Literatura

●Jaume Roig - El seu poema comentat●Joan Roís de Corella - El seu poema

comentat

Nerea P, Deiby M, Alba G i Dylan L.

TREBALL VALENCIÀ

Jaume Roig

Jaume Roig, autor del segle XV Valencià. Fou metge a València i autor d’una obra del Segle d’Or L’EspillJaume Roig el diuen ‘’lo jove’’ perque va heretat de la seua familia el ser metge i ser metge de la reina María de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. Jaume Roig estava casat amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres xics i tres xiques, la seva esposa va morir el 1459, i a l'Espill s'hi refereix com a difunta.

La seua novel·la està escrita en vers, amb rimades, és a dir, està escrita en versos apariats de quatres síl·labes, narrada en primera persona i és un al·legat contra les dones (la misogínia) L’obra pretén convéncer els homes per a que s’allunyen de les dones. Quan o va aconseguir utilitza dos elements: L’experiència vital del protagonista i la vida del qual es un fracàs absolut per culpa de les dones.● L’obra està dividida en un prefaci i quatre llibres, en

els que ens conta la seua juventut desde que mor el seu pare i la mare el tira de casa.

- Es casa primer amb una fadrina, despres es casa amb altra que volia tenir un fill i amb unes cuantes més però que totes eren brutes o va morir el fill que tiguen i finalment decideix viure sense dones. No tenia cap sort en l’amor

● Aquesta obra és una tradició de la misògina anterior i considera a la dona com la causa de tots els mals i dels vicis del món.

● També utilitza un caràcter burguès, ja que conta que no és un cavaller sinó un metge, també que el protagonista pel seu esforç consegueix el que vullga.

● Finalment aspira tan sols a viure tranquil·lament a València.

Fragment de l’Espill

Jo só mossé e ben trecentes carnisseria tants llits fornits, e ben guardades

Salamó, rei drudes, amigues; cert infinida, orfebreries, per caponats;

d’antiga llei, mil enemigues. e sense mida tapisseries! altres armats

gran sabidor, En què’m meteren botelleria, No’s pot asmar, defora’l clos,

rei e senyor què fer me feren panisseria menys estimar, entorn del fos

molt ric, potent. no hu cal dir ara. inenarrable, los artificis, de jorn guardaven;

En mon jovent Quant me fou cara cosa mirable ni’ls edificis altres vetlaven,

mullés prenguí, llur messió, tantes hostilles, dels meus palaus, e tot valia

jo’n repleguí la ració torques, manilles, ab quantes claus lo que podia;

fins en setcentes, de museria, collàs, vestits, eren tancades altres servien.

COMENTARI

-Aquest fragment tracta d’un rei anomenat Salomó, el qual descriu el seu palau i la seua riquesa, i a la dona com un objecte, comparant-la també com a un diable i gens catòlica. Un dels aspectes més destacats en l’obra és la misoginia, molt freqüent en la literatura medieval. L’Espill parla dels tòpics antifeministes de l’Edat Mitjana i els exagera.

-El tema del fragment es la misoginia, ja que el autor parla de les dones com uns sers malvats, malgastadores i que no mereixen cap respecte. Utilitza un llenguatge col·loquial per a que siga fàcil fàcil llegar al poema, perquè no te dificultat en el vocabulari ni en les estructures.

Joan Roís de Corella

Nascut a València, Joan Roís de Corella (1435-1497) és un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors.

Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sinó que només va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l'època. Corella escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art o prosa artitzada.

Les seues obresLa seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.

La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitològiques (1456-1458) d'una banda (fruit del seu amor pels clàssics) i les proses religioses de l'altra (derivades de la seva condició d'home d'església).

El seu principal tema van ser les obres mitológiques i la poesia

Tragèdia de CaldesaSi el ferro cald refreda la mà casta,calfar l’heu vós, encara que fred sia;si tot lo foc en lo món se perdia,pendríen-ne vós, que en sou molt basta;si en algun temps cremant la terra es gasta,no perreu vós, vivint com salamandra,ni perdreu l’ús de bona haca d’’Irlandaperquè us deixeu de vostra gentil casta.

Casta serà la vostra, no poc bella,sens que jamés serà orfa de pares;no crec lo món vos baste a comparessi gens pariu; segons vostra querella,en dubte estic que fósseu mai donzella;dot sens escreix demana la lleí vostra,e tot lo món de vostre cos té mostra:fels e infels, e los de la Llei vella.

En flames grans fón verd la gavarrera,e vós, sens foc, teniu calor que us crema;pendran gran llum, si s’acosten am temade batre en vós com a la pedrenyera;per vós se dix la dona baratera,que portau foc devall les vostres faldes,del qual tothom, puix no el tancau ab baldes,pendre’n porà com d’una gran foguera.

Calda cremant, més que el foc en l’esfera,per a dir “no” feu-vos serrar les dents,que no es pot dir algú dels requirentsen negun temps oís de vós espera.

COMENTARI

Va dirigit a una dona, amb la qual ell devia de tenir una relació, i a la qual es troba amb un altre home, es a dir, que Caldesa, que es com li diu l’escriptor, li es infel. Les característiques humanes de la dona les mostra depreciant-la , perquè l’autor esta dolgut per haver-la vist amb un altre home

Al·literació: juga amb el sons de les lletres, durant tot el poema, com la r,s,c,ll,etc. per crear una imatge, en aquest cas, per donar a veure el estat en el que esta, que es d’emprenyat i dolorit per el que ha vist.

Hipèrbaton: Altera l’ordre general d’algunes paraules per destacar-les o per fer rimar el text.

Anàfora: repeteix una o varies paraules al principi de dos o mes versos. En aquest cas, repeteix la síl·laba si, en quatre versos.

Catàfora: repeteix una o varies paraules al final de dos o mes versos. En aquest cas, per exemple, repeteix la paraula casta durant dos versos, amb l’ intenció de fer-los rimar.

Hipèrbole: exagera les coses, en aquest poema, per exemple, exagera el fet de que no tanca amb baldes el davall de les seves faldes, per dir que ella està amb qualsevol.

Metàfora: diu la part imaginaria directament, es com si fos una comparació, però sense mostrar la part real. En aquest cas, per exemple,el tanca amb baldes, en compte de tancar les cames com amb baldes. Ho fa per intensificar el resultat que vol obtenir.

- Té 28 versos decasíl·labs, amb rima consonant ,es podrien dividir en quintets i tercets, amb la mateixa estructura de rima, i acabant amb un quartet, es a dir, ABBAA CDA.