Inicis de l'Art: La PREHISTÒRIA

Els inicis de l’art: LA PREHISTÒRIA

Història de l’Art ‐ 4t d’ESO

“Cuando los escritos faltan, las piedras hablan”

Boucher de Pèrthes (arqueòleg francès s. XIX)

Mans en posiIu i negaIu, sovint sobreposades, dins de”núvols” rojos i negres que provoquen un efecte de mulItud. C.12.000 aC. Cova de les mans (Patagònia, ArgenIna)

introducció • La Prehistòria és el llarg període històric de la humanitat del que no tenim cap mostra d’escriptura.

• Els arqueòlegs n’han reconstruït i interpretat la història a parIr de les restes materials.

• Un dels tesImonis més importants que en tenim és el que nosaltres anomenem el seu “art”, malgrat l’anacronisme del terme, ja que no els podem atribuir la nostra concepció moderna de l’art.

• L’art prehistòric es desenvolupa al llarg de més de 30.000 anys passant per les següents etapes:

introducció 1. L’art dels caçadors del període del Paleolí'c Superior

(durant l’úlIma glaciació), on predomina el naturalisme i s’hi representen principalment animals i signes. La figura humana hi apareix molt residualment.

2. L’art dels caçadors del Mesolí'c (amb unes condicions climàIques similars a les actuals). Hi abunden les figures humanes i els animals en escenes descripIves.

3. L’art del Neolí'c i de l’Edat dels Metalls. Amb el desenvolupament de l’acIvitat productora (agricultura i ramaderia) apareix l’arquitectura i les construccions megalíIques. La pintura es caracteritza per l’esquemaIsme i l’abundància de signes.

Paleolí'c Superior CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: • Els grups humans d’aquest període (vivien en unes

condicions climàIques extremes) van establir el seu hàbitat en coves a prop de rius i llacs. Eren comunitats d’uns 40‐50 individus dedicats fonamentalment a la caça i en major importància a la pesca i la recol∙lecció de fruits.

• Perfeccionaren la tècnica de la talla, desenvolupant una important indústria lí'ca i van usar també l’os per fabricar agulles, ganivets, arpons, etc.

• La majoria de jaciments es troben al sud‐est d’Europa, especialment a Espanya (Altamira) i França (Lescaux)

De color verd l’art mobiliari, de color vermell la pintura rupestre. La línia blava és la frontera de gel de la glaciació i la línia gris del contorn, la costa en l’úlIma glaciació.

Paleolí'c Superior

Paleolí'c Superior L’art rupestre. La pintura: • Els grups humans d’aquest període (vivien en unes

condicions climàIques extremes) van establir el seu hàbitat en coves a prop de rius i llacs. Eren comunitats d’uns 40‐50 individus dedicats fonamentalment a la caça i en major importància a la pesca i la recol∙lecció de fruits.

• Perfeccionaren la tècnica de la talla, desenvolupant una important indústria lí'ca i van usar també l’os per fabricar agulles, ganivets, arpons, etc.

• La majoria de jaciments es troben al sud‐est d’Europa, especialment a Espanya (Altamira) i França (Lescaux)

Reproducció de la Cova d’Altamira, c.14.710‐13.570 aC. Deutsches Museum, Munich.

Reproducció de la Cova d’Altamira, c.14.710‐13.570 aC. Deutsches Museum, Munich.

Reconstrucció feta del panell dels bisons a la cova d’Altamira. Cantàbria (Espanya)

Associació d’animals del gran panell de la Cova d’Altamira segons el paradigma de Leroi‐Gourhan

Paleolí'c Superior L’art rupestre. La pintura:

• La pintura paleolíIca no la trobem en espais oberts i de fàcil accés sinó que la majoria es troben en les zones més profundes de les coves; sobretot a sostres i parets (sense llum natural) allunyades del lloc on vivien. Aquest dijcil accés sovint ha fet pensar que possiblement eren santuaris on s’hi realitzaven rituals de caràcter màgic o religiós, el significat dels quals ens és desconegut.


• TÈCNIQUES: gravat i pintura. Era freqüent la seva combinació.

• COLORS: vermell, negre, ocre i groc. S’obtenien de la barreja de minerals pulveritzats. Aquests minerals es barrejaven amb agluInants com la resina dels arbres, la sang, el greix dels animals, etc. S’aplicaven amb els dits, amb pinzells rudimentaris de pèl d’animal o bufant amb un tub d’os.

Mirar vídeo: hnp://goo.gl/0Usp


• TEMES: el primer que aparaix són les mans (en posiIu o en negaIu). Es creu que tenen un significat simbòlic i apareixen agrupades, aïllades i/o en relació a alguna figura animal

Mà en negaIu de la cova de El CasIllo, c.15.000‐9.000 aC. Cantàbria


• TEMES: el tema principal, però, són els animals. Els més representats són els cavalls, seguits dels bisons, mamuts, cèrvols, urs, cabres i rens. La hipòtesi més extesa és que existeix una relació entre les representacions d’animals i els que l’home prehistòric volia caçar, el cert és que poques vegades les restes de caça trobades coincideixen amb les representacions pictòriques dels jaciments.


• La FUNCIÓ i el SIGNIFICAT: conInua essent un enigma pels prehistoriadors. Una de les interpretacions més acceptades és la de S.Reinach que basant‐se en estudis de tribus primiIves actuals, establí un moIu màgic‐religiós a les pintures rupestres. Segons aquesta teoria l’animal era font d’aliment i a l’hora objecte de culte i veneració i per tant s’entenen els rituals propiciatoris de caça.

Paleolí'c Superior L’art rupestre. La pintura: • La figura humana fou un tema poc tractat al

PaleolíIc i quan apareix ho fa de manera poc realista.

• Finalment, un tema molt abundant i interessant el consItueixen els nombrosos i diversos signes que poden aparèixer sols o associats a figures d’animals. Les interpretacions també en són molt variades. S’hi han volgut veure estratègies de caça, símbols sexualsi fins i tot formes de preescriptura. La realitat, però, és que conInuen sent un gran enigma.

Sígnes tec5formes. Pintura sobre roca. El CasIllo, 12.000 aC. Cantàbria

Paleolí'c Superior L’art mobiliari: • Paral∙lelament al desenvolupament de la pintura

rupestre i molt relacionat amb ella pel que fa a les temàIques i a l’esIl, es produí l’art mobiliari (és a dir, transportable).

• Parlem de peIts objectes tallats en os, banya o marfil generalment d’ús quoIdià (agulles, guarniments...).

• També apareixen altres objectes que possiblement eren simbòlics i feien la funció de talismà, com seria el cas dels bastons de comandament o plaques on s’hi representaven gravats la funció dels quals es desconeix.

Cavall renillant, c. 17.000‐12.000 aC. Banya de ren, 4 cm. Le Mas‐d’Azil (Ariège). Museu de les Antguitats Nacionals St Germain‐en‐Laye

Paleolí'c Superior L’art mobiliari: • L’apartat més interessant de l’art mobiliari és, sens

dubte, el de les anomenades Venus. Aquestes escultures fetes normalment en pedra, de peItes dimensions (de 5 a 20 cm aprox.), exempte o en relleu; són representacions femenines amb els trets sexulas hipertrofiats. Segurament la seva finalitat era de Ipus màgic‐religiós en la línia de la màgia de la ferIlitat per propiciar la mulIplicació de l’espècie humana.

• Les trobem en una àrea molt àmplia: des de Rússia fins al Pirineu; i cal destacar les de Willendorf, Lespugue, Grimaldi o Laussel.

Venus de Willendorf, c. 25.000 aC. 11,10 cm. Museu d’Història Natural de Viena.

Venus de Grimaldi o la “Polichinela” c. 25.000 aC. 61 cm. Museu de les AnIguitats Nacionals St Germain‐en‐Laye

Venus de Laussel o la “Dama del cuerno” c. 25.000 aC. Relleu sobre roca 42 cm. Museu d’AnIguitats, Burdeus

Venus de Lespugue c. 20.000‐18.000 aC. Marfil, 14,7 cm. Musée de l’Homme, París.

L’art MESOLÍTIC. La pintura LLEVANTINA

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

• Cap el 8.500 aC acaba la quarta i úlIma glaciació i comença un canvi que dona lloc a una situació climàIca molt similar a l’actual.

• L’home del MesolíIc anirà modificant la seva forma de vida per adaptar‐se a les noves circumstàncies: abandonarà les coves i s’establirà a l’aire lliure o en abrics. Començarà a fer‐se sedentari i recol∙lectarà sistemàIcament els fruits, en un procés que el durà a conèixer l’agricultura i que marcarà l’inici del NeolíIc.


La pintura:

• A les manifestacions arwsIques d’aquest període hi predonomina la figura humana i el caràcter narra'u.

• En trobem mostres des d’Escandinàvia fins al nord d’Àfrica. En són un perfecte exemple les pintures rupestres de l’arc mediterrani: la pintura llevan'na (declarada per la UNESCO, igual que la d’Altamira, com a Patrimoni Cultural de la Humanitat).

• La pintura llevanIna la trobem a més de 30 abrics.


La pintura:

• A diferència del PaleolíIc, els ar5stes llevanIns realitzaven les seves pintures a l’aire lliure, en abrics rocosos generalment situats en zones altes dominant el paisatge.

• És una pintura monocroma, de figures planes en vermell o negre. Els pigments eren aplicats amb pinzells.

• Cal destacar la captació del moviment i vivesa de les representacions.

Pintura de la Roca dels Moros, c. 6.500‐5.000 aC. Cogull (Lleida)

Escena de caça de cèrvoles, c. 7.000 aC. Pintura mural de la Cova dels Cavalls del barranc de Valltorta (Castelló)

El Neolí'c. El MEGALITISME

• L’agricultura i la ramaderia marquen l’inici del NEOLÍTIC. Els humans deixen de ser depredadors i esdevenen productors.

• Apareix la ceràmica i el comerç. L’home es torna sedentari i això dóna lloc a les primeres ciutats i a l’inici d’un desenvolupament urbà.

• En aquest context i fins al final de l’Edat de Bronze (del V al II mil∙leni aC) es desenvolupa la primera arquitectura que va més enllà d’una funció uIlitària i esdevé monumental: l’arquitectura megalí'ca.


L’arquitectura megalí'ca: • A és una arquitectura d’enormes dimensions feta amb

grans blocs de pedra. • Es creaven estructures bàsiques: un parell de blocs

drets i un a sobre a mode de dintell inicis de l’arquitectura arquitravada, carácterísIca de grans arquitectures com l’egípcia o la grega i que segueix vigent avui en dia.

• La seva construcció requeria un esforç col∙lec'u: transportar els blocs de pedra llarges distàncies (algunes de les pedres de Stonhenge provenen d’una pedrera situada a uns 250 km) i posteriorment col∙locar‐los i aixecar‐los. això ens indica que la eva funció era ritual i/o funerària i que les societats neolíIques posseïen ja un elevat grau d’organització.


L’arquitectura megalí'ca:

• La forma megalíIca més senzilla és el menhir, un monolit clavat a terra que podia estar aïllat o agrupat a altres menhirs en línia recta formant alineacions (la més famosa és la de Carnac a França). Se’n desconeix la finalitat tot i que s’ha especulat que podrien ser indicadors de camins, camps sepulcrals o punts de referència.

Alineament de l’àrea de Le Ménex, fins el 1.000 aC. Carnac (França)



• Quan aquestes estructures es convinen i es disposen en forma circular s’anomenen cromlec.

• El més important i famós és, sens dubte, el de Stonehenge, a prop de Salisbury (Anglaterra). Les pedres s’hi col∙locaren forman dos cercles concèntrics i amb una gran llosa o altar al centre.

• Se suposa que fou un recinte sagrat sedicat probablement al culte saolar ja que la seva orientació està relacionada amb el solsIci d’esIu.

Stonehenge, cromelc de pedra, c. 3.100‐2.400 aC. Wiltshire (Anglaterra)



• La construcció megalíIca de caràcter funerari s’anomena dolmen. Molts eren enterraments col∙lecIus.

• Acostumen a estar coberts a l’exterior per túnels arIficals de pedra i terra. En la majoria dels casos les pedres són grans lloses verIcals. Segons la forma de la cambra es poden establit 3 Ipus de dòlmens: simple, de corredor i de galeria.

Interior del dolmen de Menga; dolmen de galeria (c.2.500 aC) a Antequera (Andalusia)

Dolmen de la Talaia, Alt Empordà (Catalunya)


L’arquitectura megalí'ca: • A les Illes Balears, especialment a Menorca, s’hi

desenvolupà una variant peculiar de l’arquitectura megalíIca: la cultura talaiò'ca, que és una forma de megal iIsme relacionat amb altres cultures mediterrànies com les de Cerdenya o Malta.

• Entre els monuments més importants cal destacar el talaiot, estructura cilíndrica que per les seves dimensions es creu que podia servir de torre de vigilància; la taula, dedicada probablement a finalitats rel igioses; i la naveta , monument funerari d’enterraments col∙lecIus.

Naveta des Tudons, c. 2.000 aC. Menorca

Documents

Inicis de l'Art: La PREHISTÒRIA