Introducció Q23 - Franquisme a l'Hospitalet

5/23/2018 Introducci Q23 - Franquisme a l'Hospitalet

1/8

Introducci

Principi i final del franquisme.Resistncia i lluita

Joan CamsHistoriador

En el context de la commemoraci dels quaranta anys de les associacions de vens,hem volgut incloure en aquest Quaderns dEstudi, nmero 23, dos articles emmarcatsen el temps del franquisme a lHospitalet, un perode iniciat el 17 de juliol de 1936 alnord dfrica. El que fou una sublevaci militar don lloc a una guerra civil entre els de-fensors de la legalitat republicana i els que consideraren que shavia de salvar Espanyaen nom de la unitat de la ptria i dels valors tradicionals de lEspanya dels reis catlics.

Els dos articles daquest quadern son deutors dels ajuts per a la investigaci rebutsdel Memorial Democrtic. Bombardeigs i refugis s el resultat duna beca dinvesti-gaci promoguda per lArxiu Municipal de la Ciutat lany 2008 i Presos i preses 1969-1976 formava part del projecte dinvestigaci collectiva LHospitalet sota el

franquisme que durant anys ha rebut el suport econmic del Memorial Democrtic.

El primer article, de Josep Ribas, Bombardeigs i refugis ens situa en el temps de gue-rra, quan a lHospitalet es deixaren sentir els efectes de la repressi a la ciutat. El tempsde la guerra civil a lHospitalet fou viscut com un procs revolucionari liderat per la CNT-FAI amb profundes contradiccions amb els republicans que fins aleshores havien dirigitlajuntament. Josep Ribas ens aproxima al context histric per poder entendre les con-tradiccions entre dues visions del significat daquells dies, els enfrontaments entre unavisi revolucionria optimista i una altra visi, representada sobretot per Esquerra Re-publicana a lAjuntament, que considerava imprescindible preparar-se per als atacsbllics feixistes. Primer fou la fam i larribada de refugiats i, ben aviat, es feren sentirels efectes de la militarada a la ciutat amb els bombardejos. Des de desembre del 1936

la poblaci hospitalenca vivia amb la sensaci que en qualsevol moment laviaci ene-miga podia fer acte de presncia. Ser el diumenge 25 de juliol del 1937, a la matinada,quan es produ el bombardeig ms sagnant amb 18 vctimes mortals. Des daquell diai fins al final de la guerra es repetiren els bombardejos. La resposta a la rereguarda vaser la creaci de refugis antiaeris, alguns dels quals estan documentats, ja que forenplanificats per la Junta de Defensa Passiva, daltres fets pels mateixos vens i dels qualstenim el testimoni al subsl de la ciutat i a la memria collectiva.

7


2/8

La investigaci de Josep Ribas ens endinsa en les condicions en les quals es port aterme aquesta resposta a lamenaa de laviaci, els savoies, elsjunkers i els heinkelde laviaci italiana i de la legi Condor alemanya que bombardejaren fins al dia 24de gener del 1939.

El dia 26 de gener entraven les tropes franquistes a lHospitalet, lltima reuni de lacomissi de govern de lajuntament republic, sota la presidncia de lalcalde repu-blic Vicens Fort Sancho, shavia celebrat el 19 de gener de 1939. Els dies immediatsa lentrada de les tropes nacionals, el secretari municipal, el Sr. Coca, fa constar :

Con motivo de los hechos realizados en esta ciudad, ante la proximidad de su li-beracin por las fuerzas Nacionales y durante la ocupacin de la misma, no se hancelebrado sesiones de la Comisin Permanente debido a la huida de los miembrosque la componian. Hospitalet a 3 de febrero 1939. Tercer ao triunfal.

Aquest mateix dia es constitua el primer consistori municipal del nou regim.

Segons podem llegir en el llibre dactes del plenari municipal, el dia 3 de febrer es vaconstituir la Comissi gestora municipal:

Se reune la Comisin gestora provisional en sesin de constitucin, bajo la pre-sidencia del alcalde D. Jos W. Marn Lpez y con asistencia de todos los demsintegrantes de la misma, concejales, Sr. Enrique Jonama Darmantella, Fco. Cam-precis Melich, Antonio Barba Tubau, Jos Estany Pina y Gonzalo Pons Forns.

Lacta de designaci de la comissi gestora estava signada per Manuel Elosegui delcos jurdic militar en nom del general en cap del cos de lexrcit marroqu i deia:

En Hospitalet de Llobregat, partido judicial de Sant Feliu de Llobregat, provinciade Barcelona, a 3 de febrero de 1939, III ao triunfal.Presentes los mencionados seores juran por su honor desempear fielmente susrespectivas funciones con celo, austeridad, y energa, inspirndose en las normasde la Espaa nacional y del Generalsimo Franco, nuestro glorioso caudillo.

La primera sessi de la nova corporaci es celebrava el dia 10 de febrer i els acordsevidenciaven la nova situaci poltica: subvenci a la Falange; formaci de las Juven-tudesde Falange; suport a l'Auxilio Social, a ms dimposar crucifixos a les escoles,banderes nacionals i canviar els noms dels carrers. Acabava amb aquestes paraules:

Felicitacin al Generalsimo por la total y absoluta liberacin de Catalua y in-corporacin al glorioso movimiento nacional.1

Siniciava la llarga dictadura militar, el que sha anomenat primer franquisme fou unregim feixista inspirat en el nacionalsocialisme alemany i algunes de les seves carac-terstiques definitries, com fou el nacionalcatolicisme, sha mantingut ms enll deltemps de la dictadura. Una altra caracterstica que sinici en aquell moment i perdurfins lany 1977 fou la repressi permanent contra els venuts.

8

1 Llibre dActes 2, 3 i 10 de febrer de 1939.


3/8

9

El 9 de febrer de 1939 la llei de Responsabilidades polticas definia com a finalitat li-quidar las culpas... contraidas por quienes contribuyeron... a forjar la subversin roja.

El nou ordre establert considerava la Repblica causa de tots els mals i els republicansculpables de guerra, per la qual cosa, qualsevol persona podia ser acusada per haverparticipat en la vida poltica i social des doctubre de 1934, segons la llei de Represinde la masoneria y el comunismod1 de mar de 1940. Sarriben a justificar els homi-cidis fets en nom del Glorioso Movimientotamb en temps de la Repblica.2

Els seus objectius i atribucions seran assumides pel Tribunal dOrden Pblico (el TOP)instaurat el desembre de lany 1963.

No tenim encara dades prou representatives del nombre de vens i venes de la ciu-tat que hagueren dexiliar-se, si b unes xifres aproximades estarien entre 450 i 500persones hospitalenques. S que coneixem els que tingueren un paper poltic msdestacat, com els alcaldes dERC Ramon Frontera i Bosch i Francesc Martnez Alves,i els regidors Carles Mart Feced, Ramon Moral, Laure Lorca, Mari Asn o Gaiet Ri-poll del PSUC i dirigents de la CNT com Josep Xena, Josep Peyrats, Josep Abella, DdacLpez, Francesc Pedra, els germans Cano, Severino Campos i tota la famlia Ocaa delescola Racionalista de la Torrassa.

Dels que marxaren cap a lexili, molts combateren a la segona guerra mundial i al-menys cinquanta-quatre acabaren als camps de concentraci i dextermini nazis, ensobrevisqueren vint-i-un, com van explicar Enric Gil i Josep Ribas (2007). Entre 1939i 1943 foren afusellats vint-i-quatre vens de lHospitalet: vint-i-dos al Camp de laBota, un a Tarragona i un a Girona, segons Jordi Canovas (2007).3

Com sabem, a ms de les depuracions de funcionaris, mestres i treballadors, la formarepressiva constant al llarg de tot el franquisme fou la instauraci dun rgim de porque perdur en intensitats diferents fins al final del franquisme.

Les noves autoritats consideraven Catalunya com territori conquerit que shavia de re-espanyolitzar i aix implicava la supressi de la llengua catalana en la vida oficial i p-blica. Detenci, pres preventiva, judici i condemna fou la constant ms evident dela repressi franquista. La majoria dels hospitalencs anaren a la pres Model i a la dela Trinitat, per tamb a altres centres penitenciaris i destacaments penals repartitsper tota la geografia espanyola. Podem suposar que lany 1943 hi havia ms de 500vens i venes de lHospitalet a les presons (Santacana 1994) i la por estesa entre totala poblaci. Els informes fets per lajuntament o la falange necessitaven la compli-

citat daltres ciutadans, vens de lescala, botiguers, etc. En resum, una tercera partde la poblaci del 1939 va estar implicada, com a acusada o com a informant sobre

2Vegeu PAGS, Pelai. Franquisme i repressi: la repressi franquista als pasos catalans (1939-1975). Universitat de Valncia 2004, pg. 81.3 Tant les xifres dhospitalencs afusellats com les dhospitalencs en els camps nazis, publicadesa LHospitalet lloc de memria. CELH 2007, han tingut posteriorment algunes variacions a causade la continutat de les investigacions dels mateixos autors.


4/8

algun ve o vena, com fou el cas del regidor dERC Josep Bassas Puiggrs, ve de laplaa Espanyola i denunciat el mar de 1939 per una vena, ell i la seva dona, Bien-venida Lus, ingressaren a la pres i inicialment foren condemnats a mort. La delaciens mostra el regim de terror en el qual vivia la poblaci.4

Almenys fins al 1943 la por era permanent des de la detenci, les tortures no es li-mitaven a comissaria, tamb a la pres, podien ser cridats a diligncies, la qual cosasignificava novament tortures, a ms de la por permanent a les execucions.

Si ms no, al llarg de tot el franquisme el pas per comissaria sempre fou viscut comde mxim pnic. A la Prefectura de Policia de Via Laietana destacaven per la sevabrutalitat, especialment els comissaris Polo, Quintela i els germans Antonio i VicenteCreix (Antoni Batista 1997).

Hores dara s ja important la bibliografia sobre el pas per la comissaria i la pres enaquest primer franquisme, com Notcia de la negra nit (1939-1959)5 aix com els tes-timonis de vens de lHospitalet o de gent vinculada a lHospitalet com els testimonisde Jaume Fortuny (1984) i Manuel Cruells (1977) o dAvelino Agudo, Felipe Cruz,Josep Cutillas, Carmen Diaz, Antonio Dubizn, Francisco Garca, Lus Moreno, JosMuoz, Francesca Noes, Francesc Pedra i Victoriano Ramos.6

Les tortures a la comissaria de Via Laietana han estat especialment explicades, entrealtres per Tomassa Cuevas o Miquel Nez.7 Reprodum el testimoni dAngel Rozas,de lany 1958, per la seva especial vinculaci amb lHospitalet i, en concret, amb Fe-lipe Cruz i Felip Gmez, militants del PSUC aquells anys.

Va ser la detenci ms dura. Em van torturar molt. Vaig ser ms de 20 dies a Pre-fectura, al ritme duna o dues pallisses diries. Em venien a buscar a partir de lamitja nit, a la una o les dues, em duien a baix, obrien larmari que ocupava tot unpany de paret i all hi havia tot tipus deines de tortura. Sovint feien servir el ver-gazo de toro, una verga dissecada coberta de filferro enrotllat i enfundada en cuir.Feia un mal terrible. Era molt flexible, sadaptava a cada corba del teu cos i ta-rrencava la pell. I quan acabaven, et duien a la dutxa, et fotien un cubell daiguafreda, i de nou a la cel.la... Sis mesos desprs de ser a la pres encara tenia lescostelles, lesquena, les cames, les cuixes... de tots els colors.8

10

4 Testimoni de Marta Pallars i Bassas i Montserrat Vidal i Bassas el 7 de maig de 2003.5 Notcia de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959). Associaci cata-lana dexpresos poltics. Ed. Diputaci de Barcelona 2001. Un dels testimonis s Llus MartBielsa, relacionat amb Noes del primer nucli del PSUC de lHospitalet.6 Tots ells empresonats abans sota la legislaci del primer franquisme. Vegeu els seus testimonisa LHospitalet lloc de memria. Ed. CELH. 2007.7 CUEVAS, Tomasa: Crcel de mujeres. Ed. Siroco, 1985, pg. 239-240. NEZ, Miguel. La revo-lucin y el deseo. Ed. Cahoba 2008, especialment les pgines 203-206.8 MARTN RAMOS J. L., PERNAU G. Les veus de la pres. Ed. La Campana (2003), pg. 320. Quanels estem revisant ens comuniquen la mort dngel Rozas: 1 de juny de 2010.


5/8

11

Desprs del pas per comissaria, la pres era com una alliberaci. Tots els testimonisho confirmen, fins i tot quan shan passat molts anys a la pres, com el cas de MiquelNez, a les seves memries, La revolucin y el deseo (2008), on explica els 14 anysque pass a les presons, en tres llargues estades, o el testimoni de Marcos Ana, a De-cidme como es un rbol (2008), on reviu la seva detenci i tortures i els seus llar-gussims vint-i-tres anys empresonat, entre 1939 i 1961.

Desprs de lafusellament de Julin Grimau i les protestes internacionals, el rgimfranquista buscava millorar la imatge exterior, canviant la jurisdicci militar per la civil,substituint el Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme pel Tri-bunal dOrdre Pblic (TOP), desembre de 1963. El TOP va estar vigent durant 14 anys,fins al gener de 1977, i milers de ciutadans en foren condemnats. Cal recordar quequan lacusaci era de lluita armada, actuaven els tribunals militars, causa sumars-

sima en consells de guerra, que es mantingueren durant tot aquest temps, on se se-guiren aplicant les penes de mort fins a les viglies de la mort del dictador. Daltrabanda, els estats dexcepci deixaven sense cap garantia els detinguts i la repressipolicial sincrementava.

Com diu Pelai Pags (2004, pg. 29), fins al 1959 shavia viscut en permanent estatexcepci, si b explcitament noms se nhavien declarat dos, el de 1952 i el de 1958.Els anys seixanta siniciaren amb lestat dexcepci de 1962, primer per les vaguesdAstries i al juny ampliat a tot el territori com a resposta al contubernio de Munic;els anys 1967 i 1968 els estats dexcepci es limitaren al Pas Basc.

Els anys finals del franquisme, el sistema es descomponia, malgrat aparentar que tot

estava atado y bien atadoi els governs del bnquer de Carrero Blanco i Arias Na-varro poc podien fer davant les mobilitzacions obreres que des dels seixantes impul-saven CCOO, les mobilitzacions dels estudiants des del SDEUB, a les quals safegirienles de les associacions de vens i lAssemblea de Catalunya.

En relaci amb la memria democrtica de lHospitalet, els testimonis de detenci iempresonament jutjats pel Tribunal dOrdre Pblic, han estat recollits en el llibrecollectiu LHospitalet lloc de memria(2007), on sinclouen els testimonis dAvelino

Agudo del 1968, Felipe Cruz del 1967 i 1968, Modesto Cancio del 1970, Josep Cuti-llas del 1967, Matias Castells del 1971, Pura Fernndez del 1967 i 1968, Toms Mar-tnez del 1976, Antonio Mayo del 1970, Gonzalo Montesinos del 1970, Jlio Morera del1975, Josep Ribas del 69, Jos Maria Rodrguez Mesa del 1974 i 1975, Antonio Ruizdel 1972 i Jaume Valls del 1968, 1969, 1971, 1972 i 1976.9

Ens faltava, per, un estudi centrat en el final del franquisme que interrelacions lespersones que passaren per la pres, els advocats i advocades i les famlies, de manera

9Altres testimonis, com els de Mara Rodrguez, Pablo Vera, Joan Montero, Bonifaci Espn, MaraLuisa Gmez, Josep Costa, Antoni i Francesc Mart, els podeu veure a JAUMANDREU, Maurici. Olorde plvora. Ed. PPM, 2007.


6/8

que ens permets observar i analitzar les diverses percepcions de la repressi i dels va-lors en lluita per la democrcia. Per aquests motius, el segon article daquest Quadernscorrespon a Presos i preses de lHospitalet entre 1969 i 1976. Les entrevistes, lestranscripcions i la primera anlisi daquesta investigaci han estat realitzades per Mi-guel ngel Montn i Maria Pau Trayner. Els protagonistes principals sn els homes idones que passaren per la pres, Julin Cabanillas Pozo, Jos Cortada Nusas , GabrielGarcia Ruiz, Francisco Javier Garcia Almirall, Aurora Gmez Cano, Remedios Gonz-lez Medina, Tomas Marn Martnez, Clara C. Parramon Homs, Josep Ribas Vinyals,Jaume Valls Piulachs, la majoria molt joves, estudiants de batxillerat i de la universi-tat, treballadors de la construcci, administratius de banca, treballadors de la Seat, ta-xistes. Advocats i advocades, Joan Lluis Jornet, Rodolf Guerra, Magda Oranich,

Assumpci Sol, Marc Palms, Joan Manel Gasch, Angelina Hurios i August Gil Ma-tamala, que simplicaren polticament i humanament i les famlies, mares i pares, fills

i filles, companys i companyes i que, en molts casos, canviaren la seva visi de la so-cietat incorporant-se, en nivells diferents, a la xarxa social de lantifranquisme. Uns re-clamaven drets prohibits, daltres professionalment lluitaven per la consecucidaquests drets democrtics i, finalment, les famlies se solidaritzaven amb les vcti-mes de la repressi.

Si un dels elements caracterstics del franquisme fou aquest carcter repressiu, podemdir que el final del franquisme, lanomenat tardofranquisme, la repressi sincrement.El perode estudiat sinicia amb lestat dexcepci al gener de 1969 davant de les mo-bilitzacions estudiantils i les vagues obreres. Novament, al desembre de 1970, davantdel consell de guerra, conegut com el judici de Burgos, el govern declara un nou estatdexcepci a tot el territori. Els anys segents, sense aplicaci de mesures legals ex-

traordinries, la violncia policial mostra un augment de la repressi. El mateix dia delassassinat de Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, siniciava el judici del TOPcontra els dirigents de CCOO, el judici 1001, els deu dirigents van ser condemnats a162 anys de pres, per aix no va fer ms que esperonar loposici i incrementar lesmobilitzacions de rebuig al franquisme.

La repressi arrib al seu punt lgid al mar de 1974 amb lexecuci de Salvador PuigAntich i la durssima llei antiterrorista lagost de 1975, que es concret en les exe-cucions, al setembre del 1975, de dos militants dETA i tres del FRAP. El franquismepretenia mostrar aix la seva fortalesa, per la realitat era molt diferent: el que mos-trava era la seva debilitat.

Des de principis dels setanta la societat catalana havia iniciat un procs de xarxes so-cials clarament antifranquistes que es concretaren en la formaci de lAssemblea De-mocrtica de Catalunya i lacci sociopoltica de les associacions de vens al barris ide la lluita sindical en el sector productiu. Entre la mort de Franco i les primeres elec-cions democrtiques del 15 de juny de 1977 es repetiren les mobilitzacions ciutada-nes als barris encapalades per les associacions de vens i on confluen altresplataformes reivindicatives com les de mestres i pares i mares a lentorn de les ne-cessitats escolars, les dones, jubilats, esplais... amplis sectors de la poblaci es mo-

12


7/8

13

bilitzaren reivindicant els drets bsics collectius seguint, dalguna manera, el modelde les comissions obreres.10

La mort del dictador mantingu Carlos Arias Navarro com a president de govern, co-negut com el carnicero de Mlagaper la seva actuaci com a fiscal en els consellsde guerra daquella ciutat durant la Guerra Civil i primers anys de la postguerra, onfou responsable de moltes execucions.

Lorganitzaci ms o menys pblica de loposici antifranquista amb la Plata-Junta de-mocrtica, les mobilitzacions cada cop ms generalitzades a tot lEstat mostraven laprdua de la por. Les manifestacions de febrer i mar de 1976 evidenciaven la inca-pacitat de portar a terme el projecte rias Navarro de lespritu del 12 de febrero.La seva substituci, al juliol del 1976, per Adolfo Surez iniciava un cam entre reforma

i ruptura, i mentre loposici seguia reclamant la repblica es produa el referndumper la reforma poltica al desembre de 1976. Les mplies mobilitzacions per la demo-crcia, els assassinats dAtocha, les negociacions amb lexrcit, amb els Procuradoresa Cortes i amb loposici donaren lloc a un procs de pactes que es concret en leseleccions del 15 de juny de 1977 i la Llei damnistia del 15 doctubre del 1977.

Bibliografa

Actes del plenari municipal 2, 3 i 10 de febrer de 1939. Arxiu histric de lHospitaletde Llobregat

BATISTA, Antoni. La brigada social. Ed. La Magrana 1997.CUEVAS, Tomasa. Crcel de mujeres. Ed. Siroco, 1985.

CRUELLS, Manuel. Escrits a la pres de Barcelona(1944-1945). Ed. Galba 1977.

D. A. LHospitalet lloc de memria. Exili, deportaci, repressi i lluita antifranquista.Ed. Centre dEstudis de lHospitalet. 2007.

D. A. Notcia de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes (1939-1959). As-sociaci catalana dexpressos poltics. Ed. Diputaci de Barcelona 2001.

FORTUNY, Jaume. Tornarem a morir? Memries dun comissari poltic que intent lalli-berament del president Companys. Ed. Prtic. 1984.

10 Per tenir una visi global del que signifiquen les mobilitzacions de finals del franquisme alHospitalet i en concret el paper de les associacions de vens, vegeu: PARRAMON, Clara i CAMS,Joan. Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutad a lHospitalet de Llobregat aFranquisme i transici democrtica a les terres de parla catalana, Actes del 2n Congrs de laCCEPC. Ed. Coordinadora de Centres dEstudis


8/8

JAUMANDREU, Maurici. Olor de plvora. Onze testimonis de la lluita antifranquista. Ed.PPM, 2007.

MARCOS, Ana. Decidme como es un rbol. Ed. Umbriel-Tabla rasa 2008.

MARTN RAMOS, J. L., PERNAU, G. Les veus de la pres. Ed. La Campana. 2003.

NEZ, Miguel. La revolucin y el deseo. Ed. Cahoba 2008.

PARRAMON, Clara i CAMS, Joan. Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciu-tad a lHospitalet de Llobregat a Franquisme i transici democrtica a les terres deparla catalana, Actes del 2n Congrs de la CCEPC. Ed. Coordinadora de Centres dEs-tudis de Parla Catalana 2001.

PAGS, Pelai. Franquisme i repressi: la repressi franquista als pasos catalans (1939-1975). Universitat de Valncia 2004.

SANTACANA, Carles. Victoriosos i derrotats. El franquisme a lHospitalet 1939-1951. Ed.Centre destudis de lHospitalet-Abadia de Montserrat. 1994.

14

Documents

Introducció Q23 - Franquisme a l'Hospitalet