of 22 /22
ISTANBUL, TERRITORI D’AIGUA L’interès de la lectura del territori d’Istanbul a través del aigua és perquè des de la seva fundació, l’aigua ha estat un element clau i estratègic. Des d’un inici, la posició d’Istanbul, com gran part de les ciutats europees, tenia un raonament d’estratègia territorial. El cas concret que s’ocupa aquí, destaca perquè era un punt clau en l’estratègia de les rutes marítimes i terrestres, ja que es situava en l’ intersecció del contacte entre el continent asiàtic i europeu, i el contacte entre el mar Mediterrani i el mar Negre. És així que la fundació d’Istanbul es justicava com la rearmació d’unt punt estratègic, sobre una geograa fàcilment defensable, però clarament exposada als conictes entre les civilitzacions ( pag1 ). Tot i la importància d’aquesta posició, la ciutat s’ubicava sobre un lloc amb poques reserves d’aigua, i ja desde un inici es va començar a establir un vincle de de- pendència amb les fonts externes d’on es proveiria. En unes primeres etapes ( pag2 ), es van construir diversos aqüeductes per proveir a la ciutat, però va destacar per sobre dels altres sistemes, un aqüeducte d’uns 242 km per portar aigua a la ciutat. La situació era delicada en un territori amb un certa inestabilitat i feia que els 242 km de trajecte del aigua fossin dèbils enfront dels diversos atacs de les civilitzacions contraries en aquell moment. Aquesta inestabilitat va conduir a una suc- cessió de construccions de cisternes al interior de la ciutat, sobretot en les parts altes, i per tant pròximes als edicis representatius i de poder la ciutat. En aquell moment doncs, l’aigua ofereix una idea de fragilitat territorial i alhora creava aquesta centralització en els punts representatius de la ciutat. Més endavant, cap al 1554, el territori al voltant de la ciutat oferia una major estabilitat, ja que era la capital d’un gran imperi, com va ser l’imperi Otomà. Des de aquest punt de vista, el territori oferia una lectura més optimista, i permetia afrontar la idea d’un sistema d’aigua més extens i complet. Junt amb aquest fet, la po- blació va experimentar un fort augment i es va arribar a una situació de forta necessitat d’aigua. La resposta a aquest moment va ser la creació d’un nou sistema d’aigües, ja no només de captació, sinó a més de distribució pública per tota la ciutat ( pag3 i 4 ). En aquest cas, les fonts es situaven més properes, però dins d’un entorn protegit, sense la gran necessitat de crear sistemes d’acumulació interns. Degut a raons de diferència de cota entre la captació i la distribució, l’aigua arribava a la ciutat a les parts baixes en forma de fonts, hammans, hospitals i altres serveis públics que depenien del subministrament del aigua. Aquesta ja no es centralitzava a les parts més altes com si que podia succeir en un inici, sinó que era a la part baixa on es feia de l’aigua un fet de centralitat. Donada aquesta situació, s’oferia la idea que l’aigua no era tan sols un fet de provisionalment, sinó que l’aigua era un fet de centralitat pública, creant en territori polinuclear d’activitats. Sumat a aquest fet, l’arribada extensiva de l’aigua va generar la necessitat de crear òrgans de gestió sectorials, creant unes zones concretes dins del entorn de la ciutat. Més endavant, i ja situant-se en l’època actual, les fonts que proveeixen Istanbul, prenen una altre tamany i suposen un sistema d’interconnexió territorial ( pag5 ). Ja no només es tracta d’unes grans reserves, sinó que tal i com es pot veure, l’aigua funciona a mode d’interconnexió de bosses, denint dependències i servituds d’unes parts del territori envers d’altres. L’acumulació es realitza en punts concrets del territori, i més endavant es canalitza a les plantes de tractament i distribució. Aquest fet, crea que entorn d’aquestes reserves d’aigua es dibuixin una mena de perímetres de protecció per tal que aquestes no puguin ser contaminades per l’efecte dels creixements urbans. Aquest és un fet que cal remarcar, ja que a diferència de quan mitjans del segle XVI les fonts es situaven a una gran distàn- cia, en l’actualitat el creixement urbà es situa ben bé al límit i inclús en contacte a aquestes reserves d’aigua, com son els exemples de les reserves de “El Mali” ,”Omerli””Alibeykoy” o “Kucukcemeçe”. Més enllà de la zona ocupada per l’aigua, aquestes reserves son la conseqüència d’unes zones de recaptació d’aigua, per tant cal prestar atenció a l’afectació en les circulacions de les aigües en els diferents “vasos de captació” així com de l’afectació en l’ impermeabilització d’aquests. En resum, aquestes “bosses” deneixen una lectura d’interconnexió de uxos i acumulacions, de perímetres de protecció i de perímetres de captació. Les reserves d’aigua es situen tan al llarg, com al inici, com al nal d’una estructura vertical d’eixos de rius i torrents, que arriben perpendicularment a la línea de costa. Com es pot veure a la pàgina 6, el territori s’estructura amb una lògica de ventall, on la topograa allibera una gran plana paral•lela a la costa, que és per on la ciutat s’expandeix i per on els eixos d’aigua travessen. Un fet interessant és la distribució homogènia en que aquests eixos travessen la plana, marcant una successió característica entre els eixos. Tot i això cal remarcar que cada un d’aquests presenta però diferents característiques ( pàg.7 ). Gràcies aquest dos fac- tors (ritmes homogenis i diferents escales) es pot pensar en una estructura d’eixos perpendiculars a la costa en que cada un d’ells és capaç d’abordar potencials diferents. Per exemple es pot explicar el que es mostra a la pàgina 7; la presència de l’aigua és un fet activador en el territori, ja que degut a la necessitat que tenen les activitats industrials de tenir al abast grans recursos hídrics és allà on preferentment s’hi col•loquen. És per aquesta raó que la presència o no d’aquesta acaba congurant eixos d’activitat industrial, com son els casos dels exemples 2 i 3 de la pàgina 7. De manera inversa, entre aquest eixos productius s’inserta un ús resi- dencial i terciari del territori, creant altrament certes bandes o certs fragments mes o menys consolidats. Aquesta és la idea que s’intenta recollir en l’esquema infe- rior de la pàgina 6, una successió horitzontal d’eixos d’aigua,eixos industrials i eixos residencials-terciaris. És doncs, que l’aigua no és tan sols un fet que conguri espais de reserva o de protecció, sinó que a més és clau per la determinació dels uxos de mobilitat, ja que congura zones concretes d’activitat. Aquest és un fet que permet establir un paral•lelisme amb l’estructura de microcentralitats que va crear l’arribada de l’aigua pública en la manera en que es va fer a mitjans del segle XVI i que mostra que avui dia, l’aigua pot ser un potenciador de l’activitat i un dinamitzador dels uxos territorials. Per altra banda, si s’observen els eixos de mobilitat ( pàg.8 ), s’aprecia l’efecte contrari; mentre que l’estructura de l’aigua és perpendicular a la costa, la mobili- tat es regeix per eixos paral•lels. Tal i com succeïa en les etapes inicials de la fundació del cardos i el decumanus (pàg.2) l’eix que acaba dominant el territori és l’horitzontal, i serà a partir d’estirar aquest eix que la ciutat invaria la plana cap al oest. La mobilitat per tant, és un ux que travessa la successió que es comentava anteriorment i permet presentar la pregunta de com es congura el contacte i la relació entre aquestes diferents estructures; la intersecció entre la perpendicularitat i l’horitzontalitat. Arribats a aquest punt, cal remarcar les lògiques que s’han anat explicant per donar una idea de com la superposició d’aquests genera un territori concret, com és el cas d’Istanbul. Per un costat hi ha el funcionament vertical dels eixos d’aigua, per altra costat hi ha el sistema de bosses d’aigua i de vasos de captació, per altra banda hi ha el sistema de mobilitat horitzontal, i nalment existeix el concepte cultural vinculat amb l’aigua com a factor de centralitat. Com a resum d’aquest superposició de sistemes i de uxos, entre les pàgines 9 i 21, es mostren uns exemples de detall per posar de manifest les característiques concretes i els difer- ents elements que acaben congurant les successives situacions. Es vol mostrar a través d’aquests exemples una síntesi de les complexitats que intervenen en l’estructuració del territori. Tal i com es pot veure, l’estudi de detall es presenta com la denició i la de construcció dels elements denidors del territori; la geograa (part inferior), les infraestruc- tures (vermell), les zones productives (blau), les zones residencials-terciaries (verd) i els grans equipaments (taronja). S’ha utilitzat la deconstrucció en axonometria per posar en rellevància en un sol documents com s’ubiquen cada un dels factors, i sobretot quines interactuacions hi han entre totes elles. La lectura no es centra en l’interès del coneixement profund de les parts sinó més aviat en la interactuació i la superposició de totes elles. Per altra banda, els estudis de detalls mostren la inuència i la dependència que té tot el territori amb el put inicial de fundació. Permet visualitzar la manera com els diferents factors es modiquen en funció de la proximitat a aquest, creant un fenomen de compactació dels elements a mesura que s’aproximen al centre d’Istanbul. Gràcies a la lectura del cicle de l’aigua a mitjans del S XVI es pot despertar l’interès per trobar en l’aigua un fet de projectualitat territorial. De la mateixa manera que la construcció d’un sistema de captació i distribució va ser el factor per denir zones de centralitat en la mateixa ciutat, avui dia la lectura del cicle de l’aigua permet establir una estratègia global territorial. En front d’un situació territorial fragmentada o de mosaic, l’aigua permet establir certes estratègies comuns a partir de l’estudi de les particularitats de les situacions. Així com poden ajudar a denir zones de protecció o d’ecotons entre les diferents parts, permet també abordar la idea dels uxos de la mobilitat entre les zones de residència, activitat, grans esdeveniments i grans equipaments. Si que és clara la idea de fragmentació en quant a una mirada tipològica dels creixements que es produeixen avui dia al territori d’Istanbul, però la mirada de les lògiques internes de la geograa, com es el cas de l’aigua, permet establir el factor comú que tenen la convivència entre les parts. L’aigua en aquest territori és un dels factor estratègics que poden ajudar a denir les relacions entre els fragments que avui dia actuen sobre el territori d’Istanbul, fent d’aquest un factor estructurant. DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL 00 - Istambul,territori d’aigua _ Dídac Osorio Calvo

Istanbul - Didac Osorio

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Istanbul - Didac Osorio

Text of Istanbul - Didac Osorio

  • ISTANBUL, TERRITORI DAIGUA

    Linters de la lectura del territori dIstanbul a travs del aigua s perqu des de la seva fundaci, laigua ha estat un element clau i estratgic. Des dun inici, la posici dIstanbul, com gran part de les ciutats europees, tenia un raonament destratgia territorial. El cas concret que socupa aqu, destaca perqu era un punt clau en lestratgia de les rutes martimes i terrestres, ja que es situava en l intersecci del contacte entre el continent asitic i europeu, i el contacte entre el mar Mediterrani i el mar Negre. s aix que la fundaci dIstanbul es justifi cava com la reafi rmaci dunt punt estratgic, sobre una geografi a fcilment defensable, per clarament exposada als confl ictes entre les civilitzacions ( pag1 ).

    Tot i la importncia daquesta posici, la ciutat subicava sobre un lloc amb poques reserves daigua, i ja desde un inici es va comenar a establir un vincle de de-pendncia amb les fonts externes don es proveiria. En unes primeres etapes ( pag2 ), es van construir diversos aqeductes per proveir a la ciutat, per va destacar per sobre dels altres sistemes, un aqeducte duns 242 km per portar aigua a la ciutat. La situaci era delicada en un territori amb un certa inestabilitat i feia que els 242 km de trajecte del aigua fossin dbils enfront dels diversos atacs de les civilitzacions contraries en aquell moment. Aquesta inestabilitat va conduir a una suc-cessi de construccions de cisternes al interior de la ciutat, sobretot en les parts altes, i per tant prximes als edifi cis representatius i de poder la ciutat. En aquell moment doncs, laigua ofereix una idea de fragilitat territorial i alhora creava aquesta centralitzaci en els punts representatius de la ciutat.

    Ms endavant, cap al 1554, el territori al voltant de la ciutat oferia una major estabilitat, ja que era la capital dun gran imperi, com va ser limperi Otom. Des de aquest punt de vista, el territori oferia una lectura ms optimista, i permetia afrontar la idea dun sistema daigua ms extens i complet. Junt amb aquest fet, la po-blaci va experimentar un fort augment i es va arribar a una situaci de forta necessitat daigua. La resposta a aquest moment va ser la creaci dun nou sistema daiges, ja no noms de captaci, sin a ms de distribuci pblica per tota la ciutat ( pag3 i 4 ). En aquest cas, les fonts es situaven ms properes, per dins dun entorn protegit, sense la gran necessitat de crear sistemes dacumulaci interns. Degut a raons de diferncia de cota entre la captaci i la distribuci, laigua arribava a la ciutat a les parts baixes en forma de fonts, hammans, hospitals i altres serveis pblics que depenien del subministrament del aigua. Aquesta ja no es centralitzava a les parts ms altes com si que podia succeir en un inici, sin que era a la part baixa on es feia de laigua un fet de centralitat. Donada aquesta situaci, soferia la idea que laigua no era tan sols un fet de provisionalment, sin que laigua era un fet de centralitat pblica, creant en territori polinuclear dactivitats. Sumat a aquest fet, larribada extensiva de laigua va generar la necessitat de crear rgans de gesti sectorials, creant unes zones concretes dins del entorn de la ciutat.

    Ms endavant, i ja situant-se en lpoca actual, les fonts que proveeixen Istanbul, prenen una altre tamany i suposen un sistema dinterconnexi territorial ( pag5 ). Ja no noms es tracta dunes grans reserves, sin que tal i com es pot veure, laigua funciona a mode dinterconnexi de bosses, defi nint dependncies i servituds dunes parts del territori envers daltres. Lacumulaci es realitza en punts concrets del territori, i ms endavant es canalitza a les plantes de tractament i distribuci. Aquest fet, crea que entorn daquestes reserves daigua es dibuixin una mena de permetres de protecci per tal que aquestes no puguin ser contaminades per lefecte dels creixements urbans. Aquest s un fet que cal remarcar, ja que a diferncia de quan mitjans del segle XVI les fonts es situaven a una gran distn-cia, en lactualitat el creixement urb es situa ben b al lmit i incls en contacte a aquestes reserves daigua, com son els exemples de les reserves de El Mali ,OmerliAlibeykoy o Kucukcemee. Ms enll de la zona ocupada per laigua, aquestes reserves son la conseqncia dunes zones de recaptaci daigua, per tant cal prestar atenci a lafectaci en les circulacions de les aiges en els diferents vasos de captaci aix com de lafectaci en l impermeabilitzaci daquests. En resum, aquestes bosses defi neixen una lectura dinterconnexi de fl uxos i acumulacions, de permetres de protecci i de permetres de captaci.

    Les reserves daigua es situen tan al llarg, com al inici, com al fi nal duna estructura vertical deixos de rius i torrents, que arriben perpendicularment a la lnea de costa. Com es pot veure a la pgina 6, el territori sestructura amb una lgica de ventall, on la topografi a allibera una gran plana parallela a la costa, que s per on la ciutat sexpandeix i per on els eixos daigua travessen. Un fet interessant s la distribuci homognia en que aquests eixos travessen la plana, marcant una successi caracterstica entre els eixos. Tot i aix cal remarcar que cada un daquests presenta per diferents caracterstiques ( pg.7 ). Grcies aquest dos fac-tors (ritmes homogenis i diferents escales) es pot pensar en una estructura deixos perpendiculars a la costa en que cada un dells s capa dabordar potencials diferents. Per exemple es pot explicar el que es mostra a la pgina 7; la presncia de laigua s un fet activador en el territori, ja que degut a la necessitat que tenen les activitats industrials de tenir al abast grans recursos hdrics s all on preferentment shi colloquen. s per aquesta ra que la presncia o no daquesta acaba confi gurant eixos dactivitat industrial, com son els casos dels exemples 2 i 3 de la pgina 7. De manera inversa, entre aquest eixos productius sinserta un s resi-dencial i terciari del territori, creant altrament certes bandes o certs fragments mes o menys consolidats. Aquesta s la idea que sintenta recollir en lesquema infe-rior de la pgina 6, una successi horitzontal deixos daigua,eixos industrials i eixos residencials-terciaris. s doncs, que laigua no s tan sols un fet que confi guri espais de reserva o de protecci, sin que a ms s clau per la determinaci dels fl uxos de mobilitat, ja que confi gura zones concretes dactivitat. Aquest s un fet que permet establir un parallelisme amb lestructura de microcentralitats que va crear larribada de laigua pblica en la manera en que es va fer a mitjans del segle XVI i que mostra que avui dia, laigua pot ser un potenciador de lactivitat i un dinamitzador dels fl uxos territorials.

    Per altra banda, si sobserven els eixos de mobilitat ( pg.8 ), saprecia lefecte contrari; mentre que lestructura de laigua s perpendicular a la costa, la mobili-tat es regeix per eixos parallels. Tal i com succea en les etapes inicials de la fundaci del cardos i el decumanus (pg.2) leix que acaba dominant el territori s lhoritzontal, i ser a partir destirar aquest eix que la ciutat invaria la plana cap al oest. La mobilitat per tant, s un fl ux que travessa la successi que es comentava anteriorment i permet presentar la pregunta de com es confi gura el contacte i la relaci entre aquestes diferents estructures; la intersecci entre la perpendicularitat i lhoritzontalitat.

    Arribats a aquest punt, cal remarcar les lgiques que shan anat explicant per donar una idea de com la superposici daquests genera un territori concret, com s el cas dIstanbul. Per un costat hi ha el funcionament vertical dels eixos daigua, per altra costat hi ha el sistema de bosses daigua i de vasos de captaci, per altra banda hi ha el sistema de mobilitat horitzontal, i fi nalment existeix el concepte cultural vinculat amb laigua com a factor de centralitat. Com a resum daquest superposici de sistemes i de fl uxos, entre les pgines 9 i 21, es mostren uns exemples de detall per posar de manifest les caracterstiques concretes i els difer-ents elements que acaben confi gurant les successives situacions. Es vol mostrar a travs daquests exemples una sntesi de les complexitats que intervenen en lestructuraci del territori.

    Tal i com es pot veure, lestudi de detall es presenta com la defi nici i la de construcci dels elements defi nidors del territori; la geografi a (part inferior), les infraestruc-tures (vermell), les zones productives (blau), les zones residencials-terciaries (verd) i els grans equipaments (taronja). Sha utilitzat la deconstrucci en axonometria per posar en rellevncia en un sol documents com subiquen cada un dels factors, i sobretot quines interactuacions hi han entre totes elles. La lectura no es centra en linters del coneixement profund de les parts sin ms aviat en la interactuaci i la superposici de totes elles. Per altra banda, els estudis de detalls mostren la infl uncia i la dependncia que t tot el territori amb el put inicial de fundaci. Permet visualitzar la manera com els diferents factors es modifi quen en funci de la proximitat a aquest, creant un fenomen de compactaci dels elements a mesura que saproximen al centre dIstanbul.

    Grcies a la lectura del cicle de laigua a mitjans del S XVI es pot despertar linters per trobar en laigua un fet de projectualitat territorial. De la mateixa manera que la construcci dun sistema de captaci i distribuci va ser el factor per defi nir zones de centralitat en la mateixa ciutat, avui dia la lectura del cicle de laigua permet establir una estratgia global territorial. En front dun situaci territorial fragmentada o de mosaic, laigua permet establir certes estratgies comuns a partir de lestudi de les particularitats de les situacions. Aix com poden ajudar a defi nir zones de protecci o decotons entre les diferents parts, permet tamb abordar la idea dels fl uxos de la mobilitat entre les zones de residncia, activitat, grans esdeveniments i grans equipaments. Si que s clara la idea de fragmentaci en quant a una mirada tipolgica dels creixements que es produeixen avui dia al territori dIstanbul, per la mirada de les lgiques internes de la geografi a, com es el cas de laigua, permet establir el factor com que tenen la convivncia entre les parts. Laigua en aquest territori s un dels factor estratgics que poden ajudar a defi nir les relacions entre els fragments que avui dia actuen sobre el territori dIstanbul, fent daquest un factor estructurant.

    DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL00 - Istambul,territori daigua _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL01 - Introducci _ Ddac Osorio Calvo

    Font_Cartoteca Digital -Institut Cartogrfi c de Catalunya

    Font_GoogleMaps

    Font_GoogleMaps

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL02 - Primeres etapes - Fundaci - Suministrament _ Ddac Osorio Calvo

  • SISTEMES DAIGUA ROMANS- 1) 117-138; emperador Hadrian / 2) 324-337; emperador Constatine / 3) 373; emperador Valens / 4) 379-395; emperador Theodosius ISISTEMES DAIGUA OTOMANS - 1) 1554-1564; sistema Kirkesme, realitzat per Sinan sota el reinat de Sultan Suleiman. Sistema complementat a les parts altes pel sistema HALKALI / 2) 1731-1839 - Sistema Taksim

    DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL03 - Sistema Kirkesme 1554-1564 _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL04 - Sistema Kirkesme 1554-1564 _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL05 - Sistema actual de suministrament-Reserves _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL06 - Eixos verticals daigua _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL07 - Eixos vertical daigua _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL08 - Eixos parallels de mobilitat-Interseccions _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL09 - Estudi de detall(1) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL10 - Estudi de detall(2) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL11 - Estudi de detall(3) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL12 - Estudi de detall(4) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL13 - Estudi de detall(5) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL14 - Estudi de detall(6) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL15 - Estudi de detall(7) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL16 - Estudi de detall(8) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL17 - Estudi de detall(9) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL18 - Estudi de detall(10) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL19 - Estudi de detall(11) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL20 - Estudi de detall(12) _ Ddac Osorio Calvo

  • DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL21 - Estudi de detall(13) _ Ddac Osorio Calvo