ISTANBUL, TERRITORI DAIGUA
Linters de la lectura del territori dIstanbul a travs del aigua
s perqu des de la seva fundaci, laigua ha estat un element clau i
estratgic. Des dun inici, la posici dIstanbul, com gran part de les
ciutats europees, tenia un raonament destratgia territorial. El cas
concret que socupa aqu, destaca perqu era un punt clau en
lestratgia de les rutes martimes i terrestres, ja que es situava en
l intersecci del contacte entre el continent asitic i europeu, i el
contacte entre el mar Mediterrani i el mar Negre. s aix que la
fundaci dIstanbul es justifi cava com la reafi rmaci dunt punt
estratgic, sobre una geografi a fcilment defensable, per clarament
exposada als confl ictes entre les civilitzacions ( pag1 ).
Tot i la importncia daquesta posici, la ciutat subicava sobre un
lloc amb poques reserves daigua, i ja desde un inici es va comenar
a establir un vincle de de-pendncia amb les fonts externes don es
proveiria. En unes primeres etapes ( pag2 ), es van construir
diversos aqeductes per proveir a la ciutat, per va destacar per
sobre dels altres sistemes, un aqeducte duns 242 km per portar
aigua a la ciutat. La situaci era delicada en un territori amb un
certa inestabilitat i feia que els 242 km de trajecte del aigua
fossin dbils enfront dels diversos atacs de les civilitzacions
contraries en aquell moment. Aquesta inestabilitat va conduir a una
suc-cessi de construccions de cisternes al interior de la ciutat,
sobretot en les parts altes, i per tant prximes als edifi cis
representatius i de poder la ciutat. En aquell moment doncs, laigua
ofereix una idea de fragilitat territorial i alhora creava aquesta
centralitzaci en els punts representatius de la ciutat.
Ms endavant, cap al 1554, el territori al voltant de la ciutat
oferia una major estabilitat, ja que era la capital dun gran
imperi, com va ser limperi Otom. Des de aquest punt de vista, el
territori oferia una lectura ms optimista, i permetia afrontar la
idea dun sistema daigua ms extens i complet. Junt amb aquest fet,
la po-blaci va experimentar un fort augment i es va arribar a una
situaci de forta necessitat daigua. La resposta a aquest moment va
ser la creaci dun nou sistema daiges, ja no noms de captaci, sin a
ms de distribuci pblica per tota la ciutat ( pag3 i 4 ). En aquest
cas, les fonts es situaven ms properes, per dins dun entorn
protegit, sense la gran necessitat de crear sistemes dacumulaci
interns. Degut a raons de diferncia de cota entre la captaci i la
distribuci, laigua arribava a la ciutat a les parts baixes en forma
de fonts, hammans, hospitals i altres serveis pblics que depenien
del subministrament del aigua. Aquesta ja no es centralitzava a les
parts ms altes com si que podia succeir en un inici, sin que era a
la part baixa on es feia de laigua un fet de centralitat. Donada
aquesta situaci, soferia la idea que laigua no era tan sols un fet
de provisionalment, sin que laigua era un fet de centralitat
pblica, creant en territori polinuclear dactivitats. Sumat a aquest
fet, larribada extensiva de laigua va generar la necessitat de
crear rgans de gesti sectorials, creant unes zones concretes dins
del entorn de la ciutat.
Ms endavant, i ja situant-se en lpoca actual, les fonts que
proveeixen Istanbul, prenen una altre tamany i suposen un sistema
dinterconnexi territorial ( pag5 ). Ja no noms es tracta dunes
grans reserves, sin que tal i com es pot veure, laigua funciona a
mode dinterconnexi de bosses, defi nint dependncies i servituds
dunes parts del territori envers daltres. Lacumulaci es realitza en
punts concrets del territori, i ms endavant es canalitza a les
plantes de tractament i distribuci. Aquest fet, crea que entorn
daquestes reserves daigua es dibuixin una mena de permetres de
protecci per tal que aquestes no puguin ser contaminades per
lefecte dels creixements urbans. Aquest s un fet que cal remarcar,
ja que a diferncia de quan mitjans del segle XVI les fonts es
situaven a una gran distn-cia, en lactualitat el creixement urb es
situa ben b al lmit i incls en contacte a aquestes reserves daigua,
com son els exemples de les reserves de El Mali ,OmerliAlibeykoy o
Kucukcemee. Ms enll de la zona ocupada per laigua, aquestes
reserves son la conseqncia dunes zones de recaptaci daigua, per
tant cal prestar atenci a lafectaci en les circulacions de les
aiges en els diferents vasos de captaci aix com de lafectaci en l
impermeabilitzaci daquests. En resum, aquestes bosses defi neixen
una lectura dinterconnexi de fl uxos i acumulacions, de permetres
de protecci i de permetres de captaci.
Les reserves daigua es situen tan al llarg, com al inici, com al
fi nal duna estructura vertical deixos de rius i torrents, que
arriben perpendicularment a la lnea de costa. Com es pot veure a la
pgina 6, el territori sestructura amb una lgica de ventall, on la
topografi a allibera una gran plana parallela a la costa, que s per
on la ciutat sexpandeix i per on els eixos daigua travessen. Un fet
interessant s la distribuci homognia en que aquests eixos travessen
la plana, marcant una successi caracterstica entre els eixos. Tot i
aix cal remarcar que cada un daquests presenta per diferents
caracterstiques ( pg.7 ). Grcies aquest dos fac-tors (ritmes
homogenis i diferents escales) es pot pensar en una estructura
deixos perpendiculars a la costa en que cada un dells s capa
dabordar potencials diferents. Per exemple es pot explicar el que
es mostra a la pgina 7; la presncia de laigua s un fet activador en
el territori, ja que degut a la necessitat que tenen les activitats
industrials de tenir al abast grans recursos hdrics s all on
preferentment shi colloquen. s per aquesta ra que la presncia o no
daquesta acaba confi gurant eixos dactivitat industrial, com son
els casos dels exemples 2 i 3 de la pgina 7. De manera inversa,
entre aquest eixos productius sinserta un s resi-dencial i terciari
del territori, creant altrament certes bandes o certs fragments mes
o menys consolidats. Aquesta s la idea que sintenta recollir en
lesquema infe-rior de la pgina 6, una successi horitzontal deixos
daigua,eixos industrials i eixos residencials-terciaris. s doncs,
que laigua no s tan sols un fet que confi guri espais de reserva o
de protecci, sin que a ms s clau per la determinaci dels fl uxos de
mobilitat, ja que confi gura zones concretes dactivitat. Aquest s
un fet que permet establir un parallelisme amb lestructura de
microcentralitats que va crear larribada de laigua pblica en la
manera en que es va fer a mitjans del segle XVI i que mostra que
avui dia, laigua pot ser un potenciador de lactivitat i un
dinamitzador dels fl uxos territorials.
Per altra banda, si sobserven els eixos de mobilitat ( pg.8 ),
saprecia lefecte contrari; mentre que lestructura de laigua s
perpendicular a la costa, la mobili-tat es regeix per eixos
parallels. Tal i com succea en les etapes inicials de la fundaci
del cardos i el decumanus (pg.2) leix que acaba dominant el
territori s lhoritzontal, i ser a partir destirar aquest eix que la
ciutat invaria la plana cap al oest. La mobilitat per tant, s un fl
ux que travessa la successi que es comentava anteriorment i permet
presentar la pregunta de com es confi gura el contacte i la relaci
entre aquestes diferents estructures; la intersecci entre la
perpendicularitat i lhoritzontalitat.
Arribats a aquest punt, cal remarcar les lgiques que shan anat
explicant per donar una idea de com la superposici daquests genera
un territori concret, com s el cas dIstanbul. Per un costat hi ha
el funcionament vertical dels eixos daigua, per altra costat hi ha
el sistema de bosses daigua i de vasos de captaci, per altra banda
hi ha el sistema de mobilitat horitzontal, i fi nalment existeix el
concepte cultural vinculat amb laigua com a factor de centralitat.
Com a resum daquest superposici de sistemes i de fl uxos, entre les
pgines 9 i 21, es mostren uns exemples de detall per posar de
manifest les caracterstiques concretes i els difer-ents elements
que acaben confi gurant les successives situacions. Es vol mostrar
a travs daquests exemples una sntesi de les complexitats que
intervenen en lestructuraci del territori.
Tal i com es pot veure, lestudi de detall es presenta com la
defi nici i la de construcci dels elements defi nidors del
territori; la geografi a (part inferior), les infraestruc-tures
(vermell), les zones productives (blau), les zones
residencials-terciaries (verd) i els grans equipaments (taronja).
Sha utilitzat la deconstrucci en axonometria per posar en
rellevncia en un sol documents com subiquen cada un dels factors, i
sobretot quines interactuacions hi han entre totes elles. La
lectura no es centra en linters del coneixement profund de les
parts sin ms aviat en la interactuaci i la superposici de totes
elles. Per altra banda, els estudis de detalls mostren la infl
uncia i la dependncia que t tot el territori amb el put inicial de
fundaci. Permet visualitzar la manera com els diferents factors es
modifi quen en funci de la proximitat a aquest, creant un fenomen
de compactaci dels elements a mesura que saproximen al centre
dIstanbul.
Grcies a la lectura del cicle de laigua a mitjans del S XVI es
pot despertar linters per trobar en laigua un fet de projectualitat
territorial. De la mateixa manera que la construcci dun sistema de
captaci i distribuci va ser el factor per defi nir zones de
centralitat en la mateixa ciutat, avui dia la lectura del cicle de
laigua permet establir una estratgia global territorial. En front
dun situaci territorial fragmentada o de mosaic, laigua permet
establir certes estratgies comuns a partir de lestudi de les
particularitats de les situacions. Aix com poden ajudar a defi nir
zones de protecci o decotons entre les diferents parts, permet tamb
abordar la idea dels fl uxos de la mobilitat entre les zones de
residncia, activitat, grans esdeveniments i grans equipaments. Si
que s clara la idea de fragmentaci en quant a una mirada tipolgica
dels creixements que es produeixen avui dia al territori dIstanbul,
per la mirada de les lgiques internes de la geografi a, com es el
cas de laigua, permet establir el factor com que tenen la
convivncia entre les parts. Laigua en aquest territori s un dels
factor estratgics que poden ajudar a defi nir les relacions entre
els fragments que avui dia actuen sobre el territori dIstanbul,
fent daquest un factor estructurant.
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL00 -
Istambul,territori daigua _ Ddac Osorio Calvo
