Isabel del Río sanz - cossetania.com · 2013-07-23 · Isabel del Río sanz 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida • Col•lecció Via Augusta – 3 • 100

Isabel del Río sanz

100 coses per fer

a Barcelonaalmenys una vegada

a la vida

• Col•lecció Via Augusta – 3 •

100 coses Barcelona.indd 1 05/04/13 11:39

Primera edició: maig del 2013

© del text: Isabel del Río sanz

© de l’edició:9 Grup editorial

Cossetània edicions C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

disseny i composició: Imatge-9, sl

Impressió: Romanyà-Valls, sa

ISBN: 978-84-9034-101-8

DL T 388-2013


100 coses per fer a Barcelona

Índex 3

ÍndEX

Pròleg, per Isabel del Río Sanz ................................................ 7

1. descobreix les cares que t’observen des del sostre de barcino .......................................................................... 9

2. Fes-te una fotografia amb una estàtua vivent a les Rambles ................................................................... 11

3. Troba les tombes jueves al call ........................................... 134. Aprèn a ballar sardanes davant de la catedral .................... 155. educa la teva oïda amb un concert al Palau

de la Música Catalana ...................................................... 176. Tasta formatge, xocolata, iogurt i mel de les comarques

catalanes davant de santa Maria del Pi ........................... 197. Converteix-te en un sherlock Holmes amb les xerrades

i activitats de la bCnegra ................................................. 218. Pren-te un cafè i descobreix la història

d’els Quatre Gats ............................................................. 229. observa el somriure de l’Arlequí al Museu Picasso ............ 2310. Visita una estació en miniatura al costat del barri

de la barceloneta.............................................................. 2611. Tasta els entrepans del local més antic i carismàtic

de la plaça de sant Jaume ............................................... 2812. descobreix la llegenda de les tretze oques ...................... 3013. Aprèn història amb un xampanyet ................................... 3214. Troba les cases blanques del Poble Espanyol .................. 3415. beu aigua de la font de Canaletes ................................... 3516. Pren-te un gelat artesanal a Portal de l’Àngel ................... 3717. Pren una copa al bosc de les Fades ................................ 3918. Fes una volta en golondrina ............................................. 4119. busca el bosc d’ossos a la sagrada Família .................... 4320. Troba un tresor amagat a la Fira de bellcaire .................... 4521. sopa i mira una pel·lícula a l’aire lliure al castell

de Montjuïc ...................................................................... 4622. Compra’t un caganer a la Fira de santa llúcia ................. 4823. Visita l’antiga fàbrica modernista de CaixaForum ............. 5024. Descobreix les restes arqueològiques al Museu

d’Història de la Ciutat ....................................................... 5225. llegeix i dina a la llibreria laie .......................................... 55



Índex4

26. Pren-te una cervesa entre amics a Moritz ........................ 5727. Fes la compra a la boqueria i atura’t a prendre

alguna cosa al Pinotxo...................................................... 5928. Persegueix coloms a la plaça de Catalunya ..................... 6129. Busca les diferències a cada porta de la catedral

de santa eulàlia ................................................................ 6330. barreja’t amb els colors i la música de la font Màgica

de Montjuïc ...................................................................... 6631. demana un favor al santet del Poblenou ......................... 6832. Tasta els panellets a l’escribà .......................................... 7033. neda amb taurons a l’aquàrium ..................................... 7234. Passeja i aprèn al Bosc Inundat de CosmoCaixa ............. 7435. Presencia un entrenament al Camp nou .......................... 7536. Troba sant Jordi a la Casa de les Punxes ......................... 7737. Contempla l’eixample des del terrat de la Casa Milà ........ 7838. Descobreix les galeries subterrànies de Sant Pau ............ 8139. busca la Dama del paraigua al zoo ................................. 8340. Pren-te el teu temps i analitza L’estel matinal

a la Fundació Joan Miró ................................................... 8541. Aprèn a patinar al passeig Marítim ................................... 8742. Besa la mort als cementiris de Barcelona ........................ 8943. Tasta els dolços de les monges a Caelum ....................... 9144. Fes un pícnic al parc de la Ciutadella ............................... 9345. Banya’t nu a la platja de la Mar Bella ............................... 9546. Visita el Cobi al Museu Olímpic ........................................ 9747. Contempla el Desconsol al MnaC ................................... 9948. Puja fins a dalt del monument a Colom .......................... 10249. Fes-te una foto a la font de la plaça d’Espanya .............. 10550. Troba el que et falta a Vinçon ......................................... 10651. assisteix a un espectacle al Palau sant Jordi ................. 10852. Puja a la muntanya russa i passeja per la natura

al Tibidabo ..................................................................... 11053. estudia Joan brossa a la biblioteca i l’arxiu

del Museu d’art Contemporani ....................................... 11254. Fes-te amant de la música experimental al Sónar .......... 11455. Participa a la gimcana de la Mercè ................................ 11656. demana un desig a la font del drac del parc Güell ......... 11857. Gaudeix d’un cafè teatral al Cafè de l’Òpera .................. 12158. Escull el millor carrer a la Festa Major de Gràcia ............ 123



Índex 5

59. Adquireix les últimes novetats en còmics, ciència-ficció i jocs de rol al triangle freaky d’arc de Triomf ................... 125

60. descobreix els exorcismes del carrer de Miralles ........... 12761. Passa una nit a el Molino i els teatres del Paral·lel .......... 12962. Tasta una crema cremada catalana al restaurant

modernista 7 Portes ....................................................... 13263. atura’t davant del carruatge blanc i l’Imperial al

Museu de Carrosses Fúnebres ....................................... 13464. Aconsegueix un llibre signat per Sant Jordi .................... 13665. Compra’t uns discos al carrer dels Tallers ...................... 13866. Compra la partitura del teu musical preferit

a Casa beethoven .......................................................... 14067. Gaudeix del capvespre des del parc de Collserola ......... 14168. Queda amb algú al Café Zurich ..................................... 14369. banya’t al mar i salta les fogueres de sant Joan ............ 14470. escull la teva mona preferida per al dia de Pasqua ........ 14671. Passa una nit faraònica al Museu egipci ........................ 14872. Gaudeix de l’aroma del gessamí al Jardí botànic

de barcelona .................................................................. 15073. Compta els colors de la torre agbar .............................. 15274. Observa de prop una au rapinyaire a la fira modernista

de nou barris ................................................................. 15475. oblida’t del món al laberint d’Horta .............................. 15676. esmorza al Museu de la Xocolata .................................. 15877. Aprèn alguns trucs a El Rei de la Màgia ......................... 16078. Escolta jazz al Cafè Vienès de l’Hotel Casa Fuster ......... 16279. acaricia el Gat del Raval ................................................ 16480. Pren-te un cafè i assisteix a una xerrada o

un concert a l’ateneu ..................................................... 16681. Aprecia l’òpera al Liceu ................................................. 16882. Troba la teva espelma ideal a la Cereria Subirà .............. 17083. Descobreix la història dels gegants a la

Coordinadora de Geganters de barcelona ...................... 17284. Participa a l’enterrament de la sardina ........................... 17485. Aprèn rondalles, nadales i llegendes catalanes

amb Joan amades ......................................................... 17686. Treu espurnes amb els diables dels barris

més infernals de barcelona ............................................. 178



Índex6

87. Introdueix-te a l’Orient des de la Casa del Tibet i Casa asia ..................................................................... 180

88. Atreu la sort amb la verge de la Basílica dels sants Just i Pastor .................................................. 182

89. Descobreix com vivia Frederic Marès al seu propi museu ......................................................... 185

90. Aprèn a tocar el sitar al Tapan Musical Center................ 18791. Passa una tarda de compres a Portaferrissa .................. 18992. Gaudeix d’un berenar de xocolata amb xurros

i nata a la Granja la Pallaresa ......................................... 19193. emprova’t barrets al carrer del Call ................................ 19394. Troba un detall vell, un de prestat i un de blau

als antiquaris de barcelona ............................................. 19595. Converteix-te en un excursionista al carrer

del Paradís ..................................................................... 19796. Troba el carrer del teu ofici ............................................. 19997. Relaxa’t al jardí de la Universitat ..................................... 20198. Passeja en família per Sant Andreu ................................ 20399. Canvia cromos al mercat de sant antoni ....................... 205100. aixeca la mirada i descobreix la calavera del sant ........ 206



Pròleg 7

PròlEg

He nascut i crescut a barcelona, tota la vida l’he passat entre els seus carrers i edificis, però un dia em vaig adonar que era una gran desconeguda per a mi, perquè sempre recorria els matei-xos passejos i visitava els mateixos llocs, justament aquells sobre els quals podem sentir a parlar qualsevol visitant que dediqui un parell de dies a la ciutat. així que vaig decidir aventurar-me per les zones més fosques, perdre’m al metro i el bus i fer llargues caminades, per conèixer així, a la meva manera, la ciutat que em va veure fer les meves primeres passes.

Tant si vius a barcelona com si véns de visita, ja sigui per un cap de setmana com per quinze dies, hi ha coses a la Ciu-tat Comtal i els seus voltants que no et pots perdre. barcelona ofereix un ambient festiu i cosmopolita a tots els seus visitants i, depenent de l’època en què vulguis conèixer-la, podràs gaudir de plaers i diversions de calendari.

amb aquesta guia recorrerem junts parcs idíl·lics, edificis im-possibles, carrers estrets i locals on són presents la memòria del passat i el futur. descobrirem la cultura i les llegendes catalanes i ens n’impregnarem.

Isabel del Río sanz



9

1. DesCobreix les CAres que t’obserVen Des Del sostre De bArCino

a la ciutat de barcelona, des de dalt ens vigilen éssers de mi-rada fera, amb grans ales i boca amenaçadora, gàrgoles i dracs omplen el sostre de la ciutat seguint les passes dels vianants, bèsties i monstres que podem trobar en els llocs més insospi-tats, des de cornises i portes fins a manetes i balconades.

Les actuals gàrgoles són descendents del drac francès La Gar-gouille, anomenat així perquè escopia aigua a molta pressió. Aquesta bèstia destructora vivia en una cova al costat del Sena, alimentada pels sacrificis de donzelles que li proporcionaven els habitants de Rouen, fins que un sacerdot va arribar per vèncer el monstre. El sacerdot Romanus va combatre i exorcitzar el drac, i finalment el va cremar a la foguera, però el coll i el cap no cremaven, així que, com a recordatori, el van posar sobre l’ajuntament i, més tard, en van crear còpies per encapçalar les catedrals. És clar que barce-lona també té les seves pròpies llegendes sobre aquest ésser, ja que diuen que, abans que fos construïda la catedral, una processó que passava per aquella zona va ser atacada per bruixes i diables, però tot els que van insultar, escopir i molestar els fidels van acabar morts o convertits en gàrgoles.

Van ser els romans els que van ornamentar els canalons, tot i que aquest tipus de decoració per expulsar aigua ja era utilitzada per egipcis, etruscs i grecs. durant l’edat mitjana van fer servir caps i rostres deformats per buidar l’aigua de la pluja, de mane-ra que no erosionés la pedra dels murs. les primeres gàrgoles modernes van aparèixer durant el període gòtic, quan fileres i fileres, amb les seves expressions iròniques i terribles, van omplir els murs, sempre col·locades en grup a la part alta d’esglésies i catedrals. es van fer més complicades i de més envergadura a partir del segle XIII, i van perdre el significat demoníac cap al segle XV, quan representaven simbolismes més profunds.

barcelona també podria ser anomenada la ciutat dels dracs, ja que més de 400 en decoren els edificis i carrers. N’hi ha de pedra, de fusta, de rajoles de colors… I resulten els millors acom-panyants de les gàrgoles de la ciutat. la paraula drac prové del mot llatí draco i els grecs drákon i dérkomai, que signifiquen ‘mi-rar de fit a fit’, com fan els espècimens de la ciutat catalana, una capacitat que els faculta per ser els guardians de les llegendes.


Isabel del Río Sanz

10

el drac és un animal mitològic associat a la foscor i el caos, amb ales de ratpenat i origen angèlic, com el de Llucifer. Aquestes figures impressionants i monstruoses decoren el sostre del barri Gòtic juntament amb gàrgoles benignes, com els lleons.

Fent una passejada per la ciutat podem anar investigant les teulades, les portes, les reixes i els murs. Trobarem dracs i gàr-goles a la biblioteca de la santa Creu; basiliscos coronats —per algun motiu el seu nom significava en grec ‘petit rei’, un ésser capaç d’enverinar amb l’alè i destruir amb la mirada— a la ca-tedral; Tiamat —el semidrac contra el qual va lluitar el déu su-meri Marduk— a les reixes de l’antiga seu de la santa Inquisició, que guarden el jardí del museu de la plaça de sant Iu; monstres de boques obertes al parc de la Ciutadella; el Castell dels Tres Dracs, seu del Museu de Ciències Naturals, a Arc de Triomf; un benèvol drac xinès a la Casa dels Paraigües —anomenada així perquè el seu propietari es va fer milionari venent paraigües com els que decoren la façana—; dracs clàssics al costat de la bo-queria i, en relleu, a les façanes del carrer del bisbe.

Però la ciutat no només està plena de gàrgoles i dracs, ja que en diferents punts clau també descobrirem cavallers combatents, sant Jordi i el drac i, fins i tot, la seva princesa, com a la Casa dels Canonges. els trobarem sortint del Temple d’august, prop del Centre Excursionista, davant del Museu Frederic Marès, a l’interior de santa Maria del Mar o al Palau de la Generalitat. les gàrgoles i els dracs no van existir a la ciutat fins al segle XIII, i ara resideixen en tots els monuments gòtics. entre les seves formes més ama-bles, si n’estudiem amb atenció els rostres i les figures, hi troba-rem un unicorn a la catedral, un centaure al carrer del bisbe i la gran cara d’una dona tallada en pedra al passeig del born —que indicava un prostíbul a l’edat mitjana. el millor lloc per veure-les amb detall és des del primer pis de la Casa de l’ardiaca, que ofereix unes vistes espectaculars de les imponents gàrgoles de la catedral i alhora ens presenta un escut amb dracs alats que ens recorden els homes bèstia.

Una ciutat on mai et sentiràs sol.

COM ARRIBAR-HI

Barri Gòtic. Metro: L3 Liceu; L4 Jaume I i Urquinaona. Bus: 14, 17,

19, 40, 45 i 59.



11

2. Fes-te unA FotogrAFiA Amb unA estàtuA ViVent A les rAmbles

la que antigament era l’única via ampla al centre de la ciutat emmurallada, construïda sobre un antic torrent batejat en àrab com ramla, pel sorral que es formava amb les pluges, avui dia és una de les zones més concorregudes i carismàtiques de bar-celona.

Quan es van eliminar les muralles per poder urbanitzar, els laterals van ser ocupats per cases i arbres, i lentament es va anar transformant l’emblemàtic passeig conegut com les Rambles, que ens porta des de la plaça de Catalunya fins al monument de Colom i el port. És una zona molt transitada de dia i de nit, amb gent que passeja pels quioscos de premsa, les parades de flors i animals, i les més recents de dolços i records, o que s’atura en algun dels cafès o restaurants.

aquest gran passeig està ple d’edificis emblemàtics, músics ambulants, malabaristes i mims, passa per davant de la bo-queria, el Palau de la Virreina i el liceu, i acaba en un mercat ambulant d’artesania que es col·loca just a l’últim tram, abans d’arribar a Colom. els pintors i dibuixants també hi tenen el seu espai una mica més amunt, i amb molt de gust et faran un retrat o dibuixaran un paisatge extraterrestre per a tu.

segons a quina alçada ens aturem, estarem en una zona o altra de les Rambles, cadascuna amb el seu propi nom i història: el primer tram és la rambla de Canaletes, anomenat així per la famosa font; el segon és la rambla dels Estudis, perquè allà hi havia la universitat, que va ser suprimida per Felip V; el tercer és la rambla de sant Josep o de les Flors, única al món, on es tro-bava l’antic convent de sant Josep; després arribem a la rambla dels Caputxins o del Centre, nom donat per l’antic convent de frares caputxins que hi havia allà mateix, i finalment, al costat del port, la rambla de Santa Mònica, perquè allà podem trobar la parròquia de la santa.

Un dels espectacles artístics que més criden l’atenció, tant a catalans com a visitants, són les estàtues vivents. es remun-ten a l’antic egipte, on se celebraven teatres immòbils, passant per la Grècia antiga, on els soldats es convertien en autènti-ques estàtues per vigilar l’enemic i passar inadvertits, i per l’edat



12

mitjana, quan se celebraven festes amb estàtues humanes que flanquejaven els carrers davant l’arribada dels reis i la noblesa, i tenen un origen que ens remunta al teatre de carrer al llarg del món i la història.

aquest art consisteix a romandre completament immòbil du-rant hores, encara que algunes més modernes es mouen com autòmats o posen per fer-se una foto amb tu quan els dónes una moneda. les estàtues clàssiques només tenen un parell de posicions immòbils, mentre que les modernes realitzen perfor-mances en què combinen la quietud amb petites interpretacions dels seus personatges. És una representació amb una expressió corporal elaborada, disfresses increïbles, maquillatges amb tota mena de colors i materials, i temes i decorats inversemblants, des d’homes amb bicicleta acompanyats per esquelets, passant per autèntics dimonis i fades, fins a personatges ben vestits que se’ls emporta el vent. És una feina dura que requereix pràctica, paciència, resistència i equilibri, i fa que el vianant es remogui en una estranya inquietud davant els ulls d’aquests éssers immòbils que poden tornar a la vida en qualsevol moment.

Un cop a l’any se celebra a arnhem, als Països baixos, el Campionat del Món d’estàtues Vivents, on es congreguen els millors artistes de carrer de tot el món, que busquen aconseguir el títol.

deu estar viva…?

COM ARRIBAR-HI

Les Rambles. Metro: l1 i l3 Catalunya. Renfe: Catalunya. FGC: l6 i l7 Catalunya. Bus: 14, 59 i 91.



13

3. trobA les tombes jueVes Al CAll

A Barcelona és possible conèixer a peu una de les històries ocultes més increïbles de la nostra memòria.

els calls van ser el resultat de la intolerància de la cristiandat i del desig dels jueus de mantenir la seva unitat malgrat les dificul-tats socials i històriques. Va ser el papa Pau IV qui creà la primera jueria legal el 1555, idea que més tard s’estengué per tot europa. els calls eren barris amb tot el necessari per a la vida diària i religi-osa, normalment estaven envoltats per muralles que tancaven les portes al vespre i era comú que els jueus fossin obligats a identifi-car-se quan sortien del recinte.

la majoria dels que vivien a la comunitat jueva de barcelona eren filòsofs, poetes, doctors, banquers i comerciants. Van viure al call barceloní fins que van ser expulsats, el 1391. les noves edificacions i els enderrocs van canviar la forma del barri, que ori-ginalment arribava fins al carrer del bisbe. al recinte disposaven de cinc sinagogues, de les quals les quatre més importants eren: la sinagoga Major; l’anomenada Poca —a l’actual capella de sant Jordi del Palau de la Generalitat—; la nova o Menor —sota l’es-glésia de la Trinitat—, i l’“escola de les dones” —en un solar a la plaça de Manuel Ribé.

Quan Isabel i Ferran, els Reis Catòlics, van voler netejar es-panya de musulmans i jueus, van acusar aquests últims de ser portadors de la pesta negra. d’aquesta manera, aquells que ha-vien estat fidels a la corona van ser obligats a convertir-se o a abandonar el país, i molts van preferir amagar les seves veritables creences per acontentar el règim. Així va ser destruït el call, els seus béns van ser expropiats i venuts, i el barri va desaparèixer després de la reestructuració de la ciutat.

encara que no es conserven les esquerdes per a la mezuzà, un petit pergamí amb oracions que es col·locava al marc dret de les portes i que els jueus havien de tocar abans d’entrar i sortir de les cases, sí que podem veure una làpida amb una inscripció hebrea al carrer de Marlet (l’original es troba al Museu d’Història de barcelona, el MUHba). Recorda la fundació d’un hospital per samuel ha-sardí, el membre més destacat de l’aljama al segle XIII, i diu: “Fundació pia de samuel ha-sardí, la seva llum crema permanentment.”

També trobem, al carrer de Marlet, la sinagoga Major, la més antiga d’europa, recuperada el 1996. Hi va viure una família jueva



14

que va seguir el culte de manera clandestina, com moltes altres a la ciutat, famílies que van donar nom al dia de neteja de les cases, “fer dissabte”, ja que respectaven el sabbat i no treballaven, però de cara al públic s’havien de mostrar atrafegats netejant i cuidant la casa. Per aquest mateix motiu la casa està dividida en dues sales, una on hi ha el vestíbul amb les restes de dues grans gerres de tintorer, i l’altra on hi ha la sinagoga, amb tots els elements del culte hebreu: la menorah (canelobre de set braços), un vitrall poli-cromat i l’aron hakodesh (arca on es guarda la Torà).

si continuem el nostre passeig, podem contemplar les restes més ben conservades d’uns mikveh, situats a la rebotiga del co-merç de mobles i decoració antiga s’oliver. els mikveh eren espais on es realitzaven els banys de purificació del judaisme, amb un contenidor d’aigua on la persona havia de submergir-se del tot, amb l’aigua sempre corrent, mai estancada, un bany utilitzat tant per homes com per dones.

altres restes arqueològiques es poden trobar a l’antic camp de tir de Montjuïc i a l’actual carretera que porta fins al castell, on van trobar l’antic cementiri que va donar nom a la muntanya.

després de les reformes del Pati dels Tarongers, juntament amb restes de murs i edificacions de l’antic call, també van trobar llànties i altres objectes que avui poden ser visitats. Per fer una vi-sita completa, cal anar a la Casa de l’alquimista o “casa maleïda” —on es troba l’actual Centre d’Interpretació del Call—, passejar pel carrer de sant sever —un dels límits del barri—, recórrer la baixada de santa eulàlia, aturar-se a la placeta de Manuel Ribé —que era el cor de la comunitat jueva—, continuar pel carrer del Call i dels banys nous, i finalitzar a l’arc de sant Ramon. al Centre d’Interpretació ens proporcionaran tota la informació necessària per treure el millor partit del nostre passeig, i també hi ha els cartells explicatius i indicadors que el MUHba ha col·locat, per poder seguir les rutes amb i sense guia, en els punts més significatius del call.

Un antic recorregut pel barri d’un poble sense terra.

COM ARRIBAR-HI

Sinagoga Major, carrer de Marlet, 5.Centre d’Interpretació del Call, placeta de Manuel Ribé, s/n. Metro: L3 Liceu; L4 Jaume I. Bus: 14, 17, 19, 40, 45 i 49.



15

4. Aprèn A bAllAr sArDAnes DAVAnt De lA CAteDrAl

Una de les principals tradicions catalanes és ballar sardanes. Aquesta dansa es remunta a l’època preromana, els etruscs i els antics grecs ja la ballaven, i es va convertir en una dansa popular a partir del segle XVI. el seu nom prové de l’ocupació de sardenya, i és originària de la Catalunya del nord i les terres de l’empordà.

Malgrat el que pot semblar, la sardana és un ball complicat que requereix una gran tècnica, atenció i pràctica, a més de ga-nes de divertir-se en grup. Tots els balladors dansen a l’uníson amb la música, i per a això cal comptar el nombre de passos i identificar el ritme i els canvis en la melodia.

els balladors segueixen els passos i les posicions exactes, així com un protocol de conducta. s’ajunten les mans a la part alta i formen cercles que creixen i creixen a mesura que s’unei-xen balladors al grup. els cercles es mouen de dreta a esquer-ra, el ritme decreix i augmenta segons ho marqui la música, i els compassos dicten els passos, curts amb els braços avall, o llargs amb els braços amunt.

la bellesa i l’excepcionalitat de la sardana és que es tracta d’una dansa oberta que admet qualsevol nombre d’integrants, sense importar-ne l’edat ni les condicions físiques. Qualsevol pot entrar al grup sense importar el moment, sempre que no separi cap parella, és imprescindible que el cercle es compongui de pa-relles d’home i dona, amb ella sempre a la dreta. Quan el cercle s’engrandeix molt, se soluciona formant-ne altres de més petits.

a Catalunya hi ha moltes agrupacions de sardanes, amb ba-lladors de totes les edats, però les agrupacions no només estan formades per balladors, ja que per a tot ball és necessària la música. els grups de les sardanes es diuen cobles i estan com-postos per onze músics amb dotze instruments de vent, dirigits per un flabiol i una pandereta que marca el ritme.

Cada cap de setmana es reuneixen grups de folklore català per ballar davant de la catedral. aquesta és una tradició amb dècades d’antiguitat que es va fer famosa a la plaça de Sant Jaume, on encara se celebren ballades cada tarda de diumenge. És usual trobar un gran nombre de curiosos al voltant dels balla-



16

dors dissabte i diumenge davant de la catedral de barcelona, als quals et pots unir per aprendre i gaudir una estona, ja que t’en-senyaran com fer-ho amb molt de gust. si visites la ciutat durant el mes d’agost, recorda que els balls tradicionals es reserven per a les festes.

El ball no està reservat a les acadèmies, sinó al gaudi i la unió en grup.

COM ARRIBAR-HI

Catedral de Santa Eulàlia, plaça nova i avinguda de la Catedral. Me-tro: L3 Liceu; L4 Jaume I i Urquinaona. Bus: 17,19, 40, 45 i 100.


Documents

Isabel del Río sanz - cossetania.com · 2013-07-23 · Isabel del Río sanz 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida • Col•lecció Via Augusta – 3 • 100