero.
o Podeu permetre que els estudiants revisin les diferents parts del qüestionari (les respostes, la retroacció, etc.) en diferents moments, tot marcant les caselles adients. A la imatge els estudiants només poden veure les solucions quan el qüestionari ja s'ha tancat (cal, en aquest cas, especificar una data de tancament de qüestionari).
o Podeu imposar una demora entre intents, de manera que l'estudiant tingui un temps per revisar els continguts abans de tornar a respondre el qüestionari.
72
o Per al cas de qüestionaris on l'estudiant es juga una part important de l'avaluació, podeu augmentar les mesures de seguretat i evitar que es copiï fent que aparegui en una finestra segura (on s'han deshabilitat una sèrie d'accions del teclat i ratolí) i que ocupa tota la pantalla. També podeu dotar-lo d'una contrasenya o bé restringir les URL des d'on és accessible.
També podeu escriure una retroacció general del qüestionari (a més de les de les preguntes que hem comentat a la pràctica 1) que, a més, depengui de la qualificació que ha obtingut l'estudiant. En el cas de la imatge, els estudiants que obtenen una qualificació d'entre el 40 i el 100% rebran el missatge “Molt bé!”, mentre que si han obtingut una qualificació inferior al 40% obtindran el segon missatge, “Hauries d'estudiar una mica més”.
Una vegada especificats els diferents paràmetres ja haureu configurat les característiques de l'activitat, però encara es tracta d'un qüestionari buit, sense preguntes. En prémer el botó Desa els canvis podreu començar a afegir-les.
Edició d'un qüestionari: afegir preguntes
El qüestionari no està complet fins que no s'hi han afegit les preguntes. En desar els canvis al formulari on heu configurat els paràmetres de l'activitat, com que el qüestionari no té cap pregunta encara, anireu a una pàgina que us permetrà afegir-les-hi. La pàgina està dividida en dues parts, i a la part de la dreta apareixen els desplegables per seleccionar les diferents categories en què heu organitzat les preguntes. Per afegir-les al qüestionari cliqueu sobre la icona «, acció que les afegeix una per una; si les voleu afegir en bloc marqueu les preguntes que voleu incloure i, en acabat, premeu el botó Afegeix al qüestionari. Si pel títol no recordeu el text, podeu clicar a la icona amb la lupa i veure-la en una finestreta emergent i, si cal, editar-la.
73
A la part esquerra de la pantalla apareixen les preguntes que conté el qüestionari i la puntuació que heu donat a cada pregunta, i també la puntuació total. Si, per exemple, feu un qüestionari amb deu preguntes que valguin en total 30 punts, les notes de les preguntes s'escalaran proporcionalment. Recordeu Desar els canvis.
Un cop desada la puntuació, el qüestionari està acabat i el podeu veure des de la pestanya Visualització prèvia. Sempre podreu entrar a modificar-lo, des de la pestanya Editar i editar també les preguntes i categories des de les pestanyes Preguntes i Categories.
Si demaneu als estudiants del vostre curs que responguin el qüestionari. Des de la pestanya Informes podreu veure els resultats que han obtingut els estudiants en el qüestionari, el temps emprat, etc. També podeu baixar-vos l'informe en format de full de càlcul o de text i exportar preguntes.
Suggeriments metodològics
Els qüestionaris són activitats molt potents que podeu utilitzar tant per a l'avaluació inicial com en altres moments de l'avaluació dels aprenentatges. Tenen molts avantatges que podeu aprofitar, sempre tenint present les característiques dels destinataris.
Si el qüestionari va dirigit a estudiants de primària és més pràctic mostrar una pregunta curta per pàgina, per tal que l'alumnat no hagi d'utilitzar la barra de desplaçament vertical. A més, potser serà convenient anar afegint preguntes de tipus Descripció amb orientacions per al grup següent de preguntes, oferir retroaccions curtes i clares,.. La visualització també té altres possibilitats que us permeten agrupar les preguntes a pàgines que es presenten seqüencialment.
Si esteu pensant en una prova avaluativa per a alumnes de secundària, pot ser útil limitar el temps de resposta, barrejar les preguntes dins del qüestionari i fins i tot les opcions dins de cada pregunta per evitar que copiïn, mantenir el qüestionari obert i accessible només durant un dia i unes hores determinades…:
74
Excepte les preguntes de resposta oberta, la resta són autocorrectives, de manera que l'alumnat pot saber immediatament quin és el resultat. Això els sol motivar, especialment si permeteu que facin diversos intents i puguin anar veient la seva progressió. En aquest cas, heu de pensar si voleu publicar les respostes i quan voleu que els estudiants hi puguin accedir.
Les retroaccions es poden fer a diferents nivells: d'opció, de resposta correcta o incorrecta, global de pregunta i global de qüestionari. Això no vol dir que sempre utilitzeu totes aquests opcions, però sí que les podeu tenir presents.
El sistema d'informes us permet revisar quines preguntes (i de quina manera) responen amb més freqüència de manera incorrecta els estudiants, per tal de reformular-les o insistir en els continguts que s'hi tracten.
El mode adaptatiu pot ser un estímul addicional si no l'utilitzeu amb intenció sancionadora, ja que evita que els estudiants trobin l'opció correcta per assaig i error en qüestionaris que permeten diversos intents.
Podeu afegir un petit estrès extra limitant el temps que tenen els estudiants per a resoldre el qüestionari.
A més, els qüestionaris permeten la col·laboració entre el professorat compartint les categories i preguntes mitjançant les opcions d'exportació i d'importació.
Qualificació i informes dels qüestionaris
En entrar a un qüestionari de Moodle amb permisos de professorat s'accedeix a una pàgina que mostra quatre pestanyes bàsiques:
1. Informació2. Resultats
3. Previsualització
4. Edita
En aquesta pràctica veureu la informació i les opcions de revisió que ofereix la pestanya “Resultats” que té, alhora, les quatre subpestanyes que es veuen a la imatge:
El resum de resultats
La pestanya Qualificacions mostra en primer lloc un llistat de l'alumnat que ha respost el qüestionari, amb els diversos intents per a cadascú, si és que n'hi ha més d'un. Per a cada intent es recullen dades sobre el temps (inici, final i temps emprat) i la qualificació, global i per pregunta. La qualificació de cada pregunta es presenta en forma nota obtinguda/nota possible.
Els intents i resultats de l'alumnat els podeu:
75
Eliminar, si els seleccioneu prèviament. Descarregar en un fitxer en format divers per poder-lo processar i modificar fora de Moodle.
Més avall teniu diferents opcions de visualització de la informació i un gràfic per rang de resultats.
Tornar a qualificar
Una vegada un qüestionari tingui intents, és a dir, respostes, de l'alumnat, no podeu afegir ni eliminar preguntes. Això no obstant, sí que podeu modificar el pes relatiu de cada pregunta i el valor final sobre la qual es calcula la qualificació. Això ho podeu fer des de la pestanya “Edita”:
76
Per tal que els intents ja realitzats per l'alumnat es qualifiquin tenint en compte el nou valor final i el nou pes que heu donat a les preguntes, cal requalificar el qüestionari. Quan ho feu el sistema recalcularà les notes per pregunta i finals i us farà un breu resum del procés:
77
Canvieu el pes d'algunes preguntes i el valor màxim final de la nota d'un qüestionari que ja tingui intents del vostre alumnat i requalifiqueu els intents.
La qualificació manual de les preguntes
Les preguntes de resposta oberta no són autocorrectives i cal valorar-les de manera manual. Per fer-ho heu d'anar a l'opció “Qualificació manual” que us mostrarà una taula amb un llistat de les preguntes de resposta oberta i el nombre d'intents dels estudiants que encara no heu revisat. La nota d'aquestes preguntes no s'incorpora a la nota final del qüestionari fins que no les heu valorat i desat la qualificació.
Entreu a aquesta opció i valoreu almenys un intent de pregunta oberta d'un/a estudiant del vostre curs.
La qualificació manual és un procés lent i el podeu fer mentre l'alumnat va enviant les respostes o una vegada tancat el qüestionari.
78
Anàlisi d'elements
A través d'aquesta pestanya accedireu a informació addicional sobre els resultats obtinguts per tot el grup que us pot ser útil a l'hora d'analitzar la qualitat de les preguntes que heu proposat. La taula us dóna, per a cada pregunta, la següent informació:
Índex de Dificultat (% correctes). Avalua el grau de dificultat que la pregunta ha tingut per a l'alumnat que l'ha respost. Es calcula dividint la mitjana obtinguda per l'alumnat per la puntuació màxima obtinguda a la pregunta.
Desviació Típica (DT): mesura la dispersió de les respostes a la població que respon. Si tothom respon el mateix, DT=0.
Índex de Discriminació: és un indicador de la fiabilitat de la pregunta que es calcula a partir de la mitjana de puntuació de dos grups de participants, els qui han obtingut una puntuació alta i els qui han obtingut una puntuació baixa. Aquest paràmetre pot tenir valors d'entre -1 i +1. Un valor inferior a zero indica que la pregunta té poca fiabilitat, ja que el grup de puntuació baixa hi va treure millor nota que el de puntuació elevada.
Les preguntes que tenen un índex de discriminació inferior a zero haurien de ser revisades o eliminades del qüestionari.
Coeficient de discriminació: és una altra mesura del poder de cada element per diferenciar els estudiantes eficients de los no eficients que es calcula comparant la puntuació de la pregunta amb la puntuació global del qüestionari. Com l'índex anterior, pot prendre valors que van entre -1 i +1. Els valors inferiors a zero indiquen que la pregunta penalitza l'alumnat del grup de puntuació elevada i en aquest cas també s'haurien de revisar o eliminar.
A la imatge següent podeu veure un anàlisi d'una pregunta. Les columnes, d'esquerra a dreta, mostren el número d'identificació de la pregunta dins la base de preguntes del lloc, el text de la pregunta, el de les possibles respostes i la puntuació corresponent a cadascuna d'elles, el nombre de participants que ha triat cada opció (sobre el total de participants que han respost la pregunta), el mateix valor però en forma de percentatge i els quatre indicadors que hem comentat en aquest apartat.
79
El fòrum
Martin Dougiamas, el creador de Moodle, és un ferm defensor del constructivisme. Està convençut que l'aprenent construeix el coneixement sobre la base de la posada en comú amb altres persones amb qui contrasta les pròpies idees i que, a través del diàleg, arriba a aprendre.
Per això, quan va dissenyar Moodle, l'activitat primera i principal que hi va incloure va ser els fòrums de discussió. Sorprèn com és de fàcil, per al professorat, crear aquest tipus d'activitat que darrere té una gran complexitat tècnica. I aquesta facilitat permet donar als fòrums molts més usos dels que es podien preveure en un principi.
Un fòrum serveix per compartir opinions. Quan un participant inicia un tema les seves idees queden exposades a la resta de participants, els quals poden respondre'l. Els visitants següents tenen, aleshores, l'opció de respondre a la primera intervenció o bé de continuar el debat responent a respostes anteriors. D'aquesta manera un debat pot articular-se en diferents fils de conversa.
A part d'aquest ús bàsic, podeu donar a un fòrum altres funcions. Podeu fer-lo servir per a les presentacions dels participants en un curs, perquè cadascú aporti el seu punt de vista i el
reforci amb un fitxer adjunt, per debatre temes, per plantejar dubtes, per donar informació o explicar les novetats, etcètera.
Tots els cursos creen un fòrum de forma predefinida, el “Fòrum de notícies” que apareix al bloc temàtic 0 de la columna central.
Aquest fòrum es crea automàticament en crear un curs nou. Per defecte, només el professorat hi pot publicar missatges.
80
Els darrers missatges publicats apareixen en el bloc “Novetats”, si està activat, amb la qual cosa aquest fòrum fa també de tauler d’anuncis.
Tothom hi està subscrit i tothom rebrà còpia dels missatges per correu electrònic.
Inserció d'una activitat de tipus fòrum1. Activeu l'edició del curs clicant Activa edició de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir el fòrum: a la part comuna del curs, o bé a la setmana o tema
corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix una activitat i desplegueu-lo.
4. Trieu Fòrum; s'obre el formulari d'edició i configuració del fòrum. Comenceu donant-li un nom:
81
5. Trieu el tipus de fòrum entre:
o Fòrum estàndard per a ús general: és un fòrum obert en el qual tothom pot iniciar un tema nou en qualsevol moment.
o Un debat simple: és un sol tema, tot en una pàgina. Útil per a debats breus i enfocats, com ara un fòrum setmanal sobre un tema concret.
o Cada persona envia un debat: Cada persona pot enviar exactament un tema de debat (i tothom pot enviar-hi respostes). Aquest tipus de fòrum és útil quan es vol que cada estudiant iniciï un debat, es presenti o faci una intervenció personal a la qual tothom pugui respondre.
82
o Fòrum de preguntes i respostes: El fòrum de preguntes i respostes exigeix que els estudiants enviïn les seves intervencions abans de veure les dels altres estudiants. Després de la intervenció inicial, els estudiants poden veure i respondre els altres debats. Aquest tret permet l’oportunitat d’intervencions inicials iguals a tot l’alumnat, i així fomentar el pensament original i independent.
6. Escriviu la Introducció al fòrum amb el tema que voleu que es debati o la feina que s'hagi de fer. Podeu donar format a aquest text a través de les icones.
7. Heu de decidir si imposeu la subscripció al fòrum.
Quan un/a usuari/ària està subscrit a un fòrum, rep un missatge de correu electrònic cada vegada que algú hi fa una intervenció. Per això, imposar la subscripció significa que Moodle enviarà, de forma automàtica, aquests missatges. Si no la imposeu, el/la usuari/ària podrà triar si vol o no vol rebre aquests missatges de correu. Pot ser útil en fòrums de llarga durada, de dubtes, etc. No és aconsellable quan els participants no tenen adreça de correu vàlida o bé no l'obren amb regularitat.
8. Més interessant és, potser, activar el seguiment de missatges llegits perquè quan un/a usuari/ària entri al curs veurà al costat del nom del fòrum el nombre de missatges no llegits.
D'aquesta manera, podrà llegir-los o, si pensa que no li interessen gaire, marcar-los com a llegits.
9. Decidiu quina serà la mida màxima dels fitxers adjunts. La recomanació és que no superin els 500 Kb, que és la mida normal d'un fitxer optimitzat. Si el fitxer és més gran no es pot adjuntar i caldrà rebaixar la qualitat de les imatges a format GIF o utilitzar un processador de textos que no “engreixi” artificialment els fitxers, com ara l'OpenOffice Writer.
10. Podeu sindicar les intervencions per a què apareguin en un bloc lateral:
83
1. Ja només resta decidir si voleu que les intervencions siguin valorades.
Un fòrum és una activitat educativa com una altra, on podeu definir criteris per fer les intervencions: nombre mínim de paraules, claredat expositiva, ortografia, sintaxi, etc. Aleshores, i en funció d'aquest criteris de valoració, podeu donar, com a professorat, una puntuació que es pot mostrar a tothom o només a la persona interessada. O podeu deixar que siguin els mateixos participants els que es puntuïn entre ells. També podeu fer que les valoracions es tanquin un determinat dia, encara que el fòrum resti. Les possibilitats són moltes i variades.
2. Podeu blocar l'enviament de missatges quan hagin enviat un nombre determinat dins d'un període de temps determinat. Els usuaris/àries rebran un avís quan siguin prop del llindar. Si configureu a zero el llindar d'avís s'inhabilitaran els avisos i, si configureu a zero el llindar de blocatge l'inhabilitarà aquest. Cap d'aquests paràmetres s'aplica a l'enviament de missatges pel professorat.
1. Finalment, trieu si feu visible, o no, el fòrum en el mateix moment de la creació i premeu el botó Desa els canvis. Ja teniu el fòrum preparat.
84
Per iniciar un debat, premeu el botó Afegeix un nou tema de debat i se us obrirà el formulari d'edició.
Recordeu que podeu formatar el text d'un missatge, i que si hi adjunteu un fitxer d'imatge es mostrarà en pantalla (els fitxers de text adjunts es mostren amb una icona i podeu obrir-los amb un doble clic).
Gestió del fòrum: Els privilegis del professorat
Els fòrums de Moodle s’organitzen per fils de debat. Hi ha dues finestres, una amb la llista de debats, i una altra per a cada debat. A la finestra de la llista dels debats que visualitza el professorat hi ha tres elements que no apareixen en la finestra dels usuaris:
Actualiza aquest fòrum: en la barra de navegació, a dalt. Permet canviar i editar tots els paràmetres de configuració del fòrum en qualsevol moment.
Forçar la subscripció: equival al paràmetre de configuració corresponent. Pot subscriure tothom al fòrum obligatòriament. Si no està activat apareix un altre element, Mostrar/editar els subscriptors, que permet la gestió dels subscriptors (altes i baixes).
Quan es clica sobre el títol d'un debat apareixen en la finestra les següents funcions:
Edita si ets qui ha enviat el missatge, o si ets professorat, o Mostra missatge original si són respostes al missatge inicial.
Parteix: apareix un desplegable dels llocs on es pot ubicar aquest debat
Suprimir: el professorat té el privilegi d'esborrar un missatge del fòrum, tot i que ja hagi superat el temps permès d'edició (30 minuts).Es recomana NO suprimir missatges que ja hagin rebut resposta, ja que aquesta quedaria penjada al buit. Penseu que un fòrum és un registre escrit, i com a tal, s’ha de respectar.
Valora: Si s’ha activat aquesta opció en els paràmetres del formulari.
85
La missatgeria interna
Aquest mòdul permet tenir un sistema de missatgeria interna i bescanviar missatges sense utilitzar el correu electrònic, tot i que la persona usuària rep un avís de missatge per correu.
La llista de direccions potencials correspon a la llista de participants del curs. Té un motor que permet gestionar els nostres contactes i rebre missatges en temps real.
Creació i configuració del mòdul
Aquest mòdul no està activat per defecte i, per tant, l'heu d'activar des de l'administració del curs:
1. Amb l'opció d'edició activada, cerqueu en el desplegable Blocs el mòdul Missatges
Apareixerà el bloc de missatges al final de la columna de la dreta. Amb els botons de moviment podeu situar-lo allà on vulgueu que es visualitzi. És recomanable que estigui en un lloc visible en el moment que la persona usuària accedeix al curs.
86
2. Un cop activat ja es pot accedir a la missatgeria. Cada vegada que s'accedeix al curs, la persona usuària pot veure si té, o no, missatges per llegir
3. Teniu diferents maneres d'enviar un missatge:o Des del bloc Participants, cliqueu sobre l'usuari/ària i busqueu el botó Enviar un
missatge.
87
o Des del bloc Missatges cliqueu sobre l'enllaç Missatges i us apareixerà una finestra emergent amb el menú del bloc.
4. Ara afegireu els contactes. Obriu la pestanya Cerca i escriviu nom o cognom del contacte que voleu incorporar. Premeu el botó cerca
88
Fixeu-vos que al costat de l'usuari/ària apareixen tres icones
Tan bon punt com afegiu el contacte, la icona serà de color verd. Només heu de clicar a sobre per donar de baixa el contacte.
5. Des de la pestanya Paràmetres podeu variar les opcions de menú
89
6. Aquest menú també us mostra els contactes que estan en línia
Suggeriments metodològics
La missatgeria és una forma de comunicació directa que queda reflectida en l'historial dels/les usuaris/àries. Us pot servir per fer comentaris privats de seguiment, justificacions de caràcter personal, fins i tot en temps real.
L'alumnat pot avisar al/la professor/a d'una tasca corregida i tornada a lliurar, pot consultar amb la resta del grup abans de fer una activitat… A les activitats tutorials pot ser un recurs valorable la comunicació amb els/les altres companys/es del grup classe.
90
El xat
Un xat és una conversa que es manté per escrit i de la qual queda la transcripció. A diferència del fòrum, on es poden deixar les opinions en qualsevol moment mentre sigui obert, el xat és una activitat síncrona, és a dir, exigeix que els participants estiguin tots connectats en el mateix moment. Això té avantatges, per exemple la immediatesa, i inconvenients, per exemple costa de trobar el moment que vagi bé a tothom per realitzar-lo.
Cal aleshores que el professorat valori l'oportunitat d'incloure aquest tipus d'activitat i si vol assignar-li uns criteris de participació, de moderació o una qualificació.
Un xat pot ser una excel·lent oportunitat de treballar en grup si, per exemple, es preparen prèviament les preguntes que es faran a una persona convidada al curs.
Les possibilitats que brinda són moltes i variades, i el fet de tenir un registre escrit de tot allò que s'ha dit pot permetre l'oportunitat d'analitzar el llenguatge utilitzat, expressions, idees, etc.
Aquest mòdul carrega molt el servidor, que va molt lent si hi ha moltes persones participant-hi.
Inserció d'un xat1. Activeu l'edició del curs clicant el botó Activa edició de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir el xat: a la part comuna del curs o bé a la setmana o tema
corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix una activitat i desplegueu-lo.
4. Trieu Xat i se us obre el formulari d'edició del xat. Doneu-li un nom i escriviu el text de presentació, al qual podeu donar totes les explicacions que considereu necessàries, tant les
91
de tipus organitzatiu (els criteris de participació) com les de tipus tècnic (com han d'entrar els estudiants al xat).
}
5. Fixeu el dia i l'hora en què es farà el xat.6. Trieu l'opció de repetició que més us convingui:
7. Decidiu quant de temps guardareu les transcripcions dels xats:
8. Decidiu si tots els participants poden veure les transcripcions de les sessions anteriors i deseu els canvis.
92
9. Trieu el mode del grup:
10. El mòdul pot ser visible o invisible per a l'usuari/ària. Això serà útil si voleu que només hi tingui accés el professorat.
El xat ja s'ha inclòs al curs.
Participar en el xat
1. Amb el dia i hora acordats, entrareu al xat simplement fent clic sobre el seu nom, a la setmana o tema on estigui. Així s'obre la pàgina de presentació amb les instruccions que hi heu deixat; per començar a participar-hi, feu clic sobre el missatge:
2. Apareix una finestra emergent. Aquesta finestra està dividida en dues parts: l'esquerra, on apareixen les intervencions dels participants, i la dreta, amb la llista de participants connectats.
Atenció: heu de tenir desbloquejades les finestres emergents en el navegador
93
3. A la part inferior, hi ha una casella on podeu escriure els vostres missatges, que es publicaran quan premeu la tecla de retorn.
4. Les intervencions queden enregistrades al sistema i les podreu recuperar, un cop s'hagi acabat el xat, fent clic a la finestra de presentació.
Configureu el vostre navegador per acceptar les finestres emergents del vostre lloc
Suggeriments metodològics
El xat és una de les activitats que porten més persones a usar internet amb finalitats socials. Tingueu-ho present per marcar els criteris de participació en un xat educatiu.
Pot ser un recurs útil per a un grup reduït d’usuaris, grups de treball que han de discutir temes a distància, convidar un/a expert/a per parlar d'un tema d’interès, prendre decisions puntuals, resoldre dubtes senzills, i també una eina per qualificar la forma d’intervenir, el llenguatge que s'hi usa, etcètera.
La clau d’un bon xat és la moderació. És necessari establir unes normes bàsiques. Un suggeriment normatiu pot ser aquest:
Moderador/a:
Ha d’existir ineludiblement i donar pas a les intervencions perquè es pugui seguir el fil conductor del debat, sense que es produeixin converses creuades perquè dificultarien la comprensió.
Anirà readreçant les converses, obrint qüestions, etcètera.
El/la moderador/a dóna pas amb un bip a l’usuari/ària i, d’alguna manera, l’obliga a intervenir, fent que no es quedi ningú fora de lloc.
Normes en les intervencions dels usuaris:
Les intervencions es demanen amb un ?. El moderador/a dóna pas amb un bip.
Les intervencions ha de ser curtes, amb un llenguatge entenedor i escrit seguint les normes ortogràfiques.
Si la intervenció va dirigida a una persona en concret, l'usuari/ària hi posarà el seu nom en començar a escriure-la.
94
Els usuaris han de tenir en compte que el xat queda gravat i que pot accedir a llegir-lo qualsevol dels usuaris del curs.
Si els/les usuaris triguen a intervenir quan se’ls dóna pas, el xat s'alenteix. En aquest sentit, és recomanable que sigueu àgils.
95
La consulta
Les consultes són activitats que permeten realitzar enquestes ràpides i simples entre els membres (alumnat i professorat) del curs (matèria o projecte).
Una consulta és un mètode de sondeig que consisteix a plantejar una pregunta als participants per conèixer la seva opinió o preferència. Sol ser una pregunta que després tindrà repercussió en el treball del mateix curs, com ara quin dia o quina hora va més bé per fer un xat, o quin dia és més adient fer una prova, o lliurar un treball, etcètera.
Inserció d'una consulta1. Activeu l'edició del curs clicant al botó Activa edició de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir la consulta: a la part comuna del curs, o bé a la setmana o
tema corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix una activitat i desplegueu-lo.
4. Trieu Consulta,
amb la qual cosa se us obre el formulari d'edició i configuració de la consulta. Comenceu donant-li un títol i escrivint el text de la consulta.
5. Ara heu de donar les diferents opcions que els participants han de triar:
96
El formulari té dues parts. A la primera heu de crear la consulta i a la segona indicar els paràmetres que voleu activar
97
6. A la mateixa línia de cada opció, podeu limitar el nombre de participants que podran triar-la, si habiliteu l'opció Limita el nombre de respostes permeses que apareix a sota.
7. També podeu limitar el temps de resposta a la consulta triant el moment en què quedarà oberta i quan es tancarà.
98
8. Les opcions es poden visualitzar en horitzontal o en vertical.
9. Podeu triar si els resultats es faran públics o no. En el cas de donar-los a conèixer als estudiants, podeu triar: si sempre els mostreu, només quan hagin respost la consulta o quan aquesta s'hagi tancat.
10. També podeu escollir si publicar o no els noms dels participants que han respost, i què han respost, o bé publicar els resultats anònimament.
11. Podeu encara, activar l'actualització de la consulta i mostrar el nom de les persones que encara no han respost.
12. Finalment, quan tingueu tota la configuració feta, premeu el botó Desa els canvis per activar la consulta al curs.
99
13. El professorat pot veure una taula que presenta de forma intuïtiva la informació sobre qui ha elegit què:
Si us interessa, podeu baixar-vos aquestes dades en un document de text o un full de càlcul.
Com a professorat, a mesura que els estudiants vagin responent o quan hagin respost la consulta, veureu els resultats en un histograma en pantalla; teniu la possibilitat de descarregar-vos les dades en format de full de càlcul Excel o en format de text per a un tractament posterior.
Suggeriments metodològics
La consulta pot donar-vos una visió “neutra” per conèixer posicionaments. És un mètode per conèixer el grau de satisfacció d'alguna activitat.
100
Consulta amb resultat públic. Serveix per difondre l'opinió o postura de l'alumnat i/o professorat. Es pot limitar el nombre màxim de respostes. Permet la formació de grups per afinitat.
Consulta amb resultat anònim. Permet que l'alumnat conegui la seva posició vers la resta de grup. Com que és anònima, pPotencia la participació. El professorat, si ho vol, pot veure els resultats de la consulta i l'autoria des de l'opció Visualitza respostes. Cal especificar a l'alumnat que els resultats són anònims per al grup però no per al professorat.
Consulta que permet actualitzar-se sempre. Permet conèixer l'estat actual de l'alumnat i l'evolució del grup respecte al tema tractat. Propicia la participació quotidiana en les consultes. Es pot aplicar per conèixer el grau d'interès, satisfacció o esforç en les darreres activitats.
101
El glossari
Un glossari, per definició, és una col·lecció d'explicacions de les paraules d'una obra. I aquest és el sentit original d'aquesta activitat a Moodle, un recull de termes emprats en un lloc web o en un curs. És una estructura de text on hi ha “entrades” que donen pas a un “article” que defineix, explica o informa del terme usat en l'entrada.
Cada terme pot pertànyer a una categoria de termes per millorar-ne l'organització, pot estar identificat per una paraula clau, pot contenir un fitxer adjunt que, si és d'imatges, es mostrarà sota el text. A més, un terme pot quedar enllaçat automàticament, de forma que, cada cop que useu aquest terme en qualsevol punt del curs, quedarà ressaltat i enllaçat; així el/la usuari/ària podrà clicar-hi a sobre, anar al glossari i veure'n l'explicació.
Però l'ús del glossari pot ser ampliat: podeu usar-lo per recollir qualsevol altre conjunt de conceptes, de manera que us quedi una mena de fitxer organitzat. El contingut de les fitxes o termes pot ser el que vosaltres vulgueu: fitxes de bolets, de tipus de plàstics, d'elements químics, etcètera.
L'avantatge de fer servir un glossari és que, al final, les fitxes es podran organitzar de moltes maneres: per autor/a (els estudiants també poden escriure-les), per data, per ordre alfabètic, per categoria, etcètera.
La construcció d'un glossari pot ser una activitat col·lectiva molt interessant en un curs. Cada participant aportarà una part del conjunt i, al final, podreu tenir un glossari útil per a altres ocasions.
Moodle distingeix entre el glossari principal d'un curs (únic i només editable pel professor), i els glossaris secundaris. En un curs en podreu incloure tants com en necessiteu, de glossaris, configurant-los de manera que siguin editables, o no, pels alumnes.
Per tant, un glossari és tant un contenidor d'informació material com una possible activitat didàctica, creativa i participativa. Conseqüentment, les entrades dels glossaris poden ser avaluades (pel professor, o també per estudiants) i assignar-los una qualificació.
Crear un glossari1. Activeu l'edició del curs clicant el botó Activa edició, de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir el glossari: a la part comuna del curs o bé a la setmana o
tema corresponent.
3. Ara és el moment de decidir si voleu enllaçar automàticament les entrades del glossari de forma que, quan aparegui una paraula al lloc o curs, quedi ressaltada, enllaçada i es pugui clicar a sobre i veure'n la definició
4. En l'opció de glossari global les entrades s'utilitzen per crear enllaços automàtics en tot el lloc i no tant sols dins del mateix curs al qual pertany el glossari.
102
5. També podeu decidir si no admeteu entrades duplicades, si es poden fer comentaris a les entrades i si les entrades dels estudiants es publicaran immediatament o estaran a l'espera de l'aprovació del professorat (Estat d'aprovació | No)
6. Podeu triar el format en què voleu mostrar les entrades, o decidir si voleu que es mostri tot l'alfabet i es pugui anar directament a les entrades que comencen per una lletra determinadaLa variable Format de visualització defineix la manera com es mostrarà cada entrada dins el glossari. Els formats disponibles són:Simple, tipus diccionari: És semblant a un diccionari convencional, amb les entrades separades. No mostra cap autor i els fitxers adjunts apareixen com a enllaços.Complet amb autor: Un format semblant al dels fòrums, que mostra la informació de l'autor de cada entrada. Els fitxers adjunts apareixen com a enllaços.Complet sense autor: Un format semblant al dels fòrums, que no mostra la informació de l'autor de cada entrada. Els fitxers adjunts apareixen com a enllaços.Continu sense autor: Presenta les entrades una darrere l'altra, sense cap més separació que les icones de separació.Enciclopèdia: Semblant a Complet amb autor però en el que les imatges adjuntes es mostren en línia.Llista d'entrades: Visualitza només el llistat de les entrades. Pot ser útil si serveix com a manual d'instruccions d'alguna activitat.PMF (FAQ): Estri per presentar llistes de PMF (Preguntes més freqüents). Afegeix automàticament les paraules Pregunta i Resposta en el concepte i la definició del terme, respectivament.
7. Podeu personalitzar l'estil de navegació d'un glossari. Sempre es pot navegar i cercar, però podeu definir tres opcions més:MOSTRA ESPECIAL: Habilita o inhabilita la navegació de caràcters especials com ara @, #, etc..MOSTRA ALFABET: Habilita o inhabilita la navegació per les lletres de l'alfabet.MOSTRA TOT: Habilita o inhabilita la navegació de totes les entrades a l'hora.
103
8. Podeu habilitar alimentacions RSS d'aquest glossari i que surtin en algun bloc lateral del curs. Podeu triar dos tipus d'alimentacions:Amb autor: les alimentacions generades inclouran el nom de l'autor de cada article.Sense autor: les alimentacions generades no inclouran el nom de l'autor de cada article.
9. És interessant la possibilitat de permetre les valoracions de les entrades. Primer escolliu qui pot valorar: només el professorat o bé tots els participants. Després la qualificació que es farà (sobre 10, sobre 100, o qualsevol escala editada) i, per acabar, el moment en què es podran fer les valoracions.
10. Un cop ho tingueu tot configurat, premeu el botó Desa els canvis i visualitza i ja tindreu el glossari activat.
Afegir entrades a un glossari1. Feu clic sobre el nom del glossari i se us obrirà la pàgina d'edició amb totes les possibilitats
de navegació (alfabèticament, per categories, per data i per autor/a). També hi ha la possibilitat d'afegir una entrada, importar-la, exportar-la, sindicar el RSS del glossari i visualitzar-lo com a impressió, si s'ha permès fer-ho des del formulari:
2. Abans de crear una entrada, val la pena, però, crear les categories de termes tot fent clic sobre la pestanya Edita categories
Les categories serveixen per feu una classificació horitzontal de les entrades, atenent a la proximitat dels conceptes definits, i perpendicular a l'alfabètica, o vertical, que només té en compte la lletra inicial.
104
3. Se us obrirà una pàgina d'edició des d'on podreu crear categories noves, esborrar-ne, etc. Només el professorat del curs pot afegir categories que, en acabat, podran utilitzar els estudiants quan creïn les entrades. Un cop les tingueu fetes, torneu al glossari i, ara sí, afegiu-hi una entrada.
4. A la casella Concepte, escriviu el nom del terme i trieu la categoria a la qual pertanyerà l'entrada entre les que us apareixen al quadre. Si cal, afegiu una paraula clau a la casella corresponent que contribuirà a la classificació horitzontal, i, per acabar, escriviu la definició.
5. No us oblideu de clicar Desa els canvis.
Gestionar un glossari Aprovació d'entrades: Si aquesta restricció està activada, les entrades que vagin afegint els
estudiants s'aniran acumulant a la pestanya corresponent:
Només es faran visibles per a tots els alumnes quan el professorat del curs les hagi aprovat
Si com a professorat editeu l'entrada, quedarà automàticament aprovada.
105
Importació i Exportació: Les entrades d'un glossari es poden exportar i importar en bloc. Podeu usar aquesta característica per afegir entrades creades amb altres programes i també com a mètode per moure les entrades d'un glossari a un altre, fins i tot a glossaris d'altres cursos o a glossaris d'altres llocs webs que utilitzin Moodle. També podem importar i exportar les categories de conceptes que hagueu definit.El format d'exportació / importació és l'XML. Podeu veure aquest format exportant un glossari i inspeccionant el fitxer produït, anomenat glossary.xml. Per importar entrades necessitareu que estiguin exactament en el mateix format XML (que podeu crear amb algun editor de llenguatge XML).Podeu provar d'importar aquest fitxer amb entrades de glossari sobre mamífers de Catalunya.
El professorat pot, a qualsevol hora, canviar o esborrar les entrades afegides per qualsevol estudiant (l'alumnat només poden tocar les seves pròpies, no les dels companys/es). Si més no, és convenient exercir aquesta potestat amb delicadesa. És més cortès i pedagògic demanar a l'usuari/ària que sigui ell mateix qui modifiqui o esborri una entrada conflictiva.
Suggeriments metodològics
Feu glossaris col·laboratius, entre l’alumnat i el professorat. Es poden assignar termes a cada alumne/a. Es poden distribuir responsabilitats: correcció, direcció, edició, etcètera.
Utilitzeu imatges, com si d’un diccionari il·lustrat es tractés, per donar més força al contingut del glossari.
Valoreu les aportacions que es facin: nombre d'aportacions, aportacions que superin la revisió, aportacions públiques, aportacions exportades al glossari principal, etcètera.
Una variant del glossari és una llista de preguntes i respostes, les PMF (FAQ).
Aprofiteu els glossaris d'edicions anteriors del curs com a exemple, punt de partida o material de curs, veureu que és força motivador.
106
La base de dades
La base de dades és una activitat que permet als usuaris incorporar dades a un espai dissenyat pel professorat i crear, així, un magatzem d’entrades amb registres sobre qualsevol tema. El format i l'estructura d'aquestes entrades poden ser gairebé il·limitats, incloent-hi imatges, fitxers de tota mena (text, imatge, so, vídeo, full de càlcul…), adreces URL, nombres i text, entre altres formats.
A Moodle.org hi ha tres bons exemples d'aplicació del mòdul base de dades:
Moodle Buzz, Una base de dades d'articles sobre Moodle amb el seu títol, autor i enllaç web. Themes, una base de dades de Temes o aspectes de Moodle amb captura de pantalla, enllaç
per descarregar-lo i comentaris dels usuaris.
Modules and plugins, una base de dades sobre mòduls que la versió estàndard de Moodle no incorpora i que conté enllaços web (descàrrega, documentació, debats de discussió) i informació (responsable, tipus de mòdul, requisits), incloent-hi mòduls desenvolupats per terceres parts.
Inserir l'activitat1. Activeu l'edició del curs clicant el botó Activa edició de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir la base de dades: a la part comuna del curs o bé a la setmana
o tema corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix una activitat i desplegueu-lo:
4. Trieu Base de dades, se us obre el formulari d’edició i configuració de la base de dades. Comenceu donant-li un nom i escrivint-hi la introducció.
5. Podeu determinar les dates en què pot estar disponible per a l'edició o les dates en què es podrà visualitzar.
107
6. El nombre d’entrades requerides és el que ha d’haver fet cada participant per poder veure les altres entrades.
7. El nombre màxim d’entrades és el que voleu que tingui la vostra base de dades. Si no ho sabeu, deixeu l'opció per defecte: No hi ha un valor màxim.
Definir els camps
Ara us apareix una pantalla des de la qual cal definir, en primer lloc, els camps de la base de dades
108
i els possibles tipus de camp, que apareixen així que desplegueu l'opció Tria dins la pestanya Camps.
Suposeu que voleu una base de dades que reuneixi informació sobre les escriptores del segle XX. Els camps poden ser:
Nom del camp Tipus
Nom de l’autor a Text
Lloc naixement Text
Data Nombre
Moviment literari Menú (selecció múltiple)
Obres Àrea de text
Biografia Àrea de text
Fotografia Imatge
Web URL
1. Creeu el primer camp triant l'opció Text del desplegable.
S'obre una pantalla des de la qual doneu nom, escriviu la descripció i decidiu que s'activin els enllaços automàtics a aquesta entrada
109
Podeu escollir entre el Menú de selecció única i Menú de selecció múltiple
També disposeu del tipus Botons de grup on es veuen els botons. En qualsevol dels casos, a més de les dades bàsiques, haureu d’escriure la llista d'opcions una sota l'altra.
2. En un camp de tipus Quadre de verificació també heu de definir les possibles opcions
110
Recordeu que si només voleu permetre que en triï una, heu d’escollir un altre tipus de camp: Menú (selecció única)
3. Una Àrea de text és un camp de text prou gran com per admetre un text amb diferents paràgrafs. Quan el definiu, haureu de determinar les mides de l’àrea en files (alçada) i columnes (amplada).
Us anirà molt bé per escriure la biografia. Les mides les heu de dissenyar tenint el compte el contingut que s'ha de posar.
4. En un camp d'Imatge podeu determinar les mides amb què es mostrarà la imatge quan es vegi una entrada individual o quan es vegi la llista d'entrades.
5. Un camp de tipus URL serveix per enllaçar a altres llocs web on trobar més informació. De moment definiu-lo
111
És preferible que els arxius d'imatge no pesin més de 500Kb.
Un cop teniu tots els camps creats, decidiu quin serà el camp d'ordenació per defecte, el Nom en aquest cas, i premeu el botó Endavant per crear la base de dades.
112
Afegir una entrada
Cliqueu sobre la pestanya Afegeix una entrada i accedireu al formulari d'introducció de dades.
Editar les plantilles
Si no voleu canviar la vista amb què Moodle presenta les entrades de la llista, ara mateix podeu donar per acabada la tasca de preparació de l'activitat Base de dades i presentar-la als estudiants.
113
Però encara és possible canviar el format de presentació de les dades i fer-lo més atractiu o planer. Per a això disposeu de la pestanya Plantilles que, un cop clicada, us presenta 7 noves pestanyes relacionades amb les plantilles:
Plantilla de llista: les entrades de la base de dades es poden veure una sota l'altra en una llista més o menys llarga. Des d’aquesta pestanya, però, podeu modificar el codi HTML de la plantilla amb què Moodle us presentarà les dades. Per simplificar-la podeu fer-hi aparèixer només alguns camps, com ara els més significatius.
Plantilla d'entrada única: aquesta serà l'aparença de les dades d'una sola entrada quan la seleccioneu.
Plantilla de cerca avançada: on es pot dissenyar els camps que poden servir de cerca.
Plantilla d’introducció de dades: podeu facilitar la feina d'introduir dades als estudiants preparant-los una pantalla senzilla, aclaridora i amb instruccions.
Plantilla RSS: des d'aquí podeu modificar l'aspecte que tindran les alimentacions RSS que es crearan quan s'afegeixin noves entrades a la base de dades. Molt útil si voleu aprofitar aquestes alimentacions RSS en un bloc del curs. També pot ser interessant restringir el nombre de camps i posar-hi només el més destacats.
Plantilla CSS: per si voleu modificar el full d'estil en cascada (CSS) de cap plantilla.
Plantilla Javascript: per definir els vostres propis scripts del Java.
Com canviar una plantilla
La plantilla “Afegeix una entrada” és la que genera el formulari d'entrada. Observeu que hi ha una capçalera, l’entrada repetida, és a dir, què i com es veurà cada entrada, i un peu. La capçalera i el peu, però, es poden deixar en blanc.
Compareu en aquesta taula la plantilla per defecte que us proposa Moodle i l'aspecte de la llista que en resulta:
Plantilla per defecte aspecte de la llista que genera
114
Ara editareu la plantilla de manera que la llista quedi més simplificada. Això ho podeu fer directament amb l’editor HTML que incorpora Moodle, o bé amb un programa extern. Per
conèixer i editar el codi HTML canvieu la vista prement el botó <>
i podreu copiar o enganxar codi
Amb qualsevol editor d'HTML podeu modificar el codi.
Quan aneu a la pestanya Afegeix una entrada, obtindreu aquest resultat:
115
De la mateixa manera podeu modificar les altres plantilles i adequar-les als vostres desitjos.
116
El wiki
Un wiki és un tipus de pàgina web que s'edita molt fàcilment. Per modificar els continguts d'una pàgina web normal, cal editar-la en local amb un programa editor d'HTML i, en acabat, pujar-la per FTP al servidor. En canvi, per canviar una pàgina de tipus wiki, només cal accedir-hi des del navegador, fer clic sobre editar, canviar allò que vulgueu, previsualitzar el resultat i, si us agrada, desar-lo. Amb aquests pocs passos, els canvis fets queden fixats i a disposició de tothom que visiti la web. Ràpid, oi? és el significat del mot wiki en hawaià.
És molt senzill d'editar un wiki, perquè disposem de l'editor HTML que ens ofereix Moodle, i la creació de pàgines noves dins el wiki és automàtica: només cal escriure el NomDeLaPàgina en tipografia tipus camell per tenir una pàgina nova anomenada NomDeLaPàgina.
Per a què pot servir una pàgina d'aquest tipus en un curs de Moodle? Per a moltes coses: cada estudiant pot tenir la seva pàgina personal de presentació i canviar-hi la informació quan vulgui; o pot servir per fer treballs en grup: un estudiant comença el treball i els altres hi afegeixen o canvien coses (no patiu si esborren coses, es pot recuperar qualsevol pàgina antiga que s'hagi modificat); o pot usar-se d'esborrany personal on cada estudiant va rebent comentaris i orientacions del professorat mentre desenvolupa un treball, fet que li permet anar fent canvis. Ja veieu que les possibilitats són moltes.
Inserció d'una activitat de tipus wiki1. Activeu l'edició del curs clicant al botó Activa edició, de la part superior dreta de la pàgina.2. Escolliu el punt on voleu inserir el wiki: a la part comuna del curs, o bé a la setmana o tema
corresponent.
3. Aneu al menú Afegeix una activitat i desplegueu-lo.
4. Trieu Wiki, amb la qual cosa se us obre el formulari d'edició i configuració del wiki. Comenceu per donar-li un nom i escriure un resum del contingut.
117
5. Escolliu el tipus de wiki que voleu.
Hi ha tres opcions per triar: Professor, en la qual hi pot escriure el professorat i els estudiants només llegeixen, Grup, on tant professorat com estudiants editen i veuen el wiki; i l'opció Estudiant, on cada participant té el seu propi wiki, tot i que, si és permès, pot veure els dels companys.
Trobareu més informació sobre les combinacions de tipus de wiki i existència de grups al curs prement el botó d'informació.
118
6. Podeu fer que el nom del wiki surti a cada pàgina, admetre, o no, fitxers adjunts a les pàgines del wiki i eliminar l'automatisme en la creació de pàgines noves quan s'escriu el nom en tipografia tipus camell (recordeu: NomDeLaPàgina).
7. Les opcions següents es refereixen als privilegis d'edició dels estudiants.
Podeu permetre'ls estripar pàgines, suprimir-ne, fer canvis massius o definir els indicadors. Si penseu que encara no estan massa acostumats a treballar en aquesta activitat, és millor no autoritzar-los (opció per defecte).
8. Per acabar de configurar el wiki, teniu una sèrie de valors opcionals:
Podeu donar un nom diferent al del wiki a la pàgina d'inici, o bé triar una pàgina d'inici amb material que hagueu pujat prèviament a la carpeta de fitxers del curs i millorar-ne, així, el contingut o la presentació.
9. Quan tingueu marcades totes les opcions desitjades, premeu el botó Desa els canvis i el wiki estarà disponible al vostre curs.
119
Afegir pàgines a un wiki
1. Feu clic sobre el nom del wiki i se us obrirà la pàgina d'edició amb totes les possibilitats de navegació i edició.
2. Des de la pestanya Visualitza, vereu la pàgina principal; des d'Edita podeu introduir canvis en les pàgines; la pestanya Enllaços us mostra les pàgines que tenen un enllaç que porta a la pàgina actual, la que esteu veient, i, finalment, Història reflecteix els canvis que ha sofert el wiki: qui i quan va introduir modificacions. Des d'aquesta pestanya podreu recuperar, si cal, una pàgina canviada posteriorment. Ara, però, feu clic sobre Edita.
3. Se us obre la pàgina d'edició del wiki amb l'editor HTML, que us permet escriure text, donar-li format i, si cal, inserir imatges.
4. Per crear una pàgina nova dins el wiki, escriviu el seu nom en tipografia tipus camell o posant [ ]
120
PaginaProva (Camel Case) [PaginaProva] (entre [ ])
Si cliqueu sobre el botó Previsualització, veureu un interrogant amb un enllaç a la seva dreta:
Quan feu clic sobre aquest interrogant
es crearà, automàticament, una pàgina nova amb el nom Pagina Nova i enllaçada amb la principal.
Quan un wiki té moltes pàgines, per exemple una per a cada estudiant d'un curs, podeu fer cerques des de la casella de la part superior de la pàgina
121
o bé navegar pel wiki des del desplegable d'enllaços
També trobareu un desplegable que us permet, com a professors, administrar el wiki
Suggeriments metodològics
Un bon treball de wiki és composar un text narratiu, descriptiu, teatral, etc., de forma col.lectiva. Per exemple, fer una història narrada amb diferents escenes. Cada escena correspondrà a una pàgina enllaçada des de la portada de la història, i les escenes es poden anar fent en grups petits, de 3-4 participants. El professorat pot seguir el desenvolupament llegint l'historial. Pot saber el nombre d'intervencions de cada alumne/a, el temps emprat, i pot intervenir per corregir, fer marques, etc.
Amb la pestanya “historial” podem accedir a veure les intervencions dels participants.
122
Si cliquem “Dif” accedim als canvis de cada participant, que es visualitzen amb un altre color de text.
No deixeu de llegir l'interessant article El wiki: un camino hacia el trabajo colaborativo en el aula, de Marc Alier, el programador de l'Nwiki.
123
Les activitats Hotpotatoes
Un clàssic que ha esdevingut estàndard
Hotpotatoes és un programa desenvolupat per la Universitat de Victoria (Canadà) que conté sis aplicacions que permeten elaborar activitats interactives del tipus opcions múltiples, resposta curta, ordenació, encreuats, associació i omplir forats. El programa no és lliure però es pot utilitzar de manera gratuïta amb finalitats educatives i sense ànim de lucre sempre que les pàgines creades, amb les activitats, estiguin disponibles a la xarxa. Per a la resta d'usos cal pagar una llicència.
Per tal d'integrar les activitats Hotpotatoes a un curs de Moodle, el primer que cal és tenir-les, és a dir, haver-les creat abans. Per fer aquestes pràctiques us proporcionarem una activitat ja elaborada. Si voleu crear les vostres pròpies activitats caldrà que us instal·leu el programa i aprengueu a utilitzar-lo. En aquestes adreces teniu tutorials que us poden resultar útils:
Un tutorial força complet i clar, corresponent a un curs de 75 hores, de José Sánchez, de la Universidad de Málaga. Us podeu descarregar el material en format PDF per imprimir-lo.
Tutorial d'Aula21 , amb molts exemples…
Podeu veure exemples d'integració d'activitats Hotpotatoes a aquest curs (accediu-hi com a visitants).
A les pràctiques següents es dóna per fet que coneixeu el programa o bé que teniu els fitxers en format HTML (.htm) o en l'específic de Hotpotatoes (.jmx, .jcw, .jqz, .jcl o .jmt) i també que el vostre lloc Moodle té activat el mòdul Hotpotatoes.
Inserció d'una activitat Hotpotatoes
Si no disposeu de cap fitxer amb una activitat Hotpotatoes podeu utilitzar aquest arxiu per fer la pràctica.
Com a la resta d'activitats, després d'haver activat l'edició al vostre curs obriu el desplegable Afegeix una activitat de la secció on voleu incloure l'activitat i trieu Qüestionari HotPotatoes. D'aquesta manera s'obrirà el formulari d'edició i configuració.
1. El primer que heu de fer és seleccionar quin nom voleu que tingui l'activitat un cop integrada al Moodle: la de la mateixa activitat Hotpotatoes, el nom del fitxer o del camí o bé un nou nom (Specific text) que podeu escriure a l'espai de la dreta. Tot seguit podeu escriure una breu descripció de l'activitat.
2. Especifiqueu si l'activitat estarà disponible entre unes dates concretes (o no) i seleccioneu el fitxer corresponent tot clicant el botó Tria o penja un fitxer:
124
3. Pel que fa a la visualització, mitjançant Add Quiz Chain podeu inserir una única activitat, una cadena d'activitats (si prèviament l'heu definida en crear-les) o totes les activitats contingudes a una carpeta. En aquest cas haureu d'escriure aquí el nom de la carpeta que conté les activitats que a la imatge següent seria “nom_de_la_carpeta/subcarpeta”.
1. Podeu triar també el format de sortida (generalment El millor possible), la navegació (podeu deixar la barra de navegació de Moodle o la de l'activitat) i la possibilitat d'obrir una finestra per a la retroacció quan l'estudiant clica el botó de Comprova.
2. Podeu especificar:
o Què es mostrarà a l'estudiant un cop hagi acabat l'activitat, si la següent activitat HotPotatoes o bé la pàgina principal del curs;
o Si l'estudiant pot revisar els intents anteriors;
o L'escala de qualificació i la qualificació que es desarà a la taula de l'estudiant;
o El nombre de vegades que els estudiants poden fer l'activitat.
3. Finalment, especifiqueu els paràmetres finals i cliqueu a Desa els canvis. En aquesta activitat podeu seleccionar també on anireu un cop desats els canvis.
125
Podeu anar a la llista d'activitats HotPotatoes des del bloc de la pàgina principal del curs Activitats | Qüestionaris HotPotatoes o bé, quan visualitzeu una activitat d'aquest tipus, clicant Qüestionaris HotPotatoes a la barra de navegació de Moodle.
La llista us permet accedir a informes més o menys detallats sobre els intents i les respostes dels estudiants, i també tornar-los a qualificar:
Suggeriments metodològics
Les activitats Hotpotatoes poden resultar molt atractives per als estudiants, especialment a primària i ESO, ja que permeten ampliar la varietat, per exemple amb mots encreuats. D'altra banda, són autoavaluables, i l'estudiant sap al moment quin ha estat el seu resultat, la qual cosa pot ser molt estimulant.
126
A més de ser variades s'hi poden incloure lectures, imatges i enllaços, de manera que se'n pot treure un molt bon rendiment didàctic. Això sí, cal saber utilitzar el programa HotPot i dedicar temps a elaborar les activitats.
A la xarxa hi ha moltes pàgines amb activitats Hotpotatoes disponibles, però aquestes activitats no es poden integrar al Moodle: en aquest cas, podeu enllaçar la pàgina corresponent, però els resultats que obtingui l'estudiant no quedaran recollits a la seva taula de qualificacions.
127
JClic i Quaderns Virtuals: integració de mòduls no estàndard a Moodle
Uns mòduls no estàndards integrats a Moodle
Ja heu vist que Moodle és un sistema modular, concepte que significa que, en qualsevol moment, podeu instal·lar un mòdul o una altra funcionalitat nova que encaixarà perfectament amb la resta del sistema i us permetrà, per exemple, afegir una activitat addicional als cursos.
Podeu explorar els mòduls disponibles a Modules and Plugins de moodle.org. La instal·lació d'aquests mòduls, però, ha d'anar a càrrec de l'administrador del lloc: un usuari amb permisos de professor no té accés a la instal·lació de nous components del programa. Això no obstant, visitar l'adreça anterior us pot servir per conèixer mòduls que poden cobrir algunes necessitats que tingueu, per exemple visualitzar molècules en 3D amb el filtre Jmol.
Cal tenir present, però, que els mòduls no estàndard s'han d'instal·lar de nou amb cada actualització del programa. Us podeu trobar també que el mòdul no estigui disponible per a les darreres versions.
Hi ha dos mòduls que no trobareu a moodle.org però que són d'interès per a la comunitat catalana de moodlers: es tracta dels mòduls que permeten integrar les activitats JClic i els Quaderns Virtuals i que trobareu a les adreces següents:
Mòdul JClic Mòdul Quaderns Virtuals
Tant el mòdul JClic com el mòdul Quaderns Virtuals estan instal·lats i disponibles als llocs Moodle del servei Àgora.
Inserció d'una activitat JClic
Per incloure una activitat JClic al vostre curs heu d'activar l'edició i triar JClic del menú desplegable Afegeix una activitat de la secció corresponent.
1. Comenceu donant-li un nom i escrivint la descripció.
128
2. Escriviu l'enllaç a l'activitat i definiu l'aparença i la mida del marc en el qual s'obrirà l'activitat.
Pel que fa a l'enllaç, teniu tres opcions:
o Enllaçar directament el fitxer de l'activitat que prèviament heu pujat a l'espai de fitxers. Aquest fitxer té l'extensió doble .jclic.zip i s'elabora amb el programa JClic Author. No és una opció molt recomanable ja que carregueu l'espai de fitxers del vostre curs i això us pot dificultar la gestió futura de les còpies de seguretat.
o Copiar l'adreça que, amb la mateixa extensió, trobareu a la Biblioteca d'activitats de la Zona Clic. Un exemple pot ser http://clic.xtec.net/projects/sentits/jclic/sentits.jclic.zip
o Afegir l'enllaç a activitats JClic publicades a qualsevol servidor web, com per exemple: http://www.elmeuservidor.com/carpeta/activitat.jclic.zip
Comproveu que l'adreca acaba en la doble extensió .jclic.zip
Per acabar, especifiqueu el nombre màxim d'intents, el criteri d'avaluació i el nombre mínim d'activitats (si heu seleccionat l'opció Resoldre correctament aquest nombre d'activitats diferents) o la puntuació mínima (si heu triat Assolir aquesta puntuació…) que ha d'obtenir l'estudiant per tal que la nota quedi registrada a la seva taula de qualificacions. A continuació, deseu els canvis i ja haureu creat l'activitat JClic.
129
L'informe d’una activitat JClic
El professorat pot accedir a un informe dels resultats de l'alumnat amb la data del darrer accés, el nombre d'activitats fetes i resoltes correctament i la puntuació assolida per a cada intent realitzat.
A les versions de Moodle anteriors a la 1.9 les activitats JClic només eren visibles per a les persones amb el rol d'estudiant i el professorat visualitzava la taula-resum amb els resultats de l'alumnat. A partir de la versió 1.9 el professorat pot accedir també a la visualització de l'activitat amb l'opció “Mostra l'activitat JClic”:
Animeu l'alumnat del vostre curs a realitzar l'activitat JClic i reviseu la taula de resultats. Comproveu també la qualificació que s'integra a la taula general de qualificacions.
Quaderns Virtuals
Quaderns virtuals és un entorn d'aprenentatge digital que permet crear materials educatius que contenen activitats de diferents tipus que permeten avaluar el progrés i rendiment dels estudiants. Les activitats s'organitzen en forma de quadern, com un conjunt de fulls que contenen les preguntes i la informació relativa al tema de treball.
Podeu utilitzar Quaderns Virtuals ja elaborats i disponibles a la biblioteca. També els podeu crear amb l'editor i visualitzar-los amb el visualitzador que hi duu incorporat i que permet, a més de la visualitzador, respondre'ls i corregir-los.
130
Els quaderns es poden integrar també dins una plataforma educativa de manera que quedi registre dels resultats que obtingui l'estudiant. En el cas de Moodle la qualificació de l'estudiant queda recollida a la taula de qualificacions.
El mòdul que permet integrar els Quaderns Virtuals a Moodle és un mòdul no estàndard, com el de JClic. Això vol dir que cal descarregar-lo des de Modules and Plugins de moodle.org i i instal·lar-lo convenientment. Com ja hem comentat els llocs Moodle del servei Àgora tenen aquest mòdul instal·lat i a punt per ser utilitzat.
Incloure un Quadern Virtual al curs
Per incloure una activitat Quadern Virtual al vostre curs heu d'activar l'edició i triar Quadern Virtual del menú desplegable Afegeix una activitat de la secció corresponent.
En primer lloc haureu d'escriure el nom de l'activitat (que pot coincidir amb el títol del Quadern) i una descripció dels continguts. Si el quadern ha estat elaborat per una altra persona i l'enllaceu des de la Biblioteca de Quaderns, podeu incloure aquí la descripció i les dades d'autoria que consten a la fitxa.
Escriviu l'enllaç a l'activitat, que pot ser:
Un enllaç extern, com el que proporciona la Biblioteca de Quaderns. En aquest cas només cal que escriviu l'adreça que trobareu a la fitxa descriptiva de l'activitat. Un exemple pot ser http://clic.xtec.cat/qv_viewer/quaderns/biblioteca/les_glaceres_ca (que correspon a l'activitat Les glaceres).
La ubicació del fitxer index.htm si disposeu dels fitxers de l'activitat i els heu carregat a l'area de fitxers del vostre curs. No és una opció molt recomanable ja que carregueu l'espai de fitxers del vostre curs i això us pot dificultar la gestió futura de les còpies de seguretat.
Tot seguit haureu de configurar els paràmetres:
Aparença: entorn visual amb què es mostrarà el Quadern. Nombre màxim de lliuraments: nombre màxim de vegades que cada estudiant pot fer el
Quadern.
Puntuació a assolir: indica la puntuació total que cal treure per superar l'activitat.
Mostra correcció: indica si s'ha de mostrar a l'alumnat la correcció de les respostes a mesura que vagin lliurant els fulls.
Mostra intervencions: indica si han d'aparèixer els quadres d'intervenció que permeten establir una comunicació asíncrona entre el professorat i els seus alumnes.
Obre el quadern: per defecte l'activitat s'obre en una fitxa on es mostra la descripció i el Quadern, però es pot configurar perquè s'obri directament en una finestra nova.
Mides marc/finestra: indica l'amplada i alçada del marc o finestra on s'obrirà el Quadern.
Recordeu Desar els canvis i ja haureu inclòs un Quadern Virtual al vostre curs.
131
Fins a la versió 1.9 de Moodle l'activitat només resulta visible des del rol estudiant; per a usuaris amb el rol de professorat es visualitza la taula de resultats. Si voleu veure l'activitat caldrà que ho feu des del rol d'estudiant, que podeu triar des del desplegable que apareix a la part superior dreta del curs.
L'informe de resultats duna activitat Quaderns Virtuals
El mòdul de Quaderns Virtuals fa que les qualificacions que obté l'alumnat quedin desades a la seva taula de qualificacions. El professorat disposa també d'una taula-resum dels resultats de l'alumnat, amb el nombre d'intents, la nota i el temps que hi ha dedicat, per exemple.
A més, quan un/a alumne/a ha iniciat un Quadern el seu nom al llistat queda automàticament enllaçat al seu Quadern. A la imatge anterior el professorat podria revisar els tres primers Quaderns però no el del quart alumne:
Feu que les persones que teniu com a estudiants del vostre curs resolguin un Quadern Virtual que hàgiu inserit al vostre curs i reviseu la taula-resum i la taula de qualificacions.
132
Eines per al seguiment
El seguiment de l'activitat de l'estudiant és una eina molt útil per a la valoració dels seus avenços. Moodle us permet fer un seguiment complet i detallat de la seva activitat a l'aula. Per exemple:
Podeu consultar quina ha estat la darrera vegada que s'han connectat (cliqueu a l'opció “Participants” i ho veureu). Això és especialment útil si veieu que no avancen en les tasques proposades.
Des d' “Informes”, al menú d' “Administració”, podeu fer un seguiment més detallat, activitat per activitat, i dia a dia. Val la pena que exploreu les diferents possibilitats dels informes.
Si cliqueu sobre el nom o la fotografia de l'estudiant anireu a la pàgina del seu perfil, des de la qual podeu:
o Llegir els missatges que ha enviat als diferents fòrums.
o Consultar el seu informe d'activitat general o complet.
Si veieu, per exemple, que un/a estudiant no progressa, podeu consultar si ha llegit els missatges al fòrum on aneu donant les indicacions del curs, si ha obert documents amb els continguts, quins missatges ha enviat als fòrums,…
Consulteu els informes de seguiment, general i complet, de les persones inscrites al vostre curs com a estudiants. Hi podeu anar des del perfil de cada persona. També podeu consultar els informes generals des del menú “Administració”.
Visualització dels informes generals
Per accedir als informes d'un curs entreu-hi i al bloc Administració cliqueu sobre Informes. S'obrirà una pàgina que mostra una sèrie de filtres i opcions de visualització de les dades:
Observeu que la pantalla queda dividida en diferents opcions que estudiarem en detall.
Tria de registres
Aquestes són algunes de les possibilitats de filtratge de dades que us permet la primera part de la pantalla d'informes sota el títol Trieu quins registres voleu veure:
La primera casella informa del nom del curs, Banc de proves en l'exemple. Segons el rol que tingueu en el lloc Moodle (administració, professorat, etc.) podreu, o no, fer clic al
133
desplegable i obtenir les dades d'un curs o d'un altre. El professorat només té accés a les dades del curs des d'on ha entrat.
La segona casella permet triar les persones de les quals voleu conèixer les dades. Per defecte està marcat Tots els participants, però si desplegueu podreu triar el nom de l'usuari/ària del curs, sigui aquest un altre professor o professora, o sigui qualsevol estudiant del curs.
La tercera casella, la de la data Avui,…. permet escollir el dia en què recollireu les dades. Per defecte hi ha la data del dia d'avui, però si desplegueu podreu escollir qualsevol altre dia des que es va crear el curs.
La casella d'activitats, que per defecte mostra Totes les activitats, permet escollir o bé totes les del curs, o bé alguna activitat en particular que es mostrarà en clicar sobre el desplegable.
La casella d'accions us permet filtrar les accions que ha realitzat aquell usuari o usuària. Per defecte us mostra Totes les accions, però desplegant podeu seleccionar:
o Visualització: l'usuari ha entrat i ha vist l'activitat, però no ha fet res.
o Afegeix: l'usuari ha afegit pàgines a un wiki, o entrades a un fòrum, per exemple.
o Actualitza: l'usuari ha actualitzat algun recurs o activitat.
o Suprimeix: l'usuari, probablement el professorat, ha suprimit alguna activitat, entrada de fòrum, etcètera.
o Tots els canvis: mostra fins l'acció més petita: obertura d'un qüestionari, consulta de l'activitat recent del curs, etcètera.
Un cop hàgiu fixat els criteris de filtratge, premeu el botó Obté aquests registres per veure'ls.
Si hi ha registres que coincideixin amb els criteris de cerca, veureu un llistat semblant a aquest:
Observeu que hi ha el dia i l'hora de l'activitat, l'adreça IP des d'on es va fer la connexió al sistema, el nom complet de l'usuari o usuària, l'acció que va realitzar i, finalment, informació complementària sobre l'activitat (fòrum, qüestionari, etc.) que va realitzar.
Observació dels registres en directe
La segona meitat de la pantalla d'informes, sota el títol Observeu els registres en directe, us permet visualitzar altres dades:
Registres de l'última hora: si feu clic sobre aquest enllaç obtindreu un informe detallat de tot allò que ha passat al curs durant la darrera hora. En molts casos l'informe és buit, però en
134
determinats moments, com pot ser la realització d'una prova final en una data concreta, pot resultar força interessant conèixer aquestes dades.
L'informe d'activitat us dóna una visió general de l'estructura del curs, de les activitats que el formen, de l'activitat que han tingut i de quan l'han tingut per darrera vegada:
A través del filtre informe de participació podreu fer un altre tipus de recuperació de dades:
Observeu que podeu triar els següents criteris:
o Mòdul d'activitat: si el desplegueu, veureu la llista d'activitats del vostre curs.o Període: en desplegar-lo podreu triar el període del qual voleu les dades: 1, 2,…6
dies, 1, 2,… setmanes, etcètera.
o Mostra només és la casella per triar sobre quins dels rols definits al curs (Administrador, Professor o Estudiant) voleu les dades d'activitat.
o Mostra accions us permet triar entre tres opcions:Totes les accions, per defecte, o bé Visualització o Enviament.
Si les estadístiques estan activades al lloc apareixerà una quarta opció, Estadístiques, que elabora gràfics i taules que mostren l'activitat al curs durant el període de temps especificat sense diferenciar per usuaris/àries.
Les qualificacions
Les activitats d'aprenentatge (tasques, glossaris, qüestionaris, lliçons, fòrums,…) poden ser avaluades, és a dir, qualificades amb una nota que queda automàticament enregistrada a la taula de qualificacions de l'estudiant, identificada amb la icona i accessible des del bloc “Administració”.
135
Moodle té unes escales de qualificació estàndard, però des de la funcionalitat “Qualificacions” del menú “Administració” en podeu crear de personalitzades.
Les activitats autoavaluables, com els qüestionaris (llevat de les preguntes de resposta oberta) no cal que les valoreu, ja heu especificat els criteris de valoració quan les heu creades. En canvi, hi ha altres activitats, com les tasques o els glossaris, que caldrà que qualifiqueu per tal que l'estudiant tingui la nota corresponent. En el cas de les tasques ho podeu fer clicant sobre la tasca i després sobre l'opció “Visualitza x tasques trameses”. A la dreta de la nova finestra teniu l'opció de qualificació de cada estudiant:
Accés al qualificador de les tasques
Accés a la finestra de qualificació de la tasca d'un estudiant
136
Desar i restaurar cursos
Generalment no construireu una unitat didàctica o un curs per a utilitzar-los una única vegada ni tampoc des d'un únic lloc. Com ho podeu fer per:
Fer diverses edicions d'un mateix curs sense esborrar l'anterior per tal que els i les estudiants hi tinguin accés?
Fer dues o més edicions simultànies d'un curs sense haver-lo de tornar a construir?
Utilitzar un mateix curs en dos llocs Moodle diferents?
Desar el treball que heu fet per no perdre'l si hi ha algun problema?
Fàcil: es tracta de fer una còpia de seguretat del vostre curs, una opció que és accessible des del menú “Administració”.
La còpia de seguretat
Una còpia de seguretat és un fitxer zip que conté els elements (recursos, activitats, blocs laterals,…) del vostre curs. Les còpies de seguretat poden ser totals o parcials i incloure o no les dades de les persones usuàries del curs. Aneu amb compte ja que si restaureu un curs amb usuaris i usuàries d'un lloc Moodle diferent, automàticament quedaran registrades com a persones usuàries del nou lloc Moodle on esteu restaurant la còpia.
Les còpies de seguretat d'un curs s'han de fer periòdicament per mantenir segures les dades que conté. L'opció més recomanable és automatitzar aquesta tasca, és a dir, configurar el sistema perquè les faci d'una forma periòdica: cada nit, cada dos dies, només els caps de setmana, etc. Si no ho sabeu amb seguretat, demaneu a la persona administradora del vostre sistema amb quina periodicitat té programades aquestes còpies de seguretat.
Per poca activitat que tingui el vostre Moodle, val la pena programar còpies de seguretat diàries automàtiques. És una tasca que pot fer el servidor en hores de poca feina, per exemple, de matinada. Poseu-vos en contacte amb la persona administradora.
Ara bé, hi ha ocasions en què, com a professorat, podeu necessitar una còpia de seguretat que reflecteixi el contingut del curs en un moment precís, i no podeu esperar que us la faci el sistema. En aquests casos podeu fer una còpia manualment.
Les còpies de seguretat manuals són útils abans de fer canvis en un curs si no esteu segurs/es de les conseqüències.
Desenvolupament de la pràctica
Fer una còpia de seguretat
1. Des del bloc Administració cliqueu sobre Còpia de seguretat
137
2. S'obrirà una pàgina que us permet personalitzar les opcions de la còpia de seguretat:
Podeu marcar quines activitats voleu incloure o desmarcar les que no voleu. També podeu marcar si voleu tenir també les dades dels usuaris, és a dir, les feines que ha anat fent l'alumnat i els fitxers que hagin pujat al sistema.
3. A la part inferior de la pàgina, podeu triar una sèrie d'opcions complementàries:
Entre aquestes opcions complementàries podeu decidir si incloure o no:
138
o els usuaris del curs (recordeu que els usuaris d'un curs són professorat i estudiants),o els registres d'activitat del curs,
o els fitxers d'usuari que els estudiants han deixat al curs (per exemple adjunts als seus missatges als fòrums, les tasques…),
o els fitxers del curs, és a dir, aquells que hi ha deixat el professorat.
4. Quan, finalment, hàgiu triat totes les opcions, continueu amb la còpia prement el botó Continua.
5. Ara us apareixerà una pàgina on el sistema us proposa un nom per al fitxer comprimit en format ZIP de la còpia de seguretat.
Aquest nom consta de backup (que significa còpia de seguretat), un guió, el nom curt del curs, guió, la data (en format anymesdia) i un número de control. Podeu canviar aquest nom simplement sobreescrivint-lo, però deixeu l'extensió ZIP.
6. Sota aquesta finestreta, trobareu informació de tot allò que inclourà el sistema en aquesta còpia de seguretat. Si hi esteu d'acord, premeu el botó Continua per continuar el procés.
7. El servidor comença a treballar i us informa de les passes que va fent. El procés pot ser més o menys llarg depenent de la mida del curs, del nombre d'usuaris, del nombre de fitxers, etc. Val la pena, però, tenir paciència i esperar que surti el missatge que us informa que tot ha anat bé:
139
8. Continueu i observareu que aquest fitxer amb la còpia de seguretat ara es troba dins la carpeta backupdata de Fitxers del curs. Aquesta còpia de seguretat es por descarregar al vostre ordinador per emmagatzemar-la simplement clicant sobre el nom i desant-la al disc dur.
Si voleu obtenir un curs exactament igual al que teniu heu d'incloure totes les activitats i totes les dades dels usuaris. Aquesta opció és útil, doncs, per evitar perdre informació quan es fa qualsevol tasca de manteniment del servidor o del programari.
Restaurar una còpia de seguretat
La restauració d'un curs a partir de la còpia de seguretat us crea una imatge absolutament fidel d'aquell mateix curs. Lògicament, i segons el que vau triar a l'hora de fer la còpia de seguretat, el curs restaurat contindrà les activitats, els usuaris, el fitxers dels estudiants i els del curs.
La restauració és un procés senzill que, a més, permet crear un curs nou amb un altre nom però amb el mateix contingut, sobreescriure les dades d'un curs existent, o bé afegir-ne de noves.
1. Entreu a la carpeta backupdata dins Fitxers del curs del bloc Administració, o bé, si teniu el fitxer comprimit de la còpia de seguretat en una altra ubicació, cliqueu sobre Restaura del bloc Administració:
2. Per qualsevol dels dos camins, entrareu a la carpeta backupdata on el sistema emmagatzema les còpies de seguretat. A la part dreta de la pantalla, seguint la línia on es troba el nom de les còpies de seguretat, hi veureu les diferents accions que podeu fer amb aquest fitxer. En particular, ara us interessa l'opció Restaura:
140
3. Cliqueu a sobre per iniciar el procés de restauració, que comença amb una pàgina informativa:
Aquí, si hi esteu d'acord, només cal prémer el botó Sí per continuar el procés.
4. Aleshores, el sistema comença a preparar la restauració i us informa de les passes que està fent i del contingut de la còpia de seguretat que està restaurant: nom i descripció del curs, versió de Moodle i de la còpia, etc.:
Premeu el botó Continua per seguir amb el procés.141
5. Un cop Moodle ho té tot preparat, us demana què voleu fer del curs un cop el tingui restaurat:
Observeu que podeu restaurar la còpia de seguretat a:
o Un curs existent, primer se suprimirà. Opció útil per restaurar un curs que s'ha acabat a partir d'una plantilla sense dades d'usuari/ària: obteniu un curs amb el mateix nom, totes les activitats i els fitxers que hi ha posat el professorat, però sense usuaris ni activitats fetes pels estudiants anteriors.
o Un curs existent, afegir-hi dades: en aquest cas heu de triar el nom del curs al qual s'afegiran les dades noves contingudes en la còpia de seguretat. Útil quan importeu activitats des d'un altre curs.
o Un curs nou que anomenarà nom del curs_còpia1. És possible que no tingueu activa aquesta opció segons com estiguin definits els rols.
6. També teniu l'oportunitat de decidir la data d'inici del curs i quines activitats voleu restaurar; si us convé podeu desmarcar-ne algunes. Al final de la pàgina teniu la possibilitat de modificar els rols del curs a través de l'opció Mapatge de rols: podeu decidir quin rol farà d'administrador, de professorat editor o d'estudiant. Per defecte es mantenen els mateixos rols que al curs original.
Quan estigueu del tot segurs de les opcions triades, premeu el botó Continua.
142
7. Us apareix una pàgina per confirmar l'inici de la restauració. Si hi esteu d'acord, toqueu el botó Restaura aquest curs ara.
8. Ara el sistema comença la feina de creació del curs, activitats, fitxers, etc. Us en va informant a la pantalla, i el procés pot trigar més o menys segons la mida del curs. Quan acaba, us n'informa amb un missatge confirmant que la restauració s'ha completat amb èxit:
9. Després de prémer el botó Continua, anireu al curs acabat de restaurar per personalitzar-lo (canviar-li el nom, assignar professorat nou, editar-lo, etc.).
Si restaureu un curs sobre un altre existent s'hi afegiran tots els elements que contingui. Això implica que si restaureu un curs sobre una còpia del mateix sense esborrar-lo primer tots els recursos i activitats que contingui us apareixeran duplicats.
1) Aquesta opció només resultava realment rellevant quan es feien restauracions des de la versió 1.6 a la 1.7 de Moodle, ja que a la 1.7 van aparèixer els rols, que abans no existien.
El fitxer zip que conté la còpia de seguretat d'un curs no es pot descomprimir directament per veure el curs: cal restaurar-lo a un lloc Moodle.
Importació d'activitats
Per accedir a l'eina d'importació adreceu-vos al bloc d'Administració del curs i cliqueu sobre Importa:
143
Això obrirà una pantalla des d'on podeu fer la importació d'activitats des d'un altre curs o la importació de grups.
En primer lloc, heu de fixar el curs a partir del qual importareu les activitats. Aquest curs, que ha d'estar en funcionament, ha de ser un curs del qual en sou professor o professora. Si voleu importar activitats d'un curs del qual no teniu privilegis per entrar-hi, ho heu de demanar a la persona administradora del sistema.
1. Cliqueu sobre el desplegable per triar el curs des del qual importareu l'activitat.2. Premeu el botó Utilitza aquest curs
3. Us apareixerà una pàgina amb la llista d'activitats del curs:
4. Per defecte apareixen totes marcades, però si en voleu una en particular podeu desmarcar la resta i deixar marcada només l'escollida. A la part de baix de la pàgina apareix un desplegable que us permet triar si incloure o no els Fitxers del curs. Per defecte està marcada l'opció Sí, perquè s'entén que si l'activitat porta associats fitxers, aquests també s'importaran.
5. Quan estigueu segurs de tenir marcades les activitats desitjades, cliqueu el botó Continua.
6. Us apareixerà una pantalla que us demana la conformitat per continuar amb el resum d'activitats que heu triat importar, els fitxers:
144
7. Si hi esteu d'acord, cliqueu el botó Continua.8. Aquesta acció fa que el sistema creï un fitxer d'exportació que, quan està acabat, se us
mostra per tal que doneu la conformitat tot prement el botó Continua:
9. Veureu ara una pantalla amb l'informe de les activitats que fa Moodle i, quan acaba el procés, la indicació que la importació s'ha fet amb èxit:
10. Premeu el botó Continua i us trobareu al vostre curs, en el qual apareix l'activitat acabada d'importar:
Demaneu a un company o companya que us inscrigui temporalment al seu curs amb permisos de professorat i importeu un recurs o una activitat al vostre curs.
145
El reinici d'un curs
Moltes vegades el professorat es planteja canvis en els cursos un cop n'ha acabat un, quan encara té l'experiència fresca a la memòria i ja sap que n'ha de començar una altra edició. Vol canviar allò que no ha funcionat i mantenir el que més bons resultats ha produït.
Moodle ofereix al professorat una potent eina de reinici de cursos. Quan un curs s'acaba, el professorat que l'ha de tornar a impartir ha de treure totes les activitats fetes pels antics estudiants: intervencions als fòrums, fitxers lliurats, qüestionaris resolts, etc. Però cal que mantingui els fitxers del curs i les activitats preparades per ser fetes pels nous estudiants. És a dir, ha de “netejar” el curs de la mateixa manera que es neteja i s'endreça una classe a final de curs. Aquesta feina és la que fa, de manera eficaç i automàtica, l'eina reinici.
Desenvolupament de la pràctica
Reiniciar un curs
Per reiniciar un curs cal que seguiu aquest procediment:
1. Al bloc Administració cliqueu sobre l'opció Reinicia:
2. S'obrirà la pàgina de reinici:
146
Observeu que comença amb aquest avís:Aquesta pàgina us permet buidar un curs, tot suprimint les dades d'usuari i conservant les activitats i altres paràmetres. Tingueu en compte que en trametre aquest formulari suprimireu definitivament les dades d'usuari d'aquest curs que hàgiu seleccionat.
És un avís de seguretat que us fa adonar del significat del reinici: la desaparició de les dades d'usuari. Val la pena que us assegureu de tenir una còpia de seguretat completa del curs, amb totes les dades dels usuaris abans de continuar.
3. Per defecte vénen marcades totes les accions que farà l'eina de reinici, però sou a temps de desmarcar aquelles que vulgueu obviar. Per exemple, si el professorat no canvia d'una edició a la següent, desmarqueu la casella Professors.
4. També val la pena introduir la data d'inici del nou curs encara que no tingui estructura setmanal. Per fer-ho, simplement desplegueu i trieu dia, mes i any.
5. Quan estigueu segurs de tenir la còpia de seguretat desada i d'haver desmarcat allò que no vulgueu esborrar, premeu el botó Reinicia curs.
6. Ara el sistema comença a treballar i us va informant d'allò que fa. Quan hagi acabat us mostrarà el botó Continua:
147
7. Si toqueu el botó tornareu al curs i podreu comprovar que n'han desaparegut les dades antigues i que té canviada la data d'inici.
Si suprimiu el professorat del curs no podreu tornar a entrar al curs amb aquest rol, caldrà que ho faci una persona administradora i que us torni a inscriure.
148
Compartir
Com segurament heu descobert, crear materials no és una tasca trivial: cal planificar-los, cercar recursos (imatges, adreces d'interès, animacions,…), construir d'altres i després donar forma al curs. Un cop heu fet aquesta feina, no seria millor compartir-la amb d'altres i, alhora, poder utilitzar materials similars elaborats per un/a company/a? Al cap i a la fi estem utilitzant Moodle, un programa lliure que ha crescut sota aquesta visió, la de compartir les aportacions d'una comunitat. Somiem: un lloc on, mitjançant un cercador, pogués trobar aquell material que necessito per treballar el tema de les vacunes a 3r d'ESO, i a més amb una metodologia col·laborativa per al grup d'ampliació. Fem clic i el trobem i, a més, està comentat i valorat, i té orientacions per a utilitzar-lo amb alumnes, i una guia didàctica, i…
Però compartir costa. Els motius no sempre són clars. Potser:
No sabeu com fer-ho ni on fer-ho. Penseu que els vostres materials no tenen la qualitat suficient.
Són materials provisionals, poc estructurats, només per utilitzar-los amb un grup concret.
No voleu que ningú s'aprofiti de la vostra feina, que prou us ha costat!
No penseu compartir fins no haver tret primer un profit de la feina d'altres.
No us refieu que qui utilitzi els materials us en reconegui l'autoria i fins i tot no tregui un profit econòmic.
Els compartireu més endavant, quan els hàgiu provat i tingueu la certesa que funcionen.
…
De motius n'hi ha molts, però també d'altres per a compartir.
El més trist seria no compartir per no saber com fer-ho, així que mirarem de posar una mica de llum en aquest punt.
On i com compartir
Ho podeu fer de diverses maneres i en destacarem dues:
Al propi lloc Moodle Al servei “Alexandria” que el Departament d'Educació està posant al servei de la comunitat
educativa.
Compartir al propi lloc Moodle
En primer lloc heu de fer una còpia de seguretat sense usuaris/àries ni fitxers d'usuaris/àries. Després:
Podeu crear un curs obert a visitants i enllaçar les còpies de seguretat a diferents temes, per exemple dividits per matèries.
149
A l'espai “Fitxers” d'aquest curs pugeu les còpies de seguretat.
Des de “Fitxers” cerqueu el fitxer comprimit i copieu la ubicació de l'enllaç (ho podeu fer clicant amb el botó dret del ratolí).
Activeu edició i al tema corresponent seleccioneu l'opció “Enllaça un fitxer o lloc web”.
Escriviu el títol del curs, una descripció (aquí podeu posar el nom de l'autor/a i altres informacions rellevants; podeu també afegir una llicència, per exemple Creative Commons).
Enganxeu l'adreça del fitxer zip i deseu els canvis.
Hi ha altres maneres de fer-ho, per exemple des d'un bloc HTML lateral, dins un curs o a la portalada.
Alexandria
Per compartir cursos a Alexandria tan sols cal que us hi identifiqueu amb el vostre àlies i contrasenya XTEC. Aneu a la secció ”Aporta”, seleccioneu “Cursos” i ompliu la fitxa amb les dades corresponents. Convé que la descripció del curs sigui el més acurada possible. Adjunteu el fitxer zip amb la còpia de seguretat del vostre curs i deseu els canvis. El curs es restaurarà de manera automàtica i el podreu consultar i editar (si és vostre).
També podeu participar a Alexandria a partir dels vostres comentaris i valoracions dels cursos que visiteu. Feu una cerca de cursos del vostre interès a Alexandria i valoreu i comenteu algun.
150
Guia del campus virtual..........................................................................................................................1
Els paràmetres del curs..........................................................................................................................9
Els blocs laterals...................................................................................................................................12
L'espai de fitxers...................................................................................................................................21
Participants del curs.............................................................................................................................25
Organitzar els recursos.........................................................................................................................26
Com enllaçar recursos..........................................................................................................................39
Com crear recursos..............................................................................................................................43
Elements multimèdia...........................................................................................................................49
Les activitats en Moodle.......................................................................................................................55
Les tasques...........................................................................................................................................58
Els qüestionaris....................................................................................................................................64
El fòrum................................................................................................................................................77
La missatgeria interna..........................................................................................................................83
El xat.....................................................................................................................................................88
La consulta...........................................................................................................................................92
El glossari..............................................................................................................................................98
La base de dades................................................................................................................................103
El wiki.................................................................................................................................................113
Les activitats Hotpotatoes..................................................................................................................120
JClic i Quaderns Virtuals: integració de mòduls no estàndard a Moodle............................................124
Eines per al seguiment.......................................................................................................................129
Desar i restaurar cursos......................................................................................................................133
El reinici d'un curs..............................................................................................................................142
Compartir...........................................................................................................................................145
151
