Click here to load reader

Introducció a l'avaluació econòmica

  • View
    219

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Introducció a l'avaluació econòmica

  • Col.lecci Ivlua de guies prctiques sobre avaluaci de poltiques pbliques

    Institucions membres dIvlua

    Guia prctica 9 - Introducci a lavaluaci econmica

    = +

    =

    n

    ttYX

    rtCtCCVA

    0 )1()()()(

  • 2013, Ivlua

    No es permet la reproducci total o parcial

    d'aquest document, ni el seu tractament

    informtic, ni la seva transmissi en qualsevol

    forma o per qualsevol mitj, ja sigui electrnic,

    mecnic, per fotocpia, per registre o altres

    mtodes, sense el perms del titular del

    Copyright.

    Autors:

    Josep Maria Raya Vilchez,

    Ivan Moreno Torres

    Maquetaci i disseny portada: jaumebadosa.es

    Primera edici: Octubre 2013

    Amb la collaboraci de:

    Dipsit legal: B-22900-2013

  • INDEX

    1. INTRODUCCI A LA GUIA PG. 51.1 TIPUS DAVALUACIONS DE POLTIQUES I PROJECTES PBLICS pg. 61.2 COM ES POT UTILITZAR AQUESTA GUIA? pg. 8

    2. FONAMENTS ECONMICS I TIPUS DAVALUACIONS PG. 102.1 FONAMENTS ECONMICS DE LAVALUACI ECONMICA pg. 102.2 TIPOLOGIA DAVALUACIONS ECONMIQUES pg. 132.3 ETAPES DUNA AVALUACI ECONMICA pg. 16

    3. ESTIMACI DELS COSTOS, PREUS DE MERCAT I PREU OMBRA PG. 183.1 INTRODUCCI pg. 183.2 COSTOS TOTALS, COSTOS MITJOS I COSTOS MARGINALS pg. 183.3 COSTOS QUE CAL INCLOURE pg. 203.4 COSTOS QUE NO CAL INCLOURE pg. 213.5 ASSIGNACI DELS COSTOS GENERALS pg. 223.6 VALORACI DELS COSTOS pg. 233.7 ALTRES ASPECTES SOBRE ELS COSTOS A TENIR EN COMPTE pg. 26

    4. MESURA I VALORACI ECONMICA DELS RESULTATS. BNS SENSE MERCAT PG. 284.1 INTRODUCCI pg. 284.2 VALORACI DE BENEFICIS PER BNS QUE NO TENEN UN MERCAT pg. 294.3 CONVERSI DE PREUS DE MERCAT EN PREUS OMBRA pg. 34

    5. AGREGACI DE RESULTATS I COSTOS. TAXA DE DESCOMPTE. INCERTESA I RISC PG. 375.1 INTRODUCCI pg. 375.2 PROCEDIMENT DEL DESCOMPTE pg. 385.3 CLCUL DEL VALOR ACTUAL DELS COSTOS DUN PROGRAMA pg. 395.4 LELECCI DE LA TAXA DE DESCOMPTE pg. 415.5 DESCOMPTE DELS RESULTATS FUTURS pg. 435.6 RISC I INCERTESA EN LAVALUACI ECONMICA pg. 455.7 TRACTAMENT DEL RISC I LA INCERTESA pg. 46

    6. CRITERIS DE DECISI PG. 486.1 INTRODUCCI pg. 486.2 REGLES DE DECISI pg. 486.3 ANLISI DE SENSIBILITAT: EL TRACTAMENT DE LA INCERTESA pg. 51

    7. CHECKLIST PG. 56

    8. EXEMPLE SIMULAT DUN CAS DINFRAESTRUCTURES PG. 58

    AUTORS PG. 59

    REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES PG. 60

    GLOSSARI PG. 61

    NOTES PG. 62

  • / 5 /

    1. INTRODUCCI A LA GUIA

    Existeixen moltes decisions del sector pblic que afecten els agents econmics. Per exemple,

    molts mercats estan subjectes a regulacions econmiques que modifiquen la lliure formaci

    dels preus. Els governs tamb intervenen substituint la iniciativa privada per la producci direc-

    ta de bns i serveis o fixant impostos i concedint subvencions. Tots aquests tipus dactuacions

    del sector pblic es poden avaluar en relaci amb les seves finalitats.

    De fet, lobjectiu de lavaluaci de poltiques pbliques s, en termes generals, comprovar si els

    programes pblics estan assolint els objectius que shavien fixat quan es va decidir dur-los a

    terme o en quina mesura ho estan fent, s a dir, mesurar el grau defectivitat amb qu sestan

    gastant els recursos pblics. En aquest sentit, els mtodes davaluaci de poltiques pbliques

    abasten una gran quantitat de tcniques que sapliquen en funci de lobjectiu de lanlisi o de

    lactuaci que es vulgui avaluar, del moment en qu es porta a terme lanlisi (ex-ante o ex-post),

    de la disponibilitat de dades, de la possibilitat de dissenyar un experiment, de les peculiaritats

    de la mesura o, fins i tot, del propi sector econmic analitzat.

    Ms enll de mesurar el grau defectivitat amb qu sestan gastant els recursos pblics,

    lobjectiu de lavaluaci econmica s reproduir a nivell de la societat el comportament de les

    persones quan sospesen de forma individual els avantatges i inconvenients duna actuaci.

    Daquesta forma, comparar els beneficis i costos socials dun projecte o poltica pblica, abans

    de prendre una decisi que compromet recursos pblics escassos, sembla la forma dactuar

    ms raonable del sector pblic. Val a dir que la idea no s substituir la decisi poltica pel judici

    de tcnics, sin avaluar les conseqncies que impliquen les actuacions del sector pblic amb

    lobjectiu de reduir el risc demprendre accions que puguin ser contrries a linters general. I

    tot i que leficincia no ha ser necessriament lnic ni el principal criteri a lhora de prendre de-

    cisions en lmbit del sector pblic, sempre, i especialment en un context econmic com lactual

    de manca de ingressos pblics, cal garantir que es fa un bon s dels recursos pblics.

    De fet, diversos pasos han publicat guies i manuals de com sha de fer i presentar una avalua-

    ci econmica. Per exemple, la Guide to Cost Benefit Analysis of Investment Projects elaborada

    per la Unitat dAvaluaci de la DG de Poltica Regional de la Comissi Europea.1

    Per aquests motius, lobjectiu daquesta guia s introduir els conceptes i les metodologies de

    lavaluaci econmica com una part de lavaluaci de poltiques pbliques fent especial mfasi

    en les anlisis cost-efectivitat i cost-benefici.

    La guia sorganitza de la forma segent: en el segon apartat es destaquen els fonaments

    econmics de lavaluaci econmica i els diferents tipus danlisis; a continuaci sanalitza

  • Col.lecci Ivlua de guiesGuia prctica 9 - Introducci a lavaluaci econmica / 6 /

    lestimaci dels costos dins de lavaluaci econmica i la seva valoraci; en el quart apartat

    sestudia la mesura i la valoraci dels resultats dels programes o inversions pbliques, espe-

    cialment en el cas daquells bns i serveis pels quals no hi ha mercat; la cinquena secci expli-

    ca lagregaci dels costos i els resultats fent mfasi en la taxa de descompte i les dificultats de-

    rivades de la incertesa i el risc en els costos i els resultats de les actuacions del sector pblic;

    el segent apartat mostra quins sn els criteris de decisi a lhora de decidir si sha de portar

    a terme una determinada poltica o inversi; la segent secci repassa aquells elements b-

    sics que shan anat esmentant a la guia i que, en ser essencials, sempre shan de tenir presents

    quan es realitza una avaluaci econmica; i, finalment, lapartat vuit mostra un breu exemple

    dexercici davaluaci duna infraestructura.2

    1.1 TIPUS DAVALUACIONS DE POLTIQUES I PROJECTES PBLICS

    A grans trets, es poden diferenciar lanlisi qualitativa i lanlisi quantitativa i, encara que

    centrarem la nostra atenci en els mecanismes davaluaci quantitativa de poltiques i

    projectes, en concret, en lavaluaci econmica, aix no implica que els estudis qualitatius no

    siguin importants; de fet, sovint s recomanable integrar ambds tipus destudis, realitzant

    primer una anlisi qualitativa per aplicar posteriorment les tcniques quantitatives per

    concretar les observacions qualitatives (Planas, 2005). En aquest sentit, leconomia de la salut

    i leconomia del medi ambient sn dos bons exemples ja que en aquestes dues disciplines

    ha calgut quantificar aspectes qualitatius com, per exemple, la qualitat de vida desprs dun

    tractament o limpacte sobre el paisatge de la construcci duna infraestructura.

    Daltra banda, lanlisi de poltiques pbliques tamb es pot fer des duna perspectiva ma-

    croeconmica utilitzant dades agregades i buscant limpacte de les poltiques sobre leconomia

    de forma generalitzada. Per exemple, les taules input-output avaluen limpacte que una poltica

    dun determinat nivell de govern t sobre els agregats econmics de lrea (mbit local, comar-

    cal, provincial, etc.). El disseny daquests estudis es basa en la interrelaci de les unitats econ-

    miques a partir duna matriu de doble entrada i desagregada per branques dactivitat.3

    Altres opcions sn els models dequilibri general i simulaci que permeten captar els efectes

    de segon ordre o de retroalimentaci: models dequilibri general aplicats i models de vectors

    autoregressius (VAR). Aquests tipus de models se solen utilitzar per a la simulaci o avaluaci

    de poltiques econmiques com la poltica fiscal, de pensions, etc.

    Algunes metodologies, com la proposada pel Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports de

    Catalunya per valorar infraestructures de transport (Mtode dAvaluaci dInfraestructures del

    Transport), integren lanlisi micro i macro i, fins i tot, la qualitativa. En particular, en la seva

    metodologia proposen incloure:

    1. Avaluaci socioeconmica: avaluaci de rendibilitat socioeconmica incorporant aspectes

    ambientals monetaritzables Anlisi Cost-Benefici;

  • / 7 /

    2. Avaluaci macroeconmica: avaluaci de limpacte sobre el desenvolupament econmic

    en termes docupaci i valor afegit generat globalment i particularitzat a nivell comarcal,

    durant la construcci i explotaci de la infraestructura Taules Input-Output i Vectors

    Autoregressius; i

    3. Avaluaci daltres criteris no monetaritzats: avaluaci social, territorial i ambiental no

    monetaritzable Multicriteri.

    Lavaluaci socioeconmica, realitzada a partir de lanlisi cost-benefici (ACB), es basa en de-

    finir i valorar els costos i beneficis que genera a la societat un determinat projecte: costos

    dinversi i manteniment, impactes ambientals, etc., duna banda, i estalvis de temps de viatge,

    millores de seguretat, etc., de laltra. Un cop definits els costos i beneficis a considerar, es pro-

    cedeix a la seva monetitzaci, prenent els preus de mercat o mitjanant tcniques de valoraci,

    cosa que permet portar a terme una avaluaci de rendibilitat socioeconmica, en el sentit que

    refle