Pluja de nit

Llegeix i comenta aquests dos poemes.

Bibliografia disponible al Centrede Documentació del CCCB

AA.VV: Barcelona Sub: el clavegueram de Barcelona.Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1986.

AA.VV: “La Reconquesta del litoral barceloní”. Quadern Centralnúm. 12, Barcelona Metròpolis Mediterrània. Barcelona, 1988.

AA.VV: Pla Especial de Clavegueram de Barcelona i el seuàmbit hidrològic. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1988.

AA.VV: Sota la ciutat. Ed. Ajuntament de Barcelona iCol. d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Barcelona, 1991.

AA.VV: Els Col·lectors del Front Marítim. Ed. Holsa.Barcelona, 1992.

AA.VV: 1856-1999. Barcelona Contemporània. Ed. Centre deCultura Contemporània de Barcelona – Institut d’Edicions.Diputació de Barcelona. Barcelona, 1996.

AA.VV: La ciutat sostenible. Ed. Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona. Barcelona, 1998.

AA.VV: Estudi de les aigües subterrànies del Pla de Barcelona.Document de Síntesi. Ed. Ajuntament de Barcelona.

CLABSA: La planificació i la gestió avançada del clavegueramde Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998.

CLABSA: Dipòsits de Regulació i Sanejament d’Aigües Pluvials.Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2000.

CLABSA: Els Dipòsits Pluvials. Ed. Ajuntament de Barcelona.Barcelona, 2004.(DVD)

DURAN, A.; PIQUERAS, M.: Passejades per la BarcelonaCientífica. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2002.

HUERTAS, Josep Mª; FABRE, Jaume: Barcelona. La construcciód'una ciutat. Ed. Plaza Janes. Barcelona, 1989.

SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume (direcció): Història deBarcelona. Vol. I. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994(edició revisada).

Enllaços web

http://www.clabsa.es

http://www.inm.es

http://www.meteocat.com

http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm

http://www.bcn.es/mediambient/cat/welcome2.htm

http://www.amb.es/web/emma/inici

http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp

http://www.tinet.es/mediterranea/html/castella/fr_indice.htm

CODINA, Jaume: Ai, adéu, Clara Marina. Ed. Ajuntament delPrat de Llobregat. Barcelona, 2002. Pp. 47 i 50.

Després dela pluja

Tema de reflexió i diàlegMés informació Un poema per comentar

JAUME CODINA

JAUME CODINA

Cau la pluja entre la nit

i peta i repica i canta,

un moment escumejanta

damunt el món adormit.

Oh, la pluja furient

tota sola entre la nit!

Com més forta va caient

més m’encanta l’esperit.

I em va entrant un dolç oblit

escoltant en la foscor

el cant alegre i seguit

ressonant eixordador.

Ai, com cantes, nit d’estiu,

en el silenci infinit!

Peta i canta i salta i riu

sempre més dintre el meu pit!

Després de la pluja

de la terra s’alça

un baf agradable,

un baf de frescor.

L’alfàbrega embriaga...

Tot fa més olor:

la terra i les plantes

en benedicció

escampen en l’aire

olor de frescor.

Itinerariurbans

Servei EducatiuMontalegre, 5 08001 BarcelonaT. 933 064 100 / www.cccb.org

Por qué sonimportantes lasaguas subterráneasLas aguas subterráneas constituyen un recurso fácilmenteaccesible y vital para 2 billones de personas en todo el mundo. Deél depende el suministro de grandes urbes y zonas rurales,actividades industriales y más de la tercera parte del riego. Aunqueno se han utilizado desde muy antiguo, su aprovechamiento hatenido un aumento importante en las últimas décadas y ha sidoun factor clave para el desarrollo en algunos países. Las aguassubterráneas forman parte del ciclo hidrológico y estánrelacionadas con los otros componentes, en particular con lasaguas superficiales. Son fáciles de explotar y en general su costees mucho más barato que el de las aguas superficiales. La descargade agua subterránea a los ríos o flujos base, proporciona el caudalque mantiene en periodos secos el flujo de los ríos permanentes.El gran volumen de agua almacenada en los acuíferos permitehacer frente con facilidad a situaciones de picos de demanda,sequías, o averías al intensificar su aprovechamiento.

El uso intenso de los acuíferos además de producir descensos ensus niveles piezométricos puede hacer disminuir los caudales delos ríos, manantiales y zonas húmedas e incluso hacer que un ríopase de ser ganador a perdedor, o efímero si los bombeos sonsuficientemente grandes y continuados. (...)

En muchas ciudades en las que se ha disminuido la explotaciónde aguas subterráneas por contaminación u otras causas se hanproducido aumentos importantes de los niveles piezométricosocasionando problemas de inundaciones de sótanos, garajes otúneles urbanos, como en los casos del metro de Barcelona yalgunas zonas de los deltas del Besós y el Llobregat. (...)

SAHUQUILLO HERRÁIZ, Andrés: Real Academia de Ciencias, 2007

Explotación de aguassubterráneas parausos públicosEn la ciudad de Barcelona, en los años 90 se observó un ascensopaulatino del nivel freático en ciertas zonas de la ciudad. Esto esdebido al abandono de la actividad industrial cuyas extraccionesmantenían el nivel deprimido. Este hecho ha ocasionado quemuchas construcciones y obras civiles se hayan visto afectadaspor este ascenso, incluso que se hayan producido pequeñasinundaciones en subterráneos y redes de servicios.

A raíz de esta problemática el Ayuntamiento de Barcelona, pormediación de CLABSA, empresa concesionaria municipal, y laUPC puso en marcha en 1996 un proyecto para evaluar la evolucióncuantitativa y cualitativa de las aguas subterráneas, el alcance delos problemas y la posibilidad de utilización de estas aguas. Elaprovechamiento del agua del subsuelo ayuda a paliar losproblemas que comportan estos aumentos de nivel y permitehacer un uso más racional de los recursos de agua disponibles.

Actualmente se realiza un aprovechamiento de las aguassubterráneas de la ciudad de Barcelona para usos públicos como:

· Riego de parques y jardines.· Limpieza de calles· Limpieza de la red de alcantarillado; colectores y depósitos, tanto de manera automatizada como manual· Abastecimiento contra incendios· Fuentes ornamentales

CLABSA. Clavegueram de Barcelona, S.A. 2008

Bloc de notes

Descriu la imatge. Què et fa pensar?

Dipòsits pluvialsLa ciutat subterrània

Assenyala per què són importants les aigües subterrànies.Compara les teves idees amb les de la resta del grup

Imatges per a parlar

DipòsitspluvialsLa ciutat subterrània

1862HANS CHRISTIAN ANDERSEN. Escriptor. Dinamarca.Viatge per Espanya. Testimoni de viatge.

"Un dels darrers dies de la meva estada a Barcelona havia plogutcopiosament a la nit; encara plovia al matí quan vaig anar al Banc. L'aigua,que no trobava sortida, em cobria les xancles de goma; vaig tornar a casafet una sopa i, just quan anava a canviar-me, es va anunciar que a la Ramblahi havia inundació i que aquesta estava augmentant. Tot eren cridòries icorregudes; des del meu balcó vaig veure com llançaven munts de gravadavant de l’hotel; en ambdós carrers, als costats de la calçada central,situada en un nivell més alt, baixava rodant un corrent d'aigua de colorcafè amb llet. Els carrers empedrats de la Rambla eren un riu creixent iabassegador. Vaig apressar-me a baixar. La pluja ja havia parat,pràcticament; però la catàstrofe anava augmentant; vaig ser testimonid'un espectacle esgarrifós: el poder terrible de l'aigua!.A la serralada havia plogut amb una força tal, que les rieres desenfrenadesaviat van desbordar el riuet que flueix al llarg de la carretera i de la via deltren. Antigament aquí hi havia, a més del desguàs al mar, un altre queconduïa la crescuda de les aigües al fossar que envoltava Barcelona; peròaquest havia estat recentment emplenat de grava i pedres a fi deproporcionar solar de construcció per a l'eixample de la ciutat. Així, doncs,el desguàs estava tapat, les aigües hi feien cap, el riu creixia i creixia, i,finalment va desbordar-se i va saltar pel damunt de tots els obstacles queva trobar en el seu camí; ràpidament van quedar inundades totes les vies,la carretera va quedar totalment soscavada, les tanques rebentades, arbresi àloes arrancats de soca-rel per l'ímpetu de l'al·luvió, que va irrompre perla porta de la ciutat, bramulant com una presa de molí (...)Tot eren crits i clams. L'aigua prenia més força, bramava com el correntd'una presa rebentada, s'enlairava en onades altes que trencaven contrales balconades baixes de les cases; bigues i portes velles van ser col·locadesdavant les entrades i finestres, per esmortir el xoc de l'aigua i perquè entrésamb menys força en les cambres, on, en cas contrari, ho trituraria tot. Lestapes de les clavegueres havien estat aixecades sobre l'empedrat de lacalçada perquè l'aigua se n'anés per allà; no es va solucionar gran cosa;ben al contrari, es van causar més desgràcies; més tard vaig saber quediverses persones havien desaparegut pels forats. Jo mai no haviacomprovat la magnitud del poder de l'aigua: era espaordidor! Avançavenja pel damunt de l'estrada del passeig: la gent fugia, clamava, cridava. Elsterrats i les finestres eren curulls de gent. (...) Quan havia passat una hora,la inundació va començar a disminuir; l'aigua va baixar i la gent s'acumulavaals carrers laterals per contemplar les conseqüències de la catàstrofe. Joels vaig seguir a través d'un fangar espès i groguenc, pel qual aconseguiad'avançar amb dificultat. Des de les portes i finestres llançaven galledesd'aigua que esquitxaven i tacaven tothom. (...)A la Rambla les parades eren potes enlaire; cotxes, taules i carros, bolcats. Deportes de la ciutat cap enfora, l'al·luvió encara havia causat un desastre mésgran. La carretera havia quedat tallada en diversos indrets; el corrent de l'aiguacorria formant cascades; fileres de carros que transportaven pagesos erenaturades allà; si volien entrar a la ciutat no tenien cap altre remei que baixar-ne. (...) La tornada a casa va ser tan aparatosa com la sortida; vam haver desaltar al fons d'uns clots i sortir-ne escalant el fang; camins i viaranys estaventallats per l'afluència del corrent; vam haver de passar un gual dins del llot i,arrebossats en salsa, vam arribar a Barcelona. (…)Durant més d'una milla l'aigua encara era groguenca, com a resultat de lainundació; i de sobte va quedar clarament delimitada pel mar transparenti verd. Al fons s'estenia Barcelona sota la llum magnífica del sol. (…)

PERMANYER, Lluís: Cites i testimonis sobre Barcelona. La ciutatviscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de 2000 anys.Edicions La Campana. Barcelona, 1993. Pp. 97-99

Llegeix i comentaaquestes cites

“Lo que Cerdà fue para las Barcelonas de superficie, lo representóel ingeniero Pere Garcia Fària para la Barcelona subterránea, una ciudad detúneles y desagües por la que los higienistas esperaban se fueran lasepidemias hacia el mar. (...). En el estudio sobre las cloacas de Barcelonapublicado en 1986 se constata: “En los siglos XVIII y XIX toma fuerza lacreencia de la transmisión de las enfermedades por medio de las aguassubterráneas o bien por los efluvios transportados por el viento procedentesde los enfermos. Así, la salud de las personas era el resultado de lascondiciones geográficas del lugar y el espacio social del habitaje. Este espaciose hizo conflictivo especialmente con el crecimiento industrial del siglo XIX,cuando los barrios de los trabajadores eran un claro ejemplo de lugaresinsanos a causa del hacinamiento y la falta de higiene privada y pública. (...)”.El impulso higienista estaba ya en marcha y al mismo tiempo que lavanguardia teoriza sobre el ejercicio físico que redimirá a las masas de labrutalidad del trabajo mecánico en cadena y del alcoholismo como paraísode evasión, prosigue excavando bajo la piel de las ciudades los caminos paraexcrementos y bacterias. En este contexto se presenta el Pla de Sanejamentdel Subsòl de Barcelona: Clavegueram, Drenatge i Residus Urbans deGarcia Fària. (...). Su forcejeo para construir una Barcelona subterráneatuvo visos de obsesión transferible, hasta el punto de que sus teorías ypropuestas fueron el impulso inicial de la actual red de cloacas. (...).143 kilómetros de cloacas tubulares, 136 de cloacas semivisitables, 581de cloacas visitables, 124 km. de medida media, 91 de grandes colectoresy tres plantas depuradoras, Bogatell, Besòs y Les Planes, los que conformanel mapa de fin de milenio de la más sumergida de todas las Barcelonassumergidas. Un recorrido por su trazado a la luz de las linternas significaatravesar una escenografía romántica, de novela gotizante en la que elprincipal elemento de misterio es la combinación de silencio y el sonidomanso de las aguas sólidas y suavemente pestilentes. Cada calle de laciudad tiene su sombra subterránea, su otro yo de indecencia sumergida,como toda la vida tiene la sombra de la muerte. (...). Las aguas irán a pararal mar, en busca del reciclado espontáneo de la evaporación y la lluvia opasarán por plantas depuradoras que las irán decantando, privándolas enlo posible del rastro humano.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Barcelonas. Ed. Empúries. Barcelona,1990. Pp. 70-74.

EcològicComercial Tecnològici científic

Cultural Religiós Urbanísitici arquitectònic

Històric Econòmic Lleure

Educatiu Administratiu Artísitc

TIPUS D’INTERÈS DELS ESPAIS

DipòsitspluvialsLa ciutat subterrània