Jaciments Carla Belén

1. JACIMENTS

Baix-Peneds. Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes d'un aqeducte d'poca tardo-romana (segle IV-V). 3. Es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 m, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs de 8,7 m. 4. L'alada de l'aqeducte s de 4 m. 5. Est construt a base de pedra del pas lligada amb morter. 6. Servia per abastir d'aigua una gran villa romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs.

Construcci romana de la segona meitat del segle I - principis del segle II dC 9. Transportava l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segvia. 10. L'any 1985 el van nomena Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. 11. Comena a prop del Palau de la Granja amb arcs de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caser onsemmagatzemava l'aigua.

Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaa de Daz Sanz comencen a formar-se dos files d'arcs superposats. 13. 728 metres x 28 metres i mig + 6 metres de ciments en el tros principal. 14. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqeducte. 15. A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. 16. En l'actualitat ha tingut una petita restauraci per es conserva bastant b.

Via romana ms llarga dHispania i eix principal de la xarxa viria amb una longitud de 1.500km. 19. Comunicava Roma amb les Columnes d'Hrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrnia d'Hispnia, a partir dels Pirineus. 20. Al llarg de la seva histria va rebre diferents noms.

Unia la Pennsula Itlica amb la ibrica. 22. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la faana mediterrnia peninsular fins a Cadis. 23. Va rebre el nom definitu per l'emperador August, (per les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi). 24. Connectava amb la Via Domcia al coll de Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera i Portbou, per la costa.

Antiga via de comunicaci romana que travessa de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mrida fins a Astorga. 28. Dos millennis desprs segueix sent una de les principals vies de comunicaci de l'occident espanyol, havent-se reinventat sota l'equvoca denominaci de "Ruta de la Plata", la qual uneix les ciutats de Gijn i Sevilla.

El pont del Diable est situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint les dues comarques, la del Valls Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta. 31. D'origen rom (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre) 32. Va ser derruit pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc per evitar l'efecte de les riuades. 33. El nou perfil i la menor ampladano eren adients per la circulaci rodada, per s per al transport amb bsties i crrega.

Va ser restaurat el 1768 per Juan Martn Cermeo. 35. En 1939 l'arc central va ser destrut per l'exrcit republic en retirada, i va ser reconstrut el 1963.

Construt entre els anys 105-106 per larquitecte rom Caius Iulius Lacer, en la via que comunicava Norba (Cceres) amb Conimbriga (Condeixa-a-Velha). 37. 57 m sobre el riu Tajo i format per sis arcs, recolzats per cinc pilars. 38. La llum daquests arcs s dentre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de laigua. 39. Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars de 12 x 8 m i tenen tallamars triangulars, formant una forma pentagonal. 40. Descansen directament sobre la roca de pissarra.

Est construt per mitj de carreus de granit amb opus quadratum. 42. La calada t una amplada de 8 metres 43. Al centre, sobre la calada superior, t un Arc de Triomf. 44. Medeix 13,15 m dalada, amb una planta rectangular de 11,5 x 2,60 m, i descansa sobre el pilar central de la construcci. 45. Shi poden observar dues plaques de marbre, en una de les quals hi ha la inscripci amb la data de construcci i la dedicaci a lemperadora Traj.

Dataci problemtica. 48. S'ha documentat en poca d'August, de Vespasi i de Traj, i s probable que en les tres es van fer modificacions del pont. 49. Es conserven nicament els primers 15 arcs. 50. T diverses fases constructives, les ms importants sn la romana i una altra posterior realitzada al S. XVII. 51. La secci romana consta de 15 arcs de mig punt, que formen els inicis perfectes de les voltes de 6,50 m d'ample. Cada arc est compost de 33 dovelles de 1 m d'alada.

La part pont de fbrica romana mesura actualment 192 m, per s segur que era ms llarg per va ser destrut en part i substitut posteriorment. 53. Les piles que uneixen i subjecten els arcs sn bastant uniformes. 54. Posseeixen tallamars triangulars, que sn rematats per una cornisa motllurada i sobre ells s'adossen unes pilastres centrals de 0,90 per 1,20 m. 55. Fet de carreus de granit.

Les primeres construccions de muralla defensiva de Girona es daten entre els anys 80 i 70 aC, coincidint amb la fundaci deGerundapel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les anomenades Guerres Sertorianes, amb l'objectiu de disposar d'una plaa forta que controls el cam que comunicava Hispnia amb les Gllies i amb la pennsula itlica. 58. El permetre original de les defenses de la ciutat era triangular. 59. En el vrtex superior del qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella. 60. Des d'aquest punt baixaven fins gairab el riu dues alineacions, on es situaven els altres dos vrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Flix.

Entre les portes nord (a Sobreportes)i sud (a la Placeta del Correu Vell), comunicades pel tram urb de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construt damunt el penya-segat que vorejava el riu. 62. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries . 63. En aquest tram, la muralla romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradaci del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificaci va esdevenir una enorme paret mitgera.

A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Flix, on gira en angle recte i puja altra vegada cap al vrtex superior. 65. En aquest tram, i a tocar Sobreportes, es troben les restes ms significatives d' opus poligonal o siliceum. 66. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcria sn visibles, tamb, a la paret nord del pati de les ligues, entre la Torre del Telgraf i la Torre Rufina.

La muralla de l'antigaLucus Augustis la millor conservada de les muralles romans de la pennsula Ibrica. 69. Les modificacions que ha sofert al llarg dels seus ms de 17 segles d'existncia no han arribat a alterar el seu aspecte original que segueix les directrius de l'enginyer rom Vitrubi. 70. Ms de 2km de llarga i abarca 34,4 Ha 71. Els murs sn de 4,20 m x 7m daltura alguns trams.

La muralla mant una srie de torres defensives entre les quals s'aixequen els llenos de la mateixa. 73. La distncia entre torres, hi ha constncia que havia 85 o 86, 46 d'elles es conserven ntegres mentre que hi ha restes de les altres 39 ms o menys ben conservats, varia entre els 8,80 i 9,80 m fins als 15,90 i 16,40 m amb una alada entre els 8 i els 12 m per la part exterior. 74. Les torres tenen unes dimensions de 5,35 m fins 12,80 me en el buit i de 4,80 fins a 6 m, a la fletxa.

Una de les torres t finestrals de mig punt de 1,15 m d'ample i de 1,43 m d'alt (algun arriba als 1,53 m). 76. El material principal s el granit i la pizarra. 77. La muralla tenia 5 portes daccs.

Diferents sistemes defensius que es van anar aixecant durant l'poca romana en el tur sobre el qual s'assenta la ciutat. 79. El primer correspon al mur(vallum)corresponent al campament que va aixecar la Legio X Gemina. 80. El segon recinte es correspon amb una muralla de pedra, construda una vegada que l'assentament va deixar la seva activitat militar, originant un nucli civil. Tan sols es tenen evidncies d'aquest mur en un solar de la ciutat, amb 2,5 metres d'ample i cubs circulars, va ser enderrocat cap a finals del segle I per construir en el seu lloc un habitatge.

Finalment, la tercera muralla es va construir a finals del segle III o principis del IV, i el recinte encara visiblees va aixecar als peus del tur, envoltant per complet. 82. Longitud de 2,2 km, englobant una superfcie de 26 hectrees, el seu gruix ronda entre els 4 i 5 metres. 83. La seva conservaci s molt lleu, a causa de les restauracions i remodelacions: part del tram sud-occidental es va elevar per a construir el Passeig de la Muralla, de manera que el mur rom est ocult. 84. De les antigues portes, no queda cap en peu. 85. L'nica porta d'poca romana de la qual es tenen notcies es coneix a travs dels treballs arqueolgics realitzats en 1971 i 1972, amb 4 m d'ample, amb una obertura estava protegit per torres semicirculars de 8 metres de dimetre, de les quals queden en peu quatre filades. 86. El maretial era granit, formant opus quadratum. 87. La muralla tardana, com la alt-imperial, es va construir amb una matria molt abundant en els voltants de la ciutat, les roques cuarcticas. El seu aspecte extern s molt irregular, i entre aquest i l'intern, d'opus incertum, es van hissar diverses capes de opus caementicium.

El teatre rom de Carthago Nova, actual Cartagena, (Mrcia) va ser descobert l'any 1988 i s un dels ms grans de tota la Hispnia romana. 90. El teatre va comenar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. 91. El dimetre de la cvea s de 87,6 m amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.

El Teatre rom de Clunia Sulpicia, s un teatre construt a la Colnia Clunia Sulpicia, a el Alto de Castro (1000 m. d'alada), a la provncia Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi rom, actualment situada entre les poblacions de Corua del Conde i Pealba de Castro, al Sud de la provncia de Burgos (Espanya). 94. Va ser edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat ms important, juntament amb Asturica Augusta de la conca del Duero. 95. Aquest teatre, excavat a la roca, que va tenir capacitat per a 10.000 espectadors, el convertia en un dels ms grans de la seva poca a Hispania. Tenia la finalitat de servir per a la interpretaci d'actes teatrals del perode clssic.

Possiblement fos dissenyat per August, per no es va acabar fins a l'poca Tiberi. 98. La conformaci del teatre de Sagunt s la clssica, aix s dividida en scaenae, cavea i orquestra. 99. Com que s un teatre gran-de ms de 90 m de dimetre-la cavea es divideix en imatge, mitjana i summa cavea 100. Tenia capacitat per a 10.000 espectadors. 101. Es recolza en el vessant d'un tur.

La imatge cavea disposa de sis grades, la mitjana cavea de vuit grades, i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona. 103. L'orchestra t 7 metres de dimetre i disposa de tres grades de poedria, per personatges distingits. 104. El 1896 va ser el primer edifici declarat com a Monument Nacional a Espanya. 105. Actualment hi est en s i es representen obres teatrals contnuament.

Actualment es troba dins del casc urb de Santiponce. 110. Va comenar la seva construcci en temps de l'emperador August, ms tard es va modificar i, posteriorment Adri ho va adornar substancialment. 111. Descobriment 1937. 112. Orientat a l'est, situat en una zona d'edificis pblics i en el vessant del tur de Sant Antoni per acomodar la graderia en ell.

Aforament per a 3.000 espectadors. 114. Estructura tradicional de formig i de ma la reconstrucci. 115. Cvea gaireb semicircular de 77,70 m. de dimetre, l'orchestra de 26 m. 116. A la orchestra hi ha les grades de la poedria, reservades per als grans personatges de la societat.

Un dels amfiteatres ms grans del mn rom, era capa de albergar a ms de 25.000 persones. 120. Va ser construt en temps de l'emperador Adriano. 121. Fora del recinte emmurallat de la nova urbs, en un tlveg que serveix per acomodar les seves grades. 122. Faana: dos ordres superposats de columnes adossades als pilars que subjecten les arcuacions. 123. L'estructura s de formig revestit de carreus de pedra o ma.

La Porta Triumphalis estava coberta per una galeria abovedada i pavimentada amb lloses rectangulars. Als costats, unes habitacions de culte: Sacellum. 125. El pdium s de 2,30 m. La graderia estava dividida en tres zones, la imatge, mitja i summa cavea, separades per uns corredors anulars. 126. La sorra mesura 71 per i 48 m 127. Es celabraban lluites de gladiadors, simulacres de caa, baralles d'animals ... 128. Hi ha un soterrani on es guardaven els animals que accedien a l'escena per dues rampes

s el que millor es conserva dins de la Hispnia interior. 132. Capacitat per 6000 persones. 133. Gran part de la graderia sud es dna suport directament sobre el terreny. 134. Planta elptica que mesura 75 m., La sorra, 40,5 m. 135. La sorra es separava del graderia per un pdium. Interiorment disposava de carceres per les feres, habitacions de gladiadors i de culte amb un passads longitudinal que les unia entre si.

La cavea es dividia en tres zones horitzontals - imatge, mitjana i summa cavea -, separades per murets per albergar els espectadors segons la seva classe social. 137. 12 cunei delimitats per escales que acabaven en els vomitorium 138. fins al S. III es va utilitzar per la seva funci original, els espectacles; el S. IV es va utilitzar com a magatzem agrcola. Al S. XVII es va aprofitar com a pedrera, sent parcialment destrut.

Construt al segle I , durant l'poca d' Octavi August oTiberi. 142. Inclosa dins del pla que l'emperador va emprendre per tot l' Imperi per dotar a totes les grans ciutats d'edificis com termes , teatres , amfiteatres , o frums , amb l'objectiu de potenciar la romanitzaci en aquestes zones. 143. Al nord de la ciutat romana. 144. Capacitat entre els 15.000 o 30.000 espectadors.

Tenia unes dimensions de 422 metres de llarg per uns 112 metres d'ample aproximadament. 146. No es t suficient informaci per saber si es representaven naumquies. 147. Grcies al circ sabem que Totelum devia ser una ciutat que va jugar un paper important en la administraci poltica i jurdica de la pennsula. 148. Declivi amb l'arribada del Cristianisme i abandonat amb la ocupacio visigoda.

Situades al subsl de la ciutat. 151. Considerades una de les troballes arqueolgiques ms importants del pas. 152. Localitzades per casualitat al segle XX. 153. Van trobar-se: una palestra, que funcionava com un gimns, un vestuari i un petit jard. 154. Totes aquestes seccions es dividen en frigidarium, tepidarium i caldarium. 155. Va restaursr-se afegint-li llum i efecters sonors d'aigua com a l'poca.

Caldes de Montbui es va convertir en una estaci termal al voltant de la qual es va desenvolupar un important nucli urb. 158. Constitueixen un dels pocs conjunts termals romans que es conserven a Europa i formen part del Patrimoni histric artstic nacional. 159. Les primeres estructures de les termes sn del segle II aC i els inicis del segle I aC. 160. Eren medicinals i es desenvolupaven diferents activitats d'higiene i l'oci, a ms de tractaments teraputics.

Els romans van fundar Caldes de Malavella i li van posar el nom deAquae Calidae , en referncia a aquestes aiges. 163. Es van construir entre els anys 40 i 50 dC. 164. Proximitat a la Via Augusta. 165. Carcter medicinal i salutfer, grcies als efectes teraputics de les seves aiges. 166. Edifici senzill, amb pocs elements ostentosos. 167. Segle II o III la zona oest de les termes va ser modificada.

El principal element s una piscina gaireb quadrada, envoltada per un passads, a la qual s'accedeix per uns graons situats en tres dels seus quatre costats. 169. L'aigua arribava a la piscina per un forat del pilarest, procedent directament de la surgncia. 170. Al voltant de la piscina hi ha diverses estances dedicades a activitats auxiliars: vestidors, sales de massatge ... 171. A finals del s. IV les termes van ser abandonades. 172. Amb el pas dels anys la importncia de Caldes de Malavella ha quedat associada a aquestes aiges termals.

Sn els banys pertanyents a una propietat privada de l'poca ms ben conservats de Catalunya. 175. Construdes durant el segle II dC, en un poca d'esplendor. 176. Ple funcionament fins al segle V. 177. Al segle XVII s'hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n'ha perms una millor conservaci. 178. Es van localitzar l'any 1953 grcies a un document de 1826. 179. Formades per dos edificis parallels. L'un contenia les cambres fredes: l' apodyteriumelfrigidariumi lacella piscinalis L'altre albergava les cambres calentes:tepydarium, sudatoriumicaldarium.

Construit durant el segle d'or; segle II. 182. Existncia totalment ignorada fins l'any 1882, en qu va ser descobert en enderrocar el castell de Montcada. 183. El prtic columnat s'aixeca sobre un podium, al qual s'hi accedeix per una escalitana frontal. 184. Columnes eren llises, amb capitells corintis. 185. Entaulament jnic. 186. Reconstruit a finals del segle XIX.

Situat a vora , Portugal, i, encara que no es tenen evidncies, es creu que era dedicat a Diana, deesa de la caa, natura i castedat, fruit d'una llegenda creada per un sacerdot portugus en el segle XVII. 189. Ms probable s que el temple fos construt en honor a Csar August, venerat com a du. 190. Segle I aC 191. Classificat per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.

El temple va ser en el segle V, durant les invasions brbares. 193. Durant l' Edat Mitjana les restes del temple van ser utilitzats per a la construcci del castell de vora. 194. L'estrutura original semblant al de la Maison Carre. 195. El prtic, ara desaparegut, era hexstil.Capitells d' ordre corinti. 196. Recents excavacions indiquen que el temple estava envoltat d'una conca hidrogrfica .

Documents

Jaciments Carla Belén