Institució Montserrat 2012

Institució Montserrat EDITORIAL 1

EDITORIAL Institució Montserrat2

ArticleA LES PORTES DE QUARTBernat Llopis

Planes d’AulaINFANTILP3, P4, P5

PRIMÀRIA1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è

SECUNDÀRIA1r, 2n, 3r, 4t

ArticleL’EDUCACIÓ A COREA DEL SUDFerran Cano i Mireia Valls

ArticleELS BLOGSMartí Odriozola

ArticleMENS SANA IN CORPORE SANOErika Garcia, Elsa Gonzá-lez, Rosa Gilibert, Robert Capella

6

714

15

16


EntrevistaL’EXPERIÈNCIA: JOSEP FERRAZ Oriol Ferraz

Col.laboracióL’HORT DE TERCERMestres de Tercer

CUINA GÜELLErika, Lúa i Natalia

L’ESPORT, Un com-plement bàsic per als nostres fills.Jordi Camats

ArticleNO SOM TOTS MARCO SIMON-CELLI?Ferran Cano, Mireia Valls i Oriol Mir

FestesSANTA CECÍLIACASTANYADADIARI DE NADALCARNAVALLluís Vieira, Oriol Ferraz i Àlex Galián

ArticleLA PUBLICITATAriadna Iranzo

Col.laboracióCOM VIVIM DES DE L’EXTERIOR L’ACCIDENT DEL COSTA CONCÒRDIAMartí Odriozola

BOMBOLLESJordi Rodríguez

Calaix lingüísticINTRODUCCIÓEL CATALÀ AL NOSTRE VOLTANTBernat Llopis, Ariadna Iranzo

Col.laboracióANGLÈS A PRIMÀRIAMestres d’Anglès a Primària

ArticleMAKAMARUMireia Valls, Ferran Cano

ArticleAPROFITA EL TEU TEMPSJúlia Planes, Berta Gol. Gisela Bou

ArticleMOU-TEJúlia Planes, Berta Gol. Gisela Bou

EntrevistaFUNDACIÓ DE SÍNDROME DE DOWNUlisses Callau

Col.laboracióBALAS POR PALABRASBerta Marquès

19

20

22

24

23

26

29

31

32

34

36 35

38


Racó Literari¿POR QUÉ?Mariona Massagué

MÉS DOLENTA QUE LA GANA NO HI HA NINGÚMireia Perarnau

LA TEVA PERSONALITAT ÉS EL TEU DESTÍ. W. ShakespeareBernat LLopis

EFECTO VERANIEGOÀlex Macià

VIDA DE MONSTRE, NO ÉS VIDACarla Montesinos

PARODIA CÓMICA DE UN CUENTO TRADICIONAL: LOS TRES CERDITOSGuillem Bordons

VERSIONANDO LOS TRES CERDITOSAriadna Núñez

EL DESPERTAR DEL ZOMBIOna Gausachs

AgendaENTREVISTA: DAVID GUETTAOscar Blasco

DestacatsLLIBRES, PEL.LÍCULESErika Garcia, Carolina Giralt

Recomanacions literàriesESTRIPAR LA TERANYINAAlumnes de 3r d’ESO

Equip de Redactors: Primària: Berta Gol, Júlia Planes, Emma Martin, Oriol Ferraz, Robert Capella, Lluís Vieira, Àlex Galián, Rosa Gilivert, Chloé de Tienda, Gisela Bou, Carolina Giral, Elsa González, Erika Garcia.

Secundària: 1r ESO - Oriol Mir, 2n ESO - Carla Bautista, Col·laborador extern: Martí Odriozola, 3r ESO - Àlex Macia, Bernat Llopis, Mireia VallsClara Casanova, Clara Garcia, Ariadna Iranzo, Ferran Cano, Ainara Soldevilla, Mar González.

Coordinació: Betania Riquelme i Carolina GaleraCorrecció: Ariadna SantaeulàriaDisseny i Maquetació: Laia Rogel. DDBO Espai Gràfic

40

49

55

56Notícies BreusLluís Vieira, Oriol Ferraz, Àlex Galián 58


EDITORIALEn aquests temps de canvis, d’ incerteses i de recerques de la pedra filosofal de l’ensenyament, hauríem de reflexionar sobre els nostres sistemes, però hauríem de fer-ho nosaltres, els ensenyants, els que compartim les nostres inquietuds i les nostres hores amb els metges, electricistes, dirigents, cuidadors... del futur; nosaltres, els pares que patim i gaudim dels seus caràcters; nosaltres, tots, que els estimem i els coneixem.Sembla que no hem après de la nostra història i trepitgem els mateixos vidres trencats d’altres generacions: quan s’ha necessitat qualsevol canvi, hem trobat detractors acèrrims o innovadors inconscients i, si una sola persona, volia trobar un camí intermedi, ple de la lògica de l’experiència i, a la vegada, de la llum de l’evolució, se l’ha acu-sat de trair tothom...

Encara avui, mantenim el sistema educatiu de fa massa anys, volem que els nostres nens aprenguin com ho vam fer nosaltres, els nostres pares, els avis... I així, enrere, enrere. Però aquella societat no era la nostra. Llavors, desbaratem tot allò que ens ha fet persones i intentem fer créixer emocionalment i intel·lectualment els joves amb mètodes que desconeixem i, moltes vegades, en els que no creiem.

Penso, que són temps d’anàlisi, de reflexió, de crítica... social i familiar. El jovent d’avui dia rep un sobrestímul, percep imatge rere imatge, informació atapeïda d’informació... i pretenem il·lusament que escolti i aprengui la capital de l’illa de Magadascar. Per què? La pot buscar a Internet quan la necessiti.

Què hem de fer? Quin és el nostre camí en l’educació? Hem de formar ciutadans, crítics i responsables. Hem d’ensenyar-los canals i estratègies per poder filtrar amb criteri totes les veus que els arriben. Hem de construir per a ells un entorn educatiu capaç de no exigir una resposta, que hagi après a respectar el procés i la varietat d’aquestes persones. Aquest entorn serà flexible i generós però no lliure, tampoc. La càrrega de sensacions que els transforma i els hiperactivitza no la podem fer desaparèixer però sí que podem aconseguir que ells rebutgin allò innecessari, que identifiquin què no és pertinent.

Aprenguem amb ells les noves tecnologies i cuidem els antics valors, els que ens han fet grans i honestos. Apli-quem els valors, on-line, però apliquem-los. Fem-los gaudir i plorar amb un llibre o un e-book, no importa això, però que plorin i riguin amb allò que han sabut escollir sols, fruit de l’aprenentatge del destriament. Recordem, sempre, que aquests estudiants són i seran part activa de la nostra societat i els hem d’ajudar a projectar, a portar als límits el seu potencial en aquesta mateixa societat.

Visió de futur i de passat.

ARTICLE Institució Montserrat6

Cada dilluns, a les 11:25, estic al pati, davant dels vestidors esperant que els nens de parvulari acabin l’esbarjo per començar la classe d’educació física. M’agrada mirar els nens petits. En són molts, però jo només veig un col·lectiu, un gran grup de personetes corrent, rient i jugant. Quan els miro hi veig colors, infantesa, innocència. I dins d’aquesta innocència, felicitat, la més real de les felicitats, la dels nens petits.

En aquests moments, no puc evitar recordar els meus anys de nen. Els anys en què jo també pensava que la vida es limitava a 45 minuts de jocs d’escola. Però, tant a la vida, com al pati sempre hi ha un moment en què sona el timbre, el moment en què t’adones que ja n’hi ha prou de despreocupació i t’has de centrar en les teves obliga-cions.

Els meus companys de l’ESO i jo ens trobem en la fase del timbre. Estem a l’edat en la qual s’acaba el pati i ens hem de començar a buscar la vida sols. I, en molts moments, ens neguem a acceptar-ho. Desitgem desespe-radament tornar a baixar les escales cap a l’aire lliure, a jugar i a ser ignorants de la complexitat de la vida, per ser feliços, innocentment feliços. I encara que això ens encantaria, sabem que tenim obligacions. Potser no ens agrada, però és la part de la vida que ens toca ara. No podem ser nens per sempre, tot i que seria tan agradable...

Comencem a adonar-nos que el món és molt gran i que la vida és molt més difícil del que ens pensàvem.Ara mateix estic fent tercer d’ESO. Estic a les portes de quart, a les portes d’un any en què els meus companys i jo haurem de començar a acceptar que s’ha acabat el descans a les 10.05h. L’any en què haurem d’aprendre a passar d’alumnes a estudiants. En definitiva, l’any en què ens haurem de preguntar si volem tirar endavant per arribar a ser unes grans persones com ho són les que ens han tocat el timbre.

Bernat Llopis, 3r ESO

A les portes de quart...

Infantil - Primària - Eso PLANES D’AULA 7

InfantilPLANES D’AULA

“RACONS DE JOC”

Des de principi de curs, tots els cursos de Parvulari podem gaudir d’una bona estona lúdica a la sala de Racons de Joc. És un espai on, en cadascun dels racons que hi ha, ens ho passem d’allò més bé: el Racó de l’Aventura, el de les Disfresses, la Botiga de Queviures, la Pizzeria-Restaurant, la Llar d’Infants, l’Hospital, el Taller Mecànic, el Racó de les Construccions, el dels Cotxes i la Biblioteca. Caram, quines ganes de jugar!

Els Racons de Joc ens permeten treballar la socialització, les normes iacords, els hàbits i la col·laboració. També potencien el desenvolupament del joc simbòlic, on cadascú representa diferents rols que formen part de la vida quotidiana (la botigueta, el metge, la mestra, el mecànic…) d’una manera lúdica. En aquestes fotos ens podeu veure a les classes dels Conillets i delsCargols i com a través del joc aprenem moltíssimes coses. I, el més important de tot, juguem plegats i ens ho passem molt bé!!!

P3

PLANES D’AULA Infantil - Primària - Eso8

“ AUTORETRATS”

Al llarg de tot el curs les roselles i els girasols ens endinsem en el món dels autoretrats. Aquest és un dels moments més esperats durant el nostre reinat de protagonistes de la setmana, donat que es tracta d’un instant íntim i crea-tiu. Per a reproduir-lo necessitem conèixer la nostra cara al detall, observar-la mil·limètricament, és doncs quan apareix la figura d’aquell que tot ho veu, el mirall. Junt a aquest la cartolina amb la silueta de la nostra cara i les ceres, eina indispensable per a la nostra creació. Mirar-se al mirall, tocar-se, anar descobrint de quin color tenim els ulls i com és el nostre cabell en definitiva, ens ajuda a conèixer el nostre cos, la nostra cara i mostrar-nos als altres.

Us agraden???? Hem quedat ben retratats.

P4

SOL LEWITT

Els molls i els pagells al llarg de tot el curs treballem les obres de l’artista: Sol Lewitt.

Introduïm el monogràfic amb una sortida al museuCaixafòrum on realitzem l’activitat del mural splat!:“colors i formes en moviment”

Els nens i nenes es converteixen en els colors del mural i a partir d’aquest moment amb el seu cos segueixen el moviment i les formes de les línies que veuen. Primer tots junts i després per colors.

P5


Tornant del museu ens convertim en petits “Sol Lewitts”.reproduïm el mural tot creant les nostres formes, peròrespectant els colors de l’autor.

Al llarg del curs anirem realitzant diferents obres relacionades amb l’artista: línies verticals, l’estrella,la taca…


Durant el primer trimestre, els Maiets i els Maneirons, hem estudiat la verema i el procés per elaborar el vi.Vam anar d’excursió a Sant Martí Sarroca, on vam poder fer el seguiment de com es fa el vi; des del cep a l’ampolla.Allà també vam descobrir com ha canviat aquest procés al llarg del temps. Inicialment, es tractava d’un treball artesanal però avui en dia s’ha indus-trialitzat la seva producció.

Dins d’aquesta experiència vam tenir l’oportunitat d’elaborar el nostre propi most que posteriorment ens ha servit per fer l’experiment que us expliquem a continuació:

LA FERMENTACIÓFormulació d’hipòtesi:Els alumnes de primer pensem que el most es convertirà en vi i deixarà anar gas carbònic durant el procés.Material: El most Una ampolla de vidre Un globusPassos a seguir: 1. Omplir l’ampolla de vidre amb most. 2. Col·locar un globus a la boca de l’ampolla. 3. Observar diàriament si hi hagut algun canvi. Conclusions:Després d’observar durant xxxxxxx dies, hem comprovat que el globus s’anava inflant i hem arribat a la conclusió que era la con-seqüència del gas carbònic que desprenia el most que s’estava transformant en vi.

Primària

Al llarg del dia els nostres ulls veuen milions d’imatges. Imatges de pares i mares, companys i companyes, llapis i gomes, fulls i fulles...Podríem omplir les pàgines d’aquesta revista i no tindríem espai suficient per anomenar la gran quantitat de coses que arribem a veure en el trans-curs del dia. Moltes d’elles les veiem freqüentment, i curiosament sempre les veiem de la mateixa manera. Com per exemple el pla de joc; el pla de joc és la pista per jugar i és de color blau. Quan el veiem no el mirem, ni el contemplem, ni l’observem, ni l’examinem.I justament, tot aquest grapat d’accions són les que hem dut a terme els nens i nenes de segon en les passejades que hem fet. Hem explorat el nostre entorn, l’entorn que coneixem i pel qual ens hi movem de dilluns a divendres per descobrir tot un món de possibilitats que fins ara ens havien passat per alt. Aquesta experiència ha estat reveladora i realment sorprenent. Qui ens hagués dit a nosaltres que acabaríem veient el pla de joc, el nostre pati, com un espai delimitat per unes línies que formen una figura rectangular, amb quatre costats, quatre vèrtexs...

1r

2n

L’únic que hem necessitat per dur a terme aquesta aventura han estat dues consignes: la primera, “joanets/percolets: heu d’estar ben atents i observar les matemàtiques al carrer, estan per tot arreu”. Com si es trac-tés d’un conjur màgic del tipus “abracadabra pota de cabra” la nostra mirada va canviar, els nostres ulls captaven les matemàtiques en tot allò que eren capaços d’enfocar. Allà on abans vèiem l’edifici on viu el com-pany, observàvem un nombre parell o senar que indicava el lloc exacte on es trobava el bloc.I aquest mateix encanteri va produir-se de nou davant les paraules mà-giques “joanets/percolets: obriu bé els ulls, i estigueu atents, les lletres estan per tot arreu”.I en un tres i no res, les lletres apareixien multitudinàriament en els apa-radors, els rètols de les botigues, els cartells dels fanals... Dansaven es-bojarradament pels racons més inhòspits delectant-nos amb tot tipus de xafarderies, des del telèfon del senyor fuster fins el nom del propietari de la cafeteria de la cantonada, passant per l’oferta del dia a la peixateria.En fi, una experiència on nosaltres, els nens i nenes de segon hem tras-lladat el treball de les matemàtiques i la llengua catalana al carrer, per descobrir que una mirada pot ser l’inici d’un nou descobriment.

LA FERMENTACIÓ

L’EXPERIÈNCIA DE PASSEJAR

Les Àligues i els Dracs des de català hem estat treballant els tipus de frase, el diàleg i les onomatopeies.Hem après a donar nom als diferents tipus de frase i les hem posat en pràctica. Ara sabem que hi ha frases enunciatives, exclamatives i inte-rrogatives. També hem simulat situacions per emprar-les correctament.Després de llegir una conversa d’unes veïnes molt tafaneres, ens hem atrevit a elaborar un diàleg per parelles. Ara tenim molt clar que abans d’iniciar l’escrit d’un diàleg hem de pensar els personatges que intervin-dran i el lloc o situació. També hem observat que per indicar que parla un personatge s’ha d’iniciar amb un guió.Crac, Uix, Paf... Sabeu què és tot això? Nosaltres ho sabem gràcies a la lectura d’un còmic. S’anomenen onomatopeies. S’utilitzen en els cò-mics per donar so a diferents accions. Finalment tot el que hem treballat ho hem aplicat per fer aquestes historietes tan divertides. A partir de la imatge hem creat les vinyetes que teniu a continuació.Llegiu i gaudiu!

MIREU, QUINS CÒMICS!3r


EXPERIMENTACIÓ AMB PULMONS DE XAI4tCastellers i Diables hem estudiat que la nutrició és el procés que transfor-ma els aliments en nutrients, els distribueix per tot el cos i expulsa les subs-tàncies residuals. En tot aquest procés hi intervenen de forma coordinada quatre aparells diferents: el digestiu, el respiratori, circulatori i excretor.Amb cada un dels processos hem fet un experiment per anar interioritzant els conceptes o veure el funcionament de cada aparell. Tot seguit us expli-carem la dissecció que vàrem fer d’uns pulmons de xai i us en mostrarem alguna fotografia.En arribar al laboratori ens vam situar per equips a les diferents taules on hi havia els pulmons de xai. Tot seguint unes indicacions, en primer lloc vam observar l’aspecte exterior dels pulmons, de la tràquea, de la larin-ge, fixant-nos sobretot en la forma, la grandària , el color i la textura que tenien. Vam observar que el pulmó esquerre era més petit que el dret per la presència del cor. Per comprovar-ho en acabar els vam pesar i ho vam poder constatar.Feta aquesta primera observació, ens vam posar un guants i vam co-

mençar la dissecció. Vam agafar un tub, el vam col·locar dins de la tràquea i vam bufar tan fort com vam poder. Vam veure com els pulmons s’inflaven, de la mateixa manera que ho fan quan nosaltres inspirem l’aire. Després vam tallar la tràquea amb unes tisores i vam poder veure que està formada per anells i que la seva paret interior era molt fina. Vam continuar obrint la tràquea fins arribar als bronquis i vam veure com aquests s’anaven dividint en ramificacions més pe-tites que eren els bronquíols. En tocar els pulmons ens van semblar suaus i esponjosos.

ELS ALUMNES DE BALSARENY OPI-NEN DE TREBALLAR PER INTERNET5è

“Al principi a tots ens va costar aprendre com funcionava però al final ja o dominem més però tot i així hi ha gent que encara no ho domina del tot.Està molt bé perquè pots fer servir el mateix document des de casa i de l’escola i pots compartir un document amb altres companys per tal de fer-ho en grup. És molt pràctic per fer textos o documents, i perquè si el mestre troba un web, una imatge ens la pot linkar i passar-la per correu .També crec que al principi,si no en tens, el Gmail és molt difícil que l’entenguis després. Jo acostumo a connectar-me 1 o 2 dies a la setmana.Em va bé, però em costa fer-ho servir perquè no en sé gaire. No m’agrada fer servir l’ordinador perquè trigo molt a escriure i faig moltes faltes.Em sembla molt bé tenir un Gmail perquè a mi m’és senzill de treballar i de buscar informació. Si pogués em portaria el portàtil a classe i treballaria amb ell!Estic en contra perquè em deixen més deures a part dels que tinc, també perquè vaig més a poc a poc que si ho fes a mà.És molt mal programa amb les imatges i també que si el vols penjar, com a molt et deixa penjar 2 Mb. Falten moltes eines però al menys té les bàsi-ques. Una cosa molt bona és que et guarda el document automàticament.

Pots penjar documents i també veure els documents dels companys.També amb el correu pots enviar correus als profes per dubtes i als amics per parlar amb ells.

EMPÚRIES: ELS JOCS DE LA CASTANYADAEls nens i nenes de cinquè vam ser els encarregats de preparar els jocs de la castanyada per a tots els nostres companys i compan-yes de primària. Aquesta tasca la vam dur a terme des de l’àrea d’educació física.Abans d’arribar al dia dels jocs, vam dedicar un temps a pensar el joc que volíem fer, les seves normes i amb quin material l’ elabora-ríem. Cada joc anava acompanyat d’un cartell .Per parelles vam idear i construir cada joc. Vam utilitzar materials diversos: pintura, cartró, plàstic, paper de diari, ceres…Ens hi vam implicar molt pensant que el nostre esforç i la nostra il·lusió servirien perquè els més petits s’ho passessin molt bé!Ens va agradar molt preparar els jocs, tot i que van haver-hi algunes dificultats ,com per exemple amb el túnel que van fer dues nenes. No s’aguantava dret, sempre queia fins que, amb l’ajuda dels mes-tres, van trobar-hi una solució: posar-li pals a dins i així van aconse-guir que no es caigués.Finalment va arribar el dia dels jocs, tots estàvem emocionats, però…estava plovent! Ens vam angoixar, però els mestres de segui-da ens van aclarir que els faríem un altre dia.El dia va arribar, a la tarda tots estàvem preparats amb el nostre joc esperant que els nens i les nenes dels altres cursos de primària, participessin i s’ho passessin d’allò més bé. Hi havia túnels, jocs de llençar, de pescar, d’encistellar, circuits, minigolf…En tots ells s’utilitzaven castanyes.Després de dues hores de jocs estàvem cansats però satisfets. Vam veure que els companys i companyes s’ho passaven bé. Vam rebre felicitacions i agraïments dels mestres, dels alumnes, dels germans i germanes…Ha estat una experiència molt positiva i agradable i des d’aquí ani-mem als companys i companyes de Diables i Castellers perquè va-gin pensant en els jocs de l’any vinent ja que aleshores faran cinquè i els hi tocarà a ells i a elles. Us desitgem que ho passeu tan bé com ho hem passat nosaltres.


EL POEMA VISUAL6èA la classe hem estat treballant els poemes visuals a partir de l’obra de Joan Brossa. Hem après què són els poemes visuals: poemes sense vers, poemes amb imatges que representen alguna idea, algun concepte. A classe, hem estat dibuixant els nostres poemes visuals!

Secundària1r INTERCANVI 1R ESO-6È

El dia 14 de desembre, van venir els nois i noies de 6è i els vam explicar com funcionava l’ESO. Els vam comentar també, totes les diferències i vam arribar a la conclusió que tot i que fossin tantes, l’ESO no tenia res de dolent.Què vam fer?Quan van arribar ens vam dividir en grups. Nosaltres érem 15 per cada activitat i ells eren 12. Vam anar al laboratori, a les classes de 1r, al pati de parvulari i a la biblioteca de dalt. Laboratori: Objectiu: Observar cèl·lulesVam agafar una mostra de saliva i la vam posar en un portaobjec-tes, i hi vam afegir blau de metilè. Quan es va assecar vam treure la tinta sobrant, un cop net, vam observar les cèl·lules.

Role-Playing: Objectiu: parlar anglès i francèsDurant el curs, tots els alumnes, per grups, vam preparar unes obres d’anglès; i els nois i noies que fan francès també es van preparar uns pe-tits diàlegs. Tres o quatre grups van oferir unes petites mostres de teatre al gran públic de sisè i ells ens ho van agrair amb un calorós aplaudiment. Vídeo: Objectiu: ensenyar trucatges Quan els alumnes de sisè van arribar al pati de parvulari, es van dividir en tres o quatre grups de persones. Allà els vam ensenyar a fer els trucat-ges que havíem après a fer prèviament. Abans, el Nico els havia explicat la història dels trucatges.

PCs Objectiu: Cat 1x1Els vam explicar una mica l’experiència de tenir els portàtils a classe i si ells tenien un dubte el preguntaven. Més tard, els vam ensenyar com anava la Plataforma Eleven i de pas, vam fer uns exercicis. Vam practicar l’àrea de Ciències Socials.

Valoració:Vam passar una tarda diferent, variada i molt profitosa. Ja que vam com-partir espais, sensacions i emocions amb companys de 6è (com nosaltres l’any passat).

2n EL CARNESTOLTES, L’ÚLTIMA INVENCIÓ DELS ALUMNES DE SEGON D’ESO

Durant les primeres setmanes de febrer del 2012, els alumnes de segon d’ESO vam començar un projecte molt especial, la creació del Rei Carnestoltes. L’experiència va constar de diferents parts, des del dibuix inicial fins al muntatge final.El primer que vam fer, seguint les pautes indicades per la Núria Capdevila, professora de plàstica, va ser dibuixar diferents ani-mals per inspirar el personatge.

Entre tots els alumnes vam dibuixar animals de tota mena; gats, pingüins, porcs, lleopards, ratolins... que van lluitar per aconse-guir el màxim reconeixement: representar el Rei dels poca-soltes en aquesta gran festa. Un cop tots vam haver fet el nostre dibuix, vam escollir el guanyador.Un cop vam saber que el Carnestoltes aquest any es vestiria de vaca, vam començar a muntar-lo. El primer pas va ser fer l’estructura de les diferents parts del cos boví, amb papers de diari, cartrons i celo. Vam fer les diferents formes amb aquests materials i un cop van estar acabades les vam recobrir amb pa-per d’embalar blanc per poder fer el color natiu de les vaques. A sobre hi vam fer alguns detalls com les taques, la boca, el nas o els pits. Per donar per finalitzada la nostra creació vam ajuntar totes les parts i vam fer la cua, la campana i vam decorar el carro on seria exposada amb paper de seda verd i flors vermelles, liles, taronges i grogues. La nostra fantàstica creació va sortir a la llum el dia 14 de febrer. Com cada any el Carnestoltes marxa al cel, al cap d’una setmana de saltar i ballar amb ell. Un any més ens va abandonar quan el vam cremar.


JORNADES DE NADAL3rDurant les jornades de Nadal de 2011 vam crear un blog informatiu sobre algunes ONGs. Podíem escollir medi ambient, infància, drets humans, discapacitats, indigència, gent gran. Aquest treball el vam dur a terme en grups de quatre persones. Consistia en escollir una ONG, buscar informació i destriar-la de manera que respongués al-gunes preguntes que ens van plantejar, com la seva història, objec-tius, accions, projectes...

Després de buscar la informació havíem de fer la part més important del treball: escriure una valoració crítica sobre l’ajuda que proporcio-nen les ONGs a la societat. Vam fer una presentació oral davant de tota la classe exposant el nostre projecte.

A l’hora de fer el treball ens vam donar compte que la tasca d’ajudar el món, fer que sigui millor i més just és molt feixuga i complicada, ja que la nostra societat és molt egoista i deixa que algunes multina-cionals explotin altres països en vies de desenvolupament, mirant només pel benefici propi. Tot i que també hi ha persones disposades a aportar el seu granet de sorra al món.

Aquet blog ens ha millorat com a persones, ens ha fet tenir una ma-nera de pensar més solidària i valorar més el que tenim i el que re-bem. També ens ha impulsat a crear altres blogs pel nostre compte.

4t SORTIDA DE MÚSICAORQUESTRA DE PORTÀTILS

Primer de tot vam arribar al Caixa Fòrum i ens van fer passar a una saleta plena de portàtils i una mena d’instruments electrònics. Aquests instru-ments són únics al món i es basen en un xip que es connecta a un ordinador i que es troba dins d’un cilindre transparent que conté els sensors tàctils i de moviment que permet poder-los tocar. Hi havia diferents tipus d’instruments: un gran nombre dels instruments que hi havia consistia en unes plaquetes tàctils que produïen so a través dels altaveus de l’ordinador. Un altre tipus emetia el sons a través d’uns sensors de moviment. Un altre més, es basava en una pipeta que quan hi bufaves emetia diferents sons, tot representant un instrument de vent. Un altre tipus, contenia uns pals que si els estiraves produïen sons i per últim encara vam poder veure un instrument més, que tenia sensors de moviment que al inclinar-los cap un costat o un altre emetien diferents sons. Tots els instruments eren únics i excepcionals.

Ens van adjudicar un instrument a cada un i ens van explicar, abans de començar a tocar, com ha anat evolucionant l’orquestra al llarg de la història. A continuació vam poder escoltar una audició de cada etapa històrica i vam aprendre com l’orquestra ha canviat al llarg del temps i com la podem classificar, essencialment, en quatre etapes: orquestra barroca, clàssica, romàntica i actual. En la primera orquestra po-dem observar que no hi ha director mentre que a les altres tres sí, a més a més, podem observar l’evolució des de la primera on només hi havia pocs instruments fins a l’última orquestra, on cada cop n’hi ha més. Després de l’explicació i les audicions ens van explicar com anaven tots els instruments i ens van fer fer una orquestra. Un dels creadors del taller va fer de director i ens va anar indicant quan i com havíem de tocar: entrades, tempo, dinàmiques... El final ens va sortir un petit concert molt bonic i amb una sonoritat sorprenent.

Els objectius eren treballar en equip i treballar els valors de la cooperativitat de la disciplina i l’escolta activa, ja que tots havíem de seguir un mateix tempo i adaptar-nos al que estava sonant. A més a més, vam treballar que hi ha diferents tipus d’instruments i que no tots han de ser convencionals. Hem après un sistema nou de fer música i uns instruments únics al món. Aquesta activitat ha estat molt divertida i del tot profitosa.

Aina Pujol, Marco Salas i Asier Ubieto


ARTICLES

A Corea del Sud l’educació és molt exigent. Allà, un nen normal dorm unes cinc o sis hores al dia, la resta d’hores les pas-sa de l’escola pública a acadèmies i classes particulars. L’educació dels fills és una de les despeses més importants en l’economia familiar, podem dir que una família es pot gastar aproximadament uns 3.000 euros al mes. Vuit de cada deu

nens del país arriben a la Universitat. Hi ha un cas d’una noia que amb 10-12 anys ha entrat a la Universitat amb una nota molt elevada.Tots aquests nens tenen molta pressió, ja no només per part dels pares, sinó que ells mateixos s’exigeixen molt perquè estan convençuts que si estudien i destaquen entre els altres, tindran un futur millor. Aquesta pressió també causa que alguns nens tinguin depressions a causa de no assolir la nota estimada.Tot i així, cal dir que tot aquest esforç exigit comporta una molt bona reputació al país, ja que tenen uns dels millors resultats del món en diverses matèries.Aquí ens queixem molt dels estudis, dels deures... però en realitat ens exigeixen molt poc comparat amb els nens de Corea del Sud. Hauríem de plantejar-nos com harmonitzar aquests extrems. La nostra educació presenta mancances donades pel sistema educatiu que els governs implanten, en moltes ocasions, només moguts per predileccions llamineres. El nostre futur ha d’estar a les mans del ministre de torn? Aquest ministre, com acredita els seus coneixements pedagògics, com legitima les seves decisions? Potser no és necessari treballar en un futur a la coreana però sí fer canvis reals i productius, canvis que pensin en nosaltres, els i les estudiants.(Les dades són extretes del 30 minuts de tv3, un programa que us recomanem molt.)

Ferran Cano i Mireia Valls, 3r ESO.

L’educació a Corea del Sud

Institució Montserrat ARTICLE 15

Les jornades de Nadal 2011, a part d’ensenyar-nos als alumnes les desgràcies humanes que hi ha al món i aprendre sobre les ONG’s que s’ocupen d’intentar evitar la pobresa, la violació, l’explotació infantil i altres problemes que hauríem d’intentar re-

duir al mínim, van tenir un valor afegit amb el qual, potser, els professors no hi comptaven: més d’un, gràcies als coneixements apresos a classe sobre l’elaboració d’un blog, vam crear el nostre propi espai a la xarxa.

La majoria d’alumnes van utilitzar la mateixa eina emprada a classe, el Blogger, per iniciar el seu propi camí. Blogger és un servei creat per Pyra Labs, que l’any 2003 va adquirir google, possibilitant així l’accés a comptes google. Perquè veieu quin peu calcen els petits creadors informàtics, he fet una recerca periodística i m’he informat sobre els diferents blogs creats.L’Àlex Bonet, fa 2n d’ESO i la seva pàgina tracta dels Monster Jam. En aquest blog podeu trobar les imatges més impres-sionants d’aquests cotxes gegants, informació sobre les competicions, actuacions, espectacles i moltes coses més! Si voleu observar el món dels monstres del motor, ho podeu fer a http://monsterjamalex.blogspot.com/

El David Vera, també és un exemple de la revolució que ha arrasat a 2n d’ESO. Ell ha fet dos blogs: un sobre el futbol, concre-tament del seu equip preferit: el Liverpool; i un altre sobre temàtiques gracioses, amb vídeos i imatges. Periòdicament penja material gràfic per fer passar una bona estona als seus visitants, que tot i que actualment no són gaires, està convençut que travessarà límits. Si voleu informació sobre el Liverpool FC, ho podeu fer a http://liverpoolfc98.blogspot.com/; si preferiu passar una bona estona davant de l’ordinador només heu d’anar a http://imagenesmola.blogspot.com/

L’Àlex Pérez també fa 2n d’ESO, i igual que el David ha creat el seu propi blog. Ell també tracta el tema de l’humor i la diversió que podem trobar per Internet. Podeu veure vídeos de futbol, que com diu el seu propi autor “millor que no us passin a la vida real” i atacs de nervis, entre d’altres. Si us voleu citar amb les tonteries més gracioses, ho podeu fer a http://risasfelices11.blogspot.com/

Finalment, l’últim exemple sóc jo mateix. Conjuntament amb el meu germà, hem fet un blog que no només tracta un sol tema, sinó que té un abast molt més ampli. En ell podeu trobar imatges i vídeos interessants i/o graciosos, de qualsevol tipus: esports, política, humor... També hi podeu trobar recomanacions sobre diferents temes (cançons, pel·lícules, llibres…) Finalment, també hi ha diferents enquestes. Les variades pàgines del blog reben el nom de “zones” ja que el blog es diu “la Nostra Zona”. El millor de la pàgina és que tothom que vulgui hi pot donar la seva opinió enviant fotos, vídeos o recomanacions. Si voleu explorar la Nostra Zona ho podeu fer a http://lanostrazona.blogspot.com/ de fet, com diem els creadors: és la vostra zona!

Martí Odriozola, 2n d’ESO

Els blogs, la revolució a l’ Eso


Estimades famílies us donem la benvinguda al nostre apartat: “L’article”.Durant uns quants mesos, uns quants mem-

bres de la revista hem estat informant-nos sobre què mengem i què ens produeix el que mengem, si els nostres hàbits són sans o no ens convé gaire seguir amb el que estem fent actualment.

Per començar hem consultat la piràmide de l’alimentació saludable que teniu a continuació:

Com podreu observar els grups d’aliments que hem de consumir a diari són: els cereals, les frui-tes i verdures, els productes lactis, el peix i la carn blanca. En canvi hem d’evitar abusar de la carn vermella i dels dolços.

No seguir aquesta piràmide pot perjudicar la nos-tra salut de diverses maneres. Us facilitem un llistat de les malalties que poden derivar-se d’una mala alimentació:

1.Obesitat: la quantitat de greix acumulat compor-ta risc per a la salut.2. Celiaquia: és una malaltia on el recobriment in-tern de l’intestí prim (mucosa) es veu danyat pel consum de blat, civada, ordi i/o sègol. 3. Esteaosi o Esterratorrea (o fetge gras): és una malaltia causada per un excés de greix a les cèl·lules hepàtiques, la poden originar diverses causes (per exemple: el consum excessiu de be-gudes alcohòliques). 4. Anorèxia: És una malaltia mental que consisteix en una pèrdua voluntària de pes i un intensa por a l’obesitat.5. Bulímia: És un trastorn de comportament ali-mentari (TCA) d’origen nerviós en el qual la perso-na no té cap control del que menja i presenta una forta culpabilitat a causa d’això. És caracteritza pel fet que la persona menja sense control i després, en sentir-se tan culpable, prova de “compensar” aquesta culpabilitat provocant-se el vòmit o abu-sant de laxants i diürètics.

De totes aquestes malalties, ens ha cridat l’atenció una en concret perquè actualment afecta a molts nens: ens referim a la obsesitat infantil. Fa només uns pocs anys, els especialistes co-mençaven a parlar-ne i es referien a ella com una epidèmia silenciosa perquè ha avançat molt ràpi-dament però sempre d’una manera força inadver-tida.Buscant dades concretes, podem dir que a l’Estat espanyol, l’obesitat infantil (tal i com ha arribat a afirmar l’Organització Mundial de la Salut), afecta gairebé la meitat de nens de sis a nou anys, des-prés de veure els resultats de l’estudi ALADINO - que recollia informació de gairebé 8000 nens i nenes de tot l’estat-.

Poc a poc ens hem anat allunyant de la dieta mediterrània (la tendència que trobem és la de consumir més verdures i més fruita, però menys cereals i menys peix, a diferència de la dieta mediterrània que és molt equilibrada) i la combinació d’aquest fet amb un estil de vida menys actiu i el consum de productes poc saludables fa que els nens compleixin tots els requisits per desenvolupar problemes relacionats amb la salut, com és el cas de l’obesitat.Cal tenir en compte que no es tracta només dels efectes que hom pot tenir en el moment sinó de les conseqüències que es poden patir amb el pas dels anys, per exemple: diabe-tis, hipertensió, trastorns cardiovasculars i altres problemes.

Segons els experts, la situació no sembla que hagi de millorar si no s’acorden una sèrie de canvis en la manera que tenim, no només d’alimentar-nos, sinó també de moure’ns, de fer i de viure.

Després d’investigar, llegir, resumir... hem pensat en la nostra escola i els seus alumnes. Som nosaltres uns nens sans?Per comprovar-ho hem fet una enquesta que han respost totes les classes de l’etapa d’educació Primària.Les preguntes han estat:- Què menges per esmorzar?: Aquí els alumnes podien escollir entre tres opcions (entre-pà, pastes o fruita).- Creieu que és sa el que mengeu?: Aquí els alumnes podien dir si hi estaven d’acord o no (és a dir, sí o no).

Posteriorment hem fet el buidatge i els resultats són aquests:- la majoria d’alumnes de primària consumeixen entrepans per esmorzar- la majoria d’alumnes opinava que el seu esmorzar era saludable però matitzaven que també depenia del tipus d’embotit que consumissin en aquell moment.

I ara... Ha arribat el moment de la veritat... El rààààààànking!

1.En primera posició com a líders indiscutibles dins de l’etapa de la Primària trobem els alumnes de sisè!! Felicitats!! Els vostres hàbits alimentaris són els millors... Perdoneu però algú ho havia de dir! (... Els de la revista).


2. Seguint de molt a prop als guanyadors, trobem els alumnes de... Quart de Primària! L’entrepà està de moda!3. La medalla de bronze és per tercer: sembla que es prenen serio-sament això de menjar sa!4. Ànims cinquè que l’any que ve estareu al podi dels guanyadors!5. Alumnes de segon, no us desanimeu segur que això millorarà!6. I en última posició, els més petits de l’etapa: primer. No us preocu-peu, encara us queden cinc anys per aprendre a menjar sa!

Estem força contents! Després de fer l’enquesta ens hem adonat que anem pel bon camí. Tot i així us facilitem unes quantes recomana-cions per prevenir problemes derivats d’una mala dieta.

- 1. La fruita és una bona idea per dur a l’hora de l’esbarjo.Tallar-la i portar-la en una petita carmanyola perquè no s’oxidi o menjar-la a mossegades després de rentar-la.- 2. Si el menjar que hem de consumir l’ha preparat un càtering: hem d’assegurar-nos que l’empresa responsable compleix amb totes les garanties pel que fa a la conservació i als trasllats dels aliments (tot i les limitacions de portar el menjar preparat).

- 3. Dedicar part del temps de menjador a ensenyar als nens la im-portància dels diversos aliments i la necessitat de menjar diàriament d’una manera equilibrada.

- 4. Per beure, sempre és recomanable l’aigua. Els sucs, millor que siguin naturals.

- 5.Hidratar sovint. La set és un senyal d’alarma per indicar que el teu cos comença a deshidratar-se. Beu amb regularitat fins i tot encara que no tinguis set.

- 6. Compte amb els olis que es fan servir per cuinar. L’oli d’oliva verge és la millor alternativa, encara que no l’única.

- 8. És recomanable augmentar la presència de fruita fresca de pos-tres i limitar les preparacions en almívar.

- 9. Postres làcties: S’ha de prioritzar la presència dels senzills (io-gurts, quallada, mató...) sobre els dolços (crema, cremes xocolata-des, copes amb nata ..).

- 10.No abusis dels arrebossats i de les salses greixoses.

- 11.Les verdures han de guanyar terreny en els menjadors escolars no només com a guarnició, també com a plat únic. - 12. La guarnició dels plats principals no ha de limitar-se a les clàssi-ques patates fregides. Rostides o al vapor són més sanes. Les ama-nides, les verdures o l’arròs també poden alternar-se en aquest lloc.

- 13. És recomanable reduir la quantitat de fregits i introduir més plats al forn, a la planxa o bullits.

- 14. Cal variar en la presentació i en la preparació dels plats. Tam-bé és convenient que s’incrementi el nombre d’aliments (diferents peixos, llegums de divers tipus, verdures menys conegudes...).

- 15. Els derivats carnis processats (embotits) s’han de prendre màxim, un cop a la setmana.

- 16. Adapta la mida de les racions a l’edat de l’alumne. Les necessi-

tats nutricionals i la despesa calòrica d’un nen de 4 anys no té res a veure amb la d’un noi de 15 que, normalment, menja pràcticament el mateix si ambdós van a la mateixa escola.

- 17. Augmenta la presència de peix al menú. Per cert, ha d’estar present un mínim de tres vegades a la setmana.

- 18. Procura no picar entre hores. Aquest costum eleva la possibilitat d’escollir aliments menys saludables per saciar la fam momentània o satisfer capricis.

- 19.Menja cinc vegades al dia, si és possible cada tres hores. No et saltis els àpats. Aquesta pauta ajuda a ingerir les quantitats adequa-des al llarg del dia, evita els atipaments i és beneficiós per mantenir els nivells de glucosa en sang sota control.

- 20.Si a l’escola es fa un esforç per oferir un bon menú, a casa cal seguir la mateixa pauta de donar als petits menús amb les quantitats adequades de greixos, hidrats de carboni i proteïnes.

- 21.Cal fer esport o activitat física al dia, mitja hora com a mínim.

- 22.Les hores que dormim també perjudiquen la nostra salut. Un infant és recomanable que dormi com a mínim 8 hores al dia i un adult un mínim de 5.

Per acabar volem ajudar-vos a gaudir d’àpats sans a la ciutat de Bar-celona: així podreu assaborir un bon menjar i visitar la vostra ciutat, que sempre és interessant!

-Hàbaluc:Direcció: Carrer d ‘Enric Granados, 41 (Barcelona)Zona: Eixample Esquerre.Preu: Entre 20-30 Euros.Menjar: Creativa. Sana.

-Casa Danone:Direcció: Avinguda Diagonal, 477 (Barcelona)Zona: Eixample Esquerre.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: Mediterrània. Sana.

-La tertúlia:Direcció: Carrer de Morales, 15 (Barcelona)Zona: Les Corts.Preu: Entre 30-45 Euros.Menjar: De mercat. Sana.

-Biocenter:Direcció: Carrer del Pintor Fortuny, 25 (Barcelona)Zona: El Raval.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: Biològica. Sana. Vegetariana.

-Iboo:Direcció: Avinguda Diagonal, 545-577 (Barcelona)Zona: Les Corts.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: Mediterrània. Sana. Tapas.


-Mamacafé:Direcció: Carrer del Doctor Dou, 10 (Barcelona)Zona: El Raval.Preu: Entre 20-30 Euros.Menjar: De mercat /Internacional. Sana.

-Shanti:Direcció: Carrer d’ Agustina Saragossa, 3-5 (Barcelona)Zona: Les Corts.Preu: Entre 20-30 Euros.Menjar: Hindú. Sana.

-Amaltea:Direcció: Carrer de la Diputació, 164(Barcelona)Zona: Eixample Esquerre.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: Sana. Vegetariana.

-La Agencia:Direcció: Passeig de la Bonanova, 10 (Barcelona)Zona: St. Gervasi-Bonanova.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: De mercat. Mediterrània. Sana.

-Barcelona Heart Burger:Direcció: Gran Via de les Corts Catalanes, 602 (Barcelona)Zona: Eixample Dret.Preu: Menys de 20 Euros.Menjar: Biològica. Hamburgueses. Sana.

I si us fa mandra sortir de casa aquí teniu un menú farcit de plats amb els que us llepareu els dits i a sobre... Són ben sans!


Després de tota la recerca d’informació hem arribat a la con-clusió que cal seguir una dieta sana i equilibrada per tal de no agafar malalties de qualsevol tipus i sobre-tot, sobretot, menjar molta fruita i poques pastes!!!

L’equip de redactors que s’ha enca-rregat de fer aquesta secció espe-rem que us agradi, que us ajudi a millorar la vostra salut i sobretot a aprendre a prevenir.

Gràcies!

A continuació entrevistarem a en Josep Ferraz un expert cuiner de ca-tegoria, que treballa a ‘Sagardi’ i que té 23 anys d’experiència en l’àmbit culinari. 1. Parlan’s de la teva feina. Passió o obligació?És passió, i ve de veure i ajudar a la meva mare cuinar.2. Quan va començar el teu interès per la cuina?Als setze anys hi vaig començar a estudiar-la als 17 anys, a l’escola d’hosteleria i restauració de Barcelona.3. Què és el que t’inspira a l’hora de cuinar?Segons el que hi ha al mercat.4. Què pretens reflexar o mostrar a la teva cuina/als teus plats?La meva creativitat sense perdre la qualitat del producte ni alterar-ne el seu sabor.5. Quan elabores els menús busques només el gust i l’estètica o tam-bé et preocupes perquè siguin saludables?El gust, l’estètica, que estiguin equilibrats i la varietat del producte.6. Qui creus que té la culpa en tot això de l’obesitat infantil?La mala alimentació que es dóna als nens, els menús descompensats i la desconeixença per part dels pares del menjar sa.7. Com creus que podem millorar aquest tipus de problemes?Bàsicament amb una dieta o elaborant menús on hi hagi fruita, verdura,

ENTREVISTA

peix i, sobretot, varietats de carn i els mínims hidrats de car-boni. Sobretot s’han d’evitar els greixos industrials.8. Ens proposes un plat sa?Un tataki de tonyina amb rúcula i parmesà.

Josep Ferraz

COL.LABORACIONS Institució Montserrat20

COL.LABORACIONSEls i les alumnes de tercer estem treballant des de l’àrea de

Coneixement del medi natural i social els grups d’aliments així com les susbtàncies que els componen, els seus nu-trients... Per a saber-ne encara més, també formem part de la campanya “5 al dia”, que promou el consum de fruita i verdura a les escoles, per això, un cop al mes rebem tres peces de fruita o verdura que després mengem dins de l’aula.

Treballem alhora els hàbits saludables i de quins aliments hem de menjar més ( això ho podem saber, per exemple, consul-tant la piràmide dels aliments) i tenim un hort urbà ( ara ja sabem què necessitem per engegar-lo, com podem regar se-gons l’època de l’any en què ens trobem, quines malalties hem de prevenir...) on hi plantem hortalisses i verdures que a més a més de servir-nos per a estudiar les seves parts i les seves funcions com a éssers vius, són ben bones : ja siguin les se-ves arrels, les seves fulles o les seves flors !

D’aquesta manera som més conscients de com són de bones les hortalisses i les verdures pel nostre cos i aprenem consu-mir-les i incorporar-les en els àpats del nostre dia a dia.

Intentem fer un seguiment força exhaustiu de la vida al nostre hort i per aquest motiu hem creat un diari que podeu seguir des del nostre blog:http://institucio-montserrat.cat/primaria/3r/Blog/Blog.html

La bona alimentació també dins l’aula de tercer:

Tres alumnes de sisè s’encarreguen d’un apartat del blog del seu curs on intenten fer que els seus companys tinguin a

l’abast menús que els facin descobrir nous gustos, que transfor-min el seu paladar en un de més expert i aprenguin a tenir una actitud més oberta sense por a obrir portes desconegudes del món de la cuina.

Erika: El nostre tutor, ens va proposar començar a treballar aquest tema. Al principi ens semblava avorrit i complicat de dur a ter-me, però després de fer un parell d’entrades al blog i rebre les felicitacions dels nostres companys i mestres ens vam animar a continuar-lo amb més ganes i il·lusió que mai”

Lúa i Natàlia: “ara mateix la cuina és la nostra passió, mai ens hauríem imaginat que ensenyar a cuinar als nostres espectadors seria tan emocionant i divertit alhora. Cada vegada ens animem més, la veritat és que la primera vegada, cuinar no ens feia molta gràcia, però a mida que ho fèiem ens agradava més. En aquests dies ens estem proposant intentar que els menús de les nostres entrades siguin sans i que així la gent intenti prevenir malalties a causa d’una mala alimentació.”

Cuina Güell

Institució Montserrat COL.LABORACIONS 21

COL.LABORACIONSAvui dia, des de diversos àmbits de la societat, se’ns

diu que el jovent no està prou educat en els anome-nats valors socials. A casa es parla que a l’escola és el lloc on haurien ensenyar-nos-els; a l’escola es demana que l’ensenyament comenci dins l’entorn familiar... Aquest no és el camí: tots tenim, pot ser, la nostra part de raó, però el que realment és veritat, és que l’educació dels nostres fills depèn de tots: família, escola, centres d’esbarjo… I que ens hem de recolzar per fer força. No hem de menys-prear cap dels suports educatius dels nostres fills.

Aquest any, en fa 35 que vaig començar a compartir les estones lliures que disposava després de treballar i d’estudiar, amb nois i noies que es dedicaven a jugar a bàsquet. Amb el pas del temps, vaig arribar a ser entrena-dor, tasca que avui dia encara em permet gaudir d’aquest esport i del que ha estat més important durant aquests anys: la relació amb moltes persones de tots els àmbits socials i de totes les edats.

En tots aquests anys, no sols he pogut ensenyar a jugar a bàsquet, també he hagut d’ensenyar a un col·lectiu què significa aquest terme i, sobretot, com aplicar i desenvo-lupar en ell i per ell el respecte, la companyonia i d’ altres coses que, amb el pas del temps, ens fan ser millors per-sones.

Com ja sabreu, el bàsquet és un esport d’equip i els nois i noies amb els qui hem compartit entrenament, partits i també d’ altres activitats, al principi, no tots tenen clar què és això de jugar en equip. El seu ideal és ser sempre el més ràpid, el que fa més punts, el que pren més cops la pilota... Però tots aquests fets individuals no sempre ens porten a la victòria, gairebé mai, de fet. Ara bé, quan aquests nois i noies entenen allò tan bàsic que es dóna en un joc d’equip, “tots units fem més força”, el resultat és meravellós. Hem guanyat el partit, però, com? Tots junts, tots aportant allò que ha pogut fer cadascun, qui més co-rre espera al company més lent, el més fort bloqueja el pas perquè el més petit pugui passar... Tot suma: els 20 punts del màxim anotador i, per descomptat, també els 2 punts del jugador menys encertat. Tots queden reflectits al marcador.Recalquem aquesta idea. Fem dels petits, adults solida-ris. Si el nostre jovent aprèn aquests petits valors d’ amis-tat, respecte i estimació, estic ben segur que tindran un futur envejable.

Jordi Camats, entrenador de bàsquet.

L’esport, un complement bàsic per a l’educació dels nostres fills


El 23 d’octubre de 2011 Marco Simoncelli és atropellat per Collin Edwards al circuit de Malàisia a la segona volta de la cursa. Pocs segons després, l’italià mor per un traumatisme al cap, al coll i

al pit.En menys de mitja hora, mig món ja s’havia assabentat dels fets i lamentava la seva mort. Aquesta va ser la notícia del dia, tothom es conscienciava del que li havia passat a Marco perquè tothom el coneixia o n’havia sentit a parlar. Al cap de pocs dies de l’accident, rep tot tipus d’homenatges.Però, no tota la gent que mor cada dia arreu del món té la fama... I la sort de Simoncelli. I enmig de les llàgrimes i el dol tan respectables, ningú va pensar que l’italià s’havia dedicat al que ell volia, havia tingut una gran oportunitat al món que li agradava i que, encara que la seva vida hagués estat curta, havia estat molt profitosa.Cada dia moren 24.000 persones de gana, més de 36 milions de persones moren cada any al món de malalties no transmissibles, com el càncer, la diabetis, les dolències cardíaques... I per a nosaltres només és una notícia que llegim, o ni això, un número de morts que no som capaços de comprendre.Quan veiem al diari que en un terratrèmol a Haití, o en una sequera a Somàlia, o en un tsunami al Japó, han mort milers de persones, no som capaços d’assimilar una xifra tan elevada. En canvi, si els periodistes ens posen el cas d’una persona que li ha passat alguna cosa diferent i ens expliquen la seva història, ens hi podem sentir més identificats i llavors, la notícia ens impactarà més.Per què no podem fer especials cadascuna d’aquestes diminutes xifra-persones que trobem a les estadístiques? Sembla que no volem recordar aquestes morts sense importància, sembla que som part d’un món on només importem nosaltres mateixos. La gent no vol recordar allò dolent. S’aferra a allò bo i agradable. La gent oblida, i ho fa ràpid. Li dóna l’esquena a l’horror.

Ferran Cano,3r ESO; Mireia Valls, 3r ESO; i Oriol Mir, 1r ESO.

ARTICLENo som tots Marco Simoncelli?


La publicitat és present en el dia a dia de les persones i la societat es deixa influenciar molt per ella, però molts

cops no reflecteix la realitat. Les persones podem veure entre 1000 i 2000 anuncis publicitaris diaris. Hi són quan mirem la televisió, quan sortim al carrer, quan fullegem una revista o llegim el diari... Potser els més present són els anuncis que veiem a la televisió. Cantem les seves cançons, ens agraden els actors o actrius que hi surten o la roba que porten. Són divertits i alguns entranyables. Molts han passat a la història. Fins i tot la Trinca els va dedicar una cançó.Doncs bé, la publicitat només té una objectiu: vendre. I molts cops això porta als nostres pobres publicistes a enganyar al públic. Això és molt present amb les adolescents. Veuen cos-sos “perfectes” a les revistes de models i agafen una idea equivocada d’elles mateixes.

Hi ha diferent tipus de publicitat:

- La Masclista: la dona només fa anuncis per a la llar i l’home només fa anuncis de tabac, futbol, cervesa... tot i que les dones també són aficionades al futbol, fumen i beuen. I els homes també posen rentadores i fan els dinars i els so-pars.

- La Nadalenca: comença a mitjans del mes de novembre i no se’n va fins a mitjans del mes de gener. Suposo que ja sabeu de quins anuncis parlo. Durant dos mesos, a la televi-

sió només s’anuncien torrons, caves, bombons, joguines... I no ens oblidem dels perfums! Ens avisen que el Nadal arriba i acaba.

- L’Electoral: Quan hi ha unes eleccions ens veiem bom-bardejats per la publicitat electoral. Hi ha cartells, es fan mí-tings, fins i tot ens envien les paperetes a casa.

- La Teletienda: Hi ha uns anuncis en particular que els reconeixes ràpidament. Són aquells anuncis que ens volen vendre un producte, normalment roba o aparells electrònics, perquè truquis a un telèfon i te’ls portin a casa. L’anunci et diu totes les propietats del producte, i per si no ha quedat clar, t’ho tornen a repetir quatre cops més. I, a més a més, per si no en tens prou, junt amb el producte t’envien no sé quantes coses més complementàries amb l’aparell, perquè no sembli que es queden curts. La veritat és que és una ganga! Com podeu veure, la publicitat ens envolta contínuament i, de molta, més de la meitat, ni tan sols ens adonem que hi és. Per això em pregunto, val la pena que gastin tant de temps, diners, papers... per tal que després la gent ni se n’adoni?

Ariadna Iranzo

La Publicitat


Carnestoltes Castanyada

Santa Cecília Diari de Nadal


FESTESAquest any hem treballat el bestiari de Pere Quart, pseudònim d’en Joan Oliver i Sallarès, un dels autors més importants de la literatura catalana.De la seva obra, el bestiari n’hem tret la inspiració per crear el nostre vestuari de carnaval.Les disfresses triades han estat:

1r. Crancs2n. Cavalls3r. Girafes4t. Galls5è. Papagalls6è. Tigres.

Cada curs s’ha esforçat per fer el seu propi vestuari (amb l’ajuda ines-timable de les mestres de plàstica!) i assajar les coreografies per fer una bona festa.Com sempre, els alumnes de l’ESO han fet el Carnestoltes i aquest any han decidit que sigui... Una vaca!! Mmmuuuuuuuu quina gresca!!Cada dia de la setmana hem seguit les instruccions del Carnestoltes: un dia hem anat amb un pentinat estrafolari, un altre hem vingut a es-cola amb el pijama, un altre amb la cara pintada o hem hagut de portar fins i tot, la roba a l’inrevés. I el dia assenyalat hem fet una rua divertida i molt sorollosa que ha fet participar a tothom de la xerinola. Com podeu veure la Institució Montserrat ha estat de festa!!!Quan tot ha acabat hem cremat el Carnestoltes i hem tingut un bon disgust, perquè ens havia portat molta alegria.Hi ha hagut molta disbauxa i hem tingut una setmaneta bastant boja, així que diem adéu al Carnestoltes amb l’esperança de retrobar-lo l’any que ve tan divertit com sempre!

Aquest any la castanyada ha estat moguda perquè els jocs els vam celebrar una setmana més tard per problemes meteorològics!Al matí tothom va fer classe normal però treballant el tema de la cas-tanyada. Més tard, de primer a tercer van cantar i ballar diferents cançons de la castanyada i de quart a sisè vam explicar històries de por. A l’hora del pati de menjador vam menjar moniatos i castanyes. Vam tenir mala sort i a l’hora dels jocs es va posar a ploure i per això no es van poder fer. Mentre la resta d’alumnes de Primària modificaven els seus plans, els alumnes de la classe de Montcada van poder anar a parvulari a berenar i veure un espectacle de màgia impressionant!Els jocs que havien quedat cancel·lats es van cel·lebrar més endavant i tot va seguir la normalitat i diversió habitual, fins i tot al final: tot el pati estava brutíssim així que els alumnes de cinquè van haver de fer una bona feina recollint.Una castanyada trencada pel temps però ben aprofitada, que és, al cap i a la fi, el més important.

Dimarts 20-12-11-Tots els alumnes des de 1r fins a 6è ens vam barrejar (posant-nos un número a la mà del número u fins al dotze, cada número corresponia a una classe o espai). Quin embolic! La idea era fer activitats que tre-ballessin la solidaritat: uns van fer classe d’anglès relacionant la llen-gua amb el tema de Nadal, uns altres van escoltar un conte anomenat “Sopa de pedres”...Tot i que les activitats eren molt diferents entre elles la conclusió va ser que plegats, tinguem la edat que tinguem, podem passar-ho bé plegats i fer coses uns pels altres!

Dimecres 21-12-11-Primer i segon van fer cagar el tió (quina pudor!) i de 3r fins a 6è van fer l’amic invisible. Per què es diu amic invisible si no es veu? Un mis-teri fantàstic que repetim any rere any sense saber d’on ve... Haurem d’investigar-ho!

-Dijous 22-12-11-De 9h a 10h la coral va cantar. A les 10h, vam fer una xocolatada: mmmmmmm estava boníssima!-A la tarda ens vam reunir tots al pati per celebrar l’acte de Nadal. Després els alumnes de 4t d’ESO ens van convidar a picar una mica de neules, torrons, polvorons... Quina gana que tenim en recordar això mentre escrivim!

Tradició i costums sempre ens recorden que tot és millor i més fàcil si estem junts.

Com cada any, l’escola va celebrar la festa de St. Cecília, patrona de la música.Al matí es va fer l’acte inaugural on van actuar les tres corals: Coral Tramuntana, Coral Buguenvíl·lia i Coral d’ESO i es va iniciar formal-ment la celebració. A continuació, primària i els grans de parvulari, P5, van fer quatre grups i... Començaren el joc. Van anar per l’escola i van ensenyar els companys les seves danses, cants i les seves melodies instrumentals. Després del pati, primària va fer un concert on alumnes voluntaris po-dien cantar o interpretar. I com a acte final, el concert de secundària es fa fer al llarg de la tarda. Els alumnes, també voluntaris, van fer les actuacions que portaven temps preparant. Totes les actuacions, tant a primària com a secundària, van sortir molt bé per això els volem felicitar. En aquesta escola tenim la sort de comptar amb alumnes amb ànimes musicals molt fortes i, per això, podem gaudir cada any d’aquesta me-ravellosa festa.

Gràcies IM.

Carnestoltes Castanyada

Diari de Nadal

Santa Cecília


“Vaig caure a un bot salvavides”, assegura Francesco Schettin, el capità del Costa Concordia, un vaixell que el passat 14 de gener va naufragar amb més de 4.000 persones a bord. El capità de la nau, segons alguns testimonis, va ser el primer a abandonar el vaixell, quan segons les normes nàutiques el capità i la seva tripulació han de ser els últims en fer-ho, un cop s’han assegurat que no hi queda ningú. Francesco Schettin va ser acusat d’homicidi involun-tari, però, depèn de com ens ho mirem, podríem dir que va ser voluntari?

Les justificacions utilitzades pel capità són múltiples, però tot i haver-se excusat moltes vegades, cap d’aquestes excuses és creïble. A bord del Costa Concordia hi viatjaven 6 catalans, dos de Tarragona i quatre d’Olot, i ells, com a testimonis, expliquen que el caos i el pànic va ser absolut.

Des del meu punt de vista, crec que l’actitud del capità no va ser exemplar, i la companyia Costa Cruceros hauria de castigar-lo, ja que ha tacat greument la seva imatge. L’accident ja és prou estrany i suficientment greu perquè el capità comenci a excusar-se sense fonaments, sense cap prova i utilitzant justificacions sense cap ni peus.D’aquest incident n’ hauríem d’aprendre tots, i tot i l’ocorregut no hem de tenir por a viatjar amb vaixell ni amb avió, però hi hauríem de reflexionar. Com a vegades es diu: dels errors s’aprèn, i en aquest cas, ho hauríem d’aplicar.

S’atrapa abans a un coix que a un mentider. No oblideu mai que l’honradesa ens durà molt lluny!

Martí Odriozola, 2n ESO B

Com vivim des de l’exterior l’accident del Costa Concordia?

COL.LABORACIONS


COL.LABORACIONS


Perilloses bombollesTot i viure en l’esclat de bombolles en forma de maó i de veure com la bombolla de la crisi es fa més gran m’agradaria parlar-vos de la que, encara que punxada, passa desapercebuda. La bombolla de l’ensenyament té un abast extens i sens dubte una part de responsabilitat d’algunes de les coses que sacsegen la nostra societat.

Encara ens en fem creus de saber que tal o cual persona llicen-ciada, postgraduada o masteritzada estigui a la cua de l’atur o faci un treball remunerat per dessota de la que, un dia, li van prometre seria la seva retribució en relació, més o menys propor-cional, o adequada a mercat, dels seus estudis.

Escric des de la perspectiva que em pot donar haver viscut vuit reformes educatives i salvant les distàncies podem dir que totes han anat acompanyades de la frase “adequar l’escola a les ne-cessitats de la societat” pretensió, suposadament sana, fos qui fos el creador de les disposicions.

Però ja fa masses anys que la influència del món empresarial plana sobre qualsevol reforma educativa. Això, que ha estat re-petidament ben vist o acceptat sense més, ha constituït un dels errors més evidents als quals la crisi actual posa en evidència.

Una escola treballa a llarg termini, mínim dotze, catorze anys, i ha d’anar en paral.lel a una realitat social canviant i dificultosa. El que l’empresa demanda en un quinqueni ja no és necessa-ri en el següent. En l’entretant succeieixen moltes coses que fan variar notablement el paisatge, les expectatives i els desitjos dels actors del procés educatiu. Per descomptat que les grans propostes solen obviar les necessitats dels infants, dels nois i noies i per extensió dels nostres joves.

Per campanya interessada i ressó mediàtic l’escola s’ha convertit en una institució de la qual tothom opina, esmena i en diu la seva. Només faltaria, però quasi mai es consulta als qui de veritat hi treba-llem, és a dir: els professionals.

No es pot ignorar el contingut ideològic, no només monetari, de mol-tes propostes que es fan dient què hauria d’entomar l’escola tot i que no se’n conegui el funcionament i les característiques bàsiques. Comprovaran que fa mesos que vostès no escolten “Els deu ofi-cis més demandats en els propers anys”, senzillament la situació econòmica no està per a fer gaires oracles i en realitat és un símp-toma claríssim de que els qui regeixen els nostres destins no saben cap a on va tot això.

Llavors es quan sorgeix la pregunta que ens porta a questionar ¿quina era la viabilitat d’aquells màsters, postgraus, llicenciatures i qualificacions professionals? Com és que valien tants diners? ¿Si eren un “producte” qui va prometre la seva eficàcia? ¿Basant-se en quins paràmetres? Evident que el saber no ocupa lloc però la seva cotització a la baixa em fa sospitar.No deixa de ser paradoxal que el món gestionat per gent formada en “l’excel·lència” sigui incapaç de donar resposta al batibull globalitza-dor i que cundeixi la rapinya financera a tots els nivells.

Davant d’això que podem oferir des de l’escola? Doncs allò què-creiem són les arrels del procés educatiu: determinar els aprenen-tages bàsics necessaris i comuns, adaptar-los a la situació de cada infant i a partir d’aquí anar fent pujar la qualitat dels seus coneixe-ments i en especial dels seus procediments de treball.

El treball col.laboratiu, en equip, individual, el temps de pensar, de debatre, de resoldre, de presa de decisions, d’avaluació ponderada i de veure tot aquest procés és un mirall que t’ofereix la socialitza-ció amb els teus companys; que et torna una imatge a assimilar, a interioritzar pel teu creixement personal i que et fa perdre la por a projectar les teves pors, els teus dubtes i et fa pensar que el grup és un estímul i un coixí on plores, créixes, aprens, et refàs quan calgui i empenys amb energia als que t’envolten. Altres vegades ho han fet ells per tu.

Treballant en aquest sentit i ampliant, en paral·lel a la seva madu-ració, les seves capacitats de recursos i d’autonomia s’està garantit un estudiant amb capacitat d’afrontar dificultats, una persona amb un bagatge vital i social amb capacitat d’adaptació a situacions d’aprenentatge i laborals noves i canviants. En definitiva algú poc vulnerable a les bombolles, orientat i aspectat en el camí dels seus interessos i amb sensibilitat social.

La bombolla de l’ensenyament ha esclatat sense estridències i ha deixat un reguitzell d’orfes. Mentrestant els qui la van dissenyar donen conferències explicant com serà el futur en funció dels seus nous interessos, les coses en les quals les escoles hauran de can-viar. I després tornen a la seva classe magistral, si es que apareixen, presenten un llibre, donen una conferència, aconsellen a les famílies i segueixen inflant noves bombolles.

Jordi Rodriguez

Institució Montserrat CALAIX LINGÜÍSTIC 29

CALAIXLINGÜÍSTIC

Parlo en català,penso en català,escric en català,somio en català,estimo en català,

m’il·lusiono en català,recordo en català,imagino en català,gaudeixo en català,llegeixo en català,ploro en català,

m’emociono en català,treballo en català,estudio en català...

I tu?

Ens agradaria començar el calaix lingüístic amb aquest poe-ma que circula per Internet. Recordem que la supervivència d’una llengua és l’amor per aquesta. Recordem, també, que la nostra identitat, com sempre ho ha fet, ha d’anar més enllà de conflictes i disputes polítiques, d’interessos econòmics o de fòbies inútils. Recordem, per tant, que el respecte per allò que és nostre, comença en nosaltres mateixos i, per això...

Introducció

CALAIX LINGÜÍSTIC Institució Montserrat30

El món està ple de llengües. La varietat d’aquestes és un reflex de la diversitat que envolta el planeta. Dins d’aquest increïble univers de llengües, n’hi ha una que ens somriu i ens saluda humilment: la nostra llengua, el català. Per això, un any més, ens trobem aquí, al calaix lingüístic de la revista de l’escola, per fer la nostra petita aportació a la llengua catalana. Aquest any ens hem preguntat si el català, com diuen alguns, s’està debilitant o corrompent pel castellà. Així doncs, hem fet un petit estudi preguntant a les botigues o establiments dels voltants de l’escola les següents qüestions:

-Pregunta 1: En quin idioma atén directament al client?

-Pregunta 2: Quin és el seu idio-ma matern?

-Pregunta 3: Troba més clients que parlin en català o en castellà?

A primera vista, aquests resultats podrien semblar alarmants, però pensem que una possible raó d’aquests percen-tatges és el fet que la nostra població creixent és, en part, estrangera i molts catalanoparlants senten que serà més còmode parlar-los en castellà en comptes d’utilitzar la seva llengua materna quan treballen. Si la nostra teoria és certa, les dades de la taula no serien tan preocupants, encara que sobre aquest aspecte hi ha molt a dir. Recordem que per integrar s’ha de ser natural.Tot i això, hem de ser positius i continuar amb la nostra batalla i encara que oberts a la diversitat de cultures i a la convivència de llengües, seguir defensant allò que és nostre: el català. A aquells que creguin que el català és una llengua intranscendent de la qual no ens hem de preocupar, els dediquem aquesta dita popular: Al pot petit hi ha la bona confitura.

Bernat Llopis i Ariadna Iranzo, 3r

El català al nostre voltant

Català

50%

Castellà

50%Català

56%

Castellà

44%Català

60%

Castellà

40%


El treball del lèxic a la primària:

A cicle superior treballem el lèxic de forma col·laborativa. En un power point compartit cada alumne cerca una imatge i l’adjunta en una dia-positiva juntament amb la paraula. D’aquesta manera creem un diccio-nari visual entre tots els alumnes.

A cicle inicial i mitjà fem el semàfor de les paraules. Quan estem treballant el vocabulari de la unitat, pengem al passadís del curs corresponent, dife-rents cartells amb imatges i lèxic. Si els alumnes detecten un error en la relació imatge-paraula han de modi-ficar el posicionament dels cartells. Si és correcte el semàfor es posa de color verd (obra i gràcia de la mestra d’anglès) i els alumnes saben que la relació ja és correcta i reben un punt.

COL.LABORACIONS


En un món tan gran com el nostre hi ha persones disposades a donar el seu temps i la seva ànima per ajudar la gent més ne-cessitada. Un dels camins per canalitzar aquesta bella voluntat és mitjançant ONG’ s, encara que no l’únic.

Molta gent vol col·laborar en aquestes causes solidàries i, mol-tes vegades, no ho fa per desconfiança i, d’altres, ho fan però sense consciència. Qualsevol gest és ben rebut, com diu la nostra amiga Conse, sempre que sigui sincer, honest i conse-qüent.

Les donacions materials són sempre útils però necessiten i necessitem mans que les portin i distribueixin equitativament, veus que ensenyin el seu ús i valor, i oïdes que tinguin cura del bon destí dels nostres desitjos de millora.

Si anem a països en vies de desenvolupament a donar ali-ments i medicaments, per exemple, aquest ajut els serà útil uns dies. I quan s’acabin? Què farem? I, el que és més impor-tant, què faran? Per això, el que hem d’intentar és ensenyar-los a aconseguir ells sols aquestes fites per tal que, definiti-vament, no siguem necessaris. Pensem que per aconseguir aquesta llibertat el camí més dret és l’educació.

A partir de l’educació, del coneixement, de la crítica i la reflexió els pobles podran treure les rodes petites de la seva bici-destí.

Ens agradaria presentar-vos una ONG que hem conegut. Es diu Makamaru i actua a Gàmbia donant beques educatives a nens i joves de tot el país, i facilitant-los aliment i medecines. Des de la revista hem contactat amb la Conse, la directora, i li hem fet unes quantes preguntes sobre la feina que fan a Gàmbia.

Ara volem que també vosaltres pugueu gaudir de les respos-tes que ens ha donat.

Aquí teniu els nostres dubtes resolts:

Makamaru

Com seleccioneu els nens a qui doneu les beques?

Nosaltres tenim un noi treballant per la ONG a Gàmbia, va començar com a becat i, encara que era molt bon noi, no servia per estudiar així que li vam proposar si volia ser els nostres ulls, mans, orelles... a Gàmbia, és a dir, un ramal més de la nostra ONG però al propi país, i va dir que sí. Ara ja fa 4 anys que fa aquesta feina i tots n’estem molt contents. Es diu Juldeh, té 24 anys i s’encarrega de moltes coses allà, entre elles la supervisió bimensual dels nostres projectes, tant de les escoles rurals com dels becats, que ens fa el seguiment. Quan sap d’alguna família que té nois i noies en edat d’ estudiar, especialment en l’etapa del que aquí seria l’institut, que és molt cara a Gàmbia, i que per les circumstàncies que siguin no poden permetre’s pagar, doncs ell ens fa la primera pre-selecció, i una llista d’espera. Després, quan nosaltres anem al país, que és unes 4 vegades l’any, ens asseiem i analitzem cas per cas, atenent el gènere, prioritzem les nenes als nens, el barri, les circumstàncies familiars...Prioritzem sempre nens o nenes que hagin perdut el pare o la mare, mirem el tarannà de la família... Un cop feta la selecció, anem a casa seva i fem una entrevista amb la família i amb el futur becat. Si tot ens sembla correcte, passa a ser un alumne becat per la ONG. Se li paga la matrícula, els llibres i l’uniforme. El menjar i el transport no se’ls paga ja que creiem en la corresponsabilitat família-ONG, encara que sempre es poden plantejar excepcions en casos molt especials i precaris.

Som una ONG molt petita i modesta, per tant, no podem tenir gaires beques donades, també hem de mantenir les dues escoles rurals i fer les rutes d’arròs, i els nostres ingressos són limitats. Ell nostre límit està al voltant dels 30 alumnes, i fins que un no acaba o es dóna de baixa pel que sigui, no agafem més joves. Actualment, tenim 4 nois a punt de finalitzar els estudis superiors de banca, un a punt de marxar becat als USA i uns 5 en llista d’espera.


Esteu segurs quan doneu aquestes beques? Apareixen en les vostres decisions dubtes morals, de perjudici cap a altres nens, per exemple?

Ja gairebé us ho he respost abans però, sí, estem segurs quan donem una beca del fet que la necessitat és real i existeix, doncs passem com us he dit dues seleccions i ho comprovem al mateix país. I no, no ens crea cap mena de remordiment moral, doncs des del primer moment que vam començar aquesta aventura hem estat plenament conscients del que som i fins a on podem arribar. La nostra màxima preocupació ha estat sempre complir el que els hem promès i no prometre mai ajuda que sabem que no serem capaços d’assolir, per tant, a dia d’avui estem orgullosos de la feina feta, a poc a poc, però amb pas ferm.

Que queda molta feina a fer? Sí. Que hi ha infinites famílies, joves i nens per ajudar? Sí, però no només a Gàmbia, sinó arreu del Planeta. Nosaltres som només un petit gra de sorra, i arribem fins a on podem, mai hem tingut la pretensió de solucionar els problemes mundials, ni de Gàmbia, ni tan sols d’una petita part del país. Tenim els peus a terra, per això, ens quedem amb la satisfacció d’haver pogut donar l’oportunitat a uns pocs joves que sense la nostra ajuda mai haguessin arribat a tenir accés a l’ensenyament secundari i no pensem en tots els qui no hem pogut ajudar. La vida és sempre així i ningú ha dit que aquest món sigui just però sí que entre tots podem intentar fer-lo una mica millor.

Com us assegureu que aquests nens estan tenint una bona educació i que aprofiten l’oportunitat donada? Arribeu a veure l’evolució de les vides d’aquests nens?

Els nens reben educació a l’escola pública o privada que escolleixen amb la família i nosaltres, l’única condició que posem pel que fa a l’elecció de l’escola és que no sigui una escola alcorànica, donat que els donarà menys sortides i que som una ONG aconfessional. Gàmbia és un país musulmà i, per tant, hi ha escoles (madrasses) on només s’ensenya l’àrab i l’Alcorà. No creiem en aquest tipus d’educació i, per tant, no en participem.

Quan un alumne és becat per l’ ONG, tant ell com la seva família ja formen part de nosaltres. Cada cop que anem a Gàmbia visitem la família, i portem un sac d’arròs de 50kg, més la motxilla i el material escolar bàsic que es necessiti. Aquesta visita ens serveix per revisar les notes de l’alumne. El que més mirem és que no hi hagi absentisme escolar. Aprofitem per parlar amb ells, i amb la família, saber de les seves necessitats, de si han tingut malalts aquell any, de com han passat l’època de pluges, etc. Fins ara, gairebé tots han aprofitat al límit l’ oportunitat i han estat conscients de la seva sort, doncs tenen accés a una educació que per família, barri, etc. no podien ni somiar que assolirien, per tant, són excel·lents estudiants. En el cas d’alguna noia, que han casat, o no estudiava, s’ha hagut d’analitzar la seva situació i alguna vegada ens hem vist en l’obligació de retirar-li la beca (normalment per absentisme escolar) i donar l’ oportunitat a algú altre que l’aprofités més. Són situacions dures i desagradables però som molt rigorosos i seriosos amb el que fem, i esperem el mateix tant de l’estudiant com de tot el seu entorn en general.

Sí veig l’evolució dels nens i de tota la família al llarg dels anys que vaig a Gàmbia, des del 2005, Ja s’han creat molts lligams amb ells que van més enllà de ong-becat.

Què passa si algun dels benefactors decideix retirar el seu ajut? En quina situació queda el nen?

En realitat al nen o família no li passa res, donat que des del primer dia vam decidir no funcionar amb el sistema d’ apadrinament de nens, molt qüestionable des del nostre punt de vista per moltes coses, entre elles, justament, per la pregunta que ens feu, que nosaltres també ens la fem i, en segon lloc i també molt important, perquè pensem que en l’ apadrinament es creen certes “possessions” injustificables i que no ens agraden. Pensem que ser solidari no consisteix, o no hauria de consistir, en la satisfacció de la nostra pròpia consciència sinó en quelcom molt més generós, anònim i lliure, per tant, cap de les persones que col·laboren amb nosaltres reben mai una foto dedicada del “seu nen”, una carta, ni res semblant, perquè aquí ningú és propietat de ningú, tots som part d’un mateix i únic projecte solidari. En el que es col·labora és en un concepte més ampli: en donar una vida més digna a algunes famílies més desfavorides que nosaltres, a possibilitar l’accés a l’ educació i, per tant, a un futur millor a un grup de joves, i al sosteniment de dues petites escoles rurals a la Gàmbia més pobre i mancada d’ajut, al repartiment de tonelades d’arròs entre els barris més desvalguts i pobres del país, etc.,”res” més. Tota la nostra tasca es veu al web i qualsevol que vulgui pot venir amb nosaltres i veure el que fem al país. No creiem en el “jo et dono 100€ l’any i tu em dónes la foto del meu nen que va a l’escola gràcies a mi i que puc ensenyar a les visites i amics”.Per tant, contestant la pregunta, al nen no li passa res, i és la nostra ONG qui s’ha d’encarregar de fer més coses, més actes, dinars, concert, buscar col·laboradors... per suplir la manca de recursos.

Coneixes altres ONGs que treballin a Gàmbia? Quina opinió et mereix la seva feina?

Sí, conec a totes les ONGs catalanes i espanyoles que treballen a Gàmbia. Gàmbia és un país molt petit i ens coneixem gairebé tots els cooperants. Amb algunes, hi col·laborem activament, ens fem encàrrecs cada cop que algú de nosaltres va al país, i hem fet feines plegats, amb d’altres no tenim contacte, i amb d’altres no estem d’acord amb la seva forma d’actuar.


Quina opinió et mereixen les fundacions o ONGs que no es comprometen de manera seriosa? Coneixem una organització representada per un personatge important del món dels esports que fa poc va anar a fer un treball de camp allà mateix, a Gàmbia, i que el seu ajut es va limitar a portar samarretes de l’equip i fer una tarda d’entrepans de “nocilla” a un barri. Es van fer milers de fotos i després, cap a casa.

A aquestes alçades i després de totes les respostes anteriors estic segura que ja sabeu quina opinió em mereix tot això, però la contestaré de totes maneres. Pel que fa a la primera pregunta, crec que la “mala premsa” que hem tingut de vegades les ONGs ha estat per culpa d’actuacions poc honestes per part de gent poc solidària que actua en nom de la solidaritat buscant només “la foto” però que no ho fa de cor ni per convicció i, a la llarga, això és veu i ens acaba perjudicant a la resta.Pel que fa a l’actuació que relateu, per a mi això no és treball de camp ni res semblant, són senzillament vacances en les que es visita algun projecte o es porta certa quantitat de material. Per a mi és completament lícit, doncs no tots hem de ser iguals ni ha d’agradar-nos el mateix, només cal que tot plegat sigui honest i sincer i no s’intenti vendre el que no és.

Bé, nois, us agraeixo el vostre interès en fer un article sobre aquest tema, i en preocupar-vos de buscar diferents opinions. Espero que us hagi pogut servir d’ajuda, doncs la “cantera” per crear un món menys desigual i just sou vosaltres.Com diuen a Gàmbia, ABARAKA BARE! ( O SIGUI GRÀCIES!)

Ens agradaria que féssiu un cop d’ull al web: www.makamaru.org, per exemple!!

Mireia Valls i Ferran Cano, 3r ESO

Aprofita el teu temps

Per situar-nos:“Un esplai (també anomenat centre d’esplai, club d’esplai o grup d’esplai) és una associació voluntària sense ànim de lucre (és a dir, que no pretén guanyar diners a través de les seves accions, activitats...) que treballa per a l’educació en el lleure d’infants i joves. Es considera una opció d’educació no formal i prové de l’escoltisme. Cal afegir que els esplais funcionen ha-bitualment gràcies al voluntariat: joves i adults s’encarreguen de vetllar pel seu funcionament dedicant el seu esforç i temps de manera altruïsta”

Concretem:L’Esplai Turons és una entitat d’oci educatiu infantil i juvenil sense ànim de lucre dedicada a l’educació dels infants en el temps lliure. Està adscrita a l’ESPLAC i compta amb 30 anys d’experiència. Actualment hi treballen 20 monitors i monitores de forma voluntària.

Nosaltres:Hem triat fer aquesta entrevista perquè nosaltres anem a l’esplai Turons (cada dissabte de 10h a 13h) i us volem donar a conèixer la bona experiència que tenim.A l’esplai Turons tenim relació amb la natura, fem noves amis-tats, desconnectem de la vida quotidiana i sobretot ens ho pas-sem molt bé.

A continuació podreu llegir l’entrevista que hem fet a les moni-tores de l’esplai Turons, que han col·laborat amb nosaltres de bon grat i ens han ajudat a explicar millor el món de l’esplai.

Saps què és un esplai?


8.- Porta molta feina ser monitores?Mireia: Moltíssima. Molta més de la que us sembla, si ho veiéssiu us sorprendríeu.Sembla que no porti feina però en porta molta.Mieria: jo crec que el que costa més de preparar són els campaments.

9.- Amb quants anys vau començar a ser monitores? I amb quants anys vau entrar a l’esplai?Mireia: Jo tenia 17 anys.Anna: I jo, 18 anys.

10.- A qui recomanaríeu l’esplai, per què?Mireia: El recomanaria tant als nens com als monitors, per-què hi tens una experiència molt bona, canvies d’espai, no és ni el de casa ni el de l’escola, i coneixes altres nens i nenes.

Ara que ja us heu endinsat una mica en el món de l’esplai us facilitem una guia d’esplais i altres associacions sem-blants del barri de Sants: així, si us ha cridat l’atenció, sa-breu on podeu començar a buscar!

Esplai espurnaPlaça Bonet i Muixí núm. 5, Sants (Barcelona)dissabtes de 17:00 a 20:00 hores.

Esplai la llunac/ Ermengarda 11-25 Sants (Barcelona)dissabtes de 16.30 a 19.30h

Cau mossèn Puig i MolinerPl. Bonet i Muixí 5, Sants ( Barcelona)dissabtes de 16:30h a 19:00h.

Agrupament Escolta Joan MaragallC/ Melcior de Palau, 138, Sants (Barcelona)dissabtes de 17h a 22.30h.

Agrupament Escolta SkuesCarrer Begur 8, interior (Sants) Barcelonadissabtes tarda

Esplai sant medirc/Constitució, 17, Barcelonadissabtes de 16:45h a 19:45h

Esplai Xiroiac/Begur núm.8, Interior - 08028 Barcelonadissabtes tarda

Després de fer aquesta petita investigació (de buscar la informació, preparar les preguntes, fer l’entrevista...) hem arribat a unes quantes conclusions: ara tenim més clar què és un esplai, com s’organitza i l’esforç que fan les persones que el formen per tal que nosaltres hi passem unes tardes tan divertides!Estem molt satisfetes de la feina feta i esperem que us hagi agradat.

Atentament, Júlia Planes, Gisela Bou i Berta Gol

A qui entrevistem?

NOM: Anna.COGNOMS: Delprat Rons.DATA DE NAIXEMENT: 19/03/1992.AFICIONS: Castellers, esplai i menjar creps.OFICI/ESTUDI: 2n curs de treball social.

NOM: Mireia.COGNOMS: Tarragó.DATA DE NAIXEMENT: 08/06/1992.AFICIONS: Anar a l’esplai i els esports.OFICI/ESTUDI: 2n curs de magisteri i educació infantil.

1.- Quants anys fa que sou monitores?Anna: jo, aquest és el segon any.Mireia: és el meu tercer.

2.- Quan éreu nenes anàveu a aquest esplai? En teniu bona experiència? Anna: Jo no. De petita, no sé ben bé amb quants anys, vaig anar a l’esplai Sant Medir i sí, vaig tenir una experiència molt bona! Jo, de campaments no vaig anar però el dia a dia a l’esplai era divertit i per això és que vaig decidir ser monitora. Mireia: jo sí, porto en aquest esplai des dels sis anys. Re-cordo que m’ho passava molt bé, sobretot, als campaments.

3.- Quines activitats feu normalment?Anna: Seguim el tema que triem, per exemple, aquest any, estem fent el ‘Capità Miranel’.Mireia: Quan comencem el curs triem un tema i ens basem tot l’any en aquell tema. De campaments se’n tria un altre i les activitats hi estan relacionades.

4.- Celebreu festes a l’esplai? Com les celebreu?Mireia: Sí, el Carnestoltes (fem la rua del barri), el Nadal, quan fem anys (aniversaris) o els Jocs Florals. Quan ce-lebrem el Nadal fem obres de teatre. Sempre és diferent, depèn de cada festa.

5.- A partir de quants anys t’hi pots apuntar? I fins a quina edat hi pots romandre?Anna: A partir dels sis anys i fins quan t’hi vulguis apuntar. Et pots apuntar per exemple de més gran i fer de monitor.

6.- Feu excursions? Quantes en un curs?Anna i Mireia: Sí, moltes. Cada grup en fa una per trimestre i, després, tots junts fem els Jocs Florals (a l’abril) i els Passos (al setembre).

7.- I els campaments? De quants dies són?Anna: Com deia abans per fer els campaments triem un tema i llavors organitzem quinze dies al voltant d’aquest tema. La majoria duren quinze dies però els més petits, els Cadis, no-més en fan deu.Fem activitats durant tot el dia, però els dissabtes només al matí.

Mou-te!

Si encara no en tens prou... Aquí podràs consultar una bona col·lecció d’activitats extraescolars que de ben segur t’ajudaran a aprofitar el teu temps, divertir-te, fer noves amistats i descobrir nous ta-lents amagats!

EXTRASCOLAR: anglès

HORARI: varia segons el nivell

LLOC: Today shool

C/. Sants, 131. 1r pis. 08028 Barcelona

EXTRASCOLAR: MúsicaHORARI: varia segons el nivell

LLOC: Jam Session C/ Sant Germà, 8 08004 Barcelona http://www.jamsessionescuelademusica.com Escola de música Segura

C/Sagunt 88, 2º2ª, 08014 Barcelonahttp://www.emusicasegura.com/

EXTRASCOLAR: natació


LLOC: Club Mediterrani C/ Begur, 44 Barcelona http://www.mediterrani1931.com/Poliesportiu l’Espanya IndustrialParc de l’Espanya Industrial s/n 08014 Barcelona

http://www.atlesesports.cat/espanya/industrial.html

EXTRASCOLAR: patinatge

HORARI: els dilluns i els divendres de

17:00h a 18:15h

LLOC: Escola Institució Montserrat

EXTRASCOLAR: coral

HORARI: migdies


EXTRASCOLAR: bàsquet

HORARI: dilluns i dimecres de

17:00h a 18:30h


EXTRASCOLAR: futbol

HORARI: els dimarts i els dijous de 17:00h a 18:15h


EXTRASCOLAR: dansa


LLOC: Ball-Centre

Carrer de Sants, 82 08014 Barcelona

http://www.ballcentre.com/index.asp

EXTRASCOLAR: teatre HORARI: varia segons el nivell

LLOC: Centre catòlic de Sants

C/ Antoni de Campmany, 72-76 08014 Barcelonawww.ccsants.org/

EXTRASCOLAR: tennis

HORARI: dimarts i dijous de 17:00h a 18:15h


Institució Montserrat ENTREVISTA 37

ENTREVISTA

La Maria Jose és una terapeuta de la Fundació Síndrome de Down. Jo la conec fa molt de temps.Tots els dimarts al matí vaig a la Fundació.Som un grup de nois i noies que ens reunim per parlar i explicar coses que ens preocupen. La Maria José ens ajuda i ens dóna molts consells.Jo me l’estimo molt. PREGUNTES:1-Quants anys fa que treballes?Fa 41 anys que treballo 2-T’agrada la teva feina? Qué és el que més t’agrada?M’agrada molt perquè estic amb nens. 3- Qué faràs al Nadal ?Me’n vaig de viatge amb la meva família. 4-Què et portaran els reis o el tió?El viatge.

ULISSES CALLAU, 3r ESO

Entrevista a la Maria José de la Fundació de Síndrome de Down


Definimos el concepto de “violencia” como un acto intencional, dirigido a dominar, controlar, agredir o lastimar a alguien más. Un concepto que abarca tantas posibilidades que ni nos llegamos a imaginar lo complejo del tema. Agredir, atacar, gritar, pegar, ridiculizar, hundir, intimidar, someter, embestir, arremeter, asaltar, burlar, atracar, herir y provocar: es violencia.Es el miedo a las ideas de los demás y poca fe en las propias, es una forma de control que se apodera de la libertad y de la dignidad de quien la padece.

La violencia se pretende justificar como si algo natural fuera, diciendo que los seres humanos somos violentos por naturaleza, que siempre han existido las guerras y las peleas, pero la violencia es intencional. Un insulto, un golpe, una mirada o una pala-bra, para que sean considerados como actos violentos deben tener la intención consciente o inconsciente de dañar.La principal característica de la violencia es el abuso de poder a través del empleo de la fuerza o superioridad de unos, con el objetivo de someter a otros, normalmente contra individuos o grupos que tienen menos poder, por ejemplo los niños, los jóve-nes, las mujeres y las personas mayores.

Un acto infame que solo genera tensiones y desgasta la moral de cualquiera, eso es violencia. ¿Cómo podemos sentirnos orgullosos de herir a otro? ¿Cómo podemos celebrar una victoria conseguida con fines violentos? ¿Cómo podemos llegar al extremo en que nuestra mente tenga la intención de agredir a un ser querido? ¿Cómo podemos vivir tranquilos sabiendo que se consiente? Porque la cortina de humo que intenta desvanecer los peores de los actos siempre tiene ranuras.

El desarrollo de las distintas sociedades no ha sabido manejar la violencia. El aumento de las diferencias económicas y polí-ticas ha funcionado como trampolín de esta, al verse incrementada la desigualdad de los recursos, lo que se refleja en ira y depresión, sentimientos que mal manejados se transforman en violencia.

La violencia, medio que debiera estar ya desterrado en una sociedad civilizada, sigue actuando entre nosotros como si fuera el único, a través del cual unos pocos hacen oír su voz, mientras que la mayoría, perjudicada, ha de seguir aguantando. Solo hace falta detenerse unos segundos a pensar y, en seguida, podemos crear una larga lista de actos violentos a pequeña y gran escala en nuestro día a día. Es un error esencial considerar la violencia como una fuerza.

¡Cambiemos balas por palabras!COL.LABORACIONS


Tenemos la tendencia de disminuir las preocupaciones que nos rodean por medio de la negación o del encubrimiento. Trans-gredir la importancia de los defectos humanos no es más que ahuyentar las críticas reales que se difuminan vivaces. Hay un malestar y una inquietud que está continuamente en ebullición en nuestro planeta. La conformidad con la evolución, en mi opinión, negativa del ser humano a medida que pasan las décadas no es aceptada por todos.

Es necesario reaccionar. ¿Cómo no nos estremecemos al oír que el pasado año 2010 murieron, solo en España, más de 84 mujeres asesinadas por violencia machista? ¿Cómo no rompemos a llorar al saber que, prácticamente cada año, mueren aproximadamente 1.400 niños en el mundo por maltrato infantil? ¿Cómo no tener miedo al averiguar que hasta hoy han muerto 1.382 víctimas del terrorismo en nuestro país? ¿Cómo no gritar de rabia cuando nos damos cuenta que, solo en un año, en Iraq se registraron 4000 civiles fallecidos por conflictos bélicos? Pero no. Es mucho más fácil ignorar, cambiar de canal cuando las noticias pasan las impactantes imágenes de lo que pasa en el mundo porque quieres cenar tranquilo. ¡Por favor! Todos asentimos con la cabeza al oír que hace falta arremeter contra esta opresión. Pero no es suficiente decir que sí porque toca o por quedar bien.

¿Dónde ha quedado la lucha incansable del manifestante que alza su grito al cielo para que todos lo escuchen? Esta es la lucha que aceptamos. Una lucha de palabras que piden derechos, mejoras, respetos, ayudas, confianzas, progresos, aumen-tos, privilegios, avances, diferencias, atenciones, cortesías y cambios. Una lucha sin bombas, sin llantos y sin sangre. ¡Ay, la sangre! ¡Tan necesaria! Y nosotros solo sabemos derramarla. Engendremos con ella nuevas ilusiones, nuevos proyectos de futuro, nuevas maneras de vivir y de afrontar la vida. ¡Cambiemos balas por palabras!

La reivindicación de los derechos humanos para todo el mundo es una de las reclamaciones con más voz. So-ñamos con ser libres: levantar el vuelo de las ansias y las oportunidades y que nadie nos obligue a bajar. La no-violencia en sí puede no producir los cambios necesarios, pero lo que es seguro es que produce menos cadáveres. La violencia no es el remedio, tenemos que hacer frente al odio con el amor. Un amor puro, por nuestra tierra, por nuestros ideales, por nuestra libertad, por la felicidad, por la igualdad y, sobre todo, por no-sotros mismos.

Nunca se construirá nada estable luchando como bárbaros. Somos tan insensatos los hombres que una vio-lencia respetada acaba por parecernos un derecho. Estimulemos nuestras puras alas cargadas de sabiduría y sigamos volando juntos hacia el prometido sol. El camino es largo y costoso pero, os aseguro, vale la pena.Dejémonos de tanques y metrallas para protegernos de los vecinos y empecemos a preocuparnos por lo que realmente es necesario. Igualdad y honestidad por encima de todo.

Berta Marquès, ex alumna IM

“La humanidad no puede liberarse de la violencia más que por medio de la no violencia”

(Mahatma Gandhi)

RACÓ LITERARI Institució Montserrat40

RACÓ LITERARIAmb els alumnes de 1r hem estat treballant el tema de la mort des de l’assignatura de Filosofia. Junts hem compartit unes classes ben emotives i plenes d’interessants reflexions. A continuació podeu llegir algunes de les cartes que els alumnes de 1B d’ESO, van crear per enviar a l’Elisa, la protagonista dels nostres contes filosòfics, que acaba de viure la mort del seu pare.

Estimada Elisa,Fa sis anys, la meva àvia Paquita, em va deixar, igual que a tu el teu pare. No ho volia acceptar i, a més a més no ho entenia gens. Després, amb el temps em vaig anar adonant del què era la mort i com es podia superar. A mi em van dir que la mort no és tan important com diu molta gent. És l’última fase de la vida i sempre es compleix passi el que passi. La pena i el dol són importants i s’han de passar però després cal mirar endavant recordant sempre la persona que ens ha deixat. Has de tenir força per superar-ho i després, si se’t mort un altre familiar, potser ja estaràs més preparada i forta per afrontar-ho. La gent més gran diuen que és Llei de Vida i que s’ha de ser valent. Jo no ho vaig ser gaire però era més petit i no comprenia com eren aquestes coses. Quan et fas gran, recordes imatges del passat amb la persona que ja no hi és i sempre són records bons.És normal que ara estiguis dolguda i trista i que no sàpigues com continuar, però ja veuràs com el temps farà que te’n surtis i trobis el nord un altre cop. Cal seguir endavant, per tu mateixa i pels que t’estimen. T’acompanyo en el sentiment i comprenc la teva pena.

Miquel Gausachs Barcelona 27-11-11

Hola Elisa.Com estàs? M’he assabentat del que li ha passat al teu pare, ho sento molt. M’ho ha explicat la mare, ara mateix, estic molt trista perquè jo al teu pare me l’estimava molt.En aquests moments m’agradaria estar amb tu, consolar-te.Has de pensar que el deixaràs de veure però deixaràs de patir per ell, per tot el que estava passant a conse-qüència de la seva malaltia.El que has de fer és buscar-te activitats per oblidar els pensaments i per alliberar-te. A casa teva amb la teva mare has d’anar recordant-lo i parlant d’ell i que encara estigui present amb vosaltres.Al principi serà molt dur parlar d’ell, però amb el temps t’hi aniràs acostumant i al final aniràs recordant algunes escenes que has viscut amb ell i les recordaràs dolçament amb un somriure.Et recordes quan érem petites i anava a casa teva a dinar i ens ho passàvem d’allò més bé i quan acabava el dia ens donava aquells paquets de llaminadures tan grans que ens portava dels seus viatges i jo me’ls havia d’amagar a l’ arribar a casa?Una abraçada,

Berta CampoPD: D’aquí poc aniré al poble i ja xerrarem. T’estimo!

Hola Elisa, Ja ha passat un temps, i ja sé que encara estàs molt trista per la mort del teu pare. Sé, que la mort és molt important i que si es mor una de les persones més properes t’afecta molt. Jo no sabria què fer sense un pare. Sentir pena no és bo ni és dolent, per una part és bo perquè demostra que a aquella persona l’has estimat i l’has respectat moltíssim i per l’altra no, perquè et passes els dies mirant per la finestra angoixada. Jo crec que quasi tots els nens tenen aquestes converses de pare a fill/a, i que tu no les puguis fer em deixa molt trista. Pensa que tu tens a la teva mare i que encara cuida de tu, i que ara té dos papers, el de mare i el de pare. I si tu dius que a vegades veus al teu pare, com a mínim t’ajudarà a recordar aquests bons moments que has passat amb ell i a no oblidar-los mai. Que una persona estimada es mori és dur, però aquestes coses passen. A mi se’m va morir una àvia meva fa un mes i encara estic trista, i em poso molt reflexiva. Pensa que ara començaràs el batxillerat i que has de reunir forces per tirar endavant i que no et costi gens. Hauràs de saber, que això també m’ho aplico a mi. No sé si t’ajuda a superar la mort del teu pare que la gent et consoli, però aquí estic jo cada setmana escrivint una carta per a tu, per què saps què? Aquí tens una amiga que t’escoltarà sempre que vulguis.Atentament,

Alba Urrea FernàndezPD: Et trobo a faltar, ja ens veurem algun dia.

Institució Montserrat RACÓ LITERARI 41

RACÓ LITERARI¿POR QUÉ?

Todo esto empezó con dos personas con pensamientos diferentes, de razas diferen-tes, de países muy lejanos, que no se ponían de acuerdo con algún asunto, segu-ramente sin importancia. Uno llegó a la conclusión de que hablando no conseguirán nada a favor, así que decidió lanzar misiles desde su país hacia el otro, sin pensar que ese otro país era mucho más pobre que ellos. Ese misil cayó en una de las zo-nas más arruinadas de la capital, desafortunadamente , la más poblada. Entonces, una delegación del gobierno fue a aquel otro lugar a dialogar con el rey y a pedirle explicaciones sobre este ataque.La delegación llegó delante del monarca, y este los encarceló y amenazó con fusilar-los, ya que no quería debatir.

Esta es una de las formas de empezar una guerra absurda: solamente con no querer hablar las cosas y llegar a un pacto arruinamos nuestros destinos. Muchas de las per-sonas que son enviadas a las batallas, no volverán a ver a su familia, a sus amigos y a todos sus seres queridos. Esas personas están bajo trincheras, con una arma en la mano, casi sin comer , casi sin dormir… Oyen las balas silbar cerca de su cabeza, explotar las bombas alrededor de ellos, compañeros morir por el camino. Estas personas se están jugando la vida por defender una patria y una familia, pensando que en algún momento de esta guerra sin sentido, un día, en alguna hora concreta, su mujer, sus hijos, sus amigos, en definitiva, las personas que le rodean pueden morir en esta sinrazón.

Mariona Massagué, 2º ESO


MÉS DOLENTA QUE LA GANA NO HI HA NINGÚ Hi havia una vegada un monstre rei, que tenia un regne, un preciós regne, cobert d’or i plata per tot arreu. Era un monstre molt dolent, cregut i orgullós, ho volia tot per a ell i no deixava res als altres.

Un dia va anar a passejar pel bosc. Va veure una gran cascada, l’arbre més gros del regne però en endinsar-se a les profunditats del bosc, va adonar-se que ja no sabia on era, s’havia perdut. Al cap d’unes hores, buscant el camí, li va entrar una gana terrible.

A la llunyania, va veure una casa petitona i molt vella. Va acostar-s’hi i hi va entrar. A l’interior hi havia una velleta, molt pobra, molt pobra, que no tenia diners, vestia amb roba estripada i anava bruta.

El monstre rei, li va ordenar que li fes un bon plat de porc amb patates i que l’hi servís a tempe-ratura ambient, ni fred ni calent. La velleta, tota preocupada, va confessar-li que era molt pobra i que només tenia un parell de bolets i aigua. El monstre, molt enfadat, s’enrabià i l’obligà a preparar-li una sopa de bolets, ja que la fam que tenia, era més forta que ell. La velleta, amb molta paciència, li preparà la sopa i li ensenyà el camí de tornada a palau. Com el monstre rei, estava afamat, la sopa li semblà boníssima i li agraí a la velleta de tot cor. Al tornar a palau, ja desganat, li demanà al cuiner real que li preparés una sopa de bolets, perquè aquella que la velleta li havia preparat era deliciosa. El cuiner, ràpidament li va fer la sopa. El monstre quan la provà, l’escopí amb rapidesa. Mireu per on, aquesta no li agradà! Escridassà al cuiner i el llençà als cocodrils.

La velleta, a l’assabentar-se de la notícia, va anar a parlar amb el monstre rei i li digué:-Monstruosa Majestat! No hauríeu d’haver llençat el cuiner al riu, amb els cocodrils, ja que la sopa de bolets només li agradà perquè teníeu gana, no perquè ell no la sabés fer.El monstre tot sorprès de la valentia de la velleta i de les seves clares raons, va decidir que era veritat, que tenia raó, i es penedí de la seva cruel actitud.

Va contractar la velleta com a nova cuinera reial i va demanar disculpes a la família del cuiner.Havia après una lliçó!I això és tan segur, com que tot el que és verd no és madur!!!

Mieria Perarnau (2nB – Mercè Rodoreda)


Des de l’assignatura de llengua catalana els alumnes de 3r d’ESO han reflexionat sobre la importància de donar segones oportunitats a la vida. A continuació teniu un tast d’algunes de les creacions literàries que ells han fet entorn aquest tema.

La Claire estava asseguda al sofà vermell de disseny de casa seva a Londres. Portava roba informal, uns pan-talons de xandall blaus i una dessuadora a conjunt. Els cabells, recollits amb una cua de cavall, els tenia d’un vermell ataronjat que ressaltaven els seus ulls negres com el carbó. La seva cara era de nina, blanca però amb un toc de color als pòmuls, com quan a un got de llet li poses tres gotes de cafè per donar-li color i gust. El nas era petit i rodó i els llavis eren molt carnosos i vermells. No hi ha cap dubte que era una noia molt bella, però aquell dia no estava especialment feliç. Als ulls tenia un contorn de maquillatge negre destrossat per les llàgri-mes que li queien. Estava menjant un gelat deliciós de xocolata belga alhora que mirava una pel·lícula del Tom Hanks i la Meg Ryan, o potser era de l’Audrey Hepburn? El gelat i la pel·lícula és el millor remei per quan el teu xicot, o més ben dit, el teu antic xicot t’ha posat les banyes amb la primera de torn. La pel·lícula estava arribant al seu final on el noi i la noia són feliços i mengen anissos i la Claire ja estava preparada amb el tovalló per fer un altre recital de llàgrimes. De sobte va sonar el timbre de la porta. La noia va obrir pensant que era el repar-tidor de pizzes que li portava la pizza que havia encarregat. Quan va obrir va veure que sí que hi havia un noi però no portava una pizza sinó una capsa de bombons i un ram de flors. Pot semblar molt típic però a la nostra protagonista li agraden els tòpics de les pel·lícules romàntiques i en Peter ho sabia. En Peter era el culpable que la Claire estigués un divendres a la nit, sola, deprimida i menjant un gelat a cullerades mentre veia la típica comèdia romàntica amb final feliç. Ella no volia escoltar les seves excuses, no volia que li fes més mal. El noi suplicava que el deixés entrar però ella tenia un dilema- “Però què es pensa aquest ara, que pot venir així com així”- pensava la Claire- “Però és que està tan guapo, i m’ha portat bombons de xocolata i clavells de color lila, els meus preferits. No Claire, no pots caure en la seva xarxa, si ho ha fet un cop ho pot tornar a fer, t’has d’oblidar d’ ell, però és tan complicat!!!” En Peter era el típic noi britànic. Era músic, no podia ser d’una altra manera. Amb cabells castanys i ulls verds. Ell li va explicar que quan va cometre l’error més gran de la seva vida estava sota els afectes d’alguna substància estranya perquè quan estava a la discoteca va agafar el got equivocat. Tenia anàlisis que ho demostraven. La Claire es va quedar parada, no sabia què dir. El Peter es va disculpar per da-rrere vegada i el final ja us el podeu imaginar. Podeu pensar que és una altra història banal i romàntica amb final feliç, però qui no vol tenir un final així: romàntic i, sobretot, molt feliç?

Ariadna Iranzo

Portava tota una vida cec. Quan et fas gran, el temps passa més de pressa. I la vida també. I la dels nostres coneguts. Sense adonar-se’n, s’havia perdut l’espectacle més gratificant que un pare pot veure; la infantesa dels seus fills. Es preguntava una vegada i una altra què havia estat fent tots aquells anys, però no trobava la resposta. Només havia pensat en treballar per mantenir una família de la qui, sense voler, se n’havia anat allunyant. I ells se n’havien adonat. Perquè una infantesa sense pare o amb el pare absent et marca. I ara que ell s’havia adonat del seu gran error, ningú sabia com reaccionar. Tot i això, sempre havia estat bona gent. Ni a la seva dona ni als seus fills els havia faltat mai res, tret d’una mica més d’atenció. Però ara que el seu fill gran havia de ser pare, i per tant, ell seria avi, tenia la intenció de ser el pare que mai havien tingut els seus fills amb el seu nét.

Si primer posem la sorra a un pot, no hi haurà espai per a les xinxetes, ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai tindrem lloc per a les coses realment importants, com la companyia de la família, el petó de bon dia dels pares o el somriure d’un amic. Posa atenció a les coses que realment són crucials per a la teva felicitat. La resta només és sorra.

Mireia Valls

SEGONES OPORTUNITATS


“LA TEVA PERSONALITAT ÉS EL TEU DESTÍ” WILLIAM SHAKESPEARE I què diuen els nostres companys de 3r ESO sobre això:

No crec en el destí. No crec que ningú estigui predestinat a res ni que tot el que ens passa hagi estat decidit des de sempre. Tot i que discrepo sobre si hauria d’existir aquest con-cepte, la frase de Shakespeare és completament encertada. El destí es defineix com a “sort reservada a cadascú”. És a dir, que el destí és tot el que ens passarà a la vida. És clar que tot això està “reservat”, de manera que el nostre futur sempre ha estat decidit i pautat, sense que nosaltres sapiguem per què. Per això no m’agrada aquesta paraula. És un terme manipulador. La definició de personalitat, en canvi, és: “Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra”. Com cadascú té trets característics diferents, tothom és diferent. Seguint aquest criteri, podem dir que el futur o “destí” de cadascú és diferent.

La teva personalitat és la que decideix els teus actes. La manera d’actuar d’una persona a la vida es basa en el seu criteri, les seves creences, etc. En definitiva, les persones ac-tuen de forma diferent ja que les seves personalitats són diferents. Així doncs, segons els nostres actes, es decideix el nostre futur, és a dir, el nostre destí. Crec que un dels altres significats de la frase de Shakespeare és que les persones no estem predestinades a res, de manera que construïm la nostra vida i la nostra existència amb els nostres actes, que es definixen per la nostra personalitat.

Bernat Llopis (3rA- Antoni Gaudí)

Efecto veraniego

Y allí estaba, sentado encima de la hierba, observando impasible cómo el cielo derrama-ba cada una de sus lágrimas, que brillaban con luz propia, mientras el susurro del aire frío me iba contando sus mil historias inauditas, y yo, las escuchaba. Entonces, en este momento insólito, empezó a llover. Por suerte, salí corriendo. Ileso estuve en el portal de casa, mirándolas caer, cómodamente. Se derramaban una a una sobre el suelo, inmune a estas pequeñas joyas que, en cierta manera, eran el analgésico contra la sequía.

Àlex Macia, 3r ESO


VIDA DE MONSTRE, NO ÉS VIDA.En honor a Frankestein, de Mery Shelley

Em trobava dins d’una petita cel·la on el meu cos no hi cabia. La meva ment produïa uns sons estrambòtics que m’envaïen i em portaven fins a un camí pedregós. Una llum intensa il·luminava el final d’aquell camí. En arribar, un impuls magnètic m’atreia a aquell destí solitari. Una llum cegadora em va empènyer de cop quan vaig obrir els ulls per primera vegada. El primer impuls va ser córrer. Els meus sentits no funcionaven encara bé del tot. No era conscient que acabava de travessar una barrera molt poderosa i que possiblement era la primera criatura al món que ho aconseguia. El poder de la natura és enigmàtic i moltes vegades hem de pagar algun obsequi per aconseguir el que volem. No és cosa fàcil burlar la natura. Jo, però, d’això no en sé. No sé com em va crear Frankenstein, però desitjaria que no ho hagués fet mai. Només he portat dolor al món i sense anar més lluny, jo he estat la víctima principal dels meus actes.

Els primers moments de la meva vida em van fer entendre que els ulls de l’àngel més pur no entenen de bellesa en un cos tan horrible i miserable com el meu. Jo volia formar part d’aquella felicitat que em sembla tan llunyana i il·lusòria. Quan vaig viure la repugnància i la por que sentirien per mi tots els éssers humans del món, vaig saber que només podia buscar la felicitat en un ésser com jo. Sabia com n’era, d’horrible. Moltes vegades m’havia observat en el reflex de l’aigua i al veure la diferència abismal que em separava de ser míni-mament apte perquè algú m’acceptés amb afecte, o que s’atrevís a mirar-me directament sense apartar-ne la vista i fugir corrents, una ràbia sense límit em va enfonsar en un pou fons i obscur, en una habitació deserta. Tota la bondat que havia pogut sentir s’havia esfumat sense deixar rastre. No podia suportar aquell exili al qual estava condemnat. Volia entendre què volia dir realment felicitat.

Vaig córrer i vaig buscar el meu creador cada dia i cada nit, en les quals la ràbia em portava a sentir el que era l’odi i a anhelar venjança. Volia venjar-me d’aquell ésser atroç que havia volgut crear vida a un ésser tan repugnant com jo. Si no hagués estat per ell, mai cap criatura hauria sofert tant despreci del món com ho havia fet jo. Em sentia l’ànima més desgraciada i menyspreable. Però d’igual manera ell era l’únic que em podia aconseguir la felicitat. Quan ho vaig entendre una mena d’esperança em va portar a buscar-lo i demanar-li un únic favor: la creació d’un ésser femení de la meva espècie. La meva desgraciada història li va fer sentir llàstima, així com la meva amenaçadora intel·ligència. Jo seria lleial si ell acabava la meva petició, la nostra promesa. Però aquell humà va dubtar de la meva lleialtat i va destruir el que portava a mitges. Com podria descriure el que vaig sentir? Mai deixaria de sentir-me menys desgràcia de la que sóc, Frankenstein m’ho va fer entendre. Jo només volia viure lliure! Aquella solitud em mantindria tancat per sempre… Així que vaig buscar la felicitat en una lluita contínua, en la destrucció de dues vides: la meva i la del doctor. D’alguna forma, em sentia lligat a ell. No podia deixar d’anhelar venjança, de fer-lo sofrir. Això li va donar forces per voler per-seguir-me fins que el temps li ho permetés. Però la veritat és que jo tampoc volia desaparèixer del seu camí.

Em sentia plenament culpable dels meus actes i de la meva existència, que em portava a desitjar tant la fi de Frankenstein com la meva. Volia fer-li entendre el que era la meva vida; una buidor amarga. Així, poc a poc, he arribat a aquest moment que anhelo amb tant goig i esperança: la meva mort. He complert el que volia, Frankenstein és mort. Ja no hi ha res del que pugui viure. I si hi ha alguna cosa semblant al cel en aquest món, és ben cert que no la coneixeré mai. He caigut en l’odi i la venjança i ja no mereixo l’estima de ningú. I si hi ha més vides per viure, tan de bo pugui ser més feliç del que he estat. Així dono fi a aquesta estranya creació, còpia barata d’una espècie complicada; una espècie que vol donar vida a allò que no respira. Una espècie que no va voler fer-se càrrec de la responsabilitat que comporta dur felicitat a allò que hem creat amb estima. Així com un aneguet lleig que mai obrirà les seves ales blanques.

Carla Montesinos, 4t A


Parodia cómica de un cuento tradicional: Los tres cerditos:

Había una vez tres cerditos que eran hermanos y tenían que independizarse porque ya tenían alrededor de treinta años y todavía vivían con sus padres, con trabajos eventuales y sin pareja fija porque no querían comprometerse, ni tener hijos. Para alivio de sus padres, por fin, decidieron que cada uno de ellos se construiría su propia casa para no acudir al banco y no tener que pagar una hipoteca durante toda la vida, con el riesgo de quedarse sin casa y con la deuda.

El cerdito más pequeño, construyó una casa de paja que era a lo máximo que podía aspirar; el cerdito mediano construyó una casa de madera; y el cerdito mayor; que era más trabajador, cons-truyó una casa de ladrillos.

Un día llegó un lobo hambriento, el ser más mezquino y malvado de la tierra y al que todos temían, destructivo y depredador, que mataba por crueldad y ambición aunque después no comiera.

Cuando vio la casita de paja, gritó:- ¡¡Déjame entrar cerdito, o sino soplaré y tu casa destruiré!!- ¡¡No dejaré que un lobo malvado entre en mi casa!! - respondió el cerdito.

Pero el lobo sopló y derrumbó la casa con su poderío. El cerdito asustado, viéndose “con el culo al aire”, huyó a casa de su hermano mediano que, muy seguro de sí mismo, se chuleaba de su casa de madera sin pensar en lo que se le avecinaba.En el solar donde había derruido la casita de paja, otros lobos construyeron un gran banco para ganar mucho dinero a costa de los ahorros de los animales inversores.

El lobo llegó a la casa del cerdito mediano y gritó:- ¡¡Dejadme entrar cerditos, o sino soplaré y vuestra casa destruiré!!- ¡¡No podrás tirar mi casa tan fácilmente, lobo inútil!! - Contestó el cerdito.

Entonces, el lobo sopló tan fuerte que la derrumbó y los dos hermanos cerditos tuvieron que correr a casa de su hermano mayor a refugiarse.En el solar donde había derruido la casita de madera, otros lobos construyeron un bloque de pisos que vendieron a buen precio por la revalorización del terreno, con hipotecas a treinta años.

El lobo llegó a la casa de ladrillo y gritó:- ¡¡Dejadme entrar cerditos, o sino soplaré y la casa destruiré!!- ¡¡Sopla todo lo que quieras que no podrás derrumbar mi casa hecha de ladrillos!! – contestó el cerdito mayor.

El lobo sopló todo lo más fuerte que pudo, pero al ver que la casa no se destruía se le ocurrió una cosa para poder entrar. El lobo se disfrazó de revisor del gas, los cerditos lo dejaron entrar, pero descubrieron el engaño y lo apalearon hasta que tuvo que huir.Los cerditos felices sin tener que pagar una hipoteca, vivieron juntos para siempre.

Guillem Bordons, 4º ESO


Versionando LOS TRES CERDITOS:

Había una vez tres cerditos.

El mayor residía en el palacio de la Zarzuela, en Madrid, en una casa muy grande y segura.

El mediano se instaló en un piso en el centro de la ciudad de Barcelona, algo pequeño, pero con todas las tiendas de ropa al lado de casa.

En cambio, el pequeño habitaba en una sencilla casa de campo, al lado de una granja.

El hermano mayor vivía como un rey. Se levantaba muy tarde cada día y tenía siempre el desa-yuno preparado y la mesa puesta. Era una persona muy terca y considerablemente estúpida e ignorante. Al tener la vida hecha, al tenerlo todo tan fácil en la vida, no había prestado nada de atención a sus estudios. Tampoco trabajaba.

El hermano mediano sí trabajaba. Como su familia tenía mucho dinero, había decidido formar un negocio. Era una persona lista, pero bastante limitada dentro de sus conocimientos. Eso sí, sabía mucho de moda, de música y de tendencias.

Por último, el hermano pequeño cada día salía a ordeñar las vacas, a dar de comer a las gallinas, a regar las verduras y las frutas de su huerto, etc. Era una persona noble, pero quizás algo incul-ta, ya que nunca había salido de esa vieja granja.

Un día, mientras el mayor dormía, el mediano compraba ropa y el pequeño ordeñaba las vacas, la economía del país bajó hasta tal punto que el gobierno tuvo que echar al hermano mayor de la Zarzuela.Él, preocupado y sin casa donde dormir, decidió llamar a su hermano mediano y decirle que se iría a vivir con él. Así fue.Pero el gobierno también decidió echar a los dos hermanos del piso de Barcelona porque no tenían el suficiente dinero para pagar la poca hipoteca que les quedaba.Como último recurso, se mudaron con su hermano pequeño, a aquel primitivo hogar.

Al cabo de unos años, la crisis inmobiliaria terminó, pero los tres cerditos se dieron cuenta de que vivían muy bien juntos en esa casa de campo, así que en lugar de volver a sus casas, decidieron vivir juntos.

Y aquí es cuando uno se da cuenta de que muchas veces lo más sencillo, es lo mejor.

Ariadna Núñez, 4º ESO


El despertar del Zombi

Despierto de un sueño profundo, cubierto de barro, de hojas secas y de abono lleno de restos animales, setas alucinógenas y hierbas sin forma, ni color. A pesar del dolor de mi cabeza a punto de estallar, me levanto con temblores. Las piernas, o lo que queda de ellas, empiezan a gemir y a gruñir sin freno. Por fin, en pie. La noche es oscura, luna nue-va es quien reina debajo del cielo y las tinieblas. Mi paso, a ritmo irregular, atormenta las calles. Las farolas parpadean cuando estoy en frente de ellas. Un niño salido de la nada se me acerca, es pequeñito, huele a fresco, a vida. Su esencia me invade y, de repente, lo cojo sin piedad. Lo agarro con fuerza, así puedo sentirlo mejor… Esa fragancia, la sangre caliente que le corre por las venas… De pronto, empieza a chillar. Con mi uña putrefacta lo abro en canal, veo las vísceras, ¡ricas! ¿Qué demonios hago? Frescas, sabrosas.

¡Estoy completamente loco! Le lamó la cara para que no se desperdicie ni una gota de su sangre. ¡Basta ya! ¡No puedo parar! ¡Basta ya! Le cojo el cuello y lo parto en dos. Me voy para un lado mientras lloro desesperadamente y me chupo los dedos.

La tierra se me traga. Por fin, descanso en paz.

Ona Gausachs. 4 º B

Institució Montserrat AGENDA 49

AGENDAA continuació ens agradaria parlar d’alguns fets que han succeït o succeiran. Potser en molts d’ells ja no estem a temps de fer-hi res, però hauríem de tenir-los en compte en un futur...

Pablo Alborán per fi vindrà de gira a Barcelona el dia 6 i 8 de març. Correu a agafar les entrades no sigui que s’esgotin! Tots els actes començaran a les 21.00h, així que tindreu temps de preparar-vos maquillatge, vestimenta... Les entrades comencen a vendre’s a partir dels 18 euros i s’eleven fins els 39; o sigui que no són gaire cares. L’espectacle tindrà lloc al palau de la música catalana de Barcelona. Vin-ga, som-hi, què esperes? No te’l perdis.

Pablo

Albor

àn

Simple Plan Després d’esperar tant de temps Sim-ple plan arriba a Barcelona. És un dels grups més de moda entre les fèmines i donarà un únic concert a la sala razzmatazz a Barcelona. Les entrades co-mencen a vendre’s a partir dels 23 euros fins arribar als 74.64, també hi ha entrades vip. L’espectacle co-mençarà a les 20.00h el 13 de març.

Sim

ple

Pla

n

Centres d’Art a Barcelona T’ofereixen un tiquet reutilitzable de 30 euros que pots usar entre els dies 31/01/12 i 29/02/12 a les 10.00h. És una bona ma-nera de superar la crisi i de fer-ho amb una miqueta més de cultura. Amb ell pots anar als següents llocs:La PedreraCentre de Cultura Contemporània de BarcelonaMuseu d’art Contemporani de BarcelonaMuseu Nacional d’Art de CatalunyaFundació Joan MiróMuseu Picasso de BarcelonaArticketA més:És obligatòria la recollida anticipada al caixer o a l’oficina de Turisme de Plaça Catalunya (subterrani), per després canviar-les al primer centre que es visiti per un Carnet d’accés.

Cent

res

d’Art

a B

CN

AGENDA Institució Montserrat50

DIR ens ofereix un meravellós val per poder gaudir de les seves instal·lacions durant un dia. Pots anar a qualsevol local poliesportiu DIR. Hora: ha de coincidir amb l’horari d’obertura d’aquesta entitat. Dia: fins al 31 del 12 de 2012. Preu: gratuït amb el carnet jove. Així et poses en forma mentre estalvies.

Gim

nàs

DIR

40 El Musical és una comèdia musical, en la qual l’amistat, l’amor, l’emoció i, sobretot l’ humor, com-parteixen protagonisme amb la música.Tres hores de gran espectacle que inclouen gairebé 100 dels més grans èxits elegits entre els números 1 dels 40 Principals al llarg de tota la seva història, interpretats en rigorós directe amb més de 40 actors, ballarins i músics en escena.Joaquín, un radioaficionat, crea un ràdio bloc on aireja les intimitats dels seus amics, obligant-los a enfrontar-se amb els seus conflictes personals. Però Joaquín aviat s’adona que forma part del problema, i no de la solució.A través de la ràdio seguirem l’evolució d’aquest grup de joves que intenten madurar i trobar el seu lloc al món.

40 E

l M

usical

Michel Teló Arriba per primera vegada a Barcelona i Madrid amb el seu èxit del moment, el “Ai es eu et pego” brasiler. Una cançó amb ball insinuant i una tornada enganxosa que grans i petits ballen sense parar. Amb més de 82 milions de visites registrades a YouTube a nivell mundial i amb el n º 1 en el rànquing de YouTube com a clip més vist a Espanya, confirmen sens dubte, que parlem del nou fenomen musical del moment. Gaudeix d’una nit inoblidable amb els ritmes caribenys de Michel Teló ... Privilegis: Entrada VIP (Barcelona)Inclou:Pàrking VIPEntrada preferentSeient numeratInvitació a una consumicióAcreditació VIPDissabte 3 març 2012 Barcelona.Sant Jordi Club Michel Teló 21:30h Dissabte 3 març 2012 Barcelona.Sant Jordi Club Entrada VIP 21:30

Michel T

eló


“Cop de Rock” és un musical de la companyia Da-goll Dagom que explica les peripècies d’un grup de música i unes noies a ritme d’algunes cançons del rock català dels anys noranta. Damunt de l’escenari hi sonen Sau, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Gossos o Els Pets entre d’altres. LLOC: Teatre Victòria de BarcelonaHORARI: Fins al 8 de gener del 2012PREU: De 25 a 40 euros Co

p de

Roc

k

PitbullNois!!! Sabíeu que ha vingut en Pitbull a Barcelona? El cantant que té més remixos que David Guetta! El seu concert va ser al palau Olímpic de Badalona el dia 26 de gener a las 19.15 pm. Cal dir que les entrades no eren gaire cares, anaven des dels 25€ fins als 90€. Puf! Us podeu arribar a imaginar com pot ser un concert d’aquest famós cantant? Ah! Sí! Se m’oblidava dir-ho! El famós Mohombi, autor de bumpy raid, és el seu teloner! Així que l’espectacle va començar amb ell!

Pitbu

llTeniu ganes d’agafar un cotxe i anar a fer una volta pel circuit de Montmeló com un autèntic corredor de Formula 1? Doncs ara ho podreu fer!! Per tan sols 20€ podreu estar uns 20 minuts donant voltes i vol-tes sense parar!!! Si voleu anar de dilluns a dijous haurà de ser de 10h a 14h i de 15h a 20h! En canvi si hi voleu anar de divendres a diumenge a la tarda, podreu estar fins les 21h! I, a més a més, si tens el carnet jove tens un 20% de descompte! Ci

rcui

t de

Ca

talu

nya

T’agraden les coses inútils que tenen com a únic va-lor fer-te riure? Si és el cas, aquí en podràs veure un munt, i a més a més, cada primer diumenge de mes l’entrada és totalment gratuïta.Tot i així la resta de dies costen uns 5 € a tots els estudiants, jubilats i gent que està a l’atur. Si teniu germans de menys de 4 anys ells entraran gratuïta-ment. La resta d’entrades costen 7€.

Mus

eu d

els

inve

nts

AGENDA Institució Montserrat52

Però per sort, hi ha activitats però que no tenen data de caducitat!

LA CAPUTXETA I EL LLOPTipus d’activitat: teatreQuan: els diumengesOn: C/Terol. Barcelona

AQUÀRIUM DE BARCELONATipus d’activitat: aquàriumQuan: permanentOn: moll d’Espanya del Port VellPreu : adults : 18’00 euros, nens entre 3 i 12 anys: 13’00 euros i 15’00 euros per als de més de 60 anys.

TIBIDABOTipus d’activitat: parc d’atraccionsQuan: permanentOn: Plaça del Tibidabo, 3-4, 08035 BarcelonaPreu : Entrada : 25’20 euros, menors de 120cm 9 euros, menors de 90cm gratis, majors de 60 anys 9 euros i perso-nes amb problemes de discapacitat 5 euros.

ZOO DE BARCELONATipus d’activitat: zooQuan: permanentOn: Parc de la Ciutadella, 08003 BarcelonaPreu: Adults 17,00 €, nens de 3 a 12 anys 10,20 €, més grans de 65 anys 8,90 €, titulars de la targeta rosa amb tarifa reduïda 4,10 €, titulars de la targeta rosa entrada gratuïta, discapacitats 5,00 €

CONTES EN FAMÍLIATipus d’activitat : escoltar contesOn: Sant Pere més Alt, 27 Barcelona, 08003Quan: de dilluns a dissabtes de 10:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00hPreu: 5 eurosContacte: 93 176 84 61

PASSEJADES EN ASETipus d’activitat : passeig en aseOn: 08319 canyamars BarcelonaEdat: de 2 a 8 anysQuan: de dimarts a divendres de 11:00 a 15:00 hContacte: 610 89 99 26

PISCINES DE BARCELONATipus d’activitat : piscinaOn: Rambla Guipúscoa, 25 08018 - BARCELONADistricte: Sant MartíQuan: de 10 h. a 19 h. tots els dies del 5 de setembre al 2 d´octubrede 9 h. a 19.30 h. tots els dies del 23 de maig al 4 de se-tembreContacte: 932663445 MIRADOR TORRE COLLSEROLATipus d’activitat : miradorOn: Carretera de Vallvidrera al Tibidabo s/n 08017- BAR-CELONAQuan: dilluns i dimarts excepte dies festiusmatins de 11:00 a 14:30 tardes de 15:30 a 18:00Contacte: 93 406 93 54

LES GOLONDRINESTipus d’activitat: golondrinesOn: port de Barcelona. Sortides des del portal de la pauQuan: permanent

MUSEU DEL MAMUTTipus d’activitat: museuOn: C/ Montcada, 1, 08003 BarcelonaQuan: tots els dies de 10:00 a 21:00hContacte: 932688520


ENTREVISTA Institució Montserrat54

ENTREVISTAA quina edat vas començar a punxar música?Vaig començar la meva carrera musical als 17 anys.

Com van ser els teus inicis?Quan vaig començar a París, el DJ era un anònim. Un dia, vaig anar a Londres i vaig veure que allà la música house ja era produïda, tots els llums apuntaven cap a ella. Vaig invertir tots els estalvis en discos de música electrònica i, al retornar, vaig arribar a un acord amb els propietaris de les discoteques que em contractaven, algunes renúncies.... A canvi, però faig la meva pròpia programació i la meva pròpia promoció Quina és la taula que utilitzes tu per punxar? Per què?Jo utilitzo la pionner MK3. Perquè la trobo molt fàcil d’ utilitzar.

Quina és la música que t’agrada més mesclar?Vaig començar a punxar música House però he passat per molts estils de música electrònica (àcid House, dance...) So-bretot m’agrada punxar les meves produccions.

Amb quins artistes has treballat? He treballat amb artistes com: Fergie, Rihanna, Akon, Chris Willis, 50 Cent, Kelly Rowland, Lil’ Wayne, Kylie Minogue, Kelis, Madonna, Kid Cudi, Estelle, K’naan, will.i.am, Nicki Mi-naj…

Com veus el futur de la música electrònica?Jo crec que la música no avançarà molt més, potser sortirà alguna taula de mescles millor o nous sons, pel que fa als estils de música electrònica no crec que surti res de nou... O... potser sí...

Óscar Blasco, 3r ESO

Entrevista a David Guetta

Institució Montserrat DESTACATS 55

Benvinguts, lectors i lectores a l’apartat del racó del llibre. Els aficionats als llibres d’aventures, de drama, de ciència ficció... tenen aquí un llistat per revisar durant tot l’any!Esperem que gaudiu de la lectura amb les nostres recomanacions!

DESTACATSLLIBRES

TÍTOL AUTOR EDITORIAL

No volies vacances Stilton Geronimo Stilton Estrella polar

El noi de la moto S.E.Hinton L’odissea

La Christie i la caçadora de l’India Jones Asun Balzola Cruïlla

Un petó de mandarina Eulàlia Canal i Sara

Ruano

Barcanova

Babèlium Josep Frederic Pérez Cruïlla

Harry Potter i la pedra filosofal JK.ROWLING Salamandra

El pequeño Nicolás Sempé/Goscinny Alfaguara

Robinson Crusoe Daniel Defoe Mondadori

La llamada de lo salvaje Jack London Castellnou

Pablo Diablo Francesca Simón El barco de vapor

La historia Interminable Michael Ende Alfaguara

Quadern de pintura per aprendre els

colors

Pascale estellon MTM

A prop Natalia Colombo Kalandraka

Allà on viuen els monstres Maurice Sendak Kalandraka

On es el meu barret? Jon Klassen Milrazones

Bombástica Naturalis Iban Barrenetxea Abuenpaso

La cosa perduda Shaun Tan Barbara Fiore editora

En Dog i els llibres Louise Yates Editorial Flamboyant

DESTACATS Institució Montserrat56

RECOMANACIONS LITERÀRIES

ESTRIPAR LA TERANYINA Els alumnes de tercer d’ESO han llegit durant el primer trimestre del curs 2011-2012 el llibre Estripar la teranyina de Maria Car-me Roca. Amb la lectura del llibre aprenen sobre la complexitat de les relacions humanes: l’amistat, la relació amb la família, amb l’entorn escolar i, sobretot, els enamoraments i les relacions de parella. El tema principal de la novel·la és que qui la llegeixi comprengui que, una relació on un membre de la parella vol dominar l’altre, no és una bona relació. Volem sensibilitzat el nostre alumnat sobre la importància que té el respecte en qualsevol relació humana i, encara més, en un tipus de relació tan íntima com la de parella. L’ALUMNAT OPINA SOBRE EL LLIBRE i ENS DIU EL SEGÜENT: Penso que és una novel·la molt educativa ja que ens ensenya que hem de confiar en la gent que ens estima i no en la gent que acabem de conèixer i que en realitat encara no sabem prou coses d’ells. També ens ensenya a no enfadar-nos amb les persones que ens donen la seva opinió encara que no sigui la que nosaltres volem sentir i sobretot ens mostra una realitat molt dura, la de les dones maltractades. Meritxell Bladé (3rA – Antoni Gaudí) El que més sorprèn en aquest llibre és com de vegades una persona es pot deixar portar fins al punt de canviar d’opinió per agradar a una altra. Crec que aquest llibre descriu molt bé, pas a pas, el que sent una persona que pateix maltractament. Tam-bé m’ha cridat l’atenció amb la facilitat que la Berta veu les coses que fan malament els seus pares i en canvi ella tarda tant en adonar-se del que li passa a ella, que encara és pitjor. M’ha agradat el final, que l’amistat estigui per sobre de tot, malgrat els malentesos, i que un cop més es demostra que parlant se solucionen les coses. Iván Aparicio (3rA – Antoni Gaudí) El llibre ens ajuda a comprendre què és la violència de gènere però no ho fa amb casos de la vida real, on la violència és extrema i acaba amb la mort, sinó amb una noia: la Berta, que busca com sortir d’una relació on veu que hi ha coses que no li agraden. Tot i que segons el meu parer li costa una mica decidir-se també trobo que és normal sentir-se confusa i encara que tot no li surt bé a la primera la vida és així: comporta aquest risc. Les persones ens equivoquem i aprenen d’aquests errors.

Clàudia Domingo (3rA – Antoni Gaudí)

Institució Montserrat DESTACATS 57

PEL:L.ÍCULESBenvinguts, aquí veureu les pel.lícules més vistes i esperades del moment, esperem que us agradin.

TÍTOL DIRECTOR EDAT

Lemonade Mouth Guy Barnes Tots els públics

Viaje al centro de la Tierra 2: La isla misteriosa Brad Peyton Tots els públics

Pa negre Isona Passola A partir de 12 anys

Jack y su gemela Tood Garner Tots els públics

War horse - caballo de batalla - Steven Spielberg A partir de 7 anys

Star Wars- Episodi I George Lucas Tots els públics

Los viajes de Gulliver (2010) John Davis Tots els públics

Sky high Andrew Gunn Tots els públics

Monte Carlo Thomas Bezucha Tots els públics

Una aventura extraordinària Ken Kwapis Tots els públics

La invención de Hugo Martin Scorsese Tots els públics

John Carter Óscar Andrew Stanton A partir de 7 anys

Los Muppets James Bobin Tots els públics

¡Piratas! Peter Lord – Jeff Newitt Tots els públics

Lorax, en busca de la trúfula perdida Chris Renaud A partir de 3 anys

Brave Mark Andrews Tots els publics

Ice Age 4 Steve Martino y Mike Thurmeier Tots els públics

NOTÍCIES Institució Montserrat58

NOTÍCIES BREUS

Novetats a la cuina: estrena la primavera amb els raviolis “a la rossini”!

Ja és oficial. Podem anunciar que: en Rafel, el vigilant de les portes i l’amo de la fotoco-piadora – entre altres -, s’ha jubilat!

Nova web de Primària: quin goig que fa! Passeu a veure-la, us agradarà!

La cooperativa fa 25 anys: felicitats!

INSTITUCIÓ MONTSERRAT SCCL

C/ Cros, 6-8BarcelonaTelf. 93 421 01 50www.institucio-montserrat.cat

Documents

Institució Montserrat 2012