Coordinació editorial:Guadalupe Ortiz de LandAzuri i Busca

© 1910 by hereus de Josep Maria Folch i Torresi hereus de Joan Junceda i

C) d'aquesta edició1989 by Editorial Casa ls, S.A.

Casp, 79 - 08013 BarcelonaTel. 93 244 95 50. Fax 93 265 68 95http://www.editorialcasals.com

Assessorament linguistic: Albert Jane i Olga Cure 11Il.lustració: Joan JuncedaDisseny de coberta: Bassa i Trias amb una i•ustració de Joan Junceda

Edició en rtistica:7a edició en aquesta col-lecció: setembre 2000ISBN: 84-218-1018-9Dipôsit legal: B-28.817-2000Edició en cartone:ISBN: 978-84-218-1018-4Dipbsit legal: B-33.281-2000Printed in SpainImpres a Publidisa

La reproducció parcial o total d'aquesta obra per qualsevol mitja o procediment,compresos la reprografia i el tractament informatic i la distribució d'exernplars mitjancantlloguer o préstec publics, aixf corn l'exportació i venda fora de l'ambit de la Unió Europearesta totalmente prohibida si no compta amb l'autorització escrita dels titulars del"Copyright" i estara sotmesa a les sancions establertes a les lleis.

ISBN EBOOK: 9788421841853

Primera Part

En Massagran té falleres

En un joliu indret de la costa hi havia un poble, bonic iblanc corn una coloma. En aquest poble bonic i blanc hihavia una casa blanca, també, i també bonica, i en aquestacasa hi vivien un pare i una mare que eren molt feliços,perquè tenien un fill.

Ague II fill es deia Massagran, i no perquè fos més granque els altres, sinó perquè aixi li havia posat el seu padri.,que era un home molt estrafolari i bromista.

Corn que el pare d'en Massagran era empleat de Duanesi guanyava una bona mesada, mai no li faltaven caramels,confitures i joguines.

Peres més que caramels i confitures li agradaven les jo-guines, i, entre aquestes, tenia especial predilecció per lesbarquetes; aixf és que cada any els Reis rebien la mateixacarta: «Em faran la merc6 de portar-me una barqueta cornla de l' any passat, i, si pot ésser, un xic més grossa.>›

I els Reis la hi duien de bon grat, i en Massagran s' hidivertia molt fent-la navegar en els clots de la platja queel mar emplena.

Amb aquests jocs va passar en Massagran els primersanys de la seva vida. A estudi, també hi anava, per() corn

3

que en lloc d'escoltar el mestre s'entretenia fent vaixellsde paper, i tenia el cap a la platja, va anar creixent amb pocaciència, perô amb molta afecció per les coses del mar.

Quan en va ésser hora, el seu pare el cridà a comptes iii va dir que era cosa de pensar un xic en l'esdevenidor;que ja era un home i que tries carrera.

En Massagran no va gosar dir la que ell en veritat desit-java, i va respondre que ja s'ho pensaria.

El seu pare, tot i que ii donava a triar, hauria estat moltcontent que el seu noi hagués triat la can-era de metge, perôen Massagran no estava per estudis, perque tenia fal•leres.I les fal•leres que tenia, i que tantes amargors li van ferpassar durant el curs de la seva vida, plena de peripècies

4

144:•qtt:, 'r.• !

• !'•

•

t 1. . I ..;

11141 ji 1" 11 11.11

....,....,...

1.1 1 1114.

/It

II 1 1 ,ii :. 1 l't

II 4111 ,1 I 1. 1 ;NI I' il I If !' 4...

10; 1111 ''''I , 4 ...' : )1,11.1 ..

. 11

'‘ .1 : i.

41 1;11,:r.,10":-:".e %Ail ,i, la

1 tali

.1

...s'entretenia fent vaixells de paper...

li I ii

I

i t. 1 'I

tII'

.'"i1I11,1.1 I, Iii ilI l -.:;--.37'......t..... =il Ci, 0-- ----- -.:.:-• .5--- '.'... -I 1I • 1-r1 I ,. I' I '1 ii'

, • •

corn mai n'hi hagi hagut una altra, eren les més absurdesque un horn es pugui imaginar.

Figureu-vos que en Massagran volia navegar. Les sevesdefies de noi, en lloc de deixar-lo, havien anat creixent amesura que ell creixia. Es passava les hores millors a lavora del mar, i quan veia passar un vaixell sentia que elseu cor se n'hi anava.

Veure paYsos nous, gent estranya, costurns descone-guts: heus aqui' el desig fervent d'en Massagran.

I aixi ho va confessar un dia al seu pare, el qual, el ma-teix que la mare, en va tenir un gran disgust; i el vasermonejar tant corn va poder, per6 intitilment, perqueen Massagran era tossut com una rella. Ell no escoltavares: ni reflexions ni arnenaces. Volia navegar, i ja estavadit.

Ah, i no us cregueu que el navegar d' aquelles epoques(perque tot aix6 passava en el temps de la reina MariaCastanya) fos corn el d' ara.

Oh, ara rai! Anar en vapor és una dellcia... per als quino es maregen; mentre que abans, ja us dic jo que calla te-nir el cap a can Pistraus per a donar-se a una professió tanperillosa i tan exposada als pitjors accidents.

Perô corn que en Massagran l'hi tenia, el cap a can Pis-traus, no va fer cas de les observacions dels seus pares, iaix6 que eren tan raonables que no tenien retop.

—Mira, fill meu —li deia el seu pare—, que tu no saps elque t'espera. Un viatge per mar és molt semblant a unviatge al cementiri. Mira que quan no és el vent que capgirales veles, son els pirates que t' aborden, i quan no son elspirates, és la tempesta, i quan no és la tempesta, son lesprivacions: ara s'acaba el menjar, ara l'aigua bona, aratot plegat...

5

En Massagran no temia res: ni el vent, ni els pirates, nila tempesta, ni la fam, ni la set. Volia marxar, i ningü noel treia d' aqui.

Aixi és que, cansats els seus pares de tant predicar, vanacabar per deixar-lo fer, i aixi fou corn en Massagrans'embarca a bord d'una magnifica goleta anomenada«Mostela».

Els seus pares van anar a acomiadar-lo, més que res, perveure si encara podien fer-lo desistir de la seva follia,perô en Massagran, més content que un gat amb una rata,va embarcar-se, després d' abragar-los.

Des del moll, la seva mare li va recomanar que s' abri-gués be, i la «Mostela» va llevar ancores, va prendre venti va sortir amb una gran rnajestat.

En Massagran en passa de totes

De primer, tot eren grates sorpreses per a en Massagran:el paisatge que s'anava allunyant, el mar que semblavaanar-se engrandint, el moviment de coberta, les maniobresdels mariners, la levita del capita... Per6, en ésser ja marendins, el vaixell va començar a gronxar-se amunt i availcorn un balanci, i el nostre heroi va començar a sentir queel dinar feia corn el vaixell, és a dir, que també li anavaamunt i avail.

El mareig va anar creixent perquè, corn més anaven, mésel mar es picava. Cada cop les onades eren més grosses,i algunes, més atrevides que les altres, van arribar a rentar

6

...la «Mostela» va llevar ancores, va prendre vent i va sortiramb una gran majestat.

7

la coberta de la «Mostela>>. La primera va venir tant de sor-presa, que el pobre Massagran la va rebre tota al damunt,i el va deixar més xop que si sortis del bany.

El capita i la tripulació, més avesats que no pas ell a lesbrometes del mar, s'havien retirat a temps; aixf és que niel consol de poder compartir la mullena li va quedar; moltal contrari, hague de suportar les buries dels mariners.

Perô, de la manera que anaven les coses, aviat ja no hiva haver qui tingués ganes de riure. El temporal esdeve-nia imponent; el cel s' havia enfosquit, i el vent, furiós,aixecava les ones a gran alçaria. Ara ja eren totes les ques' atrevien amb la «Mostela>›, muntant-li al darnunt,rebotent contra els seus costats, talment corn si volgues-sin jugar a pilota amb aquella embarcació.

En Massagran s'havia agafat fortament a la barana, perôel capita, veient que la cosa anava seriosa, li va ordenar quese n' anés a la seva ilitera, que la tenia a baix, i ell, perobeir, va desagafar-se, amb tan mala fortuna, que el deixar-se anar va coincidir amb la vinguda d'una onada, tan fortai poderosa que, arremolinant el pobre Massagran, se'l vaemportar amb ella cap al mar.

—Un home a l' aigua! —va cridar el pilot.Els mariners van córrer amb cordes, perô la mar era

tan grossa, que l'embat de les onades no deixava manio-bran

En aquell instant d' angoixa es va veure en Massagranen el moment de fer un cabussó. Un mariner molt destre,en veure que les cames del naufrag eixien a fora, li vatirar un salvavides, amb tan bona punteria, que se li va ficarjust, de tal manera que, quan una altra onada va capgiraren Massagran, la mateixa força de l'aigua li va fer anar elsalvavides a la cintura.

8

Aix6 ja era molt, pee) no ho era tot. S'havia aconseguitque en Massagran surés, pee) corn que les onades eren tangrosses, tan aviat se'l veia a dos metres del vaixell, corna gran distancia.

Per acabar d' adobar-ho, el vent va redoblar, enduent-sela «Mostela>› arnb tanta velocitat, que aleshores si que eldesventurat Massagran es va veure perdut. El vaixells' allunyava cada cop més, i ell el veia fugir, deixant-lo sol,abandonant-lo a merc6 de les ones, les quals semblavaque es divertien amb ell, enduent-se'l, tornant-lo, capgi-rant-lo i assotant-lo amb tanta força, que a cada onadafeia l'efecte que rebia una pallissa.

Quan ja s'encomanava a Dar, disposat a morir, el ventva girar sobtadament, i aleshores la «Mostela» va poder

Un mariner molt destre, en veure que les cames del naufrageixien a fora, li va tirar un salvavides...

9

maniobrar en direcció a ell. Penseu corn devia ésser degrossa la seva ventura, en veure que l'embarcació veniaa cercar-lo.

—Lloat sia el Senyor! —cridava en Massagran.PerO entre les que havia passat i 1' alegria d' ara, es va

fer un tal embull en el seu cor, que, quan els mariners elvan pescar, van pujar-lo esvait.

A cuita-corrents el van despullar per fer-li freguesde rom, i quan van veure que ja li tornaven els sentits,el van dur a la seva llitera, sense preocupar-se'n més,perquè altra feina tenien a adobar les malvestats deltemporal.

En Massagran va passar del desmai a una dormidasense adonar-se'n; tan fatigat estava. I va doHnir més devint-i-quatre hores seguides, tan profundament que no vadespertar-lo ni l'enrenou que feien els mariners adobant,a cops de martell, una avaria que la tempesta havia fet enun costat del vaixell.

Quan es va despertar, era més de mitjanit, i no es recor-dava de res del que li havia passat; solament va adonar-seque tenia molta gana.

Aleshores es va akar, es va vestir i s'encamina cap acoberta. La nit era clara i estelada. Els mariners dormien,i a coberta no hi havia més que el pilot i el timoner.

En Massagran va anar cap al timó.—Escolteu, mestre, tinc gana —va dir al timoner.Aquest sel va mirar de cap a peus, sense contestar-li.

Altra feina tenia. I, a més, el timoner té prohibit de parlarper tal de no distreure's.

Veient que no li feia cas, se'n va anar a trobar el pilot.—Senyor pilot, tinc gana.El pilot es va posar a riure.

10

—Li dic que tinc gana! —insistf en Massagran.Perô el pilot tampoc no li va respondre, perquè també

tenia privat de conversar.Ell que si, que gira cua i se'n va cap a la cuina.En ésser-hi, cornença a regirar armaris, cercant quelcorn

per a menjar. Peri) estava de desgrAcia. Res, ni un boa. depa per a distreure la rateta!

Ja es disposava a rnarxar, amb el desconsol que ésd' imaginar, quan se li acut mirar el forn. Nib, ai, que ladesventura el perseguia!

Ni rnai que ho hagués fet! Encara no havia agafat elporn, que ja el deixava arnatent, espolsant-se els dits ibufant-sels corn fan els nois quan hi tenen fred. I aixei queno era pas fred el que sentia en Massagran, sin6 tot elcontrari. El porn de ferro crernava com una brasa i, enagafar-lo, van rebre tants dits com hi havia posat, els qualsse li van embutllofar de seguida, amb una coIssor cornmai no n'havia soferta d'igual.

Plorant-li els ulls de tant dolor com li feien les crema-des, tot era esforçar-se per ofegar els crits que ja anavena sortir-li dels llavis, i que sens dubte haurien estat la sevaperdició, perqu. è sentint-los el cuiner s'hauria despertat.

Aixf és que va callar com un mart, i en Hoc de gastarel temps en exclarnacions i gemecs, va preferir posar elsdits al raig de l'aixeta per a calrnar un xic la roentor quehi sentia.

Ocupat en aquesta feina, no es va adonar que, malgratles presses amb què havia deixat anar el pom, el forn s'ha-via obert. De manera que, en girar-se, va veure, amb la con-segiient sorpresa, que no sols havia tingut la sort d' obrirla portella, sin6 que el forn guardava un pollastre rostit,que feia una flake tan grata, que el nas d' en Massagran en

11

" • ••

Plorant-li els ulls de tant dolor corn li feien les crernades...

12

tremolava de joia, mentre la gana, sobtada un xic perl' accident, tornava a revifar-se.

Va ensumar, va tornar a ensumar... Quina fragancia!Aleshores van començar els dubtes:—I si em descobreixen?... Pee), no... perô, sf...A l'illtim la gana va triomfar; era tan exigent i duia

tanta pressa, que en Massagran no va poder resistir latemptació, i, per fi, tan cautelosament corn va poder, vaagafar els molls, per por de tornar-se a cremar si ho feiaamb els dits, i pescant el pollastre per una cuixa, se'l vaemportar cap a la seva llitera, disposat a fer-s'hi a queixa-lades.

En Massagran esta, tip,perb intranquil

Assegut a la seva llitera, en Massagran menjava. Ara unacuixa, ara una ala, ara el coll, ara el pit, s'hi havia posatamb tan bona gana, que aviat, del pollastre rostit, no en vanquedar més que els ossos, i encara molt nets i escurats.

Per tal de fer-ne desaparèixer tot rastre que poguéstrair-lo corn a autor del furt, va decidir llençar els ossos amar. Va recollir-los, doncs, curosament, i va esperar quees fes de dia per pujar a coberta.

A poc a poc, la claror va començar a filtrar-se per lesescletxes, la qual cosa anunciava la vinguda de l' alba.

Aleshores va pujar a coberta, peri) tan bon punt hi vaésser, va sentir una cridôria espantable que pujava de lacuina.

13

—Ai, el murri! Si l'atrapo el ficaré al forn en el lloc delpollastre, i el fare rostir, i me'l menjarel

Esglaiat en sentir tals amenaces, que no va dubtar queanaven a ell dirigides, va cuitar a llençar els ossos al mar,creient que aixf podria escapar de les grapes del cuiner.

Tots els mariners eran ja a coberta fent neteja atrafegats,cantant i feinejant que donava goig de mirar-los.

Pert) en Massagran no les tenia totes. A cada instantcreia sentir pujar el cuiner.

I aixf va succeir. Tot d'una apareix a coberta la figurairada del desesperat cuiner. Duia la gorra blanca de gairell,prova evident d'excitació, i els seus ulls treien espurnes,mentre amb els by:Kos feia tals moviments que, en veure'ls,els mariners van deixar la feina per preguntar-li de què seles havia.

—Que de club? Heu de saber que m'ha fugit el pollas-tre rostit que tenia guardat al forn.

En sentir aix6 tots els mariners van esclafir a riure,perquè els semblava una cosa molt graciosa que un pollas-tre rostit hagués pogut fugir.

—Només falta que ara us mofeu de mi! —va cridar elcuiner, ple d'indignació.

—Doncs expliqueu-nos com ha pogut ésser, aix6!va dir un.

Aleshores el cuiner els va contar que, en baixar a lacuina, s'havia trobat amb la portella oberta i el forn buit.

Qui sera, qui no sera, el cuiner va comencar a mirar-seles cares dels mariners. No veient en el seu posat capindici que el pogués guiar, va fer-los obrir la boca, i d'una un, es va entretenir a examinar-los amb atenció lesgenives i les juntures de les dents, per veure si hi trobavaalgun vestigi del pollastre.

14

En Massagran, que s'estava mirant tot dab des de darreredel pal major, en veure que el cuiner era home tan minuciós,va témer que per aqui' podria descobrir-lo, i, ell que si, quecomença a xuclar cap endins per treure totes les resqulciesque ii haguessin pogut quedar a les dents.

Perô tant i tant va xuclar, que el cuiner el va sentir.—Ho la, hola! —va dir, girant-se cap al Hoc d' on venien

els xuclets—. Em sembla sentir un soroll que no m' agradagaire. Algii hi deu haver per alla que té molt interes aescurar-se les dents.

I, sense esperar més, se'n va cap a darrere del pal major

—Ho la, hola! —va dir, girant-se cap al lloc d'on venien elsxuclets.

15

i em troba l'esverat Massagran, el qual, més mort queviu, feia encara mil esforgos per a aparentar naturalitat,fingint molta atenció en la contemplació dels ntivols.

—Ep, mestre! va cridar el cuiner, veient que en Mas-sagran continuava fent el distret, mirant al cel.

Perô en Massagran, fent corn qui no sent res, conti-nuava mirant enlaire i fins, per a minor aparentar distrac-ció, feia corn qui taral-lareja una cangó: tra-la-la, tra-la-la...

—Minyó! —va tornar a cridar el cuiner.Fed) ell, corn si no ho sentis: tra-la-la, tra-la-la...—Ja donaré, jo, el tralalà! Que som sords, jove?I veient que en Massagran no es donava encara per

entès, me l'agafa pel brag i d'una revolada el porta al migde coberta.

— Ah! Em criaveu a mi? —va preguntar ell, fingint unagran sorpresa.

— Si, a tu, a tu!—Ah, doncs mireu, no ho sentia perquè estava molt pre-

ocupat mirant aquell ntivol que, la veritat, no m' agradagaire. Em sembla que plourà...

— A mi també! —va bramar el cuiner, enrabiat de del*veient el fingiment d'en Massagran—. I que em semblaque plouran garrotades.

— Si, eh? Ja ho he dit, jo, que aquell mivol no m'agra-dava.

—Doncs, menys t' agradara. el que t'haig de dir, co-mediant !

—I què m'heu de dir, si es pot saber?—T' haig de dir que quan un s' escura els queixals és

que alguna cosa hi té, i corn que a tu no et yam donardinar ni sopar, més que xuclets, son badalls el que hauriesde fer, si no t'haguessis menjat el pollastre.

16

En Massagran, més roig que un sol ponent, va provarencara d'excusar-se, per6 quan anava a empescar-sel'excusa, el cuiner s' adona, de les butllofes dels dits.

aquestes cremades, minyó? Tambe te les has fet mi.rant els mivols?

Tothom es va posar a riure, i ell, avergonyit, veient-sedescobert per tots cantons, no va tenir més remei queseguir el cuiner cap a la cabina del capita, tremolant de por,tant o més que quan l'onada el va tirar a l'aigua.

eftPIT

...no va tenir !nes remei que seguir el cuiner cap a la cabinadel capita...

17