'·

ANY 111 BARCELONA 21 DE SETEMBRE DE 1883

PERIÓDICH VERMELL

:: SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS ;:

PREUS DF \ºE:"TA ü exemplars. . . • . . . . . . . L:nn pesseta (...,da número. . . . . . . . . . . '.l quartos

Surt d llum ab tot.1 re¡nt!arit.1t a lo mtlll)S Ull.J vef?a.ia cada setmana

< ~ANGAS ESTll:IIENCAS

( Acabàment)

Estém aposen tats en una aristocratica cambra desde qual s. balcons se veu un q ua<lro hermosíssim y pin torosch.

:\l frente nostre tcním las altas serrag d e l Illas , to tas cobertas de roures y alzi­nas, y alfombradas <lc pouj oll 'i de la ba­q u ica íruyta. En la falda d' aq u estas serra s s' hi veu com una monstru1>sa ~erp endor­miscada la roge nca carretera do Esparra­guera a :Moni. tro l (intransitable y esca­brosa com e!" de suposar.) A la tireta la s tradi ciona ls y cncumLrada~ moutanyas de Montserrat, c rmas y rónegag, sah·o alguns marges de boix que s· emancipan per las cscleljas. Lo monastir, dintre una ubaga conca natural, se <lestaca scYer y altiu com un senyor fcudaJ qne con templa arrogant los seus poble ts feudataris.

A l'esquerra teniu los turo n ~ dr Baca­rissas plens d' OliYeras. Y a l~sc¡u e rra la porspectiYa es sublime: una llarga plana s' estent ~ n0stres· ulls, que forma en con­junt una inmensa y fecunda vinya d' hon t s'extreu aquest riquíssim v~ tan acreditat dol . pla <lel L.lobregat. Adornan aquesta capa de verdura las.lMrmosas vilas de Es-,., parraguera. Olesa, Abrera y Martorell. Lo mencionat riu es la vena fertil que dorla vida a tota aqueixa campinya, ' l qual passa temorós y encongit després de precipitar­se desde las altas rocas del Cayrat, passa dich, A nostres peus y s' aixampla cofoy, clar com un mirall per la plana, acariciat per los besos de lasi--eent mil classes d' ar-

> •

. . /

REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ

6 -RONDÀ DE LA U~I\'ERSITAT- 6 BARCELONA

bres que 'l festojan ab la sorda y bucólica remor de·son fullatj c .

En aquest rr.oment nos alsêm d el lli t. Acaba d e sortí ·1 sol. Sortím al balcó en cos do camisa y al> lq

ulls Jleganyosos y estém obsen ·ant l 'ale­gre movimen t qu' es nota al e ntorn de l es­tabliment.

Varias pare llas que 's coneix qu e tam­poch s' han rentat la cara , passcjan pe ' l pont ab Yestits sumamcn t llauge rs; altres s' encaminan al Cayrat; a ltres mes pere­sosos no ·s mouhen del pati y 's concre tnn a fer la barrila aquí, caixalrjant sen s pie­tat u

1na inofensi,·a presa de xacolata y un

modest ll ongue t. . Una colla de senyorc tasy xitxare l-los se

dirigeix cap baix a.I riu agafat~ do rnau: alternati,-ament pe r no relli scar puig lo camí es perillosíssim. Aixó no pri,·a rle que la senyoreta de l deYan t posi ' l peu he t malament y relliscant rapi<l a s ' endug ui a son enmidon'lt company, qu e , rod olant inevitablement deixa ne t y sencer lo cul desos delicats pantalons estós a un as ar­gilagas y fent pendre forsosament la fre s­ca a sas graníticas ancas, lo qual fa fer un crit d' esglay a las damiselas que h o pre­sencian. ¡Indiscr et! ¿qui no li fa posar ca­misa, encara que no m es siga pe r arribar al riu y tornar? ¿Qué no sab gue la samar­reta no arriba sino fins a mitj cos?

Pe ro doble mes trist y crítich es l' esta t de la senyoreta que ha re lliscat. Aquesta, no aturantse per res continuaba relliscant quan jo faig un crit d'horror: rodolaba en direcció i un re3pectable barranch abon t

.J

.. •

Nl'M. 118

ARTS Y LLETRAS :i

PREUS DE SUSCRIPCIÓ Tot Eapanya, portat i domicili. . • .') rals trimestre Paissos de la Unió Post.l i. . . . . ,r, i.l. iJ .

Dona números extrtlf>ri in.1rr.t ~empre q 1•! /il) dem.ina1' U. c1rcuuta"c'"·'

J

ten ia que quedar com car11 d<' ft'r Lrntifar-ras. Poro, lo qu' es l, c tzar! q twda c11gan­xada per Ja ca'ïrfisa y la J,a 1a dt· crrtona :i una soca punxaguda d'un pi tallat de poch y penjada com una nina l'i ~ lira. rusNn·aut .. com es de su po:-a r dt' costPl la :-: :l\·all ¡ey! excep tuant las camas que (\st~n coLertas pe r unas elegan t~ mitjns.

Y so rt de Ja sort; pues sota ·1 l1a rranch uns quans srnyo rs e~ tabau cliseutiut ami­gablement qnau se ,·euh rn Ja nostra se­nyore ta f <' ll t tc• rcc' ri l Ja~ y x iscl:rn t escau­dalosame n t. Jo ja ho vrig-; no n' h i ha per monos . Tots los banyis tas li i corren <Jessc­g u ida y ab la 11j11da d'una rscala un aixa­lal>rat l' agafa pel' la part rwutra l del cos y la baixa {1 t<'1Ta plana. Pr r su pu<'s to que poden co u ta r Jo rubor de sas galtas, des­prés de haLel':-;f' ri"t taul en pa:tos 11teno1·es.

Des prés u' aquesta escena anem a ren .. ta r nos y a dar mal temps al beco' I•Cr -es­morzar.

Nos serYeixen un plat de sopa a la purce, una tremenda coste lla de moltó adornada ab tomatech~ y pe1Jrots que ·is angels hi can tan. Men tres me trec h un cigarro per fumar e9tra ' l mosso ab un-:t carta tancada a la ma. L' ob ro pe 'l mitj d<'~seguida (a la carta s'en ten) y ... oh fortuna! nada tnenos que una invitació de Ja mama d, aquella senyore ta d el tren, que 'm convida a una tertulia familiar que tindra Jloch a la nit.

-Ah! tunanta, tu vols pescarme,-dich jo entre m1.

Lo bitllet diu .textualment: Caballero: abiendo dispuesto con cm·iosami, fos una vela da familiar pot· esta notche yrre cor­dandome , su= nobles fJJ alejantes of enesi-

'

\

. ... . - .. ...

l

tnientos i cri do un del>er Mio conbidaldo. a ' tendida qtte ió =o? una de/as ¡11·cnsipalas ini ziadoraa. Espero que tendm· lomm:ilida t de acistir aella on11·1~andònos con :iwmena p1·e­censia.-S. S. cm·bidora. En gracia Sinella. P. Data . nii hi!í·a A-f adronita lo saluda 1·es-11etu osmnenta .-

La escneia d' aqu ~sta· c<1 rta l' hauria de pe~car ~ so ta d(I tot, a Ja pos tdata, si Ja volgués analisar, pero Véig qu e Ja s quatre parts ci e la gram~tica s' hi trencarian 'l coll.

nueno: far~ com qui mosseg-a 1· asqué del am: as~istiré a la vela da.

Passo 'J dia prenent Jocorre'-ponent bany y després de sop~r y fumar Jo mC' u habano, 'm poso 'J mPu pau talou 11rgTP. J' f' rmill a dP piqué y 'J jaquó d' eJas ticotí; 'm pentino Íl Ja alfon s ina, 'm J>üSO la gro. Sa tom baga 1

al dit xich <fe Ja ma esq ue rra, Ull . OlllÒre ro (fe tai J l a l cap y ¿quién me tose ft mf?

..\le fa ig- a com pa11yar a lé:\ ll a Li tac ió de donya «Eu gracia» re ·1 rn o~so .

No m' ho peu ª"ª·Tot Jo nws selecte dC' J s L:lnyi .. la · o ·ta ba apl l'ga t a llí.

J>es~;wguid :i qu e 'm Yeu la . .. <' nyol':l. m' 1

agafa J>t' r Ja 111 ú , y diri~intse :1 la co11cu r­r eucia d i u :- Sc~n ,ro r . tin ch J' honra de preseu larl os Jo joYe D. Fula 11 0 de Tal. .. -Oh! cr ll'bru ... - I>íspos i d r ... - Tin ch una verdac!Pra sa lis fa cció ... - :\l i l g rac i as ... -Y osM c> s d tH• uyo ... - .\J :S pru~ d t' \·os tc '• ... -l:cso . a 11i;i ... -Tals , 0 11 Jos c11 !11 pi i m <'ll l ' (JUP co rn una pluja'm ca uh <' 11 ~o lJr1' .

Una n•gad a apacig u<tda Ja cosa , ·m d iri­g ci.\o [1 f'<' r lo r r lldin'1 à Ja ii!Ja ~ladro 111'1a cprn m' <'s ta Ya mira nt dt:,..: rf c Ull rec<.> del ~aló.

-¿Q111" tal? iil o pas. a Lé1 -Pe r ara Lé; g racia s . Y YOS té? - Oli ·m di spensà u ma $a f'ay or YOStés ... - Xo. a l co11trar!; n osaltres som ï s hon-

rats.. . / - CrPgn i q ue tin ch una sa tis facció r x - ,

l J • l l tr<.' mada. u11a a rgna inmens:i, a Ye urcm alln' copal se u co tat. /

- So j o qui deu Ya nagl o ria~1sc dc... ; -Ja dcsdc aqu ell wagó c u que J' c tzar '

'ª nj un taruos, que no hi pogu t olvidar los rasgos de son hermos í ~sim rostre .

-Vos tó m'adula, senjoret. .. - :'{o . Crrgui que son tan cxpoutaucas

las meYas fra ::;::;es .. .

M entres cstich enrahonant ab Yeu baixa ~lh Ja senyore ta :\Iad roneta, Yos tê lector, en trctingn i~ obsen ·an t Ja conc u rrcncia . l ïYritat <1u' es Jluhida? Yagi, vag i mirant y aguanti Ja part de la capa que li toca . .. /

La conY~rsacio qu e sos tením j o y e ll a 's l va animant calurosament.

Lo piano toca y 'ls demés ballau'. La Madroneta, dissimuladament desapa­

reix per u na po rta y jo al poc h r ato tam­bi faig lo mateix. P ero n o puch sus treu­rem a las m i rad as que 'm dona vos té, lec­tor.

Baixo per una escaleta fosca que 'm conduheix a un terraplé-jardí, ¡com! ¿tam­bé te ·1 desca ro de seguirme? Aixó ja es , massa, lector. tQué Yeu que obra tau t los ulls! Ah!. .. una mica de ves tí t de la senyo-

. reta entre ' ls reixats de la g lof'ieta ... Sí? Donchs ara no veura lo que fom tots dos a

- .,,__...-.-

LA TRAMONTANA Núm. rr8

dins ... .r ... ~iJc n c io! Si seut a lgun susp1 r no 'n fa ,si cas ... Espe rim qu e s urti. ..

.\ra, lec tor, agafém la maleta y toquém pipa~ Barcelona.

Si ros té curiós me prra unta, li diré com Céssa r a l expli car Ja de rrota de Pompeyo: Veni , 'V idi, r ici. A Madrit sortira desde 'l ~es entrant un

periódich qu e per res semblarj tet en Ja vi la de la gand ulería.

J. GnNART

BCSCAr\T L.\ FELICITAT

C 11 (lia J lCr _<'aram hola \'aig- 1·ntra ·1 f":ift"• !'-ui-:. Y un '>cnvnr ha-.. r,1 ·1t f, ¡¡., ;1 11e h·~-a- molta 1ab11la.

tot mirant ::itc 11 1arn. nt e<.ron. de !'Olm · la ta r:l.1 H \ f1·r us de la pa raula d · la man l'ra ~ .. g-i11•11 1:

-Sud1 m:ígi1·h qu e per un rnl me ·11 omph•n unn t' ll Jl l' lfl

f1• 11 tme pass:í 11 11::1 csto neta en la g loria ce le!> t iai :

qu e fi<'ante clins mas ,.E'11 a c; ('Ol!\'Cl'lÏ t CII -..ud1 \ t' l"llH1 ll fos lirotar l11·l nu•u ecrwll pl :111' ma!!nifü·Ji, :i dot i'11 •1:h.

Ti 11ch d1 • dir~ q 11i• , · ada mn p1•r1¡uc tu 111 · ha~ trl'l dP a p11r11': t inc•h 1·ent <'Ïn<1u:111ta mi l 1luros fJ ll t' ,:!r:u·i a-: :í tu 'n <:11<'11 amo.

L a id1•a que ,·ai~ tenir <lt• lican111• en una c111pre-.a qu e ha ini1·iat ma !!rau ri1¡ut•-.a, d t>I mn r ra!'quí "ª sortir.

L a fond a dl' frcnte ·1 pont q ue tan-, dine rs hi C's lich f1 ·ut, e" ohra d t> un p .. n-:am cnt q111• m ig !'1·1· t ri t helwnt rom.

'.\T1• d 11n:111 111<: l•a11 ,·s 1h·I Llar• l1 11 11 n·s 11 lt a~ molt c·at ~ nnd >: 111 pl:!'l1 '"ª !-ori ir d l·I fondo

J <lc una c·o¡1a dt' <'011yad 1. .Ja qt1C' t in <' lt for tuna l'l't a

irrac·ias a l:i \'Ci ~ t rps fan 1rs dirc;: ¡ \ïsca n los lico r!-! .. . t ot l1cl1ent una c,1pcta .. .

F.li ~<:' t ira ' l snch al <'o.., ju me ·1 miro, c ii rn e mira. ,. a lsa n lme d <' la ca<lira ~t·ns 1lirli res to<'o ·1 <lo <;.

T ot !IOrtint ¡w nsarn .i o: 1.C'om que ·1 l':: p tan;; plan-. en~o lfo , qui sa li, <'ncara aquest so lfa p od ria ü•nir ra luí.

' )' ~l'gons Sl'n to • 111 1' s t' sp ir a t ot l i m ar xa YC'nt <:> n popa, <l 1.1ud1s j o heurt.'.· al~unn t:opn Yl'ya111 i. i la sort ll1L' pi1·a. ne~<lr arny, \'Ïs<·a l l licor

ja r<:>s 11~cs <lcl mon me l en ta ,·inga 1 nm , conyac· h <'> menta .. . L o didw. comendador. 1.

Del dit al fl't, l' endl'm{L co111 que t ot !to p rcnc·h tl fuga', cu lloc· h' t.l ' una C'lipa, dugas ñ (.-a<la hora d e menjar .

Sempre serio fent lo mut l'i<·nn ·ia ·J meu talL•nt, an rn uc heure1·. bcbcut, y <lcsp1·t.'.·s <l t: haLer l1cgut.

P cro per m es f)Ue p<'nc;aba y ·1 molt. lieor qu· engolia, cap plan mag-ní tich Ycnía. lo meu <:>en ·ell no brotaha.

Probant molt :r no fent res uu a ltre diria:-·.M planto.­Donebs jo n o. aumen t al canto, en lloch de duas copas tres.

Ab tan l>eur~ i<1uin calor! lo meu CO$ Pra un ,·oiran. - Ara sí que 'm \'indni un plan, mig dir, que fad. furor.

Ko hi ha mes, aquesta ardencia que sento <lintre mas venas te de rompre sas cadenas; csp crém donchs ab paciencia.-

Y ... ¿saben qué va passar? que molts cops vaig fe r t entinas y a m es de las papcrinas que en poch temps vaig agafar,

los lico~s p e :1 cos estesos ,·au darme ... no son embulls, en lloch d' un plan ... un mal d' ulls que 'm ,.a durar quinze mesos.

( Q. Rom

Se titulara ¡¡La Silba!! y xi ula ra tot lo dolent, que dolent y xiu­

lable ho es tot lo d' a'Vuy en dia, desde la so tana bipocritona y lo lloron dels gene­ral ~, fin s lo proteccionisme dels indus­trials ... que fan lo negoci ab l'estranger. pre nen t peu del proteccionisme .

~rg-ons J legím e n varios periódichs, los di as 22, 23 y 24 d' aquest mes se celebrara a Ba r ce lona un congrés IJibrc-pensador.

Nos en a legrém.

Y e ncara ' us e n al egrarém mes si va bé y no re. u l la en d ··scrédi t de la idea.

¡Fo ra! ¡fo ra llana !

.,. "

Ll ege ixo en un anunci:

«C na se r1o ra Yi uda del Ampurdan, que Yi\'P en Dn rcc lona. <icsea tencr como de ta m i l ia tres 6 c ua tro jó,·enes de dicho punto.

»No se t ratara mús que con los padres 6 tu torr s .»

Dr l antPrior anun c i dedueixo una noti­c ia be n tri s ta por LA Tn.\MO~TANA, aix6 es: <pie ha mort l' Ampurda, deixant viuda a Ja . eva senyora.

Enca ra sort qu e no <l eu quedar canalla petita.

Lo president de la República de Sant SalYado r, cansa t j a de tan tas vegadas d'es­ser ree legit, h~ cridat als pares g raves de l pais, y en bonas paraulas los hi ha dit que ' n busqu essen un altre per ocupar lo seu pucs to, qu' e ll no volia sor un D. Perpétuo Presid ent. qu' altres n 'hi havia per des­cmpenyar lo carrech.

Lo president aq uest, es un ta l doctor Zal­di va r, d'origen espanyol.

Ab a qu e -;t mo tiu un peri6dich diu que dcsmen te ix ·lo sou origen.

* Si j o ting ués afició als sants y fos papa,

to t seguit beatificava al doctor Zaldivar, y 'l nombraba patró dels polítichs espanyols y advocat de l' esquerra dinAstica.

- ¡Pobre sant Zaldivar,-dir4n vostés,­) .. quc pochs devots tindria!

Donchs per aixó 'l faria posar als altars, perque escarmentés.

iAhont s' es vist dimitir una presidencia aixís tan a la fresca?

Prou sé jo qui al saberho es capAs d'es­garraparlo.

**

A ~I:ilaga un guarda hosch sorprengué A dos j oves cullin t rahims, ~ ab un tiro va matar A un d'ells.

Allí mateix un ho~e que venia ftgas, al veure que un noyet posava la ma al cistell,

¡

p

N6m. 118

,_ l

LA

•

TRAMONTANA Pq.• 3

li clavi una ganivetada al bras que 'l deixi maf ferit.

de véureho consignat per los mateixos in­teressats en la comedia política.

del monument destinat i con memorar los fets sal\"'atjes dels defensors del a ltar y del trono. ¡No ho fassin tan fort, senyors malague­

nyost Aixó es un xiq.uet massa. Si volen castigar de ferm als lladres y

<letentadors de la propietat, LA TRA?ttONTA­NA tindra molt gust en senyalarvosen uns de molt granats, dolents a carta cabal y que tenen la vergonya a la sola de la bo­tina.

** •••• Tenim la seguritot de remetre puntual­

lllent lo periódich a nostres suscriptors, pcro aixó no es obstacle pera qu e s' extra­r ihin números y l' administrador de LA TRA~IONTANA rebi qu-.:üxas com aquesta.

rn suscriptor de Beguda Alta rebia ab regularitat lo periódich mentres un ide Ja <"::tsa donava dos quartos per Húmero al pra tó encarregat de la corre~pondencia. l\lcs, vot' aquí que Ja tal propina va des­npa reixe y lo suscriptor no ha rebut ca p mr~ núme ro.

-Home, senyor administrador de cor-1·c us de :Martorell: vegi si troba a q ui ll punt s· cYapora LA TR.\:\IO~T.\l"A, que casi e a si asscgu rai:iam esta prop seu Ja causa y en sas mans lo remey.

** lj-....

Lo dia 8 d' aquest mes ha mort vora de Chartres a la edat de 54 anys. Mr. Enrich Fourchy, atlvocat de l>. LI uis Çarroras, en la causa entaulada contra aquest pe 'l có n­~11 1 H.o<l rigucz Rubí sobre 'l folleto titul a t /,os <iuques de la 'Tor1·e.

Era n n home de conciencia dels q ur no ' n corren gayres.

¡Que la terra li sia ll cu ~era!

* Estém d' enhorabona. Lo senyor Mou tero Rios se 'n ha anat

prccipi_ladamcnt a Paris. ~r assegura que aquest viatje es ta ínti­

mament relacionat ab la democracia di­nastica, y que dins pochs dias, y ab motiu 1.lel misl<'riós esmorzar de Biarritz, la po­lítica espanyola pendra un giro d' avance cap ú las rcformas radicals simbol isadas per la rna esquerra.

¡Tiva Quim!

Se diu que 1 plet que 'l general Serrano sosté ú Paris en contra de sa ex-nora donya Mercedes ~lartinez de Campos: li 'ª bas­tant malament.

¡Pobre t! Ho sentim.

** ..... En Posada Herrera s' ha decidit ~ dei­

xarse nombrar senador y ab tal motiu ofe­reix a Pio Gullon lo seu districte vacant.

iEs dir que 'ls districtes electorals son dels diputats~

iY la legalitat del sufragi. ahont queda~ Encara que a nosaltres no 'ns ve de nou. Sempre . h~m cregut que ·1 cos electoral

es tan llibérrim ... qu' esta a las mans del primer policastro m es desvergonyit.

Pero, en veritat, nos agrada la franquesa

¡Viva la moralitat!

Per la gravetat qu' enclou, no podém monos que copiar aqu est suelto d' El Pa­lleter, no tant per son contingut com per lo que deixa en treYeu re:

«Uua pregunta al j efe de la Guardia si vil del distrit.

tSap el jefe lo qu e pasa en Carcaixent e l dia 11, dimats, a les deu de la nit, en l' hostal de Camals, al anar~ sorp rendre a uns criminals qu' estaben confcrc nsiant en un coarto~

~losatros sabem. qu· r l cabo del purslo y tros indiYiduos. anaren al hos tal. pr~­g untaren en quin cuarto estabcn c is cri­mina ls, fe re n anar dabanl a la hos talr ra , arribaren a la porta del cuarto y .. . sona un tir qu t~ no fo u disparat per la Guardia s i yj l.

Els criminal s (lSlab~n allí. .. y no sabom qu' estiguen e n la presó. tPuos qué s' 1·1a11 fet l

Procure aYeriguar cl jcfr lo que mosa­tros no Yol0m c~pl i car. ¡a iro ser que pre­fprixc~ qnc s' c:-;p lic¡uem donantli pels y

- l ' sena s . . .. ~ ••

¿ Perqu6 's dcuhen haber coa ligat los pa rti ls aYansa ls de Saragossa~

iOuc no aném prou bl·l No ho e n teoch... , Empro tampoch me desagrada. lli tro ho un sabor ... aixís .. . agre- dols ...

q uc 'm fa pessigo llas al paladar.

Explical>a un diari que ' Is socia li stas francesos y espanyols en tenian ~tramada una de las seYas con tra D. Alfons.

M' hi jugaria Uft tupé que tot aixó es una ... conspiració dels <lel poder per a ll ar­gar quatre dias mes lo menjar uel pressu­post.

Yes als socialistas qué se ºI s en dona rl' en Pau.d'en Pere. ni d' en Berenguera.

Si 's tractrs de polítichs ho compen­driam. Es net.

Resulta dels comptes presentats a l ajun­tament prr la comissió• anada últimament a Madrit baix la presidencia d'en Ili us y Taulet. que durant 20 dias . y pagant Bar­celona, va gastarse a rahó de 2~3 pessetas diarias .

Aixó s!; hi 'ªn compresos los mistos, ci-garros, propinas y demés frioleras per l' istil , inclosos los gastos de perruquer, ¡burrango! que aquestos últims h a n de costar un dineral habenthi per entremitj las patillas d'en Rius y Taulet.

Pero tu, burret de carga, 1·iu y zJaga. Sobretot paga.

** » ••

**

Una borratxada de mils pessetas suman los premis e n diner que ' s donaran als vencedors en lo hipódrom <le Barcelona.

Tot pera fomentar, -diuhen,-la rege­neració de la r assa caballar.

Pero no 's te n"oticia que la gent ;de pes­setas haji pensat oferir ni un c6ntim pera eYitar la degeneració de Ja rassa humana.

O sino pregunleuho als fabricants de Sabadell que no Yolgueren rebaixar un quart de traball als que passan dotze y ca­torze horas dins de la fabrica.

** ... .. L' esq uerra dinastica de Barcelona ha

donat un petit tibe ri a n' en Balaguer. Aquest bon senyor "ª fcr hi l' indispen­

sa ble brindis polítich. Es de notar que l' anlich catalanista va

parlar en castc lla y en a ixó 'ª se r pru­clcn t.

Degué concixe que la ll engua ca ta lana no serYcix pe ra las conc u pi ~ccncias poli­ticas .

EX LO LLIT

- J o 'm moro ¡Deu d i'l cel! Yina Maria Mat"Ía vinn ah mi.

-Senyor r cdor, ja ,·a.- 1.a n·elnrín ¿cst:i <leserla?-Si.

- Som sols ... T~Lnca la porta. Quan k 111iro mes creix Jo nll' ll dolor.

Acúslal... ¡<itúna t·ara! Jo clt'liro ... mon mal es mal d· amor.

:\Ics, mes, qu' ets lluny 1•ncara ... Ai xís m' ngr:ula-. . ¡Qu' c' s <lo)., rnorir :i prop tt•u!

Si al cel pogués (•11trur ali ta "> ru-.:ula,; ga ltetas ¡I>cu 111 · lleu!

¿:\r (" .. tima com avants?-C'om ants, !'Í pan., ,. molt. ,. molt, ,. mnlt.

)forinl ,:o:-.ll" j11 ··m mor<;. - Xo. no Pncnra; 110 '111 del.\. i::; tri -;t y <;1>1.

Marí~ tu m' alf'nln'l. tu ·m 1lo n c; ,·ida t u calina s lt> me u mal.

¿llceonlas a i¡uPll'l tP111p<;?-~cny1'1, afli•ri u.i jo caich, jo c..; t i1·h fatal! "'

X o 'm pa rli tl' a<¡nclls <lias <le ventura; no 'm ,·ul!!n f1• pati r.

l ' cr uú lot e~ dolor. tl)t amargura ... j:.Ï jv p ogu(·::; lllc>rir!

;,Qué SC'ré sens \"Ostt"·? U na de:;1lilxada. ¡Xo 's ruori!-Xo pueh mes.

T e, g1lanla eix grapat <l· or!-;.Ja csti<'h ::aka<ln! - ¡C u be~! ... un altre lie ... !

. . . . . . . . . . . . . . . . La ma posam :i.l pit... ;,Sents? Ja r eposa

mon frc t y gelat eor. - Ja tineb lo que anbelaha ... ¡Jn ·m fa Ofl<:a! ¡.Ja gira 1ls ulls en !Jlancl1! ... ¡.l.! j0! .. . ja C'! múrt!

Junnit<> C.\TAÚ.

Lo gobern civil de Girona ha manat tan- Lo dimars prop passat tingué lloch a Gi-car lo círcol obrer de Puigcerda. rona un miracle de la providencia divina.

Per are no se sap que ' l mateix gober- Lo cel, sens dupte agraviat dels gironins, nador haja dit ase ni bestia al ajuntament va comensar a férloshi mala cara, etzibant carlista de Tortella, que, passant per sobre contra ells una forta tempestat de llamps de un acort prés, ha manat destruir la base l y trons que 'ls óngels hi cantaban; quan

!

cap al tart, ¡oh miracle! un llamp esgarri~t va caure en lo convent de monjasdel velu­nat de san t Daniel , movent mes xibarri que una primera nit <le nuvis.

Lo dit llampech, tafaner de volguer sa­pig-uer lo que feyan las monja s en a.quellas hora s 'ª ficarsc com un mal es pen t per la

' cúpula del convent, rompentla en pa:ts diminutas y fe rint a duas de las IDODJaS que estaban resant fervo1·osmnent perque ï seu amo (Deu) los hi concedís la santa gracia de posar coto a l mal temps. A una se li emporta unas claus quo ten ia a las mans, y a r altre la sabata del peu esquert, aixafant de passada l' orga y moltas altres cosas que li van passar per la barretina.

Després ¡oh després! desaparegué de las mans de la verge lo bon jesuset , que a cor­re-cuyta va toca r pirandó per pór que no li posesin també las pcras a quarto, y lo millor del cas es, quo aun no ha sido ltabi­do ... _

Ja ho veig; las monjas tot resant devian tenir -mals pensaments y ...

Deu te un bastó que pega sens fer rem6.

•• ... ... Estém d' acort ab Lleó XIII. O ell esta d' acort ab nosaltres. Los lectors ho decidiran. Perque LA TnAMONTANA sempre ha cre­

gut: que 6 no debia haberhi clero, ó en altre cas debia abolirae lo celibat ó practi­carse una operació git~ncsca ab los semi­naristas.

Motius no necessitém exposa rne. Prou ): massa eloqüent parlan los mil y un fets sotani-tocinescos que setmanalment tenim lo trist deber de consignar.

Donchs ara resulta que, segons veus, lo papa Lleó XIII te una opinió no gens di fe­ren ta de la nostra en lo fondo; y di hem en lo fondo perque aquesta qüestió en te molt y es bastant peluda.

Sí, senyors, sí; tenim un verdader goig en consigoarho: lo papa sembla que veu­ria ab gust que ·1 clero preng ues la ini­ciativa pera embestir de fren te si deu ó no . abolirse lo celibat; ó en altres termes: si ' ls capellans han de ser pares sense fill s ó si han de viure decentment la vida matrimo­nial y nó donant set escandols per minut.

¡Apa, donch!'), reverents que viviu en contínuo sobressalt: a declararvos parti­ñaris del papa ó uels papas!

Y vosaltres ¡oh castas majordonas en qui los anys, la intimitat y 'l carinyo han creat tants d' interessos! no deixéu perdre la ocasió.

'*'* ..... La escena passa en la hermita de Puig­

cerver, terme d' Alforja. -Que no ballaréu a trenta passas al re­

dedor del santuari; jo ho mano. -Donchs hi ballarém, y qui li piqui que

s' ho rasqui, senyor rector. Entretant una comitiva del cassino, tots

ells carcas, contravé las ordres del rector y s' arma un xibarri del que 'n sortian los crits de pastelero, hipòcrita y altres mes pujats de color, tots dirigits al sotana.

LA TRAMONTANA

Y creixent, creixent la g resca, lo r ector hauria passat per una finestra del camaril del sa n tu ari sen ·e la bona intervenció d' 1' un tercer.

No se sab que la mare de Deu de Puig ­cerver pensés obrar ca p miracle en lo cas d'anar daltabaix l' h ome ab faldillas.

- Senyor rector <le San ta María de Tor­rellas, ¿es cert que a casa de vosté no fan caritat en dia de testa y treuhen los pobres a fastichs.

Y cas de ser certa aquesta manera de santificar las fcstas; digui: iCÓm es que 'l s diumenjes vosté s'ocupa ab las noyas de la vila y las fa can tar y mes can tar ~

Nou feligresos y dos forasters qu e ha­bian anat a festa major, total onze, es lo número dels qu e portavan atxa en la pro­fessó organisada a Sallen t per l' extraor­dinariissim mossen Esquerra.

A la professó hi assistiren un veh í per cada cinchcents.

Y vagin cantant: ¡¡¡La (6 de Espanya no morira!!!

** ... . ...

Las duas poblacions de Catalunya que segons clatos oficials donan mes número de divorcis y separació de cóssos son ...

il\Iay diriau quinas? Vich y Manresa. Es di'Ç¡i las du as mes católicas, mes ple­

nas de ~pellans y mes carlinas. Apuqteuho, lliberals, y que no s' olvidi.

Un bocí de sermó. Lo vicari de Cadaqués te la paraula: « ... llavo ras, germans meus, hi acudí ...

;,qué os diré, germans? un (amer d' an­gels .. . »

¡Oh sublim oratoria sagrada que fas anar los angels a famers!

'** ... ... Un bisbe, que à la trassa deu ser fill de

Mataró, s' ha trét del ca p un projecte, gros com una mitra.

Consisteix en construhir una barca de grans dimensions y poch calat, qual inte­rior servira de tem ple, ha ben thi al tar, trona, confessionari, orga, font batismal y demés frioleras. · · Ab pochs quartos, (al bisbe no ha de cos­tarli un céntim), lo barco sera revestit de fustas preciosas.

La igle'sia embarcada sera moguda per lo vapor, tindra capellans y missioners, Y estara destinada a recorre la llarga exten­sió del Amazonas, al objecte d' escampar la relligió entre 'Is indios d' aquell país.

Aixó me sembla un principi encaminat a servir la relligió a domicili.

Vamos, una especie de servey de banys de pila.

Per quan lo cas arribi, espero trobar un dia en la redacció al rector de la parroquia carregat ab los trastos de confessar y dis-

'

N6m. 118

posat fins a absóldrens de las excomu­nions que pesan dem unt nostre .

Visquém y vogém, gobernant fusionis­ta s.

'** ..... Un capella mallorquí esta encausat per

haber vengut una sola finca a duas per­sonas distin tas.

L' home, (,·ull dir, lo sotana) debia re­co rdarsc que ab tres mil pans y set mil peixos Jesús dona menja a fres pcrsonas. y encara Ya sobrar teca .

En a ltre temps, quan los capellans no eran portats à veure la cara dol jutje. lo miracle s' hauria obrat. Llavoras, venuda la finca a d uas personas dis tin tas, era se­g ur que tornaba a quedar en poder del so­tona.

Junt ab los naps cobrats ¡ey!

•• .. . .. Llegeixo en un diari mallorquí: Al oratori situat en lo caseriu del Hos­

talet d' en Canyellas, se benehí una cam­pana d' unas cinquanta lliuras de pes. Diuhen que a l beneltirla pesaba mes do xexanta lliuras.

¡Miracle! Veyam, veyam si ' Is mallorquins apro­

fitau la invenció y d'ara en avant engrei­xan los tocinos c1·islianament.

Ron sistema pera aixecar la decayguda té de nostres temps.

EPÍCiRAI\IAS

Diu la dona d' 1•n Lluís que va estar nou mesos justos <lcs<le Carduua a Pari~.

Q. ROIG ** .. .. ..

Fa temps que tinc:h un amich, que sent l Cll fa de manoLro pcrquc n' c:s molt y molt pobre, y tothom li diu En-ricli.

En una gran pohlnci1'•, (que no vull anomcn:i) al arcaldc 's preseut{~

numerosa comis!'lió; per \"Cure si cii treuria uc cert llo<·h uns gitanots, <JUP mo\"ian alhorots y cscandols de nit y dia.

Després c.le molt espera la citaua comi:,sió, rn sentí ah admiració q ue }· arcaldc rn exclama: - Contra mi ningí1 's rchcla, mes, res puch fe ab semblants manos, perque son los tals gitanos ..• ¡de la meva parentela!

FRANCISCO LLE!lAI

SUSCRIPCIÓ PBJl' AlXECAR U!( MOm;JlENT AL INSIGNE XÚSICil-POETA

308EPB A1'8ELll CL& VÉ Raia.

8wNJ a11teriof". • • • 318 J . Cap. • • • • . .••••• __ 2_

Total.. • • • • 320

Se admeten donatim en aquesta Redacei6.

TipocraOa U .&.CADBllü, ._.. do la UútW H", t. ..ca'• a