LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

A L’EDUCACIÓ

Jordi Bermúdez Martos

INTRODUCCIÓ

DIMENSIÓ COHERENT AMB L’ENFOCAMENT COMPETENCIAL DEL NOU CURRÍCULUM

ALTERNATIVA D’APRENENTATGE

GESTIÓ DE LES EMOCIONS COM A BASE DE L’ADAPTACIÓ EN SOCIETAT I PER MILLORAR-LA

Per què és important l’IE

El preu de la modernitat La IE com a factor d’èxit a la

vida davant el QI Els avenços científics : el

cervell emocional Genètica vs plasticitat del

cervell: educació emocional

ANTECEDENTS

“...La IE és la capacitat de controlar

i regular les emocions d’un mateix

per resoldre els problemes de

manera pacífica, obtenint un

benestar per a un mateix i pels

altres...”

( Peter Saalovey i Jhon Mayer,

1990)

Segons Howard Gardner, la intel.ligència té un caràcter multifactorial (1996)

ANTECEDENTS

Daniel Goleman

Recolza la seva teoria en aquest caràcter múltiple de la intel·ligència proposat per H. Gardner.

ANTECEDENTS

•Motivar-nos a nosaltres mateixos.•Perseverar en la tasca tot i les frustracions.•Regular els nostres estats d’ànim. •Evitar que l’angoixa interfereixi en les facultats racionals.•Controlar els impulsos•Diferir les gratificacions•Empatitzar i confiar en els altres.

Daniel GolemanLa Intel.ligència emocional és la capacitat per:

Quan la passió domina la raó

De què depenen les nostres decisions ?

passió raó

EQUILIBRI

SEGREST EMOCIONAL

Processament de les percepcions sensorials

Sistema límbic

Lòbul olfactiu

Tall encefàlic

Part pensant

Regió més primitiva

Quan la passió desborda la raó

El mapa cerebral de l’emoció Aquest sistema emocional de reacció instantània, gairebé

reflex, que sembla imposar-se a la nostra voluntat conscient, està ben guardat en les capes més profundes del cervell. La seva base d'operacions es troba en el que els neuròlegs coneixen com sistema límbic, format per l’amígdala, que es podria definir com el seient de tota passió, i el hipocamp. Allà sorgeixen les emocions de plaer, disgust, ira, por, i es guarden els "records emocionals" associats amb ells.

Emociones Bàsiques

Ira , Por, Felicitat, Amor, Sorpresa, Disgust, Tristesa

El centinela emocional (Ledoux)

Percepció

Neocòrtex

Amígdala:Determina la càrrega emocional de les dades

Magatzem de records:- Emocionalment intensos- Respostes pròpies i dels

altres

Hipocamp: dades precategòriques

Memòria emocional

SEGREST NEURONAL: Resposta precognitiva de l’amígdala

La memòria emocional

L’amígdala, magatzem de memòria emocional

Respostes precognitives ràpides, crucials per l’evolució però perilloses per a les relacions

La infància: la interacció amb els cuidadors esdevé un autèntic aprenentatge emocional (respostes per tota la vida)

EL GESTOR D’EMOCIONS

CÒRTEX PREFRONTAL

És un modulador de les respostes proporcionades per l’amígdala Permeten una resposta més analítica i proporcionada

LÒBUL PREFRONTAL ESQUERRE

Interruptor que apaga l’emoció pertorbadora

LÒBUL PREFRONTAL DRET

Seu dels sentiments negatius

Q.I. VSINTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

CONCEPTE DE NEN INTEL.LIGENT: Anys 1940-1950 Conductisme (B.F.Skinner): Conducta

com a única faceta psicològica observable.

1970 Revolució cognitiva : QI com a referent del nen intel·ligent (habilitats lingüístiques i matemàtiques)

Psicologia actual Conflicte: un QI alt no garanteix l’èxit. Consideració de les emocions a la nostra vida mental.

NATURALESA DE LA IE

Goleman

Autoconeixement Capacitat de coneixement d’un

mateix, de les pròpies emocions Capacitat de reconèixer un

sentiment en el moment d’aparèixer

Activació de les àrees del llenguatge al neocòrtex

Alexitímia

Sensacions viscerals: indicadors emocionals que ens fan més competents

Emoció subconscient Neocòrtex

Emoció conscient

(Psicoanàlisi)

Discriminació de sentiments negatius

Autoregulació

És la capacitat d’aprendre a gestionar les emocions arran de la reflexió de les experiències viscudes

Ens permet controlar els nostres sentiments i adequar-los al moment.

Objectiu: equilibri emocional ( no repressió)

Enuig

Ansietat

Tristesa

Depresió

Manca d’autoregulació

Enuig

Percepció detonant

Sentir-se amenaçat (resposta del s. límbic)

Estrès (irritació adreno-cortical)

Enuig (Incapacitat cognitiva per acció del

s. límbic)

Enuig

Com apagar l’enuig

Considerar els 1rs pensaments causants

Missatges mitigants de queixa (en casos moderats)

Refredament (apaga l’excitació fisiològica)

Catàrsis (Utilitat relativa)

Ansietat

Preocupació

és un assaig per considerar respostes per mitigar l’ansietat

davant una situació amenaçadora

Preocupació crònica

Ansietat

Com frenar l’ansietat moderada

Atenció i escepticisme davant el motiu que ens

preocupaBorkovec

Tristesa

Refugi reflexiu davant les ocupacions quotidianes

Depressió subclínica

Ansietat persistentSeqüeles intel·lectuals (confusió, concentració, memòria)Correlacions físiques ( insomni, apatia, neguit)

Apaivagar la depressió

DistraccionsActivitat física

Plaers sensorialsSituacions d’èxit

Reestructuració cognitivaOrientacions trascendentals

Els repressors de l’emoció

Nens impassibles, que esborren el rastre emocional del seu camp

de consciència

Impassibilitat crònica: excés de funcionament neural del lòbul

prefrontal esquerre

Impassibilitat circumstancial: estratègia positiva

d’autoregulació emocional

Causes: Supervivència transmissió conductual

paterna

Automotivació

És la capacitat de trobar una motivació interna independent del context

Les Persones amb aquesta capacitat, són més productives i eficaces en les empreses que porten a terme, i gestionen millor les frustracions

És l’actitud mestra de la IE, i influeix profundament en la resta de facultats

Facilita l’entrada a l’estat de flux, un estat lliure de soroll emocional en el qual els circuits neurals tenen un funcionament òptim

Empatia

Habilitat per reconèixer les emocions dels altres

Les Persones que dominen aquesta habilitat, sintonitzen amb les senyals subtils que indiquen les necessitats i sentiments dels altres.

Arrels de l’empatia

Des del mateix naixement

La pròpia consciència

Missatges no verbals, captats de manera inconscient (sintonització)

Paper crucial de l’educació dels pares

L’empatia condiciona els judicis morals

Els sociòpates, una vida sense empatia

Control de les relacions

És la capacitat de relacionar-se efectivament amb els altres .

Les Persones amb aquesta capacitat gaudeixen de popularitat, lideratge i eficàcia interpersonal

INTELIGÈNCIA INTERPERSONAL

Lideratge: organització de grupsMediació: negociació de solucionsConnexions personals (empatia)Anàlisi social (intuició)

UNA PORTA OBERTA A L’ OPORTUNITAT

Vida familiar: 1ª escola d’aprenentatge emocional

El tracte que donen els pares

El model que ofereixen

TRACTES FAMILIARS INADEQUATS

- Ignorar els sentiments- Laissez-faire- No respectar els sentiments

CAPACITATS QUE POTENCIEN “APRENDRE A APRENDRE”

- Confiança- Curiositat- Intencionalitat- Autocontrol- Relació- Comunicació- Cooperació

GENÈTICA VS EDUCACIÓ EMOCIONAL

Conducta

Predisposició genèticaExperiències adequades

Lliçons emocionals que aporten al nen respostes emocionalment intel.ligents

Enriquiment de la memòria emocional

Procés de “ poda “: modelació del cervell emocional

Sobreprotecció

Privació de l’oportunitat d’aprendreEls circuits prefrontals no aprenen respostes alternatives

MOMENTS CLAU Etapa fetal i primers mesos: àrees sensorials 10-18 mesos: connexions còrtex prefrontalsistema

límbic (interruptor de l’ansietat) Sistema límbic: a la pubertat Lòbuls frontals i “nervi vago”: fins l’adolescència

PROCÉS DE MADURACIÓ EMOCIONAL

Aprenentatge intens als 3-4 anys. S’activen:

Sensació de seguretat Sensació d’eficàcia Grau de dependència

TRAUMA I REEDUCACIÓ EMOCIONAL

El TEPT gira entorn al record d’una situació violenta

Queda gravat a l’amígdala i esdevé un detonant emocional hipersensible

Els maltractaments minven la tendència natural a l’empatia

Les seqüeles biològiques esdevenen permanents.

Els nens que han patit un TEPT han de rebre tractament psicològic

ANALFABETISME EMOCIONAL

Importància de la infància

Qüestions biològiques

Influències culturals

Teràpia per evitar l’analfabetisme emocional: Competències emocionals Competències cognitives Competències de conducta

FACTORS QUE AFECTEN AL DESENVOLUPAMENT DE LES EMOCIONS A LA INFÀNCIA

Poca influència de les diferències genètiques

Condicions ambientals a l’etapa prenatal

Patrons dependents de l’edat

Estat físic del nen

Condicions ambientals (socials)

Sexe

LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL A L’ESC0LA

Alfabetització emocional

Ensenya al nen a modular les seves emocions

Ús efectiu del llenguatge

Treball empàtic i en equip

Resolució de conflictes

Creativitat

Lideratge emocional

Servei productiu

EINES:

OBJECTIUS DE L’IMPLANTACIÓ DE LA IE A L’ESCOLA

Detectar ús pobre en l’àrea emocional Conèixer les emocions i reconèixer-les en els altres Classificar sentiments i estats d’ànim Modular i gestionar l’emocionalitat Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries Prevenir els factors de risc (ex: consum de

drogues) Adoptar una actitud positiva davant la vida Prevenir conflictes interpersonals Millorar la qualitat de vida escolar, familiar i

comunitària

FUNCIONS DEL MESTRE COM A TRANSMISSOR DE VALORS PER

DESENVOLUPAR LA IE

Orientador familiar Percepció de necessitats, interessos i problemes

dels nens i del seu entorn immediat i mediat Oferir un clima emocional positiu Ajudar els nens a establir-se projectes personals

de vida Facilitar els processos de presa de decisions i

responsabilitat personal Orientació personal del nen que procuri el seu

desenvolupament emocional

FACTORS QUE AFAVORIRAN UN BON RENDIMENT ESCOLAR

Confiança en si mateix i en les seves capacitats

Curiositat per descobrir Solució de problemes familiars i escolars Intencionalitat, lligat a sentir-se capaç i

eficaç Autocontrol Relació amb el grup d’iguals Capacitat de comunicar Cooperar amb els altres i treballar en

equip

PRINCIPI FONAMENTAL

Per una educació emocionalment intel.ligent, serà primordial un bon model d’IE en la figura dels educadors

(J.B.M)