Ciutadella de Menorca, 23 de març de 2012. Preu 2,10Ciutadella de Menorca, 23 de març de 2012. Preu 2,10 ee Nº 3.515Nº 3.515

CCAANNVVII DD’’HHOORRAADDIIUUMMEENNGGEE 2255 AA LLEESS 22::0000 HH..SSEERRAANN LLEESS33::0000 HH..

EELL GGOOVVEERRNN FFIIXXAA EENN8811..000000 EEUURROOSS LLAACCOOMMPPEENNSSAACCIIÓÓ AAFFAASSTTFFOORR SSAA PPEERRLL’’EEXXPPRROOPPIIAACCIIÓÓ DDEELLAA SSEERRVVIITTUUDD DDEE PPAASSDDEE SSEESS TTRRUUQQUUEERRIIEESS

EELL DDIILLEEMMAA SSOOCCIIAALLIISSTTAA::MMAARRCC PPOONNSS OO VVIICCEENNÇÇ TTUURR

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 23 CASTANY Tres Alqueries, 3Dissabte dia 24 MARCH Plaça Jaume II, 5Diumenge dia 25 CAVALLER Plaça de la CatedralDilluns dia 26 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDimarts dia 27 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimecres dia 28 OLEO Federico Pareja, 54Dijous dia 29 MOLL Eivissa, 50Divendres dia 30 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.515. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS

3 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

61CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

61 6407:15

08:00

10:00

11:00

12:00

08:00

11:00

17:00

18:00

09:003

10:003

12:30

16:00

19:00

14:002

15:001

17:00

19:45

64CALETA

CALA BLANCA CALAN BOSCH

DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS

07:003

08:003

09:003

13:00

14:002

15:001

16:003

18:00

19:00

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00 16’00

Mar tes 08'00 16’00

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

3

Un poble unit potsuperar qualsevol prova

Vivim temps complicats, molt complicats. La nostra so-cietat, ocupada fins ara en propiciar-se benestar, ha entraten crisi. En una crisi profunda, de conseqüències descone-gudes. Només podem intuir que, en acabar, res serà ja igualal que era, al que ha estat, al que és encara.

La situació ens obliga a repensar el nostre futur, a nivellindividual i, també, a nivell col.lectiu, de poble. Cadascúconeix la seva circumstància, si compte amb un sou, si liarriba a final de mes, si cobra un subsidi, si paga hipoteca....Cadascú haurà d’afrontar el seu estat utilitzant les eines quetengui i recolzant-se en la gent del seu entorn, especialment,en la família i els amics.

Ciutadella, com a poble, te la imperiosa necessitat d’a-prendre de l’experiència per a evitar repetir els errors delpassat. Amb una població activa cada vegada més baixa imés pobre, amb un ajuntament ofegat pels deutes i amb elteixit social amenaçat de mort per inanició, res és més urgentque definir un objectiu, marcar el camí i empènyer del carrotots i en la mateixa direcció.

La paraula clau és uunniittaatt.. Els polítics, des de les seves di-ferències ideològiques, han de cercar confluències i definirun projecte comú concret i realitzable que pugui ser com-partit i materialitzat pel poble. La política ha d’abandonarla defensa de qualsevol interès que no aporti beneficis alpoble, fins i tot, el legítim interès pels vots. I els ciutadanshem de renunciar al paper de jutges que tantes vegades ensatribuïm i, cadascú des de la seva responsabili-tat, implicar-nos en la gestió dels bens comuns.

Un poble unit pot superar qualsevol prova. S E T M A N A R I

EELL GGOOVVEERRNN IINNSSTTAA AALLCCOONNSSEELLLL AA RREECCLLAAMMAARR AALLGGOOVVEERRNN EELLSS PPAAGGAAMMEENNTTSS

DDEE LLAA RROONNDDAA NNOORRDD

VVIINNUUMM CCEELLEEBBRRAA EELL SSEEUU 1100ÈÈAANNIIVVEERRSSAARRII AAMMBB UUNN

BBRRIILLLLAANNTT SSHHOOWW RROOOOMM

QQUUÈÈ HHAA DDEE FFEERR UUNNAAEEMMPPRREESSAA PPEERR CCOOBBRRAARR DDEELLSS

AAJJUUNNTTAAMMEENNTTSS??

TEXT: PERE BAGUR FOTOS: BEP AL·LÈS

4

Les dues derrotes electorals encade-nades en els darrers mesos pels socialistespoden passar factura, aquest cap de setmana,als actuals dirigents del partit a Menorca. Elsecretari general, Marc Pons, es presenta a lareelecció sense haver assumit encara la partde responsabilitat que ell i els seus col.lab-oradors han tingut en els negatius resultatsobtinguts, especialment en les eleccions lo-cals i autonòmiques del mes de maig passat.

Hi ha malestar entre bona part de la mil-itància. Un malestar que es reflecteix en elsresultats de les eleccions de delegats ques’han celebrat aquests dies a totes les agru-pacions locals socialistes: a Maó, l’agru-pació més nombrosa i potent de l’illa, laimmensa majoria de delegats elegits son

crítics amb la gestió de l’actual executiva.Amb manco diferència, però també son ma-joria a Alaior, Es Castell i Es Migjorn Gran.A Ciutadella, una agrupació dominada perla mà dreta de Marc Pons, la exbatllesa PilarCarbonero, el sector crític ha aconseguitcol.locar 5 militants entre els 15 que partic-iparan en el Congrés Insular que es cele-brarà aquest dissabte, dia 24 de març, al’IES Josep Mª Quadrado de la ciutat. MarcPons també s’imposa al seu poble, Es Mer-cadal, i a les agrupacions de Sant Lluís iFerreries.

Renovació?Recolzant-se en la massa crítica existent

en el seu partit, Vicenç Tur ha donat una

passa endavant aquests dies i ha presentatpúblicament la seva candidatura a la Secre-taria General del PSOE de Menorca. Unacandidatura que, més que alternatives ide-ològiques o programàtiques, representa eldescontent existent amb l’equip de MarcPons . De fet, Vicenç Tur aglutina al seuvoltant militants de tan diversa condició iprocedència com Tirs Pons, Benjamí Car-reras, Biel Carreras, Javier Tejero, Elena Ba-quero, Antoni Salvador, Antoni Febrer,Adela Castro, Salo Moll, Joan Llabrés..., iuna nombrosa representació de la nova for-nada socialista, especialment, de la zona de

EEll ddiilleemmaa ssoocciiaalliissttaa:: MMaarrcc PPoonnss oo VViicceennçç TTuurr

La majoria de delegats de Maó, Alaior, Es Castell i Migjorn recolza la candidatura de Vicenç Tur.A Ciutadella, de majoria oficialista, els crítics obtenen la tercera part dels delegats.

Maó. Els crítics assenyalen que la diferència

entre Marc Pons i Vicenç Tur no està en laideologia sinó en la manera de fer les coses,en el “talant”. Expliquen que en Tur ha estatl’únic candidat a les eleccions locals pas-sades capaç de fer autocrítica, d’assumir er-rors en la gestió realitzada o, si més no,en la forma de transmetreels seus resultats als ciu-tadans. Diuen que el sectorcrític està d’acord amb la“democràcia horitzontal”que pre-dica Vicenç Tur ique implica, entre altrescoses, prestar atenció a tot elque digui la gent, dipositant la confiançai el poder en les bases del partit.

Qui guanyarà?En el moment d’escriure aquesta crònica

(darrera hora de dimarts) tot apunta a queels crítics que encapçala Vicenç Tur guan-yaran el Congrés. Però no hi ha res deciditencara.

En política tot és possible. I en aquestcas, encara més. La paraula “consens” ja haestat pronunciada. Segurament sorgirà al-guna veu que parli de “candidatura única”abans del Congrés. També és possible quealguns delegats baratin la seva intenció devotar un candidat i donin el seu vot a l’altre.

Fins i tot no és pot descar-tar que s’obri una “terceravia”, un tercer candidatacceptat per a tots. Aquí,com en el futbol, pot guan-yar qualsevol i fins el dar-rer minut hi ha partit.

2015La clau

per a enten-dre la importància que els mil-itants socialistes atorguen alresultat d’aquest XII congrésinsular s’ha d’escriure en

nombres: 2015, any d’elec-cions municipals i autonòmiques, les quemés càrrecs institucionals reparteixen.

L’assemblea socialista de dissabte ha derenovar tota la cúpula dirigent del partit aMenorca, elegint una nova Executiva, unnou Comité insular, màxim orgue de gestióentre congressos, i ha d’elegir els seus re-presentants en el Comité Interinsular, ambcapacitat de decisió a nivell autonòmic. Had’elegir, en definitiva, els dirigents que con-feccionaran les llistes i aprovaran les candi-datures que el PSOE presentarà a laconsideració dels menorquins el mes demaig de 2015, d’aquí a tres anys.

5

ACTUALIT

AT

”“ 98 delegats

representaran els socialistes de tota

Menorca en el XIICongrés insular.

DDuueell ddee ppeerrddeeddoorrss::PPoonnss ii TTuurr vvaann sseerr ddeerrrroottaattss aammbbccoonnttuunnddèènncciiaa aa lleess ppaassssaaddeess eelleecccciioonnss llooccaallss

PRUEBA NUESTRA KEBAPBURGER I DÉJATE SORPREN-DER POR SÓLO 3,50 EUROS.

SI RECORTAS ESTE ANUNCIO,PATATAS FRITAS GRATIS CON

TU KEBAP BURGER.

TE ESPERAMOS,PROMOCIÓN LIMITADA.

Y TAMBIEN.....

· KEBAPS

· PIZZA TURCA

· FALAFEL...

6

7

MUNIC

IPAL

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,

S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.

MÓNICA TELÈFON636840443971482917

L’Ajuntament de Ciutadella firma el contracte amb l’equip redactordel nou Pla General d’Ordenació Urbana.

La UTE (Unió Temporal d’Empreses) formada pels gabinets tècnics Ezquiaga arquitectura, so-ciedad y territorio, Castiñeira, Corominas y Sabaté, adjudicatària dels treballs d’estudi i redacciódel nou Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutadella, signarà els pròxims dies amb l’Ajuntamentel contracte definitiu dels treballs.

Els adjudicataris tenien de plaç fins dimarts, 20 de març, per a presentar la documentació queacredita la seva solvència per a poder contractar amb l’Administració i el corresponent avaleconòmic.

Amb la signatura del contracte s’inicia un llarg procés tècnic i polític amb l’objectiu finald’aprovar un nou PGOU, que substitueixi el vigent, aprovat l’any 1.988, un 23 de març, ara fa 24anys. En un termini màxim de 6 mesos, l’equip redactor ha de presentar a la consideració munici-pal el document que ha de servir de base per a la redacció del nou pla.

Noves visites escolars a la Casa ConsistorialEl batle de Ciutadella, José María de Sintas, acompanyat de la

regidora d'Educació, Maite Torrent, van rebre un grup de primàriade Calós, integrat per 27 alumnes i dues mestresses. La visita s'em-marca en el pla Coneguem el Govern de la Ciutat, que l'àrea d'E-ducació desenvolupa amb els centres escolars del municipi. Sónja 18 els grups d'estudiants de primària que han passat ja per la casaconsistorial des d'octubre de 2011, i el segon de Calós que hi hapassat al llarg de la present setmana. Hi reben una explicació sobreel paper que compleix un ajuntament en la vida d'una ciutat, i lafunció de representació i administració que tenen encomanada els 21 membres del Ple de la corpo-ració.

Els policies de Menorca es formen en defensa personalL’Escola Balear d’Administració Pública ha organitzat el primer curs a Menorca de defensa per-

sonal per a policies, que es durà a terme els propers 20 i 21 de març, a Ciutadella. El curs, que jas’ha impartit a Mallorca i a Eivissa, va dirigit a tot el col·lectiu de policies de l’illa que vulguin mi-llorar la seva formació en defensa personal. En aquesta primera edició hauran realitzat el curs, entotal, 68 policies de les Illes: 24 a Mallorca, 24 a Eivissa i 20 a Menorca.

El programa del curs, que té un durada de 10 hores i s’imparteix per personal qualificat, constad’una sessió teòrica d’una hora, 2 hores de tècniques de distància, 2 hores de tècniques de sòl, 2 horesde bastó extensible, 2 hores de procediments en l’ús de manilles i en escorcolls, i una hora de simu-lació.

El curs de defensa personal policial és fruit del conveni de col·laboració entre l’EBAP i la Fe-deració Balear de Lluita Olímpica i Modalitats, signat el 9 de novembre passat, i que garanteix laformació dels agents de seguretat en matèria de defensa personal.

Espectador 15.000 als cinemes Canal Salat de CiutadellaMANEL MEDINA i MARGOT ANGLADA han estat els especta-

dors 15.000 i 15.001 que han acudit durant els tres primers messos a lesprojeccions dels CINEMES CANAL SALAT de Ciutadella.

Els dos espectadors han estat obsequiats amb l'entrada gratuïta a laprojecció de INTOCABLE i les corresponents crispetes i refresc .

Des de CINEMES CANAL SALAT volem agraïr la bona acollidaper part de tot el públic.

Alfons Piqué corre per l’Esclerosi MúltipleAquest dissabte, 24 de març, a partir de les 9 hores, l’atleta Alfons Piqué iniciarà una prova in-

sòlita a la nostra illa: córrer 24 hores seguides sobre una cinta de gimnàs. Ho farà a les instal.lacionsde l’Sport Bike Centre de Cala’n Blanes, a Ciutadella, a benefici de l’Associació d’Esclerosi Múlti-ple de Menorca (AEMIM). L’organització convida a participar a tota la gent que se sentí solidàriaamb la causa. Ho poden fer simplement amb la seva presencia, fent un donatiu o, fins i tot, donantrelleus a n’Alfons Piqué sobre la cinta.

8

TEXT: PERE BAGUR FOTOS: BEP AL·LÈS

Aquesta casa de propietat mu-nicipal sortirà a la venda enels pròxims dies. Es tracte de

la rotulada amb el nombre 16 del carrerFerreries, al barri Gelabert, conegut pop-ularment com “de ses cases barato”. L’in-quil.lí que l’ha ocupada fins ara ha deciditdeixar-la i l’equip de govern, seguint elscriteris ja anunciats de vendre patrimoniper a injectar líquid a la hisenda munic-ipal, la treurà pròximament a la venda.

EEnnhhoorraabboonnaa aallss rraammaaddeerrss ddee CCiiuuttaaddeellllaaCom a batle, però sobretot com a ciutadellenc que valora la importància econòmica i estratègica del camp de Menorca, sent un

veritable orgull de veure el magnífic paper que han dut a terme les ramaderies del nostre municipi en la celebració de la Fira delCamp d'Alaior i en el concurs morfològic de la frisona.

Fer una ullada a la taula de guardons de 2012, confirma la qualitat dels nostres pagesos, pel que fa a la millora morfològica dela raça frisona, que està en la base de la renda agrària principal de Menorca, mitjançant la producció de llet. Són Quart i SesArenetes són, enguany, les dues grans finques guanyadores que deixen una excel·lent record, a la vegada que ajuden a considerarben oberta la porta al manteniment del camp com a estructura econòmica que fem de fer viable i estable per al nostre model dcreixement.

José M. de SintasAlcalde de Ciutadella de Menorca

Segons ha informat el regidor portaveu del’equip de govern, Ramón Sampol, elpreu i la resta de condicions es publicaràconvenientment als mitjans de comuni-cació locals després que la Junta de Go-vern, probablement d’aquesta properasetmana, aprovi l’expedient d’alienaciócorresponent.

A la reunió d’aquesta setmana, laJunta de Govern de l’Ajuntament de Ciu-tadella ha aprovat el plec de condicions

per a adjudicar el servei de tren turísticper a les zones de Cala’n Blanes i Cala’nBosch, i per a la contractació del serveide lloguer, neteja i manteniment dels sa-nitaris portàtils adaptats per a minusvàlidsque s’instal.laran a la Platja Gran, saCaleta, Santandria i Cala Blanca.

A la mateixa reunió s’han aprovat tresobres d’ampliació i reforma, i la cons-trucció de dues piscines, una a Serpentonai l’altra a Cala Morell.

LL’’AAjjuunnttaammeenntt ppoossaa aa llaa vveennddaauunnaa ccaassaa ddeell BBaarrrrii GGeellaabbeerrtt L

OCAL

9

L'Associació de concessionaris organitza una jornada de portes obertes L'Associació de Concessionaris de l'Automòbil organitza aquest cap de setmana una Jornada de Portes

Obertes a les pròpies instal · lacions de cadascun dels establiments. Participen en aquesta Jornada un total de 13 marques d'automòbils en 10 empreses de venda de vehicles. Els participants són: Auto Recanvis Unió, SA (Fiat i Alfa Romeo, Actuacions Alaior, S.L. (Opel), Actua-

cions Magón, S.L. (Toyota), Actuacions Nigorra, S.A. (Nissan), I.A.B., S.L. (Ford), K Auto 2010, S.A. (Kia),Medea Motor, S.L. (Volswagen, Audi), Roc Auto, S.A. (Peugeot, Citroën), Tallers Carreras, S.A. (Chevrolet)i Tallers Menorca, S.L. (Seat).

Els concessionaris romandran oberts de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores el dissabte 24 de març i de 10 a 14hores el diumenge 25 de març.

Entre el públic visitant a qualsevol dels concessionaris se sortejaran tres caps de setmana amb spa a l'Ho-tel Port Ciutadella.

Amb aquesta activitat promocional les empreses de venda de vehicles confien en incentivar les vendes devehicles tant nous com d'ocasió de què disposen cadascuna de les marques.

S'ofereix una oportunitat als compradors de visitar les ins-tal · lacions, veure les novetats de totes les mar-ques durant dues jornades festives.

Els fusters de Menorca reclamen a l’Administració el pagament pun-tual dels deutes

Lluís Hidalgo, president de l’associació de fusters de Menorca AECAM, ha aprofitat la celebració del patróde l’ofici, Sant Josep, per a reivindicar que les administracions públiques paguin els deutes amb els seusproveïdors en el termini establert per la llei, i que s’agilitzin i simplifiquin els tràmits administratius per a l’ob-tenció de llicencies i autoritzacions.

Hidalgo ha animat als més de 80 empresaris del sector que conformen l’entitat a seguir treballant per a mil-lorar la qualitat dels serveis que presten i la competitivitat de les seves empreses.

Els Joves empresaris de Balears presenten InnovEm 2012Després de tres edicions d’èxit, l’Associació Joves Empresaris de Balears organitza InnovEm 2012, un

punt de trobada de projectes, recursos i persones entorn a la innovació en l’àmbit profesional i empresarial. Estracte d’una fira de projectes empresarials innovadors que exerceix com a motor de la innovació donant suportals sectors empresarials des de diferents vessants: Taulell de projectes, productes i serveis, generador d’infor-macií, de recursos i de col.laboracions, presentant ponències i presentacions de projectes innovadors.

A la fira d’enguany, que es celebrarà els dies 19 i 20 dels proper mes d’abril a la sala Multifuncional d’EsMercadal, hi participaran com a ponents, entre d’altres, directius de les empreses Inditext, Vueling, Autoscout24i Microsoft Ibérica.

Els interessats en participar-hi es poden inscriure ja a la web www.innovem.es

Les estacions nàutiques de Menorca preparen la Festa del Mar 2012Amb la intenció d’apropar la gent al mar, les Estacions Nàutiques de Menorca han preparat un seguit d’ac-

tivitats nàutic-esportives que, durant tot el mes de maig, es podran disfrutar a uns preus molt especials. Vela,submarinisme, windsurf, kayak... son només algunes de les modalitats oferides. Com a complement, també hanpreparat activitats alternatives de golf, excursions a cavall, en bicicleta, senderisme i padel.

EM

PRESES

10

El Tribunal Superior de Justíciade les Illes Balears (TSJIB) hadesestimat el recurs presentat

per la societat mercantil Fastfor SA,propietària de la finca de ses Truqueries,contra la resolució del Jurat Provinciald’Expropiació Forçosa que va fixar unaindemnització de 81.309,27 euros en con-cepte de preu just per l’execució del PlaEspecial del Camí de Cavalls.

Els propietaris van recórrer la decisiódel Jurat Provincial fixant un preu just perla finca de 608.678 euros més el seu premid’afecció per import de 30.433 euros. Amés, demanaven una indemnització com-plementària de 28.408 euros pels diferentsperjudicis causats, més els interessoslegals corresponents.

A la sentència, a la qual ha tingutaccés EL IRIS, s’explica que el Consellinsular va dur a terme una actuació d'ex-propiació forçosa, consistent en la im-posició d'una servitud de pas mitjançantuna via permanent que travessa -entred’altres- la finca de ses Truqueries, com-presa en la relació de béns i drets afectatsper l'execució del Pla Especial del Camíde Cavalls. De la superfície total de la

finca, que és de de 3.950.503 metresquadrats, 12.625,8 m2 van quedar afectatsper la servitud de pas, fixant-se per partdel Jurat Provincipal el preu just en81.309,27 euros.

En la seva fulla d'apreuament, FastforSA va sol·licitar inicialment que es fixésun preu just pel valor del sòl expropiat per

la servitud (12.625,8 metres quadrats, araó de 40 euros/m2, 454.528,80 euros, perconsiderar-se com a urbanitzable a efectesexpropiatoris, en estar vinculat a l'execu-ció d'un sistema general), més el valor dela tanca o paret seca com a tancamentsnecessaris per separar el camí de la partno afectada de la propietat, per la qual

TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EEll TTSSJJIIBB ffiixxaa eenn 8811..000000 eeuurrooss llaa ccoommppeennssaacciióó aa FFaassttffoorr SSAA ppeerr ll’’eexxpprrooppiiaacciióóddee llaa sseerrvviittuudd ddee ppaass ddee sseess TTrruuqquueerriieess

11

dades, l’Administració General de l’Estat,i el Consell insular de Menorca, vansol·licitar, per part seva, que es desestimésel recurs.

La Sala considera que no s'ha desvir-tuat la presumpció d'encert i legalitat del'acord del Jurat Provincial d’Expropiaciói no es considera aplicable el mètode decomparació sobre el qual girava la provapericial d'actuacions feta per un enginyeragrícola (que va fixar el preu just en 4,5€/m2). El TSJIB conclou, en conseqüèn-cia, que cal aplicar el mètode de capitali-tzació de rendes, que, d’altra banda, és elque admet el Jurat en la seva valoració.

LO

CAL

reclamà 455.487 euros. A més, reclamàcom a valor de les construccions afectades39.944,80 euros, i 1.330.552,53 euros enconcepte de demèrit de sa finca. A tot aixòli sumà el premi d'afecció en un 5% sobrela suma de tots els valors anteriors, el quedóna un total de 114.025,63 euros que,sumats a totes les quantitats anteriors,donen un total de 2.394.538'32 euros.

Per la seva banda, el Consell, com aadministració codemandada, va valorar enla seva fulla d’apreuament la servitud araó de 3 euros per metre quadrat,38.877,40 euros en total. I quant a la valo-ració de les millores, la va fixar en61.757,22 euros.

La finca de ses Truqueries és sòl rústicprotegit i està inclosa dins un Àrea Natu-ral d'Especial Interès, en zona de protec-ció costanera; per tant, no té aprofitamenturbanístic.

El Jurat va valorar el preu del terrenyen 2,10 €/m2, però com que l’Adminis-tració el va valorar en 3 €/m2, finalmentva reconèixer aquest preu. Per tant elvalor de la servitud, (100% del valor delsòl afectat) va quedar establert en38.877,40 euros (12.625'80m2 x 3€/m2).A tot això, se li afegiren diferents quanti-tats pel concepte de millores i paret secafins els 81.309,27 euros que ha acabat ac-ceptant com a bons el TSJIB com a valordel preu just dels béns i drets objecte d'-

expropiació.Ja en seu judicial, Fastfor SA va dem-

anar que es fixés el preu just en la sumade 608.678 euros, més el seu premi d'afec-ció per import de 30.433 euros. Aquestesquantitats deriven de valorar en la de-manda el sòl expropiat per la servitud araó de 9€/m2 pels 12.625,80 euros, el quedóna un total de 113.632,2 euros. A més,demanà una indemnització pels tanca-ments necessaris per separar el camí de lapart afectada de la propietat per import de495.046 euros i 28.408 euros en conceptede demèrit per la part no expropiada de lafinca. Les dues administracions deman-

”

“LLaa ffiinnccaa ddee sseess TTrruuqquueerriieess ééss ssòòllrrúússttiicc pprrootteeggiitt ii eessttàà iinncclloossaa ddiinnss uunnÀÀrreeaa NNaattuurraall dd''EEssppeecciiaall IInntteerrèèss,, eennzzoonnaa ddee pprrootteecccciióó ccoossttaanneerraa;; ppeerrttaanntt,, nnoo ttéé aapprrooffiittaammeenntt uurrbbaannííssttiicc..

12

El PSM més per Menorca insta al Con-sell Insular a reclamar al Govern de lesIlles Balears els pagaments de les ex-propiacions de la Ronda Nord de Ciu-tadella assumits per l’administració insularper un import total de 559.655,96 €, i ques’empreguin les accions judicialsnecessàries per recuperar els 20.372,07 €que, degut a un error material, es van pagarde més a un dels quatre beneficiaris dedites expropiacions, segons consta a un in-forme del propi Consell.

La proposta d’acord que presenta laconsellera Maite Salord diu textualment:

PROPOSTA D’ACORD QUE PRE-SENTA AL PLE DEL CONSELL INSU-LAR DE MENORCA LA PORTAVEUDEL GRUP PSM-MES PER MENORCA

ASSUMPTE: Pagaments de les ex-propiacions de la Ronda Nord assumits pelConsell Insular de Menorca.

Atès que en el plenari de dia 17 d’oc-tubre de 2011 es va dur a aprovació l’ex-pedient de suplement de crèdit al

pressupost del Consell Insular de Menorcanúm. 1/2011 en l’informe del qual, signatpel Director Insular de Serveis Generals,Treball i Innovació, es diu, textualment,“El suplement de la partida Adquisició deterrenys de carreteres resulta inajornableperquè es destinarà al compliment de lessentències que han esdevingut fermes (...),derivades de les expropiacions de la ronda

Nord de Ciutadella (algunes de les qualsja s’han pagat extrapressupostàriament)”.

Atès que la quantitat destinada al paga-ment dels quatre beneficiaris de les ex-propiacions de la Ronda Nord suma unimport de 559.655,96€.

Atès que en l’esmentat informe es diu,

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS

EEll PPSSMM iinnssttaa eell CCoonnsseellll aa rreeccllaammaarr aall GGoovveerrnneellss ppaaggaammeennttss ddee llaa RRoonnddaa NNoorrdd

Maite Salord demana també que s’emprenguin accions judicials per recuperar els 20.372,07 € pa-gats de més per una de les quatre expropiacions de l’obra viària.

13

sta que s’hagin emprès actuacions judicialsper reclamar la quantitat pagada de més,segons la resolució 2011/116, al beneficiarid’una expropiació de la Ronda Nord.

És per això que, des del PSM més perMenorca presenta la següent proposta d’a-cord:

1- El ple del Consell acorda realitzar lapetició de subsidiarietat al Govern Baleardels pagaments de les expropiacions de laRonda Nord assumits pel Consell Insular,tot exigint que es facin efectius abans deljuny de 2012.

2- El ple del Consell acorda empren-dre les actuacions judicials pertinents perdefensar els drets del Consell Insular deMenorca i poder recuperar, així, segons diula resolució 2011/116, els de 20.372,07€pagats de més per una expropiació de laRonda Nord.

No obstant el Ple del Consell amb su-perior criteri determinarà.

LO

CAL

a més, que “el que s’indica envers les ex-propiacions per a la construcció de laRonda Nord representa una garantia delsdrets dels particulars, sens perjudici de lesgestions que realitza el Consell Insular deMenorca davant el Govern de les IllesBalears a fi del reintegrament de les in-demnitzacions que hagi d’assumir de-rivades de les expropiacions realitzades perl’Administració autonòmica”.

Atès que, a pregunta escrita de la con-sellera del PSM més Menorca sobre aquesttema, vam rebre resposta del Conseller deMobilitat, dia 24 de novembre del 2011, enla qual s’afirmava que corresponia al Con-sell Insular de Menorca “fer les transferèn-cies dels pagaments pendents de lesexpropiacions” (...), “sense perjudici de re-alitzar la gestió o la petició de la subsidia-rietat al Govern Balear”.

Atès que, a la resolució núm. 2011/116de la Consellera Executiva del Departa-ment de Serveis Generals, Treball i Inno-vació, de data 31 de desembre de 2011, esresol aplicar al pressupost del 2011 el paga-

ment extrapressupostari a un dels benefi-ciaris de les expropiacions de la RondaNord, per un import de 159.379,97€.

Atès que a l’esmentat decret es diu, tex-tualment: “Atès que, en data 21-9-11, en eltràmit d’intervenció prèvia a l’aplicaciód’aquest pagament al pressupost de la cor-poració, s’emet informe on s’indica quel’esmentat pagament extrapressupostari re-sulta excessiu (a causa d’un error material)en un import de 20.372,07€”.

Atès que, malgrat el que deia l’informe,es va fer efectiu el pagament “sens perju-dici de quantes actuacions judicials puguinactivar-se a fi de defensar els drets del Con-sell Insular de Menorca”.

Atès que, a dia d’avui, no ens constaque l’equip de govern del Consell Insularde Menorca hagi reclamat al GovernBalear la subsidiarietat dels pagaments deles expropiacions de la Ronda Nord as-sumits pel Consell Insular de Menorca.

Atès que, així mateix, tampoc ens con-

EEll PPSSMM mmééss ppeerr MMeennoorrccaa iinnssttaa aall CCoonnsseellll IInnssuullaarr aarreeccllaammaarr aall GGoovveerrnn ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss eellss ppaaggaammeennttss ddeelleess eexxpprrooppiiaacciioonnss ddee llaa RRoonnddaa NNoorrdd ddee CCiiuuttaaddeellllaa aassssuu--mmiittss ppeerr ll’’aaddmmiinniissttrraacciióó iinnssuullaarr ppeerr uunn iimmppoorrtt ttoottaall ddee555599..665555,,9966 €€..

14

La passada setmana l’empresa Vinum,especialitzada en vi i cava, licor premium icervesa Illa, va organitzar per motiu del seudesè aniversari un show room a l’hotel PortCiutadella, i ho va fer superant inclús lesseves millors expectatives, amb la partici-pació de les millors bodegues a nivell na-cional, on no faltaren Muga, José Pariente,Codorniu, Bertha, la menorquina Binitordo la cervesa Illa entre d’altres.

Vinum va néixer l’any 2.002 de la màd’en Biel i en Bep, l’empresa conta a mésamb un equip humà que es dedica dia dar-rere dia a millorar els seus serveis, a trac-tar directament amb cada client a fi depoder assessorar-lo en tot moment sobrequin és el producte que necessiten, sempredes de la qualitat i la necessitat personal decada client. L’empresa va començar a dis-tribuir vi a Ciutadella, i a poc a poc, a basede constància i un bon servei aconsegueixarribar a tota Menorca, sempre amb uncontinu canvi dins l’empresa per tal d’a-conseguir sempre estar a l’altura del mo-ment, un canvi d’instal·lació primer i arauna gran passa fent una innovadora pàginaweb per als clients, on hi haurà el catàlegcomplert dels seu productes, amb el tipus

de rem, regió i assessorament del mateix,juntament amb un club de vi per els apas-sionats d’aquest món del vi que dia a diaés molt més conegut per la majoria.

Com ens comenta en Bep, “cada diavenen a la botiga més particulars, ja quecada dia hi ha més informació i passió perel món del vi, la gent sol sortir del típic viclàssic de sempre i vol provar productesnous, amb denominacions d’origen difer-

ent i tipus de rem variat, per açò nosaltresfem sempre una tasca d’assessorament imaridatge segons el que el client necessita,cada client es diferent, com cada tipus devi. Al vi se’l coneix a base de tastar i tastar,com més varietat tastes, més l’entens i t’es-tira aquest món”.

I és que Vinum no sols ha portat vi,caves i la cervesa Illa al show room, sinóque a més a mostrat als més de mil assis-

TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

VViinnuumm cceelleebbrraa eell sseeuu 1100èè aanniivveerrssaarriiaammbb uunn bbrriillllaanntt sshhooww rroooomm

L’empresa ciutadellenca Vinum, va celebrar el passat dijous i en motiu del seu desè aniversari unbrillant esdeveniment on van assistir trenta-quatre de les millors bodegues nacionals i més de milassistents, convertint-los en el centre nacional del vi durant uns moments.

La bona organització i col·locació de les bodegues per part de Vinum va fer que els més de mil assistents gaudissin en tot momentdel show room i poguessin tastar i conèixer tots els productes en total llibertat.

La marca Riedel va ser una de les grans sorpreses per als as-sistents, unes copes de cristall, fetes manuals i de gran qualitat.

15

que han tret enguany es també magnífic”.Comentant també amb en Bep sobre la pro-pera temporada turística, ell té clares lescoses i és que “pinta molt malament en-guany, la veritat és que tots els factors sóndolents, els establiments no voles obrir perpasqua per culpa dels vols, no n’hi ha i elsque hi ha estan molt cars, s’han de fer es-cales impossibles per arribar a Menorca iels empresaris no s’animen a obrir tanprest, açò farà que la temporada comencimés tard i fluixa, ho hem d’aclarir prestsinó la temporada serà molt complicada”.

REPO

RT

tents, dels quals la majoria forma part delsector de la restauració, les copes de lamarca Riedel, que són sens dubte d’unaqualitat immillorable. Bufades manual-ment una a una, de fina paret i sense orna-mentació, fan que aquestes copes de cristallinflueixin directament damunt el bouquet,sabor, equilibri i la sensació que ens deixael vi en boca.

Vinum també col·labora directamentamb l’escola d’hoteleria i restauració, elsalumnes van poder gaudir també d’aquestshow room, degustant i tastant els pro-

ductes que no coneixien amb una certa llib-ertat i tranquil·litat, la millor manera per ferun bon tast del vi.

Referent al vi menorquí un dels propi-etaris, en Bep, ens comenta que “el vimenorquí és un bon vi, però ara estem amoments econòmicament complicats i ésdifícil la seva comercialització. Hem detenir en compte i destacar a la bodega Bin-itord, que ha aconseguit unes puntuacionsmolt altes a la guia Pellín, està dintre dels100 millors vins tenint en compte la quali-tat i preu, el blanc es realment bo i el rosat

Les bodeguesCarmelo Rodero iJosé Pariente vanquedar sorpresesper la receptivitat iprofessionalitat de lagent de Menorca,encantades amb elshow room i l’organ-ització per part deVinum.

La bodega ciutade-llenca Binitord i la cervesaIlla no és van perdre l’es-deveniment, posant Ciu-tadella a l’altura delsmillors nacionals del sec-tor.

16

quantitat que se'lsdeu.

Si estanconformes, om-pliran un senzillformulari on ma-nifestaran la sevavoluntat d'exercir elseu dret de co-brament. Així mateix, indicaran el númerode compte corrent en el que vulguin ques'abonin les quantitats degudes.

RECLAMACIÓ DE DEUTEPot ocórrer que

alguns proveïdorsno es trobin en lallista elaborada perles entitats locals.Llavors, amb lesseves factures enmà, hauran dedemanar a l'Ajunta-ment l'emissió d'uncertificat individual,en què es reco-neixerà el deute contret.

SILENCI ADMINISTRATIUEl certificat

individual sol·licitathaurà de ser expeditper l'entitat local enun termini màximde 15 dies des de ladata de sol·licitud.Si transcorregutaquest termini no hiha resposta, entra envigor l'anomenat silenci positiu ad-ministratiu previst en la llei, el quesignificarà que l'entitat local ha reconegut eldret de cobrament de les factures degudes.

CERTIFICATSEls cinc primers dies de cada mes, cada

Ajuntament comunicarà al Ministeri

TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: EL IRIS

Si vostè és empresari i un ajuntament oel Consell de Menorca li deuen diners,estigui atent. El somni que li paguin estàmés a prop de fer-se realitat des que elpassat dia 15 culminés el termini fixatperquè totes les corporacions locals del paíspresentasin les seves factures pendentsdavant el ministeri d'Hisenda iAdministracions Públiques.

Els primers proveïdors cobraran almaig, però no tot és idíl·lic, cal tenir encompte que no tot el deute s'inclou enaquesta línia de finançament.

Llavors, què factures entren? Doncsnomés aquelles en què els proveïdors haginrealitzat obres, serveis o subministraments.Pertant les subvencions o lloguers nocompten. A més aquests treballs s'haurand'haver fet abans de l'1 de gener de 2012. I,finalment, els contractes han d'estaremparats per la Llei de contractes del sectorpúblic.Si la factura compleix amb totsaquests requisits, llavors està més a prop decobrar-la. Si els diners que li deuen noentren en cap d'aquests apartats, doncsmalauradament, haurà de seguir esperant.

El deute a proveïdors presentat aMadrid és de 5,5 milions d’euros

El de Ciutadella és l’Ajuntament deMenorca que més doblers deu als seusproveïdors: 5,5 milions d’euros. És el quesuma la relació de factures que els serveis

econòmics municipals han enviat alMinisteri d’Hisenda perquè sigui inclosadins el pla de pagament a proveïdors creatpel Govern de l’Estat.

Si Madrid dona per bona aquestaquantitat, autoritzarà el préstec quel’Ajuntament haurà de tornar en 10 anys aun interès del 5%, a raó d’uns 800.000euros anuals.

El nou sistema de pagament aproveïdors ideat pel Govern central en deupassos.

LLISTA DE CREDITORSEls ajuntaments

tenien fins dijouspassat, 15 de març,per comunicar alMinisteri d'Hi-senda i Adminis-tracions Públiquesla llista completadels proveïdors alsque deuen diners,així com les factures pendents de pagament.

VERIFICAR DADESA partir d'aquesta setmana els

proveïdors haurien de poder comprovarpersonalment en cada Ajuntament deutor siestan inclosos en la llista de creditorsremesa al Ministeri liderat per CristóbalMontoro i verificar si és correcta la

QQuuèè hhaa ddee ffeerr uunnaa eemmpprreessaa ppeerr ccoobbrraarr ddeellss aajjuunnttaammeennttss??

L’Ajuntament de Ciutadella ha enviat a Madrid un llistat de factures que sumen 5,5 milions d’eu-ros. És l’ajuntament de Menorca que més doblers deu als seus proveïdors.

17

portarà el banc ni a quise li cobrarà, si alcreditor o a l'A-juntament.Tampoc sesap si els proveïdorspercebran els interessosacumulats per demora delpagament, que en algunscasos poden superar eldeute contret.

REPO

RTd'Hisenda i a lesadministracionspúbliques com-petents els cer-tificats de dret decobrament indi-viduals que hagiexpedit.

COMPROVACIÓPer a més

seguretat i se-guiment, els pro-veïdors que vansol·licitar certi-ficats individualsde pagament per noser a la llista inicialde creditors haurande consultar siestan inclosos en la relació de certificatsemesos a Hisenda que cada Ajuntamentfacilitarà als creditors.

TRANSFERÈNCIA A L'ICODesprés

de la sevacomprovaciói arxiu a labase de da-des, el Mi-nisteri d'Hisenda i Administracions Públi-ques ha de trametre a l'Institut de CrèditOficial (ICO) la relació de proveïdorspendents de pagament.

ORDRE DE PAGAMENTL'ICO complirà el paper de mediador i

agent entre Hisenda i les entitats financeresque participin en el refinançament de lesadministracions públiques, perquè es posi fi

a una morositat queen alguns casos su-pera més de dosanys.

L'entitat pú-blica ha de donarals bancs l'ordre depagament alsproveïdors. L'ICOtambé formarà part del sindicat de bancsque participaran en el refinançament.

ENTITAT COL·LABORADORAUn cop l'ICO

doni l'ordre al'entitat financera,aquesta procedirà aefectuar el paga-ment a les em-preses proveïdoresde les administra-cions locals a lesquals deu diners.De moment no se sap quins bancs parti-ciparan en el pla de refinaciament.Previsiblement, els quatre grans: Santander,BBVA, Bankia i La Caixa, aglutinaran unmajor pes en el macrocrèdit.

ABONAMENT EN COMPTEEls proveïdors

rebran el pagamentdels deutes pen-dents de cobramenten el compte quehagin facilitat al'entitat públicadeutora. Encara noestà clar quinacomissió per a-quest servei es

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

18

2011, alerta d'un risc considerable, nomésamb aquest extrem.

Des de la conselleria de Benestar So-cial i Joventut volen deixar clar que el Cen-tre Assessor de la Dona continua comptantamb un punt d'atenció al centre polivalentde Sa Platja Gran de Ciutadella i ara tambéa la plaça Biosfera, nº3 de Maó.

Es recorda que l'Oficina d'Informacióen temes d'Estrangeria compta amb elspunts habituals a Es Castell, Alaior, EsMercadal, Ferreries i Ciutadella, a més del

La conselleria de Benestar Sociali Joventut ha traslladat durantaquesta setmana les dependèn-

cies del Centre Assessor de la Dona il'Oficina d'Informació en Temes d'Es-trangeria (OFIM) a la plaça Biosfera, nº 3,a Maó, des de la seva ubicació originàriaal carrer Vives Llull.

Les pèssimes condicions de salubritat,informades ja pel servei de Riscos Labo-rals, han motivat aquest canvi de lloc. Defet, l'informe amb data de 27 de juliol de

nou emplaçament de la plaça Biosfera deMaó.

“Finalment hem resolt un greu pro-blema d'insalubritat que complicava i moltdes de fa anys la feina dels professionalsque treballen en aquests centres”, explicala consellera Aurora Herráiz, qui recordaque amb aquesta actuació es compleix ambla promesa que es va fer a aquests treba-lladors quan Herráiz va prendre possessiódel càrrec.

INSU

LAR

EEll CCeennttrree AAsssseessssoorr ddee llaa DDoonnaa iill’’OOFFIIMM eess ccaannvviieenn dd’’uubbiiccaacciióóppeerr pprroobblleemmeess dd’’iinnssaalluubbrriittaatt

TEXT: PERE BAGUR FOTOS: BEP AL·LÈS

L’Audiència Provincial deBalears ha condemnat a 6 anysde presó a Jaume Matas, ex-

president del Govern de les Illes Balears iexministre de Medi Ambient. Tres magis-trats l’han considerat culpable de mal-baratament, prevaricació, falsedatdocumental, frau a l’Administració itràfic d’influències. L’expresidentha estat també inhabilitat durant9 anys de qualsevol càrrec elec-tiu referit a l’AdministracióPública, autonòmica, insular omunicipal, així com també se liretiren els honors i les aten-cions de protocol que li corre-sponien pels càrrecs ocupats.

Jaume Matas, que es va donarde baixa del PP després de ser impu-tat, va entregar entre el 2003 i el 2007,poc menys de mig milió d’euros a lesempreses del periodista mallorquí Anto-nio Alemany que escrivia els discursos delllavors president del Govern. Amb fonspúblics, el periodista va muntar una agèn-cia de notícies (Agencia Balear de Noti-cias), i un diari digital(libertadbalear.com).

La sentència d’aques-ta peça separada del casPalma Arena, laprimera que s’ha jutjatde les 26 existents,

19

condemna també al periodista AntonioAlemany a 3 anys i 9 mesos de presó, aJoan Martorell, exdirector general de Co-municació, a 1 any i 6 mesos de presó, aMiguel Romero, administrador de l’agèn-

cia Nimbus, a 1 any, 1mes i 15 dies de presó, iabsol a les imputadesMaría Umbert i DulceLinares, excaps de Gabi-net del president Matas.

Les defenses deJaume Matas i AntonioAlemany han anunciat jaque presentaran recurs davant el TribunalSuprem. Si la Fiscalia demana presó pre-ventiva pels condemnats, Matas i Alemanypodrien esperar la resolució del recurs a lapresó, on ingressarien en els pròxims dies.Ni Joan Martorell, ni tampoc MiguelRomero, tocaran la presó, en haver estatcondemnats a penes que no superen els 2anys i no tenir antecedents.

BALEARS

JJaauummee MMaattaass,,ccoonnddeemmnnaatt aa 66 aannyyss ddee pprreessóó

TEXT: PERE BAGUR FOTOS: BEP AL·LÈS

20

21

EEll ffeebbrreerr hhaa eessttaatt eell mmééss ffrreeddddeellss ddaarrrreerrss 4400 aannyyss

L’hivern que hem deixat enrera aques-ta setmana ha estat un dels més freds delsdarrers anys, amb temperatures 1,2 grausmés baixes del que és habitual. Son dadesfacilitades per la direcció territorial de laAgencia Estatal de Meteorología(AEMET) qui assegura, a més, que elfebrer passat s’ha convertit en el febrer mésfred a Menorca i a les Balears dels darrers40 anys, amb temperatures 3,5 graus mésbaixes que les normals. El febrer ha en-registrat una temperatura mitja de 7,5graus, quan la temperatura mitja habitualsol ser d’uns 11 graus.

Manco plugesAquest hivern passat ha estat més sec

que els que recordam. Ha plogut un 66%

del que és habitual.No obstant això,AEMET no con-sidera preocupantsaquests nivells depluja perquè lesprevisions augurenuna primavera nor-mal pel que fa a lesprecipitacions. Siles previsions s’a-c o m p l e i x e n ,Menorca no tindràproblemes d’aiguaa l’estiu.

A la península, en canvi, la situació éspreocupant. Durant l’hivern ha plogutnomés un 25% del que és habitual. Lespluges que puguin caure en primavera nobastaran per a poder arribarals nivells desitjables i evi-tar la sequera, en especial al’estiu.

Primavera càlidaEnguany disfrutarem

d’una primavera més ca-lenta del que és habitual, sis’acompleixen les previ-sions meteorològiques. Lestemperatures pujaran ungrau per sobre la mitjanahabitual, mentre que les

precipitacions es mantin-dran a uns nivells normals.

No obstant això, des deAEMET precisen que aque-stes previsions meteo-rològiques a llarg termini, que abasten tresmesos, son “experimentals”, per la qualcosa és possible que al final no s’acom-pleixin, especialment en la primavera, unaèpoca variable per “naturalesa”.

En general, les dades sobre els efectesdel canvi climàtic apunten a que en el con-junt del país, disminuiran les precipitacionsen el futur. Ho faran de forma irregular, detal manera que es produiran períodes llargsde sequera i períodes de precipitacionscurts però abundants.

REPO

RT

Des de la direcció territorial de la AEMET s’augura una primavera cà-lida i plujosa en el conjunt de les illes Balears.

TEXT: PERE BAGUR FOTOS: BEP AL·LÈS

22

TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO

AAlleejjaannddrroo AAlloonnssoo:: ““LL’’AAttllèèttiicc CCiiuuttaaddeellllaa nnoohhaavviiaa dd’’hhaavveerr aarrrriibbaatt mmaaii aa aaqquueessttaa ssiittuuaacciióó””

sificació. Teníem com a entrenador a l’ar-gentí Rafael Franco i el president era en

Guillermo Caldentey, com a vicepresi-dent hi havia en Leo.

- Quin records tens d’aquestgran equip que teníeu?

- Sa veritat és que tots elsrecords son molt positius, moltbons, ja que teníem un autèn-tic equipàs. Jugàvem amb enVega a sa porteria, a sa de-fensa en Serrano, en Galdona,en Faner i en Fiol, enmig delcamp hi havia en Vicente jun-tament amb en Pío i n’EpiMedina i davant Alonso,

Gopar i Godoy. Aquest darrerva ser el màxim golejador de

totes les categories nacionals i vafitxar per el Múrcia de la primera di-

visió. Érem molt forts a casa, molt gole-jadors, com a prova, al túnel de vestidors nocomentàvem que guanyaríem, sinó quants degols faríem a l’equip adversari.

- Després d’aquestes temporades coma jugador vares passar a ser entrenador,com et va anar aquest canvi?

- Quan vaig acabar de jugar a futbolvarem anar a viure a Madrid, allà vaig en-trenar a les categories inferiors del ReialMadrid. Quan ens varem decidir per venir aviure a Menorca directament vaig portar lacoordinació dels equips inferiors de l’AtlèticCiutadella i vaig fundar, de la mà del presi-dent Pedro Torres i sobretot del vicepresidentTóbal Torres l’escola de futbol, molt recor-dada i estimada per molts d’importants ju-gadors que després ha donat Ciutadella.

- Alejandro, explica’ns una mica comvas arribar a l’Atlètic de Ciutadella.

- Va ser la temporada 73-73, venia proce-dent de l’Atlètic Balears i vaig firmar perdues temporades, i ja veus, també per totauna vida amb la meva dona, na Tonia Tal-tavull. Els dos anys vaig jugar a l’equip de latercera divisió, que amb el format antic saveritat es que era molt més complicat i difí-cil el grup, teníem equips com el BarçaAtlètic, Villareal, Llevant, Girona, Nàstic...i la veritat es que van ser els millors anys delclub de ponent, ja que durant tota la tempo-rada varem anar juntament amb el BarçaAtlètic alternat primer i segon lloc de la clas-

N’ Alejandro Alonso Parra (Madrid, 20-08-1949) és un dels grans futbolistes que va deixar l’èpocadaurada de l’Atlètic Ciutadella, entrenador després i sempre lligat al món del futbol. N’Alonso vacomençar a jugar a futbol amb el Reial Madrid, on va jugar de l’equip cadet fins al Reial Madrid

Castilla, després el varen cedir al Nàstic de Tarragona de la segona divisió o al Getafe, que militava a latercera madrilenya. Després d’aquestes temporades va entrar ja al futbol illenc, jugant amb l’Atlètic Ba-lears i fitxant després per l’Atlètic Ciutadella l’any 1.973. Després del pas per Ciutadella va anar provarsort amb el Cadis de la primera divisió, però una inoportuna lesió el deixà fora de l’equip i acabà amb l’Ei-vissa, retirant-se després com a jugador amb el Yeclano de la segona divisió “B”. Conegut per molts ciu-tadellencs com a entrenador, va fundar l’escola de futbol del actual Municipal de Sant Antoni, després vaser l’ajudant d’Elías Noval a l’equip de tercera i passà per el regional, set anys a l’equip juvenil aconse-guint molts de títols i acabà a les categories inferiors del Dosa-Boscos.

- Com bé comentes vas dur durantanys l’escola de futbol del Municipal deSant Antoni, per allà van passar molt bonsjugadors, quins recordes?

- Si, vaig portar molts d’anys l’escola defutbol, treballàvem molt la part tècnica, vaigaconseguir que posessin una pilota per cadajugador, molts recordaran aquelles pilotesmulticolors damunt la terra del camp. Varemarribar a ser campions a totes les categoriesdel torneig de tècnica de l’escola d’entre-nadors que portaven en Millàn i en Gonzalo,això ens donava la raó en que s’havia de tre-ballar bé per aconseguir resultats. Dels ju-gadors en recordo molts però noms com enCleo, en Moles, en Damià Bosch, SantiJuaneda, Alex Alonso, Dani Triay, Biel Me-dina, Sus Muñoz, els germans Vaquero, enJoan Alzina... tots han estat jugadors moltimportants dins el futbol menorquí i sa veri-tat es que ho record d’una forma molt posi-tiva.

- Com vas viure la crisi que va patirl’Atlètic Ciutadella fa poc temps?

- Amb molta tristor, un club històric comés l’Atlètic Ciutadella no havia d’arribar maia aquesta situació, es van fer malament lescoses i açò va tenir una reprcsió molt nega-tiva. Es varen dur molts de jugadors de fora,argentins i brasilers, el club es va endeutarfins arribar al trist final que tots coneixem.

- Hi ha rumors, i molts, que l’Atlèticde Ciutadella la temporada que ve pre-sentarà equip a la regional preferent,creus amb aquests rumors?

23

- Amb el Penya Ciutadella líder de laregional i com a màxim favorit també apujar a la divisió d’honor juvenil, comveus les coses a Son Marçal?

- Penso que abans el Penya Ciutadellafeia els equips amb els jugadors que no volial’Atlètic i el Sami, va fer una molt bonafeina, com ho fan les formigues, d’anaragafant sempre jugadors poc a poc, fent unamolt bona feina i ara són la referència aMenorca amb una molt bona organització idos entrenadors molt bons com són en DaniMori i en Tóbal Tudurí. Estaria molt contentsi aconsegueixen l’ascens a divisió d’honori si el regional també puja de categoria seriaun repte que si es veuen amb força, han detirar endavant perquè ha de ser molt interes-sant.

- Conta’ns una anècdota de la tevaèpoca de jugador.

- Una de les moltes anècdotes que tinc dequan jugava va ser quan al Llevant i jugaval’internacional xilè Carlos Caszely, tots a la

concentració pen-sàvem que el marcariaen Faner o en Serrano is’entrenador ens va sor-prendre a sa xerrada d’a-bans del partit dient queel marcaria jo, davant samirada de tot s’equipsorprès, en RafaelFranco ens va explicarque n’Alonso marcaria an’en Caszely ja quesabia lo bon jugador iperillós que era, encanvi, el xilè no en sabiares de n’Alejandro i aixípodria jugar més lliure,així va ser i vaig firmar un dels millors par-tits contra un dels grans de la categoria al quevarem guanyar per un gol a zero.

SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,

LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR

AL 655 397 677

ESPO

RTS

- Hi ha evidentment molts de rumors deque es farà un equip aficionat amb gent de lacasa, però és complicat, els mateixos clubsdesprés es carreguen aquest futbol aficionatpagant als jugadors. A Menorca es va inten-tar posar un màxim salarial al futbol amateurperò hi va haver clubs que pagaven desprésper damunt als jugadors, açò ha fet que elfutbol estigui tan malament econòmicament.

- Com veus el futur del futbolmenorquí?

- Veig una regional preferent molt forta iinteressant amb un format molt atractiu perl’espectador. Un Ferreries o un SportingMaonès sempre duu més gent al poble queun equip de Mallorca per fort que sigui, açòés evident i crec que tant el futbol com elspobles en sí notaran aquesta bona com-petència. El futbol mou molta gent, i si venena veure un partit a Ciutadella poden aprofi-tar per venir amb les parelles i fer una voltaal poble, anar al supermercat... tot açò ésmolt positiu per Ciutadella.

Foto equip: Dalt i d’esquerra a dreta; Elo, Serrano, Pío, Galdona, Fiol, Faner i MarcelinoBaix i d’esquerra a dreta; Alonso, Vicente, Gopar, Fuentes i Godoy

A FONS

Una virtut: L’honestedat

Un defecte:Massa perfeccionista

Un esportista: Pirri, del Reial Madrid

Un objectiu: Ser feliç amb la meva família

No surt mai de casa sense...La bossa de fer esport

24

Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.

Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.

Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.

OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.

Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.

Interesados enviar C.V. a: antonio.rossello@catalanaoccidente.com

(Antonio Rosselló)jose.peon@catalanaoccidente.com

Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)

25

SA DIDA (i III)

Sa madona d’un lloc des terme deFerreries va criar una criatura de ca unssenyors de Ciutadella i la va criar jun-tament amb un fillet seu. Ella ho va fercom a favor, encara que va ser molt benpagada.

En aquell temps, els al·lots (si no eraen cas que sa dona que li donava mamarhagués de tornar a tenir criatura, perquèa vegades eren un poc espessos) solienmamar fins es tres o quatre anys, i des-mamar-los solia ser un problema. Te-nien tanta gola que a vegades no espodien dormir si no podien fer es glo-pet: “Mamà, mamà vull mam!”, fins querompien es cor a sa mare o a sa dida. Unaltra problema era que aquestes criatu-res s’encarinyaven molt amb sa dida, i,en es cas d’aquesta criatura de cas se-nyors, feien tant bo amb es fillet de sadida que no es podien separar ni un mo-ment.

Es senyors, com que el veien tan bencuidat i tan feliç (a part que a ca seuanomés tenien una dona una estona cadade dia per fer en menjar i per desar),

pensaven queno estaria tanbé com estavaen aquell lloc ideixaven cór-rer es temps; i,si un di-umenge sel’enduien a caseua, tambés’havien d’en-dur es seugermà de llet.

Quan vaser hora d’anara escola, no van tenir més remei quetenir-lo a ca seua. Va tenir un parell d’a-nys molt mals de passar, acostumat ajugar tot es dia per davall sa porxada ipes pati i córrer per ses tanques darrereels animals amb es seu germà de llet.Quan va ser gros, va estudiar una car-rera, però mai es va oblidar d’aquella fa-mília, principalment des seu companyde mam; i sempre que podia els visi-tava: hi anava a fer molts caps de set-mana, i en s’ estiu hi feia totes sesvacances. Durant tota sa vida han man-

tingut contacte i s’han considerat ger-mans.

Abans es donaven molts fillets adida, i per aquestes dones era un motiude molta satisfacció poder salvar unavida; però també hi havia molts dis-gusts, tant per as fillets (que estimaventant aquelles famílies que els havienagombolat), com per a sa mateixa dida(que se’ls estimava com a propis).Només he posat aquest casos, però enpassaven molts com aquests i de simi-lars.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

26

Barcelona. Tenen unallarga i experimentadacarrera musical, actuant,entre altres, amb els“Mags de Binigall i CrisJuanico”. Formen partdels grup “Jazz Do It” i“Dinamite”.

Un estàndard de jazzes un tema musical que ha anantadquirint certa notorietat en el gèneredel jazz i que ha estat objecte de di-verses versions, interpretacions i im-provisacions. Molts dels estàndardsmés coneguts van esser composicionsfetes per a pel·lícules, de l’anomenatGreat American Songbook i que hanestat incorporats al gènere, com per ex-emple “Summertime” de GeorgeGershwin o “'Round Midnight”, deThelonious Monk, que ha estat ver-sionat per Cootie Williams, DizzyGillespie, Art Pepper i Miles Davisentre d’altres.

CULT

URA

NNiitt ddee JJaazzzz ii CCooppeess,,aall CCaassiinnoo 1177 ddee GGeenneerr

El casino 17 de gener presenta Nitde Jazz i Copes. La vetllada tindrà llocel proper dissabte 24 de març i s’ini-ciarà a les 21h amb jazz contemporanii d’època, continuarà amb el concertdel duet JazzDuo que interpretarà elsestàndards de Jazz cantats i instrumen-tals. L’acte continuarà fins les 2:00h.amb musica de jazz contemporani id’època.

Com a novetat els assistents podran

Diumege, canvi d’horaAquest diumenge dia 25 de març entrarà en vigor a Espanya i la resta de l'UE l'horari oficial d'estiu, amb el que avançarem

els rellotges una hora, a les dues de la matinada seran les 3. La mesura té els seus partidaris i detractors a tota Europa, per elcas d'Espanya és diferent, pel fet que el nostre país parteix d'una errada de base: el temps oficial d'hivern (abans de canvi quefarem aquesta setmana) porta 72 anys avançat de manera incomprensible, ja que no és el que correspon al seu ús horari, quecada país ajusta a la seva latitud geogràfica per tal d'optimitzar les hores de llum solar. Per aquest motiu, els mesos d'hiverna Espanya ja van per davant del seu temps solar, i en els estivals, al avançar-se en 60 minuts més, el desfase augmenta dueshores.

Aquesta és una situació fruit de l'acord entre el general Franco i Hitler, que el 16 de març de 1940 van concretar que Es-panya avancés una hora el seu horari, que anava ajustat al del Meridià de Greenwich, el que correspon al nostre país per laseva latitud geogràfica. Però aquell dia Espanya va posar el seu rellotge l'hora de l'Alemanya de Hitler, situada més a l'Est iamb ús horari diferent. A les 11 de la nit del 16 de marçde 1940 els rellotges es van avançar una hora a les 11 de la nit.

Durant el franquisme va estar establert aquest horari, però incomprensiblement des de l'entrada de la democràcia no s'hacanviat i serà molt difícil quantificar la suposada despesa acumulada per aquesta errada al llarg de 70 anys.

L'hora oficial d'Espanya es avui la mateixa que França, Bélgica, Holanda, Alemania, Dinamarca, Noruega, Suècia, Aús-tria i Suïssa, el qual és un contrasentit, ja que tots aquests països pertanyen a un altre ús horari a l'estar situats a l'est delmeridià de Greenwich.

gaudir, op-cionalment, delservei de càte-ring de pizzesque ens ofereixla pizzeriaRoma. La en-trada tindrà uncost de 6€ ambc o n s u m i c i ógratuïta in-closa.

Amb aquestespectacle ini-

ciam una programació de jazz al teatre,amb Denominació Origen Menorca.D’aquesta manera el Casino 17 deGener vol apostar per espectaclesoferts per artistes i grups de Menorcaja que, avui per avui, tenim un nivellmolt alt a l’illa.

JazzDuo és un duet format per SergiMartí (guitarra) I Shanti Gordi (veu iteclats). El dos intèrprets van estudiar ies van titular com a Musics d’Estudi a

27

EL TA-MANY DEVÀTERS PERA DONES IPER A HO-MES

O n s e v u l l aque vaig m’agrada d’assistir arepresentacions teatrals I herecorregut molts de païsosd’Europa, i us dic, que de norda sud, els vàters de senyorestenen la mateixa superficiedels de senyors. És un especta-

cle, als entreactes, les coes de lessenyo-res per entrar a l’escusat, jo emdic, no arribaran al segon acte. Elssenyors entren i surten com si res. I lesfeministes no protesten, estrenyen lescuixes i s’aguanten esperant; és curiósque no exigeixin una reglamentació anivell europeo, que obligui fer doble degrans els vàters de dones.

HAS DEFECAT BÉ?És curiós, també, que, al matí, es

considera educada la pregunta “Hasdormit bé?” en canvi no demanam maiuna cosa tan important com “Què talhas defecat?”

Reflexioneu-hi!Ramon Cavaller

OPIN

IÓDDee vvààtteerrss ii dd’’eessccuussaattss,,uunneess rreefflleexxiioonnss

“Vaig al bany”, “On són elsserveis?”, “On teniu en Roca?”, “On ésel retrete?”, “El lloc comú?”, “Eltoalet?”, “el lavabo?”… etc. etc. etc.

El diccionari diu:“Vàter- Cambra proveïda d’un

dipòsit d’aigua, amb un dispositiu, queen ser accionat, fa rajar l’aigua dinsla tassa on hom ha fet les deposicions,per tal de netejar-la.”

Una petita habitació que usam unparell de vegades al dia per satisferunes necessitats comunes a tot humà:el papa, el rei, i el sense sostre, tothomha de repetir la cerimònia que ensiguala.

LES PORTES CAP ENDINSQui ha disposat que la porta per en-

trar-hi ha d’anar cap endins? Quinaregla estúpida! La majoria de lesportes de váter de l’Estat espanyol hivan, això fa que entrar-hi sigui moltdificultós, sobretot si el váter és minús-cul i si un és panxut, com jo. Si joqueia i no em pogués alçar, de deforano podrien entrar, el meu cos ho im-pediría.

A molts d’altres països les portesdels escusats poden anar cap a deforao cap a dedins, depèn de la grandàriade l’habitació.

Se vende traje de neopreno enmuy buen estado.

Poco uso.Talla 54 de 5 milímetros degrosor y doble forro.

Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al

686 703 178

ES CERCACOMERCIALEN EL SECTOR

D’ARTS GRÀFIQUES.

INTERESSATS ENVIARCURRÍCULUM A:

imdomingo@hotmail.com

28

Sons estranys en el cel de tot el món. Tensuna explicació per a tots els sons estranys enel cel que han estat documentats al voltant delmón últimament?. En els últimes setmanes,s’han escoltat en el cel estranys sons. De mo-

ment, segueixen sent un gran misteri perquèpel que sembla ningú pot explicar-los. Alguns creuen que és"el so apocalíptic". Siguin el que siguin, són molt forts.Aquells que han escoltat els sons inexplicables en el cel hocomparen amb el retrunyir d'un tren, una explosió sònica ouna trompeta, Els sons estranys en el cel es registren lite-ralment a tot el món . Si algú hagués intentat falsificar això,seria molt difícil d'aconseguir que persones en tot el planetacooperessin. En alguns casos, comunitats senceres han es-coltat aquests sons. Així que sembla que definitivament estàocorrent alguna cosa. Tal vegada hi ha una explicació moltbàsica para tot això. O potser no. En qualsevol cas, el fet quesimplement ningú sap el que està passant és bastant inquie-tant. Alguns científics han postulat que aquests sons estranysen el cel podrien haver estat creats per fracturem-se, roca es-clatant o el desfogui de gas d'alta pressió atrapada dins de laterra. Definitivament qualsevol d'aquestes coses poden pro-duir soroll, però sembla difícil de creure que esdevenimentscom aquests són els responsables de totes les desenes d'inci-dents que es registren en tot el planeta. Una de les teoriesmés importants és que els terratrèmols estan causant aquestssorolls estranys. Una vegada més, és sens dubte possible. El"Cinturó de Foc del Pacífic" aquesta cada vegada més actiui l'activitat volcànica ha anat en augment. Sembla que estementrant en una època en què l'escorça de la terra va a ser cadavegada més inestable. Molts creuen que aviat veurem algunscanvis sense precedents a la Terra. Així que això és definiti-vament una possible explicació. Una altra teoria és que elssons estranys estan sent causats per pluges de meteors. Lespluges de meteors definitivament pot produir alguns sonsmolt rars, però podrien explicar tots els incidents generalit-zats a tot el món? Sí, molts creuen que les pluges de mete-ors seran molt intens en el 2012 i 2013, però sembla unamica exagerat culpar aquests sons estranys a les pluges demeteors en aquest moment, aquests sons tindran alguna cosaque veure amb canvis en el camp magnètic de la Terra? Queresulta molt més realista del que moltes personar poden pen-sar. Algunes coses realment rares han estat passant última-ment amb el camp magnètic de la terra. Per descomptat unade les teories més populars és que els Ovnis estan causantaquests sons estranys. Alguns investigadors d'OVNIS hancomentat que moltes persones no tant sols han escoltataquests sons estranys amb les seves oïdes, sinó que aquestssegueixen romanent *després en els seus caps". Així que Po-dria haver-hi un element paranormal en aquests sorolls es-tranys? Durant la major part d'aquests esdeveniments no hiha hagut res inusual en el cel, però alguns investigadors, han

suggerit que no podem veure els Ovnisperquè els sons estranys són realitzats per"naus ocultes". No obstant això, una altrateoria molt popular està surant per aquí i ésque aquests sons són creats per Armes d'E-nergia Dirigida. Si aquesta teoria és certa,podria explicar el per què s'escolten els sonsen tot el planeta. Però la veritat és que ningúté prou coneixements sobre armes d'energiadirigida. Els governs del món realment no elsagrada parlar d'aquests temes. Així que si lesarmes d'energia dirigida estan causantaquests sons estranys, pot ser que mai ensvagin a dir alguna cosa sobre aquest tema.Alguns es pregunten si el fet que ens estem apropant al finaldel calendari Maya, té alguna cosa que veure amb això. Mol-tes persones a tot el món estan predient algunes coses real-ment dolents que ocorreran després del 2012, i per a ellsaquests sons poden ser una indicació que alguna cosa estàcomençant a ocórrer. Hi ha alguns escèptics que han sugge-rit que tot això podria ser un truc publicitari. En aquestaèpoca, tot és possible. Però si és així, llavors hauria de seralgú amb una increïble quantitat de recursos. Aquests es-tranys sons no s'escolten solament als Estats Units. S'escol-ten literalment a tot el planeta. Finalment, hi ha molts queestan desestimant tot aquest fenomen com un frau gegantesc.Algunes persones fins i tot han recorregut grans longitudsper intentar "desacreditar" alguns dels *vídeos en YouTube.Però si això va ser tot un engany, Perquè tants informes si-milars provenen de tot el món tan ràpidament? Podria algúrealment coordinar tal engany massiu a gran escala tan ràpi-dament? En l'era d'Internet, és sempre possible. La majoriade les persones que ha estudiat això semblen convençuts quealguna cosa està passant. Molts creuen que l'explicació defi-nitiva d'aquest fenomen serà natural, i uns altres creuen quel'explicació definitiva d'aquest fenomen serà sobrenatural.Com un signe dels temps, les tendències de Google assenyalaque el terme "sons estranys" en el popular "cercador" vapujar sobtadament després de cada recent albiramentd'OVNI; mentre que un informe del 16 de gener nombrosescadenes de televisió declarar que un persistent i "estrany somolt potent" ha estat reportat a tot el món; amb denúnciesprocedents dels milers de persones a Anglaterra, Suècia, Ca-nadà, Estats Units, Hongria, Dinamarca, Costa Rica, Repú-blica Txeca i Rússia dient que aquests "sorolls estranys" es*varen sentir en públic, en el medi ambient, i el més alar-mant en el "cap de la gent." Realitat o fantasia ?. M’agra-daria que tot fos fantasia, però.........

Andreu Genestar Sabater

OPIN

IÓEL CEL TREMOLA

FEINA– Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo enuna empresa de limpieza o en hoteles o apartamentos (cama-rera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina). Tel. 639 8810 24.– Menorquina, seria, responsable, con idiomas y experiencia, seofrece como: dependienta, dependienta/cajera/reponedora su-permercados, limpieza ( domicilios, oficinas, baqncos, escaleras,apartamentos....), fregaplatos, camarera de pisos o lo que surja.Tambien me ofrezco para el cuidado de personas mayores(acompañamientos, paseos, y tareas de hogar), canguros no-ches incluidas. CON EXPERIENCIA, SERIEDAD Y RESPONSABILI-DAD. Telf: 644 338 602 Anabel– Tengo formación y experiencia como ayudante de cocina yestoy buscando trabajo en restaurantes o en hoteles. Soy unapersona honesta, trabajadora y puntual. Tel. 605 49 19 79. Mi-guel Ángel.– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. eliselis20@hotmail.com– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35

29

· 20 octubre 1776 – El procurador del Convent del Socors deCiutadella comunicà als Jurats que el Sr. Alimundo no tè el re-llotge acabat. Resolgueren que pasi dit procurador a Maó per pre-sentar-se davant de su Exa. acompanyat de D. Joseph Vigo,perque ordeni que dit Alimundo entregui el rellotge de la maneraque es troba.

· 10 octubre 1776 – Va arribar al port de Ciutadella la tartana“PAULINA” del capità Llopis, procedent d’Alger en llast, i de-manà fer la quarentena en aquest port. El consell resolgué que fesla quarentena en Calan Busquets, ja que su Exa., en el mes demaig envià a 3 metges per veure si era a propòsit, i resolguerenque sí, segons certificat firmat el dia 26 de maig.

· 8 desembre 1776 – Dels llocs de Binigafull, Son Planes, SesArenes, Torralba, Santa Ana i El Perico, és va tallar la rama i llenyaper fer 12.500 faixines i 37.500 estaques com les que es van fer eljuny de 1775 i devien ser embarcades a ses Fontanelles pel castellde Sant Felip.

· 9 març 1777 – El Jurat Militar comunicà que Su Santetat haextingit l’ordre religiosa de Sant Antoni Abat i agregat dita religióals hospitalaris de Sant Joan de Déu, i com aquí no hi ha religio-sos als que se pugan aplicar els bens dels antonians se propasaperque aquesta Universitat els puga obtenir i aplicar-los a un llocpïatós.

· 5 juny 1777 – El Comandant de Ciutadella demana als Juratsque vol 7 bísties per transportar una partida de palla d’ordi que hacollit de dins l’hort de Palau, pels llits dels malalts del castell deSant Felip. El Batlle Consol li digué que les bísties que es dónensón únicament per transportar els bagatges de les tropes i que lapalla se transporta per mar a Sant Felip.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (170)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Truitad’espàrrecsIngredients:· 6 ous, · 1 manat d’espàrrecs, · llet, · all i julivert picats, · sal i oli d’oliva.

Elaboració: Posarem una paella al foc amb un raig d'olid'oliva verge. Tindrem un manat d'espàrrecs de la terra quehaurem tallat a trossets i els saltarem amb l'oli un parell deminuts. Hi ha qui abans de saltar-los els hi dóna un bull pertal que quedin més tendres i perdin l'amargor.Dins un plat batrem un parell d'ous per persona amb unapols de sal, un raig petit de llet, -també s’hi pot afegir unapicada d'all i julivert- i hi mesclarem els espàrrecs ja sal-tats.Tornarem a posar un raig d'oli d'oliva dins la paella, el ne-cessari per fer una truita i quan sigui calent hi afegirem elsous amb els espàrrecs tot fent quallar la truita. Recordemque sempre és més gustosa si tira cap a una mica de crua,que no quedi massa seca.

Es donava compte del descobriment de reductes megalíticscostaners i noves tipologies de tombes descobertes per l’arqueò-leg Josep Mascaró Passarius a Mallorca.S’unien en matrimoni a la capella del Palau Espiscopal Fran-

cesc Vivó Comellas i Francisca Benejam Arquimbau. Els va casarel bisbe de Menorca, Bartomeu Pasqual Marroig. La núvia va en-trar del braç del seu pare, el pintor Bernat Benejam, i el nuvi ambla seva mare Cecília Comellas. Van ser testimonis de l’enllaç perpart del nuví Antoni i Alfonso Vivó Triay, Juan León Triay (cap dela Policia) i José Vivó Comellas. Per part de la nuvia ho van ferLlorenç Arquimbau Oliver (Consignatari de vaixells), Pere Her-nández Sastre (el doctor Hernandis), Josep Benejam Ferrer iTomàs Mercadal Benejam. El viatge de noces va ser a Egipte.Moria als 72 anys el pèrit mercantil Joan Comella Taltavull,

pare de 17 fills, que va residir molts d’anys a Cuba. Comendadorde l’Ordre d’Isabel la Católica des de 1953.

El Iris 23 de marçde 1962

31

Les dificultats i entrebancs que es troben elsresidents del nucli antic de Ciutadella, que hande pagar 27 euros anuals per la tarja que per-met aparcar a la zona verda, no poder aparcarmés de mitja hora davant els seus domicilis, solsen cas de càrrega i descàrrega i ara el greuje del’ITE.Que a Menorca només hi hagi un taxi per cada

1.400 habitants en temporada i que sols s’han donat tresllicenies en 19 anys.La manca de pluges pot afectar greument al camp de Me-norca.Que les retallades encara no han acabat.Que en els darrers sis mesos hagin tancat a les illes 11agències de viatges.La caiguda freqüències aèries por afectar i molt al turismede Setmana Santa a Menorca, pel fet que els pocs vols quehi ha es venen a preus desorbitats.Que sols 20 hotels obriran per Setmana Santa davant els63 de l’any passat.

Que el PSOE reclami més FP per als alum-nes que no tinguin el certificat de l’ESO ambun model mixte treball-formació.Que el Grup Parlamentari Popular demani al’Estat que pagui íntegrament el descompte

marítim pels residents.Que a partir del mes de maig hi tornarà haver més fre-qüències d’autocars entre les poblacions de l’illa.Que el conseller Alexandre estigui estudiant la creaciód’una tarja de trànsport públic pre als aturats.Que els empresaris de Blancandria ajudaran a renovarl’enllumenat públic de l’urbanització.Els bons resultats de llocs de Ciutadella a la Fira del Campde Menorca.Que enguany vindran turistes russos a Menorca des deMallorca.Els canvis en el si de Setmanaris i Revistes SL.

Dites i refranys...- Per Sant Josep, puput que no és vingut o s’és mort o s’és perdut

PARENÒSTIC DEL MESDE MARÇ DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,17 i es va pondre a les 18,36 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,29 i es pondrà a les 20,08 h.

LES LLUNES DE MARÇ

Dia 1 lluna creixent en Bessons.Dia 8 lluna plena en Verge.Dia 15 lluna minvant en Sagitari.Dia 22 lluna nova en Àries.Dia 30 lluna creixent en Cranc.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs l’hora de recollir lletugues, espinacs, coliflors i ràvecs.

També és temps d’anar a cercar espàrrecs, amb els quals podeufer una bona truita o panadera. Al jardí podeu empeltar els ro-sers i és hora de sembrar alfabegueres, margarides, fúcsies, cla-vellers, violetes, crisantems, alhelí, adonis, blasàmia i dondiego.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...· Que els històrics del PSOE volen un partit mésobert i atent al que diu la gent.· Que per això faran el possible perquè guanyien Vicenç Tur. · Que hi haurà més d’un candidat a presidir el PPde Ciutadella. · Que en Joan Carles Grau no compta amb els su-ports que diu que té. · Que en Xiqui s’està plantejant seriosament pre-sentar candidatura. · Que el Govern den Bauzà va fer un menú alCentre cultural d’Alaior...· Que es va traslladar fins a Ciutadella amb cot-xos de lloguer, precedits per motoristes de laGuardia Civil.

Ens demanam...· S’està preparant una candidatura alternativa ala de na Pilar Carbonero en el PSOE de Ciutade-lla?· I en el PP, a qui recolzarà l’actual presidenta,Sunta Vinent, després d’anunciar que ella no espresentarà? Apadrinarà un candidat “sorpresa”?· Seguiran l’exemple dels empresaris de Santan-dria els empresaris d’altres urbanitzacions icol·laboraran amb l’Ajuntament per a millorar els

serveis de la seva zona turística?

Divendres dia 23, Fèlix.Dissabte dia 24, Simó, Dionís.Diumenge dia 25, Anunciació, V de Quaresma.Dilluns dia 26, Ntra. Sra. dels Dolors.Dimarts dia 27, Rupert, Robert.Dimecres dia 28, Càstor, Doroteu.Dijous dia 29, Jonàs, Ciril, Eustaqui.