io tll Iri.st C,it Hi.st Nit . 50 295 - 307 1985

INSTITUCIO PUBLICA PEDAGOGICO -NATURALISTA

ANNEXA AL PARC ZOOLOGIC DE BARCELONA

Antoni Jonch i CuspineraRebut: gener 1984

RESUMEInstitution Publique Pedagogique - Naturaliste annexe au Parc Zoologique de Barcelone

Le project d'un Centre de Biologie, profitant I'ancien joli batiment du Mercat Central

del Peix (Marche au Poisson), est expose d'une maniere tres detaillee. La finalite en serait

celle de laboratoire de pratiques biologiques et ethologiques, dans ses plus divers as-

pects: bibliotheque, expositions itinerantes, taxidermie, ostheologie, exhibitions d'animaux

unicellulaires, de tissus vivants, etc., donc d'interet principalement pour les centres uni-

versitaires et d'enseignement general. II est conqu avec un ample critere pedagogique, si-

milaire a ceux de centres qu'on trouve dans d'autres pays europeens.

PRECEDENTS I FONAMENTACIODEL PROJECTE

I?n prcndre consistencia el moviinent

d'F.xtensiu i Modernitzaeiu del Parc Zoo-

lugic do I3aicelona , amb la creaciu de 1'6r-

can do gestic anomenat ( Scrvicio Munici-

pal del Parque Zoolugico » ( 1959), un dels

primers problernes que varen cscatir-se

fou Cl del scu eixamplament , tenint cura

de no malparar in propia fisonomia del

pare tie In Ciutadella en general i la de di-

%crsos edificis representatius quc hi havia

gnat posant la historia de la ciutat, com

poden ser cis corresponents a Ies restes

de I'anIiga ciutadclla i cis vinculats a I'Ex-

posici6 Universal de l'any 1888.

Tothorn era conscient que el nou pare

zoologic no podria , en consideracio d'a-

qucsts respectes , tenir tin gran desplega-

ment; malgrat tot, va considerar-se que

una superficie dunes 14 hectarees, que es

la que avui ha assolit, podia cstimar-se to-

lerable i suficient per a desenrotllar la seva

tasca educacional i d'esbargiment. El dub-

te sends va plantejar-se en voler concretar

on quedarien ubicats cis serveis interns

d'infrastruetura i les dependencies singu-

laritzades, coin podien ser: intendencia,

cuines, infermeria i quarantena, garatge,

tallers de conservacio, etc., aixi com els

dcpartaments per at personal.

Aquesta probleinatica era, en veritat, un

problcma preocupant puix el visitant acos-

tuma a judicar el pare zoologic per alto

quc veu, pero es dificil d'imaginar-se quc,

darrera les instal-lacions, hi Ina un corti-

natge que no li dcixa capir una insospitada

complicacio de dependencies i d'organit-

zacio en que es recolza l'estabilitat fun-

* Pare Z.oologic de Barcelona. Pare de la Ciutadella. 08003 Barcelona.

295

i"ir.1l >1CI i dc [,I rat 1>1 alitat (ICIcs quals depeii una bona part (lei scu exito fracas.

'lenint en comptc quc la plaIalorma delnostrc zoologic esta encerclada pets im-pediments abans esmentats i, per altraBanda , ci limitcn Ics vies publiqucs, ClConscll d'Administracio va dcmanar, i Iitun concediI , un detect de I'Alcaldia quc,per la scva importancia Iranscrivim:: >>LaAlcaldia ha dispucslo : Disponcr quc inscdificius situadus en la zona perilerica delParquc Zoologico quc diseurre por Cl Pascode Circunvalacion , ocupados por cl Con-soi cio de la "Lora Franca cl parquc (ICintcndcncia , Cl grupo escolaar " Virgen ClefPilar" v las Caballerizas de la Policia Mu-nicipal, sc dcstinen a luluras ampliacio-nes del ParqucLoologico, una vcz libresde sus aclnales comctidos , v SOMETER ainIornMe clef Servicio Municipal de Par-qucs V Jardincs los expedicntes quc se in-coen en to sucesivo Para introducir modi-ficaciones en los relcridos edificios, a fintie garantizar fa integricfad do aquellas am-pl iaciones.

"Lo quc comunico a Vd. conlormc a lodispucslo en cl all. 309 . 2 del Rcglamcntode Organization , Iuncionamiento v regi-men juridico lie las Corporacioncs Loca-Ics. En Barcelona a 2 de abril de 1974. Fir-inado : 1:1 Secretario General.>>

Antb aquesta oportunitat eta evident qucsi he Ics exigencies del Zoologic no quc-daven resoltes innediatament , almenvs al-hiravcm la possihililat , a mes curt o harptermini de podcr portar a cap la tan ne-cessaria inlrastructura quc hem esmentati quc assegurava a la institucio on Iuncio-nament clicient i dime.

Han passat , pcro, gaircbe non anys iencara no s'ha produit cap traduccio deles ressen vades en cl clccrct ( let amb tanbun enccrt i dcspres tie grans eslor4os pera aconseguir - lo); ara lieu lcr uns qualrc.utvs, va esscr Iliurat a l'alunlament I'cdi-Iici quc ocupava Cl <IConsorcio lie la ZonaFranca >>, per trasllat , i quc ens pcrlocava.Es va lei- una peticio oficial per poder-loulilitzar i , do paraula, se'ns va contestarquc ad' nna mantra circumslancial» haviad'esser ulilulzat per la Junta del Cons Elec-toral; nibs tard va apaicixcr cl retol de«Musco dc Acronautica>> i dcspres, d'al-tres successivament , tins a la total inca-pacitaciu pct clue la al Parc Zoologic, quescmblava quc , legalnicnt, cra cl quc hi te-

nia [m (Iict I)ICICiClit cl uiililia:iu, cla(> 1(Ianih cl decrct esincntal.

L'interes primordial d'aquest edifici crala inslal'lacio del nucli cultural (lei ParcZoolugic, al nostrc judici, d'una importan-cia primerissima, puix quc Cl modern con-eepte dels nuclis zoologics cs I'educaeio, lainvestigacio a tots nivells, el protcccionis-mc d'especics i, complemcntariamenl, 1'es-plai. Entenem quc aquesta manera tic plan-tejar cl problcma pot sorprendre moltagent, ja quc fins to pot temps, no craaquesta la mantra de pensar en el nostrcpail, encaara quc ho f'os en la gairebe tota-litat cicls cmporis centreuropeus i a rnol-tes alt res latituds. Per a una bona earl liela gent, el Zoo -« cl Parc>>- cra tin llocper a portar-hi cis Hens a vcure I'clclant;cis ,grans,) gaircbe podem die quc 110 hitenien cahuda sine antb la comesa d'acom-pan ants dels primers. Avui dia els Woosconceptes van imposant-se i, el Pare Zoo-logic es catalogat corn una escola i un cen-tre al scrvei de ICS institutions docents,lies de I'cscola priniaria a Ics universitalsi escoles superiors, de lcs quals ha d'esserCl seu autcnlie i exceptional laboratori.

PensanI d'aquesta mantra havieni aeon-seguil instaurar en la Ilavors provincia al ri-cana anomenada Guinea Espaixtla, I'im-portant <Ccntro do Adaptation v Expcri-mentacion Animal do lkunde>>, "Zlil'el)6 tillmiracle, quc va esser oberl I'anv 1959 icloy Cl 1969; Cl goal, va donar optims Iruilsdurant cis onze anus de la seva existenciai Va (Indian malparat quan s'esdevingue laindependencia d'aquella colonia. Entre Icssexes rcalitzacions cal esmenlar estudisimportants corn poden scr: reccrqucs so-bre la biologia dell goril-les i ximpanzes;biologia de la gran granola golial; adapta-cio a la captivital (lei panguli gegant, etc.,aixi tom I'estudi i aprovacioi do dos parrsnaturals quc, avui dia, scrim tuna testifi-eacio universai do la tasca etdtural del nos-tre Parc Zoologic barccloni i del pals engeneral. Pero, hens aci (lime per lal de nuperdre ('important frehall realitzat, varcmintentar salvar-lo proposant al Conselld'Administracio del Servei Municipal dePares i Jardins de donar eontinuitat aaquclles tasqucs i, amb lcs variants quccalguessin, 1laslladar-Ics al matrix recintcdel Parc Zoologic sofa el nom dc Centrodo Biologia Animal Aplicada v Primatolo-gia. La base legal justifieativa d'aquesta-podriem die-ne- segona lase d'aquellainstitucici va quedar redactada i aprovada

296

en cl Cunsell d'Adnrinistiacio del 23 de

tcbrcr de 1971 sofa els tomes scgucnts:

EI "Centro de Bioloela Animal v Prima-tologia " ticne sus antecedentes Iegalcs encl "Centro de Adaptation v Experimenta-cioin Zoologica de Ikundc ", creado por clParque Z.oologico cIe Barcelona en la en-tonces Guinea Espanola , en 1959 v cance-Iado en 1909, a conseeuencia de los sucesosaeaccidos en los territorios a causa de suindependencia.

"Con nurtivo de cstos acontecimientos,cl Conscjo do Administration del ServicioMunicipal de Parqucs v Jai-dines de Bar-celona , en sesion del 23 de fcbrero do 1971acordo: " Cancelar en la Republica de Gui-nea Ecualorial Cl Centro de Adaptation vExpelinrrntacirin Z.oologica Cie Ikundc vhalo la denomination de 'Centro de Biolo-eia Animal Aplicada v Priniatologia ', trasla-dailo it /oo do Hai eelona en base a queInneiune con la estructura v colaboracio-nes previstas en los documcntos quc ScLinen al acta".»A la vctada , Loren conieccionades Lines

normcs de Inncionament , acompanvades

dun organigrama estructural i tot aixo vaesscr softies a la consideracio de I'Excm.Ajuntament de Barcelona.Aquesta proposta va mcrcixcr cl vist-i-

plaLi de la Corporacio Municipal , testificatpet scg6ent comunleal:

La Comisitin Municipal ejecutiva acor-do: "Ouedar ENTERADA del acuerdo delConscjo de Administraciun del ServicioMunicipal do Parqucs v Jardines, queaprueha la Norma de Iuncionamiento delCentro de Biologia Animal Aplicada v Pri-matolocia" . Lo quc comunico a Vd. con-torme a to dispuesto en CI art. 309.2 delreglarnento de Organization , Iuncionamien-to V regimen juridico (IC las Corporacio-nes Locales . En Barcelona a 10 de marzodo 1975.»

Finalmcnt , CI matrix Servicio Municipaldo Parqucs v Jardincs do Barcelona posa-va en considcraciro cls acords municipalsi concedia operativitat practica al centreproposal mil jan4ant la resolucio scgiicnt:

,,Id Conscjo cIe Administraciun (lei Ser-v icio Municipal do Pal-ques V Jardincs dcBarcelona , en scsion de 20 de Icbrcro de1975, acoi dr'o:

"Qt'FDAR ENTERADO de la conformi-

dad dada por la Comision Municipal cjc-

cutiva dc 22 de encro de 1975 , a ]as Nor-

nnas de Funcionanrirnto (let Centro do Bio-

I'rinratulu^^i^rlocir Animal Aplicada vBarcelona a 14 de marzo do 1975.»

Amb tot aqucst laborios proces, plc d'a-

fanvs, s'obrien noves possibilitats, quc Sibe no tindrien exactament Ics conditionsde les quals havirm gaudit en aquells ex-

traordinaris territoris a!ricans, podrlen,

hen orientadcs, convertir-se en quelcom

d'cxtrrma utilitat, estinnrlant la tasea cul-tural del nostrc Pare Zoolgic, ohjeeliu pri-mordial d'aquests emporis, moues vegadeshen (liticil d'aconseguir puix quc csta man-tat d'espectacularitat i, per tant, no acos-

tuma a esscr gal re tacil de meteixer cl

suport olicial amb totes Irs dcspcscs i corn-

plexa organitzacio quc comporta.Com ja ha estat esmentat, nialgrat i'cs-

perit de donai Coll tinu'itat a la Iloahle tas-

ca dell inintrrroumputs i Irurtilers treballsportals a cap en el centre africa, es tacilde coinprendre que el scu desenvolupa-ment dins cl context del nostrc Parc Zoo-logic hauria d'esser ditcrcnt, tant per lamecanica del Irehall com pcI que pertanva la seva estructura i linalitats.

Per ter mes etectiu aqucst acoblamcntvarem instaurar I'anomcnat Centre d'Edu-cacio amb la intencionalitat d'aglutinar to-tes Ics activitats culturals del zoolOgic,tant les ja existents com ICS que slit afe-giricn amb I'annexio -hastant simbolica-

de les del centre africa d'ikitnde. Ambaquesta tinalitat, i d'acord amb I'organi-grama pertinent, va nomcnar-se in equip

de promocio i trcball.La manta ostensible dc locals, material

didactic i d'cstudi, subvcncions cconunii-

qucs, etc. van aconsellar quc, com a Lila

immcdiata cs dons viabilitat Iuncional a

una de ICS sews sections: I'Escola Tcori-

co-Practita dcI Zoo, p nx quc a Banda do

funcionar, des de Ieia ja molt temps, d'u-

na mantra informal, era molt neccssaria

per at profit de les escoles i, ensems, re-

portava uns dispcndis quc, en una bona

part, podien esscr compensate pets grups

que lessin servir CIS seas srrvcis, concre-

tats, esscncialment, en les <'visitcs comcn-

tades,,, dirigidcs per monitors especialit-

zats d'acord amb cl nivelI cultural ctrl grup

escolar coilectiu quc ICS hagues sollicita-

des. June amb aqurstes tasques rs porta-

rien a terme corsets monograties o d'es-

pecialitzacio, dirigits al pcrleccionament

del propi personal del Zoologic o als estu-

diants i public en general que volgues be-

neliciar-se'n. Totes aquestcs activitats, com

ja s'Ila inclicat, tcncn Lin preu quc, tot i

297

r^u r II I L IL (I III I t ^\ ( ^"ILk ^ >on ,rat mte' ) ajuda ell Una bona part a Una ncLita-Iitzacio do lcs despeses, let quc, cn aquestsnwments , cs quclcom que cal tcnir molt

ell comptc.

Totes aquestes aetivitats culturals -ambexclusio de la biblioteca quc cal desenvo-Iupar degudament, tant it bencfici dcI ma-tcix equip tecnic del Parc Zoolugic, comdell bccaris, Cstudiants i public que hipractiquen la cot sulta- son concentradcsen uns edificis que havien Cstat habitaclesaprofitats fins al maxim, last en superficiecoin en d1st rihucio, pcru quc, de cap ma-ntra, no podcr consideraI -sc corn a defi-nitius, tan! per la manta d'cspai corn perIts estructures quc s'hi han hagut d'adap-tar. La nicnew quc fa CI dccret de I'Alcal-clia esmentat pmCVCU I'annexio del tnagat-zcm d'intendcncia, adjunt a I'cditici ontcnim la nostra escola; per-6, malgrat clrcitcrat anunci del scu Irasllat i la sevaincorporacio aI Centre de Biologia dcl ParcZoologic, la resolucio cncara no ha estat1radu 'ida i ningu no sap quan es fart efec-tva.

Malgrat aquesla manta noturia de mit-jans, el Parc Zoolugic ha anal atcncnt, entot cl quc li ha estat possible, Ics cons-tants petitions que Sc li han formulat, tartper Its universitats corn pels centres do-cents de lots els nivells i ciemarcacions, itambc per nn gran nombre de bccaris. Lesvisites comcntades i els cursets monogra-tics Csmcntats no han cstat interromputssino quc, contriu'ianunt, han rebut Lin in-crement notable. Aixi matcix, sense dispo-sar dun reglament aprovat i exhaustiu, eLZoolugic ha acollit Lin nombre considera-ble do becaris o, millor dit, do pcrsoncsquc han demanat tie podcr ICI- practiCILICSen alguna de Ies sections del Parc Zoologic,be sigui per pcricccionar CIS sous coneixe-ments teurics o, tan sots -i ho creicmmolt important- per escatir quina ha ti'cs-ser I'orientacio tine millor pollen Cseollirdints les cfifcrents llicenciatures interre-lacionades en la problematica animal: bio-logic, veterinaria, psicologia animal, etc.Cada Lin d'aquests becaris queda adscrit aLin conscrvador determinat i durant CItemps que s'estinia ncccssari, poden prac-tiear rotations amb la finalitat quc puguintenir una constUncia tic visio global de tutala complexitat quc annexiona Lin pare zoo-logic. Aixi matcix, Cls is d'un gran ajut atots aquells quc dcsitgen portar a cap tc-

VIII II, .ullni1 . 1L -I, JILL I(n,1k d, IL 1lii.iklrl^IIII ,unh :'oi" lorcti testilicacions.

EL CENTRE CULTURAL ZOOLOGICDEL FUTUR

Tot cl quc d'una mantra sintctica i senSC pro!unditat hem cxposat, ens semblaquc CS suficient per a treurc Lines consC-quencies: (i) CI nostre Parc Zoolugic bat'-celoni es mancat dc la ncccssaria ini ras-t-uctura per a podcr rcalitzar-se, amb laplenitud desitjacfa, dins It's files and) (Iucva csser conccbut; b) la scva tasca cultu-ral, I'cntcncm corn la primordial activitatquc ha (IC desenrotllar i, per taut, Ii sondcI tot indispensahies clues exi(Iencies: unaprogramacio mcs extensa i Lin espai adienti, Lambe, mcs cxtcns.En allu que pertoca a I'apartat a), que-

daria gaircbe result amb I'anncxio de I'c-difici quc continua ocupant la GuardiaUrbana Muntada. El scu Irasllat, anunciatrcitcradissimes vcgadcs i quc, Cnst'rns, li-gura en cl clccret de I'Alcaldia ja cilat, re-soldria cl doble probicma dcl Zoo i cl tiela matcixa Gttrclia Urbana, puix Csta tie-mosttat quc I'editici quC ocupen 110 cs pasI'adequat.Respects a l'cnuneiat b), corn veiem tc

dos eessants: I'cspai i I'organitzacio. Elprimer pot tenir Lin rnilloramcnt notableamb I'acord de la Corporacio MunicipalClue, atcncnt Its propostcs Iormulades, I'C-difici quc ocupa actualmcnt CI MCrcat Cen-tral ciel Psis situat al carrer tic Wellingtoni enlrout d'una dC Its entrades al zoolugic,los destinat a aqucsta finalitat donat qucja cs WILL realitat CI trasllat d' aqucst crn-pori al scu Iloc cletinititt tic desk situat ala Zona Franca. No hi ha dubtc quC dcuencsser mattes Ies Csperanecs, CIS projeetCS iIes considerations quC, tint particularmcntcorn, potser d'una mantra oficial, han cs-tat lets; nosaltres en sabcm quclcom, pcrustria bo de pensar molt be, una vegadaexposada la nostra proposta, la convcnien-cia d'csser tinguda en comptc, donades lcsexcepcionals circtnnstancies.

PeI quc fa a I'organitzacio, i a Banda deI'estudi profund quc tnereix, nosaltres pre-sentarcm, tot seguit, el quc hem concC-but, sempre amb cl bcncntes quc no colspot scr modificat i perfeccionat, sin() quecal quc ho sigui; la intcncionalitat no cssentar LIIICS prcmisscs cictinitives, sino do-nar Iloc, amb I'exposicit^> duns conceptes,

298

a L'stinIt II dcl persann•nt Ic"pcelc a la

problematica que presentem i, per alts

part, contribuir a dollar una aplicacio prio-

rit aria -scgons la nostra mancra d'enten-dre- a Lin edilici que per la seva ubicacio,dimensions, estructura i caracteristiques

en general, podria resoldre Ics mancances

que, respccle a I'evoiLiCi6, evidencia cl nos-

tic Parc hoolugic. Aixo el convertiria a la

vc<gada en Lin centre social-cducatiu deprinter ordre, del qual avui la ciutat no dis-

posa i que, n'estcin conven4uts, rcsoldriamolts pioblcmcs ciutadans dins cl camp

Cie la cultura, general i cspecialitzada, aixi

Conn Constituiria una Coll tribuciu decidida

a Lill sector extens de la societal, provocant

CslimLi15 i cicscubrint realitats biofugiqucs

que, i aixi ho enteneni, fathom hauria Cie

saber.Una Cie Ics intencionalitats importants

-sempre pensant (]Lie ens cenviricm dins

el Cer-CIC de Ia prohlenritica naturalistica-

ha estat concixer, en la mesura que ens ha

cstat possible, aquelles instilucions -gai-

rehc totes eslrangcres- (]Lie, abans que

nosaltres, ja hall excrcit algunes exterio-

ritzacions de la tipologia que voiCiriern apli-

Car. S('In: CI MnSCU Lie Ciencies Naturals

Cie Londres, el do Nova York, cis planols

del que volien construir a Santo Domingo

de la Repuhlica Dominicana, dedicat a la

Natura ell general, CI Centre Pompidou Cie

Paris, diiercnts pares zoolugics amb cri-

lcris pedagogics ben patents, etc., aixi coin

recintes culturals significats corn cl de

Moscott, anonrenat Els grans progrcssosde I'URSS,,, etc., on, a la vegada que pre-

sentacions do tipus didactic, hom prcten

de lunar una visio do Ies 14 rcpubliqucs

sovietiques tan diterenis i espccifiques. D'a-

questa manera, aprenent d'aci i d'alla, hem

anal configurant CI nostre programa que

no vol esscr altra Cosa que Lin perfeccio-

rainent i una extensio del nostrc Parc Zoo-

lugic existent, peru, a la vegada, configu-

tant-sc coin una dcpcndcncia autonomica,

in tericlacionada, o be totalment lligada

amh la Instittrcio zoolugica existent. Per

aquest mutiu hens estimat convenient po-

s.u-hi una nomenclatura que, is d'entrada,

signifiqucs quelcom amb cntitat prupia,

peru aconrpamvat dc 1'«Annex al Parc Zoo-

lu<gic Cie Barcelona>>, perquc, d'alguna ma-

nera, hi guedi vinctdat.

Ten hit en compte la importancia que

ens plantcja la conservaciu dcl meth am-

bient, donada I'activitat industrial deriva-

da cicl pi-ogres tccnologic, creicm adient

aprutuntlir, raC1a sectda ntcs, dinirc tots

cis Camp.', de la societal, with la intencio-

nalitat que cs concixer 1'homc i el seu en-

torn, It's mesures que cal prendre per ga-

rantir la seva subsistencia , CI que cs its i

el que deriva en abus, i totes Ics seves

consequencics d'Lina prograniacio equivo-

cada , ja sigui en la seva espccifitat, quan-

tia o, en definitiva , programacilt . Per arri-

bar a aqucstcs tiles es imprescindiblc Lin

concixemcnt extens de la problcmatica bio-

lugica que embolcalla i'home i deixar ben

Liar que nosaltres no sum des mes, segons

paraulcs Cie Saran , que «pols d'estrelies»,

guspires d'un cosmos immens, que per una

dcfcrencia natural o divina, sc'ns ha per-

rics de «viure » en aquest petit rcducte

anomenat < Terra».

Es necessari que 1'home S"WiLla (1'011 VC

i on va , i en cxpressar-nos aixi volem refc-

rir-nos solament a 1'aspecte biologic. Les

evidcncics de i'evolucio, exposades segons

critcris ditcrents pcrO arnb concordancics

nianitestcs , ens certitiquen la proximitat

Cie I'homc arnb cis troncs animals, i si be

hem d ' acceptar inncgablcs graus de quan-

tificacions, tamhe qucdcn testiticats per la

mctodoiogia cientitica i Ics idcntificacions

existents de Ies quals no ens pudem allu-

nvar, ens agradi o no. La f isica i la quimica

sentrellacen per Configurar Lill Hatt sentit

de la biologia, cl pensament filosutic prep

volada sostingut per la eiencia , tins a dci-

xar-nos entreveurc l'infinit i vcure Coin e1

petit es pot coniondre amb el gran, fa que

tot cs Lin probierrna de relativitats.A banda d'aquestes contempiacions de

tipus generic i Ies molter que dins el seu

cntorn, mes o mcnvs Concordant, podrien

ter-se (protcccio Cie Ia Natura; cxpansio

tecnologica; regulacio de la supcrpohlacio;

apariciu de I'home, de l'animal domestic;

proccs cultural de la humanitat ; concep-

tions filosofiqucs del pensament huniu; I'e-

ra tccno16gica en general i el de Ics corn-

putadores -cervcils electronics- en par-

ticular, etc. ), tantes i tan variades perccp-cions, aspectes i Coll sequcncies ens porter

a Lin concixement constant , d'estar al dia»,

d'assolir tots cis canals dinforniacio, que

configuren aquesta problematlea anomcna-

da ,villa>>, riot tan familiar coin descone-

gut. Al nostre entendre Ia tinalitat d'a-

quest centre ha dcsser Cie progressar, per

mitjans difcrents, dins d' agucst << secret».

La joventut esta desitjosa de viurc la in-

guictuCi , puix Ia seva energia potcncial aixi

Ii ho recomana ; moltes desviacions series

299

g ul It Ik'^, I I )Uti1lhlc (IiI' lIal(I^'s IIU

s'hauricn prUdUIt, Si 1 la gnesSin trubat hUrit-zons ()bens i cainins per assolir-tos.

D'altra bandy la ignorancia es I'cscla-vatgc roes brutal dcls publcs, cls ncga I'au-tcntica Ilibcrtat, i cls dcixa Ics mans Iliu-res per practical- Cl greugc, puix que cncls scus raonanicnts no hi ha hagut Ilocon dollar cabuda al conccpte do la racio-nalitat.

Sots la in!oi nutcio ens clonara la vacuna;i I'cstructura d'aqucst centre que propo-scm, cntcncm que pot esscr una bona cfec-tivitat novadora, complcmcntaria dc mul-tcs altres due, sortosament, van apaici-xent fixes a tcnnpurals, dins Ics nustresciutats, cada dia nnes incorporadcs al scn-tit curopcista, sinonim d'inquictud Cultu-ral com a testinioni hcreditari clef llegatque ens fcrcn ell; grccs.

1.131CACIO I DESCRIPCIc) GENERAL,D1':1. I'ROJECTE

Lcs considcracions que hem anal Icnlal Ilarg d'aqucsla mcnuuria han vulgut es-scr I'expicssioi do la intcncionalitat delprojects que prctcncm dcscriurc. Malgratla hona 'oluntat cxistcnt, cstcm ben sc-gurs que la innatgc d'aquest complex had'havcr qucdat confosa i poc pcrfilada,puix la poca pro!unditat i reflexio han denutlparar, en multcs ocasions, la clarcdatdcls conceptcs dcscriptius. Es per aixo quecrcicm ncccssari, pcr a una millor clarivi-dcncia rcfcrir-nos a uns ptimols, que inse-rim (figs. I i 2), i aixi obtcnir la puntua-litzaciu do Ics ubicacions, la clistribucio dedependencies i Ics scvcs tinalitats concrc-tcs i, fins i tot, nlalgrat esscr tan sots oncstudi conceptual, ens sera otil per a judi-car Ics supcrficics gcstadcs.

EI Iloc escollit es el Mcrcat Central delPcix, solar triangular cnquadrat cntrc ciscarrcrs do Wellington i Villcna i cls tcr-renvs pcrtanvents a I'cstacio terminal deIa RENFE.Aqucsta cdificaciu fou iniciada I'anv 1945,

scguns Cl prujcctc de I'arquitccte-adjuntcncarrcgat de mcrcats Joaquiin ViladcvallMarla. Despres d'alguncs interruptions deIcs obres, degudes a motivaciuns economi-ques, va acabar-SC I'cditici, que va esscrinaugurat Cl 18 cic juliol do I'anv 1957. Unsanvs nibs tard, i per manca de Iloc, vaanipliar-se I'cdificacio, i va scr clef tot nc-cessari a 1'hora do judicar, discriminar de

Il1,111cI I bill Scpara(LI U indcl)cIIdh'nt, I,1planta noble u nau central dcls ategits1oi4ats, o sigui la in(cgrant de I'edifici propiamcnt slit, d'uncs editicacions intrans-ccndcnts, arquitecloniruncnt Coll Sicicrades-cncara (]Cie do nwlta utilitat toncional-pcr ubicar-hi Ics cambres Irigorifiqucs.Aqucst let, junt amb la gcomctn a Ior^adado que cs disposa, contnibucix a dcsdibui-xar Cl conjunt existent que hem csmcntat.L'cmpresa constructora fou TERMAC, S. A.i I'aiquitectc que va dirigir I'obra fou LluisBassegoda i Noncll.La supcrficic total de que hom dispo-

Saria, i que currespon integrament a la clueutilitzava de let el Mcicat Central (lei Pcix,is duns 9.360 m2, dcls quals 5586 m2 cor-respuncn a la part regular do la nau cen-tral, i cls altres 3.774 m' intcgrcn la partposterior i cls edificis laterals clcstinats ala cunscrvacio frigorifica del prix. Si enaclucsta ja estimable cxtensio, hi afcgim laclue sc'n dcriva do la construccio projcc-tada d'una planta pis, podricm afcgir-hiuns altres 5.825 m2, i dispusaricm duntotal otil, de trcball, scrvcis i zones cnjar-dinadcs, duns 15.185 in2, quantia hen csti-mablc pcr a acunscgttir l'clcclivitat dcl queprctcncm.

Distribucio do la planta baixa ( fig. 1).L'cntrada principal qucda OhCIta al Carrel'de Wellington, enlronI del rccintc (lei ParcZoologic, si be hi ha una scgona opcio ambuna porta que d0na al carrcr Villcna. Sicutrcm per la primcra trobarcm tin passa-dis ( 1,53 m-) (I) que qucda davant d'undcpartamcnt (2) propi per a la iniorma-cio, direccio, administracio i control detot el conjunt del complex, amb Iuncionscumplcmentaries cone, pcr cxcmplc, la cus-todia de paqucts, etc.A I'csqucrra es itclinnta amb Lill triangle

de jardIneria (280 ni) que a la vegada fames agradosa I'cntrada dcs del carrcr cicWellington.

L'csmentat nassadis to a la dreta unadcpendcncia (280 in-; 3) concebuda corn anucli central do la seccio del mcdi antbicnt,d'una notable concordancia amb la finali-tat del conjunt i palesa import ancia. A]Ilarg de la nau central, Irubarcm una bi-bliutcca de nivcll general (10) amb Lill con-tingut bibliugrafic do nivcll mitja i tcmati-ca biologica (540 m=); nos cndavant, i sc-parada d'aqucsta dcpendcncia mitjan4antLin vestibul cnjardinat, hi ha una altrabiblioteca-alxiu (364 m') (11) concebuda

300

M 1

^l.

301

per a la consul Li do rev istes, planols, etc.A continuacio de les esmentades bibliote-ques s'establira una tercera biblioteca ambon contIngut de nivelI superior (14;644 in'). Entrc aqucsts dos ultims recintesbibliotccaris (II i 14) hi haura una oficinad'assessorament bibliografic (12) que a da-vant tindra I'arxiu de diapositivcs, videos,peflicules, cintes gravades per a la fono-teca, materials per reprogratia, etc. (13).

La utilitzacio de tot aquest material gra-tic esmentat es Jura a terme cercant elmillor aprofitament i segurctat de conser-vacio en Lines cahines especialment condi-cionades (6, projcccio de diapositivcs, au-dio-visuals, etc.; 7, video, cinema, televi-sici, etc.; 8, tonoteca; 9, reprogratia; etc.),totes cues situacles al Ilarg i a I'esquerrade Ies bihliotequcs i sales Cie lectura es-mentades.A la dreta de I'entrada principal pel car-

rer Wellington queda situada I'oticina cen-tral de la seccio del medi ambient (3) com-plemcntada per uns laboratoris i arxius(4) i altres dependencies (5) per completarIes tasques adicnts en aquest importantservei, totes cues situacles al llarg i a ladreta de les relcrides biblioteques. La su-perficie d'aquesls cstatges pot valorar-seen uns 42 nn' cada Lin.Una Ilihreria tecnica (18), per a la venda

de rcvistes especialitzades, cicntifiques i dedivulgacio, aixi com material d'escriptori,son complements al servei dell usuaris.

Tot aquest conjunt, que compon la sec-cio d'informacio cientifica Cie] complex, iquc to diverscs scmblanccs amb CI «Cen-trc Georges Pompidou» de Paris, queda li-mitat per on ampli jardi interior,o estufacalenta (17) (1.900 m') que permet una os-tensible vegetacio, tins i tot de palmeres iarbres, donat quc arriba, Iliurement, finsal sostre alt Cie I'edifici. Aquest jardi esrode at de passadissos i serveis: un vesti-bul (15); cabines per a guarda-roba (19);telcton i serveis (20; 3 unitats de 44 rn2); ia la dreta quedcn situades cinc sales per aconversa i reunions (16; 134 m'-), pensadesper intercanviar impressions, discussio detematiques, etc.A I'cxtrem d'aquests moduls i en el ver-

tex del triangle que, mes 0 menys, com-pon aqucsta planta, s'hi han ubicat: salesde juntes i aules Cie treball o didactiques(23; 220 m2); (24, Cie 80 m2 i 126 m2, respec-tivamcnt), clue donen a on ampli vestibul(21). Al costat diet hi ha situat un autoser-

vci cl'alimcntacio per als visitants (22) ambrefectori i magatzems (418 m').A la dreta de la Aorta principal situada

al carver de Wellington, on cren situadcsIcs cambres frigorifiqucs i CIS diposits delMercat Central del Prix, hi hem disposaluna successio de clcpartaments esscncial-ment (lestinats a I'cnunagaIzemament dedespulles d'animals (28), amb Ics correspo-nents cambres de congelacio i conservacio(31) i el degut control d'cotrades i sortides(26), arxius i distribucio del material (27)a lcs difcreiits dependencies quc han d'u-tilitzar-lo (270 rn2 en conjunt). Al costat,hi instal-lcm on altrc conjunt de cambresi obradors amb finalitats taxidcrmiques(29); obtcncio i tractament de peccs ostco-logiqucs (30) ambdues com a cscola i pernodrir la cot-lcccio didactica del mateixcentre, situada justament at pis superiord'aquest edifici, o be per scleccionar aque-Iles visccres o parts de I'animal utilitza-bles per a la practica de la disseccio, asse-camcnt i Iiotilitzaci6 (32); moll (IC despu-Iles, obradors de material (33); vestibul demaniohra (35); cscola de taxidermia, dis-scccio i naturalitzacio (36). Totes aquestesactivitats, per Ilurs especials caracteristi-qucs, pollen trnir una bona ventilacio, jaquc donee a una zona cnjardinada situadaal hell mig dels dos conjunts relcrits quc,tot actuant de ccl obert o xemencia, i ambcls deguts sistcmes Cie depuracio ambien-tal, asseguraran la manta Cie POI-Iucio at-moslerica (384 m'). A cada costal d'aqucstjardi -innaccesible per at p6blic- hi haobcrtes clues portes d'acces als departa-mcnts de trcball dcscrits.Tota la distribucio quc hem ressenvat

queda completada amh on ample espai or-denat com a jardi i que es concebul comit zona de descans (25; 1.360 m2). Te la for-ma triangular quc la superficie de la pla-taforma utilitzablc li permet i, al nostrcentendre, a mes de donar tlu'idesa a totCl conjunt, ha d'esscr molt agradable perpodcr atendre al descans tick estudiososque ho necrssitin.

Distribucio de la planta pis ( fig. 2). Lagran alcada del sostrc Cie la nau centralpcrmct i, segons cl nostre entendre rcco-mana (I'establir Lin corn partiment a tot ClIlarg de la descrita planta noble -la partposterior inclosa- anrb fa tinalitat de dis-posar d'una supcrticic doble, sense, perb,nialparar I'estructura arquitectonica de I'c-diticacio. Amb aqucsta intencionalitat I'ar-

302

i

a

`^' ^

r.G

k I '..1 L V^rrr

t

ti

^^^

aozoQo,UNa

oaoQ a^

pw,^4

o^^

^a

z

----^ ►E

I°f

^^'^

r r r ..

as ^

gg #^

F^?^' i)^}

1!^^ ^S pia

a4^ 1 c b

8

5 f 6^^^ v 1{

1

7 ^ J ^ ^ ^ .' ^ ^ a

•

^^^

r

J^ ^, ^

^,^\r~

:^rE

'nrn

D,6

b m

,^^^^

Y

^a

^5

_^

^22 fi .,.

`^`-

^ie^^u•m , v ,,,^hU_

k.

303

^_

N^ H, ^.^

^ ^ 1

^'.^

N

fi

A,^

h

^^

lA

1y.

^,^^.{^^{

^:lh

4}

1

^ 1^ ^ 1^ ^ 1

quitccte dissenvador dcI projects Ur. Ric-1-a, ha formalitzat mina estructura de « pisilotant» quc allunvat dcls pilars quc sos-tenen Ics voltes del sostre, les dcixcn lliu-res i pollen 11uir Iota la seva esveltesa.Aquest etecte ens sembla que es fa agra-dablcment patent tant si s'observa des dela planta baixa com des del pis, puix qucla separaciu minima quc s'ha estimat Csde quatre metres, engrandida, en moltsIloes, amb quantitate superiors. Es evidentquc aqucsta concepciu recta min notablepercentatge de superficie utilitzable, pero,esteticanicnt la considerem com una im-posiciu indiseutible.A la planta pis, s'hi accedcix mitjan4ant

escales disc rihu'ides a tot el Ilarg de laplanta. Aixi matrix Ili ha prevista una pas-sarel'la que cnlla4a aqucsta dependenciaamb cl rccintc del Pare Zoologic creuantcl carrer de Wellington i, per tant, permetde visitar-la mitjan4ant cis controls qucS'eslimin, des del rccintc zoologic o vice-versa, interrelaciu quc ens sembla logica,donada I'afinitat existent, en una bonapart, cntrc les exhibicions i tasques qucsun prcvistes de desenrotllar en aquestsector.

El primer objectiu de la visita sera minniuntatgc cfectista, quc es duria a termsen una Sala (17; 616 m2) de projecciu d'au-dio-visuals sabre la forniaciu do I'Univcrs,la Vida, I'evoluciu, etc.Aqucsta dcpendencia queda separada,

per una zona enjardinada, de la dcpenden-

cia veIna (7; 504 m') on, com a interrcla-

ciu, vo1Um portar a cap demostracions cog-noscitives en els primats, especialment uti-litzant mandrils i, sobretot, ximpanzes.

Esta demostrat que els primats son elsanimals mss propers a I'home, tint desdel punt de vista mortologic com de con-ducti per explicai els proccssos quc hascguit cl comportament intelligent. Algu-

nes de les proves que pollen tenir mss au-

diencia sun lcs quc fan refcrcncia a la

comunicaciu, Ia titilitzaciu d'eines, colors,

etcetera.La dependencia restaria protegida -tant

per pant del public, corn per la convenien-cia dcls animals- mit jancant tins vidi'escspccials. Un sistcma de megalonia aniriacxplicant a I'obscrvador tots els proccssos.

I)'alt 'a banda, hcm conccbut aqucsta tie-

nmostracio coin una continuacio do I'ante-

riorment dcscriIa i com una most 'a de la

culminacio del proccs evolutiu de la ma-

lcria tornanI-la en conscicnt.

Eii la perileria d'aqucst rccintc, on Iesexperiencies tindran, d'una manera sem-blant a l'anterior, tins horaris d'exhibicio,hi hem situat suports aptes per a paten-litzar diversos aspectes i lonamcntacionscomplementarics de la visio practica rca-litzada: I'educaciu dell infants i dels pri-mats.Acabada aquesta visita, quc ja hem (lit

es conjuga en una certa manera amb lafilogenetica cxhihida a I'cntrada, passarema I'obscrvaciu d'animals unicel'lulars mit-jan4ant una Succrssici de microscopis de-gudamcnt instal'lats, i mine microaquarisformats per min vidre Aorta-objeCtes cxca-vat formant una concavitat en la part cen-tral, que pcrmclra dipositar-hi ones gatesd'aigua amb infusoris cultivats. Seria pos-sible d'examinar, aixi matrix, tcixits d'a-nimals hacteris, poflcn de diferents plan-tes, etc., elements vius i textures quc noes possible mostrar en una col'Iecciu zoo-logica normal i que son ele elements basicsdcls animals superiors o els semis aspectessingulars.Aquestes ohservacions podran Ser com-

plementades miIjan4ant la projeccio d'ami-dio-visuals, i pcrmclra, aixi, tiny majorcapacitat d'observadors i la conjuncid deles explicacions Clue aniran Succeint-se (12i 13).

La visita continuaria gmicdant centradaen els animals imrrtehrats (9, 10, 11; sti-llerlicic do conjtint amb la 12 i 13, 840 1112).Aqueetes dependencies queden segons Cl

planol conccbut, tancades per la 8 (168 m'),quc, a la vegada rs composta per tees com-partiments; min de central, especialmentconcebut per practicar la dcmostracio doICS 1o1'n1CS de conumicacio mitjan4ant clsistcma d'miltrasons rmprat pcls rats-penatsi d'altres animals, i una a calla costal, percondicionar-hi Lines dependencies amb mi-cromamilcrs do vida smihterrania (6) i po-der-Ios observar dins ICS Sews Ilmidrigtcrceo cans, amb una iiitnninacio adequada itecnicamcnt resolta.

El jardi o hivernacle quc ja ha estat dcs-crit en parlay de la distribuciu de Ia plantahaixa (17; 1.900 nr'), cl torncm a 'cure enaqucsta planta (5) des de la halconada depassadissos Clue I'envolten gairebe en laseva totalitat, encara quc partits pct mig,i clue ens portcn a una cscala que cnlla4aamb la planta baixa. A t'altre costal, i ac-cessiblc per I'altra cscala, hi ha dislrihuitmin ampli vestihul (4; 297 m') que, mitjan-cant una passarcl'la, rs projecta sabre Cl

304

j , ti d l i lulscill t I , n n l i I I u r IIICIInt i cun-

tacte ( 147 m') etc rccorregut. Aquest rebe-

ctor es tin punt de concurrcncia de diver-

ses escales que ens cornuniquen amb laplanta inferior i, a la vegada, donen pas a

la Sala d'exposicions monografiques i iti-

nerants (2; 180 In'), que ens han de per-

metre una renovacio i actualitzacio dintre

el camp zoologic i tccnic; la part posterior

d'aquesta sala annexiona tins magatzems

per a material divers que dimana dc ]a

scva funcio.En el matrix pia i al costat del departa-

ntent suara esmentat, s'hi ha projectat onauditori (3; 486 1112), complemental ambuna cabina.And) aquesta elemental exposicio s'ha

v olUUut concrctar, a grans trots, la totalitatftlncional del pis additional concebut, ambI'exeepeto ct'una sueeessio de departa-ments, 14 en cl costat esquerre i 13 en el

diet (1) dunes dimensions pctitcs i apro-ximades als 28 m'. La seva tuncio to laintencionalilat d'aglutinar una gran quan-titat el'entitats dc signes concordants ocomplementaris: socictats biologiques,zoologiques, naturalistes , ecologistes, deproteccio del meets ambient, salvaguarda('animals i planter, sections d'cstudi decentres excursionistes, etc., i d'altres queealdria molt he scleccionar. Una reglamen-

tacio del sou us, atribucions i funciona-

ment cn general, quedaria regulada mit-Iancant tin reglamest establert per I'organrector ct'aqucst complex. Els sews avantat-

gcs Toren, at nostrc entendre, i per expe-

ricncia ben test ificada, que donaria colie-

rencia a tota una quantitat important de

tasques atins que qucden escampades per

la ciutat i, a la vegada, sense posslhllitats

de poder gaudir d'un Hoc do centralitzacio,es malparen 0 porter cap una tasca molt

destriada i pot protitosa. Aquestes depen-

dencies tindrien, solament, la funcio desecretaries o Hots d'informacio, i lcs reu-nions de junta directiva o d'altres mani-testacions, es podrien ter a Ics sales men-cionadcs en la descripcio del planoi do laplanta baixa i scnvalades amb els nums. 16,

23 i 24, d'acord amb tins horaris prcvia-

ment convinguts amh la direccio del com-

plex i d'acord amh Ies scves possibilitats.

Finalitza la distribucio i funcions d'a-

qursta planta pis amh Lines scccions dis-

posades exactament a la part superior de

lcs cambres Irigoriliques, magatzems i des-

ptilies de material animal procedent del

Parc Z.oologic, taxidcrmia, etc., que hem

_Icu i it c it Ir,+t tai (Ic• Ia pI,liit,, I,,iiva i _'(,

27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36). Aqucsta

ubicacio, I'entenem rational per la vincu-

lacio quo tenon aquestes singularitats.

Consta do tres scccions: a) la situada at

costal de la 16 o de direccio i gestio del

complex, o sigui la 20, concebuda coin a

laboratori d'histologia, anatomia, dissec-

cio, etc., per porter-hi a tcrme practiques

en benefici de Ies universitats i cis centres

docents quc s'estimi millor. Corn es Tacit

do comprench-e, caldra establir on calen-

dars de treball d'acord amb el cens d'a-

lumnes i les disponibilitats dc material que

puguin at bitrar-se. A I'extrem diet ct'aquest

Laboratori, hi ha disposada una altra see-

cio (21), do Its mateixes dimensions que

l'anterior (450 m'), apta per a la practica

d'analisis cliniques, etc., be sigui per a

I'ensenvament o per a les necessitats del

matrix Parc Zoolbgic. Annex a aquesta see-

cil"o queda ubicada la tercera dependcncia

csmcntada (29, planta baixa) on es podran

rcalitzar les preparacions dc material os-

teolugic, amb la tinalitat el'csser exposit

servint a I'ensenvament, especialment sota

la moelalitat de les visitcs comentades. En-

mig d'aquestes clues dependencies -labo-

ratori i sala de disseccio amb el departa-

ment de preparacions d'osteologia-, que-

da ccntrat tin ampli vestibul (15) amb unatinestra obcrta a tin pati enjardinat, amh

funcions de ccl obert i que conuuiica anib

la zona de jardi de la planta baixa. Final-

nient, coin a darrcra funcio concebuda,

s'ha estructurat la Sala pedagogica d'os-

teologia, naturalitzacio, fenomens fisiolu-

gics i anatumics, etc. (14; 784 nO, on que-

daran disposats, degudament classiticats i

sota un criterl didactic, et material prepa-

rat, provinent del Parc Zoologic, acompa-

nvat de gratiques i alguns alder recrn'sos

tccnics, amb la tinalitat de servir dc com-

plement a Ies visites que es practiques en

la col•leccio zoologica , ampliant la labor ja

iniciada amb molt profit, en el Parc Zoo-

logic de Barcelona . Des d'aquesta depen-

dcncia, si aixi s'cstima, podria obrir-se una

tinestra que ter possible la visid del jardi,

a col obert, situat a la planta baixa (25), tot

bemscant ventilacid i bona vista.

AixO que hem exposit, i que hem anomc-

nat, per Ics tuncions concebudes i que es

desitja desenrotllar, Institucio Publica Pc-

dagogica Naturalista, no to la descripcio

ni protunditat expositiva que Ii ha d'csser

necessaria per a ter-la tuncionar, Ili ente-

nem que hauria estat escaient de Ter-ho, te-

305

I I I I I I in Lunipl ( la iiitCIIL i 1n:tl I I'll l, 'nuIILia -tiva que ha estat el nostre ubjectiu, cen-trat en la possibilitat de la seva analisi icritica. A part de la distribucio dels souscerveis i dc I'organilzacio quc cal definiramb tota propictat , cal polar una atencioespecial en els mecanismes tecnics, quehan d 'esser estudiats amb multa cura perautentics especialistes , puix quc el nos-tre interes es donar - lox Lin Iloc preponde-rant, buscant 1'etectisme i el scntit didac-tic a la vegada.

Malgrat tot , ens sembla quc la seva fina-litat i manera de desenrotllar- la, queda su-ficientment reflect Ida , i les difcrcnts sec-cions i objectius, prow periIlats pcrque tin-guin una facil comprensio . El recolzamentde Ics institucions visiladcs, i que hem es-mental , i ens ha servit, en moltes ocasions,do font informadora , hi dona garantia queel caprici personalista qucda exclos, puixquc la bondat de acs quals is innegable.Per totes aquestes raons entenem quc serautil resumir I'essencia del quc hem expo-sat en tines lines basi(Iucs.

CONCLUSIONS

1) Intcncionalitat manifcsta d'amplia-cio d'espai, funcions i pcricccionament (leiParc Zoologic dc Barcelona, potenciant elscu scntit cultural.

2) Donar continuitat a I'universalmentponderat Centre d'Adaptacio i Experirnen-tacici Zoologica d'ikunde, a I'antiga GuineaEspanvola, quc, (ic I'anv 1959 al 1971 fouCl mull generacfor de I'actual Centre deBiologia Animal Aplicada i Primatologiadel Parc Zoologic dc Barcelona, i del quall'empori quc proposem n'es una ampliacio.

3) Resoldre la problcmatica do labora-toris i material de nractiqucs dels centresuniversitaris i docents, quc solament po-den (Icscnrotllar una tasca parcial a causa,essencialment, cfe la insuficiencia d'espai i,per tant, d'estruclures, personal i de dota-cio economica.

4) Les concepcions de les difcrcnts sec-cions i activitats quc han cstat cstructura-des en aquest projecte, obecixen al desigcie superar les deficiencies que hem cons-tatat en el transcurs dell ilargs anus d'e-xercici corn a director tecnic del zoologicbarccloni, tot adaptant Ics metodologics icis noun horitzons de gran transcendcnciapedagogica observats en difcrcnts institu-cions zoologiqucs cstrangcres.

) UlciiI till duuplr vcnt,tll LI I.livitIs isistemcs cducacionals a fi de convcrtiraquesta institucio en un Iloc bencficiableper a on gran sector, i a dif'crents nivells,incloent-hi la important condicio dun cosde becaris.

6) Aprofitamcnl integral de Iota I'es-tructura lonamental tie l'edifici constructper al Mercat Central del Pcix, tcnint encomptc cl seu valor economic i la situacioprivilegiacfa en csser ubicat al costat delrccintc quc ocupa el Parc Zoologic, am-pliable quan sigui una realitat el trasllatde I'estacio del ferrocarril.

7) Acompliment dunes intcncionalitatsper partida doble i en anvs hen distanciats(1960 i 1981 ), quc ja foren contcmpladcsen proposal- I'annexio del Mercat Centraldel Peix al Parc Zoologic i en encarregar1'estudi de projectes adients a la seva con-figuracio ar(Iuitectonica, extensio, utilitat,estructura, etc.

8) La possibilitat dc donar alt-es dircc-trius a aquest cdifici no hi ha dubte queson possibles i algunes (corn, per exemple,dedicar-lo a I'esport), molt mes facils. Mal-"rat tot, cntcneni que malparar fa Iraduc-cio de I'empori cultural que hem dcscriti quc proposem amb Iota la forca CILIC Crises possible, es tant corn portar a la con-demna Lill tresor public d'ordre social ipedagogic molt dificil do trobar cabuda enLill altre Iloc, corn pot fee-ho molt be I'ac-tivitat esportiva quc podria ser-nc la gua-nvadora.

9) Tot i no sent de Ia nos Ira Incumben-cia, pero entenent quc rcfcrir-ho es neces-sari, caldra tenir en comptc la despesa quelot aquest centre ha do plantejar i qucpodria esser motiu cic dubtcs i grans pre-ocupacions, donades acs xifres quantioscsquc cal invertir-hi per traduir-lo, puix lainstitucio es densa en dependencies i scr-veis i cxtcnsa ell dcparlamcnts i objectius,quc comporten a la vcgada, abundant nia-tcrial i equipaments.

L'aportacio de I'cdifici, propietat de I'A-juntamcnt do Barcelona ja es ben estinur-ble i put incrementar-se tins a la seva totalcxecucio. Malgrat tot, tenint en comptcquc l'cxtensio i el bcncfici dcls scus serveisafceten tot Lin ample sector, i lcncn Lin in-teres molt gcncralitzat que ultrapassa elde Ia Ciutat Comtal on estaria ubicat lacol•laboracio d'altres organismes del Prin-cipal i adhuc cstatals, tindria Lin sent it lo-gic hen justificat.

306

CI \I RES DE DOCI'MENTACIOCONSUL:TATS PREFERENTMENT

('rnirr (ru or' Pomhidnu. Paris.Lv(io,ici( drl Ptogres Iccnolbgic i Pconbmic do

I'1'RSS, .Moscow.lard in dc" Plantes, Paris.Musrr dr I'Ilummc, Paris.Muscu do la Ci(•ncia, Barcelona.Muscu do la Cicncia, Santo Domingo.Natural Ilisturv Museum, Londres.Pavcllui do la Natura, do les Arts, de I'Horticultu-

ra i do I'Art do la Jardincria, Bois de Vincen-nes, Paris.

SrrrI IL* (UIt°,n.il. , I)^ p'i i.un' il' d'I

dcls s^giients pairs ,uulugics:

Ambcres ( Belgica).Amsterdam , Natura Artis Magistra ( Holanda).Berlin Occidental (Alemanva Federal).Berlin Oriental ( Alemanva Democratica).Blijdorp -Geluiden , Rotterdam ( Holanda).Los Angeles ( USA).San Diego (USA).Santo Domingo ( Rep. Dominicana).

Smithsonian Institution , Washington (USA).Zoological Society of London, Londres.

International Zoo Yearbook.Zoological Society of New York (USA).

307