Embed Size (px)
DESCRIPTION
projecte montserrat
Citation preview
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Itinerari 5
Últim itinerari: la Música. Allò al que nosaltres, els escolans, dediquem una gran part de les hores d'estudi. Ja sabeu que l'Escolania és una de les escoles de música més antigues d'Europa. Sembla que un document del segle XIII testifica la presència de nois cantors al servei del Santuari, mitjançant el cant i funcionant com a escola... I... sabeu? Poc després d'haver començat aquest itinerari hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del projecte. I podreu venir a conèixer els llocs de l'Escolania que per nosaltres és com a casa,,,
Endavant!
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Activitat 1
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Activitat 2
El nostre escolà, l’Ignasi toca el piano i el violoncel.
El piano és un instrument obligatori a l'Escolania i el violoncel són de lliure elecció.
El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda
percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de
Hornbostel-Sachs pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és
a dir, fet a peces, com si fos una caixa. El músic que toca el piano rep el nom de
pianista.
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles,
aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les
tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes
d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels
ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de
cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li
han afegit apagadors. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.
Si mirem la imatge, el piano està situat a la part dreta a darrera dels violins i violes.
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
El violoncel El violoncel (de vegades abreujat cello, abreviatura italiana) és un
instrument de corda. Té quatre cordes afinades en la re sol i do, i es toca amb
un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. El violoncel és un dels
instruments de l'orquestra. El músic que el toca és denominat violoncel·lista o,
simplement, violoncel. Una forma comuna —encara que no és acceptada
normativament - és la paraula italiana violoncello (pronunciada com l'italià:
"violontxel·lo"). En italià també és abreviada: cello (txel·lo).
Tradicionalment és considerat com l'instrument que més s'assembla a la veu
humana. Al llarg de la història de la música s'han compost moltes obres per a
violoncel a causa de la seva importància dins el panorama musical, ja que és
un instrument bàsic en moltes formacions instrumentals.
Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta
d'instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel,
està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una "faixa", que és una
secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l'interior
d'aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les
tapes i serveix per a controlar la vibració, i l'ànima, una barreta transversal de
fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el
violoncel entri en ressonància amb les cordes.
A la tapa superior, Hi ha dos orificis per on hi surt el so, anomenats "efes" (per
la seva forma semblant a aquesta lletra). Als dos costats del cos hi ha dues
escotadures, que tenen una forma còncava als dos costats del cos, que en
permeten la seva millor subjecció de l'instrument amb els genolls, i, sobretot,
permet que hi passi l'arc i no topi amb el cos quan es toquen les cordes més
laterals, en aquest cas, el do i el la. És al voltant d'aquesta caixa on es troben
la resta d'estructures.
Començant des de dalt, primer es troba el cap (amb la voluta i el claviller, on hi
estan inserides les clavilles que serveixen per a subjectar les cordes), el màstil i
el diapasó (sense "trasts", com tots els instruments de la família del violí, a
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
diferència de la guitarra). Des de la meitat de l'instrument, es troba el pont i una
mica a sota del cordal, que aguanta les cordes i ajuda a afinar el violoncel ja
que es troben allà incloses les claus (petites peces metàl·liques amb la mateixa
funció de les clavilles).
A la seva part inferior encaixat el botó, d'on hi surt la pica, una peça metàl·lica
la funció de la qual és subjectar l'instrument al terra i regular-ne la seva alçada
per a la comoditat del violoncel·lista.
Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen
instruments d'altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4 o 7/8. Els violoncels
barrocs són més petits que els moderns.
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Activitat 3
Abans d'endinsar-nos en la tipologia de veus, ens agradaria fer una breu explicació de
què és la veu i com funciona.
La veu és l'instrument musical més expressiu i més ric en matisos.
La veu és un instruments de vent i en podem distingir tres parts principals:
1.Els pulmons que li donen l'aire necessari.
2.Les cordes vocals: dos petits músculs que tenim al coll i que, en passar l'aire,
vibren i produeixen so.
3.La caixa de ressonància, que amplifica el so i el fa bonic. Tot el cos hi participa,
però d'una manera especial la cavitat de la boca, el cap i la part superior del pit.
A continuació, també volem explicar què cal tenir en compte per cantar:
Respirar bé i regular la sortida de l'aire.
Tenir una bona actitud corporal i relaxada i una bona obertura de boca.
Articular bé el text perquè soni clar i s'entengui bé.
El més important, però, és expressar bé allò que el text i la música ens comuniquen.
En cantar en grup cal que estiguem atents a les indicacions del director, escoltem molt
i acomodem la nostra veu a la de tot el grup.
Després d'aquesta breu introducció sobre la veu, explicarem els diferents tipus de
veus. En primer lloc, diferenciar entre veus adultes i veus infantils. Dins les veus
adultes tenim les veus de dones i les veus d'homes i en les veus infantils tenim les
veus de nens i nenes.
Dins les veus adultes i més concretament en les veus de dones podem dir que no
totes són iguals sinó que hi ha dones que tenen la veus més aguda i d'altres que la
tenen més greu. Així doncs, les veus de dones es poden classificar en: soprano,
mezzosoprano i contralt.
La soprano és la cantant femenina amb la veu més aguda, del la per sota del do
central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos
poden arribar a notes més agudes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant.
Exemples de soprano: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngles, Maria Callas...
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Montserrat Caballé
La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar
dins de la veu de soprano, en realitat, entre la soprano i la contralt En lloc de ser un
inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt
complicats.
Exemples de mezzosoprano: Teresa Berganza, Lorraine Hunt
Lorraine Hunt
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Les contralts són cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que
abasta del sol2 al fa4. Són les cantants que arriben a les notes més greus.
Exemples de contralts: Marian Anderson, Janet Baker...
Judy Garland
Pel que als homes també hi ha una subclassificació. Aquesta és: tenor, baríton i baix.
El tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre
aproximadament del do3 al do5. El mateix nom es dóna a aquell intèrpret que canta
amb aquesta tessitura de veu.
Exemples de tenor: Plácido Domingo, Josep Carreras, Luciano Pavarotti...
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Els tres tenors: Plàcido Domingo, Josep Carreras i Luciano Pavarotti (popularitzats internacionalment pels seus concerts com “Els tres tenors”)
El baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del
tenor. El terme prové del grec βαρυτονος, que significa 'so profund'. Un baríton
posseeix un registre que va des del La2 fins el Fa4 (El baríton líric sol anar de Si2 a
Sol4).
Baríton reconegut mundialment: Titto Ruffo
Finalment, el baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més
greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc. En òpera i en la música coral un
baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu
humana, amb un registre des del Fa1 fins al Fa3.
Exemples: Gootlob Frick, Sergei Kopcák...
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Gottlob Frick (Baix)
Les veus infantils són les veus blanques. Les veus infantils s’acaben quan els nois i
noies entren en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el
fenomen del canvi de veu. Les transformacions físiques de l’adolescència comporten
també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa
que la veu es torni més greu. Aquest canvi és més brusc en els nois.
Exemple: l'Escolania de Montserrat
Formacions:
El cor és un conjunt de persones que canten plegades i està format per diferents veus.
Podem trobar cors d'homes, cors de dones o bé, cors mixtes format per homes i
dones.
El duet és una formació de dues persones. I el trio és una formació de tres persones.
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
L’Escolania de Montserrat:
L’Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho
requereix es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada
per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.
L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat sovint amb una gran
afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans
transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits
lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s’ha convertit en les
darreres dècades en l’acte diari més concorregut del Santuari.
Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i dóna
alguns concerts per pobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats
en el darrer curs han estat amb l’Orquesta de les Nations, dirigits per Jordi
Savall i la participació en l´òpera “A Midsummer Night’s Dream” de Benjamin
Britten en el Gran Teatre del Liceu, de Barcelona.
COR ESCOLANIA MONTSERRAT
Els escolans
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze
anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant
anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de
Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos
instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical,
Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de
l’Escolania.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de
música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen
professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària
en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot
el món.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música
coral, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors
internacionals.
Situació de l’escolania
L´Escolania de Montserrat està ubicada dintre de l´espai que conforma l´Abadia
de Montserrat . L´accés a la muntanya es molt còmode tant per la seva posició
al centre geografic de Catalunya com per les diferents possibilitats que s
´ofereixen, totes elles però són molt recomanables ja que comparteixen l
´atractiu d´endinsar-vos dins un entorn natural únic.
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
ABADIA DE MONTSERRAT
Activitat 4
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Activitat 5
“Montserrat un munt d’aventures”curs 2012 / 2013
Activitat 6
