Innovación territorial y modelos de desarrollo en … · términos de interculturalidad, nuevas formas de relación social y movilidad residencial. INNOVATUR, Proyecto: CSO2008-01699/GEOG

Innovación territorial y modelos de desarrollo en destinos

turísticos litorales. Análisis a diferentes escalas espaciales.

Proyecto INNOVATUR: CSO2008-01699/GEOG

Ministerio de Ciencia e Innovación

Índice:

Grup de recerca GRATET.

Proyecto INNOVATUR.

Innovación social y competitividad urbana en los destinos del litoral

mediterráneo español.

Avaluació dels plans d’excel·lència turística al litoral català.

La urbanización turística. Evolución de los parámetros urbanísticos de las

destinaciones del litoral mediterráneo. El caso de Salou i La Pineda a la Costa

Dorada.

La gestió de les destinacions i les noves mobilitats turístiques.

Links between projected and perceived images. Identity and authenticity in

Catalan coastal destinations

Promoción de destinos en el entrono web. El papel de la cartografía turística.

INNOVATUR, Proyecto: CSO2008-01699/GEOG

Índice:


Proyecto INNOVATUR.

Innovación social y competitividad urbana en los destinos del litoral mediterráneo español.


La urbanización turística. Evolución de los parámetros urbanísticos de las destinaciones del litoral mediterráneo. El caso de Salou i La Pineda a la

Costa Dorada.


Links between projected and perceived images. Identity and authenticity in Catalan coastal destinations




Composició

Investigador Principal: Dr. Salvador Anton Clavé (CU, TC)

10 Investigadors doctors: Dr. J. Oliveras Samitier (CU, TC), Dr. S. Roquer Soler(CU, TC), Dra. Y. Pérez Albert (TU, TC), Dr. I. Muro Morales (TU, TC), Dr. J. BlayBoqué (TEU, TC) Dra. M. Nel·lo Andreu (Agregat, TC), Dr. A. Paolo Russo(Agregat, TC), Dr. O. Saladié Borraz (Lector, TC), Dr. J. Alberich Gonzalez(Juan de la Cierva, TC), Dra. L. Beas Secall (Associat, TP)

2 Investigadors doctors d’altres universitats: Dr. F. González Reverté (UOC),Dra. J. Wilson (University of the West of England)

2 Professors associats a temps parcial en fase d’execució de la tesi doctoral: J.Salvat Salvat (Associat, TP), S. Saladié Gil (Associat, TP)

2 Personal Tècnic de Suport a la Recerca: J. Andreu Bertran, M. BustosHernández

4 Becaris Predoctorals: A. Fortuny, M.T. Rovira Soto, E. Mariné Roig, D. Tujaka

Professors associats no doctors amb activitat docent: J. Calabuig, J. GarciaVentura, J. López Roig, M. Alonso, J.J. Iniesta.

Interessos científics

(1) La relació entre les dinàmiques globals i les resposteslocals i els seus efectes sobre la competitivitat territorial.

(2) El paper de les noves activitats econòmiques -i enespecial el turisme i l’oci- en la reestructuració productiva iambiental dels indrets.

(3) El debat sobre la incidència de l'ordenació del territorien la preservació i millora de les condicions ambientals delsindrets i el desenvolupament local

(4) Els efectes i els riscos de la creixent mobilitat sobre ladinàmica social, la governança dels territoris i lacompetitivitat regional i local.


Línies de recerca (1)

1. Estudis Turístics:

1.1. Turisme i planificació del territori en espais litorals

1.2. Turisme, desenvolupament local i sostenibilitat Línia

1.3. Turisme, cultura, creativitat i desenvolupament urbà

1.4. Aplicacions SIG a l’anàlisi territorial i ambiental del

turisme



2. Anàlisi Territorial:

2.1. Diagnosi i planificació territorial

- Anàlisi del paisatge

- Estudis d’impacte ambiental

- Indicadors de sostenibilitat

2.2. Desenvolupament regional

2.3. Estudis geodemogràfics

- Estudis de mobilitat

2.4. Història de l’anàlisi geogràfica i de l’ordenació iadministració del territori




3. Cartografia i SIG:

El desenvolupament de Sistemes d’Informació Geogràfica i la sevaaplicació transversal als diferents objectes d’estudi d’interès per algrup porta a considerar com una línia de recerca específica, lacartografia i el SIG. Bona part de les activitats relacionades ambaquest àmbit de treball es realitzen al Laboratori de Cartografia i SIG

Principals projectes I+D+i vigents



Ministerio de Ciencia e Innovación. 2009-2011.

Noves tendències en la producció i el consum d’espais turístics en

el litoral Mediterrani espanyol. AGAUR. Programa Beatriu de

Pinós. 2009-2011.

La gestió de les destinacions i les noves mobilitats turístiques

AGAUR. Programa Batista i Roca. 2010

Attractiveness of European Regions and Cities for Residents and

Visitors. Interreg-ESPON, EU-European Regional

Development Fund. 2010-2011.






Índice:


Proyecto INNOVATUR.




Costa Dorada.





Hipótesis

La reciente transformación de los destinos turísticos litorales

ha implicado su evolución hacia estructuras urbanascomplejas, con paisajes renovados, sistemas innovadores enuso de los recursos y procesos e intensidades de ocupacióndel suelo diferenciados. Todo ello ha conducido a laaparición de dinámicas sociales, económicas y territorialesespecíficas que en determinadas circunstancias han dotadode competitividad los espacios turísticos y han generadodinámicas de innovación espacial y desarrollo creativo.


Objetivos

Evaluar las tendencias de reestructuración de los destinosturísticos (territorial, económica y turística)

Analizar los procesos de innovación territorial en losespacios de destino turístico

Modelizar la capacidad del turismo para generarterritorios competitivos desde un punto de vista social,económico y ambiental

Desarrollar instrumentos de medida de los factores desostenibilidad y competitividad de los destinos turísticoslitorales


Finalidad (1) Evaluar los procesos de transformación, reposicionamiento

y evolución de los diferentes tipos de destinos turísticoslitorales en el marco del cambio de modelo de la actividaden España.

(2) Vincular el análisis de los destinos turísticos delMediterráneo español a los estudios acerca de la creación deespacio urbano, el análisis territorial y la valorizacióneconómica de los paisajes antropizados.

(3) Plantear el papel de los destinos turísticos en tanto queespacios de la innovación social, de creatividad y decompetitividad territorial.

(4) Plantear principios, instrumentos y actuaciones de utilidadpara las administraciones públicas y los agentes económicos.



Utilidad

Mejorar el conocimiento acerca de:

La transformación el reposicionamiento y la evolución de los

destinos litorales.

Los cambios en la estructura territorial y las dinámicas de

urbanización del espacio litoral.

El alcance de los procesos de innovación y creatividad y sus

repercusiones en los espacios litorales de destino turístico.


Equipo Investigador Principal: Dr. Salvador Anton Clavé (CU, TC)

6 investigadores doctores: Dr. J. Oliveras Samitier (CU, TC), Dra. Y.Pérez Albert (TU, TC), Dra. M. Nel·lo Andreu (Agregat, TC), Dr. A.Paolo Russo (Agregat, TC), Dr. O. Saladié Borraz (Lector, TC), Dra.L. Beas Secall (Associat, TP)

2 Investigadores doctores de otras universidades: Dr. F. GonzálezReverté (UOC), Dra. J. Wilson (University of the West of England)

2 Profesores asociados a tiempo parcial en fase d’ejecución de latesis doctoral: J. Salvat Salvat, S. Saladié Gil

3 Becarios Predoctorales: M.T. Rovira Soto, E. Mariné Roig, D.Tujaka

2 Personal de Suport a la Recerca: J. Andreu Bertran, M. BustosHernández

Plan de Trabajo (1)

A escala regional:

Realizar una tipología de destinos turísticos litorales en

función de sus dinámicas de transformación recientes.

Evaluar el papel de los destinos turísticos en la

transformación de los sistemas territoriales regionales del

litoral mediterráneo español.

Estudiar los cambios sociodemográficos que ha

protagonizado el litoral español especialmente en

términos de interculturalidad, nuevas formas de relación

social y movilidad residencial.


Plan de Trabajo (2)

A escala intermedia: Caracterizar las dinámicas de los nuevos paisajes

litorales, su renovación y su aprovechamiento turístico.

Identificar las pautas de comportamiento, los usosrecreativos y la movilidad de los turistas en los destinoslitorales.

Establecer los mecanismos sociales que conducen a lacreación de “distritos industriales” o “clusters” turísticoscompetitivos territorialmente.


Plan de Trabajo (3)

A escala local:

Analizar la competitividad del destino a partir del análisis

de los cambios en su percepción, su imagen y su identidad.

Plantear sistemas de evaluación de la sostenibilidad de las

dinámicas de desarrollo en términos de “condiciones de

vida” de los residentes en los destinos.

Proponer sistemas de análisis que permitan identificar

procesos de innovación y creatividad en los destinos

litorales.



Tareas (1)

A escala regional:

1) Análisis de la evolución de indicadores de cambio en la

dinámica turística local.

2) Análisis multivariante de datos demográficos y

socioeconómicos con el objetivo de determinar dinámicas

territoriales diferenciadas en el litoral Mediterráneo.

Tareas (2)

A escala intermedia: 1) Análisis de la dinámica territorial (ocupación del suelo, uso de

recursos, proceso de urbanización y cambios en el paisajes) de losdestinos seleccionados.

2) Análisis de la movilidad de los turistas en el destino a través detecnologías de GPS (nuevas técnicas de tracking vía satélite ytecnología móvil) y evaluación de los procesos de integraciónterritorial en base al comportamiento de la demanda con el apoyode técnicas cualitativas de investigación.

3) Análisis de las dinámicas sociales y de las redes de agentes enlos destinos.

4) Elaboración de modelos sintéticos gráficos y cartográficos de losprocesos de cambio territorial, paisajístico y turístico.


Tareas (3)

A escala local: 1) Establecer sistemas de medida que permitan delimitar la

relación entre modelos de desarrollo sostenible y dinámicas deinnovación.

2) Medir indicadores sociodemográficos y de consumo yproducción cultural que permitan. establecer pautas singularesde innovación social en los destinos litorales.

3) Estudiar la imagen emitida por el destino y la imagenpercibida por los turistas a partir del análisis de sistemas deinformación on-line y de la percepción de la demanda enorigen y en destino.


Presentaciones (1)

Resultados:

1) Estudio del estado de vulnerabilidad y oportunidad de

los destinos turísticos litorales españoles (Dr. F. González)

2) Estudio del papel de los instrumentos de política turística

en la reestructuración de destinos litorales (Dra. L. Beas)

3) Análisis de los cambios en los procesos de urbanización

en destinos litorales (T. Rovira).


Presentaciones (1)

Propuestas:

1) Análisis del papel de las nuevas movilidades en el

reposicionamiento de los destinos (O. Saladié)

2) Estudio la imagen percibida de los destinos litorales

catalanes (E. Mariné)

3) Evaluación del uso de nuevas tecnologías y de SIG para

el posicionamiento de los destinos (D. Tujaka).






Índice:


Proyecto INNOVATUR.

Innovación social y competitividad urbana

en los destinos del litoral mediterráneo

español.



Costa Dorada.





Antecedentes y objetivos

Más allá del proceso de urbanización turística

Las oportunidades de competitividad para los

espacios turísticos del litoral mediterráneo español

La atmósfera social urbana



Metodología

Análisis Factorial

Las dimensiones de oportunidad/vulnerabilidad

resultantes:

Liderazgo

Cambio social

Precariedad

Iniciativa emprendedora

Resultados


Resultados


Resultados



Resultados

Resultados


Resultados Las tipologías turísticas:

Caracterización binaria:

1 (Categoría alta/ Especialización elevada/Capacidad alta)

2 (Categoría media-baja / Especialización baja / Capacidad media-baja)

Tipos Ejemplos Representatividad

A 111 Muro Baja

B 112 Mojácar Baja

C 121 Marbella, Torremolinos Alta

D 122 Antequera, Sta. Cristina d’Aro, Sitges Alta

E 211 Salou, Lloret de Mar, Calvià Alta

F 212 Tossa de Mar, Es Mercadal Media

G 221 Calp, Calella, Eivissa Media

H 222 Benicarló, Calafell, Sóller, Cambrils Alta


Resultados


LIDERATGE CANVI SOCIAL PRECARIETAT EMPRENEDORIA

Tipologia F1 F2 F3 F4 n %

A 0,48604 1,42182 0,04995 0,61621 2 1,38

B 0,89738 1,78004 0,75599 0,98430 2 1,38

C 0,72639 1,03245 1,18168 2,71702 11 7,59

D 0,64996 0,65320 0,80574 0,61283 35 24,14

E 0,47608 2,17154 0,69443 0,48927 14 9,66

F 0,48356 1,51975 0,28472 0,86135 9 6,21

G 0,53739 1,24014 0,51919 0,71940 13 8,97

H 0,63471 1,05821 0,48331 0,68999 59 40,69

Mitjana 0,62795 1,12712 0,65202 0,83664 145 100,00

Resultados


Tipologia A

1

2

3

4 Tipologia A

Tipologia B

1

2

3

4 Tipologia B

Tipologia C

1

2

3

4 Tipologia C

Tipologia D

1

2

3

4 Tipologia D

Tipologia E

1

2

3

4 Tipologia E

Tipologia F

1

2

3

4 Tipologia F

Tipologia G

1

2

3

4 Tipologia G

Tipologia H

1

2

3

4 Tipologia H


Discusión

La atmósfera social como elemento de

competitividad de los espacios turísticos

El factor humano: atracción de talento y creatividad

Cambio social, creatividad y adaptación a la crisis

económica de los destinos turísticos





Índice:


Proyecto INNOVATUR.


Avaluació dels plans d’excel·lència

turística al litoral català.


Costa Dorada.






1. PUNT DE PARTIDA

2. ELS PLANS D’EXCEL·LÈNCIA TURÍSTICA AL LITORAL CATALÀ

3. METODOLOGIA

4. RESULTATS

5. CONCLUSIONS

6. PERSPECTIVES


Model turístic tradicional

de sol i platja català

Etapa de Redefinició

(finals dels vuitanta)

Instruments de política

i gestió turística

(Administració pública)

Renovar i donar complexitat

als espais turístics

Formulació d’estratègies

i actuacions

Conèixer els impactes de les

polítiques sobre les destinacions

Millorar la seva

gestió i planificació

PUNT DE PARTIDA


PUNT DE PARTIDA

PRINCIPALS INSTRUMENTS DE LA POLÍTICA TURÍSTICA

APLICATS A DESTINACIONS DE SOL I PLATJA

Q de Qualitat

Turística

Sistema Integral

de Qualitat en

Destinacions

(SICTED)

Municipi

Turístic

Sostenible

Plans

d’Excel·lència

Turística

Aportacions analítiques sobre els plans d’excel·lència i dinamització turística desenvolupats a Espanya

Autor Àmbit territorial Mètode

Vera, et al. (1995) Calvià Descripció

Obiol (1998) Gandia i Peñíscola Descripció

Vera, et al. (1999) Gandía i Roquetas de Mar Descripció

Gómez (2000) Calella de Mar Descripció

Donaire i Mundet (2001) Litoral català Descripció

Larrubia i Luque (2001) Província de Málaga Metodologia qualitativa

Consultur (2000) EspanyaMetodologia qualitativa i

quantitativa

Ivars (2002) Espanya Descripció

Martín Latorre, et al.(2002) EspanyaMetodologia qualitativa i

quantitativa

González Serrano (2002) Espanya Descripció

Anton (2004) Litoral espanyol Descripció

Brunet Estarellas et al. (2005) Espanya Descripció

Canalis (2005) Espanya Descripció

Nel·lo i Beas (2006) Espanya Descripció


PUNT DE PARTIDA

Àmbit territorial

ELS PLANS D’EXCEL·LÈNCIA

TURÍSTICA AL LITORAL CATALÀ

Plans PeríodeInversió

(milions €)

Calella de Mar (1998-2001) 2,70

Lloret de Mar (1999-2002) 2,70

Salou (1999-2003) 1,80

Cambrils (1999-2003) 1,80

Roses (2000-2003) 2,70

El Vendrell (2001-2005) 3,61

Sitges (2003-2006) 1,62

*


0 20 40 60 km

*

Municipis amb pla d’excel·lència

LLORET DE MAR

CALELLA DE MAR

SITGES

EL VENDRELL

SALOU

CAMBRILS

ROSES

Tipologia d’actuacions en funció de la inversió




0%

0,1 a 10 %

10,1 a 20 %

20,1 a 30 %

> 30 %

A- Adequació del medi urbà

B- Producte turístic

C- Gestió, qualitat i dinamització

D- Màrqueting i comunicació

E- Adequació de l’espai natural

Tipologia d’actuacions en funció de la inversió

0%

0,1 a 10 %

10,1 a 20 %

20,1 a 30 %

> 30 %







Calella

Salou

El Vendrell

Cambrils

El Vendrell

Lloret

METODOLOGIA

Permet interpretar

fenòmens davant la

manca d’informació

Dóna protagonisme

a l’experiència i a

l’opinió dels experts

Evita inconvenients

d’altres mètodes

d’investigació

qualitativa

ANALITZAR I AVALUAR ELS

PLANS D’EXCEL·LÈNCIA

TURÍSTICA DEL LITORAL

CATALÀ

MÈTODE DELPHI

Objectiu


METODOLOGIA


Tipus d’estudi: mètode Delphi.

Àmbit: administració publica turística, sector empresarial turístic i societat civil de

les destinacions litorals catalanes on es va implantar un pla d’excel·lència.

Dimensions de la mostra: 60 enquestats, 10 per cadascun dels municipis amb

pla d’excel·lència turística (2 administració, 5 sector privat i 3 societat).

Dates treball de camp: Febrer- Juny 2005.

RESULTATS


0 1 2 3 4 5

La major part de la població

té coneixement del pla

La major part dels turistes

tenen coneixement del pla

La majoria del sector

empresarial turístic té

coneixement del pla

La majoria del sector

empresarial turístic coneix

els objectius del pla

Valoració

Nivell de coneixement del plans d’excel·lència

La població de Calella presenta un nivell de coneixement del pla superior

0 1 2 3 4 5

Condicionament i millora platges

Dotació d'equipaments

Millora accessos

Recuperació urbanística

Diversificació i enriquiment de l'oferta

Medi ambient

Formació

Màrqueting i comunicació

Gestió i dinamització empresarial

Valoració

Població Turista

Nivell de coneixement de les actuacions

La població local té un coneixement més alt de les actuacions, però

realment no sap que estan vinculades a un pla d’excel·lència

RESULTATS


Nivell d’utilització de les actuacions

0 1 2 3 4 5



Millora accessos



Medi ambient

Formació



Valoració

Població Turista

A LLoret les actuacions de dotació d’equipaments presenten un

nivell baix d’utilització per part de la població local

RESULTATS


0 1 2 3 4 5



Millora accessos



Medi ambient

Formació



Valoració

Població Turista

Nivell de satisfacció de les actuacions

A LLoret les actuacions de dotació d’equipaments presenten un

nivell baix de satisfacció per part de la població local

RESULTATS


0 1 2 3 4 5

Representació de bona part

dels subsectors

empresarials turístics

Participació activa en el

diagnòstic i proposta

d'actuacions

Participació econòmica en

accions complementàries al

pla

Valoració

Nivell de participació del sector privat en el

desenvolupament dels plans

A Lloret, Calella i Salou l’empresariat no ha tingut una participació

activa en el diagnòstic i proposta d’actuacions


RESULTATS

Impactes territorials dels plans

0 1 2 3 4 5

Tractament espacialment

integral

Incorporació i articulació

entre els diferents espais

litorals

Ha comportat millores en

l'estructura urbano-turística

Ha ajudat a valoritzar el

territori

Valoració

El pla de Calella no ha ajudat a valoritzar el territori

RESULTATS


0 1 2 3 4 5

Major sensibilització de la

població local respecte al

fenomen turístic

La població local s'ha vist

involucrada en el

desenvolupament del pla

Valoració

Impactes socials dels plans

RESULTATS


0 1 2 3 4 5

Increment qualitat

establiments turístics

Millora qualitat serveis

turístics públics

Potenciació productes

preexistents

Posada en valor recursos

naturals

Posada en valor recursos

culturals

Creació d' ofertes

específiques

Foment desenvolupament

sostenible de l'activitat

Creació nous organismes

gestió turística

Valoració

Impactes turístics dels plans

-El pla de Calella no ha contribuït a millorar la qualitat dels serveis turístics públics ni a

valoritzar el patrimoni cultural.

- El pla de El Vendrell es va fer una especial incidència en la creació d’un nou organisme

de gestió turística.

RESULTATS


0 1 2 3 4 5

S'ha aconseguit

dinamitzar la destinació

Ha augmentat la

cooperació entre el sector

públic i privat

Major consciència agents

turístics sobre la necessitat

de millorar la destinació

El Pla mereix una valoració

global positiva

Valoració

Valoració global dels plans

En relació a la valoració global del pla de Calella els enquestats no es posen d’acord, les

opinions es mouen entre la desil·lusió d’una oportunitat perduda a d’altres que reconeixen

la utilitat com a punt de partida


RESULTATS

Els objectius plantejats per l’administració respecte als plans d’excel·lència

turística del litoral català han evidenciat:

-EXCESSIU PROTAGONISME DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

-LA MANCA D’UNA FLUÏDA COL·LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PÚBLIC IPRIVAT

-EL PLA I LES INICIATIVES VAN PASSAR DESAPERCEBUDES PER LAPOBLACIÓ I EL TURISTA

-LA MARCADA ORIENTACIÓ A MILLORAR L’ESTRUCTURA URBANA I ELSSERVEIS

-LA POCA INCIDÈNCIA EN LA CREACIÓ DE PRODUCTE I DESENVOLUPAMENTDE POLÍTIQUES SOSTENIBLES

-L’ESCASSA DINAMITZACIÓ EMPRESARIAL

-LA MANCA DE FÓRMULES D’ORGANITZACIÓ I GESTIÓ TURÍSTICACOMPARTIDES

-LES DIFICULTATS PER DONAR CONTINUÏTAT A LES ACCIONS I LIMITADAVISIÓ ESTRATÈGICA

CONCLUSIONS


De totes maneres, els plans han obtingut una valoració final positiva, ja que:

- HAN APORTAT UNA FONT DE FINANÇAMENT COMPLEMENTÀRIA ALS

AJUNTAMENTS

- HAN PERMÈS MILLORAR LA IMATGE DE LES DESTINACIONS

- HAN INICIAT ALGUNS PROJECTES DE SINGULARITZACIÓ DEL PRODUCTE

- LA PROMOTORA TURÍSTICA DE EL VENDRELL HA ESDEVINGUT UN EXEMPLE

DE LES POSSIBLES FÓRMULES DE COOPERACIÓ PÚBLICO- PRIVADES

- HAN REPRESENTAT UN PUNT DE PARTIDA PER LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DE

LES DESTINACIONS


CONCLUSIONS

Des del 2007, els plans d’excel·lència turística han deixat d’existir en resposta a

les mancances detectades en aquest instrument

L’administració pública clarifica i diferencia els objectius en matèria de

política turística

Plans de Rehabilitació d’Equipaments i

Entorns Naturals i Culturals (Fons FOMIT)

Plans de Dinamització del

Producte

PERSPECTIVES

- Sistematització de les estadístiques turístiques (recopilació, periodicitat i escala

comparable)

- Creació de mecanismes de control i avaluació dels instruments proposats per les

administracions públiques

- Estudi de l’impacte de noves fórmules de cooperació entre el sector públic i

privat

- Avaluació del nivell de sensibilització de la població local i el turista envers

l’activitat i els productes turístics de la destinació

- Disseny d’instruments de planificació sostenible del turisme amb visió integral

Línies de treball necessàries en l’anàlisi i avaluació

de la política turística

PERSPECTIVES




Ministerio de Ciéncia e Innovació

Índice:


Proyecto INNOVATUR.



La urbanización turística. Evolución de los parámetros

urbanísticos de las destinaciones del litoral mediterráneo.

El caso de Salou i La Pineda a la Costa Dorada.





Objetivos

Analizar la evolución del proceso de

ocupación del suelo generado por la

actividad turística en los municipios de

Salou i Vila-seca (La Pineda).

Estudiar las tendencias de desarrollo

urbano, a nivel local, asociadas al

cambio de modelo turístico a escala

global.


Hipótesis

La transformación del modelo turístico a escala global tiene como consecuencia la transformación de los modelos de implantación de la actividad turística a escala local (microlocal).

Se produce un cambio en la morfología de los espacios turísticos que se pueden medir a través de indicadores urbanísticos, edificatorios, paisajísticos y de calidad de vida.

Se asiste a un proceso de transformación de la propia ciudad turística, que tiende a convertirse en un espacio multifuncional.


MetodologíaPlanes Parciales

Instrumento urbanístico legal: Herramienta para saber como se ocupa y se desarrolla el

espacio urbano.

Dibuja la trama urbana: define formas y estructura funciones


Análisis Cuantitativo: Diseño de Parámetros

Urbanísticos: Evolución de la superficie dedicada a los principales usos

del suelo en las ciudades turísticas.

Evolución del Índice de Calidad de Vida

Paisajísticos:Evolución de la superficie dedicada a las principales tipologías

edificatorias en las ciudades turísticas.

Evolución del Índice de Aprovechamiento del Espacio Privado

Percepción: Evolución del Índice del espacio edificado con respecto al

espacio no edificado

Análisis Cualitativo


Evolució de la superfície dedicada als diferents usos de Salou i La Pineda. 1961- 2009

y = -0,8752x + 1797,7

y = 0,213x - 410,35

y = 0,2234x - 424,11

y = 0,1926x - 371,38

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

%

Edificació Espais Lliures Serveis Públics Equipaments Públics i Col·lectius

Tendència Edificació Tendència Espais Lliures Tendència Serveis Públics Tendència Eq Públics i Col·lectius


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

%

Evolució de la superfície dedicada a Edificació de Salou i La Pineda. 1961- 2009

Creixement CreixementDecreixement Decreixement


Evolució de l'Índex de Qualitat de Vida de Salou i La Pineda. 1961- 2009

y = 0,0083x - 16,243

y = 0,0112x - 21,802

y = 0,0081x - 15,906

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

Índex Espais Lliures Índex Serveis Públics Índex Equip Públics i Col·lectius

Línia de tendència Índex Espais Lliures Línia de tendència Índex Serveis Públics Línia de tendència Índex Eq Públics i Col·lectius


Evolució de la superfície dedicada a les principals tipologies edificatòries de Salou i La Pineda.

1961- 2009

y = -1,1371x + 2306,3

y = 0,0299x + 23,142

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

%

Unifamiliar Aïllada Plurifamiliar Vertical

Línia de tendència Unifamiliar Aïllada Línia de tendència Plurifamiliar Vertical


Evolució de l'Índex d'Aprofitament de l'Espai Privat de Salou i La Pineda. 1961- 2009

y = -0,0091x + 18,79

y = 0,0008x - 0,5243

0,00

0,30

0,60

0,90

1,20

1,50

1,80

2,10

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Anys

Índex Aprofitament Brut Índex Aprofitament Net

Tendència Índex Aprofitament Brut Tendència Índex Aprofitament Net


Evolució de l'Espai Construït respecte l'Espai No Construït de Salou i La Pineda. 1965- 2009

y = 0,0058x - 10,682

0

0,5

1

1,5

2

2,5

1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Anys

Índex Espai Construït Línia de tendència Espai Construït





Índice:


Proyecto INNOVATUR.




Costa Dorada.

La gestió de les destinacions i les noves

mobilitats turístiques.




Objectius

1. Incorporar al debat sobre les noves mobilitats, el paper, el significat il’impacte dels sistemes de transport low cost des de la perspectiva de laseva incidència en els processos de decisió de la demanda.

2. Plantejar la complexitat dels processos de construcció de laidentitat de les destinacions turístiques des de la perspectiva de l’acciócocreativa dels propis turistes i visitants i de la seva influència sobre lanatura i la projecció del lloc.

3. Debatre la incidència en els espais de residència dels turistes delsfactors que condicionen l’elecció d’una destinació turística en un contextde diversificació de l’oferta i d’estandardització formal de les propostesde viatge.






Índice:


Proyecto INNOVATUR.




Costa Dorada.


Links between projected and perceived

images. Identity and authenticity in Catalan

coastal destinations



OBJECTIU DE LA RECERCA

“Links between projected and perceived images. Identity

and authenticity in Catalan coastal destinations”

Anàlisi de la imatge turística de Catalunya, concretament

dels espais litorals.

Veure els vincles entre la imatge emesa i la imatge

percebuda de les destinacions catalanes.

Analitzar aquesta imatge en termes d’identitat i

autenticitat.

Explorar nous espais virtuals de projecció i percepció

d’imatge: Webs turístiques i Travel Blogs.



METODOLOGIA

OBJECTES D’ESTUDI:

EXTRACCIÓ DE LA

INFORMACIÓ:

TÈCNICA D’ANÀLISI:

IMATGE EMESA:

WEBS TURÍSTIQUES

IMATGE PERCEBUDA:

TRAVEL BLOGS

Descàrrega de la informació: Web Copier Pro

Depuració de la informació: Actual search & replace

Automatització de les tasques: Macro software

Anàlisi quantitativa: Site content analyzer

Anàlisi qualitativa: NVivo, QDA Miner

Anàlisi de contingut Categorització





Índice:


Proyecto INNOVATUR.



La urbanización turística. Evolución de los parámetros urbanísticos de las destinaciones del litoral mediterráneo. El caso de

Salou i La Pineda a la Costa Dorada.



Promoción de destinos en el entrono

web. El papel de la cartografía

turística.INNOVATUR, Proyecto: CSO2008-01699/GEOG

PROMOCIÓN DE DESTINOS EN ENTORNO WEB.

EL PAPEL DE LA CARTOGRAFÍA TURÍSTICA

Autora: Dorota Tujaka

Directora: Dra. Yolanda Pérez Albert

Eje principal: aplicación de la cw en promoción tur. – potencial refuerzo imagen

del destino proyectada en la red

Ámbito: estrategias promoción web

calidad servicio INFORMACIÓN

papel organismos oficiales

naturaleza actividad tur.

tendencias actuales consumo

Argumentos: consolidación factores básicos y atributos websites tur.

Aumento posibilidades: web-mapping, sig, servidores de mapas libres, código abierto,

mash-ups, aplicaciones mayor especialización cw

función nueva

USO ACTUAL CWT NO ES ÓPTIMO (funcionalidad e imagen: personalización)


PROYECTO TESIS DOCTORAL

MAPAS DE CALIDAD

oportunidad para el sector

selección del destino

interactivos, funcionales, personalizados

PROMOCIÓN DE DESTINOS EN ENTORNO WEB.

EL PAPEL DE LA CARTOGRAFÍA TURÍSTICA

Objetivos generales

Aumento eficiencia páginas web tur.

Reconocimiento cw instrumento promoción turística

Mejora proyección cartográfica destinos

Desarrollo e-cart.tur. de calidad

Objetivos específicos

Diagnóstico uso actual cw en las websites oficiales

Métodos implantación emergentes de los desarrollos web mapping

Tipo de información y funciones a agregar

(aspectos de funcionalidad y personalización )

Pautas útiles a la hora de implantar cwt

Metodología

Análisis sistemático de la e-cartografía (webs oficiales ciudades Patrimonio Hum.)

Encuestas

- organizaciones turísticas oficiales

- usuarios


¿qué? ¿cómo?





Documents

Innovación territorial y modelos de desarrollo en … · términos de interculturalidad, nuevas formas de relación social y movilidad residencial. INNOVATUR, Proyecto: CSO2008-01699/GEOG